L'objectiu de la tesi doctoral és estudiar la importància del temps com a factor de benestar quotidià en el context de la societat contemporània. Més concretament, es proposa analitzar la creixent vinculació del temps amb el benestar a partir de les relacions socials que s'estableixen entorn del treball. Quina és l'aportació dels diferents temps de treball al benestar o què es percep socialment com a benestar són dos dels interrogants de partida. La perspectiva teòrica proposada per abordar aquest objecte d'estudi pivota sobre tres eixos. En primer lloc, es proposa un canvi d'enfocament en la concepció del benestar: un canvi que suposa el pas del benestar material al benestar quotidià, el pas d'una aproximació macro a una aproximació micro vers aquest concepte. Aquest canvi es caracteritza per l'ampliació de la perspectiva econòmica i productivista que sovint s'utilitza per definir i mesurar el benestar. En aquest sentit, la tesi defensa l'ús d'un concepte de benestar que permeti considerar tant els aspectes materials com els simbòlics. En segon lloc, es proposa mesurar les necessitats −individuals i socials− no només en termes de risc vinculats a l'ocupació, sinó també en termes de promoció del benestar quotidià lligats a la reproducció en general i a la cura en particular. Per això, es parteix de la perspectiva de gènere a l'hora de definir el concepte treball i la seva relació amb el temps, la qual cosa suposa tenir present que el treball no és, estrictament, un sinònim d'ocupació i que el temps no equival, únicament, a la jornada laboral. D'aquesta manera l'objecte d'estudi també inclou els temps i els treballs no reconeguts econòmicament però imprescindibles per a la reproducció i el benestar de les persones. En tercer lloc, s'entén el concepte temps amb tota la seva amplitud, és a dir, no cenyit a les agulles del rellotge, la qual cosa suposa subratllar-ne el caràcter multidimensional i, més específicament, el doble vessant que el caracteritza: l'objectiu i el subjectiu. Concretament, es parteix de la idea que el contingut i la mesura del temps depenen dels contextos socioculturals on es defineixen. Aquesta reflexió no es pot obviar ni per estudiar la importància creixent del temps dins la societat actual, ni per respondre com i per què el temps s'ha situat al centre de les demandes i necessitats socials existents en la societat del benestar. Aquests tres eixos es fan operatius a través de la vida quotidiana, considerada un escenari material i simbòlic. Pel que fa la perspectiva metodològica, en primer lloc, proposa la combinació de les aproximacions quantitativa i qualitativa amb l'objectiu de conèixer els significats subjectius atribuïts al temps dedicat al treball. I, en segon lloc, es proposa la combinació de les anàlisis estructural i biogràfic per tal d'introduir la dimensió longitudinal. Aquest plantejament metodològic es concreta amb l'ús de l'entrevista biogràfica i l'anàlisi estructural del discurs.L'opció per aquestes tècniques d'investigació i anàlisi respon a la doble voluntat de recollir les percepcions subjectives relacionades amb el temps, el treball i el benestar segons les condicions materials d'existència, així com discriminar la influència de les variables curs de vida i generació. Es considera que el material empíric recollit a través d'aquesta tècnica d'investigació permet aprofundir en les raons estructurals i biogràfiques que expliquen la importància del temps com a factor de benestar. / The goal of the PhD is to study the importance of the time as a factor of daily well-being in the context of the western society. More precisely, it proposes to analyze the increasing linking between time, well-being and work. Some questions to answer are: Which is the contribution of social times to well-being? What is perceived socially as a well-being?The theoretical approach included three points. First point proposes change the conception of well-being, that is, from material well-being to daily well-being. This change supposes a step in the use of the concept: from macro and economical approach to a micro and social approach. The investigation defends the use of well-being as a concept which it allows to consider the material characteristics as well as the symbolic ones. The second point proposes to measure the individual and social needs in terms of risk linked to the employment and in terms of promotion of the daily well-being through domestic work and care. Because of that, the research included de gender perspective to use main concepts such as work and time. From this point of view, work is not considering a synonym of employment and time is not considering a synonym of work time. Consequently the object of study also includes times and works not recognized economically but indispensable for human's reproduction and well-being. The third point defends the multidimensional character of time as sociological concept. These three points are made operative through daily life which is considered a material and symbolic framework.The methodological perspective introduces the combination of quantitative and qualitative approaches to knowing the subjective meanings attributed at the time work. And, in order to introduce the longitudinal dimension it proposes the combination of structural and biographical analyses. More over, the empirical work included the biographical interview and the structural analysis of the speech. On the one hand, both techniques approach to the subjective perceptions according to the material conditions. In the other hand, they allow knowing the structural and biographical reasons that explain the importance of the time as a factor of well-being.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/5136 |
| Date | 17 September 2007 |
| Creators | Moreno Colom, Sara |
| Contributors | Torns, Teresa, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Unknown |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0026 seconds