Aquesta investigació analitza el potent moviment veïnal que es va configurar durant els darrers anys del franquisme i la transició al Barcelonès Nord, sub-comarca que agrupa als municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, situats al nord de Barcelona. Aquestes poblacions van experimentar un gran creixement demogràfic a partir de la dècada dels 40 i 50 del segle XX, quan es va reprendre l'arribada de població d'altres indrets de l'Estat espanyol. La lluita diària per millorar l'existència a uns barris on predominava l'infrahabitatge va donar pas a una primerenca organització. Les autoritats franquistes van intentar controlar aquests barris fomentant un model particular d'associacionisme. No obstant aquests intents de control no van acabar de reeixir per l'acció altres factors que van afavorir la configuració d'un potent sentiment d'identificació col·lectiva i de classe que va propiciar el posterior esclat del moviment veïnal. L'acció d'organitzacions catòliques de base i d'un grup de sacerdots joves que van impulsar un apostolat diferent als barris obrers d'aquestes tres ciutats, juntament amb el paper dels militants antifranquistes van ser cabdals. Els partits polítics d'esquerres marxistes i d'altres organitzacions tradicionalment havien prioritzat el treball a les fàbriques, però progressivament anaren donant més importància a l'acció als barris fins arribar, als anys setanta, a considerar-lo un front de lluita equiparable al sindical. Va ser als anys setanta quan van esclatar amb tota la seva força un conjunt de lluites als diferents barris de les ciutats del Barcelonès Nord, ja fossin impulsades per Centres Socials, Comissions de Barri i finalment les Associacions de Veïns. Els motius inicials van ser les mancances materials dels habitatges i de tot tipus de serveis bàsics. Però aviat es van sumar reivindicacions més polititzades contra la dictadura i reclamant uns Ajuntaments democràtics, amb un discurs molt crític amb el sistema capitalista. Les autoritats franquistes locals es van veure desbordades. En el camí per la instauració dels Ajuntaments democràtics el moviment veïnal va viure un moment de crisi entre d'altres motius per la marxa de dirigents veïnals per assumir responsabilitats als nous ajuntaments, pel debat sobre quin hauria de ser el paper del moviment en el nou context polític, la crisi de les diferents formacions d'esquerres així com per l'impacte de la mateixa crisi econòmica. No obstant, això no va comportar la desaparició del moviment veïnal ja que durant els anys vuitanta encara van existir conflictes amb una intensitat comparable a la de la dècada anterior, si bé ara responien més a reaccions defensives i no hi havia una voluntat clarament assumida per sectors amplis de població per canviar el sistema polític com si havia succeït amb la lluita veïnal contra la dictadura. / Esta investigación analiza el potente movimiento vecinal que se configuró en los últimos años del franquismo y la transición en el Barcelonès Nord, sub-comarca que agrupa a los municipios de Badalona, Santa Coloma y Sant Adrià de Besòs, situados al norte de Barcelona. Estas poblaciones experimentaron un gran crecimiento demográfico a partir de la década de los 40 y 50 del siglo XX, cuando se reanudó la llegada de población de otros lugares del Estado español. La lucha diaria para mejorar la existencia de unos barrios donde predominaba la infravivienda dio paso a una temprana organización. Las autoridades franquistas intentaron controlar estos barrios fomentando un modelo particular de asociacionismo. No obstante estos intentos de control no acabaron de cuajar por la acción otros factores que favorecieron la configuración de un potente sentimiento de identificación colectiva y de clase que propició el posterior estallido del movimiento vecinal. La acción de organizaciones católicas de base y de un grupo de sacerdotes jóvenes que impulsaron un apostolado diferente en los barrios obreros de estas tres ciudades, junto con el papel de los militantes antifranquistas fueron cruciales. Los partidos políticos de izquierdas marxistas y otras organizaciones tradicionalmente habían priorizado el trabajo en las fábricas, pero progresivamente fueron dando más importancia a la acción en los barrios hasta llegar, en los años setenta, a considerarlo un frente de lucha equiparable al sindical. Fue en los años setenta cuando estallaron con toda su fuerza un conjunto de luchas en los diferentes barrios de las ciudades del Barcelonès Nord, ya fueran impulsadas por Centros Sociales, Comisiones de Barrio y finalmente las Asociaciones de Vecinos. Los motivos iniciales fueron las carencias materiales de las viviendas y de todo tipo de servicios básicos. Pero pronto se sumaron reivindicaciones más politizadas contra la dictadura y reclamando unos Ayuntamientos democráticos, con un discurso muy crítico con el sistema capitalista. Las autoridades franquistas locales se vieron desbordadas. En el camino para la instauración de los Ayuntamientos democráticos el movimiento vecinal vivió un momento de crisis entre otros motivos por la marcha de dirigentes vecinales para asumir responsabilidades a los nuevos ayuntamientos, por el debate sobre cuál debería ser el papel del movimiento en el nuevo contexto político, la crisis de las diferentes formaciones de izquierdas así como por el impacto de la misma crisis económica. No obstante, esto no supuso la desaparición del movimiento vecinal ya que durante los años ochenta todavía existieron conflictos con una intensidad comparable a la de la década anterior, si bien ahora respondían más a reacciones defensivas y no había una voluntad claramente asumida por amplios sectores de población para cambiar el sistema político como si había sucedido con la lucha vecinal contra la dictadura. / This research examines the powerful urban social movement origineted during the last years of francoist dictatorship and time known as 'the transition', at Barcelonés Nord. At the North of the city of Barcelona this area is formed by the towns of Badalona, Santa Coloma de Gramenet and Sant Adrià de Besòs. The Barcelonés Nord have a large population growth since the early 40s and 50s of the twentieth century, when the arrival of people from other parts of the Spanish state was restarted. The daily struggle to improve life in the neighborhoods, where substandard housing was predominated, ushered in an early organization. Francoist authorities tried to control these neighborhoods by encouraging particular model of association. Despite these attempts at control did not succeed to finish action other factors that favor the formation of a strong sense of collective identity and class that led to the subsequent outbreak of local movement. The action of catholic worker's organizations also of a group of young priests who promote a different apostolate in these towns' working-class neighborhoods and the performance of the anti-Franco activists were crucial. The leftist Marxist political parties and other organizations have traditionally prioritized work in factories, but gradually be given more importance in the neighborhoods until the seventies, to consider it comparable to a battlefront union. It was in the seventies when it erupted in full force a series of struggles in different neighborhood of the towns of Barcelonés Nord, whether driven by social centers, neighborhood committees and also neighborhood associations. The initial reason was the poor construction and lack of any kind of service. But soon joined more politicized claims against dictatorship and demanding a democratic councils with a speech highly critical of the capitalist system. Francoist local authorities were overwhelmed. In order to establish democratic councils the neighborhood movement experienced a moment of crisis among other reasons for the departure of neighborhood leaders to take responsibility for the new councils, the debate on what should be the role of the movement in the new context political, crisis of the different leftist groups and, as well, because of the concern of the economic crisis itself. However, this did not lead to the disappearance of the local movement since the eighties there were still conflicts with an intensity comparable to of the previous decade, although now more responsive to defensive reactions and there was a will clearly assumed by large sectors of the population to change the political system as if it had happened to the neighborhood struggle against the dictatorship.

pendents

En el presente trabajo se hace una exposición de los antecedentes y desarrollos de la Doctrina de Seguridad Nacional y su aplicación en políticas públicas en Latinoamérica, y en concreto, en los Estados Unidos Mexicanos. Se lleva a cabo una exposición de los antecedentes históricos, en México, de la aplicación de la Doctrina de Seguridad Nacional y sus consecuencias sociales, políticas y jurídicas, hasta el vigente marco jurídico del tema de seguridad nacional y de los órganos de inteligencia del Estado, del cual se brinda un análisis y se contrasta con el modelo teórico del Estado Constitucional de Derecho y su paradigma el neoconstitucionalismo, así como, con la teoría de los derechos fundamentales en lo relativo al tema de su restricción o limitación por causas de seguridad nacional, ofreciendo algunas propuestas para consolidar el modelo democrático del Estado mexicano en el tema relativo a la Seguridad Nacional. / In the present paper is a summary of the background and developments of the National Security Doctrine and its application in public policy in Latin America, and specifically in Mexico. Held an exhibition of historical background, in Mexico, the implementation of the National Security Doctrine and its social, political and legal framework to force the issue of national security and intelligence agencies of the State , which is provided an analysis and contrasts with the theoretical model of the “State Constitutional law” and neoconstitutionalism paradigm, on the theory of fundamental rights as regards the subject of their restriction or limitation for reasons of national security , offering some proposals to strengthen the democratic model of the Mexican State in the topic of National Security.

Aquesta tesi se centra en les experiències interètniques dels immigrants polonesos al barri de la Sagrada Família a Barcelona i al barri d’Empuriabrava a Castelló d'Empúries. L'anàlisi es basa en les entrevistes amb immigrants polonesos i amb informants locals, i està complementat amb recerca estadística i documental. La hipòtesi principal examinada és la següent: les experiències interètniques de les persones poloneses immigrades a Catalunya porten al sorgiment d’opinions sobre barris ètnicament diversos i sobre grups particulars contactats quotidianament, mentre que alguns factors socioeconòmics i espacials modulen tant les possibilitats de les experiències com les consegüents opinions. Els resultats mostren que la varietat de factors socio-espacials, com a etapa de la vida o teixit urbà, influeix en les possibilitats d'experiències interètniques. L'estudi també demostra que el contacte amb altres grups ètnics resulta en opinions positives fins que no apareguin amenaces econòmiques i simbòliques potenciades per la recessió econòmica. Per tant, els resultats donen suport a enfocaments interdisciplinaris en la investigació de les relacions interètniques, extretes sobretot de les discrepàncies entre les teories de Contacte i Conflicte. Els resultats posen en valor l'enfocament comparatiu en l’estudi de la integració de la població immigrada en barris de grans ciutats i petites localitats. A més, es reconeix la importància de les característiques socio-espacials i del context que suposa l'entorn construït i natural. / Esta tesis se centra en las experiencias interétnicas de la inmigración polaca en el barrio de la Sagrada Familia en Barcelona y en el barrio de Empuriabrava en Castelló d'Empúries (Alt Empordà, Girona). El análisis se basa en entrevistas con inmigrantes polacos y otros informantes locales, y está complementado por investigación estadística y documental. La hipótesis examinada es la siguiente: las experiencias interétnicas de las personas polacas inmigradas en Cataluña dan lugar al surgimiento de opiniones sobre barrios étnicamente diversos y sobre grupos particulares contactados cotidianamente, mientras que algunos factores socio-económicos y espaciales modulan tanto las posibilidades de las experiencias como las consiguientes opiniones. Los resultados aportados en esta tesis muestran que una variedad de factores socio-espaciales, como la etapa de la vida o el tejido urbano, influye en las posibilidades de tener experiencias interétnicas y sus características. El estudio también demuestra que el contacto con otros grupos étnicos resulta en opiniones positivas hasta que no aparezcan amenazas económicas y simbólicas potenciadas por la recesión económica. Por lo tanto, los resultados apoyan la continuación de enfoques inter-disciplinares en la investigación de las relaciones interétnicas, superando las discrepancias entre las teorías de Contacto y Conflicto. Los resultados ponen en valor también el enfoque comparativo respecto al estudio de la integración de inmigrantes en barrios de grandes ciudades y pequeñas localidades. Además, en esta tesis se reconoce la importancia de las características socio-espaciales de las interacciones , así como del contexto que supone el entorno construido y natural. / This dissertation focuses on the inter-ethnic experiences of Polish immigrants in Sagrada Familia neighborhood in Barcelona and Empuriabrava neighborhood in Castelló d'Empúries (Catalonia). The analysis is based on semi-structured interviews done with Polish immigrants and local key informants, supplemented by statistical and documental research. The tested hypothesis assumes that the inter-ethnic experiences of Polish immigrants lead to emergence of opinions about ethnically diverse neighborhoods and about particular groups contacted during everyday’s life, while the socio-economic and spatial factors modulate both, the possibilities of experiences and the consequent opinions. The results show that variety of socio-spatial factors, like life-stage or urban fabric, influences the possibilities of inter-ethnic experiences. The study also demonstrates that contact with other groups resulted with positive opinions as far as economic and symbolic threats empowered by economic recession do not appear. Therefore, the findings support the interdisciplinary approaches to inter-ethnic relations learned mostly from the discrepancies between Contact and Conflict theories. The results empower comparative focus on immigrants’ integration in the neighborhoods of large cities and small towns, while acknowledging the importance of socio-spatial features of interactions in context of built and natural environments.

Entre les moltes comunitats migratòries existents al món, aquesta tesi doctoral estudia fonamentalment la comunitat dels ciutadans i ciutadanes pakistanesos que viuen a Catalunya, i també sobre les xarxes que han establert per consolidar i expandir la seva presència. Aquesta tesi a més a més, estudia la situació de les famílies i de les comunitats d'origen al Pakistan per entendre millor els processos que han conduit cap a aquest fenomen migratori, la situació actual de la població pakistanesa a Catalunya, l'impacte de la migració en les famílies dels migrants al Pakistan i les perspectives a curt i mitjà termini d'aquest moviment de població. La comunitat pakistanesa a Catalunya presenta un cas d'estudi interessant, no pel fet migratori en sí mateix, sinó perquè aquest moviment migratori té lloc sense que existissin lligams culturals, històrics i lingüístics previs entre el Pakistan i Catalunya, i perquè l'expansió ha estat molt ràpida en aquests darrers anys. Un segon objectiu d'aquesta tesi és donar veu als participants en el projecte d'investigació i, a través d'ells, a la comunitat pakistanesa a Catalunya i a les seves famílies i comunitats d'origen. Durant la segona meitat del segle vint, es van desenvolupar vàries teories, models i sistemes per intentar explicar la migració internacional. La realitat social i econòmica de la població pakistanesa a Catalunya i de les seves famílies en el Pakistan però, no s'hi ajusta gaire. Ara bé, totes elles contenen elements que poden ajudar a la comprensió del fenomen migratori i per tant convé considerar-les com un conjunt d'instruments que ajuden a capturar (no és incorrecta però la trobo un pèl forçada: copsar? captar? comprendre? ) una realitat complexa i constantment canviant. La investigació ha permès de concloure que l'emigració pakistanesa a Catalunya està fonamentada en el diferencial econòmic entre els dos països, un diferencial que compensa els costos de la migració. La gran majoria de la població pakistanesa a Catalunya hi tenien una "àncora" abans de venir. L' origen comú de molts d'ells indica l'existència de xarxes migratòries basades en la relació familiar i/o social. L'objectiu principal dels migrants és poder oferir una vida millor a les famílies, un objectiu a mitjà i llarg termini, atès que l'objectiu inicial consisteix en recuperar la inversió que suposa per a cada família enviar un dels seus a Catalunya. Facilitar l'arribada de nous immigrants no sembla ser un objectiu, sinó que és un fet que succeeix sense que es busqui. Catalunya no és pas la destinació preferida dels migrants. La seva arribada és més aviat el resultat d'una curosa anàlisi cost/benefici en el sentit que Catalunya constitueix una destinació "fàcil" i "bé de preu". En resum, es pot dir que la migració pakistanesa a Catalunya continuarà augmentant en els propers anys amb l'arribada principalment d'homes, però també de dones i nens i nenes, sempre i quan les condicions econòmiques i polítiques continuïn més o menys igual. Aquest creixement farà que els enclavaments pakistanesos a la ciutat de Barcelona s'enforteixin. Alhora, sorgiran altres enclavaments a la mateixa ciutat i a la zona metropolitana, i possiblement també a Girona i Tarragona, i més tard a Lleida. Aquests enclavaments funcionaran com un pol d'atracció per a nous migrants pakistanesos. És molt possible que, seguint el model de migració pakistanesa a altres països europeus, els migrants pakistanesos s'esforcin per integrar-se en el món econòmic, però només els individus amb un nivell educatiu alt estaran disposats a desenvolupar lligams culturals i socials amb els catalans. La majoria de la població pakistanesa preferirà viure al marge de la societat catalana. Tot i que molts voldrien tornar al Pakistan, és probable que la majoria romangui a Catalunya definitivament i amb la seva presència contribueixi a l'expansió continuada del moviment migratori pakistanès a traves de l'enfortiment de les xarxes migratòries i dels enclavaments pakistanesos. / Among the many migrant communities in the world, this doctoral dissertation focuses on the Pakistani community in Catalonia and the networks they have established to consolidate and expand their presence there. In addition, this thesis studies the situation of families and the communities of origin in Pakistan to try to understand the processes that have led to this migratory phenomenon, the present situation of the Pakistani population in Catalonia, the impact of migration on their families in Pakistan, and the short and medium term prospects for this migratory movement. The Pakistani community in Catalonia presents an interesting case study not because of the migratory movement itself, rather because the movement takes place in the absence of cultural, historical or linguistic links between Pakistan and Catalonia, and because of its fast expansion. A second objective is to give voice to the participants in the research and through them, to the Pakistani community in Catalonia and their families and communities of origin. During the second half of the 20th century, many theories, models and systems were developed to try to explain international migration. However these theories fail to explain the social and economic reality of the Pakistani population in Catalonia and their families in Pakistan. Nonetheless, they may help understand the migratory phenomenon, and therefore they may be used as a set of instruments that help capture a complex and constantly changing reality. The research shows that Pakistanis migrate to Catalonia prompted by the economic differential between the two countries and the perceived low risks/costs attached to it. The great majority of Pakistanis in Catalonia had an anchor before proceeding, be it a friend, a relative or even an acquaintance, that was crucial in facilitating their arrival and initial introduction. The common geographical origin of most of them shows the existence of migratory networks based on family and social relations. The overall objective is to provide more and better for their families. But this is a medium or long term objective. Initially most of them need to recoup their or their family's initial investment to send them abroad, and only afterwards they can start saving for their families. Facilitating the arrival of other migrants is not an objective per se, bur rather an unintended effect. Catalonia is not the migrants' preferred destination. The research findings indicate that the choice was made on the basis of a cost benefit analysis, i.e. they selected the destination which was the least costly and which brought the greatest benefits in the short term. In summary, in the coming years Pakistani migration to Catalonia will continue and will probably grow exponentially through the arrival of mostly men, but also women and children, as long as economic and political conditions remain the same, or experience only minor variations. This growth will lead to the strengthening of existing Pakistani enclaves in Barcelona city, and the emergence of new ones in Barcelona and in the Metropolitan Area of Barcelona, and to a lesser degree in Girona, Tarragona and eventually Lleida. These enclaves will function as a pull factor attracting many more Pakistanis to Catalonia. Based on the research findings and the experience of Pakistani migratory movements to other European destinations, Pakistani immigrants are likely to remain separate from the local population. Their desire to integrate will focus on the economic sphere, and only a few, better educated individuals, will be ready to establish and develop cultural and social links with the Catalan society. There is likely to be a strong resistance to adopt any mores of the host society and particularly to merge with it. Despite their longing for Pakistan and Pakistani society, the majority of them will remain in Catalonia and will settle here, thus sustaining the Pakistani migratory movement and contributing to its expansion through the strengthening of existing enclaves and the emergence of new ones.

Esta tesis doctoral analiza la gobernanza y la metagobernanza en las políticas públicas de regeneración urbana en la ciudad Medellín. La pregunta teórica central a la que busca dar respuesta la investigación es: ¿cómo la metagobernanza puede contrarrestar condicionamientos o restricciones que podrían afectar de manera negativa las prácticas de gobernanza y las políticas públicas producidas a través de ellas? La gobernanza urbana, entendida como la articulación entre actores públicos y privados para el tratamiento de los problemas de las ciudades, es un fenómeno que tiene lugar no solo en los países desarrollados sino también en otros contextos, como el latinoamericano. En América Latina su emergencia tuvo lugar a partir de la conjugación de tres grupos de factores: la aplicación de las medidas de reforma económica estructural de los años noventa, las posteriores medidas de reforma institucional y los procesos de ampliación de la democracia. Estos factores, sumados a condiciones previas de la región que no fueron modificadas o fueron exacerbadas en las últimas décadas, han configurado un contexto en el cual la gobernanza está condicionada de muy diversas maneras por situaciones como la pobreza, la desigualdad, la violencia, la debilidad institucional, entre otras. El caso elegido como caso de estudio en la investigación permite mostrar de qué manera tales condiciones pueden afectar la gobernanza y, además, hasta qué punto es posible contrarrestar o filtrar sus efectos a través de la aplicación de un conjunto de elementos de gestión, que pueden considerarse como elementos de metagobernanza. / This doctoral thesis analyzes the governance and metagovernance in the public policies related with the urban regeneration in Medellin city. This research seeks to answer the following theoretical issue: How metagovernance can counteract the conditions or the restrictions that could adversely affect some governance practices and public policies produced through them? Urban governance, understood as the articulation between public and private actors to treat the problems of the cities, is a phenomenon that occurs not only in developed countries but also in other contexts, such as Latin America. In Latin America, its emergence occurred from the combination of three sets of factors: the implementation of structural economic reform of the nineties, the subsequent measures of institutional reform and the enlargement processes of democracy. These factors, coupled with previous conditions in the region that were not changed or were exacerbated in recent decades have created a context in which governance is conditioned in many ways by situations such as poverty, inequality, violence, and institutional weakness, among others. The case chosen as a case study in this research allows us to show how these conditions can affect the governance and also to what extent it is possible to counteract or filter its effects through the application of a set of management elements that can be considered as elements of metagovernance.

A partir del primer terç del segle XIX es va iniciar un procés de democratització a la Xina, on els intel·lectuals, polítics i pensadors xinesos van concebre la democràcia en termes compatibles amb les circumstàncies històriques, econòmiques, socials i polítiques de la Xina. Al mateix temps recelaven, la majoria d’ells, de la universalització del model de la democràcia liberal sorgit de la Il·lustració euroamericana. A la Xina hi havia, a finals del segle XIX i principis del segle XX, diferents línies de pensament, fins i tot es pot afirmar que existia un debat entre dretes i esquerres, entre liberals i comunistes o entre nacionalistes i occidentalistes, fet que feia que les concepcions de la democràcia variessin, segons el punt de vista amb què es tractava i s’explicava. En el moment d’ajustar la democràcia a les característiques pròpies de la societat xinesa, alguns dels pensadors més revolucionaris o amb les idees polítiques més enfocades als posicionaments euroamericans, van observar els problemes que podia comportar la democràcia “pura” a la Xina, i es van qüestionar l’adequació del model euroamericà a les seves circumstàncies. Aquests fets fomentaven un debat polític sobre la democratització a la Xina, on les idees principals d’uns es reconvertien i s’ajustaven a la realitat existent; on les idees dels més conservadors es flexibilitzaven intentant buscar la millor solució per a la societat; on les idees del què significava el terme democràcia van agafar camins inesperats per a molts intel·lectuals, pensadors i polítics xinesos al llarg d’un segle d’estudi (1839-1939). La societat xinesa es va convertir en un espai de debat intens, on les idees i les propostes d’adoptar un nou sistema polític requerien d’un anàlisi en profunditat de les diferents línies de pensament, que van permetre enriquir el camp ideològic xinès i que van permetre entendre els processos socials, polítics, econòmics i culturals que es van desenvolupar a la Xina. Aquest treball ha intentat navegar per aquest ampli espectre de pensaments, d’idees, d’ideologies, però especialment ha intentat donar llum a com els primers xinesos, que es van interessar per la democràcia i per reformar el sistema polític xinès, van aportar nous coneixements i un gran enriquiment a una cultura amb quatre mil anys d’història. / In the first third of the nineteenth century began a process of democratization in China, where the masterminds, politicians and Chinese thinkers conceived democracy in terms of compatibility with the historical circumstances, economic and social policies in China. At the same time, most of them were suspicious of the universal model of liberal democracy emerged from the Euro-American Illustration. In the late nineteenth and early twentieth century, there were in China various lines of thought, even we can say that there was a debate between right and left, or between liberals and communists, or between nationalists and pro-western thoughts, fact that made the conceptions of democracy could vary, depending on the point of view and the way they were explained. When adjusting democracy to the characteristics of Chinese society, some of the most revolutionary thinkers or with the political ideas more focused on the Euro-American positions observed problems that could bring the "pure" democracy in China, and they questioned the adequacy of the Euro-American model to their circumstances. These facts encouraged a political debate about democratization in China, where the main ideas of some thinkers, were reconverted and fit to the existing reality; where the ideas of the most conservative were made flexible, trying to find the best solution for the society; where the ideas of the meaning of term democracy, took unexpected ways for many intellectuals, thinkers and Chinese politicians, over a century of study (1839-1939). Chinese society became a place of intense debate, where ideas and proposals to assume a new political system required a thorough analysis of the various lines of thought, which allowed the enrichment of the Chinese ideological field and the understanding of the social, political, economic and cultural processes developed in China. This research has attempted to navigate through this wide range of thoughts, ideas, ideologies, and especially has tried to shed light on how the early Chinese who were interested in democracy and in the reform of the Chinese political system, brought new knowledge and a great enrichment to a culture with four thousand years of history.

Tal como apunta el título de esta tesis, “Anarcocomunismo en España (1882-1896). El grupo de 'Gràcia' y sus relaciones internacionales”, se pretende mostrar la verdadera fuerza y relevancia histórica de los primeros anarcocomunistas en España. Para tal finalidad se ha escogido el ejemplo del grupo de la villa de Gràcia, actualmente parte de la ciudad de Barcelona como distrito. Este grupo fue uno de los primeros en aparecer en España y al mismo tiempo, de los más influyentes. Desde los orígenes del mismo ayudó a crear un ambiente anarcocomunista en el llano barcelonés, bien conectado con el resto del estado y con otras latitudes de Europa, América y África. Esta tesis analiza la red internacional de contactos del grupo y ayuda a entender el importante papel que jugó en la circulación de ideas y activistas anarquistas en las dos últimas décadas del siglo XIX. Finalmente se destaca el análisis concreto de diversos asuntos que configuraron la consolidación e implantación del primer anarquismo comunista, como fueron sus polémicas contra el colectivismo anarquista, diferentes aproximaciones estratégicas y organizativas adoptadas, su influencia en el resto del movimiento, sus puntos de vista relacionados con la violencia política, el rol de las mujeres en el movimiento, o pequeños perfiles biográficos de algunos de sus más destacados componentes. / As noted by the tittle of this PhD thesis, “Anarchist Communism in Spain (1882-1896). The group from 'Gràcia' and its international relations”, the main interest of this research is to show the true strengh and historical relevance of the first anarchist communism in Spain. For this purpose it has been chosen the example of the group from the village of Gràcia, since 1897 part of Barcelona city as a district. This group was one of the first to appear in Spain and at the same time, one of the most influential. From its origins, it helped to crate and consolidate and anarchist communist environment in Barcelona's "llano" (the old metropolitan area), which was well connected to the rest of the state and other parts of Europe, America and Africa. This thesis analyzes group's international network of contacts. Furthermore it helps us to understand the important role it played in the circulation of ideas and activists on the last two decades of the nineteenth century. Finally, we highlight the specific analysis of different issues that shaped the consolidation and implementation of the first anarchist communism. These were the cases of the polemics against collectivism anarchism, different strategic and organizational approaches adopted, its influence on the rest of the movement, its point of view related to political violence, the role of women in the environment, or small biographical profiles of some of its most prominent activists.

Esta investigación pretende entender que tipo de mecanismos e instituciones africanos se prevén para afrontar el escenario de conflictos armados y de búsqueda de la paz en el continente. Concretamente, estudia el surgimiento de un nuevo conjunto normativo e institucional en el seno de la recién creada Unión Africana (UA), que regula las cuestiones de paz y seguridad y que emerge como una respuesta africana con la intención de abordar de forma rápida y eficaz la violencia que acecha las distintas regiones de sus estados miembros.La Arquitectura de paz y seguridad de la UA (APSA) forma parte de la prioridad estratégica de esta institución de incrementar los índices de seguridad humana del continente, que ha constituido una de las bases fundacionales a partir de la cual la UA ha articulado sus discursos e instituciones. Así pues, la APSA se complementa por un conjunto de programas para el desarrollo social, creados con el mismo fin y ubicados en otros departamentos, que reflejan un consenso africano (compartido a escala internacional) en torno la idea de que la seguridad, la paz y el desarrollo son interdependientes. El hecho de que la UA sitúe a la APSA como uno de sus pilares fundamentales de acción, por no decir el más importante, manifiesta la importancia que se le otorga a la paz y la seguridad, como vías para lograr mayores tasas de desarrollo. Tiene asimismo el potencial de convertir a la renovada UA en una institución con un rol relevante en materia de paz y seguridad. El propósito de mi tesis es justamente entender mejor como la APSA implementa sus normas y principios. Concretamente, trata de estudiar dos dimensiones de esta cuestión: cuál es el tipo de doctrina, normas, principios y objetivos que configuran la APSA y como éstas se implementan en la realidad social africana. En otras palabras, como la UA se plantea el abordar los conflictos africanos, a través de qué medios y como estas pretensiones se ponen en práctica. Para ello, nos centraremos en el estudio de la operación de paz de la UA en Somalia (la AMISOM). Este estudio de caso es relevante en la medida en que se considera uno de los casos más difíciles para la institución continental, configurándose como una prueba de fuego para la UA en términos de su credibilidad, legitimidad y efectividad como organización, con un rol renovado y más activo en el continente. Por sus implicaciones, puede establecer precedentes que podrían ser aplicados para futuras operaciones de paz lideradas por la misma. / This research seeks to understand the African mechanisms and institutions that are established to addressarmed conflict and attain better levels of peace in the continent. Specifically, it aims to study the emergence of a new legal and institutional set of norms establishedwithin the newly emerged African Union (AU), which regulate the peace and security and emerge as an effective African response to the violence that hits the regions of its member states. The peace and security architecture of the AU (APSA) reflects AU’s strategic priority to increase level of human security in the continent. Thus, the APSA is complemented by a set of social development programs, created for the same purpose and placed in other departments. This reflects an African consensus (shared internationally) on the idea that security, peace and development are interdependent. The fact that the APSA is portrayed as one of the main pillars of action, if not the most important, manifests the importance that peace and security have so as to achieve higher growth rates. It also has the potential to transform the renewed UA to an institution with a relevant role in peace and security. The purpose of my thesis is to better understand how the APSA implements its rules and principles. Specifically, it tries to study two dimensions: the doctrine, standards, principles and objectives that constitute the APSA; and how they are implemented in the African social reality. In other words, how the AU addresses the African conflicts, through which means and how these intentions are put in place. In order to do this, we will focus on the case of AU’s peacekeeping operation in Somalia (AMISOM). This case study is relevant as it is considered as one of the most difficult to manage for the organization. It could be perceived as a test for the AU in terms of its credibility, legitimacy and effectiveness as an organization with a renewed and more active role in the continent. Its implications can set the precedents that could be applied to future peace operations led by the same institution.

En la cooperación sur-sur (CSS) se ha constatado un aumento en volumen y en importancia muy fuerte, especialmente a partir de 2008. En este marco, el objetivo del trabajo es examinar si los países proveedores de CSS están promoviendo en su cooperación condiciones favorables para la sostenibilidad del desarrollo del Sur global, usando tres áreas temáticas de relevancia para un desarrollo sostenible del Sur: el fomento de los bienes públicos, el establecimiento de las alianzas para el desarrollo, y la implementación de la cooperación técnica. Para estos efectos, primero se revisan los orígenes del sistema de la cooperación internacional para el desarrollo (CID) y la CSS en el marco de las relaciones Norte-Sur para poner en contexto el surgimiento de las normas, principios y valores con los cuales se construye la CSS. A continuación, se examinan la visión política, la institucionalidad de la cooperación y el perfil de cooperación como proveedores de los países del Sur, de manera global y luego profundizando en dos casos latinoamericanos, Brasil y Chile. En estos dos casos se explora también la implementación u operacionalización práctica de las ideas de cooperación en la CSS a través de los proyectos o trabajos más destacados de cada país. Los países seleccionados hacen un esfuerzo importante a través de su CSS en la promoción de la sostenibilidad del desarrollo del Sur global con bienes públicos en la región y alianzas para el desarrollo, aunque en este caso se aprecia, por el momento, un mayor número de alianzas sectoriales que alianzas horizontales más generales. La implementación de la cooperación técnica es novedosa e innovadora, con un marcado énfasis en el capital humano de las administraciones públicas de los países participantes y la transferencia de iniciativas de comprobada efectividad, aunque esta sea la más criticada. De manera general, se constata una coherencia entre la narración política de la CSS y su praxis como una política pública de desarrollo para el Sur global. / South-South Cooperation (SSC) has seen a significant increase in volume and importance, especially since 2008. In this context, the aim of this thesis is to examine whether or not Southern providers of SSC are promoting favorable conditions for the sustainability of Global South development through their cooperation, focusing on three relevant areas for sustainable development in the South: the promotion of public goods, the establishment of partnerships for development, and the implementation of technical cooperation. To that end, we first review the origins of International Development Cooperation (IDC) system and SSC in terms of North-South relations to contextualize the emergence of norms, principles and values that give it its shape. The political vision, institutionalization and cooperation profile as providers of the South are also examined: first on a general level and then more specifically in two Latin American cases (Brazil and Chile), selected for their active policies on SSC. In these two cases, the practical implementation or operationalization of these ideas of cooperation in the South is explored through the most highlighted projects from each country. The selected countries make a significant effort through their SSC to promote the sustainability of development in the Global South by means of public goods in the region and development partnerships, showing, at present, that there is greater emphasis on sector alliances rather than more general horizontal alliances. The implementation of technical cooperation is new and innovative, although it is also the most criticized of the three areas studied. Current technical cooperation has a strong emphasis on the generation of human capital in the public administration from participating countries, as well as a high level of transferring effective proven initiatives. In general, it can be observed that there is coherence between the political narrative of SSC and its praxis as public policy for development of the Global South.