La tesi és una nova aportació a l'estudi del territori rural, paisatge que ha rebut menys atencions per
part de l'Urbanisme, i que actualment esta experimentant una forta transformació, deguda entre altres coses a una forta activitat edificatòria.
Objecte d'aquest treball és l'estudi del territori de l'illa d'Eivissa, un territori "no urbà", construït principalment per !'agricultura.
Més que la imatge visible d'un paisatge, el territori rural es considera a partir d'una sèrie d'elements construïts sobre el relleu natural, com a relació entre construcció i naturalesa, com una estructura física composta per lògiques "urbanes" (més geomètriques) i lògiques de construcció de l'espai agrícola, (mes vinculades a la geografia, a la topografia), com una arquitectura construïda al llarg del temps, que ha general uns sistemes continus que han mticulat i donat forma a territoris sencers.
Mitjançant l'estudi d'un àrea concreta, la tesi proposa una anàlisi, basada en el dibuix, dels criteris, les formes, les estructures, els traçats i els models d'ordre que han guiat la construcció del territori rural de l'illa d'Eivissa.
L'estudi es basa en un treball de camp i en una anàlisi del paisatge rural que comença amb els aixecaments a escala 1:100, 1:500, 1:1.500 de les cases rurals més significatives de les vendes de Morna, Atzaró i Balafi, i arriba per zooms progressius fins a una lectura general del territori de l'illa.
Aquest mètode de lectura del territori per ampliacions successives a partir de la casa rural, desplaça l'atenció de la casa com a edifici a la casa com a element de construcció d'un lloc, element que per agregació dóna forma a un territori sencer, demostra el paper de la casa com cèl•lula de construcció del territori i al mateix temps permet una lectura de l'espai rural en la qual desapareix la separació entre les escales de !'arquitectura, del paisatge i del territori.
El concepte de territori com a construcció física global desenvolupada al llarg del temps, i la definició d'una manera de llegir i representar l'espai rural, adequada a la descripció i comprensió de les seves característiques formals i de les seves regles constructives, es proposa com a tema central de la tesi.
L'anàlisi del teixit rural de l'illa d'Eivissa, l'estudi dels elements que ho composen (habitatges, camins, murs de pedra, cultius, parcel•lari...) i de les relacions que han establert amb els elements geogràfics (relleu, drenatges, vegetació...) no s'ha realitzat tant amb una visió arqueològica, patrimonial, de protegir enfront de destruir; el descobriment, mitjançant el dibuix, de les línies de força del teixit, de les persistències que han construït i articulat el territori rural d'Eivissa i en particular la vall de Labritja al llarg dels anys, ha evidenciat la trama estructural del territori, que estructura i articula el paisatge rural, el caràcter abstracte del qual ho converteix en un element de control formal i de projecte que permet una actitud projectual cap al territori, la seva arquitectura i la seva transformació.
Com tots els territoris rurals, el d'Eivissa és un paisatge construït, estructural mitjançant un sistema
continu i complex, un model d'escala i d'ordre basat en les tècniques agrícoles, que amb sorprenent naturalitat articula tot el territori insular, l'estudi del qual, acompanyat de la lectura de les transformacions actuals, es proposa com a camp de reflexió sobre l'arquitectura, l'urbanisme i el paisatgisme contemporanis. / La tesis es una nueva aportación al estudio del territorio rural, paisaje que ha recibido menos atenciones por parte del Urbanismo, y que actualmente está experimentando una fuerte transformación, debida entre otras cosas a una fuerte actividad edificatoria.
Objeto de este trabajo es el estudio del territorio de la isla de Ibiza, un territorio "no urbano", construido principalmente por la agricultura.
Mas que la imagen visible de un paisaje, el territorio rural se considera a partir de una serie de elementos construidos sobre el relieve natural, como relación entre construcción y naturaleza, como una estructura física compuesta por lógicas "urbanas" (más geométricas) y lógicas de construcción del espacio agrícola, (mas vinculadas a la geografía, a la topografía), como una arquitectura construida a lo largo del tiempo, que ha generado unos sistemas continuos que han articulado y dado forma a enteros territorios.
Mediante el estudio de un área concreta, la tesis propone un análisis, basado en el dibujo, de los criterios, las formas, las estructuras, los trazados y los modelos de orden que han guiado la construcción del territorio rural de la isla de Ibiza.
El estudio se basa en un trabajo de campo y en un análisis del paisaje rural que empieza con los levantamientos a escala 1 :100, 1 :500, 1:1.500 de las casas rurales más significativas de las vendas de Morna, Atzaró y Balafi, y llega por zooms progresivos hasta una lectura general del territorio de la isla.
Este método de lectura del territorio por ampliaciones sucesivas a partir de la casa rural, desplaza la atención de la casa como edificio a la casa como elemento de construcción de un lugar, elemento que por agregación da forma a un territorio entero, demuestra el papel de la casa cómo célula de construcción del territorio y al mismo tiempo permite una lectura del espacio rural en la que desaparece la separación entre las escalas de la arquitectura, del paisaje y del territorio.
El concepto de territorio como construcción física global desarrollada a lo largo del tiempo, y la definición de una manera de leer y representar el espacio rural, adecuada a la descripción y comprensión de sus características formales y de sus reglas constructivas, se propone como tema central de la tesis.
El análisis del tejido rural de la isla de Ibiza, el estudio de los elementos que lo componen (viviendas, caminos, muros de piedra, cultivos, parcelario...) y de las relaciones que han establecido con los elementos geográficos (relieve, drenajes, vegetación...) no se ha realizado tanto con una visión arqueológica, patrimonial, de proteger frente a destruir; el descubrimiento, mediante el dibujo, de las líneas de fuerza del tejido, de las persistencias que han construido y articulado el territorio rural de Ibiza y en particular el valle de Labritja a lo largo de los años, ha evidenciado la trama estructural del territorio, que estructura y articula el paisaje rural, cuyo carácter abstracto lo convierte en un elemento de control formal y de proyecto que permite una actitud proyectual hacia el territorio, su arquitectura y su transformación.
Como todos los territorios rurales, el de Ibiza es un paisaje construido, estructurado mediante un
sistema continuo y complejo, un modelo de escala y de orden basado en las técnicas agrícolas, que con sorprendente naturalidad articula todo el territorio insular, cuyo estudio, acompañado de la lectura de las transformaciones actuales, se propone como campo de reflexión sobre la arquitectura, el urbanismo y el paisajismo contemporáneos. / This thesis is a new contribution to the study of rural territory, a landscape that has received less attention by Urbanism and is currently undergoing an important transformation, partly due to a strong building activity.
Subject of this work is the study of the territory of the island of Ibiza, a "non urban" territory, mainly embossed by agriculture.
More than the visible image of a landscape, the rural territory is considered as a number of elements built upon the natural relief, as a relationship between building and nature, as a physical structure composed of "urban" (more geometric) logics, and of agricultural construction logics (more related to geography, topography), as an architecture built over time, which generated continuous systems that have articulated and shaped whole territories.
By studying a particular area, the thesis proposes an analysis, based on drawing, of the criteria, forms, structures, tracings and models of order that have guided the construction of rural territory of the island of lbiza.
The study is based on a fieldwork and a rural landscape analysis that begins with surveys at l:1 00,
1:500, 1:1500 scales of the most significant rural houses of the area of Moma, Balafi and Atzaró, and arrives by progressive zooms to a general reading of the territory of the island.
This method of reading of the territory by successive enlargements from the rural house scale shifts the focus of the house as a building to the house as an element that constructs a place, element that through aggregation shapes an entire territory, demonstrating the role of the rural house as a cell of construction of the territory, and at the same time allows a reading of rural space in which the separation between the scales of architecture, landscape and territory, disappears.
The concept of territory as a physical construction developed overtime, and the definition of a way to read and represent rural areas, appropriate to the description and understanding of their formal characteristics and their construction rules, is proposed as a central theme of the thesis.
The analysis of the rural structure of the island of Ibiza, the study of the component parts (houses, roads, stone walls, crops, plot ...) and of relationships that they have established with geographic features (relief, drainage, vegetation ...) has not been undertaken so much with an archaeological
aim or the wish to protect it against destruction; the discovery, by the drawing, of the lines of force of the tissue, the persistences that have constructed and articulated the rural territory of lbiza and in particular the valley of Labritja over the years, has shown the structure of the territory, which articulates rural landscape, whose abstract nature makes it an element of formal control and project, that allows a projectual attitude towards territory, its architecture and its transformation.
Like all rural areas, Ibiza is a man built landscape, structured by a continuous and complex system, a model of scale and order based on agricultural techniques, which articulates with surprising ease all the island landscape, whose study, accompanied by the reading of current transformations, is proposed as a field of reflection on contemporary architecture, urbanism and landscape.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/113308 |
| Date | 08 May 2013 |
| Creators | Cortellaro, Stefano |
| Contributors | Ferrer Aixalà, Amador, Universitat Ramon Llull. EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 246 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0065 seconds