Treball experimental que parteix de la hipòtesi que l'antibiòtic-lock és un mètode útil pel tractament local de la infecció de catèter. Per aclarir alguns dels dubtes existents amb aquesta forma de tractament, es defineixen els objectius següents: estandarditzar un model animal d'infecció associada a catèter que permeti valorar diverses pautes de tractament sense la retirada del catèter, avaluar la utilitat de l'heparina en el tractament antibiòtic local de la infecció de catèter i avaluar l'eficàcia de diferents pautes antibiòtiques en el tractament local de la infecció de catèter.La tesi estudia en soques de S.aureus aïllades de pacients afectats de sèpsia per catèter dels Hospitals de la Vall d'Hebron de Barcelona: la sensibilitat a heparina, vancomicina, ciprofloxacina i rifampicina en fase de creixement exponencial, estacionari i adherit a catèter, és a dir, formant biocapes bacterianes; l'eficàcia in vitro de les combinacions de vancomicina o ciprofloxacina amb heparina o rifampicina mitjançant el mètode de les corbes de letalitat. També analitza l'estabilitat de vancomicina a la concentració de 2000 mg/mL(V2000) i ciprofloxacina a 1000 mg/mL(C1000) amb heparina a 2500 UI/mL(H2500); així com de V2000, ciprofloxacina a 2000 mg/mL(C2000) i rifampicina a 3000 mg/mL(R3000) soles i les combinacions de V2000 i C2000 amb R3000 fins a 72h. Totes les determinacions es fan per triplicat. Així mateix, aporta un nou model animal d'infecció de catèter en conills New Zealand als que se'ls insereix un catèter de silicona a la vena cava inferior a través de la vena jugular, es tunelitza fins la zona interescapular i s'infecta amb un inòcul de S.aureus de l'ordre de 108ufc/mL mitjançant una injecció intraluminal. A les 18 hores(h) s'inicien els diferents grups de tractament: H2500, V2000 i C1000 soles i les combinacions V2000 i C1000 amb H2500; i V2000, C2000 i R3000 soles i les combinacions de V2000 i C2000 amb R3000, mitjançant injecció intraluminal única en pautes de tractament de 24 o 72h de durada. L'avaluació dels grups de tractament al final del període es fa mitjançant el rentat, el rodatge i el sonicat dels 4 cm distals del segment de catèter. Finalment, s'estudia l'aparició de soques mutants resistents a ciprofloxacina i/o rifampicina. Es troba que l´heparina a concentracions iguals o menors a 6000 UI/mL no té activitat antibacteriana front les soques de S.aureus estudiades; que vancomicina, ciprofloxacina i rifampicina quan s´avaluen davant de bacteris formant biocapes presenten increments poc importants de la concentració inhibitòria mínima però un augment molt considerable de la seva concentració bactericida mínima; en els estudis de les combinacions, l'heparina no representa cap potenciació de l'efecte antibacterià de vancomicina o ciprofloxacina, i la combinació de vancomicina o ciprofloxacina amb rifampicina no demostra major activitat que rifampicina sola. Pel que fa a l'estabilitat, vancomicina i ciprofloxacina romanen estables almenys 72h quan es combinen amb heparina o rifampicina a les concentracions estudiades. Pel que fa als estudis in vivo: s'ha estandarditzat un nou model animal d'infecció de catèter que permet el tractament local de la infecció de catèter mitjançant la tècnica de l´antibiòtic-lock. Els experiments terapèutics han permès concloure que l´heparina per si mateixa no té cap valor en el tractament local de la infecció de catèter, ni sola ni combinada amb els antibiòtics de l'estudi. Dels antibiòtics estudiats, el més eficaç ha estat la rifampicina i el menys la vancomicina; és possible esterilitzar la superfície externa d´un catèter infectat mitjançant l´administració únicament endoluminal d´antibiòtics; el tractament de la infecció de catèter per S.aureus mitjançant l´administració de rifampicina durant 24h facilita l´aparició de soques resistents i això no succeeix si el tractament es perllonga per espai de 72h o es combina rifampicina amb vancomicina o ciprofloxacina. / Experimental work that considers the hypothesis that the antibiotic-lock technique is a useful method for the local treatment of catheter-related infections. To clarify some of the existing doubts with this type of treatment, the following objectives are defined: to standarize an animal model of catheter-related infection that allows an evaluation of different antibiotic treatments without catheter removal, to evaluate the usefulness of heparin in the local antibiotic treatment of the catheter infection and to evaluate the efficacy of different antibiotic treatment regimens in the local treatment of the catheter infection.The thesis studies: the sensitivity to heparin, vancomycin, ciprofloxacin and rifampin in logarithmic growth, stationary and adherent to catheter; the in vitro efficacy of the combinations of vancomycin or ciprofloxacin with heparin or rifampin with the time-kill method, in S.aureus strains isolated in patients with catheter-related sepsis of the Hospitals de la Vall d'Hebron de Barcelona. It also analyzes vancomycin stability at a concentration of 2000 mg/mL(V2000) and ciprofloxacin at 1000 mg/mL(C1000) with heparin at 2500 UI/mL (H2500); and V2000, ciprofloxacin at 2000 mg/mL(C2000) and rifampin at 3000 mg/mL(R3000) alone and the combinations of V2000 and C2000 with R3000 up to 72h. All the determinations are done per triplicate. Furthermore, it introduces a new animal model of catheter-related infection in New Zealand rabbits to which a silicon catheter is inserted into the lower cava vein through the jugular vein, it is tunneled until the interescapular zone and it is infected with an S.aureus inocula of approximately 108ufc/mL with an intralumenal injection. After 18 hours(h) the different treatment groups are started: H2500, V2000 and C1000 alone and the combinations V2000 and C1000 with H2500; and V2000, C2000 and R3000 alone and the combinations of V2000 and C2000 with R3000, in an unique intralumenal injection in therapeutic regimens of 24 or 72h. The evaluation of the therapeutic groups at the end of the study period is done with the flushing, the roll-plate method and the sonication of the distal 4 cm of the catheter. Finally, the appearance of mutant resistant strains to ciprofloxacin and/or to rifampin is also studied. It is found that heparin at concentracions equal or less than 6000 UI/mL does not have antibacterial activity against S.aureus strains; vancomycin, ciprofloxacin and rifampin when evaluated against biofilm forming bacteria, have small increases in the minimum inhibitory concentration but they present a large increase in their minimum bactericidal concentration; in the combination studies, heparin does not represent any improvement in the antibacterial effect of vancomycin or ciprofloxacin, and the combination of vancomycin or ciprofloxacin with rifampicin does not show better activity than rifampin alone. In relation to the stability studies, vancomycin and ciprofloxacin remain stable unless up to 72h when combined with heparin or rifampin at study concentrations. In relation to the in vivo studies: we standardized a new animal model of catheter infection that allows the local treatment of the catheter infection with the antibiotic-lock technique. The therapeutic experiments conclude that heparin alone does not have any value in the local treatment of the catheter infection, neither alone nor combined with the antibiotics studied. Of the antibiotics studied, the most efficacious has been rifampin and the least, vancomycin; it is possible to sterilize the external surface of an infected catheter with the intralumenal injection of antibiotics alone; the treatment of the S.aureus catheter infection with the administration of rifampin during 24h facilitates the appearance of resistant strains and this does not happen if the treatment is extended up to 72h or rifampin is combined with vancomycin or ciprofloxacin.