• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 4
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 8
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

El territori i poblament del Vallès en época antiga Del sorgiment de la societat ibèrica a la romanització (ss. VI aC. – II dC.). Estudi arqueomorfològic i històric

Oller Guzmán, Joan 15 June 2012 (has links)
L’objectiu d’aquesta tesi doctoral consisteix en una aproximació a l’evolució del poblament i el territori en època antiga a la zona de l’actual Vallès. Es tracta d’un territori coherent a nivell geogràfic i històric, que actualment comprendria les dues comarques vallesanes (Vallès Occidental i Oriental) i que a l’Antiguitat apareix referenciat com a Laietània interior. Aquesta aproximació parteix d’una recopilació exhaustiva de totes les fonts d’informació disponibles, tant de caràcter literari, com epigràfic, numismàtic, documental i, especialment, arqueològic. De fet, la relativa abundant presència d’informació sobre aquesta territori en època antiga és un dels principals atractius a l’hora de plantejar-ne l’estudi. Un cop feta aquesta recopilació, s’ha dut a terme l’anàlisi històrica de l’evolució d’aquesta Laietània interior, situant-la en el context general del nord-est peninsular i d’Hispània, i amb una cronologia que se situaria entre els segles VI aC i el II dC. Aquest marc cronològic vindria determinat pel principal interès del nostre treball: determinar com Roma intervé a nivell territorial a la zona i com aquesta intervenció afectà a les poblacions autòctones. En aquest sentit, tot l’estudi gira al voltant de dos conceptes historiogràfics complexes i difícils de definir com serien, en primer lloc, la “iberització” o sorgiment de la societat ibèrica i, segonament, la “romanització” o sorgiment de la societat hispanoromana. Aquest plantejament s’ha combinat també amb l’anàlisi arqueomorfològica del territori vallesà, per tal de poder determinar la possible existència d’indicis de cadastres d’època romana en aquesta àrea. L’estudi ha permès determinar la importància d’aquesta zona durant l’època antiga gràcies a dos elements bàsics: el seu paper cabdal a nivell viari (com a zona de pas natural entre les comarques gironines i el Camp de Tarragona) i la seva important capacitat productiva agrària. Aquests dos aspectes determinaren la presència d’un poblament dens a la zona vallesana des d’un moment primerenc, permetent la consolidació d’una societat ibèrica com la laietana, ben consolidada i amb una estructura sòcio-econòmica i territorial estratificada i complexa. L’arribada de Roma, però, hem vist que afectà de primera mà aquesta estructura, incidint especialment en el paper de les seves elits i cercant un progressiu control de la regió, inicialment a causa de la seva importància dins de la logística militar de la conquesta romana de la península. Progressivament, però, l’evolució política i social de la pròpia Roma forçà a aquesta a una intervenció cada cop més directa a les províncies, fet que repercutí també a la Laietània interior. En aquest sentit, un primer moment clau de transformació seria la segona meitat del segle II aC., amb la creació d’un seguit de nuclis de tipologia romanoitàlica que, combinats amb una reforma viària i l’aparició de la moneda de Lauro, indicarien l’ interès de Roma en reforçar el seu control d’aquesta zona. El moment, però, que creiem clau per entendre el pas cap a una societat romanitzada seria el període augustal, on la fundació de Barcino a la costa i la potenciació interna dels nuclis d’Ègara (Terrassa) i Caldes de Montbui, juntament a la creació de la via Augusta i l’aparició del sistema productiu basat en la vil·la, permetrien poder parlar per primer cop d’una organització d’aquest territori plenament “a la romana”. En aquest sentit, l’anàlisi arqueomorfològica ha permès detectar una orientació del parcel·lari predominant (Vallès C) que creiem plausible relacionar amb una actuació cadastral romana que suposaria la creació d’una centuriació a l’àrea vallesana en aquest moment augustal. El següent moment clau fou l’època flàvia, quan la concessió del dret llatí a tota Hispània permeté la promoció municipal dels dos principals nuclis de la zona: Ègara de forma segura i el conjunt termal de Caldes de Montbui de forma probable. Aquest procés permeté la integració jurídica definitiva de la Laietània interior i la consolidació del procés de romanització, que arribà ja en el segle II dC. i que tindria la seva major expressió en l’epigrafia honorífica i les importants vil·les documentades, mostra de l’existència d’unes elits locals plenament romanitzades i ja integrades a les estructures sòcio-econòmiques, polítiques i culturals de l’Imperi Romà. / The aim of this PhD thesis is an approach to the evolution of the population and territory in ancient times in the Vallès region. This is a geographic and historic coherent area, which in Antiquity is referenced as Laietània interior. Our approach is based on a comprehensive compilation of all available information sources: classical literature, epigraphics, numismatics, documentary information, and especially, archeology. In fact, the relative abundance of information on this area in ancient times is one of the main attractions when planning their study. Once this collection has been done, we have proceeded to the analysis of the historical evolution of this Laietània interior, placing it in the general context of the northeast Iberian Peninsula and of Hispania, and with a chronology that would be placed between eight centuries (VI BC – II AD). This chronological framework is determined by the main interest of our work: to determine how Rome intervened on a territorial level in the area and how this intervention affected the native populations. In this sense, the study revolves around two complex historiographical concepts really difficult to define: first, the "Iberization" or the emergence of Iberian society and, secondly, the "Romanization" or the emergence of hispanian society. This approach was also combined with the archaeomorphological analysis of the territory of Vallès, in order to determine the possible signs of Roman cadastres in this area. The study reveals the importance of this area during ancient times by two basic elements: its crucial role as a natural area of passage between Girona and Tarragona and its important agricultural production capacity. These two aspects determine the presence of a dense population in the Vallès area from an early time, allowing the consolidation of an Iberian society such as the laietan, well established with a socioeconomic and territorial structure layered and complex. We have seen that the arrival of Rome affected this structure, with special emphasis on the role of elites, looking for a progressive control of the region, initially because of its importance within the military logistics of the Roman conquest of the peninsula. Gradually, however, the political and social evolution of Rome itself forced to an increasingly direct intervention in the provinces, which also can be traced in the interior Laietània. In this regard, a key transformation would start by the second half of the second century BC., when they appeared a series of centers with an italic typology which, combined with a road reform and the beginning of Iberian coinage (Lauro) , indicate the interest of Rome to strengthen their control of this area. The moment, however, we believe is the key to understanding the transition to a Romanized society, would be Augustan period, where the foundation of Barcino on the coast and the strengthening of internal centers like Ègara (Terrassa) and Caldes de Montbui, along the creation of the Via Augusta and the appearance of the production system based on the villa, allow to speak for the first time of an organization of this territory fully in a “Roman way". In this sense, the archaeomorphological analysis detects a predominant orientation in the territory (Valles C) that we believe could be linked to a Roman cadastral action that would create a centuriation in the Vallès area in this Augustan period. The next key moment was the Flavian period, when granting the Latin right to all the Hispania allowed the promotion of two major municipal centers in the area: surely Ègara and possibly the thermal point of Caldes de Montbui. This process allowed the juridical integration of the Laietània interior and the consolidation of the process of Romanization, which arrived at his highest point during the second century AD., having its greatest expression in the honorary inscriptions and important villas documented proof of the existence of local elites fully Romanized and integrated into the socioeconomic, political and cultural structures of the Roman Empire.
2

Sarcasme et humour dans L'enfant de Jules Vallés.

Tatartcheff, Philippe A. January 1972 (has links)
No description available.
3

Sarcasme et humour dans L'enfant de Jules Vallés.

Tatartcheff, Philippe A. January 1972 (has links)
No description available.
4

Génesis y evolución de suelos desarrollados a partir de granodioritas en el área de influencia mediterránea (NE. de España)

Cortés Lucas, Amparo 18 May 1989 (has links)
Este trabajo de tesis se ha basado en el denominado método edafológico y en el método de los balances y aborda de forma integral el estudio de los suelos de un área con una extensión próxima a los 15 Krn2 sobre la llamada Cordillera Prelitoral Catalana, en el límite de las comarcas del Vallés Occidental y el Vallés Oriental, en la provincia de Barcelona, a la que algunos especialistas de otros ámbitos de la ciencia han dedicado también sus esfuerzos. La pasada importancia de la zona en el orden económico y social se cimentó en la explotación de las canteras de material granítico, empleado a principios de siglo para la pavimentación de las calles de Barcelona, y en el aprovechamiento de las aguas termales a través de una red de balnearios.Los suelos objeto de estudio se asientan sobre un batolito constituido por granodioritas acompañadas por un cortejo filoniano formado por aplitas y pegmatitas. La composición química de estas granodioritas varia entre limites estrechos, si bien esta variabilidad puede ser importante en el caso de elementos como el calcio y el titanio.Las granodioritas se han visto, en el transcurso del tiempo, sometidas a la acción de factores climáticos cambiantes. El clima actual de la zona es, según la clasificación de Thornthwaite (1948), seco subhúmedo, mesotérmico, con muy pequeño o ningún exceso de agua.De acuerdo con los criterios de la SMSS (1975) el régimen de temperatura del suelo corresponde a uno térmico y el régimen de humedad a uno xérico si se respeta el espíritu de la clasificación, aunque en ocasiones se halle más próximo al régimen ústico.La geomorfología muestra la existencia de zonas donde se producen retenciones de agua que originan un acuífero de proporciones significativas con un papel importante en el abastecimiento local. Existen además acuíferos termales asociados al material granodiorítico, que constituyen, al asomarse al exterior, una forma de descarga natural de las aguas basales más antiguas. Las aguas frías se clasifican como bicarbonatado cálcicas, y clorurado sódicas las termales.Desde el punto de vista botánico, la zona se halla situada en la región corológica mediterránea. La vegetación potencial es el bosque mediterráneo cuya degradación se pone de manifiesto por la existencia de matorral silicícola y pastizal de Hyparrhenia. La pendiente y la orientación son los dos factores geomorfológicos con más incidencia en el desarrollo de estos suelos.Pueden diferenciarse tres grandes unidades geomorfológicas: A) zona de escaso espesor del manto de meteorización, B) zona con formaciones superficiales más desarrolladas, una buena parte de las cuales ha sido exportada por la fuerte incisión de la red de drenaje y e) zona que incluye algunas de las formas correspondientes al máximo desarrollo.El estudio y selección de los perfiles de suelo, 24 en total, ha tenido en cuenta para el estudio de los factores de formación la orientación, la altitud, la vegetación y la acción antrópica; en el caso del estudio de los procesos se ha tenido en cuenta la meteorización física, la meteorización química, la formación de minerales de la arcilla, la translocación de la arcilla, la formación de carbonatos secundarios y la descomposición de la materia orgánica.La historia de la formación y posterior evolución de estos suelos se inicia cuando el material entra en contacto lentamente con los agentes meteorizantes. Con el transcurrir del tiempo se produce la arenización de una parte importante del batolito granodioritico. Esta arenización afecta hoya los primeros 20 m. La profundidad de la arenización no es uniforme, variando con la topografía y con la presencia de enclaves más resistentes. La arena está formada principalmente por mica-ilita y caolinita procedente de la meteorización de las plagioclasas originales.En algunos enclaves se observa una individualización del hierro. La evolución granulométrica de estos suelos está estrechamente relacionada con la fragmentación y el arrastre de las partículas. La fracción gravilla alcanza una notable importancia en razón a su composición mineralógica, muy semejante a la del material originario, y al porcentaje que representa en el total del suelo. Habiendo establecido las correlaciones existentes para cada tipo de horizonte entre el incremento/decremento de cada una de las fracciones granulométricas con respecto a cada una de las fracciones de la arena granodioritica, las mejores correlaciones múltiples se obtienen entre las relaciones del limo y la arcilla por un lado y las relaciones de gravilla, arena gruesa y arena fina por otro. El hiperplano de regresión de la relación de arcilla en función de las demás relaciones muestra una correlación del 0,82.Al establecer las variaciones de cada fracción granulométrica que tienen lugar en el transcurso de la evolución se obtiene que el 67 % de las variaciones que experimenta la arcilla, desde la arena hasta el horizonte A pueden ser explicadas por las relaciones calculadas para limo, arena fina, arena gruesa y gravilla. Un 33 % queda sin explicar. La posibilidad de que una parte importante de este 33 % se pierda desde los horizontes superficiales queda puesta matemáticamente en evidencia.Gráficamente ha sido posible diferenciar cuatro tipos de comportamientos físicos con ayuda de la técnica del desplazamiento de las partículas. El efecto de la fragmentación se observa muy claramente en los perfiles incluidos en el tipo F2, que muestran un progresivo aumento del limo y la arcilla en los horizontes superficiales. Estos perfiles no presentan aportes externos de material y pueden ser clasificados entre los Psammnents del primer estadío evolutivo.En los horizontes superficiales de algunos perfiles (Tipo ID) se observa un desplazamiento hacia composiciones más arenosas que recuerda los procesos de disolución. Estas situaciones coinciden con la ausencia de carbonatos.En el tipo Z se incluyen perfiles que presentan cambios bruscos en su granulometría, prueba evidente de episodios de decapitación o acumulación de materiales sobre los suelos o de procesos de desplazamiento de partículas en el interior de los perfiles.Finalmente el tipo E incluye falsas evoluciones eluviación-iluviación.La caracterización de la meteorización química ha sido abordada desde dos puntos de vista: uno en el que se tienen en cuenta los balances químicos y otro en el que se analizan los minerales de la arcilla formados en el curso de la meteorización.El índice dado por la relación SiO(2) / Al(2)O(3) sitúa a los suelos estudiados en el dominio de la bisialitización, en cuanto a la evolución general de los minerales silicatados presentes en la granodiorita se refiere.El elemento más acumulado es, por lo general, el potasio con un peso especifico dentro del IMP (Índice de Meteorización Potencial) del 50 %. La formación de minerales secundarios y los lentos procesos de desarrollo edáfico conducen a una escasa diferenciación de los IMP. Los horizontes C de los suelos más jóvenes muestran una ligerísima pérdida de silicio, un mantenimiento de los niveles de potasio y aluminio y un enriquecimiento relativo en hierro y magnesio, prueba de la evolución química que experimentan. A medida que se asciende en el perfil, y en la génesis se comprueba el mantenimiento de los niveles de silicio, a1umnio y potasio en los horizontes AC y Bw. En superficie el equilibrio es la tónica general.El estudio de la evolución mineralógica implica fundamentalmente a biotitas y plagioclasas. En profundidad la alteración de la biotita es prácticamente nula, como lo demuestra la ausencia de clorita en los materiales granosioriticos mejor conservados. La evolución de la biotita pasa por la formación de clorita, vermiculita e ilita. La clorita secundaria está presente en cantidades apreciables, cuando hay posibilidades de lavado, en diaclasas y en horizontes de acumulación. En algunos casos en que los perfiles presentan un mayor grado de evolución se ha hallado un intergrado clorita-vermiculita que deriva de la clorita secundaria. Otro proceso identificado es la transformación de la vermiculita en formas expandibles, habiéndose hallado un interestratificado con propiedades intermedias entre la vermiculita y la esmectita.En el caso de las plagioclasas la posible evolución se inicia con la transformación rápida de la sericita en vermiculita y caolinita y la formación, ciertamente reducida, de esmectita.A pesar de la variabilidad observada en los factores de formación, la mayoría de los suelos muestran unos grados de meteorización y desarrollo muy semejantes. Se trata de suelos que presentan una meteorización preferentemente física y escaso desarrollo y que se ven rejuvenecidos continuamente por procesos de erosión activos desde el plegamiento alpídico.Sólo en posiciones geomorfológicamente muy estables ha sido posible encontrar las pruebas de la actuación de procesos de desarrollo que han conducido a la iluviación de cantidades relativamente importantes de arcilla si se tiene en cuenta la baja tasa de formación de partículas de tamaño arcilla que presentan estos suelos. Las condiciones que favorecen el desplazamiento de la arcilla y su posterior deposición se dan sólo puntualmente y nunca de forma óptima en el área. Únicamente en tres de los perfiles estudiados se ha observado una clara iluviación de arcilla con formación de revestimientos que representan más del 1 % de la sección estudiada. Los escasos horizontes de acumulación de arcilla muestran características relictas y están asociados a condiciones climáticas diversas de las actuales. Un hecho que abona el carácter relicto de la acumulación de arcilla es el proceso actual de lavado de carbonatos desde la superficie, a través de la porosidad debida a la actividad radicular y su acumulación en las paredes de los bioporos o en la micromasa. Este movimiento del carbonato se ha visto favorecido en los suelos más desarrollados por una mejor organización estructural.El proceso más evidente en la dinámica de los carbonatos es la cristalización a partir de soluciones que se desplazan desde la superficie de los perfiles hasta zonas más profundas. El origen edafogenético de los carbonatos se pone de manifiesto porque las acumulaciones de los mismos son más o menos paralelas a la topografía de la superficie, y presentan morfología distintiva respecto de la micromasa.Las tendencias futuras en la evolución de estos suelos, de no mediar ningún cambio en las actuales condiciones, son presumiblemente la progresión de los procesos de meteorización y erosión y la continuidad de los procesos de acumulación de carbonatos. Tal acumulación bien pudiera dar lugar a la formación de horizontes petrocálcicos.Hay que señalar finalmente la necesidad de incluir en el sistema SMSS un nuevo suborden de entisoles en el que puedan incluirse los suelos arenosos derivados de materiales originales que contengan otros minerales, susceptibles de meteorización, además de cuarzo y feldespatos. / This Doctoral Thesis is concerned with the complete study of the soils of an area in the central part of Barcelona province (NE Spain) that takes into account their formation under Mediterranean influence.Environmental factors concerning the genesis and evolution of the soils, such as petrology, geomorphology, climate, vegetation and antropic activities have been considered and studied.The soils have developed from granodioritic material and are located on three geomorphological areas.Field and laboratory data from the study area on morphological, physic-chemical, chemical, mineralogical and micromorphological characteristics of 24 selected soil profiles are shown. According to the USDA system (1989), the profiles belong to three orders: Alfisols, Inceptisols and Entisols.The soils are the result of different soil formation phases: a: in situ soil formation, mostly dominated by physical weathering; b: formation of a soil covering by soil material derived from similar neighbouring soils; c: clay illuviation in stabilized areas,d: and the current carbonate solubilization.An attempt has been made to corre1ate granulometric fractions of the soil horizons with those corresponding to the saprolite. The characterization of weathering processes has also been achieved.We propose to consider an extension of the Entisol order, maybe as a suborder that could take into account those Entisols with sandy texture and weatherab1e minerals other than quartz and feldspars.
5

Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de la Vall del Tenes (Baronia de Montbui) durant els segles XVII i XVIII

Heimann Cella, Miquel 26 May 1995 (has links)
El present estudi és el fruit de la investigació feta en funció dels llibres sagramentals dels arxius de cinc parròquies corresponents als termes de L'Ametlla del Vallés. Bigues, Llissà de Munt, Palaudàries i Sant Feliu de Codines. Totes corresponen a la comarca del Vallés Oriental. Aquest treball s'enquadra dins la línia de recerca oberta per Josep M. Calbet i Camarasa i Jacint Corbella i Corbella amb el seu “Diccionari Biogràfic dels Metges CataIans" (1981), i per Manuel Camps i Clemente i Manuel Camps i Surroca amb la monografia sobre els “Aspectes sanitaris de l’arxiu de Sant Joan de Lleida al segle XVII” (1983). La present tesi forma part doncs d'un treball molt ambiciós, en el que tinc l'honor de participar. Cal investigar la major part dels llibres sagramentals de tota Catalunya, i així tindrem una visió històrica de la nostra medicina que no podem obtenir per cap altre mitjà. Tenim un especial interès en conéixer els professionals que ens van precedir I que van viure situacions històriques delicades, que van desenvolupar la seva tasca d'una forma rudimentària i que ningú no ha recordat. Per altra part creiem també que cal fer una aproximació a la societat d’aquella època per saber com van viure i van treballar, quina era la patologia d'aquests pobles i les seves causes de mort. Els objectius principals han estat: - Coneixement del personal sanitari: Metges, cirurgians, apotecaris, adroguers i llevadores. - Estudi de la mort: Violenta, natural documentada i natural sospitosa. - Les deduccions secundàries: Estudi poblacional, estudi d'epidèmies i de la infància abandonada. Què ha aportat la tesi? - Presentació i elaboració d'unes dades des d'un punt de vista sanitari. - Existència d’un estament sanitari amb un cert reconeixement social. - Evidència d'una mortalitat violenta d'origen divers. morts sobtades i morts naturals. - Detectar períodes de mortalitat elevada. Destaquem la presència elevada d’estrangers en determinats moments. També demostrarem els pocs períodes de pau que viu el Principat. Conclusions S'han valorat principalment els següents aspectes: 1.- Registre del personal sanitari: 138 (31 Metges; 43 Cirurgians; 34 Apotecaris; 9 Adroguers; 21 Llevadores). 2.- Dades sobre mecanismes i causes de mort, principalment les de tipus mèdico-legals: Violentes: 90; documentades: 298; sospitoses: 68. 3.- S' han estudiat 41.859 registres: Naixements: 21.763; matrimonis: 4.747; òbits: 15.349. 4.- Aspectes sobre la mortalitat infantil 5.- Aspectes demogràfics (natalitat, nupcialitat i mortalitat) i nombre de fills per matrimoni: 4,19 6.- Estudi sobre fets epidèmics. 7.- Estudi de les principals nissagues: 8 8.- Estudi de la infància abandonada: 0, 72% / “Sanitary events recorded in the parish registers or the Tenes Valley (Montbui-barony) during the XVII and XVIII centuries” The present work is the result of the investigation carried out of the basis of the sacramental books of the parish registers of five villages: L’Ametlla del Vallès, Bigues, Lliçá de Munt, Palaudàries and Sant Feliu de Codines. All these villages are located in the region of the Vallés Oriental. This work is the line of investigation started by Josep M. Calbet i Camarasa and Jacint Corbella i Corbella with their “Diccionari Biogràfic dels Metges CataIans" (1981), and by Manuel Camps i Clemente and Manuel Camps i Surroca with the monograph “Sanitary events of the parish registers of Sant Joan in Lleida in XVII century” (1983). The present thesis is therefore integrating part of a very ambitious work in which l have the honour to participate. We are required to investigate most of the sacramental books of all Catalonia, and in this way we shall obtain an historic vision of our medical science which we could not reach by any other means. We have a special interest in knowing the professionals who have preceded us, who have lived delicate historic actuations, who have developed their work in a precarious environment and who nobody has remembered. Besides of that we also believe that we are to make an approach to the society of that time in order to know how they lived and worked, and how were the pathology of these villages and the cause of death of their inhabitants. We have made a study of all sanitary establishment, of the causes of death (violent, natural documentary and natural suspicious) and of population movements, epidemic diseases and abandoned childhood.
6

Un destin littéraire. Georges Darien / A literary destiny. Georges Darien

Lorig, Aurélien 06 March 2015 (has links)
Les discours tenus aujourd’hui sur Georges Darien restent, pour une large part, associés à l’anarchisme. Pour en saisir les limites, la thèse remonte aux sources biographiques. La lecture de son œuvre− aussi riche que méconnue− prendra acte d’un moment fondateur : l’expérience des camps disciplinaires, en 1883. A partir de là, les fictions s’inscrivent dans une démarche contestataire. Le destin littéraire devient spéculaire, véritable miroir d’une âme entrée en résistance. Tenant à la fois de Balzac, Vallès ou encore Mirbeau, l’écrivain dénonce et engage sa responsabilité d’auteur. Combinant avec originalité des personnages et des situations, Darien revisite les problématiques de son époque : rapport à la bourgeoisie, à l’argent, aux institutions, à l’individu. A ce titre, sa littérature est un vaste territoire à explorer. Les pratiques d’écriture et les stéréotypies particulières de la « fin de siècle » font l’objet d’une analyse très critique. L’homme de lettres écrit sa contestation sous toutes les formes : roman, poésie, théâtre, pamphlet, journal, discours. Enfant perdu de la bourgeoisie, livré à la Grande Muette, assiégé par des visions cauchemardesques ; Darien a de quoi nourrir sa résistance scripturaire. Rien ne manquera à la parole libertaire qu’il exerce. Bagnes et armées connaîtront une satire des plus violentes. Famille et instances tutélaires délivreront des idéologies souvent ridicules. Nations et littérateurs donneront l’occasion de discuter la place de l’artiste et de forger un individualisme féroce. Sous le couvert de récits détonants, l’écrivain donne ainsi à voir matière, mais aussi manière. Surenchère, image, caricature, raisonnement par l’absurde, fondent une esthétique originale. La fiction ne fait jamais allégeance à un système de pensée, quel qu’il soit. Le continent littéraire sur lequel nous posons notre regard impose de revoir nos certitudes. Aller à la rencontre de Darien, c’est repenser la question de l’adhésion à l’anarchisme, au naturalisme ou encore au symbolisme. La littérature devient le laboratoire d’une pensée qui n’est jamais partisane, mais toujours soucieuse de décrypter. La démarche comparatiste comme la sociologie permettent d’engager ce décryptage. Finalement, lire ou relire Darien, c’est passer du singulier d’un destin littéraire au pluriel de nos destinées. Le texte retrouve son étymologie de « textus », ce fil qui se fait et défait au gré des écritures et des heurts de l’Histoire collective comme personnelle. / The speeches today Georges Darien remain largely associated with anarchism. To grasp the limits, the thesis goes back to biographical sources. Reading his œuvre− as rich as méconnue− take note of a founding moment: the experience of disciplinary camps, in 1883. From there, fictions are part of a protest action. The literary destiny becomes specular true reflection of a resistor input soul.Holding both Balzac Vallès or Mirbeau, the writer denounces and engages its copyright liability. Combining with original characters and situations, Darien revisits the issues of his time compared to the bourgeoisie, to money, to institutions, to the individual. As such, its literature is a vast territory to explore. Writing practices and specific stereotypes of the “end of century” are the subject of a highly critical analysis. The man of letters wrote his challenge in all forms: novel, poetry, theater, pamphlet, newspaper, speech. Lost child of the bourgeoisie, comes to the Great Muette, besieged by nightmarish visions; Darien has enough to feed his scriptural resistance. Nothing missed libertarian speech he exercises. Bagnes and armies will experience more violent satire. Family and guardianship bodies shall issue often ridiculous ideologies. Nations and writers will provide an opportunity to discuss the place of the artist and forge a fierce individualism. Under the cover of detonating stories, the writer gives to see and matter but also fashion. Increment, picture, cartoon, reductio ad absurdum, founded an original aesthetic. Fiction never pledged allegiance to a system of thought, whatever it is. The literary continent on which we lay our eyes means reviewing our certainties. Go to the meeting of Darien, is rethinking the issue of accession to anarchism, naturalism or symbolism. Literature becomes the laboratory of a thought that is never partisan, anxious to decrypt. The comparative approach such as sociology allow it to engage decryption. Finally, read or reread Darien is spend a singular literary destiny plural of our destinies. The text finds its etymology of “textus” this thread is done and undone at the discretion of the scriptures and clashes of collective history as personal.
7

Un destin littéraire. Georges Darien / A literary destiny. Georges Darien

Lorig, Aurélien 06 March 2015 (has links)
Les discours tenus aujourd’hui sur Georges Darien restent, pour une large part, associés à l’anarchisme. Pour en saisir les limites, la thèse remonte aux sources biographiques. La lecture de son œuvre− aussi riche que méconnue− prendra acte d’un moment fondateur : l’expérience des camps disciplinaires, en 1883. A partir de là, les fictions s’inscrivent dans une démarche contestataire. Le destin littéraire devient spéculaire, véritable miroir d’une âme entrée en résistance. Tenant à la fois de Balzac, Vallès ou encore Mirbeau, l’écrivain dénonce et engage sa responsabilité d’auteur. Combinant avec originalité des personnages et des situations, Darien revisite les problématiques de son époque : rapport à la bourgeoisie, à l’argent, aux institutions, à l’individu. A ce titre, sa littérature est un vaste territoire à explorer. Les pratiques d’écriture et les stéréotypies particulières de la « fin de siècle » font l’objet d’une analyse très critique. L’homme de lettres écrit sa contestation sous toutes les formes : roman, poésie, théâtre, pamphlet, journal, discours. Enfant perdu de la bourgeoisie, livré à la Grande Muette, assiégé par des visions cauchemardesques ; Darien a de quoi nourrir sa résistance scripturaire. Rien ne manquera à la parole libertaire qu’il exerce. Bagnes et armées connaîtront une satire des plus violentes. Famille et instances tutélaires délivreront des idéologies souvent ridicules. Nations et littérateurs donneront l’occasion de discuter la place de l’artiste et de forger un individualisme féroce. Sous le couvert de récits détonants, l’écrivain donne ainsi à voir matière, mais aussi manière. Surenchère, image, caricature, raisonnement par l’absurde, fondent une esthétique originale. La fiction ne fait jamais allégeance à un système de pensée, quel qu’il soit. Le continent littéraire sur lequel nous posons notre regard impose de revoir nos certitudes. Aller à la rencontre de Darien, c’est repenser la question de l’adhésion à l’anarchisme, au naturalisme ou encore au symbolisme. La littérature devient le laboratoire d’une pensée qui n’est jamais partisane, mais toujours soucieuse de décrypter. La démarche comparatiste comme la sociologie permettent d’engager ce décryptage. Finalement, lire ou relire Darien, c’est passer du singulier d’un destin littéraire au pluriel de nos destinées. Le texte retrouve son étymologie de « textus », ce fil qui se fait et défait au gré des écritures et des heurts de l’Histoire collective comme personnelle. / The speeches today Georges Darien remain largely associated with anarchism. To grasp the limits, the thesis goes back to biographical sources. Reading his œuvre− as rich as méconnue− take note of a founding moment: the experience of disciplinary camps, in 1883. From there, fictions are part of a protest action. The literary destiny becomes specular true reflection of a resistor input soul.Holding both Balzac Vallès or Mirbeau, the writer denounces and engages its copyright liability. Combining with original characters and situations, Darien revisits the issues of his time compared to the bourgeoisie, to money, to institutions, to the individual. As such, its literature is a vast territory to explore. Writing practices and specific stereotypes of the “end of century” are the subject of a highly critical analysis. The man of letters wrote his challenge in all forms: novel, poetry, theater, pamphlet, newspaper, speech. Lost child of the bourgeoisie, comes to the Great Muette, besieged by nightmarish visions; Darien has enough to feed his scriptural resistance. Nothing missed libertarian speech he exercises. Bagnes and armies will experience more violent satire. Family and guardianship bodies shall issue often ridiculous ideologies. Nations and writers will provide an opportunity to discuss the place of the artist and forge a fierce individualism. Under the cover of detonating stories, the writer gives to see and matter but also fashion. Increment, picture, cartoon, reductio ad absurdum, founded an original aesthetic. Fiction never pledged allegiance to a system of thought, whatever it is. The literary continent on which we lay our eyes means reviewing our certainties. Go to the meeting of Darien, is rethinking the issue of accession to anarchism, naturalism or symbolism. Literature becomes the laboratory of a thought that is never partisan, anxious to decrypt. The comparative approach such as sociology allow it to engage decryption. Finally, read or reread Darien is spend a singular literary destiny plural of our destinies. The text finds its etymology of “textus” this thread is done and undone at the discretion of the scriptures and clashes of collective history as personal.
8

Un destin littéraire. Georges Darien / A literary destiny. Georges Darien

Lorig, Aurélien 06 March 2015 (has links)
Les discours tenus aujourd’hui sur Georges Darien restent, pour une large part, associés à l’anarchisme. Pour en saisir les limites, la thèse remonte aux sources biographiques. La lecture de son œuvre− aussi riche que méconnue− prendra acte d’un moment fondateur : l’expérience des camps disciplinaires, en 1883. A partir de là, les fictions s’inscrivent dans une démarche contestataire. Le destin littéraire devient spéculaire, véritable miroir d’une âme entrée en résistance. Tenant à la fois de Balzac, Vallès ou encore Mirbeau, l’écrivain dénonce et engage sa responsabilité d’auteur. Combinant avec originalité des personnages et des situations, Darien revisite les problématiques de son époque : rapport à la bourgeoisie, à l’argent, aux institutions, à l’individu. A ce titre, sa littérature est un vaste territoire à explorer. Les pratiques d’écriture et les stéréotypies particulières de la « fin de siècle » font l’objet d’une analyse très critique. L’homme de lettres écrit sa contestation sous toutes les formes : roman, poésie, théâtre, pamphlet, journal, discours. Enfant perdu de la bourgeoisie, livré à la Grande Muette, assiégé par des visions cauchemardesques ; Darien a de quoi nourrir sa résistance scripturaire. Rien ne manquera à la parole libertaire qu’il exerce. Bagnes et armées connaîtront une satire des plus violentes. Famille et instances tutélaires délivreront des idéologies souvent ridicules. Nations et littérateurs donneront l’occasion de discuter la place de l’artiste et de forger un individualisme féroce. Sous le couvert de récits détonants, l’écrivain donne ainsi à voir matière, mais aussi manière. Surenchère, image, caricature, raisonnement par l’absurde, fondent une esthétique originale. La fiction ne fait jamais allégeance à un système de pensée, quel qu’il soit. Le continent littéraire sur lequel nous posons notre regard impose de revoir nos certitudes. Aller à la rencontre de Darien, c’est repenser la question de l’adhésion à l’anarchisme, au naturalisme ou encore au symbolisme. La littérature devient le laboratoire d’une pensée qui n’est jamais partisane, mais toujours soucieuse de décrypter. La démarche comparatiste comme la sociologie permettent d’engager ce décryptage. Finalement, lire ou relire Darien, c’est passer du singulier d’un destin littéraire au pluriel de nos destinées. Le texte retrouve son étymologie de « textus », ce fil qui se fait et défait au gré des écritures et des heurts de l’Histoire collective comme personnelle. / The speeches today Georges Darien remain largely associated with anarchism. To grasp the limits, the thesis goes back to biographical sources. Reading his œuvre− as rich as méconnue− take note of a founding moment: the experience of disciplinary camps, in 1883. From there, fictions are part of a protest action. The literary destiny becomes specular true reflection of a resistor input soul.Holding both Balzac Vallès or Mirbeau, the writer denounces and engages its copyright liability. Combining with original characters and situations, Darien revisits the issues of his time compared to the bourgeoisie, to money, to institutions, to the individual. As such, its literature is a vast territory to explore. Writing practices and specific stereotypes of the “end of century” are the subject of a highly critical analysis. The man of letters wrote his challenge in all forms: novel, poetry, theater, pamphlet, newspaper, speech. Lost child of the bourgeoisie, comes to the Great Muette, besieged by nightmarish visions; Darien has enough to feed his scriptural resistance. Nothing missed libertarian speech he exercises. Bagnes and armies will experience more violent satire. Family and guardianship bodies shall issue often ridiculous ideologies. Nations and writers will provide an opportunity to discuss the place of the artist and forge a fierce individualism. Under the cover of detonating stories, the writer gives to see and matter but also fashion. Increment, picture, cartoon, reductio ad absurdum, founded an original aesthetic. Fiction never pledged allegiance to a system of thought, whatever it is. The literary continent on which we lay our eyes means reviewing our certainties. Go to the meeting of Darien, is rethinking the issue of accession to anarchism, naturalism or symbolism. Literature becomes the laboratory of a thought that is never partisan, anxious to decrypt. The comparative approach such as sociology allow it to engage decryption. Finally, read or reread Darien is spend a singular literary destiny plural of our destinies. The text finds its etymology of “textus” this thread is done and undone at the discretion of the scriptures and clashes of collective history as personal.

Page generated in 0.1101 seconds