[ES] Este trabajo tiene como propósito principal analizar desde una perspectiva sistémica, global e integradora los distintos procesos técnicos, comerciales, artístico-culturales y sociológicos que propiciaron el arraigo, desarrollo y consolidación del pianoforte y su uso en la ciudad de València durante un lapso temporal que abarca desde 1790 a 1856. Cada parte comprende cuatro áreas sincrónicas de investigación: la construcción de instrumentos (desde el comienzo de producción local en talleres hasta el establecimiento y desarrollo de fábricas); el mercado de compraventa de pianos y su tipología; el mercado de música para piano; y, por último, el uso social que tuvo el piano en València y cuál fue el repertorio utilizado. La primera analiza el proceso de especialización efectuado por carpinteros y guitarreros locales hasta adquirir conocimientos necesarios, inicialmente, para reparar y, finalmente, para construir pianos por sí mismos. Se dan a conocer las características que tuvieron los primeros talleres que se aventuraron a renovarse y se documenta a sus propietarios; también se informa sobre los primeros constructores foráneos llegados a la ciudad que, estableciendo relaciones laborales, comerciales y sociales con la manufactura local, lograron hacer avanzar ese proceso de conversión/especialización de antiguos talleres de construcción de instrumentos musicales autóctonos en las llamadas «primeras fábricas» de pianos valencianas, aparecidas en 1830c; proceso que culminó con el éxito empresarial logrado a partir de 1840 por el fabricante de pianos local Pedro Gómez y otros industriales que habían permanecido en el anonimato hasta la fecha. La segunda área comprende un estudio estadístico de los anuncios de compraventa de pianos en València y, a partir de él, un análisis de la irrupción, afianzamiento e impulso en el mercado del nuevo instrumento, su inserción en el tejido social urbano y la consecuente o coadyuvante caída en desuso de otros instrumentos como el salterio hasta el momento muy utilizado en el entorno de estamentos medio-burgueses y entre las clases pudientes cuya comercialización desapareció prácticamente entre 1790c y 1820c con la llegada del nuevo instrumento. En la segunda parte de este estudio se detallan las líneas de distribución nacional e internacional implantadas en la ciudad, la apertura de negocios exclusivos de venta de pianos locales y a los compradores/as particulares de pianos, resultado del cotejo exhaustivo de anuncios en prensa con los padrones de habitantes de València que han permitido obtener interesantes conclusiones sobre el grupo social valenciano que propició el arraigo del uso del piano en la ciudad. En tercer lugar, se procede a documentar, identificar y clasificar el repertorio literario de música específicamente pianística impresa y manuscrita para este instrumento utilizada y comercializada en València durante el segmento temporal analizado, centrándose en el ámbito secular urbano. Para ello se han estudiado anuncios locales y foráneos de compraventa de literatura musical pianística, catalogando por periodos históricos la información recabada y vinculándola a establecimientos o negocios de distribución. También se recopila información novedosa sobre los primeros almacenes destinados en exclusiva a la venta de partituras en València, se recuperan algunas de partituras originales vendidas por dichos establecimientos y se incorpora un estudio de caso sobre el Cuaderno de Música para Pianoforte (València, 1805) de Francisco Ximeno. En cuarto lugar, se aborda el uso social del instrumento durante el periodo estudiado, tanto público (conciertos, audiciones, intérpretes), como privado (enseñanza general y específica, generaciones de maestros/as y alumnos/as de piano), poniendo el foco, especialmente, en el papel de la mujer ante el piano durante la primera mitad del siglo XIX, protagonista indefectible de la difusión del instrumento y de su literatura. / [CA] Aquest treball té com a propòsit principal analitzar des d'una perspectiva sistèmica, global i integradora els diferents processos tècnics, comercials, artístic-culturals i sociològics que van propiciar l'arrelament, desenvolupament i consolidació del pianoforte i el seu ús a la ciutat de València durant un lapse temporal que abasta des de 1790 a 1856. Cada part comprén quatre àrees sincròniques d'investigació: la construcció d'instruments (des del començament de producció local en tallers fins a l'establiment i desenvolupament de fàbriques); el mercat de compravenda de pianos i la seua tipologia; el mercat de música per a piano; i, finalment, l'ús social que va tindre el piano a València i quin va ser el repertori utilitzat. La primera analitza el procés d'especialització efectuat per fusters i guitarrers locals fins a adquirir coneixements necessaris, inicialment, per a reparar i, finalment, per a construir pianos per si mateixos. Es donen a conéixer les característiques que van tindre els primers tallers que es van aventurar a renovar-se i es documenta als seus propietaris; també s'informa sobre els primers constructors forans arribats a la ciutat que, establint relacions laborals, comercials i socials amb la manufactura local, van aconseguir fer avançar aqueix procés de conversió/especialització d'antics tallers de construcció d'instruments musicals autòctons en les anomenades «primeres fàbriques» de pianos valencianes, aparegudes en 1830c; procés que va culminar amb l'èxit empresarial aconseguit a partir de 1840 pel fabricant de pianos local Pedro Gómez i altres industrials que havien romàs en l'anonimat fins hui. La segona àrea comprén un estudi estadístic dels anuncis de compravenda de pianos a València i, a partir d'ell, una anàlisi de la irrupció, fiançament i impuls en el mercat del nou instrument, la seua inserció en el teixit social urbà i la conseqüent o coadjuvant caiguda en desús d'altres instruments com el saltiri fins al moment molt utilitzat a l'entorn d'estaments mig-burgesos i entre les classes riques la comercialització de les quals va desaparéixer pràcticament entre 1790c i 1820c amb l'arribada del nou instrument. En la segona part d'aquest estudi es detallen les línies de distribució nacional i internacional implantades a la ciutat, l'obertura de negocis exclusius de venda de pianos locals i als compradors/as particulars de pianos, resultat de l'acarament exhaustiu d'anuncis en premsa amb els padrons d'habitants de València que han permés obtindre interessants conclusions sobre el grup social valencià que va propiciar l'arrelament de l'ús del piano a la ciutat. En tercer lloc, es procedeix a documentar, identificar i classificar el repertori literari de música específicament pianística impresa i manuscrita per a aquest instrument utilitzada i comercialitzada a València durant el segment temporal analitzat, centrant-se en l'àmbit secular urbà. Per a això s'han estudiat anuncis locals i forans de compravenda de literatura musical pianística, catalogant per períodes històrics la informació recaptada i vinculant-la a establiments o negocis de distribució. També es recopila informació nova sobre els primers magatzems destinats en exclusiva a la venda de partitures a València, es recuperen algunes de partitures originals venudes per aquests establiments i s'incorpora un estudi de cas sobre el Quadern de Música per a Pianoforte (València, 1805) de Francisco Ximeno. En quart lloc, s'aborda l'ús social de l'instrument durant el període estudiat, tant públic (concerts, audicions, intèrprets), com a privat (ensenyament general i específic, generacions de mestres/as i alumnes/as de piano), posant el focus, especialment, en el paper de la dona davant el piano durant la primera meitat del segle XIX, protagonista indefectible de la difusió de l'instrument i de la seua literatura. / [EN] The main purpose of this work is to analyze from a systemic, global, and integrative perspective the different technical, commercial, artistic-cultural, and sociological processes that led to the establishment, development and consolidation of the pianoforte and its use in the city of Valencia during a period of time that spans from 1790 to 1856. Each part comprises four synchronous areas of research: instrument construction (from the beginning of local production in workshops to the establishment and development of factories); the piano buying and selling market and its typology; the piano music market; and, finally, the social use that the piano had in Valencia and what was the repertoire used. The first area shows the specialization process carried out by local carpenters and guitar makers until they acquired the necessary knowledge, initially, to repair and, finally, to build pianos for themselves. The characteristics of the first workshops that ventured to renew themselves are made known and their owners are documented; It is also reported on the first foreign builders who arrived in the city who, by establishing labor, commercial and social relations with local manufacturing, managed to advance this process of conversion/specialization of old workshops for the construction of native musical instruments in the so-called 'first factories' of Valencian pianos, appearing in 1830c; process that culminated in the business success achieved from 1840 onwards by the local piano manufacturer Pedro Gómez and other industrialists who had remained anonymous to date. The second area includes a statistical study of piano sales and purchase advertisements in Valencia and, based on it, an analysis of the emergence, consolidation and momentum in the market of the new instrument, its insertion into the urban social fabric and the consequent or contributory fall into disuse of other instruments such as the psaltery until now widely used in the environment of middle-bourgeois classes and among the wealthy classes whose commercialization practically disappeared between 1790c and 1820c with the arrival of the new instrument. The second part of this study details the national and international distribution lines implemented in the city, the opening of exclusive businesses selling local pianos and to private piano buyers, the result of an exhaustive comparison of press advertisements with the registers of inhabitants of Valencia that have allowed us to obtain interesting conclusions about the Valencian social group that led to the establishment of the use of the piano in the city. Thirdly, we proceed to document, identify, and classify the literary repertoire of specifically printed and handwritten piano music for this instrument used and marketed in Valencia during the analyzed time segment, focusing on the secular urban environment. To this end, local and foreign advertisements for the purchase and sale of piano musical literature have been studied, cataloging the information collected by historical periods and linking it to distribution establishments or businesses. New information is also compiled about the first stores dedicated exclusively to the sale of sheet music in València, some of the original scores sold by these establishments are recovered and a case study on the Pianoforte Music Notebook (València, 1805) by Francisco Ximeno. Fourthly, the social use of the instrument during the period studied is addressed, both public (concerts, auditions, performers), and private (general and specific teaching, generations of piano teachers and students), focusing on, especially in the role of women at the piano during the first half of the 19th century, an unfailing protagonist in the dissemination of the instrument and its literature. / Guaita Gabaldón, JG. (2023). El piano en València (1790-1856): construcción, mercado y uso social [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201559

Tesis por compendio / [ES] Los servicios climáticos son productos que resultan de la combinación de datos climáticos y otra información pertinente y que resultan útiles para la toma decisiones para la adaptación o mitigación del cambio climático. Idealmente, este tipo de servicios funcionan como puente entre los puros datos climáticos y los usuarios finales, de modo que la ciencia queda traducida en productos o servicios útiles y comprensibles. Con frecuencia, los servicios climáticos han sido desarrollados por expertos en datos climáticos sin tener en cuenta las necesidades específicas de los usuarios finales. Este enfoque «top-down» con frecuencia significa que no se utiliza la información más relevante para su creación y que se descuida la perspectiva del usuario final durante el proceso de diseño. La desconexión existente entre los potenciales usuarios de servicios climáticos y los propios productos ha conducido a una falta de aceptación y utilización de los servicios climáticos, incluso entre aquellos usuarios más vulnerables a los efectos del cambio climático. La co-creación de servicios climáticos junto a los usuarios que van a utilizarlos puede ayudar a solucionar muchos de los retos descritos anteriormente. Al implicar a los usuarios en el diseño y desarrollo de los servicios, es más sencillo que éstos sean pertinentes, se adapten a sus necesidades y sean fáciles de usar. Esto puede ayudar a aumentar la concienciación y la comprensión de las posibles repercusiones del cambio climático, así como a generar confianza en los servicios que se prestan. Además, la co-creación de estos servicios puede ayudar a desarrollar modelos de negocio más sostenibles para los servicios climáticos basados en el beneficio mutuo y la propiedad compartida. Esto puede contribuir a que los servicios sean sostenibles y puedan seguir prestándose a largo plazo. La co-creación puede, en definitiva, ayudar a que los servicios se consideren relevantes y valiosos para los usuarios, y que éstos estén dispuestos a invertir el tiempo y los recursos necesarios para utilizarlos de forma sostenida a lo largo del tiempo. El objetivo de esta tesis es contribuir al desarrollo de servicios climáticos eficaces y orientados al usuario para la adaptación al cambio climático, centrándose en el sector del agua. Al promover la creación conjunta de servicios climáticos, se pretende garantizar que las estrategias de adaptación se adapten a las necesidades específicas de los distintos usuarios de los servicios climáticos, y crear resiliencia y capacidad en las organizaciones y comunidades. El caso de estudio consiste en la co-creación de un servicio climático para la evaluación de los impactos del cambio climático en el sistema de abastecimiento de agua a Valencia y su área metropolitana. El servicio climático se creó juntamente con la empresa local de suministro de agua de Valencia (EMIVASA), en el contexto del proyecto INNOVA. Para realizar este análisis, se desarrolló un modelo de dinámica de sistemas de la cuenca del Júcar, capaz de representar las complejas interrelaciones del sistema a lo largo del tiempo, y se combinó con un modelo de calidad de aguas del embalse de Tous para realizar el análisis sobre la calidad del recurso futuro disponible. Este trabajo demuestra el valor de involucrar a los usuarios finales en la co-creación de servicios climáticos para garantizar su relevancia, utilidad y aceptación. Lo hace mediante la aplicación de esta metodología a la cuenca del Júcar y al problema del abastecimiento a la ciudad de Valencia en escenarios futuro de cambio climático. Esta aplicación permite extraer conclusiones sobre las formas de co-crear este tipo de productos y las mejores formas de abordar la co-creación de servicios climáticos en sectores clave. / [CA] Els serveis climàtics són productes que resulten de la combinació de dades climàtiques i altra informació pertinent i que resulten útils per a la presa decisions per a l'adaptació o mitigació del canvi climàtic. Idealment, aquest tipus de serveis funcionen com a pont entre les pures dades climàtiques i els usuaris finals, de manera que la ciència queda traduïda en productes o serveis útils i comprensibles. Amb freqüència, els serveis climàtics han sigut desenvolupats per experts en dades climàtiques sense tindre en compte les necessitats específiques dels usuaris finals. Aquest enfocament «top-down» amb freqüència significa que no s'utilitza la informació més rellevant per a la seua creació i que es descura la perspectiva de l'usuari final durant el procés de disseny. La desconnexió existent entre els potencials usuaris de serveis climàtics i els propis productes ha desembocat a una falta d'acceptació i utilització dels serveis climàtics, fins i tot entre aquells usuaris més vulnerables a l'efecte del canvi climàtic. La co-creació de serveis climàtics amb els usuaris finals pot ajudar a solucionar molts dels reptes descrits anteriorment. En implicar els usuaris en el disseny i desenvolupament dels serveis, és més senzill que aquests siguen pertinents, s'adapten a les seues necessitats i siguen fàcils d'usar. Això pot ajudar a augmentar la conscienciació i la comprensió de les possibles repercussions del canvi climàtic, així com a generar confiança en els serveis que es presten. A més, la co-creació d'aquests serveis pot ajudar a desenvolupar models de negoci més sostenibles per als serveis climàtics: en implicar els usuaris en el desenvolupament i el finançament dels serveis, és possible crear models de negoci basats en el benefici mutu i la propietat compartida. Això pot contribuir al fet que els serveis siguen sostenibles i puguen continuar prestant-se a llarg termini. La co-creació pot, en definitiva, ajudar al fet que els serveis es consideren rellevants i valuosos per als usuaris, i que aquests estiguen disposats a invertir el temps i els recursos necessaris per a utilitzar-los de forma sostinguda al llarg del temps. L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir al desenvolupament de serveis climàtics eficaços i orientats a l'usuari per a l'adaptació al canvi climàtic, centrant-se en el sector de l'aigua. En promoure la creació conjunta de serveis climàtics, es pretén garantir que les estratègies d'adaptació s'adapten a les necessitats específiques dels diferents usuaris dels serveis climàtics, i crear resiliència i capacitat en les organitzacions i comunitats. El cas d'estudi consisteix en la co-creació d'un servei climàtic per a l'avaluació dels impactes del canvi climàtic en el sistema de proveïment d'aigua a València i la seua àrea metropolitana. El servei climàtic es va crear juntament amb l'empresa local de subministrament d'aigua de València (EMIVASA), en el context del projecte INNOVA. Per a realitzar aquesta anàlisi, es va desenvolupar un model de dinàmica de sistemes de la conca del Xúquer, adequat per representar les complexes interrelacions del sistema al llarg del temps, i es va combinar amb un model de qualitat d'aigües de l'embassament de Tous per a realitzar l'anàlisi sobre la qualitat del recurs futur disponible. Aquest treball demostra el valor d'involucrar als usuaris finals en la co-creació de serveis climàtics per a garantir la seua rellevància, utilitat i acceptació. Ho fa mitjançant l'aplicació d'aquesta metodologia a la conca del Xúquer i al problema del proveïment a la ciutat de València en escenaris futurs de canvi climàtic. Aquesta aplicació permet extraure conclusions sobre les formes de co-crear aquest tipus de productes i les millors formes d'abordar la co-creació de serveis climàtics en sectors clau. / [EN] Climate services result from combining climate data and other relevant information and are valuable for climate change adaptation or mitigation decision-making. Ideally, such services function as a bridge between pure climate data and end-users so that the science is translated into useful and understandable products or services. Climate services for adaptation can be developed at individual, local and regional scales and help communities and individuals prepare for and cope with the effects of climate change. Climate services have often been developed by climate data experts without considering the specific needs of end-users. This top-down approach often means that the most relevant information is not used in their creation and the end-user perspective is neglected during the design process. The disconnect between potential users of climate services and the products themselves has led to a lack of uptake and use of climate services, even among those users most vulnerable to the effects of climate change. Co-creation of climate services with the users who will use them can help to address many of the challenges described above. By involving users in the design and development of services, it is easier to make them relevant, tailored to their needs and easy to use. This can help raise awareness and understanding of the potential impacts of climate change and build trust in the services provided. In addition, co-creating these services can help develop more sustainable business models for climate services: by involving users in developing and financing services, business models based on mutual benefit and shared ownership can be created. This can contribute to making services sustainable and able to continue to be provided in the long term. Co-creation can ultimately help to ensure that services are seen as relevant and valuable to users, and that users are willing to invest the time and resources to use them on a sustained basis over time. This thesis aims to contribute to developing effective, user-driven climate services for climate change adaptation, with a focus on the water sector. Promoting the co-creation of climate services aims to ensure that adaptation strategies are tailored to the specific needs of different users of climate services, and to build resilience and capacity in organisations and communities. The case study consists of co-creating a climate service to assess climate change impacts on the water supply system of Valencia and its metropolitan area. The climate service was created jointly with the local water supply company of Valencia (EMIVASA), in the context of the INNOVA project. To carry out this analysis, a system dynamics model of the Júcar basin, capable of representing the complex interrelationships of the system over time, was developed and combined with a water quality model of the Tous reservoir to perform the analysis on the quality of the future resource available. This work demonstrates the value of involving end-users in co-creating climate services to ensure their relevance, utility and acceptability. It does so by applying this methodology to the Júcar river basin and to the problem of supplying the city of Valencia in future climate change scenarios. This application allows conclusions to be drawn on ways to co-create this type of product and the best ways to address the co-creation of climate services in critical sectors, such as the drinking water supply. / This research was supported by the INNOVA, ADAPTAMED, SÀPIDES and WATER4CAST projects. The Innovation of Climate Services (INNOVA) project is funded by the European Research Area for Climate Services Consortium (ER4CS) and the Agencia Estatal de Investigación of the Spanish government (GA: 690462; PCIN-2017-066). The ADAPTAMED project is funded by the Ministerio de Ciencia e Innovación of Spain (RTI2018-101483-B-I00), including EU FEDER funds. SÀPIDES (INNEST/2021/276) is funded by the Agència Valenciana de la Innovació (AVI). Lastly, the WATER4CAST project (PROMETEO/2021/074) from the Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital de la Comunitat Valenciana. The data supporting this research includes global and regional climate projections obtained from EURO-CORDEX and Copernicus (Jacob et al., 2014; Copernicus Climate Change Service, 2017), inflows for the modelled sub-basins (MAPAMA, 2018), water transfers, users, demands, reservoirs information and water quality parameters from CHJ (Confederación Hidrográfica del Júcar, 2019), and air temperature and precipitation data from AEMET (Spanish National Meteorological and Climate Agency, 2019). / Rubio Martín, A. (2023). Development of climate services for the management of Mediterranean water resource systems: case study of the Júcar system and Valencia water supply [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/194057 / Compendio

[ES] Los aromas se encuentran en constante convivencia con las personas, por lo cual, sin que de forma consciente se reconozcan, existe una vinculación clara a experiencias vividas que se graban en la memoria y que evocan emociones complejas de explicar. Investigaciones posteriores explican que recordamos un 35% de lo que olemos, estudios que, propiciaron el desarrollo al mismo tiempo, de disciplinas como el marketing olfativo, permitiendo una ampliación de forma emotiva, los lazos con el consumidor de manera que se agrande su potencial comercial enfocado sobre la venta de productos o servicios. Sin embargo, fuera del ámbito de la perfumería, se cuenta con nulas herramientas que permitan el desarrollo de aromas. Por ello la hipótesis central de esta investigación, consiste en: Demostrar que mediante el uso de modelos sistémicos podemos determinar un odotipo característico de la ciudad de València. / [CA] Les aromes es troben en constant convivència amb les persones, per la qual cosa, sense que de forma conscient es reconeguin, hi ha una vinculació clara a experiències viscudes que es graven a la memòria i que evoquen emocions complexes d'explicar. Investigacions posteriors expliquen que recordem un 35% del que olorem, estudis que, van propiciar el desenvolupament alhora, de disciplines com el màrqueting olfactiu, permetent una ampliació de forma emotiva, els llaços amb el consumidor de manera que s'engrandi el seu potencial comercial enfocat sobre la venda de productes o serveis. Tot i això, fora de l'àmbit de la perfumeria, es compta amb nul·les eines que permetin el desenvolupament d'aromes. Per això la hipòtesi central d'aquesta investigació consisteix a: Demostrar que mitjançant l'ús de models sistèmics podem determinar un odotip característic de la ciutat de València. / [EN] Aromas are in constant coexistence with people, for which, without being consciously recognized, there is a clear link to lived experiences that are recorded in memory and that evoke emotions that are difficult to explain. Subsequent research explains that we remember 35% of what we smell, studies that, at the same time, led to the development of disciplines such as olfactory marketing, allowing an emotional expansion of ties with the consumer in such a way that its commercial potential is enlarged. focused on the sale of products or services. However, outside the field of perfumery, there are no tools that allow the development of aromas. For this reason, the central hypothesis of this research consists of: Demonstrating that through the use of systemic models we can determine a characteristic odotype of the city of Valencia. / Campos Serrulla, E. (2022). El aroma de València. Diseño del odotipo de la ciudad de València mediante modelos sistémicos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/188938