Aquesta tesi doctoral és una recerca sobre els orígens i el desenvolupament de l'ecosocialisme, corrent de pensament que fusiona elements de la doctrina marxista, del socialisme utòpic, de l'anarquisme i de l'ecologisme. Les arrels d'aquesta hibridació ideològica es troben en el segle XIX tot i que caldrà esperar a la dècada dels anys 1970 perquè a partir de l'impuls del nou ecologisme polític emergeixi un cos doctrinari i la mateixa expressió, ecosocialisme, que començarà a ser d'ús habitual en la dècada següent especialment a partir de la transformació de partits comunistes -en alguns casos, pocs anys abans de la caiguda del Mur de Berlín- en esquerra verda o ecosocialista.
Un d'aquests partits ecosocialistes és el cas d'Iniciativa per Catalunya Verds, partit hereu del PSUC, fundat el 23 de febrer del 1987 i que abraçarà oficialment l'ecosocialisme el 22 de novembre del 1996. En aquell període d'anys Iniciativa va anar buscant una identitat ideològica que fusionés les idees d'esquerra radical amb els nous moviments socials (pacifisme, feminisme i ecologisme).
L'ascens de l'ecosocialisme es dóna en paral·lel als canvis socials, econòmics, polítics i comunicatius que defineixen un nou estadi de la Modernitat o bé una etapa diferent que coneixem com a Postmodernitat des que el filòsof Jean-François Lyotard va publicar el 1979 La Condition postmoderne.
La tesi analitza l'ecosocialisme com a corrent que respon a alguns dels trets característics de la Postmodernitat, i ho fem en el context dels canvis socials, polítics i comunicatius que defineixen aquesta Postmodernitat i, concretament ,a Catalunya, que considerem una de les regions més postmodernes a Europa i al món.
L'anàlisi de la trajectòria d'Iniciativa per Catalunya Verds des del 1987 es prolonga fins a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 període en què aquesta formació ha estat un dels pocs exemples al món de partit autodefinit com a ecosocialista que ha tingut representació parlamentària i, fins i tot, ha arribat a formar part d'un govern.
Així mateix, la tesi analitza el paper d'ICV durant el debat sobiranista a Catalunya en el període 2003-2015. En aquest sentit, hem elegit per al nostre estudi de cas la consulta no vinculant per la independència de Catalunya que es va celebrar el 9 de novembre del 2014 i els efectes que aquest debat ha tingut en les opinions i actituds dels militants respecte al sentiment de pertinença identitari i al model d'Estat, entre altres trets del perfil d'aquesta militància. A través d'una enquesta entre 410 militants d'ICV hem fet una radiografia de la militància, la més àmplia que fins ara s'ha elaborat d'aquest partit.
L'enquesta també ha tingut com a objectiu validar una de les teories més importants de la comunicació, l'Espiral del Silenci, formulada el 1972 per la periodista, politòloga i sociòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann.
Com a investigadora, Noelle-Neumann va observar que en període electoral (i en altres tipus de debats públics) alguns punts de vista semblaven obtenir més atenció que uns altres. De vegades, les persones prefereixen mantenir el silenci i, fins i tot, evitar parlar-ne. La sociòloga alemanya va anomenar aquest fenomen '"espiral del silenci" que ocorre quan -contràriament quan els individus perceben les seves pròpies opinions com a populars no tenen cap problema a expressar-les i defensar-les- les persones percebem que les nostres opinions no són populars i preferim mantenir el silenci. Aquest procés s'esdevé en forma d'espiral, i així una de les parts acaba aconseguint més publicitat que altres.
Per a Noelle-Neumann l'opinió pública són actituds i comportaments que s'han de poder expressar en públic sense perill de caure en l'aïllament. En un context de controvèrsia i canvi, les opinions públiques són aquelles actituds que es poden expressar sense haver de patir el perill d'aïllament.
Hi ha, no obstant, excepcions a aquest fenomen d'espiral del silenci. Són aquells grups i individus que no tenen por a l'aïllament i que no tenen cap problema a expressar les seves opinions malgrat que això comporti conseqüències. Aquesta és una característica dels innovadors, agents de canvi, avantguardes i el "hard-core" (nucli dur) dels partits polítics.
El cas pràctic d'aquesta tesi s'ha centrat a analitzar els canvis en les actituds i opinions de la militància (hard-core) d'un partit polític, ICV, en el context del debat sobre la independència de Catalunya. És una de les primeres recerques que s'ha fet a Catalunya i a Espanya en què s'ha aplica aquesta teoria en un àmbit de la realitat social i política, en aquest cas en el terreny de la comunicació política.
Al capdavall, hem volgut investigar si aquest fenomen d'espiral de silenci té vigència en la "societat xarxa" actual. / Esta tesis doctoral es una investigación sobre los orígenes y el desarrollo del ecosocialismo, corriente de pensamiento que fusiona elementos de la doctrina marxista, del socialismo utópico, del anarquismo y del ecologismo. Las raíces de esta hibridación ideológica se encuentran en el siglo XIX aunque habrá que esperar a la década de 1970 para que, a partir del impulso del nuevo ecologismo político, emerja un cuerpo doctrinario y la misma expresión, ecosocialismo, que comenzará a ser de uso habitual en la década siguiente, especialmente a partir de la transformación de partidos comunistas -en algunos casos, pocos años antes de la caída del Muro de Berlín- en izquierda verde o ecosocialista.
Uno de estos partidos ecosocialistas es el caso de Iniciativa por Cataluña Verdes, partido heredero del PSUC, fundado el 23 de febrero de 1987 y que oficialmente abrazará el ecosocialismo el 22 de noviembre de 1996. En ese período Iniciativa irá buscando una identidad ideológica que fusionara las ideas de la izquierda radical con los nuevos movimientos sociales (pacifismo, feminismo y ecologismo).
El ascenso del ecosocialismo se da en paralelo a los cambios sociales, económicos, políticos y comunicativos que definen un nuevo estadio de la Modernidad o bien una etapa diferente que conocemos como Postmodernidad desde que el filósofo Jean-François Lyotard publicó 1979 La Condition postmoderne.
La tesis analiza el ecosocialismo como corriente que responde a algunos de los rasgos característicos de la Postmodernidad, y lo hacemos en el contexto de los cambios sociales, políticos y comunicativos que definen esta Posmodernidad y, concretamente, en Cataluña, que consideramos una de las regiones más postmodernas en Europa y en el mundo.
El análisis de la trayectoria de Iniciativa por Cataluña Verdes desde 1987 se prolonga hasta las elecciones al Parlamento de Cataluña, el 27 de septiembre de 2015, período en el que esta formación ha sido uno de los pocos ejemplos en el mundo de partido político que se haya autodefinido como ecosocialista , que haya tenido representación parlamentaria e, incluso, que haya llegado a formar parte de un gobierno.
Asimismo, la tesis analiza el papel de ICV durante el debate soberanista en Cataluña en el periodo 2003-2015. En este sentido, hemos elegido para nuestro estudio de caso la consulta no vinculante sobre la independencia de Cataluña que se celebró el 9 de noviembre de 2014 y los efectos que este debate ha tenido en las opiniones y actitudes de los militantes respecto al sentimiento de pertenencia identitario y al modelo de Estado, entre otros rasgos del perfil de esta militancia. A través de una encuesta entre 410 militantes de ICV hemos hecho una radiografía de la militancia, la más amplia que hasta ahora se haya elaborado de este partido.
La encuesta también ha tenido como objetivo validar una de las teorías más importantes de la comunicación, la Espiral del Silencio, formulada en 1972 por la periodista, politóloga y socióloga alemana Elisabeth Noelle-Neumann.
Como investigadora, Noelle-Neumann observó que en periodo electoral (y en otros tipos de debates públicos) algunos puntos de vista parecían obtener más atención que otros. A veces, las personas prefieren mantener el silencio e, incluso, evitar hablar. La socióloga alemana llamó a este fenómeno "espiral del silencio" que ocurre cuando -contrariamente cuando los individuos perciben sus propias opiniones como populares no tienen ningún problema en expresarlas y defenderlas- las personas percibimos que nuestras opiniones no son populares y preferimos mantener el silencio. Este proceso ocurre en forma de espiral, y así una de las partes termina consiguiendo más publicidad que otras.
Para Noelle-Neumann, la opinión pública son actitudes y comportamientos que deben poder expresarse en público sin peligro de caer en el aislamiento. En un contexto de controversia y cambio, las opiniones públicas son aquellas actitudes que se pueden expresar sin tener que sufrir el peligro de aislamiento.
Hay, sin embargo, excepciones a este fenómeno de espiral del silencio. Son aquellos grupos e individuos que no tienen miedo al aislamiento y que no tienen ningún problema en expresar sus opiniones sin que ello conlleve consecuencias. Esta es una característica de los innovadores, agentes de cambio, vanguardias y el "hard-core" (núcleo duro) de los partidos políticos.
El caso práctico de esta tesis se ha centrado en analizar los cambios en las actitudes y opiniones de la militancia (hard-core) de un partido político, ICV, en el contexto del debate sobre la independencia de Cataluña. Es una de las primeras investigaciones que se ha hecho en Cataluña y en España en que se ha aplica esta teoría en un ámbito de la realidad social y política, en este caso en el terreno de la comunicación política.
Con este estudio también hemos querido investigar si el fenómeno de espiral de silencio tiene vigencia en la "sociedad red" actual. / This doctoral thesis investigates the origins and development of eco-socialism, a fusion of thought with elements of marxist doctrine, of utopian socialism, of anarchism and environmentalism. The roots of this ideological hybridisation can be found in the 19 century, however one has to wait until the 1970's for the emergence of this doctrine and the term eco-socialism.
The impulse for the theory of eco-socialism emerged from a body of doctrine of the same name, eco-socialism. This term became to be used more generally in the following decade particularly with the transformation of the communist parties (in some cases a few years before the fall of the Berlin Wall) into green left or eco-socialism.
One of these eco-socialist parties is the case of Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) that was founded on the 23 February 1987 and embraced officially eco-socialism on the 22nd of November 1996. In this period ICV was looking for an ideological identity which was able to fuse the ideas of the radical left with the ideas from the new social movements (pacifism, feminism and environmentalism).
The emergence of eco-socialism happens in parallel with social, political, economic and communication changes and these changes came to define a new stage in Modernity or a new stage which we know as Post-modernity from the philosopher Jean-François Lyotard and his publication of La Condition postmoderne in 1979.
This thesis analyses eco-socialism as a current of thought which has responded to some of the characteristics of Post-modernity and in particular in the context of Catalonia, which we consider to be one of regions of Europe and in the world which is more postmodern.
Our analysis of the trajectory of ICV is from 1987 until the elections on the 27 September 2015. In this period this political party has been one of the few examples in the world of a political party which defined itself as eco-socialist and which had a parliamentary representation and even formed part of a government.
Also this thesis analyses the role of ICV during the debate about sovereignty in Catalonia in the period 2003-2015. In relation with his period we chose for this study the case of the non binding consultation for the independence of Catalonia which took place on November 9 of 2014 and the effects of this debate on the opinions and attitudes of the membership (hard-core) in relation with their roots of identity and the model of the state.
Through a questionnaire completed by 410 members of ICV we have constructed a profile of this membership. This profile is the largest ever to be made about membership of ICV.
Also the purpose of this questionnaire was to validate one of the most important communication theories, the Spiral of Silence.
As a political researcher Noelle-Neumann observed that in elections (and other kind of public debates) certain views seem to get more play than others. Sometimes people prefer to remain silent about their opinions rather than talk about them. Sociologist Noelle-Neumann calls this the spiral of silence that occurs when individuals who perceive that their opinion is popular express and defend it, whereas those who do not think their opinion is popular remain quiet. This process occurs in a spiral, so that one side of an issue ends up with much publicity and the other side with little.
For Noelle-Neumann public opinion includes attitudes or behaviors one is able to express in public without the danger of isolating oneself; in areas of controversy or change, public opinions are those attitudes one can express without running the danger of isolating oneself.
There are exceptions to the spiral of silence. There are groups and individuals who do not fear isolation and who will express their opinions no matter what the consequences, a characteristic of innovators, change agents, the avant-garde and the hard-core of political parties.
This is one of the first pieces of research focused on this theory related to the Catalan social or political reality and in this case in relation to the field of study of political communication.
Finally, we want to investigate if the Spiral of Silence phenomena could be manifested in the current "network society".
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/368194 |
| Date | 29 January 2016 |
| Creators | Risquete Sánchez, Jaime Miguel |
| Contributors | Sàez Casas, Albert, Parés i Maicas, Manuel, Universitat Ramon Llull. FCRIB - Comunicació i Relacions Internacionals |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 993 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/embargoedAccess |
Page generated in 0.005 seconds