• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Rosa Vera: una aportació a la història del gravat modern a Catalunya

Casanovas i Aleix, Maria Mercè 11 June 1990 (has links)
La Rosa Vera és el nom d'una editorial catalana sota el peu de la qual es varen publicar llibres i col.leccions amb gravats originals entre el 1945 i el 1984, i per on hi desfilaren més d'un centenar d'artistes plàstics i d'escriptors.Jaume Pla, el director tècnic d'aquesta editorial, va escollir aquest nom inspirat en una frase d'un poema de Jacint Verdaguer titulat "Rosa de la Mare de Déu" que li va semblar adient per encapçalar les seves obres.a) Contingut de la tesi- Volum l: Exposició del tema recollida en cinc capítols, conclusions i bibliografia.- Volum II: Apèndix amb l'anàlisi exhaustiva de cadascun dels llibres de La Rosa Vera il.lustrats amb gravats.- Volum III: Apèndix amb l'anàlisi completa de les col.leccions de La Rosa Vera.La tesi està enfocada des del punt de vista d'una gravadora, amb una aportació personal i d'innovació en l'estudi de cada llibre i de cada gravat.b) Fonts utilitzades1. La persona i les obres de Jaume Pla (Rubí, 1914), director tècnic de l'editorial.2. Erasme d'Imbert, fill de Víctor Mª d'Imbert (Barcelona, 1903-1978), editor i promotor de "La Rosa Vera". 3. La Biblioteca de Catalunya.4. La Secció de Gravats del Museu d'Art Modern de Barcelona.5. El taller de Jaume Coscolla i Jordi Sànchez, on es varen estampar les últimes obres de "La Rosa Vera".6. Artistes plàstics, escriptors i col.laboradors que varen prendre part en Ia comesa.c) Aspectes innovadors aportats per la tesi1. L'estudi i anàlisi dels IIibres que mai no s' havia fet i que ha esdevingut una de les parts més creatives del treball.2. L'ampliació i aprofundiment de l'estudi de les col.leccions a través de les proves addicionals i els dibuixos preparatoris.3. La realització de tres fitxes tècniques elaborades personalment i que són fruit de l'anàlisi minuciosa de cada obra.4. La distribució i catalogació de la bibliografia.5. El contacte directe amb persones que van col.laborar amb "La Rosa Vera" i el recull d'opinions i articles apareguts sobre aquesta obra pública.d) Què és La Rosa Vera"La Rosa Vera" fou una empresa cultural en pro del gravat original i la bibliofília dirigida tècnicament per Jaume Pla i promocionada per Víctor Mª d'Imbert. La idea va néixer a Barcelona, però després, el 1955, es va estendre a Madrid, sota el patrocini de Juana Mordó, i també a França amb la col.laboració d'artistes estrangers, però que no s'arribà a dur a terme."La Rosa Vera" fou una editorial de reafirmació catalana. Un conjunt de llibres esdevinguts objecte d'art per l'acurada tipografia, per la qualitat del paper, per la integració entre el text i la imatge i per convertir el gravat en única tècnica d'il.lustració."La Rosa Vera" fou l'obra conjunta de més de cent artistes plàstics i artístiques, aportant-hi la novetat de la incorporació d'uns textos escriptors en mútua col.laboració."La Rosa Vera" fou el risc a l'aventura d'enfrontar-se per primer cop a una planxa de metall. El repte de crear un text literari sobre una imatge gravada lliurement i a priori."La Rosa Vera" fou una col.lecció d'estampes "ll.lustrades" per uns textos literaris. La recuperació d'un públic que estima l'obra ben feta. Una innovació en el món del col.leccionisme. La popularització del gravat, oferint la mateixa qualitat que l'original a un preu assequible.A "La Rosa Vera" l'artista plàstic feia un dibuix lliurement, Jaume Pla deia quina era la tècnica de gravat més adient i els l'ensenyava. Després aquell gravat era comentat amb paraules per un escriptor. El canvi de papers entre l'il.lustrador i l'il.lustrat fou una novetat curiosa en el camp de l'estampa i la seva difusió."La Rosa Vera" fou una proposta nova i creativa que, sobretot amb les col.leccions de gravats, va llançar al mercat un gran nombre d'estampes artístiques, aportant-hi la novetat de l'incorporació d'uns textos literaris que les comentaven.Amb "La Rosa Vera" va néixer a Catalunya un dels moviments de gravat capdavanters en l'intent de popularitzar i revaloritzar aquest art, esdevenint un exemple de reivindicació i de defensa de la identitat del país en una època difícil per la nostra cultura. / "La Rosa Vera" is the name of a Catalan publishing company under whose auspices books and collections of original engravings, were pubIished from 1945 to 1984, an enterprise which involved a succession of artists and writers numbering over one hundred.CONTENTS OF THIS THESISVolume I: Introduction to the subject, general conclusions and bibliography.Volume ll: Analysis of the books published by La Rosa Vera.Volume III: Analysis of the collections published by La Rosa Vera.The thesis' subject matter is considered from an engraver's paint of view, bringing to the study of each book and each engraving a new outlook, at once personal and creative."La Rosa Vera" was a cultural initiative whose aim was to promote original engravings and a general appreciation of books; it was technically directed by Jaume Pla and promoted by Víctor Mª d'Imbert. The idea itself arose in Barcelona but later caught on in Madrid, under the patronage of Juana Mordó, and also in France.In "La Rosa Vera" the artist would produce a drawing freestyle, after which Jaume Pla would both advise him which was the most appropriate engraving technique and give him practical tuition in it. A writer was then commissioned to provide a commentary in words to accompany the engraving. This role-reversal between illustrator and illustrated constituted a curious innovation in the field of prints and their dissemination."La Rosa Vera" was a new creative initiative which, particularly with its collections of engravings, launched onto the market a large number of artistic prints in an attempt to introduce this art form to a wider public; it brought the added novelty of literary texts which had been specially written as a commentary on the pictures.With "La Rosa Vera", Catalonia saw the birth of one of the pioneer movements in the field of engraving which aim to popularise and to reassess this art form. This was an example of how the country' s identity was reasserted and defended in the midst of a difficult period for our culture.
2

Augusto Meyer proustiano : a reinvenção memorialística do eu / Augusto Meyer proustien : la mémorialistique reinvention du moi

Bungart Neto, Paulo January 2007 (has links)
Cette thèse de Doctorat en Littérature Comparée analyse l’oeuvre mémorialistique de Augusto Meyer sous l’influx proustien, mis en évidence, dans les deux volumes qui la composent (Secrets de l’enfance, 1949; et Au temps de la fleur, 1966), par l’appel aux cinq sens, la reconstituition des endroits paradisiaques de l’enfance, le moi “perdu” et “retrouvé” et surtout, les différentes manifestations de la mémoire involontaire, comme celles attachées au minuano, le “vent de la campagne”. Après l’Introduction (1), on débat des approches (2 - “Fondements théoriques”) les plus variées ayant rapport à l’étude des phénomènes mnémoniques, dans le but de démontrer la façon dont des branches tellement diversifiées de la connaissance humaine (la Mithologie, la Philosophie, la Psychanalyse, le Cinéma, la Musique, etc) ont traité le thème de la mémoire et de sa représentation. En plus, dans les considérations spécifiques sur la mémoire en tant que genre littéraire, je considère, à la lumière de la critique structuraliste française, les différentes formules théoriques concernant les concepts d’autobiographie, de journal, de mémoires et autres genres dérivés de la confession. Dans le chapitre suivant (3 - “A la recherche du temps perdu et la reconstruction de la mémoire: le monumental ‘édifice immense du souvenir’ involontaire”), le thème de la mémoire involontaire dans le roman A la recherche du temps perdu, de Marcel Proust, est mis en relief, aussi bien que la réception critique, en France et au Brésil, de ce chef-d’oeuvre du XXe siècle. Enfin, dans le quatrième chapitre (“Augusto Meyer mémorialiste: l’influx proustien à la recherche de l’unité perdue”), l’essentiel de la thèse est formulé: la notion que la mémorialistique brésilienne moderne a subi un profond influx du roman-fleuve de Proust, hypothèse qui se confirme par sa présence dans les genres les plus divers (cronique, poésie, mémorialistique), et par les thèmes (la mémoire involontaire et la mémoire des sens, largement employées par les écrivains Augusto Meyer, Pedro Nava, Cyro dos Anjos, Gilberto Amado, Manuel Bandeira, Carlos Drummond de Andrade et autres). / Esta tese de Doutoramento em Literatura Comparada aborda a obra memorialística de Augusto Meyer a partir do influxo proustiano que se evidencia, nos dois volumes que a compõem (Segredos da infância, 1949; e No tempo da flor, 1966), através do apelo aos cinco sentidos, da reconstituição dos lugares paradisíacos da infância, do eu “perdido” e “reencontrado” e, sobretudo, de diversas manifestações da memória involuntária, especialmente aquelas ligadas ao minuano, o “vento da campanha”. Após a Introdução (1), são discutidos (2 - “Fundamentos teóricos”) os mais variados enfoques relacionados ao estudo de fenômenos mnemônicos, a fim de se demonstrar de que maneira ramos tão diversificados do conhecimento humano (tais como Mitologia, Filosofia, Psicanálise, Cinema, Música, etc) trataram a questão da memória e de sua representação. Além disso, nas considerações específicas sobre a memória como gênero literário, percorro, à luz da crítica estruturalista francesa, as diferentes formulações teóricas acerca dos conceitos de autobiografia, diário, memórias e outros subgêneros confessionais. No capítulo seguinte (3 - “A la recherche du temps perdu e a reconstrução da memória: o monumental ‘edifício imenso da recordação’ involuntária”), o destaque é dado à questão da memória involuntária no romance A la recherche du temps perdu, de Marcel Proust, bem como à recepção crítica, na França e no Brasil, desta obra-prima do século XX. Ao quarto capítulo (“Augusto Meyer memorialista: influxo proustiano na busca da unidade perdida”), por fim, reserva-se a formulação essencial desta tese – a noção de que a memorialística modernista brasileira sofreu forte influxo do roman-fleuve de Proust, sugestão que se confirma através de sua presença nos mais diversos gêneros (crônica, poesia, memorialística) e temas (a memória involuntária e a memória dos sentidos, amplamente utilizadas por escritores como Augusto Meyer, Pedro Nava, Cyro dos Anjos, Gilberto Amado, Manuel Bandeira, Carlos Drummond de Andrade e outros).
3

Augusto Meyer proustiano : a reinvenção memorialística do eu / Augusto Meyer proustien : la mémorialistique reinvention du moi

Bungart Neto, Paulo January 2007 (has links)
Cette thèse de Doctorat en Littérature Comparée analyse l’oeuvre mémorialistique de Augusto Meyer sous l’influx proustien, mis en évidence, dans les deux volumes qui la composent (Secrets de l’enfance, 1949; et Au temps de la fleur, 1966), par l’appel aux cinq sens, la reconstituition des endroits paradisiaques de l’enfance, le moi “perdu” et “retrouvé” et surtout, les différentes manifestations de la mémoire involontaire, comme celles attachées au minuano, le “vent de la campagne”. Après l’Introduction (1), on débat des approches (2 - “Fondements théoriques”) les plus variées ayant rapport à l’étude des phénomènes mnémoniques, dans le but de démontrer la façon dont des branches tellement diversifiées de la connaissance humaine (la Mithologie, la Philosophie, la Psychanalyse, le Cinéma, la Musique, etc) ont traité le thème de la mémoire et de sa représentation. En plus, dans les considérations spécifiques sur la mémoire en tant que genre littéraire, je considère, à la lumière de la critique structuraliste française, les différentes formules théoriques concernant les concepts d’autobiographie, de journal, de mémoires et autres genres dérivés de la confession. Dans le chapitre suivant (3 - “A la recherche du temps perdu et la reconstruction de la mémoire: le monumental ‘édifice immense du souvenir’ involontaire”), le thème de la mémoire involontaire dans le roman A la recherche du temps perdu, de Marcel Proust, est mis en relief, aussi bien que la réception critique, en France et au Brésil, de ce chef-d’oeuvre du XXe siècle. Enfin, dans le quatrième chapitre (“Augusto Meyer mémorialiste: l’influx proustien à la recherche de l’unité perdue”), l’essentiel de la thèse est formulé: la notion que la mémorialistique brésilienne moderne a subi un profond influx du roman-fleuve de Proust, hypothèse qui se confirme par sa présence dans les genres les plus divers (cronique, poésie, mémorialistique), et par les thèmes (la mémoire involontaire et la mémoire des sens, largement employées par les écrivains Augusto Meyer, Pedro Nava, Cyro dos Anjos, Gilberto Amado, Manuel Bandeira, Carlos Drummond de Andrade et autres). / Esta tese de Doutoramento em Literatura Comparada aborda a obra memorialística de Augusto Meyer a partir do influxo proustiano que se evidencia, nos dois volumes que a compõem (Segredos da infância, 1949; e No tempo da flor, 1966), através do apelo aos cinco sentidos, da reconstituição dos lugares paradisíacos da infância, do eu “perdido” e “reencontrado” e, sobretudo, de diversas manifestações da memória involuntária, especialmente aquelas ligadas ao minuano, o “vento da campanha”. Após a Introdução (1), são discutidos (2 - “Fundamentos teóricos”) os mais variados enfoques relacionados ao estudo de fenômenos mnemônicos, a fim de se demonstrar de que maneira ramos tão diversificados do conhecimento humano (tais como Mitologia, Filosofia, Psicanálise, Cinema, Música, etc) trataram a questão da memória e de sua representação. Além disso, nas considerações específicas sobre a memória como gênero literário, percorro, à luz da crítica estruturalista francesa, as diferentes formulações teóricas acerca dos conceitos de autobiografia, diário, memórias e outros subgêneros confessionais. No capítulo seguinte (3 - “A la recherche du temps perdu e a reconstrução da memória: o monumental ‘edifício imenso da recordação’ involuntária”), o destaque é dado à questão da memória involuntária no romance A la recherche du temps perdu, de Marcel Proust, bem como à recepção crítica, na França e no Brasil, desta obra-prima do século XX. Ao quarto capítulo (“Augusto Meyer memorialista: influxo proustiano na busca da unidade perdida”), por fim, reserva-se a formulação essencial desta tese – a noção de que a memorialística modernista brasileira sofreu forte influxo do roman-fleuve de Proust, sugestão que se confirma através de sua presença nos mais diversos gêneros (crônica, poesia, memorialística) e temas (a memória involuntária e a memória dos sentidos, amplamente utilizadas por escritores como Augusto Meyer, Pedro Nava, Cyro dos Anjos, Gilberto Amado, Manuel Bandeira, Carlos Drummond de Andrade e outros).
4

Augusto Meyer proustiano : a reinvenção memorialística do eu / Augusto Meyer proustien : la mémorialistique reinvention du moi

Bungart Neto, Paulo January 2007 (has links)
Cette thèse de Doctorat en Littérature Comparée analyse l’oeuvre mémorialistique de Augusto Meyer sous l’influx proustien, mis en évidence, dans les deux volumes qui la composent (Secrets de l’enfance, 1949; et Au temps de la fleur, 1966), par l’appel aux cinq sens, la reconstituition des endroits paradisiaques de l’enfance, le moi “perdu” et “retrouvé” et surtout, les différentes manifestations de la mémoire involontaire, comme celles attachées au minuano, le “vent de la campagne”. Après l’Introduction (1), on débat des approches (2 - “Fondements théoriques”) les plus variées ayant rapport à l’étude des phénomènes mnémoniques, dans le but de démontrer la façon dont des branches tellement diversifiées de la connaissance humaine (la Mithologie, la Philosophie, la Psychanalyse, le Cinéma, la Musique, etc) ont traité le thème de la mémoire et de sa représentation. En plus, dans les considérations spécifiques sur la mémoire en tant que genre littéraire, je considère, à la lumière de la critique structuraliste française, les différentes formules théoriques concernant les concepts d’autobiographie, de journal, de mémoires et autres genres dérivés de la confession. Dans le chapitre suivant (3 - “A la recherche du temps perdu et la reconstruction de la mémoire: le monumental ‘édifice immense du souvenir’ involontaire”), le thème de la mémoire involontaire dans le roman A la recherche du temps perdu, de Marcel Proust, est mis en relief, aussi bien que la réception critique, en France et au Brésil, de ce chef-d’oeuvre du XXe siècle. Enfin, dans le quatrième chapitre (“Augusto Meyer mémorialiste: l’influx proustien à la recherche de l’unité perdue”), l’essentiel de la thèse est formulé: la notion que la mémorialistique brésilienne moderne a subi un profond influx du roman-fleuve de Proust, hypothèse qui se confirme par sa présence dans les genres les plus divers (cronique, poésie, mémorialistique), et par les thèmes (la mémoire involontaire et la mémoire des sens, largement employées par les écrivains Augusto Meyer, Pedro Nava, Cyro dos Anjos, Gilberto Amado, Manuel Bandeira, Carlos Drummond de Andrade et autres). / Esta tese de Doutoramento em Literatura Comparada aborda a obra memorialística de Augusto Meyer a partir do influxo proustiano que se evidencia, nos dois volumes que a compõem (Segredos da infância, 1949; e No tempo da flor, 1966), através do apelo aos cinco sentidos, da reconstituição dos lugares paradisíacos da infância, do eu “perdido” e “reencontrado” e, sobretudo, de diversas manifestações da memória involuntária, especialmente aquelas ligadas ao minuano, o “vento da campanha”. Após a Introdução (1), são discutidos (2 - “Fundamentos teóricos”) os mais variados enfoques relacionados ao estudo de fenômenos mnemônicos, a fim de se demonstrar de que maneira ramos tão diversificados do conhecimento humano (tais como Mitologia, Filosofia, Psicanálise, Cinema, Música, etc) trataram a questão da memória e de sua representação. Além disso, nas considerações específicas sobre a memória como gênero literário, percorro, à luz da crítica estruturalista francesa, as diferentes formulações teóricas acerca dos conceitos de autobiografia, diário, memórias e outros subgêneros confessionais. No capítulo seguinte (3 - “A la recherche du temps perdu e a reconstrução da memória: o monumental ‘edifício imenso da recordação’ involuntária”), o destaque é dado à questão da memória involuntária no romance A la recherche du temps perdu, de Marcel Proust, bem como à recepção crítica, na França e no Brasil, desta obra-prima do século XX. Ao quarto capítulo (“Augusto Meyer memorialista: influxo proustiano na busca da unidade perdida”), por fim, reserva-se a formulação essencial desta tese – a noção de que a memorialística modernista brasileira sofreu forte influxo do roman-fleuve de Proust, sugestão que se confirma através de sua presença nos mais diversos gêneros (crônica, poesia, memorialística) e temas (a memória involuntária e a memória dos sentidos, amplamente utilizadas por escritores como Augusto Meyer, Pedro Nava, Cyro dos Anjos, Gilberto Amado, Manuel Bandeira, Carlos Drummond de Andrade e outros).

Page generated in 0.049 seconds