• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Neoplàsia de colon a les comarques del sud de Catalunya. Seguiment endoscòpic del colon operat durant un període de 20 anys i anàlisi de la supervivència.

Pascual Torres, Domingo 03 December 2003 (has links)
Introducció. El carcinoma colorectal (CCR) és una de les neoplàsies més freqüents als països desenvolupats, amb un índex de supervivència inferior al 50% als 5 anys. A l'estat espanyol es diagnostiquen més d'11.000 casos/any. A la demarcació de Tarragona presenta un increment anual del 3,5% als homes i un 2,7% a les dones. Un dels aspectes més importants per millorar la supervivència és l'establiment de programes de seguiment que intentin detectar el més precoçment possible les recidives i l'aparició de lesions preneoplàsiques o neoplàsiques en un estadi curable. Hipòtesi. El seguiment intensiu del CCR operat amb pretensió curativa pot contribuir a millorar la supervivència.Objectius. 1. Estudi de prevalença, incidència, tendència i mortalitat del CCR a les comarques del sud de Catalunya. 2. Analitzar i comparar els resultats de la supervivència dels malalts operats amb pretensió radical en funció de l'acompliment d'un programa de seguiment estricte (intensiu vs no intensiu). Material i Mètode. En base a la hipòtesi de treball i objectius, els pacients van quedar distribuïts en dos grups:-estudi de prevalença i incidència-estudi de supervivènciaEl primer inclou els malalts diagnosticats de CCR durant el període objecte de l'estudi (1982-2001). L'anàlisi és de tipus observacional i descriptiu. Pel segon estudi, es va efectuar un tall longitudinal que s'inicia l'1 de gener de 1989 i perllongant-se fins el 31 de desembre de 1996. El tall va establir una mostra de 334 pacients. D'aquests, 275 van ser intervinguts amb intenció radical. Es va dissenyar un programa empíric de seguiment intensiu, assignant-se els malalts al grup de seguiment intensiu o no intensiu (control) en funció de l'acompliment estricte del programa. Els valors d'odds ratio i de risc relatiu s'han aplicat per determinar l'eficàcia dels tractaments i tipus de seguiment. Corbes de supervivència de Kaplan-Meier. Anàlisis de regressió per avaluar l'impacte de les diverses variables sobre el risc d'aparició de recidives i sobre la supervivència a llarg termini.Resultats.Incidència i prevalença: 4697 CCR diagnosticats amb una mortalitat de 2591 pacients (55,2%). El càncer de colon presenta una taxa ajustada 21,9 als homes, i de 17,8 les dones. Per la neoplàsia de recte, 12,8 pels homes, i 6,5 les dones. L'anàlisi de la tendència sobre la incidència mostra un increment anual notable ambdós sexes, sobre tot pel respecte al càncer de colon, en que s'evidencia un augment de la taxa ajustada en un 11% als homes i un 9% en les dones. La neoplàsia de recte mostra un increment moderat al sexe masculí (3,1%), mentre que pel femení, hi ha una certa tendència a la baixa (-1,4%). L'edat mitjana del diagnòstic se situa en els 68 anys en els homes i 70 en les dones. S'observa una millora progressiva en la supervivència. Als 5 anys, la supervivència ha passat del 42% al 49% en els malalts diagnosticats entre els períodes 1985-89 i 1990-94.Estudi de supervivència. L'estadiatge (Dukes) dels 334 malalts era: estadi A: 4,5%, B1: 13,2%, B2: 308%, C1: 9,3%, C2: 25,5%, D: 14,1%. En 9 (2,7%) casos no es va poder determinar. Dels 275 intervinguts amb intenció radical s'ha pogut efectuar el seguiment de 256, que van ser distribuïts segons el tipus de seguiment efectuat. No hi havia diferències en quant a la homogeneitat (P=NS). S'observa una més baixa expressió de l'antígen carcinoembrionari (CEA) en les dones (P=0,018), diferències que es van traduir significativament en la supervivència. En el grup de malalts amb CEA basal elevat, la supervivència era significativament més alta en el sexe femení (P=0,043) mentre que no hi havien diferències si el CEA basal era normal (P=0,132). La normalització del CEA desprès de la cirurgia es relaciona amb un índex més baix de patir una recidiva local o locorregional (P=0,004, RR 3,1) o de desenvolupar metàstasi (P=0,005, RR 4,2). La supervivència dels que basalment tenien el CEA normal vers els que el tenien elevat es altament significativa (P=0,007). Entre un 23,2 i un 70% dels malalts van presentar una recidiva. La recaiguda a nivell local anastomòtic i l'aparició de metàstasi a distància van constituir les més freqüents. La comparació de l'aparició de recidives en funció de l'afectació ganglionar i/o el grau de penetració tumoral no va demostrar significació estadística (P=0,319). Vint-i-un malalts sotmesos a seguiment intensiu van fer una recidiva local endoscòpica i van poder ser reintervinguts radicalment un 61,9%, mentre que dels no seguits intensivament només ho van ser un 25%, (P<0,05). Pel que fa a la relació entre l'aparició d'una recidiva locorregional com a primera recidiva entre els sotmesos a seguiment intensiu enfront dels que no, les diferències són significatives (P=0,001). La supervivència dels malalts operats amb intenció radical i estratificada en funció del seguiment efectuat és altament significativa a favor dels malalts que han complert un seguiment intensiu (P=0,018). L'anàlisi de regressió posa de manifest que el factor pronòstic més important per a la supervivència (descartades les metàstasi) es la recidiva locorregional (P=0,002). No són significatives la situació de la neoplàsia (P=0,790) ni tampoc l'elevació postoperatòria del CEA (P=0,086).Conclusions. 1.La supervivència per CCR a la demarcació augmenta progressivament, passant del 42 al 49%.2. La neoplàsia més freqüent és la de sigma (37,7%), seguida de la rectal (34,1%).3. El símptoma de debut de la malaltia que es relaciona amb un millor resultat referit a la supervivència és el canvi de ritme deposicional.4. El CEA va tenir valor estadístic en relació a la supervivència. (P=0,018)5. En la sèrie analitzada hi ha un elevat índex de pacients intervinguts amb pretensió radical (82,3%).6. L'estadi més freqüent va ser el B2, fet que es relaciona amb un diagnòstic en estadis menys avançats.7. El seguiment endoscòpic intensiu va permetre detectar recidives que es van poder beneficiar d'una resecció amb pretensió curativa en un 61,9%, mentre que els no seguits intensivament només ho van ser un 25% (P<0,05).8. El seguiment intensiu es relaciona significativament amb una millor supervivència (P<0,001). / Introduction. Colorectal cancer (CR) is one of the most frequent neoplasms in developed countries with a survival index lower than 50% in 5 years. In the whole of Spain more than 11.000 cases per year are diagnosed. In Tarragona province it presents a yearly increase of 3.5% in men and of 2.7% in women.. One of the most important aspects in order to improve survival is to set follow-up programs that attempt to detect the most precociously possible relapses and showing up of pre-neoplasic and neoplasic injuries at a curable stage. Hipothesis. From the set out data, we can establish as a work hipothesis that intensive follow-up of CR operated with curative pretense can contribute to improve survival.Objectives. 1.Study of prevalence, incidence and CR tendency analysis in southern Catalonia districts. 2. Analyse and compare monitoring results on survival of those patients who undergone major CR surgery with a radical purpose, as a result of the fullfilment of a strict follow up program (intensive vs. non intensive).3. Relate patient's progress in terms of the state of progress of neoplasm by the moment the diagnosis is done.4. Investigate which are the predictive factors related to CR prognosis, and that, consequently must be included in follow up programes.Material and Methode. In line with the work's hipothesis, objectives and carried out research, patients were distributed into two groups:-Study of prevalence and incidence.-Study of survival.Which have been the object of different analysis according to the objectives.The first group includes those patients diagnosed of CR during the period of the study (1982 - 2001) and that are living in Tarragona province. The analysis is an observative and descriptive type, so that it allows knowledge of the impact of the disease and its incidence, as well as to evaluate possible changes in tendency and progress of the disease. As for the second group a cross section was made, begining 01-01-1989 and going on to 31-12-1996. The section set up a sample of 334 patients. From those, 275 were operated with a radical purpose. It was designed an empiric program of intensive follow up, in which patients were attached to the intensive or non intensive (control) follow up groups according to the strict fulfilment of the program. Values of odds ratio and relative risk have been applied to determine the effectiveness of treatments and follow up systems. Kaplan-Meier survival curves. In order to evaluate the impact of those different variables over the risk of relapses turn up, and over long term survival, logistic regression analysis were fulfilled.Results.Incidence and prevalence. From those 4697 diagnosed CR's, global mortality in that period was of 2591 patients (55.2%). Colorectal cancer shows a fitted tax of 21,9% with males, while in women it is of 17.8%. As for rectum neoplasm, they are of 12,8 and 6,5% respectively. The analysis on the incidence shows us a remarkable annual increase on both sexes, particularly about cancer of the colon, in wich we notice an increase in gross tax of 11% on men and 9% on women. Rectum neoplasm gives us a more moderate increase in relation to male sex (3.1%) whilst to feminine there is some tendency to its decrease (-1.4%). The average age of colon neoplasm diagnosis is placed in 68 for men and 70 for women; As for rectum neoplasm is quite similar (69 and 70 years old respectively). Despite in our province the incidence of survival is lower than in some others, a progressive improvement is noticed. After 5 years survival has increased from 42% to 49% among patients diagnosed between the periods 1985-89.Study of survival. The stage (Dukes) of those 334 patients was: stage A:4.5%; B1: 13.2%; B2: 30.8%; C1: 9.3%; C2: 25.5%; D:14.1%). In 2.7% cases Duke's stage couldn't be determined. From those 275 patients operated with a radical purpose 256 could be followed up, being distributed according to the follow-up method used on them: intensive or non intensive. There were no differences related to homogeneity (P=NS). A lower expression of carcinoembryonic antigen (CEA) was detected in women (P=0.018), differences that were significantly translated in terms of survival. In that group of patients with an increase basal CEA, survival is meaningfuly higher on women (P=0.043) while there were no difference when basal CEA was normal (P=0.132). Settling down of CEA levels after surgery is related to a lower index of suffering a local or loco-regional relapse (RR 3.1) or developing a metastasis (RR 4.2). Survival of those patients with standard CEA in front of those with raised levels is highly significant (P=0.007). Between 23.2% and 70% of patients had a relapse. Relapse at a local anastomotic level and distant metastasis turn up as the most frequent ones. Comparison of relapses in terms of ganglionar damage and/or tumoral penetration degree didn't show a statistic meaning (P=0.319). Twenty-one patients under an intensive follow-up suffered from a local endoscopic relapse and 61.9% of them could be re-operated with a radical purpose, whilst from those patients non-intensively followed-up only 25% (P<0.05) of them were re-operated with differences as to following life. With regard to the relationship between a loco-regional relapse show up as a first relapse on patiens subdued to an intensive follow up in front of those who were not, differences are highly significant (P=0.001). Survival on patients radical-purpose operated and stratified according to the following-up used method, is highly meaningful for those patients object of an intensive follow up (P=0.018). Regression analysis shows us that the most important prognosis factor is the loco-regional relapse (P=0.002). Neoplasm situation (P=0.790) nor post-surgery CEA increasing (P=0.086) are meaningless.Conclusions.1. Survival to CRR at the province increases progressively, from 42% to 49%.2. Sigma neoplasm is the most frequent one (37.7%), followed by rectum neoplasm (34.1%).3. The first symptom of the disease conected to a better result with regard to survival is the change of defecating rate.4. CEA had a statistic value as for survival (P=0.018).5. In the analysed section there is a high index of radical purpose operated patients.6. The most frequent stage was B2 (30.8%), a fact which is connected to a diagnosis in less developed stages.7. Intensive endoscopic follow-up is connected significantly to a higher survival (P<0.001).
2

Valor del estudio citométrico del contenido en ADN y fase s en los Pólipos Colónicos con cancer focal. Papel de la apoptosis en la secuencia adenoma-cancer de colon.

Merino Laborda, Mª Teresa 09 November 2005 (has links)
INTRODUCCIÓEls tumors malignes són la primera causa de mort als països desenvolupats. El càncer colorectal (CCR) és la neoplàsia del tub digestiu més freqüent. Es diagnostiquen 20.000 nous casos de CCR a Espanya a l'any, i afecta a un de cada 10.000 espanyols. Mostra una incidència creixent i suposa el 15% dels nous diagnòstics de càncer. Els esforços investigadors es centren en la prevenció i cerca de noves possibilitats terapèutiques.Sembla evident el paper què els processos de proliferació, diferenciació i destrucció cel·lular juguen en el desenvolupament de les neoplàsies i en el disseny de futures estratègies diagnòstiques i terapèutiques. Pocs articles en la literatura han demostrat interès per l'estudi de la proliferació cel·lular i la mort cel·lular programada de les lesions preneoplàsiques del còlon.En la última dècada alguns treballs han investigat el paper que diversos oncogens, gens supressors de tumor, marcadors de proliferació cel·lular i inhibidors de la mateixa juguen en el desenvolupament de lesions canceroses a partir d'un pòlip adenomatós colorectal preexistent. De tots ells destaca per les seves possibles aplicacions diagnòstiques i terapèutiques els dedicats a l'estudi citomètric del contingut d'ADN en la seqüència adenoma-càncer colorectal, encara que la seva importància no ha estat demostrada de forma concloent. L'establiment definitiu del paper que juga la inhibició de l'apoptosi en l'esmentada seqüència podria condicionar el maneig clínic futur dels pacients amb pòlips adenomatosos colorectals.Aquest treball pretén valorar de forma simultània la influència del contingut d'ADN i la inhibició de la mort cel·lular programada en la seqüència adenoma càncer colorectal, i fer una correlació d'ambdues amb variables clinicodemogràfiques i antomopatològiques. HIPÒTESIS1. L'estudi del contingut d'ADN i proliferació cel·lular per citometria de flux pot ser un indicador important per al diagnòstic precoç de transformació maligna dels pòlips colorectals.2. El fracàs o inhibició de l'apoptosi pot conduir a la formació de pòlips colorectals i a la seva transformació maligna.MATERIAL I MÈTODESEstudio retrospectiu. Mostres: 134 vàlides obtingudes a partir de blocs parafinats procedents de pòlips colorectals extrets per polipectomia endoscòpica des de 1996 fins 2001 (22 adenomatosos, 94 tubulovellosos, 18 vellosos). En 33 pòlips es va detectar adenocarcinoma intramucós (16) o invasor (17). Controls: 128 biòpsies endoscòpiques de mucosa normal que es corresponen als quatre segments d'intestí gros (36 a còlon ascendent, 32 a còlon transvers, 31 a còlon descendent, 29 a recte-sigma). Processament i anàlisi per citometria de flux del contingut d'ADN i fases del cicle cel·lular, amb tècnica de Hedley modificada. Contatge mitjançant un citòmetre de flux EPICS PROFILE I. Estudi d'apoptosi: protocol de tinció sobre talls de 4 &#61549;m amb el mètode TUNEL modificat; contatge cel·lular segons criteris predeterminats, i càlcul de l'índex d'apoptosi (IA). Els resultats obtinguts es van correlacionar amb variables clinicodemogràfiques i anatomopatològiques.En les mostres en les quals coincidien una porció adenomatosa i una altra neoplàsica en el mateix pòlip es van diferenciar ambdues seccions.RESULTATS-Mucosa normal: al recte-sigma vam trobar el menor índex de proliferació cel·lular (p<0,001) i en aquesta mateixa localització en el terç superior glandular és on existeix major índex d'apoptosi (p=0,009).-Pòlips sense càncer focal: els pòlips amb diploidia són els que presenten major índex d'apoptosi (p=0,05). De forma global l'I.A. és major en la zona superior glandular i disminueix de forma progressiva fins a ser mínim en la zona inferior (p<0,001). La major distribució de l'apoptosi correspon a la zona superior dels pòlips amb displàsia moderada i a la zona inferior dels pòlips d'entre 1 i 2 cm. (p=0,02).-Pòlips amb càncer focal: en menors de 65 anys presenten major índex d'apoptosi (p=0,02). De forma global el IA és major en la zona inferior (p=0,014).No hi ha relació entre la distribució de l'apoptosi i les variables clinicodemogràfiques i anatomopatològiques tan en la porció adenomatosa com en la porció tumoral dels pòlips amb càncer focal.Al comparar la porció adenomatosa i la tumoral, el major índex de proliferació (major % fase S) correspon a la porció tumoral dels pòlips amb càncer focal invasor (p=0,039); no hi ha diferències significatives en la distribució i l'índex d'apoptosi.Els pòlips amb càncer focal intramucós amb histologia túbulo-vellosa són els que tenen major IA (p=0,035). En els pòlips amb càncer focal invasor els majors índexs d'apoptosi s'observen en els d'histologia túbulo-vellosa (p=0,03), grandària menor d'1cm (p=0,002) i menors de 65 anys (p=0,02).-Comparació mucosa normal versus pòlips sense i amb càncer focal: el major índex de proliferació s'obté en el grup de pòlips amb càncer focal i els subgrups intramucós i invasor tan en les seves porcions adenomatoses com tumorals (p<0,001). L'índex d'apoptosi total, per zones, i la distribució de l'apoptosi per zones són majors en el grup de pòlips sense càncer focal (p<0,001).-Comparació mucosa normal versus pòlips sense càncer focal: els pòlips sense càncer focal tenen major índex de proliferació, essent una variable predictiva independent (p<0,001). La distribució de l'apoptosi per zones i l'índex d'apoptosi total i per zones també és major en els pòlips sense càncer focal però en aquest cas només té valor predictiu independent en els terços mig (p<0,001) i inferior (p=0,001).-Comparació mucosa normal versus pòlips amb càncer focal: els pòlips amb càncer focal tenen major índex de proliferació, tan en la porció adenomatosa com tumoral, que el grup de mostres normals, amb valor predictiu independent (p=0,003). La distribució i l'índex d'apoptosi, ambdós per zones, són majors en la zona superior del grup de mostres normals (p=0,007) i en la zona inferior del grup de pòlips amb càncer focal (p=0,007). Les esmentades variables tenen valor predictiu independent.-Comparació pòlips adenomatosos versus pòlips amb càncer focal: els segons presenten major percentatge d'aneuploidia (p<0,001), sense diferències a l'índex de proliferació.El IA total és superior en el grup de pòlips sense càncer focal (p<0,001), de la mateixa manera que la distribució i IA en els terços superior i mig (p<0,001), amb valor predictiu independent tan si es considera la part adenomatosa com la part tumoral dels pòlips amb càncer focal. La menor apoptosi en el terç superior dels pòlips amb càncer focal pressuposa transformació maligna.Al comparar els pòlips sense càncer focal amb la part adenomatosa dels pòlips amb càncer focal, les variables grandària major de 2 cm (p=0,027), displàsia severa (p=0,036) i presència d'aneuploidia (p=0,043) tenen valor predictiu independent, i suggereixen la presència de transformació maligna.Al comparar els pòlips sense càncer focal amb la part tumoral dels pòlips amb càncer focal només les variables grandària major de 2 cm (p=0,017) i presència d'aneuploidia (p=0,005) tenen valor predictiu independent per indicar transformació maligna. CONCLUSIONSEl major percentatge de cèl.lules en fase S junt amb l'aneuploidia constitueixen un indicador precoç, amb valor predictiu independent, de transformació maligna dels pòlips colorectals.Els pòlips amb càncer focal, intramucós o invasor, presenten un índex d'apoptosi major en la zona inferior glandular, essent una variable amb valor predictiu independent de transformació maligna.Les variables grandària > 2 cm., displàsia severa, aneuploidia i major índex d'apoptosi en la zona inferior glandular, totes elles amb valor predictiu independent, permeten diferenciar entre els pòlips amb i sense càncer focal.La inhibició de l'apoptosi afavoreix el creixement dels pòlips colorectals així com la seva transformació maligna. / INTRODUCCIÓNLos tumores malignos son la primera causa de muerte en los países desarrollados. El cáncer colorrectal (CCR) es la neoplasia más frecuente del tubo digestivo. Se diagnostican 20.000 nuevos casos de CCR en España cada año, y afecta a uno de cada 10.000 españoles. Muestra una incidencia creciente, y supone el 15% de los nuevos diagnósticos de cáncer. Los esfuerzos investigadores se centran en la prevención y la búsqueda de nuevas posibilidades terapéuticas.Parece evidente el papel que los procesos de proliferación, diferenciación y destrucción celular juegan en el desarrollo de las neoplasias y en el diseño de futuras estrategias diagnósticas y terapéuticas. Pocos artículos en la literatura han demostrado su interés por el estudio de la proliferación celular y la muerte celular programada de las lesiones preneoplásicas del colon.Durante la última década algunos trabajos investigan el papel que diversos oncogenes, genes supresores de tumor, marcadores de proliferación celular e inhibidores de la misma juegan en el desarrollo de lesiones cancerosas a partir de un pólipo adenomatoso colo-rectal preexistente. De todos ellos destacan por sus posibles aplicaciones diagnósticas y terapéuticas los dedicados al estudio citométrico del contenido de ADN celular en la secuencia adenoma-cáncer colorrectal, aunque su importancia no se ha demostrado de forma concluyente. El establecimiento definitivo del papel que juega la inhibición de la apoptosis en dicha secuencia podría también condicionar el manejo clínico futuro de los pacientes afectos de pólipos adenomatosos colo-rectales.El presente trabajo pretende valorar de forma simultánea la influencia del contenido de ADN celular y la inhibición de la muerte celular programada en la secuencia adenoma-cáncer colorrectal, correlacionando ambaos con variables clínico-demográficas y anatomopatológicas.HIPÓTESIS1. El estudio del contenido de ADN y proliferación celular por citometría de flujo puede ser un indicador importante para el diagnóstico precoz de transformación maligna de los pólipos colorrectales.2. El fracaso o inhibición de la apoptosis puede conducir a la formación de pólipos colorrectales así como a su transformación maligna.MATERIAL Y MÉTODOSEstudio retrospectivo. Muestras: 134 válidas obtenidas a partir de bloques parafinados procedentes de pólipos colorrectales extraídos por polipectomía endoscópica desde 1996 hasta 2001 (22 adenomatosos, 94 túbulo-vellosos, 18 vellosos). En 33 pólipos se detectó adenocarcinoma intramucoso (16) o invasor (17). Controles: 128 biopsias endoscópicas de mucosa normal correspondientes a los cuatro segmentos de intestino grueso (36 a colon ascendente, 32 a colon transverso, 31 a colon descendente, 29 a recto-sigma). Procesado y análisis mediante citometría de flujo del contenido de ADN y fases del ciclo celular, con técnica de Hedley modificada. Contaje mediante un citómetro de flujo EPICS PROFILE I. Estudio de apoptosis: protocolo de tinción sobre cortes de 4 &#61549;m con método TUNEL modificado; contaje celular siguiendo criterios predeterminados, y cálculo del índice de apoptosis (IA). Los resultados obtenidos se correlacionaron con variables clínico-demográficas y anatomopatológicas.En las muestras en las que una porción adenomatosa y otra neoplásica coincidían en el mismo pólipo se diferenciaron ambas secciones.RESULTADOS-Mucosa normal: en recto-sigma encontramos el menor índice de proliferación celular (p<0,001) y en esa misma localización en el tercio superior glandular es donde existe mayor índice de apoptosis (p=0,009).-Pólipos sin cáncer focal: los pólipos con diploidia son los que presentan mayor índice de apoptosis (p=0,05). Globalmente el I.A es mayor en la zona superior glandular y disminuye de forma progresiva hasta ser mínimo en la zona inferior (p<0,001). La mayor distribución de la apoptosis corresponde a la zona superior de los pólipos con displasia moderada y a la zona inferior de los pólipos de entre 1 y 2 cm. (p=0,02).-Pólipos con cáncer focal: en menores de 65 años presentan mayor índice de apoptosis (p=0,02). Globalmente el IA es mayor en la zona inferior (p=0,014).No hay relación entre la distribución de la apoptosis y las variables clínico-demográficas y anatomopatológicas tanto en la porción adenomatosa como en la porción tumoral de los pólipos con cáncer focal.Al comparar entre sí la porción adenomatosa y la tumoral, el mayor índice de proliferación (mayor % fase S) corresponde a la porción tumoral de los pólipos con cáncer focal invasor (p=0,039); no hay diferencias significativas en la distribución y el índice de apoptosis.Los pólipos con cáncer focal intramucoso con histología túbulo-vellosa son los que tienen mayor IA (p=0,035). En los pólipos con cáncer focal invasor los mayores índices de apoptosis se observan en aquellos con histología túbulo-vellosa (p=0,03), tamaño menor de 1cm (p=0,002) y menores de 65 años (p=0,02).-Comparación mucosa normal versus pólipos sin y con cáncer focal: el mayor índice de proliferación se obtiene en el grupo de pólipos con cáncer focal y los subgrupos intramucoso e invasor tanto en sus porciones adenomatosas como tumorales (p<0,001). El índice de apoptosis total, por zonas, y la distribución de la apoptosis por zonas son mayores en el grupo de pólipos sin cáncer focal (p<0,001).-Comparación mucosa normal versus pólipos sin cáncer focal: los pólipos sin cáncer focal tienen mayor índice de proliferación, siendo ésta una variable predictiva independiente (p<0,001). La distribución de la apoptosis por zonas y el índice de apoptosis total y por zonas también es mayor en los pólipos sin cáncer focal pero en este caso sólo tienen valor predictivo independiente en los tercios medio (p<0,001) e inferior (p=0,001).-Comparación mucosa normal versus pólipos con cáncer focal: los pólipos con cáncer focal tienen mayor índice de proliferación, tanto en porción adenomatosa como tumoral, que el grupo de muestras normales, con valor predictivo independiente (p=0,003). La distribución y el índice de apoptosis, ambos por zonas, son mayores en la zona superior del grupo de muestras normales (p=0,007) y en la zona inferior del grupo de pólipos con cáncer focal (p=0,007). Dichas variables tienen valor predictivo independiente.-Comparación entre pólipos adenomatosos versus pólipos con cáncer focal: los segundos presentan mayor porcentaje de aneuploidia (p<0,001), sin diferencias en cuanto al índice de proliferación.El IA total es superior en el grupo de pólipos sin cáncer focal (p<0,001), al igual que la distribución e IA en los tercios superior y medio (p<0,001), con valor predictivo independiente tanto si se considera la parte adenomatosa como la parte tumoral de los pólipos con cáncer focal. La menor apoptosis en el tercio superior de los pólipos con cáncer focal presupone transformación maligna.Al comparar los pólipos sin cáncer focal con la parte adenomatosa de los pólipos con cáncer focal, las variables tamaño mayor de 2 cm (p=0,027), displasia severa (p=0,036) y presencia de aneuploidia (p=0,043) tienen valor predictivo independiente, sugiriendo la presencia de transformación maligna.Al comparar los pólipos sin cáncer focal con la parte tumoral de los pólipos con cáncer focal sólo las variables tamaño mayor de 2 cm (p=0,017) y presencia de aneuploidia (p=0,005) tienen valor predictivo independiente para indicar transformación maligna. CONCLUSIONESEl mayor porcentaje de células en fase S junto con la aneuploidia constituyen un indicador precoz, con valor predictivo independiente, de transformación maligna de los pólipos colorrectales.Los pólipos con cáncer focal, intramucoso o invasor, presentan un índice de apoptosis mayor en la zona inferior glandular, convirtiéndose en una variable con valor predictivo independiente de transformación maligna.Las variables tamaño > 2 cm., displasia severa, aneuploidia y mayor índice de apoptosis en la zona inferior glandular, todas ellas con valor predictivo independiente, permiten diferenciar entre los pólipos con y sin cáncer focal.La inhibición de la apoptosis favorece el crecimiento de los pólipos colorrectales así como su transformación maligna. / INTRODUCTIONMalignant tumors are the first cause of death in developed countries. Colon cancer is the most frecuent tumor of digestive tract. 20.000 colorectal cancer new cases are diagnosed in Spain every year and the problem involves one over 10.000 people. Colonic cancer shows and increasing incidence and causes about 15% of new diagnostics of tumor. Investigation efforts are focused on prevention and discovery of new treatment lines.Cell proliferation, differentiation and destruction mechanisms are fundamental for tumor growth and for development of new diagnostic and therapeutic methods.A few works have shown interest in the study of cellular proliferation and programmed cellular death mechanisms in preneoplasic colonic injures.During last decade some works tried to find out the paper that oncogenes, tumor growth supressor genes, cell growth proliferation markers and inhibitors issues have in the outcome of malignant injures on a previous adenomatous colorectal polyp. Of all of them, those measuring cellular DNA content by flow cytometry in the colorectal adenoma- colorectal cancer secuence are important because of their diagnostic and therapeuthic applications, but they-re not conclusive. To stablish definitly the paper of apoptosis inhibition in that process could conditioning the clinical practise on the patient with adenomatous colo-rectal polyps in the future.The present study pretends measuring both the influence of cellular-DNA content and the programmed cellular death on the adenoma-colorectal cancer secuence, and their correlation with clinical, demographical and anatomopathological items.HYPOTHESIS1. The study of DNA content and cell proliferation rate measured by flow citometry can be a good indicator of malignant tranformation in colonic polyps.2. Apoptosis inhibition can induce colonic polyps´ growth and their malignant tranformation. MATERIAL AND METHODSRetrospective study. Specimens: 134 colorectal polyps obtained by endoscopic polypectomy between 1996 and 2001 (22 adenomatous, 94 tubulovillous and 18 villous polyps). Controls: 128 specimens obtained by endoscopical resection of normal mucosa in colonic tract (36 in ascending colon, 32 in transverse colon, 31 in descending colon and 29 in sigmoid colon and rectum). Specimens were prepared using a modification of the method described by Hedley et al. and DNA content was messured by flow analysis. Flow citometry was carried out on EPICS PROFILE I cell sorter.Identification of apoptosis: 4 &#61549;m slides of tissue samples were treated with a modification of TUNEL method. We described the labeling pattern and apoptosis index.Obtained results were related to clinical-demographical and histopathological items.When adenomatous and malignant sections were found together in the same polyp sample, both of them were treated as independent sections.RESULTS-Normal mucosa: the lowest cell proliferation index is found in rectal and sigmoid location. There, in the upper crypt section we found the higher apoptosis index (p=0,009).-Non malignant polyps: diploid polyps present the highest apoptosis index (p=0,005). Apoptosis index is higher in upper crypt section and it decrease to be minimun in lower crypt section (p>0,001). Apoptotic cells are mainly located in the upper zone of mild displasic polyps and lower zone of polyps being between 1 and 2 cm sized (p=0,02).-Malignant polyps: apoptosis index is higher in people being under 65 year-old (p=0,02) and in lower crypt section (p=0,014). It doesn-t exist a relation between apoptosis distribution and clinical, demographical or anatomopathological items nor in the adenomatous or the tumoral sections of malignant polyps.Malignant section in malignant polyps shows the highest proliferation rate (p=0,039), if we compare adenomatous and malignant sections. It doesn´t exist a significative difference on apoptosis distribution or index. Intramucosal malignant tubulovillous polyps show the higher AI (p=0,035).-Comparison between normal mucosa and polyps: the highest proliferation index is obtained in adenomatous and neoplasic sections of malignant polyps (p<0,001). Apoptosis index and apoptotic cells rate are higher in non malignant polyps (p<0,001).-Comparison between normal mucosa and non malignant polyps: non malignant polyps have a higher proliferation rate with an independent predictive value (p<0,001). Apoptotic cells rate and apoptosis index is higher in non malignant polyps. Both of them have independent predictive value when messured in medium (p<0,001) and lower (p=0,001) crypt sections.-Comparison between normal mucosa and malignant polyps: malignant polyps have higher proliferation index than normal mucosa, in both adenomatous and tumoral sections with an independent predictive value (p=0,003).Apoptosis distribution and index are higher in the upper crypt section of normal mucosa (p=0,007) and in the lowest crypt section of malignant polyps (p=0,007); both of them with independent predictive value.-Comparison between adenomatous polyps and malignant polyps: malignant polyps present higher aneuploidy rate (p<0,001) with no differences in proliferation rate. AI is higher in non malignant polyps (p<0,001) as well as apoptotic cells rate and AI in upper ad medium crypt sections (p<0,001) with independent predictive value, both in adenomatous and neoplasic sections of malignant polyps. The lowest apoptosis rate is found in upper crypt section in malignant polyps and it correlates with potencial malignant transformation .If we compare non malignant polyps and adenomatous section of malignant polyps, the items size higher than 2 cm (p=0,027), severe displasia (p=0,036) and aneuploidy (p=0,043) have independent predictive value showing a malignant transformation.If we compare non malignant polyps and neoplasic section of malignant polyps, only size higher than 2cm (p=0,017) and aneuploidy (p=0,005) have independent predictive value to shown a malignant transformation. CONCLUSIONSHigher cell proliferation rate and aneuploidy are a predictive item of malignant transformation in colorectal polyps, with independent value.Lower crypt section in malignant polyps presents a higher apoptosis index, with independent predictive value, showing malignant transformation.Items size higher than 2 cm, severe displasia, aneuploidy and higher apoptosis index in lower crypt section, all of them with independent predictive value, are useful to discriminate between malignant and no malignant polyps.Apoptosis inhibition promoves growing in colorectal polyps, as well as their malignant transformation.
3

Acquired resistance to the anti-EFGR monoclonal antibody cetuximab in colorectal cancer

Dalmases Massegú, Alba, 1982- 22 June 2012 (has links)
EGFR is a transmembrane tyrosine kinase receptor from the HER family which, upon ligand stimulation, activates different signaling pathways involved in tumorogenesis. EGFR can be targeted by monoclonal antibodies, as cetuximab and panitumumab, which bind to EGFR preventing ligand stimulation of the receptor. Cetuximab and panitumumab are approved for colorectal cancer treatment. However, its clinical success is uniformily limited by the development of acquired drug resistance. We describe a new mechanism of acquired resistance to cetuximab in colorectal cancer that was due to a missense mutation in the EGFR ectodomain (S492R mutation). Upon chronic exposure to cetuximab, colorectal cancer cell lines acquired S492R mutation and became resistant to the treatment. We observed that cetuximab was not able to bind mutant EGFR. Notably, this amino acid change did not affect the ability of panitumumab to bind to EGFR, and panitumumab effectively suppressed growth of mutant cells. EGFRS492R mutation was detected in 2 out of 10 tumor specimens from patients following progression on cetuximab. One of these patients was subsequently treated with single agent panitumumab yielding a partial response. The S492R mutation defines a novel biomarker of resistance to cetuximab but not to panitumumab in colorectal cancer / EGFR és un receptor transmembrana tirosina cinasa de la família HER el qual, després de l’estimulació mitjançant lligands, activa vies de senyalització involucrades en processos tumorogènics. L’EGFR es pot inhibir amb anticossos monoclonals, com cetuximab i panitumumab, que s’uneixen al receptor prevenint-ne l’activació per part dels lligands. Cetuximab i panitumumab estan aprovats per al tractament del càncer colorectal, però el seu ús es veu limitat per el desenvolupament de resistència adquirida al tractament. Nosaltres describim un mecanisme de resistència adquirida a cetuximab en càncer colorectal degut a l’adquisió d’una mutació en el domini extracel•lular de l’EGFR, la mutació S492R. Durant l’exposició crònica a cetuximab, linies cel•lulars de càncer colorectal van adquirir la mutació S492R tornat-se resistents al tractament. Cetuximab no era capaç d’unir-se a l’EGFR mutat. Aquests canvi d’aminoàcid no afectava a l’habilitat que té panitumumab a unir-se al EGFR, pertant, panitumumab suprimia el creixement de les cèl•lules tumorals mutades. Vam detectar la mutació EGFRS492R en 2 de 10 mostres tumorals de pacients que havien recaigut al tractament amb cetuximab. Un d’aquest pacients va ser posteriorment tractat amb panitumumab obtenint-ne una resposta tumoral parcial. La mutació S492R defineix un nou mecanisme de resistència a cetuximab però no a panitumumab en el tractament del càncer colorectal.

Page generated in 0.31 seconds