Объектом исследования явились отклонения в стилях воспитания, отношение родителей к детям и детей к родителям, эмоциональная саморегуляция детей. Предметом исследования стали изменения в показателях эмоциональной саморегуляцией у детей и эмоциональной стороны детско-родительских отношений в процессе занятий по методике «Семейная Мягкая Школа». Магистерская диссертация состоит из введения, двух глав, заключения, списка литературы (73 источника) и приложения, включающего в себя бланки применявшихся методик. Объем магистерской диссертации 112 страниц, на которых размещены 6 рисунков и 18 таблиц. Во введении раскрывается актуальность проблемы исследования, разработанность проблематики, ставятся цель и задачи исследования, определяются объект и предмет исследования, формулируется гипотеза, указываются методы и эмпирическая база, научная новизна, теоретическая и практическая значимость работы. Первая глава включает в себя обзор иностранной и отечественной литературы по проблемам совместной игровой деятельности, детско-родительских отношений и эмоциональной саморегуляции у детей. Выводы по первой главе представляют собой итоги по изучению теоретического материала. Вторая глава посвящена эмпирической части исследования. В ней представлено описание организации и методов проведенного исследования и результатов, полученных по всем использованным методикам: 1.Опросник для родителей «Анализ семейных взаимоотношений» (АСВ) (Э. Г.Эйдемиллер, В. В. Юстицкис). 2. Методика «Родительское сочинение», модифицированный вариант в форме незавершенных предложений (Е.И.Захарова, О.А.Карабанова, А.А.Шведовская). 3. Проективная методика «Рисунок Семьи». 4. Проективная методика исследования эмоциональной саморегуляции. Также в главе представлен описательный, корреляционный и сравнительный анализ результатов исследования. Выводы по главе 2 включают в себя основные результаты эмпирического исследования. В заключении в обобщенном виде изложены результаты теоретической и эмпирической частей работы, а также выводы по выдвинутым гипотезам, обоснована практическая значимость исследования и описаны возможные перспективы дальнейшей разработки данной проблематики. / The object of the study was deviations in parenting styles, the attitude of parents to children and children to parents, emotional self-regulation of children. The subject of the study was changes in the indicators of emotional self-regulation in children and the emotional side of child-parent relationships during classes according to the "Family Soft School" methodology. The master's thesis consists of an introduction, two chapters, a conclusion, a list of literature (73 sources) and an appendix, which includes the forms of the applied methodologies. The volume of the master's thesis is 112 pages, on which are placed 6 figures and 18 tables. The introduction reveals the relevance of the research problem, the development of the problematics, the purpose and objectives of the research are set, the object and the subject of research are determined, the hypothesis is formulated, the methods and the empirical base are specified, the scientific novelty, the theoretical and practical significance of the work. The first chapter includes a review of foreign and domestic literature on the problems of joint play activities, child-parent relationships and emotional self-regulation in children. Conclusions on the first chapter are the results of the study of theoretical material. The second chapter is devoted to the empirical part of the study. It provides a description of the organization and methods of the study and the results obtained using all the methods used: 1.Questionnaire for parents "Analysis of family relationships"(DIA) (E. G. Eidemillera, V. V. Justickis). 2. Method "Parent essay", modified version in the form of unfinished sentences (E.I.Zakharova, O.A.Karabanova, A.A. Shvedovskaya). 3. Projective technique "Family Drawing". 4. Projective methodology for the study of emotional self-regulation. The chapter also presents a descriptive, correlational and comparative analysis of the results of the study. The findings of Chapter 2 are the main results of the empirical study. In conclusion, brief results of the theoretical and empirical parts of the work are presented, as well as conclusions on the hypotheses. The practical significance of the study is substantiated and possible prospects for further development of the problematics are described.

Depuis plusieurs années, la pratique orthophonique tend à s’éloigner d’une approche biomédicale pour plutôt s’inscrire dans un modèle social axé sur les besoins et la participation sociale de la personne. Les jeunes enfants qui ont un trouble développemental du langage (TDL) peuvent rencontrer des difficultés de compétence sociale qui se manifesteront par des impacts fonctionnels dans leurs activités et interactions sociales. Afin de soutenir leur développement et leur pleine participation sociale, une intervention orthophonique précoce est souvent nécessaire. Bien que les relations entre langage et compétence sociale demeurent à explorer, les quelques études disponibles font ressortir le rôle important de la pragmatique. Or, il existe actuellement peu d’études qui documentent les effets des interventions ciblant les compétences pragmatiques chez les enfants ayant un TDL, et celles qui sont disponibles ont principalement été réalisées auprès d’enfants du primaire et en modalité individuelle. Ainsi, l’intention principale qui a mené à cette thèse est de contribuer à l’identification des meilleures pratiques orthophoniques pour soutenir le développement des enfants d’âge préscolaire ayant un TDL probable dans l’un de leurs milieux de vie significatifs, soit le service de garde éducatif à l’enfance (SGEE). Pour ce faire, une intervention ciblant les habiletés pragmatiques et qui est offerte en modalité de groupe dans des SGEE a été mise à l’étude. Les objectifs poursuivis sont : 1) Décrire les relations entre les compétences pragmatiques, les compétences linguistiques et la compétence sociale des enfants d’âge préscolaire fréquentant un service de garde éducatif à l’enfance, 2) Décrire la démarche clinique ayant menée à l’élaboration de l’intervention de groupe proposée et en décrire la faisabilité et 3) Décrire les effets de l’intervention de groupe sur les compétences pragmatiques et sur la compétence sociale des enfants d’âge préscolaire ayant un TDL probable. Pour répondre aux objectifs, trois études issues d’un même grand projet de recherche ont été développées. Des mesures linguistiques (diversité lexicale et longueur moyenne des énoncés en mots), pragmatiques (questionnaire parental, intentions de communication, récit d’expérience personnelle et mesures observationnelles) et de compétence sociale (questionnaire rempli par l’éducatrice) ont été récoltées. Concernant l’intervention, les groupes qui ont participé à ce volet du projet de recherche ont bénéficié de 10 rencontres d’intervention à raison d’une rencontre d’environ une heure par semaine. En utilisant un devis transversal, la première étude a permis d’identifier que les enfants ayant un TDL probable présentent des difficultés sur le plan de leur ajustement social comparativement à leurs pairs sans difficultés, et ce plus particulièrement en ce qui concerne leur autonomie. Les résultats suggèrent que les habiletés de conversation et de narration personnelle sont fortement associées à l’ajustement social de l’enfant. Ensuite, l’intervention de groupe proposée a été décrite de manière détaillée dans la deuxième étude. Cette étude a également démontré la faisabilité du modèle d’intervention et le potentiel de se transposer aux milieux cliniques. Les études de cas présentées ont aussi permis de décrire la dynamique interactionnelle entre l’orthophoniste et l’enfant ayant un TDL probable lors de l’intervention. Il en ressort que l’orthophoniste offre un soutien individualisé à l’enfant au sein du groupe afin de faciliter sa participation et développer son initiative conversationnelle. Enfin, au moyen d’un devis quasi-expérimental, la dernière étude a fait ressortir les effets de l’intervention sur la pragmatique et la compétence sociale des enfants. Les analyses de groupe suggèrent des effets limités de l’intervention sur la pragmatique des enfants. Les études de cas révèlent tout de même que l’intervention proposée peut être associée à des gains sur le plan de la narration et de l’initiative conversationnelle. De plus, les analyses de groupe et les études de cas suggèrent que les habiletés de compétence sociale se sont améliorées à la suite de l’intervention. Les résultats de cette thèse permettent de mieux comprendre les impacts fonctionnels rencontrés par les enfants ayant un TDL probable dans leur milieu de garde. Ceci contribue à faciliter l’identification des besoins de ces enfants. Ils permettent aussi d’approfondir les connaissances liées à l’efficacité des interventions pragmatiques de groupe au préscolaire tout en explicitant la démarche clinique. Les constats qui découlent de cette thèse permettent de formuler des recommandations quant aux pratiques orthophoniques pour soutenir l’intégration des enfants ayant un TDL probable. Ils soulèvent aussi des pistes d’exploration pour les recherches futures afin d’assurer le développement global des jeunes enfants fréquentant un milieu de garde. / For several years, there’s been a shift in speech-language therapy practice from a biomedical approach towards a socio-political model of disability focused on one’s needs and social participation. Children with developmental language disorder (DLD) may experience social competence difficulties that will have functional impacts in their social activities and interactions. In order to fully support their development and social participation, early intervention is often necessary. Although the relationships between language and social competence remain to be explored, the few studies currently available highlight the important role of pragmatics. However, there are currently not enough studies reporting the efficacy of interventions targeting pragmatic skills in children with DLD, and those available were mainly one to one intervention aimed at school-aged children. Thus, the main intention that led to this thesis is to contribute to the identification of best speech-language therapy practices supporting the development of preschool children at risk of DLD in one of their significant life environments, namely the educational childcare service. To do so, a group intervention targeting pragmatic skills and implemented in daycares was studied. The objectives are: 1) Describe the relationships between pragmatic skills, linguistic skills and social competence of preschool children attending an educational childcare service, 2) Describe the clinical approach that led to the development of the proposed group intervention and describe its feasibility and 3) Describe the effects of the group intervention on the pragmatic skills and social competence of preschool children with probable DLD. To meet the objectives, three studies from the same large research project were developed. Linguistic measures (lexical diversity and mean length of utterances in words), pragmatic measures (parental questionnaire, communication intents, personal experience narrative and observational measures) and social competence (questionnaire completed by the childcare educator) were collected. Concerning the intervention, the groups which participated in this part of the research project benefited from 10 intervention sessions at a rate of one session of approximately one hour per week. Using a cross-sectional design, the first study identified that children at risk of DLD have difficulties in terms of their social adjustment compared to their peers without difficulties, and more particularly regarding their autonomy. Results suggest that conversation and personal narrative skills are strongly associated with children's social adjustment. Then, the group intervention was described in detail in the second study. This study also demonstrated the feasibility of the intervention model and the potential to be transposed to clinical settings. The case studies presented also made it possible to describe the interactional dynamics between the speech-language therapist and the child at risk of DLD during the intervention. It appears that the speech-language therapist offers individualized support to the child within the group in order to facilitate their participation and develop their conversational initiative. Finally, using a quasi-experimental design, the last study highlighted the effects of the intervention on children's pragmatics and social competence. Group results suggest limited effects of the intervention on pragmatic skills. The case studies nevertheless reveal that the intervention can be associated with gains in terms of personal narrative and conversational initiative. Additionally, group results and case studies suggest that social competence skills improved following the intervention. The results of this thesis allow, on the one hand, a better understanding of the functional impacts encountered by children with probable DLD in their childcare environment. This helps to facilitate the identification of the needs of these children. On the other hand, they deepen the knowledge on the efficacy of pragmatic interventions in preschool children while describing the proposed group intervention. The findings resulting from this thesis make it possible to formulate recommendations regarding speech-language therapy practices supporting inclusion of children with at risk of DLD. They also raise avenues of exploration for future research to ensure the overall development of young children attending daycares.

5 Abstract The thesis is devoted to the development of before-reader's skills of preeschoolers, their ability to develop communication, listening and discussion with some methods of critical thinking. Theoretical part is focused on the development of reading and before-reader's literacy of preschoolers.It deals with a posibility to use some chosen methods of the program RWCT (Reading and Writing for Critical Thinking) at nursery school. It concentrates on the development of preschoolers in some areas important for their development of reader's literacy. In practical part there is presented the educational project of advent-calender full of stories, based on the work with texts. Based on stories it learns, if these chosen methods of the program RWCT can influence communication of preschoolers and their listening and discussion. The thesis presents results of the educational project took at the beginning and the end of my project. Key words: pre-school education, preschoolers, reader's literacy, program of reading and writing for critical thinking, methods, work with a text, communication research, listening and discussion

This diploma thesis is focused on the titles of the contemporary Czech authors of the books for the preschool children. The main target of the thesis is to find and recommend the valuable children's books (published after year 2000) to the preschool teachers, parents and other educators, with the main emphasis on the esthetic, literary-didactic and educational quality aspects. In the theoretical part of the thesis I aimed on the characteristics of the preschool child in relation to reading. I was mainly interested in child's psychological development in the context with the examined issue. The theoretical part of the thesis also provides the definition of the prereaders period and terms of non-reader and prereader are explained here. Prosaic genres intended to this age group are also examined in this part of the thesis. Criteria for selection of children's books by the adults and the knowledge of five book titles are examined through the questionnaire survey. The practical (analytical) part of the thesis contains the analysis of the selected children's books ("Medvídek Kuma" by Martina Skala, "Už se nebojím tmy," "Kozí knížka" by Tereza Říčanová, "Jak Cílek Lídu našel" by František Skála and "Dobrodružství pavouka Čendy" by Pavel Čech) according to the predefined criteria. The Conclusion provides...

Antecedents: No hi ha gaire coneixement sobre el neurodesenvolupament de preescolars i la seva susceptibilitat enfront a factors ambientals. Objectius: Avaluar les respostes del neurodesenvolupament en nens i les seves característiques psicomètriques, i, si factors ambientals primerencs (ex., duració de la lactància materna i mares que fumen) poden influir tals respostes. Mètodes: Dues cohorts prospectives des del naixement en població general (Menorca (N=421) i Ribera d'Ebre (N=79)) van se seguides fins als 4 anys d'edat durant un període de dos anys (2001-2003). Els nens van ser avaluats per tres psicòlegs i els seus respectius mestres per les funcions neuropsicològiques (MCSA), els comportaments de dèficit d'atenció i d'hiperactivitat (TDAH-DSM-IV) i la competència social (CPSCS); junt amb l'administració (en persona) a les mares de qüestionaris generals.Resultats: Les respostes van mostrar característiques psicomètriques acceptables i els patrons neuropsicològics del TDAH eren consistents amb altres troballes sobre TDAH. La lactància materna de llarga durada estava associada amb una millora de totes les àrees comportamentals avaluades. Fumar durant l'embaràs estava associat a puntuacions cognitives més baixes.Conclusions: Avaluar el neurodesenvolupament a preescolars sans és factible i necessari per investigar efectes primerencs de factors ambientals i aplicar polítiques preventives de salut pública. / Background: Little is known about neurodevelopment among preschoolers and its susceptibility to environmental factors.Objectives: Assess neurodevelopmental outcomes and their psychometric characteristics in children; and, if early environmental factors (i.e., duration of breastfeeding and maternal smoking) influence the neurobehavioral outcomes. Methods: Two prospective population-based birth cohorts (Menorca (N=421) and Ribera d'Ebre county (N=79)) were followed up at the age of 4 years during a two year period (2001-2003). Children were assessed by three psychologists and their respective teachers for neuropsychological functions (MCSA), inattention-hyperactivity behaviors (ADHD-DSM-IV) and social behavior (CPSCS); in addition to maternal in person general questionnaires. Results: Outcomes showed acceptable psychometric characteristics and ADHD neuropsychological patterns were consistent with other ADHD findings. Long-term breastfeeding was associated with the improvement of all behavioral areas assessed. Maternal smoking during pregnancy was associated with lower cognitive scores.Conclusions: Assessing neurodevelopment in healthy preschoolers is feasible and necessary to investigate early effects of environmental factors and apply public health preventive policies.

[ES] Este trabajo tiene como objetivo principal establecer un método que permita y facilite el diseño y desarrollo de entornos interactivos para la enseñanza de una segunda lengua en la primera infancia. Para ello, a lo largo de la investigación, se estableció un análisis que desarrolló el estudio a través de cuatro pilares: el contexto educativo, los fundamentos teóricos, los sujetos de estudio y la tecnología. El análisis de las facetas concernientes al ámbito educativo varía según el contexto que se estudie. En esta investigación se tuvo como foco de estudio Colombia, donde se tuvieron en cuenta diversos aspectos relacionados con las condiciones educativas del país, los planes de gobierno, los recursos y capacitaciones docentes, así como las condiciones socioeconómicas, todo lo cual determinó los resultados de los estudios que se realizaron. Los fundamentos teóricos que se tuvieron en consideración, además de girar en torno a los factores asociados al aprendizaje y la enseñanza, se enmarcaron más concretamente en el aprendizaje del inglés como segunda lengua, para alinear este proyecto investigativo con el fortalecimiento de los focos estratégicos contemplados en la propuesta política CONPES 16-25, que busca hacer de Colombia un país más desarrollado y competitivo en el marco de varios retos, uno de los cuales es el uso de las nuevas TIC en contextos educativos que generen valor agregado. De esta forma, nuestro aporte podrá ayudar a mitigar la brecha social y económica que denota el monolingüismo, aumentando las posibilidades de tener mayores y mejores oportunidades sociales, académicas y profesionales, representando en consecuencia una importante ventaja competitiva en la estructura económica y social del país. En lo que respecta a los sujetos de estudio, se incluyó a docentes de inglés en educación preescolar y a niños de 4 a 6 años. Esta es una etapa etaria clave en la intervención dentro de la denominada "primera Infancia", en la que está comprobado que los efectos educativos de calidad que se dan en esta fase incrementan y fortalecen el desarrollo individual y social de los niños, llegando a impactar, incluso, en los sectores económicos de un país. Finalmente, el objeto de estudio reflejado a lo largo de la investigación giró en torno a la tecnología, su uso, sus tendencias y su apropiación en los entornos educativos. Con ella se han gestado múltiples cambios a nivel académico. La demanda de creación de contenidos curriculares de base tecnológica y de calidad ha aumentado y, al mismo tiempo, ha supuesto un esfuerzo por parte de docentes, investigadores, diseñadores y demás profesionales interesados en proporcionar mejores herramientas de trabajo para fortalecer el proceso de enseñanza-aprendizaje. Estos profesionales utilizan metodologías efectivas que, estudiadas en conjunto, dieron lugar a la creación de un modelo que fusionó componentes y lenguaje propio de cada profesión vinculada al proceso de creación de contenidos académicos con base tecnológica. Un resultado de la investigación fue la integración de metodologías que permitieron el diseño de una plataforma web que facilita el proceso de creación de contenidos educativos de calidad basados en la tecnología. Las metodologías que, después de un amplio estudio, se seleccionaron para diseñar el instrumento web fueron el DBR, como enfoque metodológico del diseño instruccional, el Design Thinking, como metodología que facilita el desarrollo de diseño centrado en el usuario y, por último, la metodología para la creación de Juegos Serios, cuya base pedagógica facilita la creación de recursos didácticos y educativos adecuados para los sujetos de estudio de esta investigación. El uso de esta plataforma web permitió generar los requerimientos clave para el diseño de una aplicación interactiva como propuesta tecnológica innovadora que facilita el proceso de aprendizaje de inglés como segunda lengua en la primera infancia. / [CA] Aquest treball té com a objectiu principal establir un mètode que permeta i facilite el disseny i el desenvolupament d'entorns interactius per a l'ensenyament d'una segona llengua en la primera infància. Per a això, al llarg de la investigació, es va establir una anàlisi que va vertebrar l'estudi a través de quatre pilars: el context educatiu, els fonaments teòrics, els subjectes d'estudi i la tecnologia. L'anàlisi de les facetes relatives a l'àmbit educatiu varia segons el context que s'estudie. En aquesta investigació es va tenir com a focus d'estudi Colòmbia, on es van tenir en compte diversos aspectes relacionats amb les condicions educatives del país, els plans de govern, els recursos i les capacitacions docents, així com les condicions socioeconòmiques, aspectes que van determinar els resultats dels estudis que es van realitzar. Els fonaments teòrics que es van tenir en consideració, a més de girar entorn dels factors associats a l'aprenentatge i l'ensenyament, es van emmarcar més concretament en l'aprenentatge de l'anglès com a segona llengua, per a alinear aquest projecte investigatiu amb l'enfortiment de les línies estratègiques contemplades en la proposta política CONPES 16-25, que té l'objectiu de fer de Colòmbia un país més desenvolupat i competitiu en el marc de diversos reptes, un dels quals és l'ús de les noves TIC en contextos educatius que generen valor agregat. D'aquesta forma, la nostra aportació podrà ajudar a mitigar la bretxa social i econòmica que denota el monolingüisme, i augmentaran així les possibilitats de tenir majors i millors oportunitats socials, acadèmiques i professionals, el que representarà, en conseqüència, un important avantatge competitiu en l'estructura econòmica i social del país. Pel que fa als subjectes d'estudi, es van incloure docents d'anglès en educació preescolar i xiquets i xiquetes de 4 a 6 anys. Aquesta és una etapa clau en la intervenció dins de la denominada primera Infància, en la qual està comprovat que els efectes educatius de qualitat que es donen en aquesta fase incrementen i enforteixen el desenvolupament individual i social dels infants, i arriben a impactar, fins i tot, en els sectors econòmics d'un país. Finalment, l'objecte d'estudi reflectit al llarg de la investigació va girar entorn de la tecnologia, el seu ús, les seues tendències i la seua apropiació en els entorns educatius. Amb aquesta s'han gestat múltiples canvis a nivell acadèmic. La demanda de creació de continguts curriculars de base tecnològica i de qualitat ha augmentat i, al mateix temps, ha suposat un esforç per part de docents, investigadors, dissenyadors i altres professionals interessats a proporcionar millors eines de treball per a enfortir el procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquests professionals utilitzen metodologies efectives que, estudiades en conjunt, van donar lloc a la creació d'un model que va fusionar components i llenguatge propi de cada professió vinculada al procés de creació de continguts acadèmics amb base tecnològica. Un resultat de la investigació va ser la integració de metodologies que van permetre el disseny d'una plataforma web que facilita el procés de creació de continguts educatius de qualitat basats en la tecnologia. Les metodologies que, després d'un ampli estudi, es van seleccionar per a dissenyar l'instrument web van ser el DBR, com a enfocament metodològic del disseny instructiu, el Design Thinking, com a metodologia que facilita el desenvolupament de disseny centrat en l'usuari i, finalment, la metodologia per a la creació de Jocs Seriosos, la base pedagògica dels quals facilita la creació de recursos didàctics i educatius adequats per als subjectes d'estudi d'aquesta investigació. L'ús d'aquesta plataforma web va permetre generar els requeriments clau per al disseny d'una aplicació interactiva que va incorporar la Realitat Augmentada, com a proposta tecnològica innovadora que que facilita el procés d’aprenentatge d’anglès com a segona llengua en la primera infància. / [EN] The main objective of this research work is to establish a method that allows and facilitates the design and development of interactive environments for the teaching of a second language in early childhood. In order to meet this aim, throughout the research, an analysis was established that developed the study around four bases: the educational context, the theoretical foundations, the study subjects and technology. The analysis of the facets concerning the educational field varies according to the context being studied. In this research, the focus of the study was on Colombia, where several aspects were taken into account related to the country's educational features, government plans, teaching resources and teacher training, as well as socioeconomic conditions, all of which determined the results of the studies that were carried out. The theoretical foundations that were taken into consideration, in addition to focusing on the factors associated with learning and teaching, were framed more specifically in the learning of English as a second language, to align this research project with the strengthening of the strategic targets contemplated in the policy proposal CONPES 16-25, which aims at making Colombia a more developed and competitive country within the framework of several challenges , one of which is the use of new ICT in educational contexts that generate added value. In this way, our contribution can help mitigate the social and economic gap denoted by monolingualism, thus increasing the chances of having greater and better social, academic and professional opportunities, as well as representing an important competitive advantage in the economic and social structure of the country. Regarding the study subjects, English teachers in preschool education and children from 4 to 6 years old were included. This is a key age stage of intervention within the so-called "early childhood", in which it is proven that the quality educational effects that occur in this phase increase and strengthen the individual and social development of children, even impacting on the economic sectors of a country. Finally, the object of study reflected throughout the research revolved around technology, its use, its trends and its appropriation in educational environments. It has brought about multiple changes at the academic level. The demand for the development of technology-based and quality curricular content has increased and, at the same time, it has involved an effort on the part of teachers, researchers, designers and other professionals interested in providing better tools to strengthen the teaching-learning process. These professionals use effective methodologies that, studied together, led to the creation of a model which merged components and language from each profession linked to the process of creating technology-based academic content. One result of the research was the integration of methodologies that resulted in the design of a web platform that facilitates the process of creating quality educational content based on technology. The methodologies that were selected, after a comprehensive study, to design the web resource were DBR, a methodological approach to instructional design, "Design Thinking", a methodology that facilitates the development of user-centered design and, finally, the methodology for the creation of Serious Games, whose pedagogical basis enables the design of didactic and educational resources suitable for the subjects involved in this research. The use of this web platform allowed us to generate the key requirements for the design of an interactive application that incorporated Augmented Reality, as an innovative technological proposal that facilitates the process of learning English as a second language in early childhood. / Harris Bonet, PM. (2021). Diseño de un entorno interactivo para la enseñanza bilingüe en la primera infancia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/179558