• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 5
  • 5
  • 3
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 15
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Contractive Maps and Complexity Analysis in Fuzzy Quasi-Metric Spaces

Tirado Peláez, Pedro 04 September 2008 (has links)
En los últimos años se ha desarrollado una teoría matemática con propiedades robustas con el fin de fundamentar la Ciencia de la Computación. En este sentido, un avance significativo lo constituye el establecimiento de modelos matemáticos que miden la "distancia" entre programas y entre algoritmos, analizados según su complejidad computacional. En 1995, M. Schellekens inició el desarrollo de un modelo matemático para el análisis de la complejidad algorítmica basado en la construcción de una casi-métrica definida en el espacio de las funciones de complejidad, proporcionando una interpretación computacional adecuada del hecho de que un programa o algoritmo sea más eficiente que otro en todos su "inputs". Esta información puede extraerse en virtud del carácter asimétrico del modelo. Sin embargo, esta estructura no es aplicable al análisis de algoritmos cuya complejidad depende de dos parámetros. Por tanto, en esta tesis introduciremos un nuevo espacio casi-métrico de complejidad que proporcionará un modelo útil para el análisis de este tipo de algoritmos. Por otra parte, el espacio casi-métrico de complejidad no da una interpretación computacional del hecho de que un programa o algoritmo sea "sólo" asintóticamente más eficiente que otro. Los espacios casi-métricos difusos aportan un parámetro "t", cuya adecuada utilización puede originar una información extra sobre el proceso computacional a estudiar; por ello introduciremos la noción de casi-métrica difusa de complejidad, que proporciona un modelo satisfactorio para interpretar la eficiencia asintótica de las funciones de complejidad. En este contexto extenderemos los principales teoremas de punto fijo en espacios métricos difusos , utilizando una determinada noción de completitud, y obtendremos otros nuevos. Algunos de estos teoremas también se establecerán en el contexto general de los espacios casi-métricos difusos intuicionistas, de lo que resultarán condiciones de contracción menos fuertes. Los resultados obt / Tirado Peláez, P. (2008). Contractive Maps and Complexity Analysis in Fuzzy Quasi-Metric Spaces [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/2961 / Palancia
2

Caractérisation, modélisation et validation du transfert radiatif d'atmosphères non standard : impact sur les corrections atmosphériques d'images de télédétection

Zidane, Shems January 2012 (has links)
Cette étude est basée sur des données multi-altitudes aéroportées acquises en juillet 2004 lors d'un événement atmosphérique inhabituel dans la région de Saint-Jean-sur-Richelieu. Nous entendons en cela une atmosphère dont la distribution des aérosols ne respecte pas les variations habituellement implémentée dans les codes de transfert radiatifs. Les surfaces au sol imagées pendant cette campagne de terrain couvraient une variété spectrale assez diversifiée, à savoir des surfaces agricoles, des plans d'eau et des zones urbaines et forestières. L'aspect multi-altitude de cette acquisition de données a permis de caractériser les mêmes cibles au sol avec des contributions de l'atmosphère variant en fonction de l'altitude considérée afin de caractériser au mieux la perturbation observée durant cette campagne et de permettre une meilleure caractérisation de la perturbation apportée par une variation non-standard (panache de fumée). La transformation de la luminance apparente aux trois altitudes en réflectance apparente et l'implémentation de la perturbation apportée par le panache de fumée dans un modèle classique a permis une correction atmosphérique appliquée aux deux altitudes les plus hautes. Les résultats ont démontré une cohérence avec les réflectances apparentes de validation qui confirmait la véracité de notre modélisation du cas non-standard. Ces résultats ont d'autant plus étés pertinent [i.e. pertinents] pour la plus haute altitude de 3,17km : la réflectance apparente à cette altitude est au dessus de la majeur [i.e. majeure] partie du panache de fumée et intègre une bonne proportion de la perturbation apportée par ce panache, ce qui représente un test probant de notre capacité à corriger adéquatement l'influence de cette perturbation. Les perturbations atmosphériques standard sont évidemment prises en compte dans la majorité des modèles atmosphériques, mais ceux-ci sont souvent basés sur des variations monotones des caractéristiques physiques de l'atmosphère avec l'altitude. Lorsque la radiation atmosphérique est perturbée, par un panache de fumée ou un événement de pollution atmosphérique local et non standard, cela nécessite une modélisation et une modification adéquate des modèles existants en fonction des paramètres que l'on pourra obtenir sur ladite perturbation. Les intrants principaux de cette étude étaient ceux normalement utilisés lors d'une correction atmosphérique classique à savoir les luminances apparentes mesurées par un imageur aéroporté mais à trois altitudes différentes et l'épaisseur optique des aérosols (AOD) qui était acquise depuis le sol. La méthodologie que nous avons employé [i.e. employée] utilise aussi un code de transfert radiatif (CAM5S, pour Canadian Modified 5S, qui vient directement du code de transfert radiatif 5S dans le visible et proche infrarouge). Cependant il nous faudra aussi avoir recours à d'autres paramètres et données afin de modéliser correctement la situation atmosphérique particulière présente sur les images multi-altitude acquises pendant la campagne de terrain à Saint-Jean-sur-Richelieu. Nous avons alors élaboré un protocole de modélisation de perturbation atmosphérique non standard où une gamme de données auxiliaires disponibles est venue compléter nos données principales. Cela a permis l'élaboration d'une méthodologie robuste et relativement simple adaptée à notre problématique. Ces données auxiliaires, à savoir des données météorologiques, des profils LEDAR, différentes images satellites et des données de photomètres solaires qui ont permis la détermination de la fonction de phase des aérosols, ont été suffisantes pour établir une modélisation adéquate du panache de fumée observé en terme de distribution verticale non monotone des paramètres physiques relevés lors de cette campagne. Cette distribution non-standard à été par la suite interprétée en terme de profil spécifique de l'AOD qui a remplacé les profils des AOD employés dans le modèle de correction atmosphérique CAM5S. En fonction de cette modélisation, nous montrons que l'erreur entre les réflectances apparentes au sol obtenu [i.e. obtenue] par le processus de correction atmosphérique et les réflectances apparentes au sol provenant du processus de validation dR*(0), moyenné quadratiquement à travers les bandes visibles, reste majoritairement dans une gamme inférieure à 0,01 d'erreur quadratique moyenne des R*(0) après avoir modélisé la perturbation non-standard, ce qui permet une estimation plus acceptable des réflectances multi-altitude et du biais existant entre la prise en compte et la non prise en compte de cette perturbation dans le modèle atmosphérique. D'importants écarts ont néanmoins été observés, majoritairement attribuables à la difficulté apportée par les conditions d'acquisition, les grandes disparités observées entre l'échantillonnage des mêmes surfaces aux trois altitudes, et probablement des erreurs de modélisation et/ou de calibration. La nécessité d'améliorer le processus d'acquisition, de modélisation et de prévision de telle perturbation est largement décrit dans ce document afin de permettre à l'avenir d'établir un protocole d'acquisition plus adapté grâce notamment à une surveillance et un suivi des perturbations atmosphériques maintenant possible grâce aux outils décrits. L'originalité de cette étude réside dans une nouvelle approche de la caractérisation de ces perturbations atmosphériques par l'incorporation d'une structure non standard dans un modèle de correction atmosphérique opérationnel et de démontrer que cette approche présente des améliorations significatives des résultats par rapport à une approche qui ignore la perturbation du profil vertical standard tout en utilisant des valeurs d'AOD totaux correctement mesurés. Le modèle de profil que nous avons employé était simple et robuste, mais a capturé suffisamment de caractéristiques du panache pour réaliser des améliorations significatives en termes de précision de correction atmosphérique. Le processus global d'aborder tous les problèmes rencontrés dans l'analyse de notre perturbation des aérosols nous a aidé à construire une méthodologie appropriée pour caractériser ces événements sur la base de la disponibilité des données, distribué gratuitement et accessibles à la communauté scientifique. Cela rend cette étude adaptable et exportable à d'autres problématiques du même genre.
3

Sobre las funciones 1 + 2z + ... + nz como aproximantes de la zeta de Riemann, la distribución de sus ceros y su relación con las ecuaciones funcionales f(x) + f(2x) + ... + f(nx) = 0

Sepulcre, Juan Matias 21 October 2008 (has links)
No description available.
4

Apport de la teledetection aerospatiale pour l'a ide à la gestion de la sole canniere reunionnaise.

BAPPEL, Eric Albert 01 March 2005 (has links) (PDF)
L'objectif de cette thèse est d'étudier les potentialités de la télédétection aérospatiale pour l'aide à la gestion de sole cannière Réunionnaise. Nous avons utilisé une base de données d'images multitemporelles SPOT 4&5 (années 2002 et 2003) et organisé une campagne d'acquisition d'images hyperspectrales CASI en septembre 2002. Simultanément, nous avons assuré le déroulement et la mise en place d'un protocole de mesures au champ pour suivre l'évolution des paramètres biophysiques descriptifs de l'état du couvert de la canne (surface foliaire, taux d'azote, biomasse de la culture) et des paramètres agronomiques (suivi des coupes et des replantations). Les résultats ont montré qu'il est possible d'estimer la surface foliaire (LAI) à partir de l'indice de végétation normalisé (NDVI) ainsi que le rendement canne à partir de l'indice de végétation NDVI calculé au moment du développement maximal du couvert. Avec les données SPOT, la meilleure estimation du rendement canne à l'échelle parcellaire résulte du couplage entre le modèle de croissance Mosicas et les profils d'évolution de surface foliaire obtenus à partir des images SPOT 4&5. Les données hyperspectrales CASI permettent une meilleure estimation de la surface foliaire et de la biomasse fraîche que les données SPOT 4&5 ainsi qu'une estimation du taux d'azote foliaire qui est, en phase de maturation, un indicateur de richesse en sucre. La possibilité de discriminer des parcelles de canne en fonction de leurs états de surface (pleine végétation, coupée ou labourée) nous a permis de développer des applications opérationnelles de cartographie dynamique de la sole cannière en temps quasi réel : le suivi des coupes et des replantations.
5

Algunos aspectos de la teoría de casi-anillos de polinomios

Gutiérrez Gutiérrez, Jaime 19 February 1988 (has links)
La memoria trata algunos aspectos de la teoría de casi-anillos de polinomios r(x) con coeficientes en un anillo r conmutativo y con unidad. En el capítulo I damos una descripción explicita de los elementos distributivos de r(x) y de la parte cero-simétrica r sub 0 (x). En los párrafos damos algunas caracterizaciones y propiedades del anillo formado por estos elementos distributivos. Obtenemos resultados similares en el casi-anillo de series de potencias formales. En el capítulo II está dedicado al estudio de subcasi-anillos que gozan de las dos propiedades distributivas en r (x) y de ideales de casi-anillos que dan cociente anillo particularizando esto para el caso del casi-anillo r(x). En el capítulo III encontramos todos los ideales maximales de z (x) (z el anillo de los enteros). Estudiamos también los ideales de composición del anillo de composición (r(x) + o) dando una descripción de todos los maximales. Acaba la memoria con un algoritmo para la descomposición de polinomios con coeficientes en cuerpo f es decir encontramos una descomposición de un polinomio en componentes indescomponibles / In this dissertation we study several aspects of near-rings. In the first chapter we give an explicit description of the distributive elements of the near-ring of polynomials R[x], over a commutative ring R a with identity. We also find the distributive elements in the near-ring of formal power series over a commutative rings with identity. In the second chapter, we search rings which are contained in R[x], we prove that if R is an integral domain, the set of distributive elements contains the subrings of the near-rings of polynomials. We also investigate ideals I of the near-ring such that the quotient is ring. In the next chapter we find all maximal ideals in Z[x] and maximal full ideals in the composition rings. The last section we provide the first polynomial time algorithm for decomposing polynomials into indecomposable ones.
6

Nozzle Blockage In Continuous Casting Of Al-killed Sae 1006 And Sae 1008 Steel Grades In Iskenderun Iron And Steel Works

Sakalli, Erhan 01 April 2004 (has links) (PDF)
In this work, nozzle clogging in the submerged entry nozzle in continuous casting of Al killed steels has been studied. The study has been based on low silicon Al killed SAE 1006 (1.2006) and SAE 1008 (1.2008) grades. In this study, castabilities of 75 heats for 1.2006 steel grades and 75 heats for 1.2008 steel grades have been investigated. Castabilities of the experimental heats have been found to be affected by Al content in oxide form (Aloxy) and Ca content of the liquid steel. Castabilities have been found to decrease with increase in Aloxy and to increase with increase in Ca content and Ca/Aloxy ratio. Reoxidation has been found not to affect the castability appreciably.
7

Desarrollo de una metodología de optimización multiobjetivo considerando soluciones casi-óptimas. Aplicación a problemas en ingeniería de control

Pajares Ferrando, Alberto 21 December 2019 (has links)
[ES] En un problema de optimización multiobjetivo, habitualmente se busca caracterizar el conjunto de soluciones óptimas de Pareto, ignorando las soluciones casi-óptimas. Sin embargo, estas soluciones pueden proporcionar al diseñador una mayor diversidad de soluciones potencialmente útiles, lo que permite tomar una decisión final más informada. Pese a ello, obtener todas las soluciones casi-óptimas puede aumentar en exceso el número de ellas y, en consecuencia, ralentizar en exceso el proceso de optimización y complicar la etapa de decisión. Por ello, se propone obtener las soluciones casi-óptimas que mayor información relevante aporten al diseñador, descartando el resto de ellas. En este trabajo se asume que las soluciones más relevantes son, además de las óptimas (en el espacio de objetivos), las alternativas casi-óptimas significativamente diferentes (no vecinas en el espacio de parámetros) a las soluciones que le dominan, es decir, las soluciones casi-óptimas no dominadas en su vecindad. Este conjunto de soluciones proporciona alternativas diferentes sin aumentar en exceso el número de ellas. Para caracterizar este conjunto, en esta tesis, se presenta y valida un nuevo algoritmo (nevMOGA). Gracias a este algoritmo y la metodología descrita para su aplicación, el diseñador puede obtener estas soluciones con el objetivo de realizar un análisis más profundo, tomando la decisión final con mayor información. Además, en la tesis, se aplica esta nueva metodología en problemas de identificación de modelos y diseño de controladores multivariables. En ellos, se pone de manifiesto la utilidad de obtener las alternativas casi-óptimas no dominadas en su vecindad, proporcionando nueva información relevante para el diseñador. De hecho, en algunos de estos problemas, las alternativas casi-óptimas son preferidas en lugar de las óptimas. / [CA] En un problema d'optimització multiobjectiu, habitualment se busca caracteritzar el conjunt de solucions òptimes de Pareto, ignorant les solucions quasi-òptimes. Aquestes solucions poden proporcionar al dissenyador una major diversitat de solucions potencialment útils, la qual cosa permet prendre una decisió final més informada. No obstant això, obtenir totes les solucions quasi-òptimes pot augmentar en excés el número d'elles, alentint en excés el procés d'optimització i complicant l'etapa de decisió. Per això, es proposa obtenir les solucions quasi-òptimes que major informació rellevant aporten al dissenyador, descartant la resta d'elles. En aquest treball s'assumix que les solucions més rellevants són, a més de les òptimes (en l'espai d'objectius), les alternatives quasi-òptimes significativament diferents (no veïnes en l'espai de paràmetres) a les solucions que li dominen, és a dir, les solucions quasi-òptimes no dominades en el seu veïnatge. Aquest conjunt de solucions proporciona alternatives diferents sense augmentar en excés el número d'elles. Per a caracteritzar aquest conjunt, en aquesta tesi, es presenta i valida un nou algorisme (nevMOGA). Gràcies a aquest algorisme i la metodologia descrita per a la seua aplicació, el dissenyador pot obtenir aquestes solucions amb l'objectiu de realitzar una anàlisi més profunda, prenent la decisió final amb major informació. A més, en la tesi, s'aplica aquesta nova metodologia en problemes d'identificació de models i disseny de controladors multivariables. En ells, es posa de manifest la utilitat d'obtenir les alternatives quasi-òptimes no dominades en el seu veïnatge, proporcionant nova informació rellevant per al dissenyador. De fet, en diversos casos, les alternatives quasi-òptimes són preferides en lloc de les òptimes. / [EN] In a multiobjective optimization problem, the aim is usually to characterize the set of optimal solutions (Pareto set) and the nearly optimal solutions are ignored. Proceeding in this way has a drawback, namely, some of these nearly optimal solutions are potentially useful for the designer and their consideration can lead him or her to make a better informed decision. However, finding all the nearly optimal solutions would excessively slow down the optimization process and would complicate the decision stage unnecessarily. In order to overcome this problem, we propose a new methodology to obtain only the nearly optimal solutions that really provide relevant information to the designer, discarding the rest of them. In this work, it is assumed that the most relevant solutions are, apart from the optimal ones, the nearly optimal solutions which are significantly different (not neighbors in the parameter space) from the solutions that dominate them, that is to say, the nearly optimal solutions non dominated in their neighborhood. In this way, a set of potentially useful alternatives is provided, without increasing their number unnecessarily. In order to characterize this new set of solutions, a novel algorithm (nevMOGA) is presented and validated. Thanks to this algorithm and to the methodology described for its application, a designer will be able to obtain these new solutions and, therefore, this will enable him or her to perform a deeper analysis of the problem, which eventually will result in a more knowledgeable decision. In addition, this new methodology is applied to several engineering problems in the areas of model tuning and multivariable control design. Through these application examples, the usefulness of obtaining and taking into account the nearly optimal solutions non dominated in their neighborhood is demonstrated. In effect, in some of these cases, a nearly optimal solution is preferred to any of the optimal ones. / Este trabajo ha sido parcialmente subvencionado por el Ministerio de Economía y Competitividad a través de la beca FPU15/01652, y los proyectos DPI2015- 71443-R y RTI2018-096904-B-I00, por la administración local Generalitat Valenciana a través de la beca ACIF/2015/079 y los proyectos GV/2017/029 y AICO/2019/055, y por la Universitat Politècnica de València a través de la beca FPI-2014/2429. / Pajares Ferrando, A. (2019). Desarrollo de una metodología de optimización multiobjetivo considerando soluciones casi-óptimas. Aplicación a problemas en ingeniería de control [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/133974 / TESIS
8

GENERALIZED FUZZY METRIC SPACES DEFINED BY MEANS OF T-NORMS

Miravet Fortuño, David 02 September 2019 (has links)
[ES] En 1965 L. Zadeh introdujo el concepto de conjunto fuzzy, estableciendo una nueva línea de investigación, conocida como matemática fuzzy. Desde entonces, varios autores han estado investigando la construcción de una definición consistente de espacio métrico fuzzy. En 1994, George y Veeramani introdujeron y estudiaron un concepto de espacio métrico fuzzy, que era una adecuada modificación del concepto dado por Kramosil y Michalek. Estos conceptos han sido estudiados y desarrollados en diversas líneas durante los últimos 25 años. Con la intención de contribuir a este desarrollo de la teoría fuzzy, en esta tesis hemos introducido y estudiado los siguientes ítems: 1. Hemos introducido el concepto de espacio métrico fuzzy extendido M0, que es una extensión adecuada de una GV-métrica fuzzy donde el parámetro t puede tomar el valor 0. Además, hemos estudiado conceptos relacionados con la convergencia y las sucesiones de Cauchy en este contexto, así como teoremas sobre contractividad y punto fijo. 2. Hemos probado la existencia de sucesiones contractivas en el sentido de D.Mihet en un espacio métrico fuzzy en el sentido de George y Veeramani que no son de Cauchy. En consecuencia, hemos introducido y estudiado un concepto adecuado de sucesión estrictamente contractiva y hemos corregido el Lema 3.2 de [V. Gregori and J.J. Miñana, On fuzzy psi-contractive sequences and fixed point theorems, Fuzzy Sets and Systems 300 (2016), 93-101]. 3. Hemos introducido y estudiado una noción de (GV-)espacio métrico parcial fuzzy (X,P,*) sin ninguna condición adicional sobre la t-norma *. Después, hemos definido una topologia T_P sobre X deducida de P y hemos demostrado que (X,T_P) es un espacio T0. 4. Hemos relacionado el mencionado concepto de GV-espacio métrico parcial fuzzy con la noción de GV-espacio casi-métrico fuzzy definido por Gregori y Romaguera en [V. Gregori and S. Romaguera, Fuzzy quasi-metric spaces, Applied General Topology 5 (2004), 129-136]. Se ha estudiado una dualidad entre estos espacios, imitando las técnicas utilizadas por Matthews en [S.G.Matthews, Partial metric topology, Annals of the New York Academy of Sciences 728 (1994), 183-197]. / [CAT] En 1965, L. Zadeh va introduir el concepte de conjunt fuzzy, establint una nova línia d'investigació, coneguda com matemàtica fuzzy. Des d'aquell moment, molts autors han investigat la construcció d'una definició consistent d'espai mètric fuzzy. En 1994, George i Veeramani van introduir i estudiar una noció d'espai mètric fuzzy, realitzant una modificació adequada del concepte donat per Kramosil i Michalek. Aquests conceptes han estat estudiats i desenvolupats en diversos sentits durant els últims 25 anys. Amb la intenció de contribuir a aquest desenvolupament de la teoria fuzzy, en aquesta tesi hem introduït i estudiat els següents continguts: 1. Hem introduït el concepte d'espai mètric extés M0, que és una extensió adequada d'una GV -mètrica fuzzy M on el paràmetre t pot prendre el valor 0. A més, hem estudiat conceptes relacionats amb la convergència i les successions de Cauchy en aquest context, així com teoremes sobre contractivitat i punt fixe. 2. Hem provat l'existència de successions contractives en el sentit de D. Mihet en un GV -espai mètric fuzzy que no són Cauchy. Conseqüentment, hem aportat i estudiat un concepte apropiat de successió estrictament contractiva i hem corregit el Lema 3.2 de [V. Gregori and J.J. Miñana, On fuzzy psi-contractive sequences and fixed point theorems, Fuzzy Sets and Systems 300 (2016), 93-101]. 3. Hem introduït i estudiat una noció de (GV -)espai mètric parcial fuzzy (X,P,*) sense cap tipus de condició addicional sobre la t-norma contínua *. A continuació, hem definit una topologia T_P sobre X deduïda de P i hem demostrat que (X, T_P) es un espai T0. 4. Hem relacionat el ja mencionat concepte de GV -espai mètric parcial fuzzy amb la noció de GV -espai quasi-mètric fuzzy definit per Gregori i Romaguera en [V. Gregori and S. Romaguera, Fuzzy quasi-metric spaces, Applied General Topology 5 (2004), 129-136]. S'ha estudiat una dualitat entre ambdós espais, imitant les tècniques utilitzades per Matthews en [S.G.Matthews, Partial metric topology, Annals of the New York Academy of Sciences 728 (1994), 183-197]. / [EN] In 1965, L. Zadeh introduced the concept of fuzzy set, and thus established a new topic of research, known as fuzzy mathematics. Since then, several authors have been investigating the approach of a consistent fuzzy metric space theory. In 1994, George and Veeramani introduced and studied a concept of fuzzy metric space which was a proper modification of the concept given by Kramosil and Michalek. These notions have been studied and developed in several ways during the last 25 years. With the purpose of contributing to the development of the study of the fuzzy theory, in this thesis we have introduced and studied the following items: 1. We have introduced the concept of extended fuzzy metric M0 which is an appropriate extension of a GV -fuzzy metric M where the parameter t can take the value 0. Furthermore, we have studied convergence and Cauchyness concepts in this context, as well as contractivity and fixed point theorems. 2. We have proved the existence of contractive sequences in the sense of D. Mihet in a GV -fuzzy metric space which are not Cauchy. Then we have given and studied an appropriate concept of strictly contractive sequence and we have corrected Lemma 3.2 of [V. Gregori and J.J. Miñana, On fuzzy psi-contractive sequences and fixed point theorems, Fuzzy Sets and Systems 300 (2016), 93-101]. 3. We have introduced and studied a concept of (GV -)fuzzy partial metric space (X,P,*) without any extra conditions on the continuous t-norm *. Then we have defined a topology T_P on X deduced from P and we have proved that (X, T_P) is a T0 space. 4. We have related the aforementioned notion of GV -fuzzy partial metric space with the concept of GV -fuzzy quasi-metric space given by Gregori and Romaguera in [V. Gregori and S. Romaguera, Fuzzy quasi-metric spaces, Applied General Topology 5 (2004), 129-136]. A duality is studied by mimicking the techniques used in [S.G.Matthews, Partial metric topology, Annals of the New York Academy of Sciences 728 (1994), 183-197] by Matthews. / Miravet Fortuño, D. (2019). GENERALIZED FUZZY METRIC SPACES DEFINED BY MEANS OF T-NORMS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/124816 / TESIS
9

APPORT DE LA TELEDETECTION AEROSPATIALE POUR L'AIDE A LA GESTION DE LA SOLE CANNIERE REUNIONNAISE

BAPPEL, Eric Albert 01 March 2005 (has links) (PDF)
L'objectif de cette thèse est d'étudier les potentialités de la télédétection aérospatiale pour l'aide à la gestion de sole cannière Réunionnaise. Nous avons utilisé une base de données d'images multitemporelles SPOT 4&5 (années 2002 et 2003) et organisé une campagne d'acquisition d'images hyperspectrales CASI en septembre 2002. Simultanément, nous avons assuré le déroulement et la mise en place d'un protocole de mesures au champ pour suivre l'évolution des paramètres biophysiques descriptifs de l'état du couvert de la canne (surface foliaire, taux d'azote, biomasse de la culture) et des paramètres agronomiques (suivi des coupes et des replantations). Les résultats ont montré qu'il est possible d'estimer la surface foliaire (LAI) à partir de l'indice de végétation normalisé (NDVI) ainsi que le rendement canne à partir de l'indice de végétation NDVI calculé au moment du développement maximal du couvert. Avec les données SPOT, la meilleure estimation du rendement canne à l'échelle parcellaire résulte du couplage entre le modèle de croissance Mosicas et les profils d'évolution de surface foliaire obtenus à partir des images SPOT 4&5. Les données hyperspectrales CASI permettent une meilleure estimation de la surface foliaire et de la biomasse fraîche que les données SPOT 4&5 ainsi qu'une estimation du taux d'azote foliaire qui est, en phase de maturation, un indicateur de richesse en sucre. La possibilité de discriminer des parcelles de canne en fonction de leurs états de surface (pleine végétation, coupée ou labourée) nous a permis de développer des applications opérationnelles de cartographie dynamique de la sole cannière en temps quasi réel : le suivi des coupes et des replantations.
10

Contribucions a l'estudi dels grafs i digrafs propers als de Moore

Conde Colom, Josep 06 March 2013 (has links)
El principal objectiu d'aquesta tesi és el de contribuir a l'estudi de l'existència i classificació dels grafs i digrafs que puguin admetre el màxim nombre de vèrtexs sota determinades condicions donats el grau i el diàmetre. Aquest estudi consta de tres parts ben diferenciades, una sobre digrafs i dos sobre grafs. En el treball relacionat amb els digrafs demostrem que els digrafs quasi de Moore de diàmetre k = 3 i qualsevol grau no existeixen. Així mateix provem la no existència dels digrafs quasi de Moore de diàmetre 4 i qualsevol grau assumint la irreductibilitat en Q[x] de certs polinomis. En quan als grafs ens hem centrat en l'existència dels de grau d, diàmetre 2 i defecte 2, anomenats (d,2,2)-grafs i assumint la irreductibilitat en Q[x] de certs polinomis provem que no existeixen per a cap grau. A més provem que no existeixen per a graus entre 4 i 50. Finalment estudiem els grafs radials de Moore de grau d i radi k. Proposem diferents mesures per classificar-los d'acord a la proximitat de les seves propietats a les d'un graf de Moore i ordenem segons aquestes mesures tots els grafs radials de Moore en els casos (d,k) = {(3,2), (3,3), (4,2)}. / El principal objetivo de esta tesis es el de contribuir al estudio de la existencia y clasificación de los grafos y digrafos que puedan admitir el máximo número de vértices bajo determinadas condiciones dados el grado y el diámetro. Este estudio consta de tres partes bien diferenciadas, una sobre digrafos y dos sobre grafos. En el trabajo relacionado con los digrafos demostramos que los digrafos casi de Moore de diámetro k = 3 y cualquier grado no existen. Asimismo probamos la no existencia de los digrafos casi de Moore de diámetro 4 y cualquier grado suponiendo la irreducibilidad en Q[x] de ciertos polinomios. En cuanto a los grafos nos hemos centrado en la existencia de los de grado d, diámetro 2 y defecto 2, llamados (d,2,2)-grafos y suponiendo la irreducibilidad en Q[x] de ciertos polinomios probamos que no existen para ningún grado. Además probamos que no existen para grados entre 4 y 50. Finalmente estudiamos los grafos radiales de Moore de grado d y radio k. Proponemos diferentes medidas para clasificarlos de acuerdo a la proximidad de sus propiedades a las de un grafo de Moore y ordenamos según estas medidas todos los grafos radiales de Moore en los casos (d, k) = {(3,2), (3,3), (4,2)}. / The main goal of this thesis is to contribute to the study of the existence and classification of graphs and digraphs that can achieve the maximum number of vertices under certain conditions given the degree and the diameter. This study consists of three differenciated parts, one on digraphs and two on graphs. The work on digraphs focuses on almost Moore digraphs. We prove that they do not exist for diameter 3 and any degree. Besides, we prove the non-existence of almost Moore digraphs of diameter 4 assuming the irreducibility in Q[x] of certain polynomials. Concerning graphs, we discuss the existence of graphs of degree d, diameter 2 and defect 2. Assuming the irreducibility in Q[x] of certain polynomials we prove their non existence. We also show they do not exist for degrees between 4 and 50. Finally we study radial Moore graphs of degree d and radius k. We propose different measures for classifying them in terms of their proximity to extremal properties of a Moore graph. By means of our measures, we are able to enumerate all radial Moore graphs for the cases (d, k) = {(3.2), (3.3), (4.2)}.

Page generated in 0.4061 seconds