This paper examines how ex-combatants of El Salvador’s 1980-1992 civil war view post-war processes of reconciliation. I demonstrate that contrary to dominant understandings of ongoing political polarization in El Salvador, perpetuated by Salvadoran political parties, many former army and guerrilla combatants are coexisting in the same communities and working together in various ways. I show how the Salvadoran Peace Accords and the apparent political polarization has opened a space for the recreation of social networks and the creation of communities in post-war societies. I call this process “grassroots peacemaking,”emphasizing the everyday negotiations of remembering and creating new social relations in a nation torn apart by war and violence. / text

L'objectiu principal d'aquest treball s'estableix en l'intent de definir, pel cas de Barcelona, el paper que les imatges de la ciutat juguen en relació a les seves transformacions. Aquest objectiu global es desglossa, de fet, en tres subobjectius:a) establir el procés de producció de les imatges: qui produeix què i per a qui, quins mitjans i canals són els utilitzats.b) analitzar el contingut de les imatges en relació als objectius de les polítiquesurbanes, destriant-ne els missatges, explícits o no, i,c) abordar el consum o, en termes de marketing, l' 'efectivitat' de les imatges produides, ja que no existeix una correspondència automàtica entre els missatges tal com son emesos i tal com són debuts. Aquest tercer subobjectiu es deIxat explícitament fora de l'abast d'aquest treballja que no es pretén arribar a una valoració sistemàtica de les imatges produïdes, sinó contribuir a desvetllar els mecamsmes a través dels quals aquestes imatges son concebudes, produïdes i distribuïdes en un context concret de reestructuració de la ciutat.Es tracta, doncs, d'abordar un tema complex com és el de les transformacions urbanes recents des d'un punt de vista parcial, la producció d'imatge, que aqul s'ha situat en el centre del punt de mira de la mateixa manera, es sosté que l'anàlisi de les imatges de la ciutat pren especial rellevància quan es posa al servei de l'estudi dels processos de reestructuració urbana. Establir la relaci entre ambdós enfocs mantenint la doble direcció de l'anàlisi és, potser, el principal repte que afronta aquest treball.RESUMEN:Los procesos de reestructuración urbana de los dos últimos decenios han comportado nuevas maneras de gestionar y de planificar la ciudad hasta el punto que se afirma la existencia de una nueva política urbana, definida por el énfasis en el corto plazo, en su orientación a la demanda más que a la oferta y en la creciente participación privada. En Barcelona, este proceso de adaptación a la nueva situación ha sido liderado en buena medida por el gobierno municipal que ha apoyado su política urbana en una amplia producción de imágenes de la ciudad, que han ido dirigidas tanto a la obtención de un indispensable consenso social en torno de un modelo de ciudad como al reforzamiento de la proyección de una imagen atractiva para los potenciales consumidores.Se han analizado, para el caso de Barcelona, las imágenes de la ciudad producidas fundamentalmente por las instancias públicas -aunque también se ha concedido algún lugar a los agentes privados, especialmente a la prensa diaria- a través de dos grandes temas. En primer lugar, la producción de una imagen de ciudad revitalizada, una condición indispensable para el buen funcionamiento de cualquier otra imagen parcial. En segundo lugar, se ha analizado la producción de imágenes específicas siguiendo las principales líneas de la política urbana contenidas en los planes estratégicos de Barcelona: la internacionalización, las infraestructuras y la calidad de vida, y los "productos" Barcelona.

This thesis posits that Christian Democracy arose in Central America because of its emphasis on basic reforms and social justice, and that its messianic appeal and charismatic leadership propelled it to national political power in El Salvador and Guatemala. The study continues by examining the presidencies of Napoleon Duarte of El Salvador and Vinicio Cerezo of Guatemala, concluding that their economic, political, and foreign policy agendas did not resolve the basic social conflicts which fuel both countries civil wars and economic crises. The findings of the study indicate that these Christian Democrats' alliances with their countries' armed forces and their inability to tap the potential of the movement's messianic, reformist vigor, prevented their administrations from ending the political violence and achieving a national unity capable of launching equitable development.

With the success of a leftist revolution in Nicaragua and a civil war against a strong revolutionary movement in El Salvador, Central America has become one of the flash points of world politics. The two revolutionary movements, which adhere to similar ideologies, emerged in countries with similar historical roots and similar socio-economic background. This thesis analyzes the question why the Nicaraguan revolution was successful after one and a half years of general insurrection, whereas the Salvadorean revolutionary movement has failed so far in gaining power. The author looks at four major factors which seem crucial for revolutionary success: Breadth of the Revolutionary Coalition, Military Strength and Strategies, Role of the Church, and External Influences. The comparative analysis shows that three of these four factors favor the Nicaraguan revolutionaries. In contrast to El Salvador, the Nicaraguan revolutionary coalition included all major classes, not only the lower classes and parts of the middle class. When compared to the government forces, the Nicaraguan guerrillas were stronger than the Salvadorean. Furthermore, the counterstrategy of the Nicaraguan government was not as systematic and sophisticated as in El Salvador. In contrast to Somoza, the Salvadorean government has gotten strong U.S. support and the Salvadorean movement does not get the same support from other states that the Nicaraguan revolutionary movement received. Only the role of the Church is in favor of the Salvadorean revolutionaries. The Salvadorean Church was more active in promoting Liberation Theology and thereby helped to make the people conscious about the social injustices prevailing in the country and to organize the lower classes. / Master of Arts