• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 4
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 7
  • 7
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Parámetros de imagen y sinópticos en la predicción de la lluvia

Rivera Amores, Juan José 23 July 2001 (has links)
:Se analiza en el presente trabajo, la relación entre la intensidad de lluvia y parámetros anteriores a la caída de la misma, obtenidos a través de diversas fuentes: imágenes Meteosat, en los canales IR y WV, y parámetros sinópticos termodinámicos y dinámicos. La zona de estudio corresponde a la Península Ibérica, las islas Baleares y Canarias, además de los Alpes suizos para unos episodios particulares y se utilizan 77 días con imágenes de satélite (de ellos, 39 días con imágenes en los canales IR y WV del Meteosat, y 13 con información sinóptica). El análisis comprende tres etapas: en la primera se analiza el ajuste de una relación cuantitativa entre la lluvia medida en un intervalo de tiempo, se toman 1h y 2h, en un observatorio dado y los parámetros de imagen de satélite medidos con anterioridad a la lluvia y durante la misma sobre el observatorio y en un círculo de radio fijo alrededor del mismo. En la segunda etapa, se establece un conjunto de parámetros sinópticos y de imagen así como sus rangos de valores, que permiten predecir lluvias intensas con una antelación de 3h para una zona con un tamaño del orden de 100km de diámetro. En la tercera etapa, se establecen y caracterizan los parámetros de imagen de satélite que mejor permiten realizar un seguimiento y localización de las lluvias intensas para aquellos casos en que la predicción realizada indica la próxima aparición de las mismas.Las conclusiones a las que se llega son las siguientes: 1.-No existe relación, que permita establecer un modelo matemático objetivo, entre la cantidad de lluvia caída en un observatorio durante una hora y los parámetros de imagen en los canales IR y WV del Meteosat, medidos en la vertical del propio observatorio o en un círculo de radio fijo. Por tanto, para una predicción de lluvia, es más adecuado considerar los sistemas nubosos completos y las condiciones atmosféricas que rodean al observatorio en las horas previas. 2.- Para que se produzcan lluvias intensas en un plazo de 3h en adelante, en una zona del orden de 100km de diámetro, se ha de dar en la zona el siguiente conjunto de valores para los diferentes parámetros sinópticos: Helicidad positiva, CAPE mayor o igual a 750 J kg-1, índice IK mayor o igual a 20ºC, índice LI menor que 0ºC, convergencia en 850hPa, situación de la zona donde lloverá, en la parte delantera de una vaguada en la superficie de 500hPa, humedad relativa media entre la superficie y 500hPa por encima del 70%, masa de agua precipitable en toda la troposfera por encima de los 20mm, convergencia de vapor de agua en niveles bajos, máximos de vorticidad potencial en 250hPa superiores a 3PVU ó en 500hPa superiores a 0.6PVU. Los máximos de vorticidad potencial se producen preferentemente en 250hPa, están situados a distancias de hasta unos 1000km ó 1500km corriente arriba de la zona de desarrollo de los sistemas nubosos en las horas previas a dicho desarrollo y van acompañados de bandas alargadas de aire seco estratosférico provocado por el hundimiento de la tropopausa que se detectan mediante el canal WV del Meteosat con varias horas de antelación al desarrollo de los sistemas nubosos. 3.- En las zonas donde se producen mezclas de sistemas aumenta considerablemente la probabilidad de lluvias intensas.4.- La permanencia durante varias horas (>10h) de sistemas nubosos con temperaturas aparentes en el canal IR del Meteosat inferiores a -32ºC son suficientes en algunas ocasiones para producir lluvias de intensidades superiores a los 15mm/h. 5.- En los sistemas convectivos intensos, la utilización conjunta de los canales IR y WV del Meteosat permite la detección de entradas en la estratosfera (overshooting) que pueden enmascarar los núcleos fríos de las imágenes IR, debido al calentamiento que experimentan las zonas que entran en la estratosfera y, por tanto, permite localizar las zonas de intensa actividad convectiva con más precisión que la sola utilización del canal IR. Las entradas en la estratosfera se producen a partir de los -40ºC de temperatura aparente en el canal IR, haciéndose más intensas alrededor de los -60ºC. 6.- Para el seguimiento y localización de intensidades de lluvia altas, superiores aproximadamente a 17mm/h, sobretodo en aquellos sistemas convectivos de gran desarrollo, es más adecuada la observación y medición de las entradas en la estratosfera que la medición de las áreas de los núcleos fríos de los sistemas nubosos y sus variaciones de tamaño en el canal IR. La entrada en la estratosfera es una condición necesaria para la producción de lluvias intensas localmente pero no es suficiente ya que puede haber falta de humedad o que el sistema viaje demasiado deprisa.La magnitud del overshooting, medida ésta como diferencia de temperaturas aparentes entre los canales WV y IR del Meteosat, supera en ocasiones los 10K. 7.- Para un seguimiento adecuado de los sistemas convectivos intensos, es necesario utilizar las imágenes, tanto en el canal IR como en el WV, con una resolución temporal de media hora, como mínimo, ya que dichos sistemas experimentan cambios apreciables en ese periodo de tiempo, por ejemplo las entradas en la estratosfera. / It is analyzed in this work, the relationship between the rain intensity and parameters previous to the fall of the same one, obtained through diverse sources: Meteosat images, in the channels IR and WV, and thermodynamic and dynamic synoptic parameters. The study area corresponds the Iberian Peninsula, the Balearic islands and Canarias, besides the Swiss Alps for some particular episodes and 77 days they are used with satellite images (of them, 39 days with images in the channels IR and WV of the Meteosat, and 13 with synoptic information). The analysis understands three stages: in the first one it is tried to obtain a quantitative relationship among the rain measured in an interval of time, they take 1h and 2h, in a given observatory and the parameters of satellite image measured previously to the rain and during the same in the observatory and in a circle of fixed radio around the same one. In the second stage, they set up a group of synoptic and images parameters as well as its ranges of values that allow to predict intense rains with an advance of 3h for an area with a size of the order of 100km of diameter. In the third stage, they set up and they characterize the parameters of satellite image that better they allow to carry out a pursuit and localization of the intense rains for those cases in that the carried out prediction indicates the next appearance of the same ones.The conclusions they are the following ones: 1.- No relationship exists that allows to establish an objective mathematical model, among the quantity of fallen rain in an observatory during one hour and the image parameters in the channels IR and WV of the Meteosat, measured in the vertical of the own observatory or in a circle of fixed radio. Therefore, for a rain prediction, it is more appropriate to consider the complete cloudy systems and the atmospheric conditions that surround to the observatory in the previous hours. 2. - So, that intense rains take place starting from 3h, in an area of the order of 100km of diameter, it must be given in the area the following group of values for the different synoptic parameters: positive helicity, CAPE bigger or similar to 750 J kg-1, index IK bigger or similar to 20ºC, index LI smaller than 0ºC, convergence in 850hPa, situation of the area where it will rain, in the front part of a trough in the surface of 500hPa, humidity relative between the surface and 500hPa above 70%, precipitable water in the whole troposfera above the 20mm, convergence of water vapour in low levels, maxima of potential vorticity in 250hPa superiors to 3PVU or in 500hPa superiors to 0.6PVU. The maxima of potential vorticity take place preferably in 250hPa, they are located at distances of until about 1000km or 1500km current up of the area of development of the cloudy systems in the previous hours to this development and they go accompanied by lengthened bands of dry air stratospheric caused by the sinking of the tropopause that they are detected by means of the channel WV of the Meteosat with several hours of advance to the development of the cloudy systems. 3. - In the areas where produces merge of systems it increases the probability of intense rains considerably.4. - The permanence during several hours (>10h) of cloudy systems with apparent temperatures in the channel IR next to -32ºC is enough in some occasions to produce rains of superior intensities at the 15mm / h. 5. - In the intense convective systems, the combined use of the channels IR and WV of the Meteosat allows the detection of entrances in the stratosphere (overshooting) that can mask the cold nuclei of the IR images , due to the heating of the areas that they enter in the stratosphere and, therefore, it allows to locate the areas of intense convective activity with more precision than the single use of the channel IR. The entrances in the stratosphere take place starting from the -40ºC of apparent temperature in the channel IR, being made more intense around the -60ºC. 6. - For the pursuit and localization of high rain intensities, superiors approximately at 17mm/h, overalls in those convective systems of great development, is more appropriate the observation and mensuration of the entrances in the stratosphere that the mensuration of the areas of the cold nuclei of the cloudy systems and its size variations in the channel IR. The entrance in the stratosphere is a necessary condition for the production of local intense rains but it is not sufficient condition since it can have too low humidity or that the system travels too quickly.The magnitude of the overshooting, measure this like difference of apparent temperatures among the channels WV and IR of the Meteosat, it overcomes in occasions the 10K. 7. - For an appropriate pursuit of the intense convective systems, it is necessary to use the images, so much in the channel IR as in the WV, with a temporary resolution of half hour, as minimum, since this systems experience appreciable changes in that period of time, for example the entrances in the stratosphere.
2

Elaboració de mapes de precipitació a partir d'imatges infraroges de satèl.lit

Tarruella Boixadera, Ramon 14 June 2002 (has links)
El present treball analitza l'aplicabilitat de diferents tècniques, originalment ideades per al tractament de xàfecs que fan ús d'imatges IR de satèl·lit per estimar la precipitació amb una finalitat climatològica en la nostra regió.S'han estudiat les tècniques d'Arkin, NAW i "Autoestimator" al llarg del període entre juliol de 1994 i juny de 1995, amb una temporalització mensual, estacional i anyal. L'àmbit geogràfic ha estat l'estat espanyol exceptuant les illes Canàries i s'ha treballat com un conjunt o dividit en tres zones, nord i nord-oest, litoral mediterrani i centre i sud de la península. En cada cas s'han aplicat les tècniques originals a les imatges METEOSAT corresponents (24 o 48 diàries, depenent de la tècnica), i s'han estudiat i aplicat aquelles modificacions que proporcionaven millors resultats en la regió analitzada.Les principals conclusions a que s'ha arribat són les següents:· La utilització de tècniques de determinació de precipitació a partir d'imatges IR de satèl·lit presenta avantatges (extensió territorial i temporal) front tècniques basades en observacions en terra. El fet que la determinació de la precipitació en una imatge IR es faci de manera indirecta, obliga a calibrar aquestes tècniques per a cada zona geogràfica.Tècnica d'Arkin:· De les tècniques analitzades la d'Arkin és la més simple i ràpida d'aplicar. Els valors originals de temperatura llindar i intensitat de precipitació no s'adapten a la nostra zona geogràfica. Una temperatura llindar més elevada (255 o 260 K) amb una intensitat de precipitació menor ( 0.5 o 0.4 mm/h) s'adequa més.· En general la tècnica proporciona pobres correlacions per als mesos d'hivern, sent més altes en els mesos de tardor i estiu.Tècnica NAW:· La tècnica NAW original millora lleugerament la correlació respecte la tècnica d'Arkin, però sobreestima fortament la precipitació. Assignacions de precipitació menors que les originals són necessàries per eliminar les sobreestimacions del mètode.· L'aplicació de discriminants per increment de temperatura no millora les correlacions excepte en el litoral mediterrani.· Els mesos de tardor i estiu presenten les millors correlacions, i els d'hivern les pitjors.Tècnica "Autoestimator":· La tècnica "Autoestimator" no millora, en general els resultats de les tècniques d'Arkin i NAW. L'equació original sobreestima la precipitació en gairebé tots els mesos. Les modificacions introduïdes en l'equació original milloren les correlacions disminuint les sobreestimacions del mètode. Cal una calibració de la tècnica per a cada zona concreta i per a cada estació particular si es vol que la tècnica presenti estimacions fiables de la precipitació.Comparació de les tres tècniques:· Les tres tècniques tenen moltes dificultats en separar els núvols que aporten precipitació d'aquells que no en porten. Aquest fet pot explicar les baixes correlacions en mesos amb poca precipitació però en què les imatges mostren la presència abundant de núvols.· En el conjunt de l'any la tècnica NAW té la correlació més alta seguida de molt a prop per la d'Arkin. NAW és la que sobreestima més i Arkin la que menys. Per mesos Arkin sembla seguir millor les variacions, estimant correctament la precipitació en els mesos de tardor. La tècnica "Autoestimator" sembla reflectir millor la precipitació per episodis concrets.· Les estimacions de totes les tècniques millorarien si es tingués en compte la quantitat de vapor d'aigua present en l'atmosfera. / The aim of this work is to analyse the ability of different techniques, based on infrared satellite images and used in the study of heavy rainfall, to estimate the rainfall in our area for climatic purposes. The Arkin, NAW and Autoestimator techniques are applied during the period July 1994-June 1995, using different temporal steps (month, seasonal and annual). The studies have been applied to Spain, excluding Canary Islands. This area was divided in three sub-areas: north and north-west, Mediterranean coast, and centre and south of the peninsula. The three areas were processed together or individually. The original techniques were applied to the METEOSAT images (24 or 48 per day). We studied different improvements of the techniques and applied systematically the best for our climatic area. The main conclusions achieved are:· The use of techniques to determine the rainfall using IR satellite images is the more suitable than techniques based on land observations. These methods must be calibrated for every geographic area because the rainfall determination using the IR images is an indirect method.Arkin technique:· The Arkin the simplest and easiest technique to be applied. The original values of threshold temperature and rainrate are not suitable to the geographic area studied. A higher threshold temperature (255 o 260 K) joined to a smaller rainrate (0.5-0.4 mm/h) fit better results.· Generally, the technique gives poor correlation for the winter months, and higher correlation for the autumn and summer months.NAW technique:· The original NAW technique gives a little better correlation than the Arkin technique, but NAW shows some important rainfall overestimates. To remove the overestimates of the method lower rainrates than the original ones must be set.· Empirical discriminations based on temperature difference into a cloud don't improve the correlation except for the Mediterranean area.· Autumn and summer months show the best correlations, and the winter ones the worst.Autoestimator technique:· In general, the Autoestimator technique doesn't improve the Arkin and NAW results. The original equation overestimates almost months. The modifications included give better correlations, decreasing the overestimates of the method.· For every single area and station the techniques must be calibrated if reliable rainfall estimates are desirable.Comparison of the techniques:· All techniques used have a lot of difficulties to discriminate the clouds that give or don't give rainfall. This could be the reason for the low correlations for months with low rainfall but IR images that shows a lot of clouds.· For the whole year NAW technique has the best correlation, similar to Arkin method. NAW gives the most overestimates and Arkin shows the lowest overestimates. Arkin defines better the variations by months, fitting the rainfall properly for the autumn months. The Autoestimator technique shows better results for particular episode. · The estimates for all methods will improve if the water vapour present in the atmosphere is taken into account.
3

Avaluació amb imatges de satèl.lit de les propietats físiques del sòl requerides en models meteorològics

Pineda Rüegg, Nicolau 15 November 2004 (has links)
L'important increment de la capacitat de càlcul computacional que s'ha donat en els últims anys ha fet que els models numèrics meteorològics hagin pogut assolir resolucions de treball molt fines. Ara bé, aquest increment en la resolució, per si sol, no és suficient per millorar-ne les prestacions. Cal introduir algorismes més sofisticats per afinar en la simulació de la dinàmica atmosfèrica, i també cal millorar la caracterització física de la superfície. En aquest sentit, els valors climàtics globals que es fan servir actualment no siguin prou precisos i calguin valors característics de cada regió. Malgrat que a través de la teledetecció no es pot fer una mesura real dels diferents paràmetres de la superfície terrestre, les imatges de satèl·lit són el millor recurs per estimar-los. La periodicitat en l'adquisició d'imatges d'una mateixa zona fa que es puguin fer estimacions estacionals o mensuals, podent així fer un seguiment de la variació d'aquests paràmetres al llarg del temps.En aquest treball s'ha establert una metodologia operacional per a l'obtenció periòdica de paràmetres de superfície, a partir d'imatges del sensor satel·litari NOAA/AVHRR, per Catalunya i les regions que l'envolten. La revisió bibliogràfica de les diverses metodologies existents ha permès seleccionar les més idònies per aquesta zona. A nivell dels resultats, s'ha obtingut una sèrie mensual de diferents paràmetres, que cobreix els mesos de març a octubre de l'any 2000. Aquests paràmetres de superfície són els següents:· Albedo· Emissivitat· Índex de vegetació NDVI· Temperatura de superfície diürna i nocturna.· Inèrcia tèrmica Els resultats obtinguts amb dades de satèl·lit són espacials, són imatges que ens donen valors quantitatius per a cada cel·la de la superfície estudiada. A l'hora de fer-ne un tractament estadístic, aquestes imatges es sintetitzen a través de mapes d'usos del sòl, obtenint resultats per a les categories dels mapes. Com tota simplificació, aquesta comporta una pèrdua d'informació; i en aquest punt cal ser força crític a l'hora de triar una classificació d'usos del sòl de la regió de treball. Aquest aspecte és un dels punts on s'ha volgut aprofundir en la discussió de resultats. S'ha treballat amb dos mapes d'usos del sòl, el del USGS (Servei Geològic dels EEUU) i el CORINE (Agència Europea del Medi Ambient). El primer és d'abast global, té 24 categories i és el que fa servir el model meteorològic MM5 per la caracterització de la superfície en les simulacions. El segon és més actual i cobreix gran part d'Europa. El major nombre de categories (44), i la metodologia emprada en l'elaboració, pensada per els usos del sòl que dominen el nostre continent, fan que aquest mapa sigui més adequat per tal de caracteritzar els usos del sòl de Catalunya i els seus voltants.Els paràmetres geofísics de superfície obtinguts s'han fet servir per inicialitzar un model meteorològic de mesoescala, amb la finalitat de millorar els pronòstics. Les simulacions s'han fet amb el model de mesoescala MM5 (PSU/NCAR). Els canvis introduïts en els paràmetres de superfície, a través del canvi del mapa d'usos del sòl i de la introducció dels valors calculats amb AVHRR per l'any 2000, han estat prou importants com per afectar els resultats de les simulacions. Cal destacar les diferències en el balanç hídric, que provoquen simulacions diferents de les masses nuvoloses i el patrons de precipitació. Aquestes diferències en la nuvolositat també modifiquen el balanç radiatiu, que alhora afecta l'evolució diària de la temperatura a nivells baixos. A nivell meteorològic, les variacions en el desenvolupament de núvols en situacions de domini mesoescalar és important per a la correcta simulació de desenvolupament de tempestes locals durant èpoques estivals. Finalment, també s'han observat variacions significatives en el camp de vent de superfície, aspecte important quan s'utilitza el model MM5 per a la simulació de la dispersió de contaminants atmosfèrics.Els resultats obtinguts per l'any 2000 no es poden considerar climàticament significatius. En aquest sentit, una de les vies de continuïtat d' aquest treball és l'obtenció de resultats per una sèrie més llarga de dades, que permeti conèixer millor les característiques geofísiques de la superfície estudiada i millorar les simulacions meteorològiques. / Mesoscale models, with grid resolution higher than synoptic models, and with advanced physical parameterizations, have been an important tool for meteorological research over the past twenty years. Important improvements on mesoscale models have occurred in the last decade. The availability of high-performance workstations at affordable prices; the sharing of mesoscale models within the community; and finally the real-time accessibility of forecast data from the operational runs; have allowed using mesoscale models for real-time numerical weather prediction (NWP) at high resolutions (~1 km).As mesoscale models continue to increase in spatial resolution, correctly treating the land surface processes is becoming increasingly important for the model to be able to capture local mesoscale circulations induced by land surface forcing. Mesoscale models are incorporating progressively advanced land surface modules in order to properly initialize the state of the ground.Physical model improvements should be complemented with more accurate surface properties initiation data. The present work is focused in this point. An operational methodology has been developed, in order to calculate, from satellite imagery, the surface properties for Catalonia, in the NE of Spain. Satellite observations constitute the only available means for global or regional repetitive monitoring of the surface properties at homogeneous resolution.Prior to calculations, a bibliographical research has been done, in order to choose the most adequate methodology according to the remote sensing data available and the studied region. Monthly mean surface parameters have been calculated for the working region from an AVHRR data set of year 2000. Besides the resulting images, surface parameters have also been calculated for the land-use categories in the region. Calculated parameters are:· Albedo· Emissivity · Normalized Difference vegetation Index (NDVI)· Surface temperature· Thermal inertiaIn order to test the obtained parameters, two simulations have been done with the MM5 mesoscale model. The Fifth-Generation NCAR / Penn State Mesoscale Model (MM5) is a limited-area, non-hydrostatic, terrain-following sigma-coordinate model designed to simulate or predict mesoscale and regional-scale atmospheric circulation.A first simulation, using MM5 default values, has been compared with a second simulation where the local physical parameters have been introduced. Besides the change of the surface parameters, the default MM5 land-use map has also been changed, using a more recent land-use map of the region. Results have shown that differences in surface parameters basically rely on thermal inertia. Besides, the land-use maps comparison had shown important differences between classifications that also affect the final composition of surface parameters that get into the model. Modifications on the second simulation have been sufficiently significant to produce variations in the performance of the model. The cloud development differs basically in the location and dimensions of the clouds, that drives to a different superficial radiative budget affecting the evolution of air temperature at low levels. The different results in cumulus simulation produced important differences in the surface wind field and the updrafts. The changes introduced are sufficiently significant to obtain also slight variations in the pattern of accumulated precipitation for the simulated period. Comparisons with ground measurements of wind and temperature have been done in the test regions. Similar errors are obtained with the two land-use maps and physical parameters, without a clear improvement in the performance of the meteorological model.The simulations done in this work contributes evidence to the high influence of surface scheme applications of mesoscale models at high spatial resolution. In the context of dialogue between remote sensing scientists and numerical climate modelers, it is expected that more research should be done to investigate the sensibility of the mesoscale models to improvements in the surface properties characterization.
4

Desarrollo del modelo EMICAT2000 para la estimación de emisiones de contaminantes del aire en Cataluña y su uso en modelos de dispersión fotoquímica

Parra Narváez, René Rolando 16 July 2004 (has links)
En Cataluña se presentan episodios de contaminación por ozono troposférico, especialmente en verano. El complejo comportamiento del ozono, su interacción con la atmósfera y sus efectos sobre la calidad del aire, pueden ser analizados con un Modelo de Transporte Químico (MTQ). Los inventarios de emisiones proporcionan la distribución espacial y temporal de los precursores de ozono (NOx, COV) y de otros contaminantes que requiere un MTQ. EMICAT2000 es un modelo de alta resolución espacial (1 km2) y temporal (1 hora) desarrollado en un entorno SIG, para la obtención de inventarios de emisiones de Cataluña durante el año 2000. Incluye a los principales contaminantes primarios (NOx, COV, CO, SO2 y PST) y gases de efecto invernadero (CO2, CH4 y N2O). EMICAT2000 integra las emisiones diarias, mensuales y anual; permitiendo su uso tanto con fines de política ambiental o modelización fotoquímica.Incluye las emisiones de la vegetación, tráfico vehicular, industrias y las producidas por el consumo de combustibles fósiles y disolventes en los sectores doméstico y comercial. El modelo de emisiones de COV provenientes de la vegetación (isopreno, monoterpenos, otros COV) utiliza el algoritmo de Guenther et al. (1993), adaptado para considerar el particular comportamiento emisor de ciertas especies mediterráneas. Incorpora factores de emisión, definidos mediante la selección exhaustiva de factores de emisión de las especies vegetales más importantes. El modelo de tráfico incluye las emisiones en caliente, en frío y evaporativas; mediante una red digital de las autopistas y de las más importantes carreteras y vías urbanas (con intensidades medias de tráfico mayores a 3000 vehículos). EMICAT2000 utiliza como base el método y los factores de emisión del modelo EMEP/CORINAIR-COPERTIII, e incorpora perfiles de tráfico mensuales, diarios y horarios; diferenciando el parque automotor circulante para días laborables y festivos.Las emisiones industriales incluyen registros reales de emisión de chimeneas conectadas a la Xarxa de control d'emissions (XEAC) del Departament de Medi Ambient; así como las emisiones estimadas de las centrales eléctricas, cementeras, refinerías, plantas de olefinas, industrias del sector químico e incineradoras, principalmente.Estas fuentes definen la configuración espacial y temporal de las emisiones. La potencial agregación de otras fuentes aportará información a nivel de detalle.En el período anual las emisiones estimadas en Cataluña son: 107 kt a-1 de NOx, 137 kt a-1 de NMCOV, 267 kt a-1 de CO, 65 kt a-1 de SO2, 24 kt a-1 de PST y 32 175 kt a-1 de CO2 equivalente. Las principales fuentes de NOx son el tráfico (58%) y la industria (38%). Las principales fuentes de NMCOV son el tráfico (36%), la vegetación (34%), industrias (17%) y uso de disolventes (13%). La especiación de las emisiones corresponde a las categorías del mecanismo Carbon Bond 4, que EMICAT2000 organiza con diferente resolución espacial (1, 2, 4 y 8 km2) de acuerdo al interfaz netCDF para su uso en un MTQ de tercera generación (Models-3/CMAQ). En un día laborable de agosto, el 80 % de las emisiones de NMCOV corresponde a la categoría PAR (enlace parafínico), que es poco reactiva, en tanto que las emisiones de la categoría ISOP (isopreno), representa solamente el 1 %, siendo la más reactiva.El análisis de incertidumbre comprende criterios de tipo interno y externo. Las emisiones más importantes incluyen una evaluación cualitativa de la incertidumbre.EMICAT2000 fue probado exitosamente en el diagnóstico de varios eventos de contaminación fotoquímica. Es la base potencial el análisis del efecto fin de semana, o el pronóstico de la calidad del aire de Cataluña, bajo diferentes escenarios. Es una herramienta que en materia de emisiones proporciona total libertad, flexibilidad y control, pudiendo ser fácilmente explotado en otras regiones de similares características. / Photochemical pollution episodes by ozone take place in Catalonia, mainly during the summertime. The complex ozone behaviour, its interactions with the atmosphere and the effects on air quality could be understood by modelling, using a Chemical Transport Model (CTM). Emission inventories provide the information of the spatial and temporal emissions distribution of the ozone precursors and other pollutants required by this kind of approach.EMICAT2000 is an emission model with high spatial (cells of 1 km2) and temporal (1 hour) resolutions, which was developed into a GIS environment to estimate the emissions from Catalonia during the year 2000. It includes the most important primary air pollutants (NOx, NMVOCs, CO, SO2 and TSP) and greenhouse gases (CO2, CH4 and N2O). EMICAT2000 integrates daily, monthly and yearly emissions, providing information both for environmental policy and photochemical modelling.This model includes the emissions from vegetation, on-road traffic, industries and emissions by fossil fuel consumption and domestic-commercial solvent use. The NMVOCs emission model from vegetation (isoprene, monoterpenes and other NMVOCs) uses the algorithm by Guenther et al. (1993), suited and adapted for describing the particular emitter behaviour of some Mediterranean species. Emission factors by land-use categories were defined, as result of an exhaustive selection of emission factors of the most important vegetal species. A vast database of hourly records of superficial temperature and solar radiation was incorporated.The on-road traffic emission model includes the hot exhaust, cold exhaust and evaporative emissions, using a digital map of the all the highways and the most important roads and streets (daily average traffic > 3000). EMICAT2000 uses the method and emission factors of the European model EMEP/CORINAIR - COPERTIII as basis, and includes monthly, daily and hourly traffic profiles; differencing the vehicle park composition between weekdays and weekends.Industrial emissions include real records of chimneys connected to the emission control net of the Environmental Agency of Catalonia, and the estimated emissions from power stations, cement factories, refineries, olefins plants, chemical industries and incinerators. The sources included define the spatial and temporal configuration of emissions. The potential aggregation of other sources will contribute mainly in details.In the yearly period total emissions from Catalonia were estimated in 107 kt yr-1 of NOx, 137 kt yr-1 of NMVOCs, 267 kt yr-1 of CO, 65 kt yr-1 of SO2, 24 kt yr-1 of TSP and 32,175 kt yr-1 of equivalent CO2. Main NOx sources are on-road traffic (58%) and industries (38%). Most important NMVOCs sources are on-road traffic (36%), vegetation (34%), industries (17%) and use of solvents (13%). Speciation of hourly emissions was established according to the categories of Carbon Bond 4 chemical mechanism. EMICAT2000 generates data files with different spatial resolutions (1, 2, 4 and 8 km2) using the netCDF protocol for the Models-3/CMAQ. According to the categories of the Carbon Bond 4 mechanism, during an August weekday 80% of the NMVOCs emissions belongs to the PAR (paraffins bond) category, which is low reactive; whereas emissions of ISOP (isoprene) category reaches only 1%, being this lumped-species the most reactive.Uncertainty analysis includes both internal (error propagation) and external (comparison with other estimations, photochemical modelling) criteria for model's evaluation. The most important sources include a qualitative assessment of uncertainty.EMICAT2000 was successfully tested diagnosing some photochemical events. It could be the basis for research activities related with the Weekend Effect or the forecasting of air quality in Catalonia under different scenarios. This tool provides total control, freedom and flexibility on the emission topic. Successful results are currently being obtained using the emission inventories provided by EMICAT2000. In addition, it could be easily applied and exploited for other regions with similar characteristics.
5

Simulación de los campos de viento de la Península Ibérica y el área geográfica de Catalunya con alta resolución espacial para distintas situaciones meteorológicas típicas.

Jorba Casellas, Oriol 08 March 2005 (has links)
La qualitat de l'aire d'una zona està directament lligada amb la situació meteorológica present i les seves característiques dispersives. Per aquest motiu, l'estudi dels vents en uns regió suposa una aportació d'informació necesaria per a poder aprofundir en diversos camps científics. El present tema de Tesis aprofundeix en el coneixemnet del camp de vents de la Península Ibérica i de l'Àrea Geográfica de Catalunya (AGC).Com a pas previ a l'estudi dels camps de vents s'han identificat les situacions atmosfèriques típiques que afecten a la regió d'estudi. S'ha realitzat una extensa revisió bibliogràfica de les diferents classificacions de situacions sinòptiques típiques de la Península Ibérica i Catalunya. De l'estudi s'ha vist la dificultat de trobar una classificació unitària que englobi la majoria de propostes realitzades fins el moment. Per això, tenint en compte que les classificacions existents presenten un elevat grau de subjectivitat s'ha optat per proposar i aplicar una metodologia poc desenvolupada en la regió d'estudi per tal d'analitzar els fluxos que afecten a la Península Ibèrica des d'un punt de vista estadístic.D'aquesta manera, s'ha implementat un algoritme de agrupació per cúmuls per analitzar les retro-trajectòries amb destí l'àrea de Barcelona. A partir d'una base de dades de 5 anys de retro-trajectòries cinemàtiques de 4 dies, calculades amb el model Hybrid Single-Particle Lagrangian Integrated Trajectory (HYSPLIT), s'han obtingut un conjunt de cúmuls de retro-trajectòries de curvatura i longitud similar. Per poder realitzar descripció més acurada de la circulació troposfèrica afectant Barcelona, s'han analitzat les retro-trajectòries amb destí a 5500, 3000 i 1500 m s.n.m. a Barcelona. Els principals patrons de transport identificats a 5500 m es classifiquen en fluxos del W, fluxos del NW, fluxos del SW, i recirculacions regionals de masses d'aire sobre Europa i la mar Mediterrània. Es descriu la distribució anual dels diferents patrons de transport. A l'estiu, els fluxos moderats de W i SW en la mitja troposfera, fluxos dèbils de W i SW a 3000 m, i les recirculacions regionals a 1500 m caracteritzen els patrons de transport que afecten a Barcelona. Aquest patró general varia a l'hivern, amb major freqüència de les adveccions del W a 5000 m, i un augment de les situacions del N i NW a 1500 m. Combinant els resultats a 5000 y 1500 m s'observen un gran nombre de situacions amb desacoblament entre la troposfera baixa i mitja.A partir d'aquests resultats s'han escollit set dies que són representatius de diferents situacions atmosfèriques típiques que afecten a la Península Ibèrica definides a partir dels fluxos en la troposfera mitja i baixa (W-W, W-NW, W-wR, SW-wR, R-eR, SW-eR, NW-N). Amb l'aplicació del model numèric de pronòstic meteorològic mesoscalar mesoscalar 5th generation Mesoscale Model (MM5) s'han descrit els camps de vent d'aquestes situacions per a la Península Ibèrica i el AGC. Les simulacions s'han realitzat amb elevada resolució horitzontal (24 i 2 km respectivament). Els resultats permeten descriure les circulacions i règims de vents que s'estableixen, i permeten caracteritzar les particularitats principals de les mateixes en referència als vents. Per descriure les característiques dispersives i turbulentes de la troposfera, i especialment de la capa fronterera, es descriu també l'evolució de l'energia cinètica turbulenta per a cada dia d'estudi.S'ha realitzat un esforç important per quantificar el errors tant en superfície com en altitud dels vents i la temperatura de l'aire en la validació de les simulacions. S'han calculat diferents estadístics per analitzar l'error del model, visualitzant l'evolució horària i espacial del mateix. Per analitzar el comportament en altitud s'han validat les simulacions amb radiosondatges distribuïts pels dominis d'estudi. / El conocimiento de los campos de vientos de una región tiene una relevancia muy significativa para poder describir las circulaciones y comportamiento de los flujos en determinadas circunstancias. La calidad del aire de una zona está directamente ligada con la situación meteorológica presente y sus características dispersivas. Por ello, el estudio de los vientos en una región supone un aporte de información necesario para poder profundizar en distintos campos científicos como pueden ser la calidad del aire o la valoración de los recursos energéticos de una zona.El paso previo al estudio de los campos de vientos de la Península Ibérica y el AGC ha sido la identificación de las situaciones atmosféricas típicas que afectan a la región de estudio. Se ha realizado una extensa revisión bibliográfica de distintas clasificaciones de situaciones sinópticas típicas de la Península Ibérica y Catalunya. Del estudio se ha visto la dificultad de encontrar una clasificación unitaria que englobe la mayoría de propuestas realizadas hasta el momento. Por ello, y viendo que las clasificaciones existentes presentan un elevado grado de subjetividad se ha optado por aplicar una metodología poco desarrollada en la región de estudio para analizar los flujos que afectan a la Península Ibérica desde un punto de vista estadístico.Así, se ha implementado un algoritmo de agrupación por cúmulos para analizar las retro-trayectorias con destino el área de Barcelona. A partir de una base de datos de 5 años de retro-trayectorias cinemáticas de 4 días, calculadas con el modelo HYSPLIT, se obtiene un conjunto de cúmulos de retro-trayectorias de curvatura y longitud similar. Para poder realizar una mejor descripción de la circulación troposférica afectando a Barcelona, se han analizado las retro-trayectorias con destino a 5500, 3000 y 1500 m s.n.m. en BCN. Los principales patrones de transporte identificados a 5500 m se clasifican en flujos del W, flujos del NW, flujos del SW, y recirculaciones regionales de masas de aire sobre Europa y el mar Mediterráneo. Se describe la distribución anual de los distintos patrones de transporte. En verano, los flujos moderados de W y SW en la media troposfera, flujos débiles de W y SW a 3000 m, y las recirculaciones regionales a 1500 m caracterizan los patrones de transporte que afectan a Barcelona. Este patrón general varia en invierno con mayor frecuencia de las advecciones del W a 5000 m, e un incremento de las situaciones del N y NW a 1500 m. Combinando los resultados a 5000 y 1500 m se observan un gran número de situaciones con desacoplamiento de la baja troposfera de la media troposfera.A partir de estos resultados se han escogido siete días que son representativos de distintas situaciones atmosféricas típicas que afectan a la Península Ibérica. Con la aplicación del modelo numérico de pronóstico meteorológico mesoscalar MM5 se han descrito los campos de vientos de estas situaciones para la Península Ibérica y el AGC. Las simulaciones se han realizado con elevada resolución horizontal (2 km) para el AGC. Los resultados permiten describir las circulaciones y regímenes de vientos que se establecen, y permiten caracterizar las particularidades principales de las mismas en cuanto a los vientos se refiere. Para describir las características dispersivas y turbulentas de la troposfera, y especialmente de la capa fronteriza se describe también la evolución de la energía cinética turbulenta para cada día de estudio.Para la validación de las simulaciones se ha realizado un esfuerzo importante para cuantificar los errores tanto en superficie como en altitud de los vientos y la temperatura del aire. Se han calculado distintos estadísticos para analizar el error absoluto del modelo, visualizando la evolución horaria del mismo, y también el sesgo de los resultados. Para analizar el comportamiento en altitud se han validado las simulaciones con radiosondeos distribuidos a lo largo de la Península Ibérica y el AGC. / The air quality of a region is directly related with the present meteorological situation. The study of the winds of a region represents an important contribution to the knowledge of several scientific fields. The present PhD Thesis focuses on the knowledge of the wind field of the Iberian Peninsula and the Catalonia geographical area.The first step in the study of the wind field of a region is the identification of the typical synoptic situations affecting the zone. An extended bibliographic revision of the different classifications of the synoptic situations is presented for the Iberian Peninsula and Catalonia. The bibliographic revision has pointed out the difficulty aroused when a unified classification is intended. For that reason, and due to the high subjective approach used in the proposed classifications, a more objective approach is proposed and applied to the region of study.A cluster algorithm was implemented to analyze the backward trajectories arriving in the Barcelona area. Five years of 4-day kinematic back trajectories, computed with the HYbrid Single-Particle Lagrangian Integrated Trajectory model version 4 (HYSPLIT), were clustered and classified in groups of similar length and curvature. To better describe the tropospheric circulations at BCN, backward trajectories arriving at 5500, 3000, and 1500 m above sea level were analyzed. The main transport patterns are identified at 5500 m: westerly flows, northwesterly flows, and regional recirculations over Europe and the Mediterranean Sea. An annual distribution of the transport patterns is described. During summertime, moderate westerlies and southwesterlies in the middle troposphere, slow westerlies and southwesterlies at 3000 m, and regional recirculations at 1500 m characterize the Barcelona long-range transport. This general pattern varies during wintertime with more westerlies at 5500 m, and an increase of northern and northwestern situations at 1500 m. Large number of situations with decoupling between lower from middle troposphere are observed when combining 5500 m and 1500 m cluster results.From these results, seven meteorological situations have been selected as representative cases of the several synoptic situations affecting the Peninsula Iberica (W-W, W-NW, W-wR, SW-wR, R-eR, SW-eR, NW-N).The wind fields of the region of study has been described with the application of the the mesoscale numerical weather prediction 5th generation Mesoscale Model (MM5). The simulations have been performed with high horizontal resolution for the Peninsula Iberica and AGC (24 and 2 km) for the AGC. The results show the complex circulations developed within the domain of study, and the basic features of the wind fields can be analyzed. With the aim to describe the turbulence and dispersion of the troposphere, and with special attention to the boundary layer, the turbulent kinetic energy is analyzed.A special effort has been realized to quantify the errors of the simulations. Surface and aloft fields of wind and temperature have been validated. Several statistics are calculated, and temporal and spatial representations of them are performed. To analyze the behavior of the model aloft, the results are compared with radiosoundings located along the domains of study.
6

Air Quality Modeling in Very Complex Terrains: Ozone Dynamics in the Northeastern Iberian Peninsula

Jiménez Guerrero, Pedro 09 March 2005 (has links)
Los altos niveles de contaminantes atmosféricos en el nordeste de la Península Ibérica tienen un fuerte impacto tanto en los ecosistemas como en la salud humana. Esta región es particularmente sensible a la contaminación por ozono (O3), debido a su compleja topografía, que induce una estructura del flujo que tiene importantes efectos en el transporte y la transformación de contaminantes fotoquímicos. A pesar de esta complejidad, la utilización de modelos de calidad del aire multiescala y anidados se ha revelado como una herramienta útil a la hora de evaluar fenómenos relacionados con la calidad del aire en terrenos muy complejos.El modelo de calidad de aire de tercera generación empleado para simular la problemática de contaminación atmosférica en el nordeste de la Península Ibérica es MM5-EMICAT2000-CMAQ, configurado con alta resolución espacial (1-2km) y temporal (1h). El modelo meteorológico de mesoescala MM5 fue aplicado para simular las circulaciones atmosféricas en una escala regional. EMICAT2000 fue desarrollado por el Dr. Parra dentro del Laboratorio de Modelización Ambiental, bajo la dirección del Dr. Baldasano, con el fin de estimar las emisiones de contaminantes primarios; y para proporcionar la información requerida por el modelo de transporte químico CMAQ. Este modelo ha sido configurado con diferentes parametrizaciones para analizar su influencia en los resultados de O3 troposférico. Tras desarrollar una metodología de comparación y selección de mecanismos fotoquímicos, el mecanismo CBM-IV fue implementado en CMAQ para representar la química en fase gas y heterogénea, puesto que este mecanismo presentó un comportamiento medio y representativo del actual estado de los conocimientos en este campo.El episodio de contaminación fotoquímica seleccionado tuvo lugar entre el 13 y el 16 de agosto del año 2000. Este episodio corresponde a una situación típica de verano de bajo gradiente bárico con altos niveles de O3 en toda la cuenca Mediterránea que sobrepasan el umbral de 180 g m-3 establecido en la Directiva 2002/3/CE. El dominio de estudio cubre un área de 272x272 km2 centrado en el nordeste de la Península Ibérica. Los problemas derivados de la inicialización del modelo y de la generación de condiciones de contorno para el dominio se solucionaron empleando una aproximación multiescala, realizando simulaciones para toda la Península Ibérica y suministrando la información al dominio del noreste peninsular a través de procedimientos de anidamiento unidireccionales. La influencia de las condiciones iniciales fue minimizada mediante un spin-up de 48 horas previo a las simulaciones reales, que reduce el impacto de las condiciones iniciales a un factor por debajo del 10% en el caso del O3.La aplicación de una alta resolución resulta esencial a la hora de describir los fenómenos mesoescalares en terrenos muy complejos. Ciertas particularidades de pequeña escala aparecen cuando se usa una resolución horizontal de 2km y 16 capas verticales. Con la resolución propuesta, el modelo MM5-EMICAT2000-CMAQ puede ser aplicado para usos regulatorios, ya que alcanza los criterios de exactitud establecidos tanto por la USEPA como por la Directiva 2002/3/CE.El origen de los altos niveles de contaminación atmosférica en el área de estudio está condicionado por la superposición de circulaciones de diferente escala que pueden ser descritos por la combinación de modelos globales y regionales, como ECHAM5/MESSy y MM5-EMICAT2000-CMAQ, respectivamente. La presencia de niveles altos de O3 es el resultado de las interacciones de diferentes procesos en los que domina la fotoquímica local y la deposición seca, fundamentalmente.El método de los indicadores fotoquímicos presentado proporciona un test para la evaluación de la sensibilidad del sistema O3-NOx-COVs, mostrando la correlación entre indicadores fotoquímicos y la química de NOx y COVs en terrenos muy complejos. Adicionalmente, MM5-EMICAT2000-CMAQ es una herramienta útil a la hora de establecer políticas de control de emisión de precursores de O3 y para analizar su comportamiento en áreas industriales muy complejas como es el caso de Tarragona, donde la química de O3 está fuertemente controlada por las emisiones industriales de COVs.Con el fin de estudiar el efecto fin de semana, se acopló a MM5-CMAQ un inventario de emisiones considerando diferencias entre los distintos días de la semana. Durante los fines de semana, las emisiones de vehículos pesados experimentan una reducción substancial. El retraso de 1-2 horas en los picos de las emisiones de precursores en los fines de semana produce que se genere O3 más eficientemente que con las emisiones de NOx durante los días de semana laborables. Debido a este comportamiento, un importante incremento en los niveles de O3 es simulado y observado en las zonas costeras urbanas. La mayor reducción proporcional de NOx durante los fines de semana hace que el potencial de formación de O3 sea más activo en los fines de semana comparado con los días laborables.Por último, cabe destacar que la aplicación de MM5-EMICAT2000-CMAQ a la descripción de la problemática de calidad del aire representa un instrumento que puede contribuir a establecer políticas de gestión ambiental y legislativas dentro del marco de la actual Directiva 2002/3/CE para O3 en aire ambiente. / The high levels of air pollutants over the northeastern Iberian Peninsula in summer have a strong influence both on ecosystems and human health. The region is particularly sensitive to air pollution by ozone (O3), since its complex topography, that induces an extremely complicated structure of the flow that has important effects in the transport and transformation of pollutants. Despite of its complexity, the utilization of multiscale-nested air quality models has revealed as a useful tool to assess air quality issues in very complex terrains. The third generation air quality model MM5-EMICAT2000-CMAQ was used to simulate air quality issues in the domain of the northeastern Iberian Peninsula with high spatial (1-2km) and temporal (1h) resolution. The MM5 mesoscale meteorological model was applied to simulate regional-scale atmospheric circulations. EMICAT2000 was developed by Dr. Parra within the Environmental Modeling Laboratory headed by Dr. Baldasano, in order to estimate the emission of primary pollutants in the northeastern Iberian Peninsula; and to provide the basis for work in air quality modeling using chemical transport models. The CMAQ chemical transport model has been configured with different parameterizations in order to analyze their influence in O3 results. After developing a methodology for the comparison and selection of photochemical mechanisms, CBM-IV was implemented in CMAQ, coupling gas-phase and heterogeneous chemistry, since it reveals as the mechanism that presents a closer behavior to the average state-of-the-science.Modeling was conducted for the photochemical pollution event that took place from 13-16 August, 2000. This episode corresponds to a typical summertime low pressure gradient with high levels of O3 in the Iberian Peninsula that exceed the European threshold of 180 g m-3 established in Directive 2002/3/EC. The domain of study covers a squared area of 272x272 km2 centered the northeastern Iberian Peninsula.The problems concerning the initialization of the model and the generation of boundary conditions for the domain were solved by using a multiscale approach, performing simulations in the entire Iberian Peninsula to provide the necessary boundaries by one-way nesting procedures. The influence of initial conditions was minimized through a 48h spin-up prior to formal simulations that reduces their impact factor to lower than 10% for O3.High resolution becomes essential when describing mesoscale phenomena in very complex terrains. Some small-scale features in low-troposphere processes throughout the day appear when using a horizontal resolution of 2km and 16 vertical layers. With this resolution, the MM5-EMICAT2000-CMAQ model is suitable to be used for regulatory purposes since it meets the performance criteria established both by the USEPA and the Directive 2002/3/EC.The origin of the high levels of air pollutants in the area is conditioned by the superposition of circulations of different scale that may be described by the combination of global and regional models (ECHAM5/MESSy and MM5-EMICAT2000-CMAQ). The occurrence of high O3 levels is the result of an imbalance between high local chemical production rates and dry deposition, fundamentally. The method of photochemical indicators provides a test for sensitivity evaluation of O3-NOx-VOCs sensitivity, showing the correlation between photochemical indicators and simulated NOx-VOCs chemistry in very complex terrains. Furthermore, MM5-EMICAT2000-CMAQ provides a useful tool to set control policies for the emissions of O3 precursors and to analyze their behavior in very complex industrial areas, as the area of Tarragona, where the O3 chemistry is strongly controlled by the industrial emissions of VOCs.A day-specific hourly emissions inventory considering day-to-week variations in emissions has been coupled with MM5-CMAQ to conduct a study of the O3 weekend effect. On weekends, traffic from heavy-duty vehicles undergoes a substantial reduction. The shift of 1-2 hours in peaks of precursors emissions at weekends causes the midday emissions to produce O3 more efficiently compared with the NOx emitted on weekdays. Because of this behavior, a significant weekend increase in O3 weekend concentrations is simulated in coastal urban areas. The higher proportional reduction of NOx on weekends makes O3-forming photochemistry more active on weekends compared to weekdays.Last, it should be highlighted that the utilization of MM5-EMICAT2000-CMAQ applied to the description of air quality issues over the northeastern Iberian Peninsula represents a useful instrument that may contribute to the establishment of environmental managing policies and to regulatory purposes according to the actual Directive 2002/3/EC for O3 in ambient air.
7

Atlas climático de irradiación solar a partir de imágenes del satélite NOAA. Aplicación a la península Ibérica

Vera Mella, Nelson 22 September 2005 (has links)
The study of solar radiation is a key process for the exploitation of solar energy systems. In most cases, however, the availability of information is insufficient and not up-to-date. In addition, the interpolation of ground-level measurement stations data does not allow the observation of microclimatic aspects of solar radiation (Zelenka at al., 1999). Therefore, a statistical model and NOAA-AVHRR satellite images were selected for the determination of solar radiation maps for the entire Iberian Peninsula. The statistical methodology based on Diabate et al. (1989) and Flores (2002) assures the accuracy of the process and the NOAA-AVHRR images provide a fine high resolution of 1 km2, which is needed because of the complexity of the area of study. The period of study covers five years (1998-2002), which assures the study of the year-on-year variation of solar radiation. The statistical model was calibrated with data from 21 ground-level measurement stations all around the Iberian Peninsula. These data were filtered with the aim of eliminating all erroneous registers, which a crucial subject in the method. The satellite images were geometrically calibrated and corrected. Furthermore, a methodology for the detection of clouds was applied in order to obtain the surface albedo (Laine et al., 1999). The evaluation of results, with 7 independient ground-level measurement stations, leads to a MBE of −3.8% and a RMSE of 24.4% for the daily data and a MBE of −1.1% and a RMSE of 15.9% for the hourly data. Maps of hourly and daily solar radiation for the years of study and the average tendency were determined. The Iberian Peninsula receives a mínimum of 4.2 MJm−2 d−1 and a maximum of 26 MJm−2 d−1 of dailly solar radiation, whith a mean of 15.1 MJm−2 d−1. The year-to-year variability of solar radiation ranges between 14.9 MJm−2 d−1 for year 2002 to 17.3 MJm−2 d−1 for year 2000. The results clearly show the usefulness of this work when obtaining solar radiation maps with a high temporal (hourly and daily maps) and spatial resolution (1 km2). / El estudio de la radiación solar es un proceso clave para el aprovechamiento de la energía solar. En la mayoría de los casos, sin embargo, la disponibilidad de información es insuficiente y desactualizada. Adicionalmente, la interpolación de superficie obtenida a partir de estaciones de medición en superficie no permite la observación de los aspectos microclimáticos de la radiación solar (Zelenka et al., 1999). Por esto, se ha elegido un modelo estadístico e imágenes del satélite NOAA-AVHRR para la determinación de mapas de radiación solar para toda la Península Ibérica. El método estadístico basado en Diabaté et al. (1989) y Flores (2002) asegura la exactitud del proceso y las imágenes NOAA-AVHRR una alta resolución espacial del orden de 1 km2, lo cual es necesario dada la complejidad del área de estudio. El período de estudio es de 5 años (1998-2002), lo que permite estudiar la variación interanual de la radiación solar. El modelo estadístico fue calibrado con 21 estaciones de medición en superficie distribuidas en toda la superficie de España. Los datos de las estaciones de medición son acuciosamente filtrados con el propósito de eliminar todos los registros erróneos, aspecto crucial del método. Las imágenes son calibradas y corregidas geométricamente, además se les realiza un proceso de detección de nubes con el fin de obtener el albedo superficial (Laine et al., 1999). La evaluación de los resultados, con datos de 7 estaciones de medición en superficie independientes, permite obtener un MBE de −3.8% y un RMSE de 24.2% para los dato diarios y un MBE de −1.1% y un RMSE de 15.9% para los datos horarios. Se obtienen mapas de radiación solar horarios puntuales y diarios para todos los años del período de estudio, además se determina la tendencia media de los mismos. Los resultados muestran que la Península Ibérica recibe un mínimo de 4.2 MJm−2 d−1 y un máximo de 26 MJm−2 d−1, con una radiación solar media de 15.1 MJm−2 d−1. La variabilidad interanual de la radiación solar queda expresada con valores que van desde 14.9 MJm−2 d−1 para el año 2002 hasta 17.3 MJm−2 d−1 para el año 2000. Los resultados demuestran claramente la utilidad del trabajo en la obtención de mapas de radiación solar horarios y diarios con una alta resolución espacial (1 km2).

Page generated in 0.0567 seconds