L'estudi analitza l'impacte de les revistes digitals sobre la conducta informativa del personal docent i investigador de les universitats catalanes. El treball té com a punt de partida diverses investigacions quantitatives realitzades anteriorment, a partir de l'anàlisi de les dades d'ús de les revistes electròniques i d'enquestes entre el professorat universitari.En aquest treball es complementen els resultats previs amb l'obtenció de dades derivades de l'aplicació de tres tècniques qualitatives: l'enquesta oberta, l'entrevista i el grup de discussió.Els resultats corroboren la predisposició dels investigadors vers l'ús de les revistes digitals i un increment en la quantitat d'articles i de revistes consultades. No obstant, la lectura esdevé més superficial. La disponibilitat de recursos electrònics implica una davallada de les visites físiques a la biblioteca. La consulta sistemàtica de títols via web i les alertes per correu electrònic estan reemplaçant la consulta de novetats físicament a la biblioteca, i la cerca és una opció molt popular entre els investigadors per mantenir-se al dia en les seves àrees de coneixement. Els cercadors d'Internet, especialment Google i Google Scholar, s'han convertit en fonts d'informació molt importants per als acadèmics que, no obstant, experimenten problemes tant per gestionar la informació com per interactuar amb la diversitat de recursos que han de fer servir. / The investigation examines the impact of journals on the information behavior of teachers and researchers from Catalan universities. The paper is a starting point to several previously performed quantitative research, based on analysis of data on use of electronic journals and surveys among university faculties. This work complements the previous results by obtaining data from the application of three qualitative methods: survey, open interview and discussion group. The results stress the openness of researchers towards the use of digital journals and an increase in the number of journal articles consulted. However, reading becomes shallower. The availability of electronic resources implies a decline in physical visits to the library. The systematic consultation of web titles and alerts are email updates of physically replacing the query to the library and the search option is very popular among researchers to keep abreast of knowledge in their areas. Internet search engines, especially Google and Google Scholar, have become important sources of information for scholars, however, they have experienced problems both for managing information as to interact with the diverse resources that researchers must used.

La fisioteràpia és una disciplina relativament nova, en relació amb altres ciències de la salut, què es basa en l'aplicació d'agents físics com a eina terapèutica. Aquesta tesi fa una anàlisi de la producció científica en fisioteràpia a través d'un estudi bibliomètric de les publicacions que es troben a la base de dades PEDro entre 1945 i 2008. L'objectiu és proporcionar als professionals d'aquesta disciplina noves eines que els permetin millorar la qualitat de la seva pràctica clínica, docent i investigadora a l’identificar les temàtiques més investigades, les revistes més rellevants amb evidència científica en fisioteràpia i els països amb una major activitat de recerca, entre d'altres indicadors. Els resultats mostren que l’estat de la fisioteràpia com a ciència està en els seus inicis, però el creixement nombre de publicacions és un indicador de l'evolució científica de la disciplina. Per tal que la fisioteràpia s'arreli com a disciplina científica, cal que les institucions involucrades en la pràctica de la formació i clínica de la fisioteràpia, juntament amb els seus professionals, facin un esforç dirigit a augmentar les recerques, la investigació i posteriors publicacions. / Physiotherapy is a relatively new discipline in relation to other health sciences which are based on the application of physical agents as a therapeutic tool. This thesis is an analysis of scientific production in physiotherapy through a bibliometric study of publications found in the PEDro database from 1945 to 2008. The aim is to provide professionals in this discipline with new tools which will allow them to improve the quality of their clinical, teaching and research practise by indentifying the most popular areas of investigation, the most relevant magazines with scientific evidence in physiotherapy and the countries with greater research activity, among other indicators. The results show the course of physiotherapy as a science to be in its infancy, however, the growth in the number of publications is an indicator of the scientific evolution of the discipline. In order for physiotherapy take root as a scientific discipline, it is necessary that the institutions involved in the training and clinical practice of physiotherapy, together with their professionals, make a concerted effort to increase their research, investigation and subsequent publications.

La missió principal d’aquesta tesi és desenvolupar les bases per a la creació d’un model de sistema d’informació de qualitat per a les ciències aquàtiques per mitjà de l’estudi dels sistemes d’informació de qualitat i dels sistemes d’informació de tipus distribuït. Per tal d’aconseguir-ho, els objectius d’aquesta recerca són estudiar i avaluar els sistemes d’informació distribuïts de qualitat i els seus estàndards per tal d’aplicar-lo a l’àmbit de les ciències aquàtiques. Concretament, l’estudi es centra en els factors claus dels sistemes distribuïts, l’intercanvi de la informació i la recuperació de la informació a través dels sistemes d’organització del coneixement, com a mecanismes per assegurar la interoperabilitat semàntica d’un sistema d’informació distribuït i de qualitat. Per tal de crear les bases d’un futur sistema d’informació de qualitat en l’àmbit de les ciències aquàtiques es persegueixen tres objectius específics que es van desenvolupant al llarg de la tesi a través dels diversos capítols que la formen: En els primers capítols (capítol 1 i 2) es cerca un primer objectiu específic com és assentar les bases per al desenvolupament d’un model futur de sistema d’informació de qualitat (SIQ) de tipus distribuït i en un entorn científic. Aquests capítols es basen en estudis bibliogràfics i estudis de casos (comparativa de sistemes d’informació de tipus semàntic i no semàntic) per tal d’analitzar els antecedents, les característiques, evolució i tendències dels sistemes d’informació de qualitat. En els capítols 3, 4, 5 i 6 s’estudia i es caracteritza els principals elements que fan possible el desenvolupament dels sistemes d’informació distribuïts i de qualitat en ciències aquàtiques: l’arquitectura de la informació basada en la indexació i navegació creuades (model tipus passarel·les temàtiques), els formats i estàndards de descripció bibliogràfica i objectes digitals aplicats en l’àmbit de les ciències aquàtiques i altres ciències afins, l’estudi de la interoperabilitat semàntica com a element clau per assegurar l’intercanvi d’informació i la compatibilitat entre diferents sistemes d’informació que puguin estar integrats en un sistema d’informació distribuït i de qualitat, i finalment, l’estudi de context de la “informació de qualitat” (capítol 6) com a característica principal dels sistemes d’informació de qualitat que és on s’estableix el protocol per a l’anàlisi i avaluació de sistemes d’informació distribuïts de qualitat que formarà part de la base principal del desenvolupament d’un SIQ en ciències aquàtiques. En els darrers capítols, 7 i 8, es desenvolupa un estudi experimental que demostra l’eficàcia dels mètodes d’interoperabilitat semàntica en sistemes d’informació de qualitat en ciències aquàtiques. Finalment en el capítol 9 es resumeixen les conclusions generals obtingudes dels diferents estudis realitzats i els resultats d’aquesta tesi així com el possible treball futur. / The main purpose of this thesis is to develop the basis for creating a model of information quality system in water science domain through the study of information quality systems and distributed information systems. To achieve this goal, we are proposed specific research objectives to study and analyze distributed and quality information systems and their standards to apply them in the field of aquatic sciences. Specifically, this study focuses on the key factors of distributed systems, information sharing and information retrieval through knowledge organization systems (KOS) as mechanisms to ensure the semantic interoperability and information quality in a distributed system.

En l'educació superior s'han produït grans canvis en les darreres dècades, de manera especial en la seva funció de docència i investigació, i una de les entitats que té un major impacte sobre el resultats globals de les Institucions d'Educació Superior són les biblioteques universitàries, especialment perquè han reprès el seu paper en les funcions d'ensenyament i aprenentatge. Dins d'aquestes, el recursos humans representen un element decisiu en la seva organització. Aquí s'analitzen quines són les exigències de la comunitat universitària per al personal de biblioteca, quins són els conflictes més corrents que es donen i, principalment, les necessitats de formació d'aquests recursos humans per donar una resposta efecient a les exigències del medi. Es descriu el valor educatiu d'aquesta organització i dels seus membres i les competències necessàries per a realitzar les noves funcions que els exigeix l'actual societat de la informació.Per aquest treball s'han triat una metodología qualitativa amb un disseny basat en dues tècniques: el mètode Delphi, mitjançant el qual s'han consultat 21 experts d'Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Espanya i Perú, entre els que hi havia directors de biblioteques, bibliotecòlegs, docents de Facultats de Bibliotecología, enginyers informàtics i acadèmics, tots ells amb una gran experiència en biblioteques universitàries. Aquesta consulta es va realitzar a través de tres rondes, utilitzant el correu electrònic. L'altra tècnica emprada és una combinació de Grups Triangulars i Grups de Discussió que tingué lloc a la Universitat de Lleida (Espanya), participant en ella personal de biblioteca, docents i alumnes. Entorn als resultats s'extrauen conclusions on es plantegen, entre d'altres punts, la urgència dels canvis en la formació inicial dels bibliotecaris, la necessitat que realitzin post-graus i que les universitats tinguin una política clara d'educació continuada amb pressupostos adequats, establint també l'imperatiu de comptar amb una major integració entre la biblioteca i la universitat en vers objectius comuns. S'aporten a més perspectives de futur proposant noves línies d'investigació en l'àrea, com per exemple, la gestió del coneixement o l'impacte de l'ergonomia. També es fa un esbós de les noves tendències en la formació dels recursos humans. / La educación superior ha manifestado grandes cambios en las últimas décadas en su función de docencia e investigación y una de las entidades que tienen un mayor impacto sobre los resultados globales de las Instituciones de Educación Superior, son las bibliotecas universitarias, especialmente porque han retomado su papel en las funciones de enseñanza y aprendizaje. Dentro de ellas, sus recursos humanos representan un elemento decisivo en su organización. Se analizan aquí cuáles son las exigencias de la comunidad universitaria para el personal de biblioteca, cuáles son los conflictos más comunes que se originan y principalmente las necesidades de formación de estos recursos humanos para dar una respuesta eficaz a las exigencias del medio. Se describe el valor educativo de esta organización y de sus miembros y las competencias necesarias para realizar las nuevas funciones que les exige esta sociedad de la información. Para ésto se ha elegido una metodología cualitativa con un diseño basado en dos técnicas: El método Delphi, por el cual se ha consultado a 21 expertos de Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Cuba, España y Perú, entre los cuales se incluyó a directores de bibliotecas, bibliotecólogos docentes de Facultades de Bibliotecología, ingenieros informáticos y académicos, todos ellos con vasta experiencia en bibliotecas universitarias. Se realizó esta consulta por medio de tres rondas utilizando el correo electrónico. La otra técnica empleada es una combinación de Grupos Triangulares y Grupos de Discusión, que se desarrolló en la Universidad de Lleida (España), participando en ella, personal de biblioteca, docentes y alumnos. En torno a los resultados se extraen conclusiones donde se plantean, entre otros puntos, la urgencia de los cambios en la formación inicial de bibliotecarios, la necesidad de que realicen post-grados y de que las universidades posean una política clara de educación continua con los presupuestos adecuados, se establece también el imperativo de contar con una mejor integración entre la biblioteca y la universidad en pos de objetivos comunes. Se aportan además perspectivas de futuro proponiendo nuevas líneas de investigación en el área, como por ejemplo, la gestión del conocimiento o el impacto de la ergonomía. Además se esbozan las nuevas tendencias en la formación de los recursos humanos. / The higher education has shown great changes in the last decades on its function of teaching and researhing, and one of the entities which has a greater impact on the general results of the Higher Education Institution, are the academics libraries, specially because they have retaken the functions on the teaching and learning role. Between them, the human resources represents a decisive element in its organization. It has been analyzed in this study which are the requirements form the university community to the library staff, which are the most common conflicts that are originated and mainly the need of training of this human resource in order to provide an eficiency reply to this community. It has been described the education value of this organization and its members and the necessary competencies to achieve the new functions that this network society requires. For this study a qualitative methodology was elected within a design based on two technics: The Delphi methodology, was consulted 21 experts from Argentina, Brazil, Chile, Colombia, Cuba, Spain and Peru, between them was included the libraries directors, librarian teachers at the university, computer engineer and academics, all of them with a vast experience in university libraries. The consult was done by the mean of three rounds using the electronic mail. The other technic used was a combination of a triangle group and group of discussion that took place at the University of Lleida (Spain), the participants of this discussion were the library staff, teachers and students. From the result of this investigation conclusions were extracted where could be established, among other points, the urgency of changes in the inital formation of librarians, the need of post-graduation courses and the universities would have a clear policy of continue education with an adequate budget, we also established the imperative to stand by a better integration between the library and the university for common goals. Besides are pointed out contributing future perspectives proposing new lines of research in this field, like for example, the management of knwledge or the impact of the ergonomics. Besides are designed the new tendencies for the formation of the human resources. / A educação superior têm manifestado grandes mudanças nas últimas décadas em relação a docência e investigação, e uma das entidades que tem maior impacto sobre os resultados globais das Instuições de Educação Superior, foram as bibliotecas universitárias, principalmente porque retomaram seu papel nas funções de ensino e aprendizagem. Dentro delas, seus recursos humanos representam um elemento decisivo em sua organização. Se analisa aqui quais são as exigências da comunidade universitária para o pessoal de biblioteca, quais são os conflitos mais comuns que se originam e principalmente as necessidades de formação destes recursos para dar uma resposta mais efetiva as exigências do meio. Se descreve o valor educativo desta organização e de seus membros e as competências necessárias para realizar as novas funções que exige esta sociedade da informação.Para isto se elegeu uma metodologia qualitativa que utiliza duas técnicas de recorrida de dados: O método Delphi, atravéz do qual se consultou 21 expertos de Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Cuba, Espanha e Perú, entre os quais se incluiu diretores de biblioteca, engenheiros informáticos e acadêmicos, todos com vasta experiência em biblioteca universitárias. Se realizou esta consulta por meio de três turnos utilizando o correio eletrônico. A outra técnica utilizada é uma combinação de grupos triângulares e grupos de discussão, que se desenvolveu na Universidade de Lleida (Espanha), participando nela, o pessoal de biblioteca, docentes e alunos. Em torno aos resultados se extraem conclusões onde se pleiteam, entre outros pontos, a urgência de mudanças na formação inicial de bibliotecários, a necessidade de que se realizem pós-graduações, e de que as universidades possuam uma política clara de educação contínua com o recurso financeiro adequado, se estabelece também o imperativo de contar com uma melhor integração entre a biblioteca e a universidade em pró de objetivos comuns. Também se segerem perspectivas de futuro que propõem novas linhas de investigação nesta área, como por exemplo, a gestão do conhecimento ou o impacto da ergonomia. Além disso se esboçam as novas tendências na formação de recursos humanos.

Aquest treball d’investigació pren com a punt de referència l’origen i primer segle d’existència del que fou el primer monestir de l’orde de Santa Clara a terres catalanes, la comunitat de Sant Antoni i Santa Clara. La documentació, inèdita en majoria, és conservada per l’actual comunitat successora de les primeres damianites-clarisses, el monestir de Sant Benet de Montserrat (de família benedictina), i s’ha fet servir com a font històrica principal, al mateix temps que s’ha situat en un procés de reorganització i descripció del fons arxivístic del qual forma part. La cronologia de l’estudi arrenca a la dècada del 1230, quan es dóna cos a la primera comunitat, i es tanca vers 1327 quan sorgeix a la mateixa Barcelona el monestir germà de Santa Maria de Pedralbes. Un dels punts essencials del treball ha estat analitzar com es va originar la comunitat, entrellaçant aquest origen amb la resta de fundacions clarisses, per emmarcar-la en el procés de configuració d’un orde femení en el si de la família franciscana; un procés no pas mancat de disfuncions i problemàtiques que hem volgut situar en una lectura més àmplia del fet religiós i de la participació de la dona en els moviments religiosos medievals. El fet que en la fundació prengui un lloc central la llegenda fundacional —que recull tota la cronística— que la fa néixer de la voluntat fundadora de Santa Clara i del viatge miraculós de dues deixebles i familiars seves, fa que un capítol destacat de l’obra giri a l’entorn d’aquesta llegenda: origen i contingut del relat i personalitat de les dues protagonistes, Agnès de Peranda i Clara de Janua o de Porta, que foren considerades, en vida i després de mortes, “santes”. La possibilitat, excepcional, de consultar el procés de beatificació de les dues monges —incoat a la cúria episcopal de Barcelona el 1912— ha permès treballar l’aspecte de la santedat femenina reconeguda en les dues clarisses; i amb els documents d’arxiu que testimonien els diferents trasllats i atenció als seus cossos sants, s’ha constatat la devoció que es mantingué al llarg dels temps tant per part de la pròpia comunitat com pel poble de Barcelona. Seguidament, hem avançat en aspectes relacionats amb l’assentament i l’estructuració de la comunitat: la seva inserció en l’enclavament urbà de Barcelona (fora muralles, en la zona que esdevindrà el pol econòmic de la Barcelona medieval i moderna, el barri de la Ribera), les seves propietats (centrades bàsicament en aquesta zona); el seu perfil jurídic (seguiment d’una regla monàstica i altres aspectes de disciplina monàstica com la clausura, l’alimentació, la pobresa, l’hàbit, etc., com també la relació amb els germans de l’orde, els framenors); i el seu perfil comunitari (nombre de monges, procedència social, estructura interna i càrrecs/oficis). En alguns d’aquests capítols hem fet avançar la cronologia als processos de reforma monàstica del segles XIV i XV per poder-ho situar en una història més àmplia que avança cap al control més estricte de la religiositat femenina (reglada o no). En un segon gran apartat, hem dut a terme una anàlisi de la funció arxiu en la comunitat monàstica al llarg del temps, ressenyant les pràctiques d’escriptura, conservació i gestió dels documents, com també el paper de les germanes arxiveres encarregades d’aquest àmbit de la memòria comunitària. Un punt destacat d’aquesta història de l’arxiu ha estat la intervenció a la dècada del 1590 de l’arxiver Sebastià Roger que ha deixat per a la història un important reglament de constitució oficial i funcionament de l’arxiu, un seguit de memorials i cròniques que ressenyen aspectes claus de la comunitat (professions, coses memorables, oficis) i instruments arxivístics (inventaris). / Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona: the Origin of a Monastery and the Making of a Monastic Archive (1236-1327) This research work is focused on the origin and first century of existence of the first monastery of the Order of Saint Clare in the Catalan territories. Our main historical sources, the mostly unpublished documents preserved by the current community successor to the Damianite Clarisses, the monastery of Sant Benet de Montserrat (Benedictine family), were enclosed within a process of reorganization and description of the archival fund to which they belong. Our chronology starts in the decade of the 1230s, when the community was founded, and ends around 1327 when the sister monastery of Santa Maria de Pedralbes appeared, also in Barcelona. One of the essential parts of this work was to analyse the way in which the community began, relating it to the configuration of a female order within the Franciscan family; a process not lacking in dysfunctions and problems that we tried to embed in a wider reading of the religious fact and the participation of women in medieval religious movements. Right after, we turned to the settlement and structure of the community: its inclusion in the urban fabric (in the area that would become the economic pole of medieval and modern Barcelona, the Ribera quarter), its properties (mostly urban); its legal profile (monastic rule and discipline: enclosure, food, poverty, habit, its relationship with the Friar Minors); its community profile (number of nuns, social background, internal structure and positions/roles). In some cases, we extended the chronology up to the processes of monastic reform of the 14th and 15th centuries in order to place it within a more general history of female monasticism. A second section was devoted to the analysis over time of the archival function within the monastic community: the process of writing, preserving and managing documents, as well as the role of the Sister Archivist in charge of this aspect of the community memory.

Se considera que Internet es la principal fuente de información científica y de salud en el mundo, convirtiéndose en uno de los medios más importantes para encontrar y publicar información.Una de las características de Internet es la facilidad para publicar información en la red, tanto información fiable como no,lo que hace que su calidad sea discutible. El objetivo principal de la presente investigación se basa, en conocer la calidad de los sitios web sanitarios mediante la aplicación de diferentes cuestionarios atendiendo a diferentes criterios. Es un estudio descriptivo transversal. La población diana u objeto, son los principales sitios web de información sanitaria incluyendo los sitios web institucionales.El grado de accesibilidad de los sitios web evaluados es muy bajo. Concretamente, sólo un 7,7% de los sitios web cumple la Prioridad 1, la Prioridad 2 la cumplió un sitio web y ningún sitio web cumplió la Prioridad 3.Ninguno de los sitios web evaluados alcanzó la puntuación máxima de calidad de los test aplicados: el test de Acreditación de la Agencia de salud de Andalucía, el código HonCode y el test de Bermúdez et al.La calidad de los sitios web sanitarios no es la que esperábamos, es mucho más baja. Igualmente ocurre con los servicios regionales de salud que no destacan del resto de sitios web sanitarios, por su calidad. Creemos que se debería de intervenir a través de un consenso de criterios básicos para sitios web sanitarios y a través del adiestramiento del usuario. / Internet is the main scientific and health information source in the world, becoming one of the most important means for finding and publishing information. A characteristic of Internet is the ability to publish information on the net, either reliable or not, which means that its quality is questionable. The main objective of the present research is based on knowing the quality of the health web pages through the use of several questionnaires attending to different criteria. It is a transveral descriptive study. Target or object population were the main health information web pages, including Health Institutional webs.The accesibility degree of the several web evaluated was very low. Concretely, only 7.7% of web sites complies with Priority 1, Priority 2 was completed for a web site and no site met the Priority 3. No web page evaluated reached the maximum quality socre on every test applied: test for Accreditation of Health Agency of Andalusia, the HONcode and Bermudez et al. test. Quality of our evaluated web pages was not as expected, because it was very much lower. Also applies to regional health services because they do not stand out from the rest of the other health websites for their quality.We believe that it should intervene through a consensus of basic standards for health web sites and through the training of the user.

Los estudios sobre el uso de la información y sobre el comportamiento de los usuarios en la búsqueda de la misma ofrecen un conjunto de indicadores que son de un gran valor en la evaluación bibliotecaria. Si bien los estudios de usuarios han adquirido una importancia creciente en la evaluación bibliotecaria en España, son pocos los proyectos y estudios que han tratado los medios bibliométricos aplicados a los trabajos y publicaciones generadas por los usuarios de bibliotecas. Con el presente estudio se han perseguido dos objetivos principales: 1) Estudiar los fundamentos del análisis de citas y su aplicación al estudio de usuarios en bibliotecas universitarias a partir de las publicaciones por ellos generadas. 2) Experimentar algunas de las técnicas enunciadas mediante un caso práctico desarrollado en las Bibliotecas de la UPC. El trabajo experimental se ha desarrollado a partir de tesis doctorales del Departamento de Arquitectura de Computadores y del Departamento de Lenguajes y Sistemas Informáticos. Tras tratar estadísticamente 54 tesis y 6807 referencias bibliográficas se han obtenido diversos indicadores bibliométricos de la bibliográfia citada y se ha procedido al contraste con los datos ISI Journal Citation Report, con el catálogo de la biblioteca, con estadísticas del uso de la biblioteca y con la bibliografía sobre estudios bibliométricos del área de ciencias de la computación.

We are in the information age where most data is stored in digital format. Thus, the management of digital documents and videos requires the development of efficient techniques for automatic analysis. Among them, capturing the similarity or dissimilarity between different document images or video frames are extremely important. In this thesis, we first analyze for several image resolutions the behavior of three different families of image-based similarity measures applied to invoice classification. In these three set of measures, the computation of the similarity between two images is based, respectively, on intensity differences, mutual information, and normalized compression distance. As the best results are obtained with mutual information-based measures, we proceed to investigate the application of three different Tsallis-based generalizations of mutual information for different entropic indexes. These three generalizations derive respectively from the Kullback-Leibler distance, the difference between entropy and conditional entropy, and the Jensen-Shannon divergence. In relation to digital video processing, we propose two different information-theoretic approaches based, respectively, on Tsallis mutual information and Jensen-Tsallis divergence to detect the abrupt shot boundaries of a video sequence and to select the most representative keyframe of each shot. Finally, Shannon entropy has been commonly used to quantify the image informativeness. The main drawback of this measure is that it does not take into account the spatial distribution of pixels. In this thesis, we analyze four information-theoretic measures that overcome this limitation. Three of them (entropy rate, excess entropy, and erasure entropy) consider the image as a stationary stochastic process, while the fourth (partitional information) is based on an information channel between image regions and histogram bins / Ens trobem a l’era de la informació on la majoria de les dades s’emmagatzemen en format digital. Per tant, la gestió de documents i vídeos digitals requereix el desenvolupament de tècniques eficients per a l’anàlisi automàtic. Entre elles, la captura de la similitud o dissimilitud entre diferents imatges de documents o fotogrames de vídeo és extremadament important. En aquesta tesi, analitzem, a diverses resolucions d’imatge, el comportament de tres famílies diferents de mesures basades en similitud d’imatges i aplicades a la classificació de factures. En aquests tres conjunt de mesures, el càlcul de la similitud entre dues imatges es basa, respectivament, en les diferències d’intensitat, en la informació mútua, i en la distància de compressió normalitzada. Degut a que els millors resultats s’obtenen amb les mesures basades en la informació mútua, es procedeix a investigar l’aplicació de tres generalitzacions de la informació mútua basades en Tsallis en diferents índexs entròpics. Aquestes tres generalitzacions es deriven respectivament de la distància de Kullback-Leibler, la diferència entre l’entropia i entropia condicional, i la divergència de Jensen-Shannon. En relació al processament de vídeo digital, proposem dos enfocaments diferents de teoria de la informació basats respectivament en la informació mútua de Tsallis i en la divergència de Jensen-Tsallis, per detectar els límits d’un pla cinematogràfic en una seqüència de vídeo i per seleccionar el fotograma clau més representatiu de cada pla. Finalment, l’entropia de Shannon s’ha utilitzat habitualment per quantificar la informativitat d’una imatge. El principal inconvenient d’aquesta mesura és que no té en compte la distribució espacial dels píxels. En aquesta tesi, s’analitzen quatre mesures de teoria de la informació que superen aquesta limitació. Tres d’elles (entropy rate, excess entropy i erasure entropy) consideren la imatge com un procés estocàstic estacionari, mentre que la quarta (partitional information) es basa en un canal d’informació entre les regions d’una imatge i els intervals de l’histograma

Automatic Summarization is probably crucial with the increase of document generation. Particularly when retrieving, managing and processing information have become decisive tasks. However, one should not expect perfect systems able to substitute human sumaries. The automatic sumarization process strongly depends not only on the characteristics of the documents, but also on user different needs.Thus, several aspects have to be taken into account when designing an information system for summarizing, because, depending on the characteristics of the input documents and the desired results, several techniques can be aplied. In order to suport this process, the final goal of the thesis is to provide a flexible multitask summarizer architecture. This goal is decomposed in three main research purposes. First, to study the process of porting systems to different summarization tasks, processing documents in different lenguages, domains or media with the aim of designing a generic architecture to permit the easy addition of new tasks by reusing existents tools. Second, the developes prototypes for some tasks involving aspects related with the lenguage, the media and the domain of the document or documents to be summarized as well as aspects related with the summary content: generic, novelly summaries, or summaries that give answer to a specific user need. Third, to create an evaluation framework to analyze the performance of several approaches in written news and scientific oral presentation domains, focusing mainly in its intrinsic evaluation. / El resumen automático probablemente sea crucial en un momento en que la gran cantidad de documentos generados diariamente hace que recuperar, tratar y asimilar la información que contienen se haya convertido en una ardua y a su vez decisiva tarea. A pesar de ello, no podemos esperar que los resúmenes producidos de forma automática vayan a ser capaces de sustituir a los humanos. El proceso de resumen automático no sólo depende de las características propias de los documentos a ser resumidos, sino que es fuertemente dependiente de las necesidades específicas de los usuarios. Por ello, el diseño de un sistema de información para resumen conlleva tener en cuenta varios aspectos. En función de las características de los documentos de entrada y de los resultados deseados es posible aplicar distintas técnicas. Por esta razón surge la necesidad de diseñar una arquitectura flexible que permita la implementación de múltiples tareas de resumen. Este es el objetivo final de la tesis que presento dividido en tres subtemas de investigación. En primer lugar, estudiar el proceso de adaptabilidad de sistemas a diferentes tareas de resumen, como son procesar documentos producidos en diferentes lenguas, dominios y medios (sonido y texto), con la voluntad de diseñar una arquitectura genérica que permita la fácil incorporación de nuevas tareas a través de reutilizar herramientas existentes. En segundo lugar, desarrollar prototipos para distintas tareas, teniendo en cuenta aspectos relacionados con la lengua, el dominio y el medio del documento o conjunto de documentos que requieren ser resumidos, así como aspectos relacionados con el contenido final del resumen: genérico, novedad o resumen que de respuesta a una necesidad especifica. En tercer lugar, crear un marco de evaluación que permita analizar la competencia intrínseca de distintos prototipos al resumir noticias escritas y presentaciones científicas orales.

L'eix central de l'estudi gira entorn els orígens i desenvolupament de la disciplina documental a l'estat espanyol, prenent com a fil conductor les variacions existents en la denominació de la disciplina. A més d'estudiar els principals textos teòrics on s'anomena la disciplina, s'inclouen cinc altres perspectives per tal d'incloure i tenir ben present la presència social de la disciplina. Aquestes són la formació, la professió, la política, la producció científica, el sector sòcio-econòmic. La tesi es divideix en dues grans parts. A la primera s'hi troba una àmplia introducció sobre els orígens i desenvolupament de la disciplina documental arreu del món, i serveix per emmarcar la situació a l'estat espanyol (part 2), el gruix fonamental de la tesi. A les conclusions es destaca la utilització prioritària dels termes documentació i informació i documentació per tal de designar la disciplina, recomanant-se l'ús i adopció del darrer.