Das mittlere Lebensalter stellt für Frauen eine biologisch instabile Phase dar, der Wechsel von der fruchtbaren zur unfruchtbaren Lebensspanne wird vollzogen. Der Anstieg kardiovaskulärer Risiken in dieser Zeit, wie sie epidemiologische Untersuchungen beschreiben, läßt neben medizinischen Untersuchungen, die ihren Schwerpunkt auf die hormonellen Veränderungen legen, auch die gesundheitspsychologische Untersuchung dieser Lebensphase notwendig erscheinen. Vor dem Hintergrund arbeitspsychologischer, gesundheitspsychologischer und medizinischer Überlegungen wird eine Untersuchung an Frauen im mittleren Lebensalter vorgestellt. Es interessiert, wie sich das Bild der psychischen und kardiovaskulären Gesundheit unter der Beachtung von sowohl Belastungen im Arbeits- und im Privatbereich, als auch der situativen und personalen Ressourcen über die diese Frauen verfügen, gestaltet, wobei die soziale Schichtzugehörigkeit als Rahmenbedingung von Interesse ist. Als Arbeitsgrundlage diente das von Rimann und Udris beschriebene Ressourcenmodell (Udris et al. 1992; Rimann und Udris, 1998, 1993), daß das Salutogenesekonzept von Antonovsky (1988) aufgreift. Stichprobe/ Methoden: Es wurden 301 Frauen aus Dresden der Jahrgänge 1940 - 1950 untersucht. Dabei kamen ein psychologischer Fragebogen, ein psychologisches Interview und Laboruntersuchungen (einschließlich Fragebogenscreening) zum Einsatz. Es wurden Belastungsparameter aus dem Bereich der Erwerbsarbeit und aus dem Privatbereich; situative und personale Ressourcenvariablen und psychologische und labormedizinische (kardiovaskuläre) Gesundheits-/ Risikoparameter erhoben. Univariate und Multivariate Auswertungsmethoden (Korrelations-, Partialkorrelations-, Regressions-, Varianz- und Clusteranalysen) kamen bei der Ergebnisauswertung zur Anwendung. Ergebnisse: Die Ergebnisauswertung erfolgte zunächst getrennt für die Bereiche Erwerbsarbeit und Privatbereich. Daran anschließend wurde eine Gesamtbetrachtung durchgeführt und die Ergebnisse untereinander verglichen. Die Funktion personaler Ressourcen erscheint als abhängig vom Belastungskontext. Im Kontext der Erwerbstätigkeit erscheinen sie eher als Moderatoren bei Belastungen im Privatbereich eher als Mediatoren. Das Kohärenzerleben spielt bei der Vorhersage des psychischen Befindens eine zentrale Rolle. Am besten gelingt die Vorhersage beim Einbeziehen aller Belastungs- und Ressourcenvariablen. Für die Vorhersage kardiovaskulärer Laborparameter sind ressourcenseitig in erster Linie Handlungsvariablen relevant. Die Vorhersage dieser Parameter gelang am besten durch Belastungen aus der Erwerbsarbeit und personalen Ressourcen. Es werden darüber hinaus Belastungs-Ressourcen-Muster gefunden, die sehr deutlich vermögen, zwischen Frauen mit hohem und geringem kardiovaskulären Risiko zu trennen.

Since its premiere in 1878, Antonín Dvořák’s Piano Concerto in G Minor has been underrated and held in low regard by musicologists, critics, performers and audiences alike. Vilém Kurz (1872-1945), a Czech pianist and pedagogue, revised and reworked the piano solo part to incorporate what he considered to be added brilliance and pianistic effectiveness. However, the revised version has not increased the popularity of the work. In recent decades, this concerto has begun to appear more often in the programs and recordings are currently available, utilizing either the original piano part or Kurz's revision or a combination of both. In order to gain a broader analytical perspective and achieve a more authentic interpretation of the piece, a thorough understanding of the relation between Dvořák’s work and Kurz's revisions is indispensable. This study examines these adaptations and compares them with Dvořák’s scoring in order to gain further insight to Kurz's musical intent and pianistic aims. Examples from all movements are evaluated vis-à-vis the original to determine their purpose and musical validity.

Das erste gestellte Ziel war es, die histologischen Strukturen eines Gewebedünnschnittes anhand der aufgenommenen FT-IR-Spektren sichtbar zu machen und diese mit dem konventionell gefärbten Schnitt und der autoradiographischen Aufnahme zu vergleichen. Dazu wurde ein Messsystem bestehend aus einem FT-IR-Spektrometer mit Mikroskop und einem computergesteuerten XY-Tisch aufgebaut und die notwendige Steuer- und Auswerte-Software entwickelt. Es konnte gezeigt werden, dass sich die FT-IR-Spektren mit geeigneten Auswerteverfahren zur Darstellung der histologischen Strukturen nutzen lassen. Dazu wurden zwei verschiedene Methoden eingesetzt, die PCA und die Fuzzy-Clusterung (FCM). Im zweiten Teil dieser Arbeit sollte ein Klassifikations-Algorithmus gefunden werden, mit dessen Hilfe sich Spektren von unbekannten Gewebeproben vorher definierten Modellen zuordnen lassen. Dazu wurde eine Spektren-Datenbank aus mehr als einhundert Gewebeproben angelegt. Aus dieser Datenbank wurden einige zehntausend Spektren ausgewählt und zu Modell-Datensätzen für sechs verschiedene Gewebetypen zusammengefasst. Für die Zuordnung unbekannter Spektren zu diesen Modellen wurde ein SIMCA-Klassifikations-Algorithmus entwickelt sowie ein LDA-Algorithmus eingesetzt. Für beide Methoden wurde die Klassi-fikations-Leistung anhand der Spezifität und Sensitivität bestimmt. Beide Klassifikations-Algorithmen führten zu guten Ergebnissen. Der SIMCA-Algorithmus erreichte eine Spezifität zwischen 97 % und 100 %, sowie eine Sensitivität zwischen 62 % und 78 % (bei einem Vertrauensintervall von 97,5 %). Der LDA-Algorithmus ermöglichte eine etwas bessere Sensitivität von 72 % bis 90 %, auf Kosten der Spezifität, welche zwischen 90 % und 98 % lag. Zusammenfassend kann festgestellt werden, dass sich die FT-IR-Mikrospektroskopie und die vorgestellten Auswerte-Algorithmen sehr gut zur Klassifizierung von Gewebedünnschnitten eignen.

Bei der Publikation handelt es sich um den Abschlussbericht einer erstmals durchgeführten Befragung der Absolventen der Medizinischen Fakultät der TU Dresden zum beruflichen Verbleib und zur retrospektiven Bewertung der Studienqualität. Der vorliegende Abschlussbericht gliedert sich zunächst in eine Kurzzusammenfassung der wichtigsten Ergebnisse, dann in einen Abschnitt zur Anlage und Durchführung der Studie und in Abschnitte zu den einzelnen Themengebieten der Befragung. Im einzelnen wurden in Zusammenarbeit mit der Hochschulleitung der TU Dresden als Ziele und Themen der Absolventenbefragungen formuliert: An erster Stelle stand die Informationsgewinnung zum Verbleib der Absolventen, ihrer Berufsfelder, Einkommen, Arbeitszufriedenheit und Arbeitsmarktchancen. Die Informationsgewinnung zur retrospektiven Bewertung der Qualität der Lehre und des Studiums durch Absolventen stand an zweiter Stelle. So sollen durch die Fakultäten auch Anregungen und Verbesserungsvorschläge zur Reform von Studienprogrammen abgeleitet werden können und Vergleichsmöglichkeiten mit der Bewertung der Lehre und des Studiums durch Studenten gewonnen werden. Weitere Ziele waren Vorbereitungen für kontinuierliche Absolventenbefragungen an allen Fakultäten der TU Dresden sowie Fragebogen-Adaptionen für die Fakultäten. Schließlich wurde als langfristiges Ziel die Entwicklung eines fundierten Befragungsdesigns für Längsschnittstudien (Wiederholung der Befragungen nach mehreren Jahren mit denselben und neuen Absolventen) flächendeckend für alle Fakultäten der TU Dresden genannt. Zusätzlich zu den einzelnen Themengebieten der Befragung erfolgte eine Analyse der Bestimmungsgründe beruflichen Erfolgs. Gerade letztere Analyse führte auch zu einigen unerwarteten Ergebnissen. Gängige (hochschulpolitische) Thesen, welche Absolventen besonders erfolgreich seien, konnten nicht bestätigt werden. Andere Eigenschaften erwiesen sich als wesentlich wichtiger. Weitere Informationen zu den Dresdner Absolventenstudien finden Sie auch im Internet unter www.tu-dresden.de/phfis/lenz/fo/Absolventenstudie.html.

[pt] A presente tese tem como objetivo estudar as reações descontínuas que ocorreram nos contornos de grão (CG) sob condições de envelhecimento a altas temperaturas e identificar as fases que precipitam em função do tempo em uma liga de alto teor de Cr e Ni – Liga 33, tendo em vista o efeito destas transformações nas potenciais aplicações em indústrias de alto desempenho. Amostras na condição como recebida foram submetidas a tratamentos isotérmicos de envelhecimento a 700 graus C, 800 graus C e 900 graus C. Ênfase foi dada ao estudo do envelhecimento a 800 graus C em intervalos de tempo entre 10 minutos e 100 horas com o objetivo de promover fenômenos de precipitação nos modos convencional e descontínua. A caracterização microestrutural foi realizada por microscopia óptica (MO), microscopia eletrônica de varredura (MEV) analítica por espectroscopia por dispersão de energia de raios-X (XEDS), difração de elétrons retroespalhados (EBSD) e microscopia eletrônica de transmissão (MET) no modo convencional, utilizando contraste de difração, e no modo analítico (STEM/XEDS). Resultados obtidos por STEM/XEDS e difração de elétrons mostraram que a transformação descontínua, pela partição de solutos, gera colônias de precipitação descontínua (PD) concomitante à migração do CG e resulta na precipitação de cinco diferentes fases dentro de uma mesma colônia de PD: (1) carbeto-M(23)C(6) rico em Cr com estrutura CFC; (2) fase-eta enriquecida em Si com estrutura cúbica-diamante; (3) fase alfa rica em Cr com estrutura CCC; (4) fase intermetálica sigma com estrutura tetragonal e (5) nitreto-M(2)N rico em Cr com estrutura hexagonal. Em geral, as colônias de PD na Liga 33 evoluem no envelhecimento seguindo a sequência, a saber: nos estágios iniciais do processo ocorre precipitação intergranular (carbeto-M(23)C(6) e fase-eta) no CG original; com o aumento no tempo de envelhecimento, os contornos migraram alimentados pela difusão de soluto num processo conhecido como DIGM (diffusion-induced grain boundary migration), enquanto precipitados da fase alfa-Cr nuclearam adjacente ao CG e cresceram com morfologia lamelar acompanhando a migração do contorno, desenvolvendo, assim, as colônias de PD. Eventualmente, a fase-eta também precipita no interior da colônia e na frente de reação. Nos estágios finais do processo de crescimento das colônias de PD ocorre a formação da fase-sigma na frente de reação da PD e, posteriormente, a formação do nitreto-M(2)N na frente de reação e dentro da colônia. Foi verificado que a reação de PD é controlada, primeiramente, pela difusão de CG do Cr e, com o tempo de reação pela difusão de volume do Cr, o que resultou em um crescimento no estado não-estacionário da reação. Além da ocorrência de cinco fases precipitadas dentro da mesma colônia, outra característica marcante da reação de PD na Liga 33 refere-se à consistente evidência que a fase inicialmente precipitada nos CG (carbeto-M(23)C(6) é diferente da fase precipitado com morfologia lamelar (fase alfa-Cr) dentro da colônia. Tal observação constitui a primeira evidência para o fenômeno de PD envolvendo colônias multi-fases em materiais multicomponentes estruturais. / [en] This thesis aims at study the discontinuous reactions taking place at grain boundaries (GB) under high-temperature aging conditions and to identify the precipitated phases as a function of the time in a Cr-Fe-Ni alloy - Alloy 33, in view of the deleterious effect of these transformations on potential applications of this alloy in high-performance industries. Samples in the as-received condition were submitted to isothermal aging treatments at 700 C degrees, 800 C degrees and 900 C degrees. Emphasis was given to the study of aging at 800 C degrees in time intervals between 10 minutes and 100 hours in order to promote precipitation phenomena in the conventional and discontinuous modes. The microstructural characterization was carried out by light optical microscopy (LOM), analytical scanning electron microscopy (SEM) by X-ray energy dispersive spectroscopy (XEDS), electron backscatter diffraction (EBSD) and transmission electron microscopy (TEM) under conventional mode using diffraction contrast and analytical mode (STEM/XEDS). Results obtained by STEM/XEDS and electron diffraction revealed that the discontinuous transformation, by solutes partitioning, generates discontinuous precipitation (DP) colonies concomitant with GB migration and results in the precipitation of five different phases within a single DP colony: (1) Cr-rich M(23)C(6)-carbide with FCC structure, (2) Si-enriched eta-phase with diamond-cubic structure, (3) Cr-rich alpha-phase with BCC structure, (4) intermetallic sigma-phase with tetragonal structure, and (5) Cr-rich M(2)N-nitride with hexagonal structure. In summary, DP colonies in Alloy 33 upon aging at 800 C degrees evolve according the following the sequence: in the initial stages of the process intergranular precipitation (M(23)C(6)-carbide and n-phase) occurs at original GB; with the increase in aging time, the boundaries migrated fed by solute atoms in a process known as diffusion-induced grain boundary migration (DIGM), whereas alpha-Cr phase precipitates have nucleated adjacent to the GB and grew with lamellar morphology accompanying the migration of the boundary thereby developing the DP colonies. Eventually, the n-phase also precipitates both within the colony and at the DP reaction-front. Over the final stages of the DP colonies growth process occurs the nucleation and growth of the sigma-phase at the GB reaction-front and, later, M(2)N-nitride precipitates also at the reaction-front and within the DP colony. It was verified that the DP reaction growth is controlled, initially by GB diffusion of Cr and, with the progress of reaction time by the volume diffusion of the Cr, which resulted in a non-steady state growth process. In addition to the occurrence of five precipitated phases within the same colony, another striking feature of the DP reaction in Alloy 33 refers to the consistent evidence that the phase initially precipitated at original GB position (M(23)C(6)-carbide) is different from the precipitated phase with lamellar morphology (alpha-Cr phase) within the colony. This observation constitutes the first evidence for the DP phenomenon resulting in multi-phase DP colonies in multicomponent structural materials.

Aquesta recerca explora els determinants de la satisfacció amb l'habitatge en les famílies de baixos ingressos. L'estudi es porta a terme en el marc de programes d'habitatges subvencionats, des de la perspectiva d'aquells que prenen les decisions, formulant les següents preguntes d'investigació: Quins criteris es prenen en consideració quan es dissenyen els programes d’habitatge? Quins són els determinants claus de satisfacció amb els habitatges en famílies de baixos ingressos? I quins són els efectes de la subvenció en els habitatges i en la satisfacció de les famílies de baixos ingressos? Per contestar la primera pregunta, es va realitzar un estudi qualitatiu amb entrevistes en profunditat a directius implicats en el disseny i implementació del “Techo Propio”, al Perú l'any 2002. Els resultats indiquen que les polítiques es van centrar en la participació del sector privat, i en què les famílies rebessin un habitatge amb serveis bàsics. Per respondre a la recerca de segona i tercera pregunta es va realitzar un estudi quantitatiu, pel qual es va dissenyar un model general de satisfacció amb l'habitatge, basat en tres categories: domini i qualitat d'habitatge, i qualitat de l'entorn. Les dades van ser recollides a través d'una enquesta a les famílies que van ser seleccionats per rebre la subvenció de l'Estat. Els indicadors utilitzats van ser: possessió, exclusivitat, qualitat dels materials, zona, serveis bàsics, millores, ampliacions, serveis addicionals, problemes de l'entorn i serveis addicionals de l'entorn. Els resultats mostren que la possessió, exclusivitat i l'espai són els indicadors determinants més significatius. Podrien existir altres raons per les quals les famílies que van rebre el subsidi pels habitatges estiguin satisfetes. . És probable que la satisfacció de les persones envers el seu habitatge transcendeixi al bé per si mateix, i estigui influenciat per l’efecte que té en altres aspectes de la vida dels seus habitants. Per respondre a la tercera pregunta, vam comparar les famílies que van rebre la subvenció amb aquells que no el van acceptar; les famílies amb subsidi van mostrar una major satisfacció amb la seva vivenda, però amb indicadors més baixos respecte als que no van acceptar el subsidi, en els àmbits de l'àrea de l'habitatge, serveis bàsics i problemes de l'entorn. / Esta investigación explora los determinantes de satisfacción con la vivienda en las familias de bajos ingresos. El estudio se realiza en el contexto de los programas de viviendas subsidiadas, desde la perspectiva de los que toman las decisiones, formulando las siguientes preguntas de investigación: ¿Qué criterios se tienen en consideración cuando se diseñan los programas habitacionales? ¿Cuáles son los determinantes claves de la satisfacción con la vivienda en las familias de bajos ingresos? y ¿Cuáles son los efectos del subsidio en las viviendas y en la satisfacción de las familias de bajos ingresos? Para responder la primera pregunta se realizó un estudio cualitativo con entrevistas en profundidad a ejecutivos involucrados en el diseño y en la implementación del programa Techo Propio, en el Perú en el año 2002. Los resultados indican que las políticas estuvieron centrados en asegurar la participación del sector privado, y que las familias recibieran una vivienda con servicios básicos. Para responder la segunda y tercera pregunta de investigación se realizó un estudio cuantitativo, para lo cual se diseñó un modelo general de satisfacción con la vivienda, basados en tres categorías: dominio sobre la vivienda, calidad de la misma y calidad del entorno. Los datos se recolectaron mediante una encuesta a familias que fueron seleccionadas para recibir el subsidio del Estado. Los indicadores utilizados fueron: tenencia, exclusividad, calidad de los materiales, área, servicios básicos, mejoras, ampliaciones, servicios adicionales, problemas del entorno y servicios, adicionales del entorno. Los resultados demuestran que la tenencia, la exclusividad y el área son los determinantes significativos. Parecería que existen otras razones por las cuales las familias que recibieron el subsidio habitacional se sienten satisfechas. Es probable que la satisfacción de las personas con su vivienda, trascienda al bien en sí mismo, y esté influenciada por los efectos que tiene en otros aspectos de la vida de sus habitantes. Para responder la tercera pregunta, se compararon las familias que recibieron el subsidio con aquellas que no lo aceptaron; las familias con subsidio mostraron una mayor proporción de familias satisfechas con su vivienda, pero indicadores más bajos en el área de la vivienda, los servicios básicos, y en los problemas del entorno, en comparación con las familias que no recibieron el subsidio. / This research explores the determinants of housing satisfaction in low-income families. The study was done in the context of subsidized housing programs, from the perspective of decision makers. The following questions make the course of this research: Which criteria is taken into consideration when designing housing programs? What are the key determinants of housing satisfaction in low-income families? And what are the effects of the subsidy in housing and in low-income families’ satisfaction? To answer the first question, a qualitative study was conducted using in-depth interviews with executives involved in the design and implementation of the “Own Roof” Program (“Techo Propio” Program) in Peru in 2002. The results indicate that policies were focused on ensuring the participation of private sector so that families receive housing with basic services. A quantitative study was conducted in order to answer the second and third research questions. A general model of housing satisfaction was designed based on three categories: housing control, and housing and environmental quality. Data was collected through household surveys; the families surveyed were selected to receive the subsidy. The indicators are the following: ownership, exclusivity, quality of materials, area, basic services, upgrades, extensions, additional services, environmental and service problems, and others related to environment. The results show that possession, exclusivity and area are significant determinants. It would seem that there are other reasons that explain why families receiving housing subsidy are satisfied. Probably, the satisfaction of people with housing goes beyond the good in itself and is influenced by the effects it has on other aspects of life that affect its inhabitants. A comparison between families who receive the subsidy with the ones that did not accept it was used in order to answer the third question. The subsidized families show a higher proportion of families satisfied with their housing, but lower indicators in the housing area, basic services, and environmental problems, compared to families who did not receive the subsidy.

International Telemetering Conference Proceedings / October 26-29, 1998 / Town & Country Resort Hotel and Convention Center, San Diego, California / In support of the X-33 single-stage-to-orbit program, NASA Dryden Flight Research Center was selected to provide continuous range communications of the X-33 vehicle from launch at Edwards Air Force Base, California, through landing at Malmstrom Air Force Base, Montana, or at Michael Army Air Field, Utah. An extensive real-time range simulation capability is being developed to ensure successful communications with the autonomous X-33 vehicle. This paper provides an overview of the various levels of simulation, integration, and test being developed to support the X-33 extended range subsystems. These subsystems include the flight termination system, L-band command uplink subsystem, and S-band telemetry downlink subsystem.

International Telemetering Conference Proceedings / October 25-28, 1999 / Riviera Hotel and Convention Center, Las Vegas, Nevada / NASA and the Air Force are increasing the number of hypersonic and access-to-space programs creating a growing requirement for flight test ranges over large regional areas. A principal challenge facing these extended test ranges is the ability to provide continuous vehicle communications by filling the gaps in coverage between fixed ground stations. Consequently, there is a need for mobile range systems that provide a multitude of communication services under varying circumstances. This paper discusses the functional design and systems capabilities, as well as the mission support criteria, concerning NASA’s Mobile Operations Facility (MOF). The MOF will be deployed to Dugway Proving Grounds (DPG), Utah, in support of the X-33 single-stage-to-orbit (SSTO) demonstrator.

Aquest projecte de recerca se centra en el mesurament de diverses característiques de la organització i de l'entorn amb la vinculació d'aquestes variables als esforços de la companyia; la qual va invertir en intel·ligència competitiva (IC). Aquest estudi té per objecte comprovar si nou característiques organitzatives i vuit condicions ambientals tenen un impacte positiu en les despeses d’IC. A més, s'estudien els efectes de les característiques de l'entorn sobre la relació entre despeses d'organització i IC. Es van estudiar les organitzacions centrades en una Unitat Estratègica de Negoci (UEN). Es va utilitzar una metodologia quantitativa. Es van recollir dades de 225 professionals d’IC per tal de provar les hipòtesis. Els resultats mostra que una variable de la organització “la innovació tecnològica d’una UEN” és significativa y i té un impacte positiu en les despeses d’IC, tot i que l'anàlisi descriptiva mostra que altres quatre variables estan relacionades amb les despeses d’IC. A més, s rebutgen tres variables d'organització. En quant a les vuit variables de l'entorn, dos són significatives i tenen un impacte positiu en les despeses d’IC . Aquests són "la innovació tecnològica de la indústria" i "restriccions regulatòries". L'anàlisi descriptiva mostra que només un dels sis variables de l'entorn, és rebutjada. Pel que fa a l'efecte de contingència de les vuit característiques ambientals sobre la relació entre les nou variables de l'organització i les despeses d’IC, no és possible demostrar l'efecte moderador encara que l'anàlisi descriptiva si mostra alguns efectes. Els resultats de l'estudi permet a qualsevol empresa determinar si hi ha la necessitat de dedicar recursos a IC en base a les condicions organitzatives i de l'entorn de cada empresa. Aquelles empreses que tenen condicions similars a les que es mostren a ser significatiu, poden tenir una necessitat d'establir una funció de IC. / Este proyecto de investigación se concentra en medir varias características de la organización y del entrono y enlazar estas variables con los recursos invertidos por la empresa en inteligencia competitiva (IC). Este estudio comprueba empíricamente si nueve características de la organización y ochos condiciones del entorno tienen un impacto positivo en los gastos en la IC. Adicionalmente, se estudia el efecto de las ochos condiciones del entorno sobre la relación entre la organización y los gastos de IC. Las organizaciones se analizan centrándose en sus unidades estratégicas de negocio (UENs). El método aplicado es cuantitativo. Para poder testear las hipótesis se emplearon datos obtenidos de 225 profesionales de IC. Los resultados mostraron que una variable de la organización, “innovación tecnológica de una UEN”, es significativa y tiene un impacto positivo en el gasto en IC, aunque el análisis descriptivo de otras cuatro variables de la organización muestra que están relacionadas con los gastos de IC. Adicionalmente, tres variables de la organización no están positivamente relacionadas con los gastos de IC. En cuanto a las ocho variables de entorno, dos son significativas y tienen un impacto positivo en los gastos de IC. Estas son: “innovación tecnológica de la industria” y “restricciones regulatorias”. El análisis descriptivo muestra que solamente una de las otras seis variables del entorno no están positivamente relacionadas con los gastos de IC. Respecto a los factores de contingencia de las ocho características del entorno y que afectan a la relación entre la organización y los gastos de CI, no es posible probar el efecto moderador aunque el análisis descriptivo muestra algunos efectos. Los resultados del estudio permiten a cualquier empresa determinar si existe la necesidad de dedicar recursos a la CI en base a las condiciones de la organización y del entorno de cada empresa. Aquellas empresas que tienen condiciones similares a las que se demuestra que son significativas, pueden tener una necesidad de establecer una función de CI. / This research project focuses on measuring several organizational and environmental characteristics and linking these variables to the company’s efforts invested in competitive intelligence (CI). This study sets out to test empirically if nine organizational characteristics and eight environmental conditions have positive impact on CI expenses. In addition, the effects of the eight environment characteristics on the relationship between organization and CI expenses are studied. Organizations are analyzed focusing on their Strategic Business Units (SBUs). A quantitative methodology is used. Data was collected from 223 CI practitioners in order to test the hypotheses. The results show that one organizational variable “SBU technology innovation” is significant and has a positive impact on CI expenses, although descriptive analysis shows that another four variables are related to CI expenses. In addition, three organizational variables are not positive related to CI expenses. Regarding the eight environmental variables, two are significant and have a positive impact on CI expenses. These are “industry technology innovation” and “regulatory constraints”. Descriptive analysis shows that only one of the other six variables of the environment, is not positive related to CI expenses. With regard to the contingency effect of the eight environmental characteristics on the relationship between the nine organization variables and the CI expenses, it has not been possible to prove the moderating effect although descriptive analysis does show some effects. The results of the study allows any company to establish whether there is a need to devote resources to CI based on the organizational and environmental conditions of each firm. Those firms which have similar conditions to the ones shown to be significant, may have a need to establish a CI function.

Antecedents: la malaltia tuberculosa està relacionada tant amb factors biològics com amb altres determinants de la salut. A Espanya durant els darrers anys es produeixen canvis a l’entorn econòmic, social i sanitari que poden afectar a l’evolució de la malaltia tuberculosa. Objectiu de la tesi: establir com els determinants poden explicar els canvis en el comportament epidemiològic de la tuberculosi i quina ha estat la importància relativa de cadascun. Plantegem una visió holística de la malaltia, en la qual la seva evolució es relaciona amb múltiples factors, molts d’ells no sanitaris. Metodologia: (1) revisió de la literatura i recollida de dades; (2) anàlisi de cointegració de les sèries temporals per a descriure la consistència de cadascun dels determinants i confirmar les seves relacions a llarg termini amb la malaltia; i (3) construcció de models estructurals per analitzar dades transversals que poden mesurar fenòmens multidimensionals i latents, no directament mesurables, com és la propensió a la tuberculosi. Els resultats confirmen les hipòtesis: A) Anàlisi de sèries temporals: (1) la població desprotegida és més susceptible enfront de la malaltia, mentre que no ho és una societat més benestant; (3) els trastorns orgànics i multiorgànics faciliten la progressió de la tuberculosi; (4) la capacitat econòmica, un millor finançament del sistema sanitari i una planificació eficient d’estratègies en salut contribueixen a una menor incidència de la tuberculosi i a una utilització més eficient dels recursos; (5) els estils de vida perjudicials i una climatologia adversa produeixen més utilització dels serveis sanitaris i una major incidència. B) Models estructurals: tant el model MIMIC com el model PATH confirmen que els pesos relatius de cada determinant són diferents. La importància de variables representatives del medi ambient i estils de vida pot ser quatre vegades més gran que la de variables relacionades amb el determinant biològic. / Antecedentes: la tuberculosis está relacionada tanto con factores biológicos como con otros determinantes de la salud. Objetivo de la tesis: establecer como los determinantes de la salud pueden explicar los cambios en el comportamiento epidemiológico de la tuberculosis y cuál ha sido la importancia relativa de cada uno en España. Planteamos una visión holística de la enfermedad, en la cual su evolución se relaciona con múltiples factores, muchos de ellos no sanitarios. Metodología: (1) revisión de la literatura y recogida de datos; (2) análisis de cointegración de las series temporales para describir la consistencia de cada uno de los determinantes y confirmar sus relaciones a largo plazo con la enfermedad; y (3) construcción de modelos estructurales para analizar datos transversales que pueden medir fenómenos multidimensionals y latentes, no directamente medibles, como es la propensión a la tuberculosis. Los resultados confirman las hipótesis: A) Análisis de series temporales: (1) la población desprotegida es más susceptible frente a la enfermedad, mientras que no lo es una sociedad con un alto nivel de vida ; (3) los trastornos orgánicos y multiorgánicos facilitan la progresión de la tuberculosis; (4) la capacidad económica, una mejor financiación del sistema sanitario y una planificación eficiente de estrategias en salud contribuyen a una menor incidencia de la tuberculosis y a una utilización más eficiente de los recursos; (5) los estilos de vida perjudiciales y una climatología adversa producen más utilización de los servicios sanitarios y una mayor incidencia. B) Modelos estructurales: tanto el modelo MIMIC como el modelo PATH confirman que los pesos relativos de cada determinante son diferentes. La importancia de variables representativas del medio ambiente y estilos de vida puede ser cuatro veces más grande que la de variables relacionadas con el determinante biológico. / Background. Tuberculosis is related to biological factors, as well as, to other health factors. Objective. The purpose of this thesis is to analyse the contribution of health determinants to understand changes in the epidemiological behaviour of tuberculosis in Spain. The relative importance of each health determinant effect is evaluated. It is shown that the evolution of tuberculosis is not only related to health determinants, but also to non-health factors. Methodology. (1) Review of the literature and data collection; (2) time series cointegration analysis to describe the consistency of each of the determinants and to confirm its long-term relationships with the disease; and (3) cross-sectional data analysis through structural equations models that allow to measure latent multidimensional phenomena, which are not directly measurable, such as the propensity to tuberculosis. The results confirmed our hypothesis: A) Time series analysis: (1) the unprotected population is more susceptible against tuberculosis. In contrast, a welfare society is more resistant against the disease; (2) organic and multi-organic disorders facilitate the progression of tuberculosis; (3) the size of the budget devoted to health, a better health care financing system and effective health care planning strategies contribute to a lower incidence of tuberculosis and more efficient use of resources; (4) harmful lifestyles and adverse weather conditions increase the use of health services and the incidence of tuberculosis. B) Structural equation modeling: both the hypothesized multiple indicators multiple causes (MIMIC) model and the path model show significant differences in the relative weight of the determinants in explaining tuberculosis indicators. Interestingly, the impact of environment and lifestyles variables on tuberculosis is four times higher than the impact of biological health variables.