Antecedents: La cloració de l'aigua genera trihalometans (THM) i altres subproductes de la desinfecció (DBP) amb propietats carcinògenes. L'exposició a llarg termini a aquests compostos s'ha associat amb un increment del risc de càncer de bufeta, però les evidències no són concloents. Objectius: -Determinar l'exposició a THM com a indicadors del total de DBP en la població d'estudi. -Estimar el risc de càncer de bufeta per exposició a THM.Metodologia: (1) Meta-anàlisi d'estudis sobre consum individual d'aigua clorada i càncer de bufeta. Es va fer una cerca bibliogràfica i es van seleccionar estudis que avaluaven càncer de bufeta i consum individual d'aigua clorada a llarg termini, tot incloent sis estudis cas-control (6084 casos de càncer de bufeta, 10816 controls), i dos estudis cohort (121 casos) que complien els criteris d'inclusió. Es van extreure les odds ratios (OR) o els riscs relatius (RR), més els intervals de confiança al 95% (95%CI) per sexe i categoria d'exposició. Es va fer una meta-anàlisi per les diferents categories d'exposició. (2) Anàlisi de dades combinades (pooled analysis) de sis estudis cas-control de càncer de bufeta, que proporcionaven dades quantitatives sobre nivells d'exposició a THM i consum individual d'aigua. S'han inclòs dos estudis dels EEUU, i un de Canadà, França, Itàlia, i Finlàndia respectivament. Es van extreure de les bases de dades originals variables d'exposició i covariables, combinant-se tot seguint definicions comunes. L'anàlisi inclou 2806 casos i 5254 controls. Es va calcular l'exposició acumulada a THM (mg). Les OR i 95%CI es van estimar a través de regressió logística tot ajustant per estudi i factors confusors potencials.(3) Estudi multicèntric cas-control de càncer de bufeta. La població d'estudi prové de 18 hospitals participants a Astúries, Alacant, Barcelona i Tenerife. S'ha avaluat l'exposició a THM de la població d'estudi a través d'entrevistes personals a 1226 casos i 1271 controls, determinacions de THM a mostres d'aigua, i recull de dades retrospectives de THM a través de qüestionaris a empreses d'aigua i ajuntaments. Es calculen les OR i 95%CI a través de regressió logística per categories d'exposició a THM tot ajustant per àrea i factors de confusió potencials. L'anàlisi es limita als individus amb informació d'exposició &#8805;70% de la finestra d'exposició, tot excloent-se individus amb qualitat global de l'entrevista qüestionable o insatisfactòria. Resultats: (1) Haver consumit alguna vegada aigua clorada s'associa amb un increment del risc de càncer de bufeta en homes (OR combinada=1.4, 95%CI=1.1-1.9) i dones (OR combinada=1.2, 95%CI=0.7-1.8). (2) Les OR ajustades en homes exposats a >15 mg THM, comparats amb els exposats a <15 mg, era de 1.31 (95%CI=1.15-1.50). S'observa un increment monòton del risc amb l'exposició, amb una OR de 1.51 (95%CI=1.23-1.84) per exposicions >1000 mg (p trend <0.001). En les dones, l'exposició a THM no s'associa amb un increment del risc.(3) Les àrees d'estudi amb major exposició són Alacant i Barcelona amb nivells mitjans de THM al 1999 de 85.9 i 63.5 mg/l respectivament. Tenerife presenta els nivells més baixos (8.0 mg/l) i Astúries nivells intermedis-baixos (22.3 mg/l). La OR en homes per exposició mitjana a THM per ingestió >35 mg/dia en relació a 0 mg/dia era de 1.55, 95%CI=1.02-2.35. Els homes que han estat a la piscina >630 hores al llarg de la vida tenen una OR de 2.08 (95%CI=1.06-4.09) respecte els que mai havien nedat.Conclusions principals: 1. Algunes poblacions espanyoles estan altament exposades als subproductes de la cloració, tant en l'actualitat com en el passat2. Els resultats conjunts reforcen la hipòtesi que l'exposició a THM a llarg termini, a nivells que s'observen en molts països industrialitzats, s'associa amb un increment del risc de càncer de bufeta. 3. El gènere resulta ser modificador de l'efecte, amb una major associació observada en homes.4. Trobem una associació entre assistència a piscines i risc de càncer de bufeta. Aquests resultats s'han d'interpretar amb precaució donat que és el primer estudi que avalua aquestes vies d'exposició i calen estudis confirmatius. / Background: Chlorination of drinking water generates trihalomethanes (THM) and other carcinogenic disinfection by-products (DBP). Long-term exposure to these compounds has been associated with an increased bladder cancer risk, although evidence is not conclusive yet. Objectives: -Assess the THM exposure in the study population, as a marker of total DBP level. -Estimate the bladder cancer risk associated to THM exposure.Methodology: (1) Meta-analysis of studies on chlorinated drinking water consumption and bladder cancer. We did a bibliographic search and selected studies evaluating individual long-term patterns of chlorinated drinking water consumption and bladder cancer. Six case-control studies were included (6.084 bladder cancer cases, 10.816 controls) and two cohort studies (124 cases) fulfilling the inclusion criteria. Odds ratios (OR) or relative risks (RR) plus 95% confidence intervals (95% CI) by sex and exposure category were extracted. We performed meta-analysis for the different exposure categories. (2) Pooled analysis of six case-control studies on bladder cancer and chlorination by-products, providing quantitative data about THM exposure levels and individual water consumption. Two studies were included from the USA, and one each from Canada, France, Italy and Finland. We extracted from the original databases exposure variables and covariates, combined using common definitions. The analysis included 2806 cases and 5254 controls. We calculated cumulative THM exposure (mg). OR and 95%CI were estimated using logistical regression adjusting by study and potential confounders. (3) Spanish case-control study of bladder cancer. Study subjects come from the 18 participating hospitals in Asturias, Alacant, Barcelona and Tenerife. THM exposure in the study population was assessed through personal interviews to 1226 cases and 1271 controls, THM measurements in 105 water samples from the study areas, and collection of retrospective THM levels through questionnaires to water companies and local authorities. OR and 95%CI were calculated using logistic regression adjusting by area and potential confounders. Analysis was limited to those subjects with exposure information &#8805;70% from the exposure window and subjects with unsatisfactory or questionable overall quality of interview were excluded.Results: (1) Ever consumption of chlorinated drinking water was associated with an increased bladder cancer risk in men (combined OR=1.4, 95%CI=1.1-1.9) and women (combined OR=1.2, 95%CI=0.7-1.8). (2) The adjusted odds ratio (OR) in men exposed >15 mg/l THM, compared to those with lower or no exposure, was 1.31 (95%CI=1.15-1.50). A monotonic increase in risk with increasing exposure was observed with an OR of 1.51 (95%CI=1.23-1.84) for exposure >1000 mg/l (p trend<0.001). Among women, THM exposure was not associated with risk.(3) The study areas with highest exposure were Alacant and Barcelona, with average THM levels in 1999 of 85.9 and 63.5 mg/l respectively. Tenerife showed the lowest levels (8.0 mg/l) and Asturias showed intermediate-low levels (22.3 mg/l). OR among men for an average THM ingestion exposure >35 mg/day related to 0 mg/day was 1.55, 95% CI= 1.02-2.35 (p trend=0.030). Those men swimming in the pool >630 hours in their lifetime had an OR of 2.08 (95% CI=1.06-4.09) in relation to those who had never swam. Main Conclusions: 1. Some Spanish areas are highly exposed to chlorination by-products, both currently and in the past.2. The combined results strengthen the hypothesis that long-term exposure to THM at levels currently observed in many industrialized countries are associated with an increased bladder cancer risk. 3. Gender acts as an effect modifier, with a higher association observed among men4. We find an association between swimming pool attendance and an increased bladder cancer risk. These results should be cautiously interpreted, since it's the first study assessing these exposure routs and there's a need for specific studies to confirm these results.

Es calcula que prop d'un 95% de la biomassa bacteriana que es pot trobar en els sistemes de distribució d'aigua potable es troba localitzada adherida a les superfícies internes de les canonades en forma de biopel·lícules, i que només un 5% es troba lliure en la fase aquosa. El creixement dels microorganismes formant biofilms sobre les superfícies altera la composició dels materials. En el cas de les superfícies metàl·liques, les reaccions fisicoquímiques es tradueixen en canvis indesitjables que es veuen agreujades per la biocorrosió o la corrosió influenciada per microorganismes. El coure és un element traça essencial, però ingerit de forma massiva és tòxic. S'han descrit casos d'intoxicacions a causa de problemes de corrosió i cuprosolvència on els microorganismes juguen un paper primordial. Alhora, alguns bacteris formadors del biofilms tenen la capacitat d'acumular el metall, incrementant el risc per la salut pública. Aquest treball posa de manifest com Agrobacterium radiobacter EPS-916 és capaç de captar coure provinent de solucions aquoses de CuSO4.5H2O, a diferents concentracions, així com el seu exopolisacàrid. Mitjançant microscòpia electrònica de transmissió s'ha comprovat que la captació del coure per part del microorganisme és intracel·lular, observant-se cúmuls densos en el citoplasma dels bacteris. A més s'ha aïllat Pseudomonas putida-M16 de les canonades de coure d'ús domèstic i ha demostrat una resistència elevada a la sal de coure, essent també capaç d'acumular-lo. A més les dues soques han estat capaces de captar el metall quan aquest es presenta en forma de superfície cúprica en cupons de coure i superficies de canonades. Per concloure l'estudi les imatges obtingues mitjançant microscòpia de rastreig han demostrat la presència de biopel·lícules tant en les superfícies cúpriques estudiades, així com en la superfície interior d'una secció de canonada de coure després d'un període aproximat de dos anys en contacte amb aigua. / In their natural environments, bacteria don't exist as isolated cells but grow and survive in organized communities commonly referred to as biofilms. Biofilms are differentiaded masses of microbes that form on surfaces and are surrounded by an extracellular matrix (EPS). Generally, biofouling can be defined as the undesired accumulation of deposits of a biological nature on surface. The former was defined as the process resulting from the accumulation of microbial biofilms consisting of: microorganisms, polymeric materials secreted by theses organisms, particulate matter of different origin, and, mainly of water. The accumulation of biofilms on copper plumbing pipes is well established. Biofilms have been implicated in the corrosion of copper plumbing, Known as cuprosolvency, which results in increases in soluble copper concentrations in drinking water supplies.This has significant implications for public health as the consumption of copper in water at levels exceeding 2mg/mL can cause adverse gastrointestinal symptoms in humans. This study investigated the capacity of Agrobacterium radiobacter EPS-916 to uptake copper from aqueous solutions of copper sulfate, and its skill to form biofilms in a copper plumbing. On the other hand our work want to show how biofilm bacteria isolated from domestic copper plumbing contributed to cuprosolvency and by scanning electron microscopy we can see the biofilm formation in copper surfaces.

La investigación sobre el conflicto por la gestión del servicio de acueducto en Dosquebradas, es un estudio que aprovecha el enfoque ofrecido por la ecología política, para explicar la manera como en un municipio colombiano se presentan desacuerdos entre la administración municipal y las asociaciones de acueductos comunitarios para la solución del problema de desabastecimiento de agua potable para los habitantes pobres de la localidad.Este conflicto ambiental aparece por la presencia principalmente de tres factores: En primer lugar, la urbanización del municipio de Dosquebradas en manos de particulares, sin control y orientación estatal obligó a los pobladores a construir sus propios sistemas de abastecimiento de agua potable. Se trata de asentamientos periurbanos, en muchos casos sin licencias ni permiso de urbanismo, que convirtió el territorio biquebradense desde 1948 en una feria de predios. Como consecuencia de ello, una gran proporción de urbanizaciones se han construido sin garantía de acceso a los servicios públicos de agua.En segundo lugar, esta situación se ha dado en el marco de unas políticas ambientales y de servicios públicos municipales, regionales y nacionales que han favorecido progresivamente la mercantilización del sector en general y del servicio público en particular, y su traspaso a manos de actores privados o empresas mixtas. Con ello, se debilitó la responsabilidad estatal en la prestación de los servicios públicos a la población más pobre.Estos dos antecedentes, contrastaron con un modelo de gestión colectiva del servicio de acueducto, que en Dosquebradas comenzó desde 1925. Para los habitantes de diferentes zonas de Dosquebradas, la autogestión fue y continúa siendo la solución más efectiva para cubrir muchas de sus necesidades básicas como apertura de brechas, caminos, vías y saneamiento básico, construcción de acueducto y alcantarillado. Sin embargo, este modelo de gestión colectiva se debilitó a medida que parte de los líderes de las Juntas de Acción Comunal y de las Asociaciones de acueductos comunitarios, ante la urgencia por satisfacer las múltiples necesidades de los pobladores pobres a quienes representaban y mantener las infraestructuras necesarias para garantizar el servicio de acueducto a mayor número de habitantes, se articularon a redes clientelares de políticos que ofrecían solución a las demandas de la población en épocas electorales, para luego generalmente incumplirlas durante el desarrollo de la gestión pública. A cambio de ello, los directivos redujeron la autonomía política que caracteriza al modelo de gestión colectiva del agua, ya que su gestión para sostener la infraestructura dependió en algunos casos de promesas irresueltas por parte de los políticos de turno.El conflicto ambiental que afronta hoy el municipio de Dosquebradas contrapone a distintos prestadores que gestionan el servicio de acueducto, a la sociedad civil y las instituciones públicas, y se manifiesta como una competencia entre dos modelos de prestación del servicio público de agua potable, el estatal-empresarial y el colectivo. Cada uno de estos modelos supone esquemas distintos de propiedad de la infraestructura, de administración y de organización social. Se encuentra conectado con una problemática más global de confrontación por el manejo y la administración de los recursos naturales, que forma parte del proceso de mercantilización y privatización del agua y los servicios públicos en Colombia, América Latina y el mundo.NOTA BENE: En la actualidad, la autora es docente de la Universidad Tecnológica de Pereira. / The research about the Dosquebradas conflict for management aqueduct service to be considering from theory politics ecology, for to explain in a Colombian municipality the way disagreement between city hall and community aqueduct association for solution the abasto problem the potable water for poor resident of this locality.This environmental conflict emerges because: one, the particular cultural and socio-politics characteristics of housing development. The private person has had responsibility of housing development and the poor person was not having aqueduct service. It neither has had state control. Two, the politics environmentalist and public's services municipal, regional and national has evolution for privateers. Three, the collective systems of administration for abasto of water was debilitate.The environmental conflict of Dosquebradas is principality one confrontation between civil society and public's institution, one competition between the state model and collective model for to pay attention the public's services. Each model has different types of infrastructure property, administration and social organization. The environmental conflict of Dosquebradas is communicate with the grown-ups problems is concerned to negotiations of natural resources, also with the water privatization, as well with to attend public's services for poor people in Colombia, Latin America and the world.