L’objectiu d’aquesta tesi doctoral consisteix en una aproximació a l’evolució del poblament i el territori en època antiga a la zona de l’actual Vallès. Es tracta d’un territori coherent a nivell geogràfic i històric, que actualment comprendria les dues comarques vallesanes (Vallès Occidental i Oriental) i que a l’Antiguitat apareix referenciat com a Laietània interior.
Aquesta aproximació parteix d’una recopilació exhaustiva de totes les fonts d’informació disponibles, tant de caràcter literari, com epigràfic, numismàtic, documental i, especialment, arqueològic. De fet, la relativa abundant presència d’informació sobre aquesta territori en època antiga és un dels principals atractius a l’hora de plantejar-ne l’estudi. Un cop feta aquesta recopilació, s’ha dut a terme l’anàlisi històrica de l’evolució d’aquesta Laietània interior, situant-la en el context general del nord-est peninsular i d’Hispània, i amb una cronologia que se situaria entre els segles VI aC i el II dC. Aquest marc cronològic vindria determinat pel principal interès del nostre treball: determinar com Roma intervé a nivell territorial a la zona i com aquesta intervenció afectà a les poblacions autòctones. En aquest sentit, tot l’estudi gira al voltant de dos conceptes historiogràfics complexes i difícils de definir com serien, en primer lloc, la “iberització” o sorgiment de la societat ibèrica i, segonament, la “romanització” o sorgiment de la societat hispanoromana. Aquest plantejament s’ha combinat també amb l’anàlisi arqueomorfològica del territori vallesà, per tal de poder determinar la possible existència d’indicis de cadastres d’època romana en aquesta àrea.
L’estudi ha permès determinar la importància d’aquesta zona durant l’època antiga gràcies a dos elements bàsics: el seu paper cabdal a nivell viari (com a zona de pas natural entre les comarques gironines i el Camp de Tarragona) i la seva important capacitat productiva agrària. Aquests dos aspectes determinaren la presència d’un poblament dens a la zona vallesana des d’un moment primerenc, permetent la consolidació d’una societat ibèrica com la laietana, ben consolidada i amb una estructura sòcio-econòmica i territorial estratificada i complexa. L’arribada de Roma, però, hem vist que afectà de primera mà aquesta estructura, incidint especialment en el paper de les seves elits i cercant un progressiu control de la regió, inicialment a causa de la seva importància dins de la logística militar de la conquesta romana de la península. Progressivament, però, l’evolució política i social de la pròpia Roma forçà a aquesta a una intervenció cada cop més directa a les províncies, fet que repercutí també a la Laietània interior. En aquest sentit, un primer moment clau de transformació seria la segona meitat del segle II aC., amb la creació d’un seguit de nuclis de tipologia romanoitàlica que, combinats amb una reforma viària i l’aparició de la moneda de Lauro, indicarien l’ interès de Roma en reforçar el seu control d’aquesta zona.
El moment, però, que creiem clau per entendre el pas cap a una societat romanitzada seria el període augustal, on la fundació de Barcino a la costa i la potenciació interna dels nuclis d’Ègara (Terrassa) i Caldes de Montbui, juntament a la creació de la via Augusta i l’aparició del sistema productiu basat en la vil·la, permetrien poder parlar per primer cop d’una organització d’aquest territori plenament “a la romana”. En aquest sentit, l’anàlisi arqueomorfològica ha permès detectar una orientació del parcel·lari predominant (Vallès C) que creiem plausible relacionar amb una actuació cadastral romana que suposaria la creació d’una centuriació a l’àrea vallesana en aquest moment augustal.
El següent moment clau fou l’època flàvia, quan la concessió del dret llatí a tota Hispània permeté la promoció municipal dels dos principals nuclis de la zona: Ègara de forma segura i el conjunt termal de Caldes de Montbui de forma probable. Aquest procés permeté la integració jurídica definitiva de la Laietània interior i la consolidació del procés de romanització, que arribà ja en el segle II dC. i que tindria la seva major expressió en l’epigrafia honorífica i les importants vil·les documentades, mostra de l’existència d’unes elits locals plenament romanitzades i ja integrades a les estructures sòcio-econòmiques, polítiques i culturals de l’Imperi Romà. / The aim of this PhD thesis is an approach to the evolution of the population and territory in ancient times in the Vallès region. This is a geographic and historic coherent area, which in Antiquity is referenced as Laietània interior.
Our approach is based on a comprehensive compilation of all available information sources: classical literature, epigraphics, numismatics, documentary information, and especially, archeology. In fact, the relative abundance of information on this area in ancient times is one of the main attractions when planning their study. Once this collection has been done, we have proceeded to the analysis of the historical evolution of this Laietània interior, placing it in the general context of the northeast Iberian Peninsula and of Hispania, and with a chronology that would be placed between eight centuries (VI BC – II AD). This chronological framework is determined by the main interest of our work: to determine how Rome intervened on a territorial level in the area and how this intervention affected the native populations. In this sense, the study revolves around two complex historiographical concepts really difficult to define: first, the "Iberization" or the emergence of Iberian society and, secondly, the "Romanization" or the emergence of hispanian society. This approach was also combined with the archaeomorphological analysis of the territory of Vallès, in order to determine the possible signs of Roman cadastres in this area.
The study reveals the importance of this area during ancient times by two basic elements: its crucial role as a natural area of passage between Girona and Tarragona and its important agricultural production capacity. These two aspects determine the presence of a dense population in the Vallès area from an early time, allowing the consolidation of an Iberian society such as the laietan, well established with a socioeconomic and territorial structure layered and complex. We have seen that the arrival of Rome affected this structure, with special emphasis on the role of elites, looking for a progressive control of the region, initially because of its importance within the military logistics of the Roman conquest of the peninsula. Gradually, however, the political and social evolution of Rome itself forced to an increasingly direct intervention in the provinces, which also can be traced in the interior Laietània. In this regard, a key transformation would start by the second half of the second century BC., when they appeared a series of centers with an italic typology which, combined with a road reform and the beginning of Iberian coinage (Lauro) , indicate the interest of Rome to strengthen their control of this area.
The moment, however, we believe is the key to understanding the transition to a Romanized society, would be Augustan period, where the foundation of Barcino on the coast and the strengthening of internal centers like Ègara (Terrassa) and Caldes de Montbui, along the creation of the Via Augusta and the appearance of the production system based on the villa, allow to speak for the first time of an organization of this territory fully in a “Roman way". In this sense, the archaeomorphological analysis detects a predominant orientation in the territory (Valles C) that we believe could be linked to a Roman cadastral action that would create a centuriation in the Vallès area in this Augustan period.
The next key moment was the Flavian period, when granting the Latin right to all the Hispania allowed the promotion of two major municipal centers in the area: surely Ègara and possibly the thermal point of Caldes de Montbui. This process allowed the juridical integration of the Laietània interior and the consolidation of the process of Romanization, which arrived at his highest point during the second century AD., having its greatest expression in the honorary inscriptions and important villas documented proof of the existence of local elites fully Romanized and integrated into the socioeconomic, political and cultural structures of the Roman Empire.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/96705 |
| Date | 15 June 2012 |
| Creators | Oller Guzmán, Joan |
| Contributors | Prieto Arciniega, Alberto, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 1319 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0034 seconds