La investigació que es presenta estudia el patrimoni rondallístic de Tàrbena (Marina Baixa). S’inicia amb la presentació dels materials recopilats de la tradició oral, que han estat prèviament transcrits seguint uns criteris de fidelitat tant als principis ortogràfics vigents en català com a les característiques dialectals i estilístiques dels textos orals. Els textos rondallístics han estat catalogats seguint el model de l’índex tipològic internacional ATU i es presenten comentats a partir de bases de dades que permeten extreure percentatges i consideracions sobre les quals es fomenten les conclusions exposades. El corpus rondallístic presenta un nombre de 310 versions catalogades, 48 versions no catalogades, 10 versions fragmentàries, completat amb diversos annexos de variants complementàries. S’estudien les característiques del corpus i es demostra amb un aparell de referències bibliogràfiques que la majoria de textos recopilats tenen un reflex en altres versions registrades al País Valencià, tot i que es presenten també 42 versions que presumiblement suposen una primera documentació de determinats tipus. Es destaca que la majoria de textos recopilats són versions de contarelles o acudits. Quant als narradors, es destaca la preeminència de les dones com a informants, com a fonts de les rondalles, i com a transmissores dels gèneres rondallístics de més complexitat i extensió. Quant a la formació dels repertoris, es destaca la possibilitat de confluència de diversos focus, encara que hi destaca el component familiar. S’analitzen els elements que intervenen en l’execució de les rondalles i es destaca la importància de la modulació de la veu i del ritme narratiu i es deixa en un segon plànol els elements gestuals. S’analitzen els contextos en què va manifestar-se la rondalla i es posa de relleu la seua funció com a entreteniment infantil i com a alternativa d’oci en una societat anterior a la generalització dels mitjans de difusió de masses. Es ressalta en les rondalles la possibilitat de reflectir elements de l’entorn dels narradors i oients com un recurs estilístic i així mateix es mostra la presència d’elements rondallístics reflectits en la fraseologia local. En l’estudi lingüístic dels materials es destaca la presència d’elements dialectològics d’origen mallorquí, com l’article salat, que conflueixen amb diversos fenòmens generals del valencià i d’altres de particulars del valencià meridional. Les condicions geogràfiques aïllades de la localitat d’estudi degueren contribuir al manteniment de les característiques arcaïtzants. Bona part de les característiques dialectals locals tenen una continuïtat amb la Marina Alta, tot i que la posició fronterera entre la Marina Alta i Baixa expliquen la confluència a Tàrbena de solucions documentades en ambdues comarques. Es posa de manifest com a característica lingüística fonamental de les rondalles, la presència d’elements literaris que les diferencien d’altres textos orals, com ara, l’ús de fórmules, sobretot amb un caràcter emfasitzant, de reiteracions, de figures retòriques o de canvis de codi, sobretot a favor del castellà, amb una finalitat generalment estilística. Així mateix es destaca el fet que les rondalles no siguen un reflex exacte del registre col·loquial dels narradors, ja que, en determinats segments (diàlegs, fórmules) es presenten elements dialectals particulars. Generalment es detecta una tendència a fer ús de formes dialectals del valencià general i a ometre les solucions més característics del parlar local, com l’article salat, els demostratius reforçats, la desinència verbal –a, o la forma adverbial aquí, tot i que no d’una manera sistemàtica i amb nombroses vacil·lacions. Així mateix es destaca en el registre literari de les rondalles la presència de formes dialectals arcaiques fossilitzades en el context de la rondalla o d’elements lingüístics deformats que es reprodueixen per fossilització.

És una investigació, anàlisis, i aproximació a l’obra gràfica de l’artista mallorquí, del segle XX, Pere Quetglas, conegut pel pseudònim de “Xam”. La seva activitat s'ha sistematitzat sobre la base la biografia, tècniques treballades i el seu entorn. Xam, es va exercitar en la caricatura, el dibuix, el cartell, el gravat xilogràfic, la pintura, els monotips, la serigrafia i en el gravat calcogràfic. Del conjunt de tota la seva producció l’autor se centra en l'obra gràfica produïda a partir de 1944, quan pot datar-se la seva primera xilografia, i la seva defunció, l’any 2001, en el qual realitza la seva última litografia. El treball s'insereix en un àmbit sense tradició immediata sobre l'obra gràfica a Mallorca, pràcticament desapareguda després de la important impremta Guasp. S'han pogut documentar més de 400 matrius. Alhora, s'han treballat les estampacions d'aquestes, que ascendeixen a 600 estampes calcogràfiques, xilogràfiques, serigràfiques i litogràfiques. / Es una investigación, análisis, y aproximación a la obra gráfica del artista mallorquín, del siglo XX, Pedro Quetglas, conocido por el seudónimo de “Xam”. Su actividad se ha sistematizado en base a la biografía, técnicas trabajadas y a su entorno. Xam, se ejercitó en la caricatura, el dibujo, el cartel, el grabado xilográfico, la pintura, los monotipos, la serigrafía y en el grabado calcográfico. Del conjunto de toda su producción se centra en la obra gráfica producida a partir de 1944, cuando puede datarse su primera xilografía, y su fallecimiento, en 2001, en el cual realiza su última litografía. La tarea se inserta en un ámbito sin tradición inmediata sobre la obra gráfica en Mallorca, prácticamente desaparecida tras la importante imprenta Guasp. Se han podido documentar más de 400 matrices. A su vez, se han trabajado las estampaciones de estas, que ascienden a 600 estampas calcográficas, xilográficas, serigráficas y litográficas. / The thesis is research, analysis and approach to the graphic work of the Majorcan artist of the 20th century, Pedro Quetglas, known by his pseudonym "Xam". Xam worked in several art fields, such as caricature, drawing, designing and painting posters, woodcut, painting, monotype, serigraphy and calcography engraving. From the sum of his work the thesis is centred in the graphic work produced between 1944, when we can date the first xylography, and his death, 2001, when he finished his last lithography. The task was inserted in a field without immediate tradition on the graphic work in Mallorca, which practically went missing after the important Guasp printing house closed down. It has been possible to document more than 400 blocks and, at the same time, the prints of those which add up to 600 prints on chalcography, xylography, serigraphy and lithography.