SUMMARY An altarpiece is a hard work of art to understand, from the structural point of view, as well as, from the iconographic one. It is an interrelated group of images, which are the result of some characteristics, which are determined in part for the place it is destined, and the rest for the people who ordered it, its authors and for the historicartistic period in which it was created. All the images and elements in the altarpiece have a concrete function and purpose: to transmit messages, a tale, a group of symbols and some aesthetic effects. The topic of this Doctoral Thesis is focused on the transformations that the pictorial altarpiece have suffered, including changes in theirlocation, their iconography and the context in which they are presented. The transformations are a very important problem due to the huge variety of them; such as: repainting, mutilations, combination of elements from different ages and the dismemberment of the altarpiece and so on ... The trouble also depends on the degree of modifications suffered. In some altarpieces there is only one panel painted, or the altarpiece has arrived today with so many transformations that it has become a collage of pieces from other altarpieces. This is a challenge in every intervention of restoration and preservation. Nowadays, there is no agreement in how to proceed regarding these transformations, to be able to explain the extent of these transformations this work of investigation has centred in some pictorial altarpieces, or in parts of them. These are preserved in the town of Xàtiva, the examples are located between XIV and XVIII centuries. Some of them are: " Retablo Mayor de San Pedro Y San Pablo, Retablo de los Dolores de la Virgen and Retablo de Guerau de Castellvert". There are also exposed examples of independent pieces, which in origin were part of some altarpiece, such as a tabernacle, some panel painted o part of a pew within others. A description of each work of art has been made. The changes on its placements, each and every identified alteration in order to comprehend the rounds suffered by the work of art which have taken it to its present's day state. Some unpublished documents have been obtained, from written texts to pictures, which show some light on the history of these art pieces. Also, some hypothesis on these altar pieces restorations to their initial morphology, so that, the extent of their transformations is shown. From the study of these pieces and the revision of the main pieces' alterations, the most recent restorations have been analysed and exposed, so that, studying the adopted solutions to handle these transformations, and reach that the observer can read these pieces of art despite their transformations, mutilations and their descontextualization. / RESUMEN Un retablo es una obra compleja de comprender, tanto desde el punto de vista estructural como iconográfico. Es un conjunto de imágenes interrelacionadas, como resultado de un cúmulo de características, determinadas en parte por el lugar al que está destinado, por los comitentes que lo encargaron, por los artistas que lo realizaron y, por supuesto, por el período histórico-artístico y la estructura social en la que se creó. Todas las imágenes, y demás elementos que configuran el retablo, persiguen una función y propósito determinado para transmitir un mensaje, un relato, un conjunto de símbolos y también de efectos estéticos. El tema de esta tesis doctoral está centrado en las transformaciones que han sufrido los retablos pictóricos, incluyendo tanto los cambios de carácter físico como las modificaciones en la iconografía, así como los cambios en el contexto en el que se presentan. Las transformaciones son un problema de enorme importancia debido a la gran variedad de estas (repintes, mutilaciones, combinaciones de elementos de diferentes épocas, desmembramiento de retablos etc.) y al grado de modificación que pueden implicar. De algunos retablos solo se ha conservado una tabla, o el retablo ha llegado a la actualidad con transformaciones que lo han convertido en un collage de piezas de otros retablos. Esto es un reto en cada intervención de conservación y restauración, así como en su gestión. Actualmente, no siempre hay un consenso en la forma de proceder con respecto a estas alteraciones o con respecto a la forma de presentación de los retablos, o de las partes conservadas de los mismos, para hacer entender al espectador, de forma comprensible, la historia de las piezas. Para poder explicar el alcance de estas transformaciones, este trabajo de investigación se ha centrado en algunos retablos pictóricos (o partes de los mismos) conservados en la ciudad de Xàtiva, con ejemplos desde el siglo XIV hasta el s. XVIII. Algunos de estos son el Retablo Mayor de San Pedro y San Pablo, el Retablo de los Dolores de la Virgen y el Retablo de Guerau de Castellvert. También se exponen ejemplos de piezas independientes que formaban originalmente parte de algún retablo, como un sagrario, diversas tablas y fragmentos de un banco, entre otros. Se ha realizado una descripción de cada obra, expuesto sus cambios de ubicación y todas las alteraciones que se han podido identificar, para comprender el recorrido de estas obras, los diversos estados por los que ha pasado y que han configurado la obra existente en la actualidad. Se han obtenido algunos documentos inéditos, tanto textos como fotográficos, que permiten arrojar luz sobre algún periodo de la historia de estas obras. También se aportan hipótesis de reconstrucción de algunos de los retablos (su morfología inicial) para presentar de forma más evidente el alcance de las transformaciones. A partir del estudio de estas piezas, y de una revisión de las principales alteraciones que pueden sufrir los retablos, se han expuesto y analizado las restauraciones más recientes realizadas a las mismas. Se trata de estudiar las soluciones adoptadas para gestionar estas transformaciones y conseguir que la obra, aun mutilada y descontextualizada, sea legible para el espectador. / RESUM Un retaule és una obra complexa de comprendre, tant des del punt de vista estructural com iconogràfic. És un conjunt d'imatges interrelacionades, com a resultat d'un cúmul de característiques, determinades en part pel lloc al qual està destinat, pels comitents que el van encarregar, pels artistes que el van realitzar i, per descomptat, pel període històric-artístic i l'estructura social en la qual es va crear. Totes les imatges, i altres elements que configuren el retaule, persegueixen una funció i propòsit determinat per transmetre un missatge, un relat, un conjunt de símbols i també d'efectes estètics. El tema d'aquesta tesi doctoral està centrat en les transformacions que han sofert els retaules pictòrics, inclosos tant els canvis de caràcter físic com les modificacions en la iconografia, així com els canvis en el context en què es presenten. Les transformacions són un problema d'enorme importància a causa de la gran varietat d'aquestes (repintades, mutilacions, combinacions d'elements de diferents èpoques, desmembrament dels retaules, etc.) i al grau de modificació que poden implicar. D'alguns retaules només s'ha conservat una taula, o el retaule ha arribat a l'actualitat amb transformacions que l'han convertit en un collage de peces d'altres retaules. Això és un repte en cada intervenció de conservació i restauració, així com en la seva gestió. Actualment, no sempre hi ha un consens en la forma de procedir pel que fa a aquestes alteracions o pel que fa a la forma de presentació dels retaules, o de les parts conservades d'aquests, per fer entendre a l'espectador, de manera comprensible, la història de les peces. Per poder explicar l'abast d'aquestes transformacions, aquest treball de recerca s'ha centrat en alguns retaules pictòrics (o parts dels mateixos) conservats a la ciutat de Xàtiva, amb exemples des del segle XIV fins al s. XVIII. Alguns d'aquests són el Retaule Major de Sant Pere i Sant Pau, el Retaule dels Dolors de la Mare de Déu i el Retaule de Guerau de Castellvert. També s'exposen exemples de peces independents que formaven originalment part d'algun retaule, com un sagrari, diverses taules i fragments d'un banc, entre d'altres. S'ha realitzat una descripció de cada obra, exposat els seus canvis d'ubicació i totes les alteracions que s'han pogut identificar, per comprendre el recorregut d'aquestes obres, els diversos estats pels quals ha passat i que han configurat l'obra existent en l'actualitat. S'han obtingut alguns documents inèdits, tant textos com fotogràfics, que permeten donar llum sobre algun període de la història d'aquestes obres. També s'aporten hipòtesi de reconstrucció d'alguns dels retaules (la seva morfologia inicial) per presentar de forma més evident l'abast de les transformacions. A partir de l'estudi d'aquestes peces, i d'una revisió de les principals alteracions que poden patir els retaules, s'han exposat i analitzat les restauracions més recents realitzades a aquestes. Es tracta d'estudiar les solucions adoptades per gestionar aquestes transformacions i aconseguir que l'obra, tot i mutilada i descontextualitzada, siga llegible per a l'espectador. / García Enguíx, V. (2017). Transformaciones y cambios de contexto en los retablos; el caso de Xátiva [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90563

[EN] The ancient textiles are an important part of the Valencian cultural heritage. However, it is relatively recent the concern for making a scientific conservation, which has led to a lack of study methodology focused on its preservation, contrary to what has occurred with other heritage areas in which the scientific treatment is much more consolidated . In general, and in Valencian Community in particular, there are a few examples of exhaustive studies on the religious textile heritage. Usually the historical analysis of these works od art are restricted to ornamental and iconographic descriptions, and scientific and technical studies previous to a restoration process of textile pieces is limited to the study of materials and execution techniques, giving isolated information and in many times out of context. This work has highlighted the importance that ancient textiles have as true works of art and the need to do their study from a multidisciplinary perspective. One of the objectives developed in this research has been the design and implementation of a methodology for the study of textile collections that to be applied on ecclesiastical collections in Valencian Community, in order to put in value them through the study from different points of view, artistic, historical, technical, material and anthropological, as well as to obtain the information needed for developing their conservation. To carry on this work, the textiles collection of the Museum of the Basilica of Santa Maria were used. The core of the collection is the trousseau of the image of Our Lady of the Assumption, which is the main focus of the Misteri d'Elx, declared a Masterpiece of Oral and Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2001. This rich textile heritage is a complex collection that has the common problems in this kind of collection, which are often numerous, heterogeneous from the point of view of chronological, typological, material and technical, and many of his textiles are still in use, making the study and conservation preservation treatment complicated. The results obtained from scientific-technical analysis, complemented and discussed with the artistic, historical data and documentary studies have given a high number of conclusions of the works studied in the collection, related with their origin, their changes of location, typology, modifications and restorations. In this way they have contributed to put in value the whole collection, showing, in some cases, details of some of their works of art previously unknown. / [ES] Dentro del rico y variado patrimonio cultural de la Comunidad Valenciana, el material textil es uno de los más abundantes. Sin embargo, es relativamente reciente la preocupación por realizar una conservación científica lo que ha dado lugar a una escasez de metodología de estudio encaminada a su preservación, contrariamente a lo que ha ocurrido con otros conjuntos patrimoniales en los que el tratamiento científico está mucho más consolidado. Son pocos los ejemplos de estudios exhaustivos sobre el patrimonio textil eclesiástico en general y del valenciano en particular. Habitualmente se restringen al análisis histórico de las piezas, a descripciones de sus motivos ornamentales e iconográficos, y a estudios científico-técnicos de piezas textiles previos a un proceso de restauración, limitándose al estudio de materiales y técnicas de ejecución, generando información aislada y en muchas ocasiones fuera de contexto. En este trabajo se ha puesto de manifiesto la relevancia que poseen los textiles eclesiásticos como verdaderas obras de arte y la necesidad de abarcar su estudio desde una perspectiva multidisciplinar. Uno de los objetivos desarrollados en esta investigación ha sido el diseño e implementación de una metodología de trabajo para el estudio de colecciones textiles que pueda ser aplicada a fondos eclesiásticos conservados de la Comunidad Valenciana, con el objetivo de poner en valor estas colecciones a través de su estudio desde el punto de vista, artístico, histórico, técnico, material y antropológico, y con el fin de obtener los datos necesarios para poder plantear con garantías su conservación. Para desarrollar este trabajo se ha partido de los fondos textiles de la colección museográfica de la Basílica de Santa María de Elche. El núcleo principal de la colección lo constituye el ajuar de la imagen de la Virgen de la Asunción, que es el eje central del Misteri d'Elx, declarado Obra Maestra del Patrimonio Oral e Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO en 2001. Este rico patrimonio textil constituye una colección compleja que presenta la problemática común en este tipo de fondos que suelen ser numerosos, heterogéneos desde el punto de vista de cronológico, tipológico, material y técnico, además de que muchas de estas obras están todavía en uso, lo que complica enormemente su estudio y conservación en su tratamiento de preservación. Los resultados obtenidos de los diferentes estudios científico-técnicos llevados a cabo, cruzados y discutidos con los datos artísticos, históricos y documentales, han permitido obtener una serie de conclusiones de las obras estudiadas de la colección, respecto a su origen, sus cambios de ubicación, tipologías, restauraciones y modificaciones. De esta manera se ha contribuido a la puesta en valor del conjunto de la colección, poniendo de manifiesto, en algunos casos, datos hasta ahora desconocidos de algunas obras que la forman. / [CA] Dins del ric i variat patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, el material tèxtil és un dels més abundants. No obstant això, és relativament recent la preocupació per realitzar una conservació científica el que ha originat a una falta de metodologia d'estudi encaminada a la seua preservació, contràriament al que ha ocorregut amb altres conjunts patrimonials en els quals el tractament científic està molt més consolidat Són pocs els exemples d'estudis exhaustius sobre el patrimoni tèxtil eclesiàstic en general i del valencià en particular. Habitualment es restringeixen a l'anàlisi històrica de les peces, a descripcions dels seus motius ornamentals i iconogràfics, i a estudis cientificotècnics de peces tèxtils previs a un procés de restauració, limitant-se a l'estudi de materials i tècniques d'execució, generant informació aïllada i en moltes ocasions fora de context. En aquest treball s'ha posat de manifest la rellevància que posseïxen els tèxtils eclesiàtics com a verdaderes obres d'art, i la necessitat de comprendre el seu estudi des d'una perspectiva multidiscipliar. Un dels objectius desenrotllats en esta investigació ha sigut el disseny i implementació d'una metodologia de treball per a l'estudi de col·leccions tèxtils que puga ser aplicada a fons eclesiàstics conservats de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu de posar en valor estes col·leccions a través del seu estudi des del punt de vista, artístic, històric, tècnic, material i antropològic, i a fi d'obtindre les dades necessàries per a poder plantejar amb garanties la seua conservació. Per a desenrotllar este treball s'ha partit dels fons tèxtils de la col·lecció museogràfica de la Basílica de Santa Maria d'Elx. El nucli principal de la col·lecció ho constituïx l'aixovar de la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció que és l'eix central del Misteri d'Elx, declarat Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en 2001. Este ric patrimoni tèxtil constitueix una col·lecció complexa que presenta la problemàtica comuna en este tipus de fons que solen ser nombrosos, heterogenis des del punt de vista de cronològic, tipològic, material i tècnic, i moltes de les seues obres estan encara en ús, la qual cosa complica enormement el seu estudi i conservació en el seu tractament de preservació. Els resultats obtinguts d'estos estudis cientificotècnics, creuats i discutits amb les dades artístiques, històrics i documentals han permés obtindre una sèrie de conclusions de les obres estudiades de la col·lecció, respecte al seu origen, els seus canvis d'ubicació, tipologies, restauracions i modificacions. D'esta manera s'ha contribuït a la posada en valor del conjunt de la col·lecció, posant de manifest, en alguns casos, dades fins ara desconeguts d'algunes obres que ho formen. / Jaén Sánchez, MG. (2016). El patrimonio textil vinculado a la imagen de la Virgen de la Asunción y al Misteri d'Elx. Análisis técnico y material, estado de conservación y puesta en valor [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61979 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

[ES] Por considerarse un periodo crucial dentro de la pintura de la escuela valenciana, es digno de una rigurosa investigación el estudio de la transición entre soportes pictóricos en el paso de la tabla al lienzo. La contribución de un abanico de pintores a esta evolución técnica en el panorama artístico valenciano marcará la producción de los siglos posteriores, perpetuando una nueva forma de pintar sobre lienzo que no terminará de reemplazar por completo a la tradicional pintura sobre tabla. Una serie de particularidades técnicas y matéricas acompañarán este cambio, ya que en su afán por abrazar los nuevos recursos pictóricos, los maestros de la pintura valenciana del siglo XVI y dos primeros tercios del XVII introducirán nuevos procedimientos y materiales en sus obras. A su vez, la sensibilidad artística del momento virará desde la enraizada tradición juanesca plenamente renacentista, hacia el naturalismo y la búsqueda de la realidad inmediata que surgiría en València con la llegada de Juan Sariñena y Francisco Ribalta. Profundizar en el conocimiento de la magnitud de este cambio técnico y estilístico desde varios enfoques pero principalmente desde el científico, gracias al acceso a un conjunto de pinturas que abarcan la producción de Juan de Juanes hasta la de Jerónimo Jacinto de Espinosa, ha permitido reconstruir la manera de trabajar de los principales talleres de pintura de este periodo. En efecto, el alcance de este estudio no habría sido posible sin una extensa labor de revisión de la literatura artística, siendo los tradicionales tratados, manuales y recetarios de pintura referencias clave en la interpretación de los datos que el método científico ofrece. Las aportaciones que brinda esta investigación no solo confirman el esplendor de esta etapa de la pintura valenciana, sino que a su vez se constituyen como un apoyo sólido sobre el que fundamentar nuevas autorías y atribuciones y la puesta en valor por la conservación de nuestro patrimonio pictórico. / [EN] For being considered a crucial period inside the painting of the Valencian school, the study of the transition between pictorial supports in the step of the wooden panel to the canvas is worthy of a rigorous research. The contribution of a range of painters to this technical evolution in the Valencian artistic panorama will mark the production of later centuries, perpetuating a new way of painting on canvas that will not finish completely replacing the traditional painting on panel. A series of technical and material particularities will accompany this change, since in their eagerness to embrace the new pictorial resources, the masters of Valencian painting of the 16th century and two first thirds of the 17th will introduce new procedures and materials in their masterpieces. At the same time, the artistic sensibility of the moment will veer from the fully Renaissance Juanes'deep-rooted tradition, towards naturalism and the search for the immediate reality that arose in València with the arrival of Juan Sariñena and Francisco Ribalta. Deepen the knowledge of the magnitude of this technical and stylistic change from several approaches but mainly from the scientific one, thanks to access to a set of paintings that include the production from Juan de Juanes to that of Jerónimo Jacinto de Espinosa, has allowed to reconstruct the way of working of the main painting workshops of this period. Indeed, the scope of this study would not have been possible without extensive work review of the artistic literature, being the traditional treatises, manuals and recipe books of painting key references in the interpretation of the data that scientific method offers. The contributions that provide this research not only confirm the grandeur of this stage of Valencian painting, but at once they constitute themselves as a solid support on which to base new authorships and attributions and make the enhancement for the conservation of our pictorial heritage. / [CA] Per considerar-se un període crucial dins la pintura de l'escola valenciana, és digne d'una rigorosa investigació l'estudi de la transició entre suports pictòrics en el pas de la taula al llenç. La contribució d'un ventall de pintors a aquesta evolució tècnica en el panorama artístic valencià marcarà la producció dels segles posteriors, i perpetuarà una nova forma de pintar sobre llenç que no terminarà de reemplaçar per complet la tradicional pintura sobre taula. Una sèrie de particularitats tècniques i matèriques acompanyaran aquest canvi, ja que en el seu afany per abraçar els nous recursos pictòrics, els mestres de la pintura valenciana del segle XVI i dos primers terços del XVII introduiran nous procediments i materials en les seues obres. Alhora, la sensibilitat artística del moment virarà des de l'arrelada tradició joanesca plenament renaixentista, cap al naturalisme i la cerca de la realitat immediata que sorgirà a València amb l'arribada de Joan Sarinyena i Francesc Ribalta. Profunditzar en el coneixement de la magnitud d'aquest canvi tècnic i estilístic des de diversos enfocaments però principalment des del científic, gràcies a l'accés a un conjunt de pintures que comprenen la producció des de Joan de Joanes fins a la de Jeroni Jacint d'Espinosa, ha permés reconstruir la manera de treballar dels principals tallers de pintura d'aquest període. En efecte, l'abast d'aquest estudi no hauria sigut possible sense una extensa labor de revisió de la literatura artística, sent els tradicionals tractats, manuals i receptaris de pintura referències clau en la interpretació de les dades que el mètode científic ofereix. Les aportacions que brinda aquesta investigació no sols confirmen l'esplendor d'aquesta etapa de la pintura valenciana, sinó que alhora es constitueixen com un suport sòlid sobre el que fonamentar noves autories i atribucions i la posada en valor per la conservació del nostre patrimoni pictòric. / La tesis doctoral que aquí se presenta fue llevada a término gracias a una serie de ayudas que han sido indispensables para esta investigación. En primer lugar, la concesión de una beca de carácter predoctoral con una duración máxima de tres años (01/07/2014 - 30/06/2017) integrada dentro de las Ayudas para la contratación de personal investigador de carácter predoctoral, programa VALi+d (DOCV núm. 7081/02.08.2013) financiadas por la Consellería de Educación, Cultura y Deporte de la Generalitat Valenciana. Por otra parte, los estudios analíticos derivados de este trabajo se incluyen en el marco del proyecto de investigación del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (MINECO) CTQ2014-53736-C3-01-P sobre la Aplicación de las técnicas nanoelectroquímicas y biotecnologías en el estudio y conservación del patrimonio en metal, cofinanciado con fondos FEDER y adscrito al Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia, Subprograma Estatal de Generación del Conocimiento. / Castelló Palacios, A. (2021). De la tabla al lienzo. Evolución técnica del soporte pictórico en la Escuela Valenciana del Renacimiento pleno al naturalismo barroco [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/162071

[ES] La investigación realizada forma parte del estudio, mucho más amplio, para la restauración de la Iglesia de los Santos Juanes de Valencia, que tiene por objeto establecer una metodología de reconstrucción para las pinturas murales de la grandioso bóveda que Antonio Palomino pintó entre 1699 y 1701, la cual fue incendiada durante la Guerra Civil. Al realizar un primer análisis sobre diferentes anclajes en la restauración, se han encontrado dos clases de técnicas de anclaje, las denominadas tradicionales y las modernas. Tras este análisis, se ha realizado un trabajo de investigación comparativa entre diversos espacios arquitectónicos, tanto de España como de Europa, concretamente de Italia, que ya habían sido restaurados, para poder identificar los materiales utilizados en sus realizaciones. Con todo este trabajo acabado, se contactó con el Profesor Vicente Amigó Borrás, investigador del laboratorio del Instituto de Tecnología de los Materiales, para estudiar otros materiales más novedosos que pudieran ayudar en nuestra labor. Para realizar el estudio, junto a él y muchos de sus compañeros, se desarrollaron un conjunto de probetas con el fin de elaborar diferentes tipos de laminados compuestos de fibra y matriz, los cuales han soportado los diferentes procesos y análisis para obtener los mejores resultados posibles. Estos análisis han permitido conocer muy a fondo cada material y la diversidad de sus propiedades, estableciendo estudios comparativos que han ayudado a escoger cuál de ellos resultará más apropiado para el trabajo de restauración y dar algunas conclusiones finales sobre ello en el proceso de intervención global en los Santos Juanes. Se puede afirmar que esta Tesis Doctoral demuestra la posible aplicación de materiales compuestos en diferentes bienes culturales, y en especial en la bóveda de la Iglesia de los Santos Juanes de Valencia. / [CA] La investigació realitzada forma part del estudi, molt més ample, realitzat per a la restauració de l'Església dels Sants Joans de València, que té per objectiu establir una metodologia de reconstrucció per a les pintures murals de la grandiosa volta que Antonio Palomino va pintar entre 1699 i 1701, la qual va ser incendiada durant la Guerra Civil. En realitzar una primera anàlisi sobre ancoratges en la restauració, ens hem trobat davant de dues classes de tècniques d'ancoratge, les denominades tradicionals i les modernes. Després d'aquesta anàlisi, s'ha realitzat un treball de recerca comparativa entre diversos espais arquitectònics, tant d'Espanya com d'Europa, concretament d'Italia, que ja havien sigut restaurats, per a poder identificar els materials utilitzats en les seues realitzacions. Amb tot aquest treball finalitzat, es va contactar amb el Profesor Vicente Amigó Borrás, investigador del laboratori de l'Institut de Tecnologia dels Materials, per a estudiar altres materials més nous que pogueren ajudar en la nostra labor. Per realitzar l'estudi, al costat d'ell i molts dels seus companys, es van desenvolupar un conjunt de provetes amb la finalitat d'elaborar diferents tipus de laminatges compostos de fibra i matriu, els quals han suportat els diferents processos i anàlisis per a obtenir els millors resultats possibles. Aquestes anàlisis han permés conéixer molt a fons cada material i la diversitat de les seues propietats, establint estudis comparatius que han ajudat a triar quin d'ells resultarà més apropiat per al treball de restauració i donar les conclusions finals sobre el procés d'intervenció. Es pot afirmar que aquesta Tesi Doctoral demostra la possible aplicació de materials compostos en diferents béns culturals, i especialment en la volta de l'Església dels Sants Joans de València. / [EN] The object of our study was to establish the methodology for the reconstruction of the painted murals of the great vault in the Santos Juanes church of Valencia which were painted by Antonio Palomino between 1699 and 1701 and which were burned during the Civil War. In conducting an initial study of the foundations we find two different types of technique, the traditional and modern. After this analysis a comparative investigation was carried out between the various architectural sites which have been restored, both in Spain and Europe, enabling a study of the materials which have been utilized. Having completed this work we were put in contact with Professor Vicente Amigo, Laboratory investigator of the Institute of Engineering of Technological Materials, to study alternative more modern materials, which could be put to use in our work. Finishing the study alongside him and his many colleagues, a series of tests have been carried out to develop different types of fibre and matrix laminate combinations, which have undergone a variety of analytical processes to obtain the best possible results. These analyses have enabled a closer and deeper understanding of each material and their individual properties, providing a comparative study to assist the selection of the most appropriate for our needs and giving final results closest to the procedure. It can be confirmed that this Doctorate Thesis demonstrates the possible usage of compounded materials in different cultural properties, especially in the vault of the Santos Juanes church of Valencia. / Peris Gisbert, S. (2021). Técnicas de refuerzo tradicionales y modernas aplicadas a la conservación y restauración de bienes culturales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/180014