El 31 de marzo de 2020, luego de unas semanas de que el Estado peruano ordenara cuarentena obligatoria en respuesta a la pandemia originada por la Covid-19, se inauguró Casa de Todos, un albergue temporal, pensado para apoyar a 120 personas en estado de indigencia, quienes permanecerían en la tradicional Plaza de Toros de Acho, ubicada en el distrito limeño Rímac, durante el periodo de la emergencia sanitaria decretada por el Gobierno. Este libro recoge la historia de algunas de estas personas que por mucho tiempo han sido invisibles a pesar de formar parte de nuestra sociedad. Sus testimonios permiten ver la humanidad y profundidad en cada uno de ellos. Las crónicas y fotografías que se encuentran en estas páginas forman un viaje por la soledad, el olvido, el vicio, y el arrepentimiento, pero también por la esperanza y las ganas de cambiar.

El fundamental objetivo de esta investigación es demostrar el por qué la técnica constructiva tradicional lambayecana debe ser revalorada en la actualidad y el por qué es necesario traerla de vuelta en las construcciones lambayecanas para evitar la masificación de técnicas, materiales y sistemas las cuales provoquen el olvido de la tradición constructiva. En esta tesis se empieza por observar, describir y analizar las formas construidas que se encuentran en el territorio lambayecano, basándonos en la estereotomía y tectónica. Reconociendo y encontrando cuáles son las respuestas tanto internas como externas del objeto construido; y cómo reacciona el habitante, tiempo y tecnología ante las dos formas construidas. Luego se habló sobre los materiales, técnicas y sistemas lambayecanos; como han sido mejorados en la actualidad. En el final de esta tesis se plasmará y diseñará todas las ideas e información encontrada a lo largo de la investigación resumiéndola en una propuesta de un proyecto conceptual para la Aldea Infantil Cúsupe. El proyecto será enriquecido con mejoras tanto como en el diseño espacial y en la técnica constructiva, esta última para estimular y demostrar que sistemas constructivos tradicionales pueden funcionar igual o mejor frente a sistemas industriales contemporáneos.

Amb un cens de 952 casos de nens tutelats, extraiem una mostra de 377 casos per estudiar l’eficàcia, eficiència i pautes en les seqüències de mesures tècniques aplicades. Les mesures estudiades són: PAPF (Proposta d’Atenció en la Pròpia Família), PAFE (Proposta d’Acolliment en Família Extensa), PAFA (Proposta d’Acolliment en Família Aliena), PAPA (Proposta d’Acolliment Preadoptiu) i PCRAE (Proposta d’Acolliment en Centre Residencial). Les propostes fetes pels Centres d’Acolliment (CA) es distribueixen així: PCRAE: 75%; PAPF: 11%; PAFE: 6%; PAFA: 6%; i PAPA: 2 Cada mesura és seguida per un equip de territori, el qual verifica el seu compliment i la modifica per una altra mesura si la primera no resulta eficaç. EFICÀCIA Considerem màxim grau d’eficàcia quan la mesura produeix el cessament de la tutela per desaparició de la situació de desemparament. En segon grau, quan calen més mesures, si la mesura consecutiva clarifica la posició del nen respecte d’una família, sigui apropant-lo als seus adults, o sigui separant-lo clarament, atesa l’ incapacitat definitiva d’aquests de recuperar-lo. No podem comparar l’eficàcia de les mesures entre sí atès llurs diferents condicions de partida. Hem pres llavors com a criteri la mitjana d’eficàcia de totes les mesures en la seva primera aplicació: Mesura exitosa 1ª aplicació / Nombre de casos d’aplicació mesura ~ Total mesures 1ª aplicació / Total de casos La distribució final d’eficàcies queda així: Acolliment preadoptiu: 80%; Atenció en pròpia família: 72%; Acolliment en família extensa: 63%; Acolliment en família aliena: 55%; Acolliment en centre residencial: 19%: Mitjana d’eficàcia de totes les mesures en primera aplicació: 28% ITINERARIS Estudiem dos itineraris: l’ originat per la mesura proposada pel Centre d’Acolliment, objecte principal d’aquest estudi i l’itinerari retrospectiu a partir de la mesura proposada per l’equip de territori. Aquest segon itinerari ens permet detectar la relació existent entre propostes del Centres d’Acolliment i dels Equips de territori, (EAIA). CONCLUSIONS El percentatge de mesures d’acolliment familiars puja i l’acolliment residencial baixa. L’ increment més rellevant és el de l’acolliment preadoptiu (600%) i el de l’atenció a pròpia família (272%). Moltes propostes CRAE esdevenen mesures familiars en territori. Els itineraris de propostes CRAE reflecteixen que els CA no acaben la feina de proposar mesures familiars i que la deixen als equips de territori. La conclusió de la recerca afirma que l’existència de dos tipus de centres impedeix la fita de la mesura única que resoldria el desemparament. D’una banda els CA, amb limitacions de temps que sovint incompleixen i de l’altra els CRAE, acollint nens que “esperen” famílies, pròpies, d’acollida o preadoptives o com a mesura alternativa a una mesura anterior fracassada. Els equips de territori proposen més mesures familiars que els CA, possible efecte pervers del sistema de doble xarxa de centres. El cost anyal per nen en un CA és de 37.793,46€ mentre la plaça anyal per nen en un CRAE és de 30.185,85, és a dir que el cost de la plaça en CA és superior en 7607,61€ anyals al de la plaça CRAE. La nostra conclusió final és que el sistema actual es veuria considerablement millorat si els casos no fossin per defecte particionats entre dos equips, l’equip tècnic del Centre d’Acolliment i l’EAIA del territori general. El sistema actual sembla dissenyat a l’estil “del metge de capçalera i l’especialista”, aquest símil però no s’escau amb la realitat del sistema. Els equips de territori i els CA són especialistes, només canvia l’enfocament, més socioeducatiu en l’EAIA i més terapèutic en el CA, sense que totes dues dimensions de la intervenció psicosocial no hi siguin necessàries. / From a census of 952 cases of children in care, a sample of 377 cases is drawn to study the effectiveness, efficiency and patterns in the sequences of technical measures applied. The technical measures are: Care in own family. Kinship foster care. Foster family. Peadoptive family. Residential Centre. Between 1984 and 2005, years covered by this study, three out of four children of a CA went to a long staying residential centre. Effectiveness The higher degree of effectiveness comes from the disappearance of the situation of helplessness produced by the applied measure. When more measures are required if the following measure clarifies the child’s position in respect of one family, getting the child closer to his adults or separating him clearly from the, given the inability to recover him. We cannot compare the effectiveness of different measures to each other as their starting conditions are different, but we have taken as a criterion the average efficacy of all measures in their first application: The final distribution of efficacies is as follows: Pre-adoptive foster care: 80% Attention own family: 72% Kinship foster care: 63% Foster care: 55% Residential care: 19% Average effectiveness of the measures in the first application: 28% Itineraries We detect patterns in consecutive applied measures. We study two routes: the one beginning with the measure proposed by the protection centre and the retrospective one from the measure proposed by the team of territory to the proposed by the centre.