Una part significativa de la historiografia sobre l'Àfrica colonial ha defensat la visió d'un Estat fort, coherent en les seves polítiques i dedicat essencialment a impulsar l'explotació econòmica dels diferents territoris, en benefici del capital privat. Davant d'això, les poblacions africanes es trobaven sotmeses i indefenses. Per contra, i en línia amb les tendències d'una part de la historiografia més recent, la nostra tesi pretenia qüestionar certs elements de la visió de l'Àfrica colonial esmentada anteriorment, i fer-ho a través de l'estudi d'una institució estatal dedicada al recolzament d'un sector econòmic dominat pels colons: el Departament d'Agricultura a Zimbabwe, entre els anys 1897 i 1914, quan el país es trobava sota l'administració d'una companyia privada, la British South Africa Company (BSAC).El nostre estudi mostra com, efectivament, la BSAC i l'administració a Zimbabwe van apostar de forma creixent per l'impuls de l'agricultura i la ramaderia en mans de colons blancs, els van oferir terres a preus baixos i ajuts públics de tot tipus, van expropiar i expulsar dels seus terrenys les poblacions africanes, van intentar pressionar els africans per tal que treballessin a les granges europees en condicions salarials i laborals deficients i esperaven incorporar la població africana a l'economia moderna. Però, al mateix temps, s'ha pogut observar como l'Estat colonial mostrava una mancança de recursos econòmics i de personal que l'impedía traslladar a la pràctica determinades decisions teòriques. Com l'autoritat política es trobava dividida en les seves intencions i objetius: els ministeris a Londres desitjaven mantenir l'estabilitat política i, en part per aquesta raó, limitar les pressions i abusos sobre les poblacions africanes; la BSAC i part de l'administració local prioritzaven els interessos miners davant dels grangers; els funcionaris encarregats de l'administració de les poblacions africanes eren reticents a aplicar certes mesures agressives, com ara les expulsions de les granges, el control del bestiar, el treball forçat o la restricció de l'ús dels recursos forestals o faunístics, i defensaven el manteniment, al menys parcial, de les institucions "tradicionals" africanes. Els colons tampoc formaven un grup monolític al qual el govern pogués recolzar de forma genèrica. Per raons de procedència ètnica o social, i per interessos econòmics (miners, grangers, comerciants, propietaris d'empreses, etc), els europeus buscaven i proposaven mesures contradictòries. Tot això, combinat amb la resistència davant les mesures aprovades, va permetre els africans conservar part de la seva autonomia i va provocar que els efectes de les polítiques colonials fossin diversos: junt amb la pèrdua de terres en alguns casos es va produir un augment de les produccions agràries i dels ramats de bestiar, junt amb el treball mal remunerat es donaven casos d'incentius pera la contractació i un augment de l'acumulació i el consum gràcies als salaris, etc.Una anàlisi comparativa d'altres casos i estudis sobre territoris colonials en els mateixos anys ens permet assegurar que Zimbabwe no constitueix una excepció, sinó que més aviat s'inclou dins d'un panorama general d'un Estat colonial amb febleses evidents i dividit en les seves intencions, que s' enfrontava a uns grups de pressió europeus que formulaven peticions conflictives i a unes poblacions africanes amb una capacitat de resistència i d'autonomia en la participació en l'economia i la societat colonials que han estat sovint minimitzades. Sobretot, es posa en evidència una contradicció inherent en la construcció de l'Estat colonial d'aquest període, especialment en els territoris britànics: la recerca d'un objectiu econòmic - l'explotació dels recursos de les colònies - al costat d'un de polític, la perpetuació de l'existència del mateix poder colonial a través del manteniment de l'estabilitat social i de l'assoliment d'una certa legitimitat davant les poblacions africanes. La consciència clara d'aquesta dualitat en els objetius i les polítiques colonials ens permet entendre molt millor les decisions preses i els seus efectes sobre la població africana. / Historiography on Colonial Africa has tended to defend the vision of the Colonial State as a powerful institution, coherent in its policies and basically devoted to the economic exploitation of the different territories on behalf of private capital. Under this kind of rule, African populations were passive and defenceless. Contrary to this view, our thesis aimed at questioning some of these interpretations through the analysis of an institution designed to support an economic sector dominated by white settlers: the Department of Agriculture in Zimbabwe between 1897 and 1914, when the country was under the administration of a private company, the British South Africa Company (BSAC).Our research shows that the BSAC and its administration in Zimbabwe actually wished to encourage European agriculture and ranching. Settlers received cheap land and state subsidies, Africans suffered the expropriation of their lands, the State attempted to coerce Africans into the farm labour market, and officials expected to incorporate them into the modern economy. At the same time, though, we can see that the Colonial State suffered from a lack of funds and personnel, and that political authority was divided in its objectives: London ministries wished to maintain political stability and, partly for this reason, to limit the pressures applied on African populations; the BSAC and part of the local administration supported mining interests in front of the farmers; government officials were reluctant to impose some aggressive policies such as expulsions of tenants from farms, livestock controls, forced labour or restrictions over the African use of forests and wildlife, and defended, at least partially, African "traditional" institutions. White settlers were not a monolithic group either, they were divided according to their social or national origin and to their economic interests (farmers, miners, traders). They wished to achieve objectives that were often conflictive. All this, combined with their resistance to colonial policies, allowed Africans to maintain part of their autonomy.A comparative analysis of other colonial territories in the same period allows us to say that Zimbabwe was not an exception. It was part of a general situation in which the Colonial State was weak and divided in its objectives and was facing European pressure groups with contradictory demands and African populations with a relatively strong capacity to resist colonial policies or to adapt them to their interests. Above all, we can see an inherent contradiction within the State: the search for an economic objective - the exploitation of the colonies' resources - was often in contradiction with the achievement of a political goal: the perpetuation of colonial power itself through the maintenance of political stability and a certain degree of legitimacy in the eyes of the African population.