D.L. A 904-2007

La investigación se propuso como objetivo analizar la valoración que otorgan los padres de familia a los factores de eficacia escolar que influyen en la escuela Fe y Alegría Nº1. Es una investigación de tipo descriptivo con un enfoque cuantitativo. Se aplicó una encuesta a 50 padres de familia del 6° de primaria, de la escuela Fe y Alegría Nº1. El instrumento consta de 20 enunciados que responden a la variable de esta investigación, en un cuestionario elaborado en escala Likert. Es importante señalar que se eligió realizar esta investigación en la escuela Fe y Alegría por la importancia que otorgan los padres de familia a los factores de eficacia escolar, la misma que nace por el espíritu de apoyo y la formación en valores que estas instituciones educativas brindan. Su lema: “Fe y Alegría comienza donde termina el asfalto” ha permitido que muchos niños y jóvenes procedentes de lugares vulnerables tengan la oportunidad de recibir una educación de calidad. La investigación demuestra que hay gran interés de los padres de familia por cómo se evidencian los factores de eficacia escolar en Fe y Alegría. Se halló que ellos otorgan una valoración en la categoría “muy importante” a los factores relacionados al clima institucional, la congregación religiosa y a la labor que desarrollan los subdirectores. Notamos también, que en la categoría “importante” los padres de familia valoran los factores de la autonomía funcional, la labor del docente y la comunicación constante, todos ellos relacionados al aspecto humano.

La situació problemàtica de la qual partim en aquesta tesi és la constatació de l'existència d'unes dinàmiques escolars negatives -expressades amb males notes reiterades- difícils de modificar, que determinats infants inicien i desenvolupen al llarg de la seva escolarització i que els condueix a una situació de fracàs escolar. Les males notes són el senyal que alerta pares i educadors de la presència de problemes escolars en els alumnes i constitueixen la causa explícita que motiva la cerca de solucions. Sovint es busquen solucions fora de l'escola, la qual cosa suggereix que, malgrat els esforços realitzats, l'escola i el sistema educatiu han tingut dificultats per a ajudar els infants a millorar globalment els seus resultats escolars. D'una banda, l'escola troba dificultats per a identificar el mes aviat possible quins infants seran mes susceptibles de desenvolupar unes dinàmiques escolars negatives que els puguin conduir a una situació de fracàs escolar. D'altra banda, també hi ha dificultats per trobar i aplicar estratègies preventives d'intervenció educativa a l'aula, que resultin adequades per a prevenir el desenvolupament de dinàmiques escolars negatives en alguns infants. Partint de la situació problemàtica descrita, la finalitat de la tesi es obtenir informació teòrica , empírica sobre algunes variables que puguin resultar rellevants per a articular, des de l'aula escolar, intervencions educatives destinades a prevenir el desenvolupament de les dinàmiques escolars negatives. Des de la perspectiva de la prevenció, la rellevància de les variables hauria d'establir-se en funció de la seva utilitat per a: A) Identificar des de l'aula escolar situacions de més perill -de més risc- de desenvolupar aquestes dinàmiques negatives i, consegüentment, arribar a la situació de fracàs escolar . Això implica, per tant, que les variables han de permetre la identificació abans que la situació de fracàs escolar es produeixi . B) Intervenir educativament des de l'escola; per tant, cal que siguin variables sobre les quals l'escola pugui incidir. La modificabilitat de les variables ha de permetre que es puguin emprendre accions educatives, des de la mateixa aula escolar. Variables que resultin suficientment importants de cara a disminuir el perill o evitar el desenvolupament de dinàmiques negatives. Es a dir, que la seva modificació contribueixi a evitar que els infants arribin a la situació de fracàs escolar. Per assolir aquesta finalitat es realitzen un segut de passes en funció de les quals s'ha estructurat la tesi en dues parts: Un marc teòric i un estudi de casos. EI Marc teòric té dos objectius: 1. Definir la situació problemàtica. En el capítol primer del marc teòric de la tesi, s'exposen les dimensions d'aquesta situació problemàtica. La revisió bibliogràfica entorn del tema del fracàs escolar ens ajuda a emmarcar la qüestió de les dinàmiques escolars en el fenomen complex del fracàs i l'èxit escolar, i del rendiment. Aquestes aportacions teòriques juntament amb les aportacions de la recerca educativa en relació a l'estabilitat del rendiment al llarg dels cursos són la base per a definir la situació problemàtica. 2. Delimitar, des d'un punt de vista teòric, algunes variables rellevants per a la prevenció del desenvolupament de dinàmiques escolars negatives, conduents a la situació de fracàs escolar. La primera passa per a dur a terme aquesta delimitació teòrica, que es presenta al segon capítol, ha estat revisar les aportacions de les investigacions sobre variables que incideixen en el rendiment escolar, les quals s'han analitzat en funció de la seva rellevància per a la prevenció. Aquesta revisió ha permès constatar un seguit de problemes de caire terminològic, metodològic i sobre la repercussió d'aquesta recerca en la practica educativa que afecten directament la utilitat de les aportacions d'aquestes investigacions de cara a identificar variables rellevants per a la prevenció. De l'anàlisi dels resultats d'aquestes recerques es desprèn que: a) Hi ha moltes variables associades al rendiment escolar, algunes difícilment modificables mitjançant la intervenció educativa escolar. b) EI fet que una variable estigui associada al rendiment no implica que sigui rellevant per a la prevenció c) S'obté poca informació sobre variables que contribueixin a disminuir la probabilitat de fracàs escolar. En base a aquests resultats es constata que cal buscar una perspectiva d'anàlisi de les variables mes adequades a l'enfocament preventiu, perspectiva que ha d'orientar-se a l'estudi del risc de fracàs escolar. La segona passa que es duu a terme per arribar a una delimitació teòrica de les variables rellevants es l'estudi del concepte de risc i d'altres conceptes relacionats: signe de risc, marcador de risc, factor de risc, factor protector, població en risc, infant en situació de risc, així com la revisió d'estudis i recerques que s'han plantejat en aquesta línia. Aquest treball ha permès: a) Clarificar aquests conceptes i aplicar-los en l'àmbit educatiu, en referència al problema del fracàs escolar, estructurant un marc teòric en funció del qual plantejar una anàlisi de les variables associades al rendiment escolar. b) Concretar un model per a l'anàlisi, des de l'aula escolar, de les variables que incideixen en el risc de fracàs escolar. Aquest model, que es situa en la perspectiva de l'aula escolar i que pren en consideració el paper actiu que els estudiants tenen respecte al seu aprenentatge, consta de tres components: unes variables, les seves relacions i la funció que exerceixen en relació al risc de fracàs escolar. La conclusió a la qual s'arriba es que, des d'un punt de vista teòric, una variable serà rellevant per a articular intervencions educatives preventives des de l'escola si constitueix o bé un factor de risc, o be un factor protector o compensador del risc. La delimitació empírica de variables rellevants per a la prevenció del fracàs escolar -que constitueix l'objectiu de la segona part de la tesi- es duu a terme mitjançant un estudi de casos que es deriva del plantejament teòric elaborat. L'objectiu d'aquest estudi es identificar variables que han pogut constituir factors protectors en joves que es troben en situació de risc per circumstàncies sociofamiliars. Se seleccionen tres noies i dos nois que, malgrat trobar-se en situació de risc, han assolit un cert nivell d'èxit escolar. Basant-nos en el model s'ha recollit informació sobre característiques actitudinals dels estudiants, del seu procés d'autoaprenentatge i de l'ambient d'aprenentatge. S'utilitza un disseny qualitatiu d'estudi de casos, utilitzant entrevistes amb profunditat per a recollir informació, la qual s'analitza mitjançant tècniques d'anàlisi de continguts. L'estudi de cada un dels cinc casos i la seva posterior comparació ha permès identificar algunes variables que poden haver constituït factors protectors del risc de fracàs escolar. Entre elles podem citar 1. La consciència de la pròpia situació complexa i desfavorable que han viscut o estan vivint. 2. Tenir un projecte vital a mig o llarg termini, en el qual els estudis són concebuts com a una via per assolir-lo. 3. Ser autoresponsables dels aprenentatges.4. Haver identificat models a seguir en altres persones.Del treball realitzat tant des d'una perspectiva teòrica com empírica i les conclusions a les quals s'ha arribat se'n desprenen implicacions per a la practica educativa, per a la recerca i per a la formació professional dels educadors i educadores socials. Pel que fa a les implicacions per a la practica educativa, es proposa el model com a base per a la identificació de situacions de risc i per al disseny d'intervencions educatives amb l'objectiu de prevenir el fracàs escolar. En aquest sentit, i en funció dels resultats obtinguts a l'estudi de casos, es proposen unes línies d'intervenció preventiva en casos de risc similars als que han estat objecte d'estudi, línies que poden prendre en consideració tant els/les mestres com els educadors/es. Pel que fa a les implicacions per a la investigació educativa, es deriven quatre línies de recerca: investigació sobre factors de risc, investigació sobre factors protectors, investigació sobre el potencial preventiu d'intervencions educatives dissenyades en base a factors de risc i factors protectors, l'investigació sobre com potenciar des de diferents àmbits (escola i vida quotidiana) els fadors protectors. Quant a les implicacions per a la formació professional dels educadors/es socials, els resultats de l'estudi de casos com a possibles aspectes a treballar per part dels educadors/es impliquen un treball en el qual aquests professionals han d'haver rebut formació sobre: 1. La relació educativa com a recurs per a la intervenció educativa professional. 2. La necessitat d'un treball coordinat interdisciplinari com a estratègia de treball professional. 3. EI coneixement de programes coherents i estratègies d'intervenció sobre factors protectors. 4. L'elaboració de programes educatius, de manera que els educadors/es puguin adaptar les intervencions a les necessitats educatives dels subjectes. 5. La intervenció educativa en famílies. / The present dissertation states the necessity of approaching the theme of the school failure and the school success from a preventive perspective. The reason is the confirming that, on one hand, there exists negative school dynamics that certain children show and develop alongside their schooling ¬dynamics hard to modify and expressed by repeated bad marks- and that, on the other, the school is in trouble when it tries to modify these dynamics. The aim of this dissertation is to obtain theoretical and empirical information about some variables that could be outstanding in order to articulate, from the classroom, educative interventions, intending to prevent the development of negative school dynamics. From the point of view of prevention, the significance of variables should be established by means of their usefulness in relation to: A) Identifying, from the classroom, the most dangerous situations- the situations with more risk- that could lead to develop those negative dynamics and, consequently, to the school failure. So, this implies that variables have to facilitate the identification of the school failure before this failure takes place. B) Intervening educatively from the school; so, it is necessary that the school be able to operate with and on theses variables. The modifiable nature of them has to provide elements to take on educative actions from the classroom. C) Decreasing the danger or avoiding the development of negative dynamics. That is to say that their modification could contribute to avoid children reaching the school failure situation. The dissertation contains two parts: a theoretical frame and a case study. The former one deals with the revision of researches already done about variables that influence school profit and it analyze them depending on the significance to the prevention. That revision had allowed us to confirm that there are methodological and terminological problems that have an effect to the usefulness of these researches to identify significant variables to prevention. It is seen the need of looking for a perspective of the analysis of variables more appropriate to the preventive focusing. The study of the concept of risk and some related concepts: sign of risk, risk factor, protective factor, at risk population, child in a risky situation and, also, the revision of studies and researches provide us this perspective. This study has allowed us to make concrete a model for the analysis of variables that concern in the school failure. This model consists of three components: some variables, their relationship with themselves and the role that they play in relation to the risk of school failure. It is reached the conclusion that, from a theoretical point of view, a variable will be outstanding to articulate educative interventions from the school if it is a risk factor or else a protective factor for the risk. The second part of the present dissertation consists of the empirical delimitation of significant variables for preventing school failure and it is done by means of a case study with the aim of indentifying variables that may have been protective factors in young people that are in a risky situation because of the sociofamiliar circumstances. We are based on the model in order to pick up information about five cases. The information has to do with students' attitudinal characteristics, their self-learning process and the learning environment. We used a quality design of case study with interview in depth for picking up information which is analyzed by means of a method of content analysis. The study of each case and the later comparison allow us to identify some variables that may have been protective factors of the risk of school failure. Among them, we enumerate: 1. The conscientiousness of the own situation complex and unfavorable that the teenagers have lived or are living. 2. To have a long-term living project or mid-tern1 project and the schooling is considered as a way to reach this project. 3. To be self-responsible for their own training. 4. To have identified some patterns to follow in other people. From the job done, not only from a theoretical perspective but also form empirical one, and from the conclusion we have reached, it follows implications for educational practice, for educational research and for the training of social educator professionals.

Submitted by Cristhiane Guerra (cristhiane.guerra@gmail.com) on 2016-08-01T15:13:15Z No. of bitstreams: 1 arquivototal.pdf: 1742033 bytes, checksum: 87bda8d23c4b40dcd06eb0ffaa640a62 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-08-01T15:13:15Z (GMT). No. of bitstreams: 1 arquivototal.pdf: 1742033 bytes, checksum: 87bda8d23c4b40dcd06eb0ffaa640a62 (MD5) Previous issue date: 2016-02-29 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior - CAPES / El tema central de esta tesis de maestria es el estudio de las trayectorias singulares de éxito escolar de los jóvenes de las escuelas públicas de educación superior. Tiene el objetivo de conocer y analizar los procesos que favorecen la entrada y permanencia de los estudiantes en estos cursos de graduación considerados de alto prestigio social, de la Universidade Federal da Paraíba. Fue adoptado, como indicador de éxito escolar, el hecho de que estos alumnos presentan una "distinción" (Bourdieu, 1998) plan de estudios en su carrera de la universidad como investigador junior en el Programa Institucional de Bolsas de Iniciaciação Científica - PIBIC / CNPq. El tema de éxito académico en los medios populares es todavía un campo de estudio no explorado en esta academia, sin embargo, parece que los recientes cambios en el proceso de democratización de la educación superior ha dado lugar a la diversificación de la población escolar, beneficiando fuertemente, jóvenes de escuelas públicas y, por lo tanto, se ha incrementado el reto de la universidad para garantizar el éxito y la permanencia escolar de estos temas. Para apoyar esta discusión, se buscaba apoyo teórico en los estudios sociológicos de Bourdieu (1964,1998), Lahire (1997, 2004) y Charlot (2000, 2002, 2009), entre otros. La metodología mezcla de datos cuantitativos y cualitativos para el tratamiento del objeto propuesto. En un primer momento, se aplicó sesenta cuestionarios con alumnos de diferentes cursos de grado I Campus / UFPB, de las escuelas públicas y las becas PIBIC / CNPq. Esta muestra fue seleccionada en una fortuita y aleatoria, con miras a la organización de un perfil socio-económico y educativo de estos alumnos. En la segunda fase, entrevistas semi-estructuradas se llevaron a cabo con seis alumnos de la primera muestra de la asistencia a cursos de alto prestigio social, con el propósito de biografías de construcción que favorecen la comprensión de las disposiciones naturales de éxito académico en la educación superior. Esta investigación confirma la necesidad de expansión de los programas de iniciación científica y de asistencia estudiantil para estudiantes de bajos ingresos como condición sine qua non para lograr el éxito académico en la licenciatura, y, en particular, para los que lograron romper las barreras de acceso a los cursos elitistas. Pero también muestra la necesidad de conocer las historias únicas de los jóvenes de las escuelas públicas como una forma de desmitificar la relación entre el entorno social y el destino educativo, ya que las trayectorias escolares de estos jóvenes no son homogéneas, y por lo tanto tienen diferentes recursos para obtener el éxito académico, una relación de interdependencia entre la familia, la escuela, la relación con el conocimiento y el deseo de movilidad social. / O tema central dessa dissertação é o estudo das trajetórias singulares de sucesso escolar de jovens oriundos de escolas públicas no ensino superior. Tem, como objetivo, conhecer e analisar os processos que favorecem o ingresso e a permanência desses estudantes em cursos de graduação considerados de alto prestígio social, na Universidade Federal da Paraíba. Adotou-se, ainda, como indicador de sucesso escolar, o fato de esses estudantes apresentarem uma “distinção” (Bourdieu, 1998) curricular na sua trajetória universitária como pesquisador júnior do Programa Institucional de Bolsas de Iniciação Científica – PIBIC/ CNPq. A temática do sucesso escolar nos meios populares ainda é um campo de estudo pouco explorado nesta academia, no entanto, verifica-se que as recentes mudanças no processo de democratização da educação superior tem levado à diversificação da população estudantil, beneficiando, de forma acentuada, os jovens oriundos de escolas públicas e, com isso, tem aumentado o desafio da universidade para garantir a permanência e o sucesso escolar desses sujeitos. Para embasar essa discussão, buscou-se suporte teórico nos estudos sociológicos de Bourdieu (1964,1998), Lahire (1997, 2004) e Charlot (2000, 2002, 2009), entre outros. A metodologia adotada mesclou dados quantitativos e qualitativos para tratamento do objeto proposto. No primeiro momento, foram aplicados sessenta questionários com estudantes de diferentes cursos de graduação do Campus I/UFPB, oriundos de escolas públicas e bolsista PIBIC/CNPq. Essa amostra foi selecionada de forma casual e aleatória com vistas a organizar um perfil socioeconômico e educacional desses estudantes. No segundo momento, foram realizadas entrevistas semiestruturadas com seis estudantes da primeira amostra que frequentavam cursos de alto prestígio social, com o propósito de construir percursos biográficos que favorecessem a compreensão das disposições singulares de sucesso escolar no ensino superior. Essa pesquisa confirma a necessidade de ampliação dos programas de iniciação científica e assistência estudantil para os estudantes de baixa renda como condição sine qua non para a obtenção de sucesso escolar na graduação, e, em especial, para aqueles que conseguiram romper as barreiras de acesso aos cursos elitistas. Mas também revela a necessidade de conhecer as histórias singulares de jovens oriundos de escolas públicas como forma de desmistificar a relação entre origem social e destino escolar, pois as trajetórias escolares desses jovens não são homogêneas, e, portanto, apresentam recursos variados para a obtenção do sucesso acadêmico, numa relação de interdependência entre família, escola, relação com o saber e o desejo de mobilidade social.

Un grand nombre des nouveaux immigrants au Canada, âgés de 15 à 44 ans, envisagent de poursuivre leurs études ou leur formation au postsecondaire puisque, pour eux, la formation et la connaissance des langues officielles du Canada constituent la clé de la réussite sur le marché du travail (Bonikowska, Green et Riddell, 2008 ; Statistique Canada, 2003, 2005). Or, des recherches démontrent que bien qu’ils aient accès aux études postsecondaires, leur niveau de performance scolaire est plus faible que la moyenne des étudiants natifs du pays où ils se sont établis (Bonikowska, Green et Riddell, 2008 ; La Cité collégiale, 2005 ; Marmolejo, Manley-Casimir et Vincent-Lancrin, 2008 ; Organisation de coopération et de développement économiques [OCDE], 2006). De plus, des difficultés d’ordres linguistique, scolaire et socioculturel font obstacle à leur apprentissage et à leur intégration au milieu scolaire (Gaudet et Loslier, 2009). Ces difficultés freinent la réussite scolaire et l’intégration à la communauté d’accueil et risquent même de décourager les immigrants au point de les voir quitter la communauté francophone en milieu minoritaire au profit de la majorité anglophone (Quell, 2008). Pourtant, bien que le taux de décrochage soit élevé chez cette portion de la population immigrante (Statistique Canada, 2008) et malgré les difficultés rencontrées durant leur parcours scolaire, plusieurs obtiennent leur diplôme de fin d’études et certains le font avec mention de succès (Proulx et Duchesne, 2012). Dans ce contexte, nous avons étudié les expériences étudiantes des immigrants de première génération inscrits au collégial et tenté de comprendre leur processus d’intégration sociale et scolaire au milieu francophone en situation minoritaire en Ontario. À partir de leur expérience, la visée de cette recherche était de répondre à la question de recherche suivante : Quelles expériences étudiantes d’intégration sociale et scolaire réussie vivent les étudiants immigrants de première génération au collégial en milieu scolaire francophone minoritaire en Ontario ? Cette recherche visait notamment à répondre aux sous-questions de recherche suivantes : a) Comment les étudiants immigrants de première génération au collégial définissent-ils une intégration réussie au milieu scolaire francophone en situation minoritaire ?, b) Quel(s) processus d’intégration vivent-ils ? et finalement c) Comment contribuent-ils à leur nouvelle communauté scolaire et sociale francophone en situation minoritaire ? Pour y arriver, cinq grands concepts constituaient notre cadre conceptuel afin de délimiter notre espace de recherche et de mieux saisir les enjeux de notre sujet : l’intégration scolaire et l’intégration sociale de Tinto (1993, 2012), le métier d’étudiant de Coulon (2005), l’expérience étudiante de Dubet (1994) et la représentation sociale de Jodelet (2009). Nous avons également conduit une recherche qualitative interprétative par l’application de la méthode descriptive phénoménologique de Giorgi (1997, 2012) pour recueillir et analyser les données recueillie au cours d’entretiens semi-dirigés auprès de quinze étudiants immigrants âgés de 20 à 39 ans. Tous les répondants étaient inscrits dans un programme technique d’une institution d’enseignement collégiale à Ottawa (Ontario) en contexte francophone minoritaire. Notre étude nous a permis d’élaborer les définitions de l’intégration scolaire et sociale réussie découlant des représentations des participants. Nous avons été en mesure de proposer un modèle interdépendant de leurs processus d’intégration scolaire et sociale réussie. Ensuite, les récits de leur expérience étudiante suivis des défis rencontrés par les participants et des stratégies qu’ils ont mises en place pour surmonter ceux-ci ont été exposés. Enfin, les résultats de notre recherche ont offert une description des principales contributions que les participants ont pu apporter à leur communauté. Tous les résultats ont également été discutés à l’aide de la recension des écrits et du cadre conceptuel.