S'ha estudiat durant 14 anys la biometria, la demografia i la fenologia d'una població de perdiu roja silvestre d'alta densitat de La Mancha. Primerament s'han determinat les variables biomètriques que resulten més útils per a l'assignació de l'edat i el sexe de la perdiu roja a partir de mostres biològiques de les peces abatudes, a més s'ha avaluat l'associació que existeix entre aquestes variables i les seves variacions anuals i regionals. A continuació, s'ha analitzat detalladament la dinàmica temporal i espacial de l'estructura d'edats i sexes de la població. Posteriorment, s'ha estudiat la cronologia de les dates d'eclosions dels pollets i de la muda postnupcial dels adults, explorant les diferències entre els dos sexes i els diversos anys i àrees d'estudi. Finalment, s'ha examinat la variabilitat de l'abundància postreproductora de la població, determinant en quina mesura estan implicades les variables meteorològiques i poblacionals en els canvis anuals i detectant les variables descriptores de l'hàbitat que millor s'associen amb l'abundància. / Se ha estudiado durante 14 años la biometría, la demografía y la fenología de una población de perdiz roja silvestre de alta densidad de La Mancha. En primer lugar se han determinado las variables biométricas que resultan más útiles para la asignación de la edad y el sexo de la perdiz roja a partir de muestras biológicas de las piezas capturadas, además se ha evaluado la asociación que existe entre esas variables y sus variaciones anuales y regionales. A continuación, se ha analizado detalladamente la dinámica temporal y espacial de la estructura de edades y sexos de la población. Posteriormente, se ha estudiado la cronología de las fechas de eclosiones de los pollos y de la muda postnupcial de los adultos, explorando las diferencias entre los dos sexos, así como entre los diversos años y áreas de estudio. Finalmente, se ha examinado la variabilidad de la abundancia postreproductora de la población, determinando en qué medida están implicadas las variables meteorológicas y poblacionales en los cambios anuales y detectando las variables descriptoras del hábitat que mejor se asocian con la abundancia. / The biometrics, demography and phenology of a population of wild red-legged partridge high density has been studied in a time frame of 14 years in the area of La Mancha. First, the biometric variables that are most useful for allocation of age and sex of the red-legged partridge were identified using biological samples of hunted individuals; likewise, the association between these variables and their annual and regional variations was also evaluated. Afterwards, the temporal and spatial dynamics of age and sex of the population structure were analyzed together with the chronology of hatching dates and adult post-breeding molt, exploring the differences between sexes, as well as between the several years and areas of study. Finally, the variability of the post-breeding abundance was assessed, determining to what extent weather and population variables are responsible for annual changes, and identifying the habitat descriptive variables better associated with abundance.

La utilització d’olis natius d’origen vegetal (VO) en dietes per peixos com a substituts de la font lipídica tradicionalment utilitzada, l’oli de peix (FO), es veu limitada degut a la creixent demanda per part de les indústries de pinsos, aliments i biocombustibles. Els olis àcids són un subproducte ric en àcids grassos lliures provinent del procés de refinació d’olis vegetals que poden ser fonts alternatives interessants a la utilització d’VO. Malgrat això, la seva utilització com a font lipídica en dietes per animals monogàstrics presenta controvèrsia. Els olis àcids vegetals poden ser re-esterificats químicament amb glicerol per produir olis vegetals re-esterificats, que tenen diferents proporcions de mono- (MAG), di- (DAG) i triglicèrids (TAG). A més, els olis vegetals re-esterificats tenen una estructura molecular diferent de la del seu corresponent VO natiu i per tant adquireixen noves propietats físico-químiques que poden ser interessants des d’un punt de vista nutricional. Per tot això, l’objectiu d’aquesta tesi va ser el d’investigar la utilització d’VO àcids i re-esterificats en dietes per peixos. La caracterització dels olis experimental (Capítols 1 al 7) va mostrar que els VO re-esterificats tenen una major proporció de MAG i DAG, a més d’una major proporció d’àcids grassos saturats (SFA) en la posició 2 (sn-2) de les seves molècules d’acil glicerols que els seus corresponents olis natius. Als dos primers experiments (Capítols 3 i 4) es va estudiar la utilització en dietes d’olis àcid i re-esterificat (baix o alt en MAG i DAG). Els seus efectes sobre el coeficient de digestibilitat aparent (ADC) dels àcids grassos totals en truita irisada (Capítol 3) i orada (Capítol 4) va ser avaluada en comparació al corresponent oli natiu. Els peixos alimentats amb la dieta amb oli àcid van tenir un ADC inferior que aquells alimentats amb les dietes amb oli natiu o re-esterificats en ambdues espècies. En truita irisada, les dietes amb olis re-esterificats de palma no van resultar en un ADC dels àcids grassos totals diferents d’aquelles amb oli natiu. En la colza, els ADC dels àcids grassos totals van ser alts (96.4-98.1%) en tots els casos, tot i que aquells dels peixos alimentats amb la dieta amb oli natiu van resultar superiors als dels peixos alimentats amb la dieta amb oli re-esterificat baix en MAG/DAG. En orada, els animals alimentats amb la dieta amb oli natiu van mostrar un ADC dels àcids grassos totals inferior al de la dieta amb oli re-esterificat baix en MAG/DAG. Pel que fa a la colza, els peixos alimentats amb olis re-esterificats no van presentar diferències en el ADC dels àcids grassos totals respecte a aquells alimentats amb la dieta amb oli natiu. En general, la digestibilitat dels àcids grassos dels olis experimentals es va veure més afectada pel seu grau d’insaturació que per la seva distribució posicional o la seva composició en fraccions lipídiques. Al tercer experiment, (Capítols 5, 6 i 7), en base als bons resultats obtinguts amb les dietes amb olis àcid o re-esterificats, es va estudiar la seva utilització en dietes, en combinació amb un 5% de FO. Amb aquesta finalitat, els olis experimentals es van incloure en les dietes com a única fot lipídica o en combinacions de l’oli àcid amb l’oli natiu o amb l’oli re-esterificat (alt en MAG i DAG). Els seus efectes sobre el ADC del greix i dels àcids grassos totals, creixement, paràmetres plasmàtics, morfologia de fetge i intestí (Capítol 5), qualitat del filet (Capítol 6) i composició en àcids grassos totals i en sn-2 del teixits (Capítol 7) van ser avaluats. Els resultats no van mostrar efectes rellevants de les dietes experimentals sobre els paràmetres mencionats en comparació amb la dieta amb oli natiu. Tot i així, malgrat que els pesos finals dels peixos van ser alts en tots els casos, aquells dels animals alimentats amb dietes de colza no van arribar als dels peixos alimentats amb la dieta amb FO. A més d’això, a major presència d’oli àcid en les dietes menor pes final dels animals. Per tot això, la inclusió d’olis àcid i re-esterificats d’origen vegetal en dietes per peixos és una alternativa interessant a la utilització d’olis natius quan provinguin d’una font insaturada com la colza. / SUMMARY The use of native vegetable oils (VO) in fish diets as substitutes of the traditionally used lipid source, fish oil (FO), has limitations due to their growing demand by feed, food and biofuel industries. Acid VO are a rich-in-free fatty acid (FFA) by-product from the refining of crude VO that can be interesting alternatives to native VO. However, its use as lipid sources in monogastric animal diets appears to be controversial. Acid VO can be chemically re-esterified with glycerol in order to obtain re-esterified VO, which have different proportions of mono- (MAG), di- (DAG) and triacylglycerols (TAG). Moreover, re-esterified VO have a different molecular structure than their corresponding native VO and thus acquire new physico-chemical characteristics that can be interesting from a nutritional point of view. Thus, the aim of this dissertation was to investigate the use of acid and re-esterified VO in fish diets. The experimental oils and diets characterization (Chapters 1 to 7), showed that re-esterified VO have a higher proportion of MAG and DAG and a higher proportion of saturated fatty acids in the sn-2 position of acylglycerol molecules than the corresponding native VO. In the first two trials (Chapters 3 and 4) the dietary use of palm or rapeseed acid and re-esterified (low or high in MAG and DAG) oils was assessed. Their effect on total fatty acid apparent digestibility coefficients (ADC) in rainbow trout (Chapter 3) and gilthead sea bream (Chapter 4) was evaluated in comparison with the corresponding native oils. Fish fed acid oil diets had lower ADC than those fed native or re-esterified oils diets in both species. In rainbow trout, diets containing palm re-esterified oils did not result in different total fatty acid ADC than those containing palm native oil. For rapeseed, total fatty acid ADC were high (96.4-98.1%) in all cases, although that of fish fed the native oil diet was higher than that of fish fed the re-esterified oil low in MAG/DAG diet. In gilthead sea bream, fish fed the native palm oil diet had a lower total fatty acid ADC than the re-esterified oil high in MAG/DAG diet. Regarding rapeseed, fish fed re-esterified oils diets did not have different total fatty acid ADC than those fed the native oil diet. Overall, fatty acid digestibility of the experimental oils seemed to be more affected by their degree of unsaturation than by their positional distribution or lipid class composition (TAG, MAG, DAG and FFA). In the third trial (Chapters 5, 6 and 7), on the basis of the good results obtained with the acid or re-esterified oils diets, their dietary use when combined with 5% FO was evaluated. The experimental oils were included in diets as a sole lipid source or in blends of the acid with the native or the re-esterified (high in MAG and DAG) oil. Their effects on fat and total fatty acid ADC, growth performance, plasma parameters, morphology of liver and intestine (Chapters 5), fillet quality (Chapter 6) and total and sn-2 fatty acid composition of tisues (Chapter 7) were assessed. Results showed no relevant effects of the experimental oils diets on the aforementioned parameters compared to the native oil diet. However, although fish final weights were high in all cases, those of fish fed rapeseed diets did not reach values obtained by fish fed the FO diet. Moreover, the higher presence of acid oil in diets, the lower the fish final weight. All things considered, the inclusion of acid and re-esterified VO in fish diets is an interesting alternative to the use of native VO when they are produced from a unsaturated source such as rapeseed.

Con el objetivo de desarrollar una herramienta de gestión para la reducción del impacto de los efluentes sobre los ecosistemas receptores de una granja camaronícola en el Estero de Urías, Mazatlán, Sinaloa, México, se desarrolló un modelo biogeoquímico acoplado de alta resolución (50X50 metros). Los forzamientos del modelo son elevación de marea en la frontera lateral abierta (puerto), temperatura superficial, precipitación total, nubosidad y radiación solar. Además se simularon las descargas de nutrientes de la granja con un trazador conservativo teórico y el amonio (un no conservativo). Se simularon dos tipos de descarga, una en marea viva y otra en marea muerta. Los resultados del modelo físico indican que la hidrodinámica del Estero de Urías está gobernada principalmente por las mareas astronómicas y su topografía. Por su morfología e hidrología, el complejo lagunar Estero de Urías puede ser divido diferentes áreas: i) la zona cercana al puerto, con las mayores profundidades, más altas velocidades de corriente y tiempos de residencia más bajos. ii) la zona intermedia, que es la más ancha, presenta velocidades y tiempos de recambio medios, es la zona con más altos gradientes de temperatura y salinidad, y recibe las aguas de enfriamiento provenientes de la planta termoeléctrica que impactan local y estacionalmente al ecosistema. iii) La cabeza lagunar es la más estrecha, presenta las velocidades más bajas, los tiempos de residencia más altos y es la que recibe las descargas de la granja. Las simulaciones del modelo biogeoquímico indican que los nutrientes disueltos descargados por la granja son rápidamente asimilados por la trama trófica y posteriormente son sedimentados. Para los 50 días de simulación los trazadores biogeoquímicos se quedan contenidos dentro de la cabeza lagunar y por lo que su exportación es prácticamente nula fuera del estero. Las simulaciones de las descargas indican que el máximo de concentraciones de los nutrientes disueltos se alcanzan en el último día de la descarga, momento en el que la marea puede disminuir los máximos de concentración de los nutrientes disueltos, con una diferencia del aproximadamente 10% entre la marea viva y muerta. Por otra parte, no obstante que las máximas concentraciones simuladas de amonio y nitrato no exceden los límites fijados por la Norma Oficial Mexicana para las descargas de aguas residuales en aguas y bienes nacionales, sin embargo, sí superan a las recomendadas por Secretaría de Medio Ambiente y Recursos Naturales (México) para la protección del medio ambiente, debido a esto se buscó ofrecer una alternativa que disminuya el impacto de las descargas de la granja, por lo que se simuló un cambio de gestión tradicional de dos descargas puntuales al año a un tipo de sistema multiciclo, el cual presenta máximos de concentración más bajos que la descarga puntual y por lo tanto, resultan con mejores niveles de calidad de agua. / In order to develop a management tool that allows a reduction of the impact of effluents on receiving ecosystems in a shrimp farm in Estero de Urias, Mazatlan, Sinaloa, Mexico, a biogeochemical model coupled of high resolution (50X50 meters) was developed. Its forcings are: rising tide in the border open side (port), surface temperature, total precipitation, cloudiness and solar radiation. In addition, nutrient discharges from the farm were simulated with a theoretical conservative tracer and ammonia (a non-conservative). Two discharge types were simulated, one in spring tide and one in neap tide. The results of the physical model indicate that the hydrodynamics of the Estero de Urias is governed mainly by astronomical tides and topography. Because of its morphology and hydrology, the Estero de Urias lagoon complex can be divided different areas: i) the area near the port, with the largest depths, the highest current velocities and lower residence periods, ii) the intermediate zone is the widest, current velocities and average periods of replacement; it is also the area with higher temperature and salinity gradients and receives the cooling water from the thermoelectric that impact local and seasonally the ecosystem. iii) The lagoon head is the narrowest, which contains the secondary channels with the lower speeds, the highest residence times and is the one receiving farm discharges. The biogeochemical model simulations indicate that the dissolved nutrients discharged by the farm are quickly assimilated into the trophic network and are subsequently settled. For the 50 days simulation biogeochemical tracers are contained within the lagoon head and are hardly exported outside the estuary. Discharges simulations indicate that the maximum concentration of dissolved nutrients are achieved at the last day of discharge, at which time the tide can decrease the maximum concentration of dissolved nutrients, with a difference of about 10% between spring tide and neap tide. Moreover, notwithstanding the maximum simulated concentrations of ammonium and nitrate do not exceed the limits set by the Norma Oficial Mexicana (Mexican Official Standard) for waste water discharges into national waters, however, they do exceed those recommended concentrations by the Secretaría de Medio Ambiente y Recursos Naturales (México) (Ministry of Environment and Natural Resources (Mexico)) for the protection of the environment, because of this it was sought an alternative to reduce the impact of discharges from the farm, so a change of management was simulated, form a traditional two year point discharges to a multicycle system, which presents lower maximum concentrations than the punctual discharge and therefore better quality water standards.

Los individuos de una misma población consistentemente difieren en sus respuestas al estrés y comúnmente se reconocen como estilos afrontamiento al estrés (EAE). Los EAE se caracterizan por dos tipos comportamientos: proactivo y reactivo. Los peces proactivos se reconocen por su mayor actividad, son impulsivos en sus decisiones, se arriesgan más en situaciones de peligro y muestran bajos niveles de glucocorticoides, en comparación con los peces reactivos. Numerosos estudios han demostrado que los EAE influyen en importantes aspectos biológicos de los peces, como crecimiento, salud, resistencia a enfermedades, bienestar y reproducción. Por ello, en esta tesis se caracterizaron los EAE del lenguado Senegalés (Solea senegalensis) y la dorada (Sparus aurata) y: i) se establecieron pruebas de EAE fiables y operacionales para juveniles y reproductores de lenguado (capitulo 2); ii) se determinó si los EAE se repetían de forma consistente en el tiempo y en distintas situaciones tanto en juveniles como reproductores de lenguado (capitulo 3) y en reproductores de dorada (capitulo 6) y se evaluó si los EAE difieren entre juveniles de con y sin desarrollo gonadal (capitulo 3); iii) se evaluó la posible relación entre EAE y la reproducción (desove/no desove), el sexo (macho/hembra) y el origen (cultivo/salvaje) en el lenguado (capitulo 4) y la dorada (capitulo 6); iv) se analizó el efecto de cuatro emulsiones enriquecedoras de Artemia (aceite de bacalao, soja, oliva y linaza) en el comportamiento de larvas de lenguado (capitulo 5); v) se describió el comportamiento reproductivo de la dorada (capitulo 7). Tres tipos de pruebas (retención en un salabre, reacción a un nuevo ambiente y confinamiento) demostraron ser apropiadas para caracterizar los EAE en juveniles y reproductores de lenguado, ya que identificaron dos grupos de individuos que variaron en niveles de actividad, latencia para explorar nuevos ambientes, disposición de riesgo y producción de glucocorticoides. Adicionalmente, estas pruebas explicaron más del 70% de variación total, se correlacionaron positivamente e identificaron dos ejes de la personalidad definidos como “miedo-reactividad” y “actividad-exploración”. Estas pruebas son operativas para granjas acuícolas, ya que son fáciles de realizar, pueden ser aplicadas a muchos individuos en un tiempo corto, además de que no requieren habilidades específicas a la hora de ser interpretadas. El comportamiento individual del lenguado y la dorada fue repetible (desde α = 0.989, P < 0.001 a α = 0.704, P = 0.047) y correlacionado (intra-individuales desde ICC = 0.978 a ICC = 0.285) en el tiempo y correlacionada entre test o en diferentes situaciones (desde R = 0.285, P = 0.035 a R = 0.939, P = 0.001). Los juveniles de lenguado con inicio de desarrollo gonadal presentaron una mayor actividad, mayor disposición al riesgo y segregaron menos glucocorticoides que los juveniles sin desarrollo gonadal, por lo que fueron clasificados como proactivos. En la dorada, los peces con mayor éxito reproductivo así como los machos estuvieron significativa y positivamente asociados con EAE proactivos. Por el contrario, los EAE del lenguado Senegalés no estuvieron vinculados al éxito reproductivo, sexo, ni origen, lo que indicó que estas dos especies diferentes estrategias vitales con diferentes tácticas de EAE. Las larvas de lenguado mostraron comportamientos proactivo y reactivo y los enriquecedores influyeron sus EAE (ejem. aceite bacalao indujo más larvas proactivas y emulsiones vegetales más reactivas) y su predisposición al riesgo. Finalmente, el comportamiento reproductivo de la dorada se caracterizó por dos patrones: el pre-desove (natación coordinada) y el desove (agregaciones, cortejos y desoves) y realizaron mayor número de desoves en pareja (71.6%) que en grupo (28.4%). Los resultados descritos son valiosos para el cultivo de estas dos especies ya que pueden ayudar a mejorar bienestar y su producción comercial. / Individuals of a same population consistently differ in their behavioural strategies to cope with stressors, commonly labelled as stress coping styles (SCS). SCS are typically characterized by two extreme behaviours: proactive and reactive. Proactive fish have been recognized to have higher activity in novel situations, to be more impulsive in decision making, to take higher risk when facing a potential danger, to be novelty seekers and to show lower glucocorticoids levels than reactive fish. Numerous studies have reported that SCS influence important biological aspects in fish, such as growth, health, resistance to diseases, welfare and reproduction. Thus, the present study aimed to characterize SCS in Senegalese sole (Solea senegalensis) and gilthead seabream (Sparus aurata) to: i) establish some reliable and operational SCS tests to characterize behaviours in Senegalese sole juveniles and breeders (Chapter 2); ii) determine whether SCS were repeatable and consistent over time and across contexts in Senegalese sole juveniles and breeders (Chapter 3) and gilthead seabream breeders (Chapter 6) and whether SCS differed between Senegalese sole juveniles with and without gametogenesis (Chapter 3); iii) evaluate whether reproduction (spawned/did not spawn), sex (males/females) and origin (wild/hatchery-reared) were related to proactive or reactive SCS in Senegalese sole (Chapter 4) and gilthead seabream (Chapter 6); iv) assess the influence of four different dietary emulsions for Artemia enrichments (based on cod liver, soybean, olive oil and linseed oil) on Senegalese sole larvae behaviour (Chapter 5); v) describe the spawning behaviour of gilthead seabream (Chapter 7). Three SCS individual tests (restraining, new environment and confinement) were selected that efficiently characterize SCS of Senegalese sole juveniles and breeders into two clusters of individuals differing in activity rates, latency to explore novel environments, risk taking and glucocorticoids levels. The selected tests are operational for aquaculture farms, since they are easy to perform, can be applied in large number of fish in a relative short time period and do not require special skills to be interpreted. Additionally, these tests explained over 70% of total behavioural variance, were cross-context correlated and identified two axes of personality defined as “fearfulness-reactivity” and “activity-exploration”. Senegalese sole and gilthead seabream showed high intra-individual behavioural repeatability over time (from α = 0.989, P < 0.001 to α = 0.704, P = 0.047), high correlations over time (from intra-class correlations ICC = 0.978 to ICC = 0.285) and high correlations between tests (from R = 0.285, P = 0.035 to R = 0.939, P = 0.001) or across context. Senegalese sole juveniles starting gametogenesis showed higher activity, risk taking predisposition and produced lower glucocorticoids than fish without gonadal development; being classified as more proactive than fish without gametogenesis. In gilthead seabream, proactive SCS were significantly and positively associated with the reproductive success and behaviours of males were related with proactive SCS, while those of females with reactive SCS. On the contrary, SCS of Senegalese sole were not linked to spawning success, sex or origin, suggesting different life strategies for both fish species that led to different SCS tactics. Senegalese sole post-larvae showed defined proactive and reactive SCS from early ontogenesis and oils enrichments influenced SCS and risk disposition of larvae (e.g. cod oil induced proactive SCS, while vegetable oils reactive traits). Finally, the spawning behaviour of gilthead seabream was characterized by two specific patterns: a pre-spawning behaviour (schooling and coordinated swimming patterns) and a spawning behaviour stricto sensu (aggregations, courtships and spawning rush) and pair-spawning (71.6%) were more frequent than group-spawning (28.4%). The findings of this study provided valuable information to the industry for the management of these two aquacultured species that ultimately could improve welfare and production.

Fisheries are complex systems, in which the process of assessment and management should explicitly consider the ecological, social and economic attributes of the system. For a responsible and sustainable management of marine resources and their interaction with the fishing activity, both, managers and scientists, are necessary. The multidimensional view of the Ecosystem Approach to Fisheries Management (EAFM:) provides the most suitable context for managing small-scale fisheries, promoting-the participation of all members of society linked to the fishing activity, as co-management is a key factor in their development. In Catalonia, the fishermen guild of the port of Palam6s is one of the most important in the region of Baix Emporda and holds ample historical record of local fishing activity information. This PhD dissertation applies the information from the fishermen guild of the port of Palam6s, through a vision of EAFM:, considering fisheries as a socio-economic unit (systemic approach), but also as different ecosystem components representing different levels of the hierarchy on the biological organization (communities and individual species). From a systemic context, the use of the Living Planet Index (LPI) is proposed to describe the fishe:r:y dynamics in order to assess the performance of the fishery targeted by the fishermen guild of Palam6s, analyzing simultaneously the degree of compliance with the objectives of the Aichi Biodiversity Targets. The LPI index is suitable for multi-specific fisheries using different fishing strategies as the small­scale fisheries of the Palam6s port. At the level of the biological communities and through a network approach, potential management units were identified based on the analysis of by-catch, thus incorporating non-target species. According to the characteristics of each module, at least some of these could be considered management units not evident using a different approach. Finally, the effects of SSF were evaluated on a commercial interest species, Pagellus erythrinus. In that sense, it has been re-evaluated the reproductive cycle by means of an histological approach, various population parameters were estimated and the vulnerability of this species in relation to the activities of SSF was evaluated, in an attempt to show a practical application of the third hierarchical management level, that must be considered in an ecosystem approach to fisheries on the biological strategy of the species, since species individually, respond differently to different types of fishing pressure and any management carried out considering all the species as a whole, would probably fail. / Les pesqueres constitueixen sistemes complexos, en el quals el procés d'avaluació i gestió hauria de considerar explícitament els atributs ecològics, socials i econòmics del sistema. Per aconseguir una gestió responsable i sostenible del recursos marins és necessària la interacció de pescadors, gestors i científics. La visió multi-dimensional de l'Enfocament Ecosistémic de la Pesca (EEP) proporciona el context general més adequat per a la gestió de pesqueres a petita escala. El EEP promou la participació de tots els membres de la sacietat relacionats amb l'activitat pesquera, i per tant la cogestió és un element clau per al seu desenvolupament. A Catalunya, la Confraria del port de Palamós és una de les més importants de la regió del Baix Empordà i compta amb un ampli registre històric d' informació pesquera local. En aquesta tesi s'avalua com maximitzar l'ús de la informació provinent de la Confraria del part de Palamós, a través d'una visió d' EEP considerant a la pesquera com una unitat socioeconòmica (enfocament sistèmic) però també considerant els diferents components de l'ecosistema, representant diferents nivells de la jerarquia de l'organització biològica (com u ni ta ts i espècies individuals). En un context sistèmic, es proposa l'ús de l'Índex Planeta Viu (LPI per les seves sigles en anglès) per descriure la dinàmica pesquera, de Palamós, simultàniament analitzant el grau d'acompliment dels objectius d'Aichi Biodiversitat. Aquest índex, és adequat per pesqueres multi-específiques que fan servir diverses estratègies de pesca, com és el cas la pesca artesanal de Palamós. A nivell de comunitats biològiques, i través d'un enfocament de xarxes es van identificar possibles unitats de gestió, partint de l'anàlisi del descart, i incorporant d'aquesta manera les espècies no objectiu. D'acord a les característiques de cada mòdul, alguns podrien ser considerats com a unitats de gestió, fins ara no evidents com a tals eines de gestió. Finalment es van avaluar els efectes de la pesca a petita escala sobre una espècie d'interès comercial, Pagellus erythrinus. En aquest sentit, es va revaluar el cicle reproductiu a través d'una anàlisi histològica, es van estimar diversos paràmetres poblacionals i es va avaluar la vulnerabilitat d'aquesta espècie en relació a les activitats de la pesca artesanal. Aquest exemple pretén demostrar que l'estratègia biològica de l'espècie, és el tercer nivell jeràrquic que cal tenir present en un enfoc ecosistèmic de la pesca, atès que les espècies, individualment, responen de manera diferent als diferents tipus de pesca i a la pressió, i qualsevol gestió que es van estimar diversos paràmetres poblacionals i es va avaluar la vulnerabilitat d'aquesta espècie en relació a les activitats de la pesca artesanal. Aquest exemple pretén demostrar que l'estratègia biològica de l'espècie, és el tercer nivell jeràrquic que cal tenir present en un enfoc ecosistèmic de la pesca, atès que les espècies, individualment, responen de manera diferent als diferents tipus de pesca i a la pressió, i qualsevol gestió que es dugui a terme considerant les espècies com un conjunt, fracassarà.

Tesi realitzada a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) / Fisheries management has definitively embraced the Ecosystem Approach to Fisheries (EAF) philosophy and new management policies are incorporating integrative measures that take into account not only target species but also other ecosystem and socioeconomic elements involved in the fisheries system. In this context, the main aim of this thesis is to assess benthic community (infauna and epifauna) response to commercial trawling in the Mediterranean continental shelf in order to increase the scientific knowledge necessary for an EAF implementation. This aim is addressed within an integrated framework, considering different fisheries’ aspects discussed in each chapter, which constitute the specific objectives of this thesis. As a first objective, the trawling fleet activity was described and the level of fleet disturbance, which depends on fishing effort, was assessed at the benthic community level. Fishing effort was estimated using different approaches: fisheries data, Vessel Monitoring System (VMS) data and Side Scan Sonar (SSS) data. From this study we obtained an accurate estimation of trawl fishing effort in our communities of interest, which is the basis for the following studies. Then, as a second objective, the effects of trawling on soft bottom habitats’ functionality was assessed by evaluating trawling impact on ecological units called Ecosystem Service Providers (ESP) and on benthic communities’ functional redundancy. ESPs were described as a group of species that perform an ecosystem function that will ultimately deliver ecosystem services and that are linked to key functions of soft-bottom habitats (e.g., nutrient cycling, carbon sequestration, production, benthopelagic coupling and habitat provision). The study revealed that these ESPs were favored by particular sediment types, and trawling effects overlapped this natural variability. On the other hand, functional redundancy on these communities was also assessed using two complementary approaches: redundancy achieved through trait abundance (i.e. large amounts of a trait), that was called “common traits”, and redundancy achieved through trait richness (i.e. large numbers of distinct taxa exhibiting the same trait), that was called “widespread traits”. Both measures were found to be affected by trawling, although the former differentiated more clearly between heavily fished and moderately fished areas. The role of rare species in both measures was also analyzed and it was found that generally they exhibited the same traits as the most abundant species. The subsequent objective was to assess the potential effects of the observed benthic communities’ functional changes on target species. As a case study, red mullet (Mullus barbatus) was chosen because of its commercial importance in Mediterranean fisheries and its close relationship with benthic communities. The study highlighted that functional changes caused by trawling on benthic habitats might result in an overall negative effect on the red mullets’ stock. A second part of this thesis focuses on the importance of communication among fisheries’ stakeholders and provides tools to share scientific knowledge in an understandable way. In this context, a DPSIR (Drivers–Pressures–State Change–Impact–Response) framework was adapted to the trawling fisheries system in the study area in order to integrate the complex relationships between human uses, ecosystem components and the demand for ecosystem services in trawling grounds. In line with the philosophy of making scientific knowledge understandable, this thesis developed a platform with a user-friendly interface that represents trawl impacts on the seabed in our study sites and includes the possibility of adding new study sites. The platform also includes a simulation model that allows the user to change fishing effort on the study sites and visualize the potential changes in the benthic community structure caused by this change. This platform is meant to be a deliberation support tool for fisheries’ decision actors. Finally, by integrating all the acquired knowledge on trawl driven changes on benthic communities as well as literature information, this thesis recommends several management measures, indicators and tools to be used in an EAF management plan for the Catalan trawl fleet, which might be also applied to other Mediterranean trawl fisheries. / L’objectiu principal d’aquesta tesi és estudiar de manera integrada la resposta de la comunitat bentònica (infauna i epifauna) a la pesca d’arrossegament en els fons tous de la plataforma continental del Mediterrani per tal d’incrementar el coneixement necessari per a implementar una gestió de les pesqueries basada en l’ecosistema. Així doncs, el primer pas fou estimar de manera acurada la dinàmica de la flota de les àrees d’estudi i l’esforç pesquer a què estaven sotmeses les comunitats bentòniques. A partir d’aquesta estimació es va avaluar l’impacte de la pesca en la funcionalitat d’aquestes comunitats, estudiant-ne els possibles efectes sobre els proveïdors de serveis ecosistèmics i sobre la redundància funcional. És a dir, els efectes es van estudiar sobre les unitats ecològiques que duen a terme funcions ecosistèmiques i que en última instància determinaran la provisió dels serveis ecosistèmics. També es van avaluar els efectes potencials d’aquests canvis a nivell de les comunitats bentòniques en una important espècie comercial en el Mediterrani com és el moll de fang (Mullus barbatus). Un segon bloc de la tesi se centra en la importància de la comunicació entre els diferents actors involucrats en les pesqueries i per això calen eines fàcilment comprensibles per a compartir informació entre tots els estaments involucrats. En aquest context, aquesta tesi inclou una representació del sistema pesquer seguint la filosofia del DPSIR (Drivers – Pressures – State Change – Impact– Response: Activadors – Pressions - Canvi d’estat – Impacte - Resposta) amb la finalitat de fer més comprensibles les relacions entre els diferents elements del sistema pesquer. En aquesta mateixa línia s’ha desenvolupat una plataforma de coneixement que recopila informació sobre l’impacte de la pesca d’arrossegament en les zones d’estudi així com un model de simulació que permet a l’usuari simular un canvi d’esforç en una d’aquestes comunitats i visualitzar l’impacte d’aquest canvi en l’estructura de la comunitat bentònica. Tenint en compte els resultats obtinguts, com a última finalitat de la tesi es presenten una sèrie de recomanacions per a la implementació d’un pla de gestió basat en l’ecosistema per a la flota d’arrossegament catalana, que podrien ser extensibles a qualsevol flota d’arrossegament mediterrània.

Tradicionalmente se han utilizado harinas y aceites de pescado en la elaboración de piensos para peces; pero actualmente, es necesario buscar fuentes alternativas. Las harinas y aceites vegetales son buenos candidatos por su elevada disponibilidad y bajo coste. En esta tesis se estudian los efectos de la inclusión en la dieta de ingredientes vegetales sobre los procesos digestivos y absortivos de dorada y lubina. En el capítulo I, se estudia la inclusión de almidón de trigo en dietas isoproteicas y isolipídicas y sustituyendo el lípido o la proteína de la dieta por almidón. Los animales alimentados con un 5 o un 14% de almidón versus los alimentados con un 22% presentaron menor actividad proteasa y modularon al alza la amilasa, la lipasa y la capacidad de absorción de L-Ala y D-Glc. Cuando se reemplazó el lípido por almidón, no se detectaron cambios en la proteasa, amilasa y lipasa, pero sí en la actividad de los enzimas de membrana y en la capacidad de absorción. Además, una disminución de la proteína dietaria provocó una bajada de la actividad digestiva y de la capacidad de absorción de D-Glc, un incremento de la actividad fosfatasa alcalina y un menor crecimiento. El capítulo II estudia el efecto de la relación proteína/lípido en alevines de lubina. En un primer experimento, los animales se alimentaron con dietas isoenergéticas de distinto nivel proteico (40 a 59%). Los peces sintetizaron menos enzimas digestivas cuando se alimentaron con dietas de menor contenido proteico y con la alimentación con las dietas extremas incrementaron su actividad digestiva anticipatoria proteasa y amilasa. Además, a menor ingestión de proteína, inferior absorción de L-Lys y D-Glc. Considerando los resultados obtenidos, se formularon dietas isoproteicas (52%) de distinto contenido lipídico (12 a 20%). Los animales alimentados con dietas de menor contenido energético regularon al alza la actividad digestiva y los alimentados con mayor contenido de lípidos incrementaron la capacidad de absorción de D-Glc y L-Met. Con la relación proteína/lípido 52:16 se obtuvo el mayor crecimiento. El capítulo III estudia el efecto de la relación proteína/energía en juveniles de dorada utilizando dietas isoenergéticas de diferente contenido proteico (35 a 53%). Los animales alimentados con dietas de menor contenido proteico mostraron una disminución de la actividad proteasa y un aumento de la capacidad de absorción de L-Lys y los alimentados con piensos de mayor contenido de proteína una disminución de la actividad proteasa. A excepción de los peces P35, el resto de grupos presentaron buenos crecimientos. El capítulo IV intenta establecer si es mejor administrar por la mañana (M) o por la tarde (A) una dieta con un 40% de carbohidratos digeribles (CH). Se establecieron tres regímenes dietarios: dieta comercial (C), CH-M y CH-A. Los animales CH-M mostraron mecanismos compensatorios en la absorción de nutrientes tras la ración matinal y de actividad enzimática digestiva tras la ración de la tarde, presentando un crecimiento similar a los animales C; en cambio los peces CH-A mostraron un menor crecimiento. Finalmente, en el capítulo V se estudió, en doradas alimentadas con dietas donde el lípido provenía del aceite de pescado (FO) o en un 75% tenía un origen vegetal (VO), el efecto de la edad y/o del cambio de una dieta por la otra. Los animales FO de menor tamaño presentaron mayor actividad lipasa y los VO proteasa, amilasa y capacidad de absorción de nutrientes. Además, los peces pequeños no fueron capaces de adaptarse a corto plazo a un cambio de dieta, los de mayor tamaño sí. A largo plazo los peces que acabaron su crecimiento con VO presentaron más mecanismos de compensación que los que lo acabaron con FO; aunque al final del periodo experimental, todas las doradas presentaron un peso final similar.

La pesca recreativa és una de les activitats turístiques més practicades a les zones costaneres arreu del món, implicant a un gran nombre de persones i per tant una pressió sobre els recursos gens menyspreable, especialment en àrees marines protegides (AMPs). El volum d’extracció de la pesca recreativa pot ser igual o inclús superior al de la pesca comercial en determinats casos i ambdues pesques poden tenir efectes biològics i ecològics similars sobre les poblacions de peixos i els ecosistemes marins. S’estima que al voltant del 10% de la població adulta dels països desenvolupats practica aquesta activitat i, tot i que a la mar Mediterrània la pesca recreativa és particularment important (representa més del 10% de la producció total de les pesqueries), no està tan controlada ni estudiada com la pesca professional. Aquesta tesi doctoral pretén avaluar els diferents impactes biològics i les característiques socioeconòmiques de la pesca recreativa en les àrees costaneres de la Mediterrània, especialment a les AMPs (que constitueixen una eina de gestió important en la conservació de la biodiversitat i dels recursos marins). Els resultats permeten establir una sèrie de recomanacions per a l’estudi, gestió i educació ambiental d’aquesta activitat. / Recreational fishing is one of the most popular activities carried out by tourists in coastal areas all over the world. It involves a great number of people; therefore, the pressure on resources is significant, especially in marine protected areas (MPAs). In certain cases, the volume extracted by recreational fishing can be the same or even higher than that extracted by commercial fishing and both types of fishing can have similar biological and ecological effects on fish populations and marine ecosystems. It is estimated that around 10% of the adult population in developed countries carry out the activity. Even though recreational fishing is of particular significance (it represents over 10% of fish factory production), unlike professional fishing it is neither controlled nor studied. This doctoral thesis aims to assess the different biological impacts and the socio-economic aspects of recreational fishing in Mediterranean coastal areas, especially in MPAs (which are a determining management tool in regard to conserving biodiversity and marine resources). The results obtained allow establishing a series of recommendations for the study, management and environmental education of this activity.

Intensive fish culture in floating cages is one of aquaculture activities that has grown fastest in recent years. However, this activity produces impacts ranging from alterations in the natural environment to social and cultural changes at the local level. The major negative impacts on the system associated with marine aquaculture are eutrophication, oxygen depletion and the disruption of local biodiversity (due to the input of organic matter and nutrients from uneaten food, feces and fish excreta), as well as other harmful effects in the medium and long term related to the various chemicals and therapeutic products normally used in aquaculture. Since the early 1990s, several models have been developed to investigate and assess the environmental impact of fish farming, and are used, together with field measurements, as production management tools. However, most of these use very simplified approaches, primarily in the physical aspects of the problem (bathymetry and hydrodynamics of the study area), and have been generally used to determine the benthic impact of particulate matter near the cages, ignoring the environmental impact associated with the discharge of dissolved nutrients and other substances from farms on the aquatic environment in general. In this thesis, two advanced models (the 3D hydrodynamic model ROMS and the Lagrangian dispersión code LIMMIX) have been adapted and applied to model the patterns of dispersion and concentration oforganic matter (carbon), nutrients (nitrogen and phosphorus) and copper from the antifouling products that coat fishpen nets, from two farms located in the Valencian Community(Spanish Mediterranean coast), dedicated to the intensive cultivation of gilthead seabream (Sparus aurata). A complete fish rearing cycle (17 months) has been simulated, taking into account the natural variations in food demand and biomass throughout the cycle. Specifically, the simulations have included the dispersion and concentration on the sea bed of organic carbon (C), nitrogen (N) and phosphorus (P), in the form of particles, in the vicinity of the farms, and the dispersal and concentration of dissolved N, P and copper (Cu) in the column of water close to and away from the farms. The results obtained for the dispersion of particulate matter (C, N, and P) from uneaten fed and feces indicate that the model (ROMS-LIMMIX) has adequately simulated the pattern of deposition of particles on the bottom. The qualitative comparison of these results with the works of various authors shows a great match in the shape and in the extension of the affected benthic zone. On the other hand, the results of the modelling of dissolved substances (N, P, and Cu), show that 90% of particles representing such substances exit the studied domain during the simulation. Within the study area, most of the particles (in average, 50% of those representing N and P, and 34% of those describing Cu) remain in the surface layer of the column of water - the first 10 m ¿ throughout the simulation, whereas the rest of the particles are distributed randomly at greater depths. In addition, dissolved matter discharged from the cages of both farms extends over a large area, affecting places that are tens of kilometers from the sources. In general, it can be concluded that the joint application of ROMS and LIMMIX constitutes a powerful and versatile tool that can be perfectly applicable to the modelling of the dispersion of waste from fish farms sea, especially for the advancement in the ecosystemic knowledge of the interactions between aquaculture and the environment. The undertaking of long-term and large-scale modelling using this combination of models allows improve the knowledge about the local and global impacts of aquaculture wastes. / La piscicultura intensiva en jaulas flotantes es una actividad que produce impactos que van desde alteraciones en el medio ambiente natural en el cual se desarrolla hasta cambios sociales y culturales a escala local. Los principales impactos negativos sobre el sistema asociados a la piscicultura marina son la eutrofización, el agotamiento de oxígeno y la alteración de la biodiversidad local (relacionados todos con la introducción de materia orgánica y nutrientes contenidos en el alimento no comido, las fecas y las excreciones de los peces), así como otros efectos perjudiciales, a medio y largo plazo, relacionados con las diversas substancias químicas y productos terapéuticos usados normalmente en acuicultura. Desde los años 90 se han desarrollado varios modelos para investigar y evaluar el impacto ambiental de la piscicultura que se utilizan, junto con mediciones de campo como herramientas de manejo productivo. Sin embargo, la mayoría de estos utiliza planteamientos muy simplificados, sobre todo en los aspectos físicos de la situación (batimetría e hidrodinámica de la zona de estudio), y se han utilizado para determinar el impacto béntico del material particulado cerca de las jaulas, ignorando el impacto ambiental asociado al vertido de nutrientes disueltos y otras substancias provenientes de las piscifactorías sobre el medio acuático en general. En este trabajo se han adaptado y aplicado dos modelos avanzados (el modelo hidrodinámico 3D ROMS y el modelo lagrangiano LIMMIX), para modelar los patrones de dispersión y la concentración de materia orgánica (carbono), de nutrientes (nitrógeno y fósforo) y de cobre procedente de los productos antifouling con que se impregnan las redes, desde dos piscifactorías ubicadas en la Comunidad Valenciana, dedicadas al cultivo intensivo de dorada (Sparus aurata). Se ha simulado un ciclo completo de crecimiento de los peces (17 meses), considerando la variación en la demanda de alimento y en la biomasa a lo largo de todo el ciclo. Específicamente, se ha modelado la dispersión y concentración sobre el fondo marino de carbono orgánico (C), nitrógeno (N) y fósforo (P), en forma de partículas en las cercanías de las piscifactorías, y la dispersión y concentración en zonas cercanas y lejanas de N, P y cobre (Cu) disueltos en la columna de agua. Los resultados obtenidos para la dispersión de materia particulada (C, N y P) proveniente del alimento no comido y las fecas, indican que el modelo (ROMS-LIMMIX) ha simulado adecuadamente el patrón de deposición de las partículas en el fondo. La comparación cualitativa de estos resultados con los trabajos de diferentes autores analizados muestra una gran concordancia en la forma y en la extensión de la zona béntica afectada. Por otra parte, los resultados de la modelización de las substancias disueltas (N, P y Cu), muestran que el 90% de las partículas que representan dichas substancias escapan del dominio a medida que transcurre la simulación. Dentro de la zona de estudio, la mayoría de las partículas (en promedio, el 50 % de las que representan N y P, y el 34 % de las que representan Cu) permanece en la capa superficial de la columna de agua -los primeros 10 m- a lo largo de toda la simulación, en tanto que el resto de las partículas se distribuyen aleatoriamente a mayores profundidades. Además, la materia disuelta vertida desde las jaulas de ambas se extiende por una gran área, afectando a lugares que se encuentran a decenas de kilómetros de los puntos de vertidos. En general, se puede concluir que la aplicación conjunta de Roms y Limmix es una herramienta poderosa, versátil y perfectamente aplicable a la modelización de la dispersión de residuos procedentes de piscifactorías marinas, especialmente para el avance en el conocimiento ecosistémico de las interacciones entre acuicultura y medio ambiente realizando modelaciones de largo plazo y a gran escala que permitan conocer los impactos locales y globales de las substancias vertidas. / La piscicultura intensiva en gàbies flotants és una de les activitats aqüícoles que més ha crescut en els darrers anys, degut sobretot a factors econòmics i a la necessitat d‘augmentar la productivitat per unitat de superfície en aquelles zones disponibles per al cultiu de peixos. No obstant, aquesta activitat, com qualsevol altra activitat econòmica, produeix impactes que, en aquest cas, poden anar des d’alteracions del medi ambient natural en el qual es desenvolupa fins a canvis socials i culturals a escala local. Des del punt de vista ecològic, els impactes negatius més importants associats a la piscicultura marina sobre el medi aquàtic són l’eutrofització, l’esgotament de l’oxigen i l’alteració de la biodiversitat local, que es deriven de la introducció permanent de residus de matèria orgànica i nutrients continguts en l’aliment no consumit, les partícules fecals, i les excrecions dels organismes cultivats. També cal tenir en compte els efectes contaminants i els impactes negatius sobre els ecosistemes aquàtics que poden tenir, a llarg i mitjà termini, les diverses substàncies químiques i productes terapèutics utilitzats normalment en les pràctiques aqüícoles. Des dels anys 90 fins a l’actualitat s’han estat desenvolupant diferents models numèrics com a instruments per a investigar i avaluar els impactes de la piscicultura sobre el medi aquàtic. En combinació amb mesures de camp, aquests models són utilitzats per productors i agències reguladores com una eina de gestió de la producció. Tanmateix, la majoria dels models fan servir plantejaments i anàlisis molt simplificats de la realitat, sobretot en els aspectes físics del problema, com poden ser la batimetria i la hidrodinàmica de la zona d’estudi. A més, generalment s’han utilitzat per a determinar els impactes sobre el bentos degut al material particulat que es diposita en el fons marí a prop (o directament a sota) de les gàbies, sense considerar els impactes ambientals que generen el vessament de nutrients dissolts i d’altres substàncies procedents de les piscifactories sobre el medi aquàtic en general. En el present treball s’han adaptat i aplicat dos models avançats d’ús general, com són el model hidrodinàmic tridimensional Roms i el model lagrangià de dispersió Limmix, per tal de modelar els patrons de dispersió i la concentració de matèria orgànica (carboni), de nutrients (nitrogen i fòsfor) i de coure procedent dels productes antifouling que recobreixen les xarxes, des de les gàbies flotants de dues piscifactories situades en la zona costanera de la Comunitat Valenciana, i dedicades al cultiu intensiu de la orada (Sparus aurata). Per al modelat s’ha fet servir un cicle complet de creixement dels peixos (17 mesos), considerant la variació en la demanda d’aliment i els canvis en la biomassa al llarg de tot el cicle. Específicament, s’ha modelat la dispersió i concentració sobre el fons marí de carboni orgànic (C), nitrogen (N) i fòsfor (P) en forma particulada, a sota i en les proximitats de les piscifactories, i la dispersió i concentració de nitrogen (N), fòsfor (P) i coure (Cu) dissolts en la columna d’aigua, en zones properes i llunyanes, degut a l’efecte acumulatiu d’ambdues piscifactories. Al analitzar els resultats obtinguts en la modelització de la dispersió de matèria particulada (C, N i P) procedent de l’aliment no consumit i de les partícules fecals, es pot concloure que la combinació de models Roms-Limmix ha simulat adequadament el patró de deposició de les partícules en el fons marí, donat que la comparació qualitativa de les “taques” generades pel model amb els resultats dels treballs dels diferents autors analitzats revela una gran concordança en la forma i l’extensió de la zona del fons afectada. Per altra part, els resultats del modelat de les substàncies dissoltes (N, P i Cu) mostren que la gran majoria de les partícules que representen aquestes substàncies surten del domini computacional a mida que transcorre la simulació; al cap dels 17 mesos, menys d’un 10% de les partícules vessades romanen a la zona d’estudi. Addicionalment, s’observa que, de mitjana, el 50% de les partícules que corresponen al N i P dissolts, i el 34% de les que representen al Cu dissolt, romanen en els primers 10 m de profunditat al llarg de tota la simulació, en tant que la resta de partícules es distribueixen de forma més o menys aleatòria a profunditats més grans. Això permet concloure que, per a la situació analitzada, la major part de matèria dissolta queda a la capa més superficial de la columna d’aigua, independentment de la taxa de vessament. També es conclou que la matèria dissolta procedent de les gàbies d’ambdues piscifactories és transportada permanentment per tota la zona d’estudi, afectant a zones que es troben a desenes de quilòmetres dels punts de vessament. En general, es pot concloure que l’aplicació conjunta de Roms i Limmix és una eina molt poderosa i perfectament aplicable al modelat de la dispersió de matèria particulada i dissolta procedent de piscifactories marines, especialment si es vol avançar en les interaccions entre aqüicultura i medi ambient des d’un punt de vista ecosistèmic, realitzant simulacions de llarga durada i a gran escala que permetin conèixer els impactes locals i globals de les substàncies vessades.

Los objetivos de esta tesis eran realizar la caracterización antigénica de Sphaerospora dicentrarchi, un mixosporidio de las lubinas; analizar la presencia de carbohidratos en éste y otros mixosporidios; estudiar la modulación in vitro de la actividad de los leucocitos de la lubina por el parásito; y estudiar el efecto de la inmunización de lubinas con esporas de S. dicentrarchi. Los resultados demostraron la existencia de bandas en los extractos antigénicos de S. dicentrarchi con pesos moleculares de entre 21 y 130 kDa y de proteasas. La mayoría de los mixosporidios ensayados contenían manosa y/o glucosa en sus cápsulas polares y N-acetil-glucosamina en sus valvas. Se demostró la relación entre el grado de parasitación por S. dicentrarchi y la actividad de los leucocitos, y que la hormona del crecimiento estimula el estallido respiratorio en mayor medida cuando las lubinas están parasitadas. La inmunización con esporas produjo cambios en la respuesta inmunitaria. / The objectives of this work were study a) the antigenic composition of Sphaerospora dicentrarchi, myxosporean parasite of sea bass; b) the presence of carbohydrates which could be shared by Myxosporea from different hosts; c) the modulation of the in vitro activity of leucocytes by S. dicentrachi; d) the immunoregulatory role of GH in sea bass; and e) the immune response of sea bass after immunization with S. dicentrarchi. The results showed the existence of parasitic bands with molecular weights between 21 and 130 kDa, as well as proteases. The presence of mannose and/or glucose, and N-acetyl-D galactosamine respectively, in polar capsules and valves of most of the myxosporea assayed was demonstrated. An active role of head kidney phagocytes against S. dicentrarchi in in vitro assays was observed, this activity could be increased with GH. The immunization of sea bass with S. dicentrarchi resulted in the activation of the immune response.