ANTECEDENTS La prevalença de tabaquisme en els pacients ingressats en unitats hospitalàries de salut mental pot arribar fins a un 80% i poden arribar a morir uns 25-30 anys de mitjana abans que la població general, habitualment per malalties causades o agreujades pel tabac. No obstant, l’abordatge del tabaquisme als centres de salut mental ha estat habitualment ignorat i d’altra banda, les lleis de prohibició de fumar han estat més permissives amb les unitats d’ingrés de psiquiatria. OBJECTIUS 1. Examinar les estratègies de control del tabaquisme implementades a les institucions d'hospitalització psiquiàtrica de Catalunya i identificar àrees de millora. 2. Avaluar el nivell de fum ambiental del tabac (FAT) a les unitats de salut mental hospitalària de Catalunya segons el tipus de normativa de control del consum de tabac. 3. Comparar la percepció de nivell de FAT per part de treballadors i pacients amb els resultats obtinguts mitjançant una mesura objectiva i descriure la preferència per les diferents normatives de control del consum de tabac. 4. Avaluar la possible associació entre malestar psicològic i exposició al FAT en la població adulta espanyola. METODOLOGIA Les dades d’aquesta tesi provenen de tres estudis transversals diferents. En el primer estudi es va utilitzar una enquesta sobre quatre dimensions del control del tabaquisme (intervenció clínica sobre el consum de tabac, formació i compromís dels professionals, control dels espais on es permet/prohibeix fumar i comunicació de les normatives sense fum). L’enquesta es va enviar als caps d’unitats d’ingrés hospitalari i centres de dia en salut mental de Catalunya (n=186). En el segon estudi es va mesurar el nivell de FAT a les unitats hospitalàries de salut mental de Catalunya (n=64) mitjançant les PM2.5 (partícules aèries PM2.5, com a marcador de l’exposició ambiental). A la vegada, es va passar una enquesta als pacients i professionals d’aquestes unitats (n=600 i n=575, respectivament) sobre l’exposició percebuda al FAT i sobre les preferències per diferents tipus de normatives de control del consum de tabac als dispositius de salut mental. El tercer estudi utilitza les dades de població adulta mai-fumadora (n=11.214) de la Encuesta Nacional de Salud de España (2011-2012). RESULTATS El control del tabaquisme als dispositius de salut mental era generalment baix, especialment quant a la intervenció clínica en el consum de tabac sobre aquests pacients, la manca de disponibilitat de fàrmacs per deixar de fumar i la poca formació dels professionals en aquest tema. Aquests resultats eren especialment baixos en el cas dels Centres de Dia. D’altra banda, es va detectar que només aquells dispositius amb normatives de prohibició de fumar tant en els interiors com en els exteriors tenien nivells de PM2.5 dins dels nivells recomanats per l’OMS i que els dispositius que permetien als pacients fumar a zones exteriors o interiors podien doblar o quintuplicar aquests nivells recomanats. No obstant, els professionals i pacients tenien una baixa percepció d’estar exposats al FAT. En el cas dels professionals, aquesta percepció d’estar exposats al FAT era més baixa en metges que en infermeres, en canvi els metges tenien una prevalença de consum de tabac per sota de la població general i les infermeres per sobre. Així mateix, una majoria de pacients i professionals apostaven per deixar fumar als pacients als exteriors dels dispositius, tot i que no als interiors. Finalment, es va detectar que l’exposició passiva al FAT a la llar podria augmentar el malestar psicològic de les persones mai-fumadores. CONCLUSIONS El control del tabaquisme als dispositius de salut mental hospitalaris és baix. Aquells dispositius que prohibeixen fumar en interiors i exteriors són els únics que protegeixen adequadament del FAT. Els professionals i els pacients generalment infravaloren el nivell de FAT als interiors dels dispositius hospitalaris, i per tant el seu efecte perjudicial sobre la salut. Això podria tenir alguna influència en la major preferència per normatives de prohibició de fumar menys restrictives. El FAT podria afectar el malestar psicològic dels pacients ingressats en dispositius de mitjana i llarga estada, on encara es permet fumar als interiors. / Smoking prevalence can rise to 80% in patients admitted in mental health wards. However, tobacco control has usually been neglected in mental health settings. OBJECTIVES a) To examine tobacco control strategies undertaken in psychiatric units in Catalonia, b) to objectively evaluate the levels of second-hand smoke (SHS) in these units, c) to compare objectively assessed SHS to self-reported levels of exposure to SHS of patients and staff; and to describe preferences for different types of smoking bans, and d) to examine the potential association between SHS exposure and psychological distress. METHODS The data derives from three cross-sectional studies. For the first objective we used a questionnaire sent to the managers of mental health units (n=186). For the second and third objective we measured the level of SHS in the mental health wards of Catalonia (n=64) through the measurement of PM2.5 as a marker of SHS. At the same time, we administered a questionnaire to the inpatients and professionals of these 64 wards (n=600 and n=575, respectively) about their self-perceived exposure to SHS and their preference on different types of smoking bans. For the last objective we used a sample of adult never-smokers (n=11,214) from the Spanish National Health Interview Survey (2011-2012). RESULTS Tobacco control in mental healthcare services was usually low, especially with respect to the clinical intervention on patients’ tobacco use and the lack of professionals’ training in this field. Moreover, it was found that only those services with total smoking bans had levels of PM2.5 concentrations within the WHO recommended levels. The services with partial bans implemented (allowing smoking only outdoors or allowing indoor smoking) were two or five times over the recommended WHO levels. However, patients and professionals had a low perception of being exposed to SHS at harmful levels. A majority of patients and professionals agreed with allowing patients smoke outdoors. Finally, we found that passive exposure to SHS is associated with psychological distress in never-smokers exposed to SHS in their homes. CONCLUSIONS Tobacco control in hospital mental health services is low. Only wards with total smoking bans protect against SHS. Patients and staff generally underestimate the level of SHS in the wards. This could influence the preference of patients and staff for less restrictive smoking bans. SHS could affect psychological distress of patients in medium- and long-stay patients units, where smoking is still allowed indoors.

El síndrome de fibromialgia consiste en un cuadro de dolor crónico generalizado y extendido desde la zona axial hacia las zonas laterales y extremidades del cuerpo, de más de tres meses de evolución. Frecuentemente se acompaña de múltiples síntomas de alteración física y emocional que reducen la calidad de vida de los que la padecen. Varios tipos de tratamiento diferentes se han puesto a prueba, siendo el enfoque multidisciplinar el que mejores resultados ha demostrado. Sin embargo, existe evidencia limitada de cuál es el efecto que cada uno de los componentes terapéuticos aporta al conjunto de la terapia multidisciplinar.Los objetivos de esta tesis son los siguientes: en primer lugar, describir las características demográficas, clínicas y psicológicas de una muestra de mujeres afectas de fibromialgia, extraída de la consulta especializada reumatológica, residente en la comarca barcelonesa del Bages y observar su respuesta al tratamiento multidisciplinar en grupo; en segundo lugar y como objetivo principal, analizar si el tratamiento psicológico cognitivo-conductual añade efectos terapéuticos significativos al efecto obtenido por el conjunto de componentes terapéuticos del tratamiento multidisciplinar. Finalmente, conocer las variables que se relacionan con el cambio observado al final del tratamiento multidisciplinar en grupo.MÉTODO. Una cohorte de 83 mujeres diagnosticadas de fibromialgia conforman la muestra sobre la cual se llevan a cabo tres estudios. El primer estudio es descriptivo de las características demográficas, clínicas y de salud y muestra a su vez las características psicométricas del Cuestionario de Impacto de la Fibromialgia, FIQ, el más usado para este tipo de trastorno y que evalúa la afectación sobre las actividades habituales y la intensidad de los síntomas que la fibromialgia provoca. El segundo estudio es un ensayo clínico controlado y aleatorizado en el que se contrastan los efectos de un programa de tratamiento multidisciplinar en grupo, constituido por atención médica especializada, educación e información sobre el trastorno y rehabilitación física, y los efectos del mismo programa multidisciplinar descrito más tratamiento psicológico de enfoque cognitivo-conductual. El tercero es un estudio de regresión lineal para identificar qué variables tienen poder predictor sobre el cambio terapéutico que se haya observado.RESULTADOS. Las características demográficas más frecuentes halladas son las equivalentes a un estatus socio-económico bajo o medio-bajo, en mujeres que en su mayoría trabajan como obreras, trabajadoras de servicio o agrarias y que tienen un nivel de estudios primarios o elementales. El grado de afectación tanto de la funcionalidad física y psicológica como de la calidad de vida es de moderado a elevado. El FIQ muestra unas características psicométricas aceptables y aparece como el instrumento más sensible a la sintomatología que conforma la fibromialgia. El tratamiento multidisciplinar básico consigue mejoras significativas en la intensidad de los síntomas, la capacidad funcional y la calidad de vida; sin embargo, la terapia cognitivo-conductual no añade, aunque se acerca, a conseguir un efecto terapéutico significativo mayor al conseguido por el programa sin tratamiento psicológico. Las variables que más se relacionan con esta mejoría son la presencia de fatiga, un número más bajo de puntos sensibles al dolor y las características de personalidad centradas en la persecución de metas propias y realistas.CONCLUSIONES. Las características de la muestra no difieren de las recogidas previamente por la literatura. Un programa terapéutico basado en dar atención médica para el control de los síntomas, información y educación a las pacientes además de rehabilitación física puede ser suficiente para conseguir mejorías en la intensidad y el impacto del cuadro fibromiálgico. La aplicación de terapia cognitivo-conductual a todos los casos puede no ser necesaria. De la misma forma, se hace recomendable ajustar los programas de ejercicio físico de forma individual. La comorbilidad con la fatiga crónica y con una personalidad orientada hacia los propios intereses favorecen la respuesta al tratamiento.

Los efectos del alcohol son muy numerosos y su acción abarca casi todas las estructuras y sistemas del cuerpo humano. No obstante, es probablemente en el Sistema Nervioso Central (SNC) donde sus repercusiones son más marcadas. Los mecanismos y las vías de actuación de este tóxico son múltiples y comprenden tanto efectos directos sobre las células neuronales como indirectos secundarios a las modificaciones del funcionalismo de otros aparatos y sistemas.

Les persones amb una historia d'abús i maltractaments presenten una prevalència alta de comportaments parasuïcides. Malauradament però, hi ha una manca d'informació en voltant de la prevalència de les experiències d'abús en aquelles que han presentat comportaments parasuïcides.En aquest treball hem utilitzat versions modificades de qüestionaris estandarditzats d'autocomplexió d'abús sexual, físic i psicològic. També mides de psicopatologia general, i de l'estil parental. Aquests, varen ser administrats a una mostra de 257 dones que havien estat admeses de manera consecutiva durant un any a un hospital general d'Anglaterra, desprès de prendre una sobredosi intencionada de fàrmacs.Per l'estudi cas-control, la mostra foren 36 dones que havien estat admeses de manera consecutiva al mateix hospital i per la mateixa raó. Aquestes, varen ser aparellades amb la següent admissió (per motiu diferent a una sobredosis) en el mateix hospital, controlant sis variables: sexe, edat, zona de residència, origen ètnic, classe social, i estat civil. Per la anàlisi de la informació vàrem utilitzar correlacions i models de regressió logística.Aquest treball suggereix que l'abús sexual és molt prevalent en les dones que es prenen sobredosis de fàrmacs, demostrant que les experiències d'abús (sexual -tant intra com extrafamiliar-, físic, i psicològic) es donen amb major freqüència en dones que s'han pres una sobredosi de medicaments, que en controls.Va resultar molt interessant el constatar que les dones que s'havien pres un mínim de cinc sobredosis havien estat abusades amb major gravetat en els tres tipus d'abús. Aquestes repetidores majors havien estat abusades amb major freqüència abans dels tretze anys d'edat, durant períodes de temps més llargs, i era més probable que l'abús es tornés a patir en l'edat adulta (després dels setze anys). A més, a més, la gravetat dels tres tipus d'abús es trobava clarament relacionada amb la freqüència dels comportaments parasuïcides. També era més probable que l'abús s'hagués donat més aviat durant la infància, que haguessin estat exposades a determinats estils parentals, i que mostressin altres conductes autolesives.En aquest treball hem demostrat que abús sexual amb alts nivells d'intrusió es dona de manera molt freqüent en dones que es prenen sobredosis de fàrmacs. A més, a més demostrem que l'abús sexual prediu la repetició dels comportaments parasuïcides. Així, podem cloure aquesta síntesi afirmant que és molt important que preguntem sobre experiències d'abús durant la valoració psiquiàtrica rutinària desprès d'una sobredosi de fàrmacs. / We know that women with a history of abuse present a higher prevalence of deliberate self-harm, a term that includes overdoses and deliberate self-injury. However, there is a lack of information around the prevalence of the experiences of abuse in those who present with deliberate self-harm.In this study we have used modified versions of standardised self-reported questionnaires of sexual, physical and psychological abuse. Also, measures of general psychopathology and parental style. Those, were administered to a sample of 257 women that had been consecutively admitted over 12 months to a General Hospital in England, after taking a medical overdose.For the case-control study, the sample were 36 women that had been consecutively admitted to the same hospital and for the same reason. Those, were matched with the next admission (for a reason other than an overdose) to the same hospital, controlling for six variables: sex, age, area of residence, ethnical origin, social class, and civil status. To analyse the information we used correlations and models of logistic regression.This work suggests that sexual abuse is very prevalent amongst women who take medical overdoses, showing that the experiences of abuse (sexual -both intra and extrafamilial-, physical, and psychological) take place more frequently in women that have taken a drug overdose, than in controls.It was very interesting to establish that women who had taken a minimum of five overdoses had been more severely abused in the three types of abuse. These grand repeaters had been more frequently abused before the age of thirteen years, for longer periods, and it was more likely that the abuse was suffered again in adulthood (after the age of sixteen). Moreover, the severity of the three types of abuse was clearly related to the frequency of the deliberate self-harm. Also, it was more likely that the abuse took place earlier in childhood, that they were exposed to certain types of parenting ("affectionless control"), and that they showed other episodes of deliberate self-injury.In this thesis we show that contact sexual abuse is very prevalent in women that take overdoses. Furthermore, we demonstrate that sexual abuse predicts the repetition of deliberate self-harm. Therefore we can conclude that it is very important that we ask for any unwanted sexual experiences during our psychiatric assessment after a drug overdose.

Els articles de la Tesis formen part del projecte "PsyCoBarcelona", l'objectiu del qual ha estat estudiar l'epidemiologia de la comorbiditat psiquiàtrica en consumidors de drogues il·legals, en tractament o no, a Barcelona.Els dos treballs s'han portat a terme amb consumidors de drogues que sol·licitaren tractament de desintoxicació hospitalària (UDH) o tractament amb metadona (TMM). Els objectius han estat: 1) avaluar la presència de la comorbiditat psiquiàtrica i 2) valorar les implicacions en la gravetat de l'addicció, les complicacions mèdiques i la qualitat de vida en consumidors de drogues que demanen tractament. En consumidors de drogues ingressats en una UDH, la prevalença actual de comorbiditat psiquiàtrica és del 59%. Els diagnòstics més freqüents són: els trastorns de la personalitat (33%), els trastorns afectius (27%) i els trastorns d'ansietat (12%). Els malalts comòrbids ingressats tenen pitjor funcionament social i major prevalença d'altres diagnòstics per ús de substàncies respecte aquells pacients no comòrbids. Els pacients amb dependència d'opiacis, admesos en un TMM, presenten una prevalença del 32% de comorbiditat psiquiàtrica actual. Els diagnòstics més freqüents són: els trastorns de la personalitat (15%), els trastorns d'ansietat (14%) i els trastorns afectius (7%). Els pacients comòrbids són principalment dones, han treballat menys mesos en els sis mesos previs al TMM, presenten més infeccions pel VHC i VHB i han rebut més tractaments psiquiàtrics previs que els pacients no comòrbids. Els dependents d'heroïna que inicien un TMM tenen pitjor qualitat de vida que la població general i la població psiquiàtrica sense dependència d'opiacis, independentment de la presència o no de comorbiditat psiquiàtrica.Els resultats globals han demostrat l'elevada prevalença de comorbiditat psiquiàtrica entre consumidors de drogues que demanen tractament. Al comparar-ho amb consumidors que no demanen tractament, no es van trobar diferències en les prevalences globals. Els consumidors de drogues, en tractament o no, presenten majors prevalences vida de trastorns afectius i trastorns d'ansietat que la població general espanyola i europea.Els resultats suggereixen que la presència de comorbiditat psiquiàtrica no és un factor que incrementa la demanda de tractament i que els recursos assistencials disponibles no són suficientment atractius per als consumidors amb problemes psiquiàtrics comòrbids i per aquest motiu no arriben a tractament. / The articles of the Thesis are part of the project "PsyCoBarcelona", the goal of which has been to study the epidemiology of the psychiatric comorbidity in illegal substance drug users, in treatment or not, in Barcelona.Both works have been carried out with substance drug users that requested treatment of inpatient detoxication (HDU) or treatment with methadone (MMT). The goals have been: 1) to evaluate the presence of the psychiatric comorbidity and 2) the implications in the severity of the addiction, the medical complications and the quality of life in substance drug users that ask for treatment. In substance drug users admitted in a HDU, the current prevalence of psychiatric comorbidity is 59%. The most frequent diagnoses are: personality disorders (33%), mood disorders (27%) and anxiety disorders (12%). Comorbid inpatients have worse social functioning and higher prevalence of other diagnoses for substance use respect to those patients without comorbidity. The opiate dependent patients, accepted in a MMT, present a prevalence of 32% of current psychiatric comorbidity. The most frequent diagnoses are: personality disorders (15%), anxiety disorders (14%) and mood disorders (7%). Comorbid patients are mainly women, they have worked less months in the six months previous to the MMT, show more infections for the HVC and HVB and have received more previous psychiatric treatments than the patients without comorbidity. The opiate dependent patients who initiate a MMT have worse quality of life than the general population and the psychiatric population without dependence from opiates, independently of the presence or not of psychiatric comorbidity. The global results have demonstrated the high prevalence of psychiatric comorbidity among substance drug users that ask for treatment. Comparing these results with substance drug users that they did not seek for treatment, differences were not found in psychiatric comorbidity global prevalences. The substance drug users, who were in treatment or not, show higher life prevalence of mood disorders and anxiety disorders that the Spanish and European general population. The results suggest that the presence of psychiatric comorbidity is not a relevant factor to ask for treatment and that the medical resources available are not enough attractive for the substance drug users with psychiatric comorbidity and for this reason do not arrive at treatment.

L’anosognòsia és un trastorn associat a la MA que es defineix globalment com un dèficit de consciència de malaltia, de l’afectació i el grau d’aquesta. L’objectiu d’aquesta recerca va ser determinar la prevalença d’anosognòsia en la MA, establir la comorbilitat clínica amb altres característiques dels pacients, comparar dues metodologies d’avaluació i analitzar l’efecte sobre la qualitat de vida de pacients i sobre la càrrega dels familiars cuidadors. La mostra de l’estudi va estar formada per pacients i cuidadors procedents de l’Hospital Santa Caterina de Salt i de l’Hospital universitari de Bellvitge. La presència d’anosognòsia es va determinar mitjançant l’Anosognosia Questionnaire in Dementia (AQ-D). La prevalença d’anosognòsia global va ser de 46.7%, 28,4% en casos lleus i en casos moderats i greus va ser 64,6% i 91,4%, respectivament. L’anàlisi comparativa entre l’avaluació clínica i l’AQ-D va demostrar bona correlació (índex kappa = 0,7). Les diferències observades es van atribuir a l’amplitud de valoració que inclou l’AQ-D (capacitats físiques i trastorns de conducta). La presència d’anosognòsia s’ha associat als trastorns d’apatia, desinhibició i irritabilitat i a la depressió de forma inversa. La valoració de la qualitat de vida en els pacients va mantenir-se estable mentre els cuidadors la van puntuar pitjor a major anosognòsia. Alhora, els cuidadors de pacients amb anosognòsia van presentar major sobrecàrrega física i aïllament social, desgast emocional i sentiments de dependència. L’anàlisi de l’anosognòsia pot prevenir una mala adherència als tractaments, limitar conductes de risc i facilitar les tasques assistencials dels cuidadors, reduir el consum de recursos i, per tant, millorar la qualitat de vida de pacients i cuidadors, i retardant la institucionalització. / Anosognosia is a common disorder in Alzheimer disease (AD), and is defined as an overall lack of awareness of the disease and the degree of involvement of this. The aim of this research was to determine the prevalence of anosognosia in AD patients, establishing the comorbidities with other patient’s clinical characteristics, compared two methodologies for assessing anosognosia and analyzing the consequences on the quality of life (QOL) of patients and on burden of family caregivers. The study sample was comprised of patients and caregivers from Sta. Caterina's Hospital in Salt (Girona) and from Hospital Universitari de Bellvitge (Barcelona). The presence of anosognosia was mainly determined by Anosognosia in Dementia Questionnaire (AQ-D). The prevalence of anosognosia was 46.7%, 28.4% in mild cases, 64.6% in moderate and 91.4% in severe cases. The comparative analysis between clinical assessment of anosognosia and AQ-D score showed good correlation (kappa = 0.7). These observed differences were attributed to the breadth of assessment includes on the AQ-D (physical abilities and behavioural disorders). The presence of anosognosia was associated with increased disorders as apathy, disinhibition and irritability; and decreased depression. Assessing QOL in patients remained stable while the caregivers scored worse at higher anosognosia. Moreover, caregivers of patients with anosognosia showed greater burden expressed as social isolation, emotional exhaustion and feelings of dependency. The presence of anosognosia is associated with dementia’s severity but it is already present in early stages. The analysis of anosognosia can prevent risk behaviors, can facilitate the work of careers, and improve the quality of life of patients and caregivers.

La cefalea o mal de cap és un dels motius de consulta més freqüents als serveis de neurologia i molt prevalent a la població general. Sovint, el maneig és difícil perquè a vegades poden coexistir més d’un tipus de cefalea, no es posa suficient atenció a la comorbilitat (psicopatologia) o a altres factors que poden empitjorar la progressió de la cefalea com per exemple l’abús farmacològic. Aquest treball té per objectius (1) comparar els perfils psicopatològics de pacients amb cefalea crònica (CC), cefalea episòdica (CE) i controls (C); (2) comparar els perfils psicopatològics segons la resposta o no al tractament farmacològic preventiu; (3) analitzar si existeix una possible variable psicopatològica que pugui predir la resposta al tractament farmacològic; (4) comparar els perfils psicopatològics dels pacients amb cefalea crònica que fan abús farmacològic o no. (5) S’estudia un grup de 23 dones amb cefalea crònica resistents als tractaments preventius i s’assaja amb toxína botulínica (TB). Els pacients (CC, n=34; CE, n=47) acudien al servei de neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona per mal de cap. Eren explorats i diagnosticats segons els criteris diagnòstics de la Societat Internacional de Cefalees. Tant els pacients com el grup control (n=58) varen completar una bateria de test per avaluar els símptomes d’ansietat (STAI), depressió (BDI), obsessió-compulsió (MOCI) i perfil psicopatològic (MMPI-2, SCL-90-R). Es registrava la resposta al tractament preventiu als tres i sis mesos així com també la presència o no d’abús farmacològic. En el cas de ser resistents a tots els tractaments preventius se’ls proposava tractament amb TB i es realitzava un seguiment als tres mesos. Els resultats mostren que els pacients amb CC presenten puntuacions significativament superiors als pacients amb CE i al grup control en símptomes d’ansietat i depressió. Les dones amb CC presenten puntuacions significativament superiors en obsessió-compulsió que les dones amb CE i C. El perfil psicopatològic dels pacients amb CC presenta puntuacions significativament més elevades de forma global en relació al grup amb CE i al C. Dins el grup amb CC, el grup que no presenta resposta mostra puntuacions significativament superiors en la triada neuròtica del MMPI (hipocondriasi, depressió, histèria), paranoia i psicastenia que el grup de cefalees cròniques que presenta bona resposta al tractament farmacològic. No s’obté una variable psicopatològica clarament predictora de bona o sense resposta al tractament farmacològic en pacients amb cefalea crònica. No s’aprecien canvis significatius en la freqüència i intensitat dels símptomes d’ansietat i depressió al llarg del tractament amb TB en el grup que presenta resposta o no resposta al tractament farmacològic. El perfil psicopatològic dels pacients que fan abús o no de medicació difereix en funció del sexe i del tipus de cefalea inicial. / Headache is one of the most common reasons for consultation in neurological departments. Management of this disorder is difficult due to the coexistence of different types of cephaleas, psychopathological comorbidity and pharmacological overuse. The aims of this study were (1) to compare the psychopathological profile (PSYP) of chronic headache (CH) with episodic headache (EH) and a healthy control group (C), (2) to study possible differences in the PSYP between patients who respond to medication and those who do not, (3) to seek a possible psychopathological trait that could predict response to medication (4), to determine any differences in the PSYP between patients with chronic headache and medication overuse (CHO) and patients without medication overuse, and (5), to study a sample of 23 women with CH resistant to medication who received botulinum toxin (BT). Patients (CH, n=340; EH, n=47) were visited at the neurology department of a tertiary hospital for headache complaints. Clinical diagnosis was made using International Headache Society Clinical Criteria. A psychopathological test battery was administered to all patients and the control group (n=58) to assess anxiety (STAI), depression (BDI), obsession-compulsion (MOCI) and psychopathological personality symptoms (MMPI-2, SCL-90-R). At three and six months we recorded the pharmacological response to the preventive treatment and the presence or not of medication overuse. Patients who did not respond to any treatment received BT and response was monitored at three months. Results showed that patients with CH had higher scores than the EH and control groups concerning anxiety and depression, obsession-compulsion, and global PSYP scores. In the CH group, patients without treatment response had higher scores in hypochondriasis, depression, hysteria, paranoia and psychasthenia (MMPI) than patients with good treatment response. We did not find any psychological variable that could clearly predict treatment response in CH patients. There were no statistically significant variations in frequency and intensity of anxiety and depression symptoms after any BT treatment between the groups with a good response to treatment and the group with no response. The PSYP of the group with medication overuse differed from that in patients without overuse regarding gender and the type of initial headache.

El nostre estudi ha investigat la relació entre sobrepès/obesitat i les capacitats executives, els problemes psicològics i la insatisfacció corporal en escolars d’edat mitjana 8.54 anys. Així mateix, hem estudiat l'estructura factorial, la fiabilitat i la validesa del "Child Feeding Questionnaire" (CFQ) en mostra espanyola. La prevalença trobada de sobrepès va ser del 28.9% i la d'obesitat del 7.2%. Els nostres resultats suggereixen que els nens obesos presenten un control inhibitori deficient. Existeix una associació entre l'obesitat i el baix rendiment en proves verbals d'inhibició i flexibilitat. Vam trobar una relació entre l'obesitat i els problemes psicològics, en concret amb els problemes d'interiorització. Els nens amb sobrepès/obesitat estan més insatisfets que els nens de pes normal i presenten un rendiment acadèmic més baix i més problemes d'atenció i queixes somàtiques. El nostre estudi és el primer a Espanya que presenta la validesa i la fiabilitat d'un test per avaluar actituds alimentàries en pares. L'anàlisi del "Child Feeding Questionnaire" confirma l'estructura de set factors i una bona consistència interna. A més, els nostres resultats mostren una relació entre l'IMC del nen i les pràctiques de control d'alimentació que refereixen els pares. Tenint en compte un model multidisciplinari en l'etiopatogènia de l'obesitat en nens, aquest estudi dóna suport al paper interactiu de variables psicopatològiques, neuropsicològiques i d'actituds familiars, que s'haurien de tenir en compte en els programes preventius i d'intervenció de l'obesitat. / Nuestro estudio ha investigado la relación entre el sobrepeso/obesidad y las capacidades ejecutivas, los problemas psicológicos y la insatisfacción corporal en escolares de edad media 8.54 años. Asimismo, hemos estudiado la estructura factorial, la fiabilidad y la validez del “Child Feeding Questionnaire” (CFQ) en muestra española. La prevalencia hallada de sobrepeso fue del 28.9% i la de obesidad del 7.2%. Nuestros resultados sugieren que los niños obesos presentan un control inhibitorio deficiente. Existe una asociación entre la obesidad y el bajo rendimiento en pruebas verbales de inhibición y flexibilidad. Hemos encontrado una relación entre la obesidad y los problemas psicológicos, en concreto con los problemas de interiorización. Los niños con sobrepeso/obesidad están más insatisfechos que los niños de peso normal y presentan un rendimiento académico más bajo y más problemas de atención y quejas somáticas. Nuestro estudio es el primero en España que presenta la validez y la fiabilidad de un test para evaluar actitudes alimentarias en padres. El análisis del "Child Feeding Questionnaire" confirma la estructura de siete factores y una buena consistencia interna. Además, nuestros resultados muestran una relación entre el IMC del niño y las prácticas de control de alimentación que refieren los padres. Teniendo en cuenta un modelo multidisciplinar en la etiopatogenia de la obesidad en niños, este estudio apoya el papel interactivo de variables psicopatológicas, neuropsicológicas y de actitudes familiares, que deberían tenerse en cuenta en los programas preventivos y de intervención de la obesidad. / In our study we have investigated the relationship between being overweight or obese and executive function, psychological problems and body image dissatisfaction in schoolchildren (average age of 8.54). Moreover, we have investigated the Child Feeding Questionnaire (CFQ) factor structure, reliability and validity in a Spanish sample. The overweight prevalence was 28.9% and the obesity prevalence was 7.2%. According to our results, obese children have a deficient inhibitory control. There is an association between obesity and poor performance on inhibition and flexibility verbal tests. Furthermore, we found a relationship between obesity and psychological problems, particularly with internalizing problems. The overweight/obese children were more dissatisfied than normal weight children and had lower academic performance and more attention problems and somatic complaints. Our study is the first one in Spain that presents the validity and reliability of a test to evaluate parental feeding practices and attitudes. The analysis of the "Child Feeding Questionnaire" confirms the seven factors structure and a good internal consistency. In addition, our results show a relationship between BMI and child control feeding practices reported by parents. Given a multidisciplinary model in the obesity pathogenesis in children, this study supports an interactive role of psychopathological, neuropsychological and family attitude variables that should be taken into account in prevention programs and obesity intervention.

Ante la escasez de instrumentos que midan agresividad e impulsividad en la población de niños y adolescentes colombianos, esta tesis doctoral ha llevado a cabo un riguroso proceso de adaptación de dos test para estas edades. El primero de ellos, la Escala Barratt de Impulsividad para niños (BIS11-c) ha sido adaptada a la población colombiana a partir de la version española de Cosi,, Vigil-Colet y Canals (2008). El proceso llevó a que se realizaran una serie de cambios en 21 de los 26 ítems, para obtener finalmente una versión que se ajustara a las características culturales y lingüísticas de los niños colombianos. En lo referente al análisis factorial exploratorio con el método Consensus Direct Oblimin, al comparar los factores entre la versión colombiana y la española, la congruencia fue de .97 para impulsividad motora, .90 para impulsividad cognitiva, .95 para impulsividad no planificadora y la a congruencia total de .94. Los valores de las congruencias factoriales sugieren que las dos soluciones pueden ser consideradas como equivalentes. La estructura factorial del Bis-11c compuesta por impulsividad motora, cognitiva y no planificadora, hallada en la versión española para niños de Cosi et al. (2008), y que igualmente refleja el modelo teórico planteado originalmente por Barratt (1985), ha sido confirmada en la adaptación colombiana con los siguientes indicadores de ajuste al modelo: ¿2/gl=2.01, RMSEA=.045 (intervalo de confianza entre .039 y .051) y CFI=.86. En la comparación multigrupo realizada con ESEM (exploratory structural equation modelling), entre la adaptación colombiana y la española, la invarianza configuracional (configurational invariance) ha mostrado una condición invariante en el patrón de la matriz de los tres factores. Los indicadores de ajuste fueron los siguientes: ¿2/gl=2.05, RMSEA=.045 y CFI=.88. Lo que permite aseverar que los tres factores en las dos versiones del Bis-11c son los equiparables. En el método más restrictivo, la invarianza factorial débil (weak factorial invariance), que indica que la diferencia entre las covarianzas de la variables se deben a factores comunes y no a otra fuentes de asociación, exhibió indicadores que sólo permiten aseverar bajo ciertas interpretaciones que este supuesto se cumple, como es el caso de la comparación entre la diferencia entre invarianza factorial débil y la invarianza configuracional (CFI=.85, RMSEA=.049). La invarianza factorial fuerte (strong factorial invariance) no ofreció buenos indicadores (CFI=.73, RMSEA=.061). Por lo que aquí, no puede afirmarse de ninguna forma que la diferencias entre los puntajes de las dos versiones son atribuibles a diferencias reales del constructo. Los coeficientes de fiabilidad, aunque inferiores a los de la versión española, han sido aceptables para impulsividad motora con ¿=.74 (intervalo de confianza entre .70 y .77) y para impulsividad no planificadora con ¿=72 (intervalo de confianza entre .68 y .75). Pero la impulsividad cognitiva ha reportado valores inaceptables con ¿=.59 (intervalo de confianza entre .55 y .62). La correlación informada entre los factores, de la misma forma que la española, ha mostrado que impulsividad cognitiva correlaciona negativamente con impulsividad motora (r=-.15) y con impulsividad no planificadora (r=-.24). Mientras que impulsividad motora correlaciona positivamente con impulsividad no planificadora (r=.35). El segundo de los instrumentos, el Cuestionario de Agresividad de Buss y Perry (AQ), fue adaptado a partir de la versión trancultural para adultos españoles de Morales-Vives, Codorniu-Raga y Vigil-Colet (2005). En el proceso se modificaron 20 de los 26 ítems, para adecuar el instrumento a las características de edad, lingüísticas y culturales de los niños colombianos. La estructura original de cuatro factores del AQ compuesta por agresividad física, agresividad verbal, ira y hostilidad de Buss y Perry (1992), presente en versión española para adultos de Morales-Vives et al. (2005), ha sido confirmada en la adaptación para preadolescentes y adolescentes colombianos, con indicadores de ajuste al modelo que informan de una buena adecuación (RMSEA=.049, CFI=.92, NFI=.90). La consistencia interna para el total de la muestra fue buena con un ¿=.82. Respecto a las escalas, la que obtuvo el mejor coeficiente fue agresividad física con ¿=.75. La escala hostilidad ostentó un valor aceptable ¿=.62, pero las otras dos escalas informaron valores por debajo del límite para ser considerados aceptables. El coeficiente para agresividad verbal fue de ¿=.58 (intervalo de confianza entre .52 y .63) y el coeficiente para ira de ¿=.58 (intervalo de confianza entre .52 y .63). Los resultados de la fiabilidad en los grupos de edad fueron disimiles en comparación a los reportados para la muestra total. En el grupo de 8 y 10 años sólo la escala total con ¿=.82 y la escala agresividad física con ¿=.80 obtuvieron buenos coeficientes, los demás valores fueron inaceptables. En el grupo de 11 y 13 años, la escala total con ¿=.81 y la escala agresividad física con ¿=.73 presentaron valores adecuados, además la escala hostilidad tuvo una consistencia en el límite de lo aceptable con ¿=.60. Por otra parte, en el grupo de mayor edad (entre 14 y 16 años), el comportamiento ha sido substancialmente superior. La escala total ha exhibido un coeficiente de ¿=.82, la escala agresividad física de ¿=.77, la escala agresividad verbal de ¿=.66, la escala ira de ¿=.63 y la escala hostilidad de ¿=.65. En cambio, en los dos grupos de edad inferior, sólo las puntuaciones de la escala total y agresividad física son recomendables con fines clínicos y de investigación. El análisis de la varianza realizado para todas las escalas mostró diferencias significativas en la escala agresividad física entre los grupos de sexo (F(1, 488)=29.15; p <.01), donde los varones puntuaron más alto que las mujeres, con un tamaño del efecto d=.64. Por lo demás, la escala agresividad verbal, ira y hostilidad no presentaron diferencias significativas en los grupos de sexo y edad.

La Esquizofrenia (ESQ) es una enfermedad mental crónica, grave, con importante alteración del funcionamiento psicosocial y laboral, más allá de la psicopatología.La Calidad de Vida (CV) es un constructo complejo utilizado en la evaluación de los tratamientos. Es un concepto subjetivo (percepción del paciente, nivel de satisfacción) sobre una situación objetiva (enfermedad, estatus funcional, acceso a recursos). A menudo no concuerdan las medidas subjetivas y objetivas. La falta de Insight en la ESQ puede estar detrás de esta diferencia. En este estudio, se pretende conocer el papel del Insight en la evaluación de CV en ESQ. Se ha propuesto un grupo control de Enfermedad Inflamatoria Intestinal (EII), una condición física crónica que conlleva discapadidad y afectación psicosocial, pero diferente en cuanto a Insight.Participan 60 enfermos con ESQ y 30 con EII, de diferentes centros de Barcelona. Todos firman el consentimiento informado aprobado por el Comité Ético y todos cumplen los criterios establecidos: tener entre 18 y 80 años, tener diagnóstico de ESQ o de EII de al menos 2 años de evolución, estar en tratamiento ambulatorio, en remisión de la enfermedad desde al menos 6 meses, con un buen estado general de salud y en ausencia de otros problemas médicos o psiquiátricos que pudieran alterar los resultados.Ambos grupos rellenan un cuestionario de CV genérico (SF36) y otro específico de su patología (Sevilla el grupo ESQ y CV-EII el grupo EII) y se les realiza una evaluación de su funcionamiento general (EASL) y entrevista clínica individual. Además, a los participantes con ESQ se les evalúa CV de forma objetiva mediante la escala QLS de Heinrichs. El Insight se evalúa mediante la escala SUMD y el cumplimiento mediante el test de Morisky -Green.Los grupos diferían en cuanto a variables sociodemográficas. Sin embargo, no se encontraron diferencias entre los grupos en cuanto a edad de inicio de la enfermedad, número de brotes, o número de ingresos. Ambos grupos eran cumplidores en su mayoría.El grupo ESQ tenia un peor funcionamiento sociolaboral. También era inferior la CV en el grupo ESQ. Como era previsible, el grupo ESQ presentaba un peor Insight. Y dentro del grupo ESQ, los que tienen peor Insight, tienen peor funcionamiento. Además, se observa que en el grupo EII la puntuación objetiva y subjetiva están más cercanas y dentro del grupo ESQ, los participantes con mayor Insight también coinciden más con el evaluador.De la comparación entre los 2 grupos se puede concluir que ESQ presentan peores condiciones sociolaborales que los enfermos con EII, pero la percepción de CV no ha sido muy diferente, con tendencia a ser más baja en el grupo ESQ. Además, la diferencia entre la valoración objetiva y subjetiva es mayor en el grupo ESQ.Se observa que EII se valora subjetivamente peor que la valoración externa mientras que en el grupo ESQ se observa el fenómeno contrario, más marcado cuanto menor es el Insight.Dentro de ESQ, los que tienen más Insight presentan mejor CV, tanto objetiva como subjetiva y mejor funcionamiento sociolaboral. A menor Insight una mayor diferencia entre la valoración objetiva (más baja) y la subjetiva. Los cumplidores presentan una mejor CV tanto subjetiva como objetiva.El Insight ayuda a gestionar mejor enfermedad y el entorno y se traduce en mejor CV y funcionamiento. La falta de Insight afecta a los resultados en los cuestionarios de CV ya que aumenta la diferencia entre las medidas objetivas y subjetivas, más bajas las primeras que las segundas. Se recomiendan las medidas de Insight en investigación de CV en ESQ. / "INSIGHT AND OBJECTIVE AND SUBJECTIVE QUALITY OF LIFE IN SCHIZOPHRENIA"TEXT:Schizophrenia (SCH) is a severe chronic mental disorder with dramatic alteration of global functioning.Quality of Life (QL) is often used in the evaluation of treatments. It is a subjective view of an objective situation. However, subjective and objective measures don't match. Insight can be behind this difference.In this study, 60 SCH patients participate, as well as 30 IBD patients (a chronic condition without insight impairment). All participants fulfil inclusion criteria; signature of informed consent form approved by Ethics Committee, aged between 18 and 80 years old, 2 years of evolution of their disease, outpatients in remission for minimum 6 months, general good health status and no other problems that could affect the results. Instruments used: SF36 (both groups), Sevilla (SCH), short IBDQ (IBD) , EASL (both), QLS Heinrichs (SCH), SUMD (SCH and 3 general items both), Morisky -Green (both) and clinical interview (both).Groups were different in terms of socio-demographic variables but start of disease, number of events or hospitalizations were comparable.SCH subjects had worse socio-laboral funcioning and QL. SCH group had less insight. Within SCH, group with less insight had worse funcioning. Moreover, IBD group had closer objective and subjective measures. Within SCH, group with more insight had also closer objective and subjective measures.SCH had worse socio-laboral conditions but the subjective perception of QL was not that different tending to be lower in SCH group. The difference between objective and subjective measures was higher in SCH group. The less insight, the bigger is the difference between objective and subjective measures.Insight helps the management of the disease towards a better QL. Lack of insight affect the difference between objective and subjective QL measures. It's recommended to measure Insight in QL research in SCH.