S'han estudiat les comunitats ornítiques dels boscos i bosquines esclerofil·les que es troben situades a las muntanyes de la Costa Brava (Girona). Suredes, alzinars i garrigues del massís de les Alberes, massís del Montgrí, massís de les Gavarres, massís de Begur i Massís de Cadiretes han estat els ambients seleccionats per l'estudi. S'ha fet el seguiment de les comunitats d'aus que es troben a la primavera (moment de màxim us territorial i per tant de màxima detectabilitat) mitjançant la metodologia de les estacions d'escolta, que s'ha trobat que és la més adient per aquest tipus d'estudis. De cada comunitat vegetal de cada una de les muntanyes estudiades, s'ha realitzat un total de vint estacions d'escolta. El rendiment total ha estat de 120 estacions de les que sis han correspost a la sureda, 40 als alzinars i 20 a la garriga. De la comparació de les comunitats ornítiques estudiades, a les suredes s'ha trobat un índex de similitud molt elevat (índexs de Jaccard i Sorensen) entre les muntanyes(Gavarres i Cadiretes). S'han analitzat els valors de riquesa total i riquesa mitjana, en els que s'ha demostrat que són les suredes les comunitats amb els valors més elevats, tal i com ja havien demostrat altres autors, tot i que l'alzinar de Begur ha sorprès per presentar el valor de riquesa mitjana més elevat. Les anàlisi de freqüència relativa han mostrat les espècies amb major presència; a més, s'obté una proporció global de les espècies que en el cas de la sureda cal destacar una elevada proporció d'espècies situada a la franja del 0-50 %. Aquest resultat també és similar en els casos de l'alzinar i la garriga. Aquestes dades ens indiquen que les comunitats esclerofil·les estudiades, les espècies que les ocupen ho fan en baixa proporció. L'anàlisi per preferències ecològiques demostra que, en el conjunt de comunitats analitzades, dominen les espècies ubiqüistes (~ 50 %). Per comunitats, destaca la homogeneïtat de la sureda i la heterogeneïtat dels alzinars estudiats, tant en el conjunt de les espècies com en la discriminació realitzada per índex de freqüències relatives superior al 50%. La anàlisi per hàbits forestals mostra una certa repartició entre ubiqüistes, especialistes i generalistes per al conjunt de les espècies. Per comunitats, cal indicar una homogeneïtat en suredes i una similitud entre alzinars. La categoria ubiquista ha estat la menor representada, en valors situats entre el 10 i 22 % de les espècies en els àmbits estudiats, passant a una magnitud d'entre un 0 i un 18% en el nivell de freqüència relativa superior al 50 %. La anàlisi per l'origen de les espècies, apunta a una elevada presència de paleàrtics (superior al 50%) i baixa presència de nòrdics (9%). Aquests valors es mantenen en la anàlisi per comunitats, a on en la discriminació per freqüències relatives superiors al 50% s'ha observat un augment significatiu de les paleàrtiques, que en algunes comunitats assoleixen valors de fins el 80%, desapareixent les que provenen del sud-oest. Les dades poc comparables entre els alzinars responen a la tipologia diversa d'aquests: els del massís de Begur corresponen a petits retalls que es troben a les vessants més humides que no han estat edificades, i es troben rodejades per pinedes; per una altra banda, els alzinars del massís de l'Albera es troben situats a major alçada, amb un bon desenvolupament i constitueixen ambients continus i extensos. La garriga del massís del Montgrí ha estat la única considerada en el present estudi; s'han aportat dades de las seves poblacions ornítiques, aspecte que no havia estat estudiat fins al moment. / Bird's populations present in cork oak forest, holm oak forest and "garriga" formation have been studied during spring, on Alberes Massif, Montgrí Massif, Gavarres Massif, Begur Massif and Cadiretes Massif, located at Costa Brava (NE of the Iberian peninsula) where this forests communities are dominants. Using the methodology of the point counts, several bird's population parameters as similarity index, total and mean richness, relative frequency, ecological preferences, forestry habitat selection and origin of the species have been measured. The results show that cork oak forest supports the higher values of richness and similarity. At this community, a great number of species that use understory resources have been recorded, either globally than on species with high relative frequencies due to the actual physiognomy of cork oak grove.There are great differences on bird's populations structure and composition between the holm oak forest studied, an answer is the structure of the forests; on Begur massif, holm oak forest are patches located in a high residential area surrounded by pine trees, at the other hand, forests of Alberes are well developed and form a large and homogeneous forest. Finally, despite the "garriga" formation of the Montgrí massif has not been compared with others, data on bird's population that never has been undergone are presented. / Se han estudiado las comunidades orníticas de los bosques esclerófilos que se encuentran en las montañas situadas en la Costa Brava (Girona.) Alcornocales, encinares y garrriga de la Albera, Montgrí, Gavarres, Begur y Cadiretes han sido los ambientes seleccionados para el estudio. Se han monitorizado las comunidades que se encuentran en primavera (momento de máximo uso territorial y por tanto detectabilidadl) mediante la metodología de estaciones de escucha que es la que se ha encontrado más adecuada para este tipo de estudios. De cada comunidad de cada montaña se han realizado un total de veinte estaciones de escucha. El rendimiento total ha sido de 120 estaciones de las cuales 60 han correspondido a alcornocales, 40 a encinares y 20 a la garriga. De la comparación de las comunidades orníticas estudiadas, en los alcornocales se ha encontrado una similitud muy elevada (índices de Jaccard y Sorensen) entre las montañas. Se han analizado los valores de riqueza total y riqueza media, en los que se ha demostrado que son los alcornocales las comunidades con los valores más elevados, tal y como ya habían señalado otros autores, aunque el encinar de Begur ha sorprendido por presentar el valor de riqueza media más elevado. Los análisis de frecuencia relativa nos muestran las especies con mayor presencia y además se obtiene una proporción global del conjunto de las especies. En el caso del alcornocal cabe destacar una elevada proporción de especies en la franja 0-50%. Este resultado también es similar en el encinar y la garriga. Esto nos indica que en estas comunidades esclerófilas las especies que las pueblan lo hacen en baja proporción. El análisis por preferencias ecológicas demuestra que en el conjunto de comunidades esclerófilas estudiadas, dominan las ubicuistas (~50%). Por comunidades destaca la homogeneidad de datos del alcornocal y la disparidad de los encinares estudiados, tanto en el conjunto de las especies como en la discriminación por índices de frecuencias relativas >50%. El análisis por hábitos forestales muestra una cierta repartición entre ubicuistas, especialistas y generalistas para el conjunto de las especies. Por comunidades, indicar homogeneidad en alcornocales y similitud entre encinares. La categoría ubicuista ha sido la menos representada, con valores entre e 10 y 22% de las especies en los ámbitos estudiados, pasando a una magnitud de entre un 0 y un 18% en el nivel de frecuencia relativa superior al 50%. El análisis por origen de las especies apunta una elevada presencia de Paleárticas (>50%) y baja presencia de Nórdicas (9%). Estos valores se mantienen en el análisis por comunidades, donde en la discriminación por frecuencias relativas >50% observamos un importante aumento de las Palearticas que en algunas comunidades llegan a valores del 80%, desapareciendo las del SW. Los datos poco comparables entre los encinares responde a la diversa tipología de estos; los de Begur son pequeños retales que se instalan en las vertientes más húmedas no edificadas, rodeadas por pinares en un macizo cercano al mar; por contra, los encinares de l'Albera están situados a mayor altura y están bien desarrollados, constituyendo ambientes continuos y extensos. La garriga del Montgrí ha sido la única considerada en el estudio, en este aspecto, se han aportado datos de sus poblaciones orníticas que no se habían estudiado hasta el momento.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/1945 |
| Date | 26 June 2003 |
| Creators | Barriocanal Lozano, Carles |
| Contributors | Panareda Clopés, Josep M., Universitat de Barcelona. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.003 seconds