La pesca recreativa és una de les activitats turístiques més practicades a les zones costaneres arreu del món, implicant a un gran nombre de persones i per tant una pressió sobre els recursos gens menyspreable, especialment en àrees marines protegides (AMPs). El volum d’extracció de la pesca recreativa pot ser igual o inclús superior al de la pesca comercial en determinats casos i ambdues pesques poden tenir efectes biològics i ecològics similars sobre les poblacions de peixos i els ecosistemes marins. S’estima que al voltant del 10% de la població adulta dels països desenvolupats practica aquesta activitat i, tot i que a la mar Mediterrània la pesca recreativa és particularment important (representa més del 10% de la producció total de les pesqueries), no està tan controlada ni estudiada com la pesca professional. Aquesta tesi doctoral pretén avaluar els diferents impactes biològics i les característiques socioeconòmiques de la pesca recreativa en les àrees costaneres de la Mediterrània, especialment a les AMPs (que constitueixen una eina de gestió important en la conservació de la biodiversitat i dels recursos marins). Els resultats permeten establir una sèrie de recomanacions per a l’estudi, gestió i educació ambiental d’aquesta activitat. / Recreational fishing is one of the most popular activities carried out by tourists in coastal areas all over the world. It involves a great number of people; therefore, the pressure on resources is significant, especially in marine protected areas (MPAs). In certain cases, the volume extracted by recreational fishing can be the same or even higher than that extracted by commercial fishing and both types of fishing can have similar biological and ecological effects on fish populations and marine ecosystems. It is estimated that around 10% of the adult population in developed countries carry out the activity. Even though recreational fishing is of particular significance (it represents over 10% of fish factory production), unlike professional fishing it is neither controlled nor studied. This doctoral thesis aims to assess the different biological impacts and the socio-economic aspects of recreational fishing in Mediterranean coastal areas, especially in MPAs (which are a determining management tool in regard to conserving biodiversity and marine resources). The results obtained allow establishing a series of recommendations for the study, management and environmental education of this activity.

Intensive fish culture in floating cages is one of aquaculture activities that has grown fastest in recent years. However, this activity produces impacts ranging from alterations in the natural environment to social and cultural changes at the local level. The major negative impacts on the system associated with marine aquaculture are eutrophication, oxygen depletion and the disruption of local biodiversity (due to the input of organic matter and nutrients from uneaten food, feces and fish excreta), as well as other harmful effects in the medium and long term related to the various chemicals and therapeutic products normally used in aquaculture. Since the early 1990s, several models have been developed to investigate and assess the environmental impact of fish farming, and are used, together with field measurements, as production management tools. However, most of these use very simplified approaches, primarily in the physical aspects of the problem (bathymetry and hydrodynamics of the study area), and have been generally used to determine the benthic impact of particulate matter near the cages, ignoring the environmental impact associated with the discharge of dissolved nutrients and other substances from farms on the aquatic environment in general. In this thesis, two advanced models (the 3D hydrodynamic model ROMS and the Lagrangian dispersión code LIMMIX) have been adapted and applied to model the patterns of dispersion and concentration oforganic matter (carbon), nutrients (nitrogen and phosphorus) and copper from the antifouling products that coat fishpen nets, from two farms located in the Valencian Community(Spanish Mediterranean coast), dedicated to the intensive cultivation of gilthead seabream (Sparus aurata). A complete fish rearing cycle (17 months) has been simulated, taking into account the natural variations in food demand and biomass throughout the cycle. Specifically, the simulations have included the dispersion and concentration on the sea bed of organic carbon (C), nitrogen (N) and phosphorus (P), in the form of particles, in the vicinity of the farms, and the dispersal and concentration of dissolved N, P and copper (Cu) in the column of water close to and away from the farms. The results obtained for the dispersion of particulate matter (C, N, and P) from uneaten fed and feces indicate that the model (ROMS-LIMMIX) has adequately simulated the pattern of deposition of particles on the bottom. The qualitative comparison of these results with the works of various authors shows a great match in the shape and in the extension of the affected benthic zone. On the other hand, the results of the modelling of dissolved substances (N, P, and Cu), show that 90% of particles representing such substances exit the studied domain during the simulation. Within the study area, most of the particles (in average, 50% of those representing N and P, and 34% of those describing Cu) remain in the surface layer of the column of water - the first 10 m ¿ throughout the simulation, whereas the rest of the particles are distributed randomly at greater depths. In addition, dissolved matter discharged from the cages of both farms extends over a large area, affecting places that are tens of kilometers from the sources. In general, it can be concluded that the joint application of ROMS and LIMMIX constitutes a powerful and versatile tool that can be perfectly applicable to the modelling of the dispersion of waste from fish farms sea, especially for the advancement in the ecosystemic knowledge of the interactions between aquaculture and the environment. The undertaking of long-term and large-scale modelling using this combination of models allows improve the knowledge about the local and global impacts of aquaculture wastes. / La piscicultura intensiva en jaulas flotantes es una actividad que produce impactos que van desde alteraciones en el medio ambiente natural en el cual se desarrolla hasta cambios sociales y culturales a escala local. Los principales impactos negativos sobre el sistema asociados a la piscicultura marina son la eutrofización, el agotamiento de oxígeno y la alteración de la biodiversidad local (relacionados todos con la introducción de materia orgánica y nutrientes contenidos en el alimento no comido, las fecas y las excreciones de los peces), así como otros efectos perjudiciales, a medio y largo plazo, relacionados con las diversas substancias químicas y productos terapéuticos usados normalmente en acuicultura. Desde los años 90 se han desarrollado varios modelos para investigar y evaluar el impacto ambiental de la piscicultura que se utilizan, junto con mediciones de campo como herramientas de manejo productivo. Sin embargo, la mayoría de estos utiliza planteamientos muy simplificados, sobre todo en los aspectos físicos de la situación (batimetría e hidrodinámica de la zona de estudio), y se han utilizado para determinar el impacto béntico del material particulado cerca de las jaulas, ignorando el impacto ambiental asociado al vertido de nutrientes disueltos y otras substancias provenientes de las piscifactorías sobre el medio acuático en general. En este trabajo se han adaptado y aplicado dos modelos avanzados (el modelo hidrodinámico 3D ROMS y el modelo lagrangiano LIMMIX), para modelar los patrones de dispersión y la concentración de materia orgánica (carbono), de nutrientes (nitrógeno y fósforo) y de cobre procedente de los productos antifouling con que se impregnan las redes, desde dos piscifactorías ubicadas en la Comunidad Valenciana, dedicadas al cultivo intensivo de dorada (Sparus aurata). Se ha simulado un ciclo completo de crecimiento de los peces (17 meses), considerando la variación en la demanda de alimento y en la biomasa a lo largo de todo el ciclo. Específicamente, se ha modelado la dispersión y concentración sobre el fondo marino de carbono orgánico (C), nitrógeno (N) y fósforo (P), en forma de partículas en las cercanías de las piscifactorías, y la dispersión y concentración en zonas cercanas y lejanas de N, P y cobre (Cu) disueltos en la columna de agua. Los resultados obtenidos para la dispersión de materia particulada (C, N y P) proveniente del alimento no comido y las fecas, indican que el modelo (ROMS-LIMMIX) ha simulado adecuadamente el patrón de deposición de las partículas en el fondo. La comparación cualitativa de estos resultados con los trabajos de diferentes autores analizados muestra una gran concordancia en la forma y en la extensión de la zona béntica afectada. Por otra parte, los resultados de la modelización de las substancias disueltas (N, P y Cu), muestran que el 90% de las partículas que representan dichas substancias escapan del dominio a medida que transcurre la simulación. Dentro de la zona de estudio, la mayoría de las partículas (en promedio, el 50 % de las que representan N y P, y el 34 % de las que representan Cu) permanece en la capa superficial de la columna de agua -los primeros 10 m- a lo largo de toda la simulación, en tanto que el resto de las partículas se distribuyen aleatoriamente a mayores profundidades. Además, la materia disuelta vertida desde las jaulas de ambas se extiende por una gran área, afectando a lugares que se encuentran a decenas de kilómetros de los puntos de vertidos. En general, se puede concluir que la aplicación conjunta de Roms y Limmix es una herramienta poderosa, versátil y perfectamente aplicable a la modelización de la dispersión de residuos procedentes de piscifactorías marinas, especialmente para el avance en el conocimiento ecosistémico de las interacciones entre acuicultura y medio ambiente realizando modelaciones de largo plazo y a gran escala que permitan conocer los impactos locales y globales de las substancias vertidas. / La piscicultura intensiva en gàbies flotants és una de les activitats aqüícoles que més ha crescut en els darrers anys, degut sobretot a factors econòmics i a la necessitat d‘augmentar la productivitat per unitat de superfície en aquelles zones disponibles per al cultiu de peixos. No obstant, aquesta activitat, com qualsevol altra activitat econòmica, produeix impactes que, en aquest cas, poden anar des d’alteracions del medi ambient natural en el qual es desenvolupa fins a canvis socials i culturals a escala local. Des del punt de vista ecològic, els impactes negatius més importants associats a la piscicultura marina sobre el medi aquàtic són l’eutrofització, l’esgotament de l’oxigen i l’alteració de la biodiversitat local, que es deriven de la introducció permanent de residus de matèria orgànica i nutrients continguts en l’aliment no consumit, les partícules fecals, i les excrecions dels organismes cultivats. També cal tenir en compte els efectes contaminants i els impactes negatius sobre els ecosistemes aquàtics que poden tenir, a llarg i mitjà termini, les diverses substàncies químiques i productes terapèutics utilitzats normalment en les pràctiques aqüícoles. Des dels anys 90 fins a l’actualitat s’han estat desenvolupant diferents models numèrics com a instruments per a investigar i avaluar els impactes de la piscicultura sobre el medi aquàtic. En combinació amb mesures de camp, aquests models són utilitzats per productors i agències reguladores com una eina de gestió de la producció. Tanmateix, la majoria dels models fan servir plantejaments i anàlisis molt simplificats de la realitat, sobretot en els aspectes físics del problema, com poden ser la batimetria i la hidrodinàmica de la zona d’estudi. A més, generalment s’han utilitzat per a determinar els impactes sobre el bentos degut al material particulat que es diposita en el fons marí a prop (o directament a sota) de les gàbies, sense considerar els impactes ambientals que generen el vessament de nutrients dissolts i d’altres substàncies procedents de les piscifactories sobre el medi aquàtic en general. En el present treball s’han adaptat i aplicat dos models avançats d’ús general, com són el model hidrodinàmic tridimensional Roms i el model lagrangià de dispersió Limmix, per tal de modelar els patrons de dispersió i la concentració de matèria orgànica (carboni), de nutrients (nitrogen i fòsfor) i de coure procedent dels productes antifouling que recobreixen les xarxes, des de les gàbies flotants de dues piscifactories situades en la zona costanera de la Comunitat Valenciana, i dedicades al cultiu intensiu de la orada (Sparus aurata). Per al modelat s’ha fet servir un cicle complet de creixement dels peixos (17 mesos), considerant la variació en la demanda d’aliment i els canvis en la biomassa al llarg de tot el cicle. Específicament, s’ha modelat la dispersió i concentració sobre el fons marí de carboni orgànic (C), nitrogen (N) i fòsfor (P) en forma particulada, a sota i en les proximitats de les piscifactories, i la dispersió i concentració de nitrogen (N), fòsfor (P) i coure (Cu) dissolts en la columna d’aigua, en zones properes i llunyanes, degut a l’efecte acumulatiu d’ambdues piscifactories. Al analitzar els resultats obtinguts en la modelització de la dispersió de matèria particulada (C, N i P) procedent de l’aliment no consumit i de les partícules fecals, es pot concloure que la combinació de models Roms-Limmix ha simulat adequadament el patró de deposició de les partícules en el fons marí, donat que la comparació qualitativa de les “taques” generades pel model amb els resultats dels treballs dels diferents autors analitzats revela una gran concordança en la forma i l’extensió de la zona del fons afectada. Per altra part, els resultats del modelat de les substàncies dissoltes (N, P i Cu) mostren que la gran majoria de les partícules que representen aquestes substàncies surten del domini computacional a mida que transcorre la simulació; al cap dels 17 mesos, menys d’un 10% de les partícules vessades romanen a la zona d’estudi. Addicionalment, s’observa que, de mitjana, el 50% de les partícules que corresponen al N i P dissolts, i el 34% de les que representen al Cu dissolt, romanen en els primers 10 m de profunditat al llarg de tota la simulació, en tant que la resta de partícules es distribueixen de forma més o menys aleatòria a profunditats més grans. Això permet concloure que, per a la situació analitzada, la major part de matèria dissolta queda a la capa més superficial de la columna d’aigua, independentment de la taxa de vessament. També es conclou que la matèria dissolta procedent de les gàbies d’ambdues piscifactories és transportada permanentment per tota la zona d’estudi, afectant a zones que es troben a desenes de quilòmetres dels punts de vessament. En general, es pot concloure que l’aplicació conjunta de Roms i Limmix és una eina molt poderosa i perfectament aplicable al modelat de la dispersió de matèria particulada i dissolta procedent de piscifactories marines, especialment si es vol avançar en les interaccions entre aqüicultura i medi ambient des d’un punt de vista ecosistèmic, realitzant simulacions de llarga durada i a gran escala que permetin conèixer els impactes locals i globals de les substàncies vessades.

La carne de cerdo es la más consumida mundialmente. Los programas de mejora animal se han centrado en realizar una producción sostenible y eficiente mejorando tanto los caracteres de reproducción, como de crecimiento y calidad de la carne. Actualmente no se dispone de un conocimiento completo sobre la base genética que determina estos caracteres de producción y por este motivo el objetivo principal de esta tesis consistió en profundizar en los mecanismos moleculares que determinan los caracteres de crecimiento y calidad de la carne. Los genes FABP4 y FABP5 fueron evaluados como genes candidatos para la composición de ácidos grasos en músculo y grasa dorsal. Los animales portadores del alelo C para el polimorfismo FABP4: g.2634_2635insC mostraron un mayor contenido intramuscular de ácidos grasos C16:0 y C16:1(n-7) y, un menor contenido de C18:2(n-6) y una mayor expresión del gen FABP4 en grasa dorsal. Dicho polimorfismo se encuentra dentro de una diana de unión para el gen PPARG pudiendo este factor nuclear determinar las diferencias de expresión observadas. Respecto la expresión del gen FABP5 en músculo, se detectaron regiones asociadas en los SSC4, SSC6, SSC9 y SSC13. Sin embargo, no se observó una clara asociación de genotipos del SNP FABP5: g.3000T> G con la composición de ácidos grasos. Con el objetivo de explorar el transcriptoma del músculo para identificar genes y rutas metabólicas relacionadas con el contenido y la composición de ácidos grasos en músculo, se secuenció el ARN de dos grupos de animales que diferían en estos caracteres. Se identificó un total de 131 genes diferencialmente expresados entre grupos en su mayoría relacionados con las rutas del metabolismo lipídico. El análisis funcional mostró una menor captación de glucosa y una inhibición de la lipogénesis en los animales con un mayor contenido en PUFA. Los enfoques utilizados hasta ahora para el análisis de los caracteres complejos implican generalmente varios genes con efectos pequeños y no consideran las interacciones funcionales. Por esta razón, se decidió aplicar un enfoque de redes génicas basada en el análisis de co-asociación entre SNPs para el estudio de caracteres relacionados con el crecimiento, la conformación y el engrasamiento. Se identificaron tres factores de transcripción, PRDM16, ELF1 y PPARG, como principales reguladores de la red. Además, 54 de los genes identificados en la red pertenecían a ontologías relacionadas con el crecimiento. Finalmente, con el objetivo de evaluar genes candidatos funcionales identificados en estudios previos de nuestro grupo afectando a caracteres de deposición y composición de ácidos grasos en músculo, se analizó la expresión de 45 genes en 114 animales. El eGWAS identificó 241 eSNPs distribuidos en 18 eQTLs. Tres de los 18 eQTLs presentaban variantes en cis, y en 16 de los eQTLs se identificaron zonas reguladoras en trans. Los resultados permitieron identificar potenciales reguladores y mejorar nuestro conocimiento sobre los mecanismos funcionales implicados en estos caracteres complejos. / Pork is the most consumed meat worldwide. The breeding programs have been working towards a sustainable pig production improving reproduction traits, growth and meat quality traits. The genetic basis determining these complex and economically important production traits remains elusive not being fully understood. In the present thesis we pursue to clarify the molecular mechanisms that determine growth and meat quality traits. The functional role of FABP4 and FABP5 genes in determining the fatty acid composition in muscle and backfat tissues was evaluated. Animals inheriting the C allele for FABP4:g.2634_2635insC polymorphism showed higher intramuscular content of C16:0 and C16:1(n-7) fatty acids and, decreased content of C18:2(n-6) fatty acid and higher FABP4 expression in backfat. Moreover, FABP4:g.2634_2635insC was located inside a PPARG binding site suggesting a role of this nuclear receptor in the regulation of FABP4 gene expression. The FABP5:g.3000T>G SNP was the most significant marker for intramuscular percentages of C18:1(n-9), C18:2(n-6), and MUFA. However, this variant was not associated with FABP5 gene expression, being FABP5 gene expression in muscle regulated by other genomic regions located on SSC4, SSC6, SSC9 and SSC13. Aiming to identify genes and pathways affecting the intramuscular fatty acid composition, the muscle transcriptome of two groups of pigs with extreme phenotypes for these traits was analyzed. A total of 131 genes mostly related to lipid metabolism pathways were identified as differentially expressed between groups. The functional analysis showed that animals with a higher content of PUFA presented low fatty acid and glucose uptake resulting in an inhibition of the lipogenesis. Gene-by-gene approaches used until now are limited when analyzing complex traits usually implying several genes with small effects; moreover, they ignore functional interactions. For this reason, we decided to apply a gene network approach based on SNP-by-SNP co-association analysis to explore growth, conformation and fatness related traits. From the resulting network formed by 513 nodes and 639 edges, three transcription factors PRDM16, ELF1 and PPARG were likely to be the major regulators of this network. Moreover, 54 genes identified within the network belonged to growth-related ontologies. Finally, with the aim to evaluate functional candidate genes affecting intramuscular deposition and fatty acid composition traits from previous studies of our group, the mRNA expression of 45 genes was measured in 114 animals. The eGWAS identified 241 eSNPs distributed in 18 eQTLs. Three out of 18 eQTLs presented cis-acting variants and 16 eQTLs showed trans regulatory effects. The results highlighted putative key regulators and improved our knowledge in the functional regulatory mechanisms implicated in these complex traits.

La mortalitat durant la lactació és probablement el major problema econòmic i de benestar a afrontar per les explotacions porcines. Davant aquesta problemàtica, el principal objectiu d’aquesta tesis doctoral és intentar identificar els principals aspectes que poden contribuir a incrementar la supervivència dels garrins durant la lactació i, al mateix temps, identificar i jerarquitzar les tasques de maneig més efectives realitzades al voltant del part. Quatre estudis s’han dissenyat per assolir els nostres objectius (chapter 4, 5, 6 and 7): Al primer estudi, es van portar a terme dos experiments per estudiar l’efecte sobre truges primípares i les seves garrinades que s’observa després d’allotjar les truges en grup durant la gestació i mantenir-les lleugerament sobrealimentades (PEN, n = 27 per Exp. 1; n = 10 per Exp. 2) en comparació a tenir-les en gàbies convencionals (STALL, n = 24 per Exp. 1, n = 9 per Exp. 2). Es va mesurar la grassa dorsal (BF) al inici i final de la lactació i es va registrar la mortalitat. Els garrins es van pesar i es va registrar la seva temperatura rectal (RT). Per l’Exp. 1 es va enregistrar el comportament d’un subgrup de truges. Per l’Exp. 2 es van analitzar cortisol salivar de les truges i la concentració en sang de TSH i T4 dels garrins. Les truges del grup PEN van mostrar major BF a l’inici de la lactació (P < 0.001). Es va observar una tendència a major concentració de cortisol en les truges del grup PEN a les 24 h d’estar a les gàbies de part (P = 0.070) i una tendència a passar-se més temps assegudes o dempeus la jornada anterior al part (P = 0.057). Els garrins nascuts al grup PEN van tenir nivells menors de T4 (P = 0.078). No obstant, els garrins del grup STALL tingueren major RT als 60 min de vida (P < 0.05) i van sobreviure en més nombre després de les primeres 48 h de vida fins al final de la lactació (P < 0.05). A l’Exp. 2, els garrins del grup STALL pesaven més (P < 0.05) i van tenir un guany mig diari durant lactació més elevat (P < 0.05). Les truges nul·lípares allotjades en grup i lleugerament sobrealimentades durant la gestació es veuen sotmeses a un major estrès al ser introduïdes a les gàbies de maternitat que les truges allotjades en gàbies convencionals durant la gestació. Aquest estrès matern pot comprometre la capacitat de termoregulació dels seus garrins. L’objectiu del segon experiment va ser el de desenvolupar, a partir del seu comportament, un sistema d’avaluació de la vitalitat dels garrins que guardés relació amb el seu posterior creixament i supervivència. Es van emprar 287 garrins provinents de 21 truges multípares. Els garrins es van pesar acabat el part i es van avaluar 4 paràmetres comportamentals en un petit tancat circular de 55 cm de diàmetre: capacitat de moviment (U), estimulació del braguer (U), nombre de voltes completes dins el tancat (N), i capacitat de cridar (S). A dia 1, 2, 3 i 17 es van pesar els garrins, i a dia 1, 2 i 3 se’ls hi va mesurar la RT. Es van realitzar anàlisis de regressió múltiple per la supervivència i creixement dels garrins fins el deslletament. El guany de pes dels garrins durant la lactació va estar influenciat pel pes al naixement (P < 0.001), el número de part de al truja (P = 0.024), el número de nascuts vius al part (P < 0.001), i pel sumatori dels paràmetres U i N (UN; P = 0.023). La capacitat de sobreviure dels garrins va ser influenciada pel pes al naixement (P = 0.015), pel paràmetre UN (P = 0.026), i per la RT a dia 3 (P = 0.085). El sumatori de la valoració als paràmetres U i N, combinats amb el pes al naixement i la informació de la truja, són útils per ajudar a predir el potencial de creixement i la viabilitat del garrí durant la lactació, convertint-se en una possible eina per millorar el maneig durant els primers dies de vida dels garrins. Resumint, el paràmetre UN és fàcil d’obtenir i pot ser d’utilitat per avaluar els garrins tant per criteris científics com productius. El tercer estudi està centrat en estudiar diferents mesures de maneig orientades a maximitzar la presa de calostre per part dels garrins. Es van utilitzar 39 truges primípares (507 garrins) i 100 multípares (1375 garrins). Els garrins es van classificar en: nascuts amb un pes de 1.30 kg o inferior (SP) i nascuts amb un pes superior a 1.30 kg (BP). Les garrinades es va distribuir a un dels 4 tractaments: grup control (CON); deixar que els SP mamin durant 2 h separant els BP (SPLIT); subministrar oralment 15 ml de calostre de truja als SP (COL); i subministrar 3 ml d’un producte energetic (Calostrene®) als SP (EN). Es van fer el mínim d’adopcions, ajustant les garrinades a 12 garrins (mantenint 4 o 5 SP a cada garrinada). Els garrins es van pesar al dia 1 i 18 de vida, i es va registrar la mortaitat. En les garrinades de primípares, els SP del grup COL van pesar més que els de CON, SPLIT i EN a les 24 h de vida (dia 1) (P = 0.020, P = 0.022, and P = 0.046, respectivament). Malauradament, aquesta diferència no es va observar a dia 18. En les garrinades de multípares no es van observar diferències de pes durant la lactació entre els diferents grups. Tot i que entre les garrinades de primípares i multípares els SP no diferien en pes al naixement, a dia 1, els SP de primípares eren més pesats (P = 0.020). Malgrat aquestes circumstàncies, no es va reduir la mortalitat a les garrinades del grup COL (ni en primípares ni en multípares). La complementació oral millora el guany de pes durant el primer dia de vida dels garrins SP nascuts de primípares, però no ajuda a reduir la mortalitat durant la lactació. En el quart i últim experiment es va estudiar l’efecte d’aportar calostre als garrins nascuts amb un pes igual o inferior a 1.35 kg (SP) (CON: grup control; COL:subministrar oralment 15 ml de calostre de truja), i l’efecte de realitzar adopcions a les 24 h (HL: ajustar garrinades a 12 garrins amb 4 o 5 essent SP; o LL: majoria dels garrins de al garrinada essent SP). Combinant els dos factors s’obtingueren 4 tractaments: CON-HL, CON-LL, COL-HL, COL-LL. Els garrins de 46 garrinades es van pesar també a dia 1 i 19, i la mortalitat es va registrar. Al dia 4 de vida, es va extreure sang de 79 garrins SP per analitzar la concentració d’IgG, i també de 8 garrins SP separats de la truja durant 12 h i alimentats artificialment que es van utilitzar com a control negatiu. Les garrinades LL tenien un CV del pes a dia 1 menor comparat amb el grup HL (16.2 vs. 21.9 ± 0.91%, P = 0.003), però no diferien pel mateix paràmetre a dia 19 (23.2 vs. 23.4 ± 1.72%; P > 0.10). A dia 19, les truges HL van tenir menys garrins morts per garrinada que les truges LL (0.80 vs. 1.69 ± 0.307; P = 0.022) i les truges del grup COL-HL van tenir menys garrins morts per garrinada que les CON-HL (0.47 vs. 1.14 ± 0.160; P = 0.062). Les adopcions dels SP per formar garrinades LL no va aconseguir reduir el CV de pes de al garrinada al deslletament. Els garrins del grup COL van tenir major concentració de IgG que els del grup CON (P = 0.001); mentre que el grup control negatiu va tenir nivells de IgG inferiors a COL i CON (5.4 ± 2.32 mg/ml vs. 30.6 ± 1.58 mg/ml and 21.5 ± 0.95 mg/ml. respectively; P < 0.001 ambdós casos). Fer ‘garrinades de petits’ no va reduir la mortalitat ni va reduir el CV del pes de la garrinada. Donar calostre als garrins SP millora el seu estatus immunitari a dia 4. A més a més, en garrinades no homogeneïtzades, aportar calostre als garrins SP és una bona estratègia per millorar el seu rendiment. / Pre-weaning mortality in breeding herds remains as one of the most important welfare and economic problems in swine production. Therefore, the principal objective of the present thesis was to identify the main aspects that may help to reduce on-farm piglet pre-weaning mortality and to establish a management hierarchy identifying the most effective tasks around farrowing. To achieve our objective, four studies were performed (chapter 4, 5, 6 and 7): In the first study, two experiments were carried out to observe the effect of two gestation management systems (STALL: gilts housed in stalls with no changes in management, and PEN: slightly overfed gilts loose-housed in pens) on gilt and piglet performance. A total of 27 PEN and 24 STALL gilts and 10 PEN and 9 STALL gilts were used in Exp. 1 and Exp. 2, respectively. Backfat (BF) at the beginning and at the end of lactation, and litter pre-weaning mortality were recorded in gilts. Weight and rectal temperature (RT) was recorded in piglets. In Exp. 1 the behaviour of a subsample of gilts was continuously videotaped during lactation. In Exp. 2 cortisol in gilt saliva, and TSH and T4 in piglet blood were measured. In both experiments, PEN gilts had more BF than STALL gilts when moved to the farrowing stalls (P < 0.001). PEN gilts tended to have higher cortisol concentration 24 h after entering the farrowing stall (P = 0.070) and to spend more time sitting or standing up 1 day before parturition (P = 0.057) than STALL gilts. Piglets from PEN gilts had lower T4 (P = 0.078) than those from STALL gilts. However, piglets from STALL gilts showed higher RT 60 min after birth (P < 0.05) and lower mortality from 48 h after of birth until weaning (P < 0.05). In Exp. 2, piglets from STALL group also had higher BW (P < 0.05) and average daily gain (P < 0.05) at the end of lactation. During lactation, PEN gilts lost more BF than STALL gilts (P < 0.001). Gilts that are loose-housed and slightly overfed in pens during gestation may be more stressed when housed in farrowing stalls than those that have been kept in stalls during gestation, thus compromising their offspring thermoregulatory capacity and growth. For the second study, the aim was to develop a vitality scoring method based on piglet behavior and relate it to piglet growth and survival. From 21 sows, 287 piglets were used. After farrowing (day 0), piglets were weighed and tested for 4 behavioural parameters in a circular enclosure (55 cm diameter): movement capacity (M), udder stimulation (U), number of completed circles around the enclosure (N), and screaming (S). Piglets were weighed again on day 1, 2, 3 and 17. Piglet RT was recorded on day 0, 1, 2 and 3. Sow’s farrowing information was recorded. Multiple regression analyses for survival and BW gain at weaning as dependent variables was performed. Piglet BW gain at weaning was influenced by BW at birth (P < 0.001), sow parity (P = 0.024), total number of piglets born alive per sow (P < 0.001), and the sum of U and N parameters (UN; P = 0.023). Piglet survival during lactation was influenced by BW at birth (P = 0.015), UN parameter (P = 0.026), and RT on day 3 (P = 0.085). The sum of U and N parameters, in combination with BW at birth and information of the sow might be useful to predict piglet growth and survival during lactation, thus becoming a useful tool to improve piglet management during the first days of lactation. In conclusion, UN parameter seems to be an easy and useful way to assess piglet vitality for both scientific and commercial purposes. The third study focused on early management towards newborn piglets and its effect on piglet’s growth and survival. For the experiment, 39 primiparous sows and their litters (507 piglets) and 100 multiparous sows and their litters (1375 piglets) were used. Piglets were classified according to their BW at birth: SP, piglets born weighing 1.30 kg or less; and BP, piglets born weighing more than 1.30 kg of BW. Litters were allocated to one of the 4 treatments: control group (CON); split nursing of the BP piglets of the litter for 2 h allowing SP piglets free access to teats (SPLIT); orally supplementation with 15 ml of sow colostrum to the SP piglets of the litter (COL); and orally supplementation with 3 ml of an energetic product (Calostrene®) to the SP of the litter (EN). Cross-fostering was performed at a minimum level, fixing litters at 12 piglets (all the litters had 4 or 5 SP piglets). Piglets were weighed again on day 1 and 18 post-partum. Mortality was recorded. For primiparous sows oral supplementation with COL enhanced SP BW at day 1 compared to CON, SPLIT, and EN (P = 0.020, P = 0.022, and P = 0.046, respectively). However no differences were observed at day 18. For multiparous sows, no differences among treatment groups were observed for SP BW at day 1 and at day 18. Although there were no differences between gilts and multiparous sows for SP birth weight, gilt’s SP had higher BW at day 1 than sows’ SP (P = 0.020). Despite its effect on SP piglets’ BW at day 1, COL did not reduced pre-weaning mortality within gilt’s litters or within multiparous sows. Colostrum supplementation of low birth weight piglets enhanced their colostrum intake improving weight gain in piglets born from gilts. But it did not affect piglet’s weaning BW or pre-weaning mortality. The fourth experiment studied the effect of oral supplementation of piglets born weighing 1.35 kg or less (SP) (CON: control group; COL: 15 ml of sow colostrum fed within 4 h after birth), and the effect of cross-fostering 24 h after farrowing on litter performance (HL: litters fixed at 12 piglets, with less than 50% of the piglets being SP, aiming to as minimum movements of piglets as possible; LL: litter fixed with most of the piglets being SP) on litter performance. The combination of the 2 management strategies described above resulted in a 2 x 2 factorial model. Forty six litters were used. Litters were allocated to 1 of the 4 treatments: CON-HL, CON-LL, COL-HL, COL-LL. Piglets were weighed on day 1 and 19 post-partum. Mortality was recorded. On day 4 post-partum, a 2 ml blood sample was obtained from 79 SP piglets born from multiparous sows included in the experiment. To obtain a negative control group, blood samples were obtained on day 4 post-partum from 8 extra SP piglets that were separated from their mothers at birth and bottle fed with milk replacement for 12 h. LL sows had lower within litter CV of BW at day 1 than HL sows (16.2 vs. 21.9 ± 0.91%, P = 0.003) but they did not differ for litter CV of BW at day 19 (23.2 vs. 23.4 ± 1.72%; P > 0.10). At day 19, HL sows had lower number of dead piglets per litter than LL sows (0.80 vs. 1.69 ± 0.307; P = 0.022) and COL-HL sows had lower number of dead piglets per litter than CON-HL (0.47 vs. 1.14 ± 0.160; P = 0.062). Cross-fostering SP at the same litter did not prevent from increasing litter’s CV of BW at weaning. Piglets from COL group had higher IgG concentration than piglets from CON group (P = 0.001). While piglets from the negative control group had lower IgG concentration than COL and CON groups (5.4 ± 2.32 mg/ml vs. 30.6 ± 1.58 mg/ml and 21.5 ± 0.95 mg/ml. respectively; P < 0.001 in both cases). Allocating small piglets to the same litter through cross-fostering had a negative effect on mortality and did not improve litter CV of BW at weaning. Colostrum supplementation of SP piglets improves immune status at day 4. Besides, in non homogenized litters, coslostrum supplementation of SP piglets might be a good management strategy to improve litter performance.

Los objetivos de esta tesis eran realizar la caracterización antigénica de Sphaerospora dicentrarchi, un mixosporidio de las lubinas; analizar la presencia de carbohidratos en éste y otros mixosporidios; estudiar la modulación in vitro de la actividad de los leucocitos de la lubina por el parásito; y estudiar el efecto de la inmunización de lubinas con esporas de S. dicentrarchi. Los resultados demostraron la existencia de bandas en los extractos antigénicos de S. dicentrarchi con pesos moleculares de entre 21 y 130 kDa y de proteasas. La mayoría de los mixosporidios ensayados contenían manosa y/o glucosa en sus cápsulas polares y N-acetil-glucosamina en sus valvas. Se demostró la relación entre el grado de parasitación por S. dicentrarchi y la actividad de los leucocitos, y que la hormona del crecimiento estimula el estallido respiratorio en mayor medida cuando las lubinas están parasitadas. La inmunización con esporas produjo cambios en la respuesta inmunitaria. / The objectives of this work were study a) the antigenic composition of Sphaerospora dicentrarchi, myxosporean parasite of sea bass; b) the presence of carbohydrates which could be shared by Myxosporea from different hosts; c) the modulation of the in vitro activity of leucocytes by S. dicentrachi; d) the immunoregulatory role of GH in sea bass; and e) the immune response of sea bass after immunization with S. dicentrarchi. The results showed the existence of parasitic bands with molecular weights between 21 and 130 kDa, as well as proteases. The presence of mannose and/or glucose, and N-acetyl-D galactosamine respectively, in polar capsules and valves of most of the myxosporea assayed was demonstrated. An active role of head kidney phagocytes against S. dicentrarchi in in vitro assays was observed, this activity could be increased with GH. The immunization of sea bass with S. dicentrarchi resulted in the activation of the immune response.

The overall goal of the present PhD thesis was to study some factors related to the choice of emulsifier (whey protein isolate or sodium caseinate) concentration, oil-phase volume fractions (10-50%) and homogenization conditions (100-300 MPa) that could influence physical stability and lipid oxidation in nano/submicron oil-in-water emulsions by using a rotor-startor system (colloidal mill, CM, at 5000 rpm for 5 min) for obtaining the coarse emulsions and stabilized by ultra high-pressure homogenization (UHPH), in comparison to conventional homogenization (CH, 15 MPa). Emulsions were characterized for their physical properties (droplet size distribution, microstructure, surface protein concentration, emulsifying stability against creaming and coalescence, and viscosity) and oxidative stability (hydroperoxide content and TBARs) under light (2000 lux/m2 for 10 days). The first study focused on using whey protein isolate (WPI) as emulsifier in different concentrations (1, 2 and 4%) with a fixed oil concentration (20%) of sunflower and olive oils (3:1). UHPH produced emulsions with lipid particles of small size in the sub-micron range (100-200 nm) and low surface protein with unimodal distribution in emulsions treated at 200 MPa using whey proteins at 4%. Long term physical stability against creaming and coalescence was observed in UHPH emulsions, compared to those obtained by CM and CH. Oxidative stability of emulsions was also improved by UHPH compared to CM and CH, especially when 100 MPa was applied. All emulsions exhibited Newtonian behavior (n ≈ 1). These results led us to use the best conditions obtained in the previous work (4% of protein concentration and pressure treatments of 100 and 200 MPa) to study the physical and oxidative stability of emulsions containing different oil-phase volume fractions (10, 30 and 50%). Increasing the oil concentration from 10 to 50%, in general, increased the particle size, decreased the surface protein concentration and resulted in a high degree of flocculation and coalescence, especially in emulsions treated at 200 MPa. All UHPH emulsions, except those treated at 100 MPa containing 10% oil, and CH emulsions with 50% oil displayed an excellent stability vs. creaming during storage at ambient temperature. The lowest oxidation rate was observed in UHPH emulsions, especially those containing 30% oil. The third study was conducted on using sodium caseinate (SC) as emulsifier in different concentrations (1, 3 and 5%) with a fixed oil concentration (20%) of sunflower and olive oils (3:1). UHPH emulsions containing 1% protein presented a high particle size (especially in emulsions treated at 100 MPa) but increasing the protein content to 3 and 5% in UHPH emulsions reduced the particle size, and tended to change the rheological behaviour from Newtonian to shear thinning, improving the creaming and oxidative stabilities of emulsions. From the previous study, the best droplet breakdown, physical and oxidative stability were obtained with pressures in the range of 200 and 300 MPa and sodium caseinate (5%). Therefore, the objective of the last study was to evaluating the emulsions containing different oil-phase volume fractions (10, 20, 30 and 50%) treated by UHPH in the conditions above mentioned, in comparison to CH emulsions containing 1 and 5% SC. Increasing the oil content to 50% tended to produce emulsions with a gel structure such as a mayonnaise type product so, the results of this study focused only on emulsions containing 10, 20 and 30% oil. CM and CH emulsions containing 1% SC and different oil contents (10, 20 and 30%), exhibited a Newtonian flow behavior with a slow creaming rate, whereas the oxidation rate was faster in these emulsions. On the other hand, high degree of flocculation with a shear thinning behavior, higher creaming rates, but low oxidation rates were observed in CH emulsions containing 5%. UHPH-treated emulsions containing high oil contents (20 and 30%) exhibited excellent creaming stability, and with a shear thinning rheological behavior only in emulsions containing 30% oil. UHPH produced stable emulsions against oxidation, especially when high oil contents (20-30%) were used. Increasing the oil concentration from 10 to 30%, in general, resulted in an increase in the oxidative stability in all emulsions, except in CH emulsions containing 1% of SC. Emulsions produced by both whey protein (4%) and caseinate (5%), and treated by UHPH have a good physical stability to flocculation, coalescence and creaming and also high stability to lipid oxidation, opening a wide range of opportunities in the formulation of emulsions containing bioactive components with lipid nature.

La carn de pollastre és molt consumida i, sense pell, té un contingut baix en greix per la qual cosa és molt interessant des d'un punt de vista nutritiu. A més, la composició en àcids grassos del greix de la carn de pollastre es pot modificar mitjançant la dieta. Així doncs, a través de la dieta, es pot aconseguir una carn amb un elevat contingut en àcids grassos poliinsaturats de la sèrie n-3 que la fa interessant per la dieta humana. Tanmateix, es coneix que les carns riques en àcids grassos poliinsaturats són més susceptibles a l'oxidació i, en conseqüència, rebutjades pel consumidor. De l'estudi de diferents dosis d'oli de peix afegides als pinsos durant tot el cicle productiu, s'estableix que afegint 1.25% d'oli de peix s'aconsegueix una carn amb un contingut en àcids grassos de la sèrie n-3 interessant per la nutrició humana. Per altra banda, l'addició d'acetat d'alfa-tocoferol a la dieta, provoca que també tingui una bona estabilitat oxidativa i que sigui acceptada pels consumidors. La substitució de l'oli de peix per altres fonts lipídiques (greix animal o oli de llinosa) durant els darrers dies de vida del cicle productiu de l'animal també afecta a la composició d'àcids grassos de la carn. Així doncs, les carns de pollastres alimentats amb oli de llinosa tenen nivells comparativament més alts en àcid linolènic i en el total d'àcids grassos de la sèrie n-3 que no pas els que han rebut oli de peix. Per contra, l'addició de greix animal en el pinsos provoca carns amb un major contingut en àcids grassos monoinsaturats si bé el contingut en àcid eicosapentaenoic i docosahexaenoic és similar a les carns de pollastres que només han rebut oli de peix.Per altra banda els productes carnis són també una font important en elements minerals algun dels quals poden ser interessants per certs col·lectius de persones. Per aquesta raó, es va estudiar la suplementació en la dieta de l'animal amb selenit. Aquest suplement no va provocar un augment en el contingut d'aquest element en la carn de pollastre. Per contra, la suplementació amb formes orgàniques de Se si que va provocar un augment en el contingut de Se en la carn. Tanmateix, cap de les dues suplementacions provoca canvis en el contingut dels altres elements estudiats: Zn, Fe i Cu. Tampoc es van observar diferències sobre la estabilitat oxidativa o la qualitat sensorial d'aquestes carns.Paral·lelament, es va estudiar la suplementació de la dieta en Zn la qual cosa no va provocar un augment en el contingut de Zn, Fe i Cu en la carn de pollastre. Tanmateix, el contingut Se en carn va augmentar en augmentar el suplement de Zn. Aquest augment en el contingut de Se no va afectar a l'estabilitat oxidativa ni a la qualitat sensorial de producte.Per a la determinació de Fe, Zn, Se i Cu tant en carn de pollastre com en els seus pinsos es va validar un mètode analític que permet la completa mineralització de les mostres i evitar les pèrdues del Se per volatilització.Finalment, es van estudiar els efectes que podien tenir en la composició, l'estabilitat oxidativa i la qualitat sensorial l'addició de greixos oxidats en la dieta. Per a avaluar els seus efectes es va assajar un oli amb un elevat contingut de compostos d'oxidació primària i dos olis amb diferent contingut de compostos d'oxidació secundària. L'addició d'olis oxidats, en les condicions assajades, no va presentar cap efecte en les variables d'oxidació controlades. En canvi, l'addició d'acetat d'alfa-tocoferol va provocar un increment de l'estabilitat oxidativa i una disminució de les puntuacions sensorials de la ranciesa. / ENGLISH ASTRACT: One of the goals of food scientist is to increase the nutritional value of foods without compromising sensory quality. In this regard, chicken meat can be increased in n-3 polyunsaturated fatty acids. However, these fatty acids are very prone to oxidation, and, consequently may produce off-tastes and off-odours.This work shows several dietary strategies to achieve enriched meat in n-3 polyunsaturated fatty acids without compromising oxidative stability and consumer acceptability. In relation to this, broilers fed 1.25% of fish oil and 70 mg/kg of alpha-tocopheryl acetate led to meat with an increased content in n-3 polyunsaturated fatty acids as well as meat with good oxidative stability and accepted by consumers. Moreover, the replacement of dietary fish oil for linseed oil or animal fat 5 days before slaughter modified the fatty acid composition. Animals fed this linseed oil replacement led to meat with the highest content in n-3 polyunsaturated fatty acids whereas animals fed the animal fat replacement led to meat with similar amount in eicosapentaenoic acid and docosahexanoic acid to those fed fish oil throughout the period. Little attention has been devoted to mineral enrichment. In this regard, we studied the effect of Zn and Se dietary supplements on the composition, oxidative stability and sensory quality of chicken meat. The inorganic Se supplement did not increase this element content in chicken meat. However, organic Se and Zn supplementation provoked an increased Se content. On the contrary, Fe, Zn and Cu content were not affected by any of the dietary factors. In addition, neither Zn supplements nor Se supplements affect chicken meat stability or sensory quality.In relation to elements determination, a mineralization procedure was validated for determining Fe, Zn, Se and Cu in chicken meat and feed samples. This procedure avoids Se volatilization losses.Finally, this work also dealt with the effects of feeding different types of oxidized oils on nutritional value, oxidative stability and sensory quality. There were not significant differences in sensory quality or meat oxidation variables from chickens fed oxidized oils. However, alpha-tocopheryl acetate supplementation led to meat with an increased oxidative stability and a decreased rancidity.

Estudio de los tratamientos por alta presión hidrostática en leche de ovejaEl objetivo del trabajo fue estudiar el efecto de las altas presiones sobre la supervivencia microbiana, así como sobre el color, lipolisis y estabilidad de la fase grasa en la leche de oveja. Los tratamientos (Tto) aplicados: presiones de 100 a 500 MPa, temperaturas de 2, 10, 25 y 50ºC, con tiempos de 5 a 60 min.La supervivencia de los microorganismos (microorg.) estudiados: Pseudomonas fluorescens (PF), Escherichia coli (EC), Listeria innocua (LI), Lactobacillus helveticus (LH) y Staphylococcus aureus (SA), disminuyó al aumentar la presión. Fueron necesarias presiones de 400 MPa para obtener reducciones superiores a 4 uni. log. La sensibilidad a la presión fue: PF > EC ª LI > LH > SA, siendo este último el más barorresistente de los estudiados. Se observó que PF, LI y LH presentaron máxima resistencia en los Tto a 25 ºC, mientras que EC y SA fueron a 2 y 10 ºC. Sin embargo, para todos los microorg. ensayados, a 50 ºC fueron los más eficaces.Por otro lado, al menos durante los primeros 15-20 min de Tto se obtuvieron cinéticas de destrucción microbiana de 1er orden. A partir de los valores D obtenidos se observó que fue más práctico incrementar la presión que aplicar Tto prolongados, mayores de 15-20 min.La leche de oveja per se ejerció un efecto baroprotector sobre los microorg. estudiados, independientemente del contenido en materia grasa (MG) de ésta. Respecto al contenido de MG, ésta ejerció efectos diferentes sobre la baroprotección microbiana. Así pues, en EC no ejerció ningún efecto; en LH y SA la MG protegió independientemente del contenido de ésta; en LI, a medida que se incrementó su contenido ofreció mayor protección; y en PF la MG protegió, pero el incremento de ésta conllevó el efecto contrario.El color de la leche apenas cambió. Sólo con Tto de 500 MPa a 4 ºC se apreciaron cambios con respecto al control.Las altas presiones no indujeron lipolisis en la leche. Incluso, gran parte de las muestras tratadas a 50 ºC presentaron valores inferiores de ácidos grasos libres respecto a la leche recién ordeñada, indicando que pudo darse una reesterificación de éstos. Los Tto a 200 y 300 MPa fueron los que mostraron las mayores diferencias en la distribución del tamaño de los glóbulos grasos. Atendiendo al parámetro de cremado (H), las leches tratadas a 4 ºC presentaron mayor tendencia a la desestabilización que las tratadas a 25 y 50 ºC, siendo estas últimas potencialmente más estables en las etapas de reposo.Considerando los resultados del estudio con relación a las reducciones microbianas, color y estabilidad de la fase grasa, la leche de oveja tratada por altas presiones puede considerarse una alternativa a la pasteurizada en la elaboración de quesos de alta calidad. / Study of high hydrostatic pressure treatments in ewe's milkThe objective of this work was to study the effect of high pressure on the microbial survival, as well as the color, lipolysis and stability of the fat phase in the ewe's milk. The treatments (Trt) applied were: pressures from 100 to 500 MPa, temperatures of 2, 10, 25 and 50ºC, and times of 5 to 60 min. The survival of the microorganisms (microorg.) studied: Pseudomonas fluorescens (PF), Escherichia coli (EC), Listeria innocua (LI), Lactobacillus helveticus (LH) and Staphylococcus aureus (SA), diminished when increasing the pressure. Pressures of 400 MPa were necessary to obtain reductions * 4 log. units. The sensibility to pressure was: PF > EC ª LI > LH > SA, being last one the more barorresistant of those studied. PF, LI and LH showed maximum resistance to Trt at 25 ºC, while EC and SA at 2 and 10 ºC. However, for all the microorg. studied, the Trt at 50 ºC were the most effective. 1st order kinetic of microbial destruction were obtained at least during the first 15-20 min of Trt. From the obtained D-values it was more practical the pressure increase than keep on the Trt for times longer than 15-20 min. Ewe's milk exercised a baroprotective effect by itself on the studied microorg., independently of the fatty matter (FM) content. Regarding the FM content, this exercised different effects on the microbial baroprotection. Therefore, on EC it did not exercise any effect; on LH and SA the FM protected independently of the content of this; on LI, as their content was increased this offered higher protection; and on PF the FM protected, but the increment of this showed on the contrary effect. The color of the milk hardly changed. Only with 500 MPa at 4 ºC Trt changes were appreciated with regard to the control. High pressure did not induce lipolysis in the milk. Even, most of the samples treated at 50 ºC presented values of free fatty acids lower than initial milk, showing a posible resterification. The Trt at 200 and 300 MPa showed the major differences on size distribution of the milk fat globules. The creaming off parameter (H), showed that samples treated at 4 ºC presented higher tendency to destabilization that those treated at 25 and 50 ºC, being potentially these last ones more stable in the rest stages. Considering the results of the study with relationship to the microbial reductions, color and stability of the fat phase, ewe's milk treated by high pressure can be considered an alternative to the pasteurized milk in the production of high quality cheeses.

El lenguado (Solea spp.) es una especie interesante para la producción acuícola. Las causas son su valoración gastronómica y la potencial sustitución de otras especies cultivadas en instalaciones en tierra sin modificaciones sustanciales. Sin embargo, su reproducción y alimentación siguen sin dominarse, constituyendo ésta última el sujeto de esta tesis. Para la alimentación, por sus hábitos nocturnos, el lenguado dispone de un equipamiento sensorial constituido por quimiorreceptores y mecanorreceptores, dependiendo escasamente de la visión. Los piensos que se desarrollen para su alimentación deben satisfacer unos requerimientos organolépticos muy especiales. En este trabajo se incorporan al pienso aromas comerciales y enzimas exógenos, al igual que se hace en otras producciones zootécnicas con la finalidad de promover la ingesta en primeras edades y camuflar sabores desagradables. Aquí dichas sustancias se comparan con la betaína, considerada esencial por diversos autores para larvas y juveniles de lenguado, y con piensos sin atrayentes. Todos los piensos utilizados se formulan con ingredientes habituales en piensos comerciales y se fabrican con métodos standard, para facilitar la transferencia de los resultados obtenidos al sector industrial.La influencia de la incorporación de aroma se evalúa en el comportamiento alimentario y en los parámetros productivos más relevantes: crecimiento, supervivencia y dispersión de tallas. Utilizando una metodología etológica adaptada a la conducta del lenguado se concluye que la incorporación de aroma mejora la atracción de los piensos evaluados, consiguiendo que los lenguados se aproximen al pienso y lo prueben. En referencia a la palatabilidad, en un lote que incluye dos subclases de peso, los peces grandes muestran cierta preferencia por los piensos con aroma, mientras que los peces pequeños prefieren la betaína que resulta más eficiente como estimulante de la ingesta. En experiencias a largo plazo utilizando diferentes piensos, la betaína muestra su eficiencia mejorando tanto crecimiento como supervivencia. En esta misma fase, la incorporación al pienso de enzimas proteolíticos no genera mejoras suficientes como para compensar su elevado coste. Después de esta fase, un pienso con aroma comercial promueve tasas de crecimiento y supervivencia interesantes. La dispersión de tallas mantiene una tendencia creciente con independencia del pienso utilizado. En las experiencias se evidencia la importancia del manejo en origen. Un lote de peces estrictamente clasificado en la hatchery y con una nutrición larvaria adecuada, alcanza la talla comercial mínima en menos de un año. Globalmente, el cultivo de lenguado parece viable sin exigir una especial complejidad técnica, aunque algunos aspectos del cultivo deben optimizarse.

L'olor sexual és un defecte sensorial que es dóna sobretot en la carn de porcs mascles enters i és deguda principalment a dues substàncies, l'androstenona i l'escatol. Els objectius principals d'aquest estudi són conèixer la distribució d'androstenona i escatol dels porcs del nostre país respecte l'europea, descriure aquests dos compostos sensorialment mitjançant un panel entrenat, estudiar la resposta d'acceptabilitat dels consumidors europeus a la carn de porc mascle enter segons el seu nivell d'androstenona i escatol i veure la influència de la sensibilitat a l'androstenona en la resposta d'acceptabilitat dels consumidors espanyols. Es van medir els nivells d'escatol i androstenona en el greix subcutani de 4.313 mascles enters i 223 femelles, produïts en dues estacions de l'any en 6 països europeus. Per als posteriors estudis sensorials es va seleccionar una submostra de 42 lloms de femelles i 378 de mascles enters, classificats en nou grups segons nivells d'androstenona i escatol alts (>0.99 i >0.21 µg/g respectivament), mitjans o baixos (<0.5 µg/g i <0.10 µg/g). Els degustadors, prèviament seleccionats i entrenats van obtenir el perfil descriptiu pel mètode 'Checklist'. Van trobar per a l'olor els descriptors 'androstenona', 'escatol', 'porc', 'orina', 'suor', 'fems', 'dolç', 'ranci' i 'anormal' i per al flavor els anteriors excepte 'fems'. Van avaluar monàdicament 10 lloms, cuits al forn a 175°C durant 10', en cada una de les 6 sessions d'olor i flavor. Els consumidors (aproximadament 240 per país i rèplica) van valorar 5 mostres segons una escala hedònica de 7 nivells. L'acceptabilitat del flavor de la carn es va avaluar en lloms cuits a 180°C i rescalfats a 250°C i la de l'olor en lloms cuits pel mateix sistema i, a més, escalfats 1 minut en una planxa a 250ºC just abans de servir. En l'assaig espanyol es va fer la prova de la sensibilitat a l'androstenona. La mitjana dels nivells d'androstenona i escatol al nostre país es va situar per sobre de l'europea i va ser de 1.20 µg/g i de 0.19 µg/g respectivament. El percentatge de canals amb nivells d'androstenona superiors a 1.0 µg/g i d'escatol superiors a 0.21 µg/g va ser del 17% al nostre país i del 7% en el global de tots els països participants. En la descripció sensorial dels lloms es va observar una gran confusió dels atributs. Els lloms procedents de mascles enters amb nivells baixos o mitjans d'androstenona i escatol i els lloms procedents de femelles es van caracteritzar sensorialment per l'atribut 'dolç'. La resposta dels consumidors en general va ser sobretot de refús de l'olor de les mostres amb elevats nivells d'escatol, independentment del contingut d'androstenona. Els consumidors espanyols anòsmics o poc sensibles a l'androstenona van donar pitjor nota d'acceptabilitat només als lloms amb elevat nivell d'escatol independentment del nivell d'androstenona. Tanmateix aquest darrer nivell va influir en les notes d'acceptabilitat donades pels consumidors molt sensibles a aquesta substància (24% homes, 37% dones), essent pitjors quant el nivell era elevat o mitjà. Es pot concloure que caldria controlar els nivells d'androstenona i escatol sobretot en països com Espanya en què es consumeixen principalment lloms de mascles enters i es tenen els nivells d'androstenona i escatol elevats. L'olor sexual té una caracterització sensorial complexa, tanmateix, és causa del rebuig o baixa acceptabilitat dels lloms per part dels consumidors, especialment si aquests són sensibles a l'androstenona i, si no es té en compte la sensibilitat, es subestima la importància d'aquesta. Un possible llindar satisfactori per a la majoria de consumidors en les condicions d'aquest estudi seria el refús de canals amb (a) >0.21 µg/g d'escatol, (b) >0.99 µg/g d'androstenona o (c) >0.10 µg/g d'escatol i >0.5 µg/g d'androstenona. / Boar taint is a sensory defect mainly detected in boar meat, mainly due to two substances, androstenone and skatole. The main objectives of this study are to ascertain the androstenone and skatole distribution in the pig population of our country with respect to the group of the other European countries; to obtain the sensory characterisation of both compounds by means of a trained panel; to study the acceptability of the boar meat by the European consumers depending on the levels of androstenone and skatole; and to ascertain the sensitivity to androstenone as an influence on the acceptability of boar to Spanish consumers. The levels of androstenone and skatole in subcutaneous fat were measured in 4313 boars and 223 gilts, produced in 6 European countries during two seasons (replicates). In the sensory studies, 42 loins from gilts and 378 loins from boars were selected and the boars were classified in 9 groups depending on the levels of androstenone and skatole (high:>1.0 and >0.21 µg/g respectively, medium and low: <0.5 µg/g and <0.10 µg/g). Panellists previously selected and trained obtained the profile by the checklist method. 'Androstenone', 'skatole', 'pig', 'urine', 'sweat', 'manure', 'sweet', 'rancid' and 'abnormal' were found as odour attributes. The flavour attributes were the same except for 'manure'. Panellists evaluated in a monadic way 10 loins, cooked at 175ºC in the oven for 10 minutes, in each of the 6 sessions of odour and flavour assessment. Consumers (approximately 240 per country and replicate) evaluated 5 samples in a 7 level hedonic scale. The acceptability of the meat flavour was evaluated in loins cooked at 180ºC and re-cooked at 250ºC and the acceptability of the meat odour was evaluated in loins cooked in the same way and kept for 1 minute on a hot plate at 250ºC just before serving. In our country, consumers' sensibility to androstenone was tested. Mean levels of androstenone and skatole in our country (1.20 µg/g and 0.19 µg/g respectively) were above the European mean. The percentage of carcasses with androstenone and skatole levels higher than 1.0 µg/g and 0.21 µg/g was 17% in our country and 7% in all the European countries studied. In the sensory characterisation of the androstenona and the skatole there was a lot of confusion among attributes.. Boar loins with low and medium levels of androstenone and skatole and gilt loins were sensory characterised by the same attribute 'sweet'. Consumers mainly refused the odour of the loins with high levels of skatole, regardless of the androstenone content. The anosmics or less sensitive to androstenone Spanish consumers gave the worst note of acceptability to the loins with high skatole level, independently of the androstenone level. The androstenone level influence in the notes of acceptability given by the highly sensitive consumers to androstenone (24% men, 37% women), are worse when the level of this substance is high or medium. It can be concluded that the androstenone and skatole levels should be controlled, especially in the countries like Spain, where boar meat is consumed and where there are high levels of androstenone as well as with skatole. Boar taint has a complex sensory characterisation. Loins with boar taint have a low level of acceptability with consumers, especially if they are sensitive to androstenone and, if the sensitivity is not taken into account, the importance of androstenone is underestimated. A possible threshold that satisfies the most important part of the consumers in the conditions of this study would be the rejection of carcasses with (a) >0.21 µg/g of skatole, (b) >0.99 µg/g of androstenone or (c) >0.10 µg/g of skatole and >0.5 µg/g of androstenone.