• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • 2
  • Tagged with
  • 5
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Capture, restraint and transport stress in Southern chamois (Rupicapra pyrenaica). Modulation with acepromazine and evaluation using physiological parameters

López Olvera, Jorge Ramón 26 November 2005 (has links)
L'objectiu és valorar l'estrès de captura, maneig i transport en l'isard pirinenc (Rupicapra pyrenaica) capturat mitjançant xarxes verticals, i determinar la viabilitat de tècniques no invasives (freqüència cardíaca, temperatura rectal i cortisol salival) per a mesurar la resposta d'estrès. La manca de valors de referència previs fiables va fer necessari establir-los per a valorar canvis. Es van determinar els millors indicadors d'estrès i es va avaluar l'efecte de l'acepromazina en l'estrès de captura i transport.Es van capturar isards pirinencs amb xarxes verticals. Amb les primeres mostres de sang, obtingudes a la captura, es van establir valors de referència. Després els animals van passar tres hores d'immobilització física o es van transportar, per a estudiar l'estrès d'immobilització i transport, respectivament. Els animals es van dividir a l'atzar en tractament (acepromazina) i control (sèrum). L'efecte del sexe i la seva interacció amb el tractament es van considerar al grup immobilitzat. La freqüència cardíaca i la temperatura rectal es van registrar durant l'estudi. Es van obtenir mostres de sang cada hora dels isards immobilitzats, mentre que dels transportats es van obtenir a la captura i immediatament abans i després del transport.Els resultats de captura van ser similars o millors que els descrits prèviament per l'isard alpí.Es descriuen els primers valors de referència per l'isard pirinenc capturat mitjançant xarxes verticals. Es van trobar diferències degudes a sexe, estació i edat, establint valors de referència independents. La freqüència cardíaca va augmentar només als animals control durant el transport, mentre que la temperatura va descendir a tots els grups. Els paràmetres eritrocitaris (recompte d'eritròcits, concentració d'hemoglobina i valor hematòcrit) van disminuir a tots els grups. Els leucòcits van passar de limfocitosis inicial a neutrofília amb limfopènia, augmentant el recompte leucocitari durant l'estudi. Monòcits i neutròfils en banda van augmentar als isards tractats immobilitats i als controls transportats. Colesterol, triglicèrids, lactat, creatinina, fosfatasa alcalina, clorurs i potassi van disminuir, i cortisol, bilirubina total, urea i activitat enzimàtica sèrica (ALT, AST, CK i LDH) van augmentar. La glucosa va augmentar primer per a disminuir després. El sodi va augmentar als isards controls immobilitzats i va disminuir als tractats transportats.Les diferències entre mascles i femelles en paràmetres eritrocitaris, glucosa, bilirubina, creatinina, clorurs i potassi indiquen una resposta catecolamínica més intensa a femelles, mentre que les diferències en limfòcits, cortisol i ALT suggereixen una resposta adrenocortical superior en mascles.El transport va ser més estressant que la immobilització, com indiquen les diferències en freqüència cardíaca, paràmetres eritrocitaris, creatinina, urea, ALT, CK, LDH, clorurs i sodi. L'acepromazina va millorar el benestar i va disminuir el risc als isards tractats, la freqüència cardíaca dels quals no va augmentar durant el transport, van tenir valors inferiors i una estabilització més ràpida de la temperatura rectal, disminucions més grans amb valors significativament inferiors als paràmetres eritrocitaris, creatinina, urea, sodi i potassi, i increments menors de l'activitat enzimàtica sèrica (ALT, AST, CK i LDH). Encara que alguns dels efectes positius de l'acepromazina es poden deure a la seva acció tranquil·litzant central, la majoria d'avantatges es poden atribuir al seu efecte bloquejant α-adrenèrgic a melsa, ronyó i vasos sanguinis musculars. L'efecte central de l'acepromazina sembla dependre de l'agent estressant, donat que monòcits, neutròfils en banda i cortisol van augmentar als isards tractats immobilitzats i als isards controls transportats, indicant una major excitació. L'acepromazina també va tenir un efecte tranquil·litzant i protector superior a femelles, com demostren temperatura, ALT, AST, CK, LDH, clorurs i potassi.La concentració salival de cortisol va tenir bona correlació amb la concentració sèrica, i pot ser una eina no invasiva útil per valorar la resposta d'estrès. / El objetivo es valorar el estrés de captura, manejo y transporte en el rebeco pirenaico (Rupicapra pyrenaica) capturado mediante redes verticales, y determinar la viabilidad de técnicas no invasivas (frecuencia cardiaca, temperatura rectal y cortisol salival) para medir la respuesta de estrés. La falta de valores de referencia previos fiables hizo necesario establecerlos para valorar cambios. Se determinaron los mejores indicadores de estrés y se evaluó el efecto de la acepromacina en el estrés de captura y transporte.Se capturaron rebecos pirenaicos con redes verticales. Con las primeras muestras de sangre, obtenidas en la captura, se establecieron valores de referencia. Después los animales pasaron tres horas de inmovilización física o se transportaron, para estudiar el estrés de inmovilización y transporte, respectivamente. Los animales se dividieron al azar en tratamiento (acepromacina) y control (suero). El efecto del sexo y su interacción con el tratamiento se consideraron en el grupo inmovilizado. La frecuencia cardiaca y la temperatura rectal fueron registradas durante el estudio. Se obtuvieron muestras de sangre cada hora en los rebecos inmovilizados, mientras que en los transportados se obtuvieron en la captura e inmediatamente antes y después del transporte.Los resultados de captura fueron similares o mejores que los descritos previamente para el rebeco alpino.Se describen los primeros valores de referencia completos para el rebeco pirenaico capturado mediante redes verticales. Se encontraron diferencias debidas a sexo, estación y edad, estableciendo valores de referencia independientes. La frecuencia cardiaca aumentó sólo en los animales control durante el transporte, mientras que la temperatura descendió en todos los grupos. Los parámetros eritrocitarios (recuento de eritrocitos, concentración de hemoglobina y valor hematocrito) disminuyeron en todos los grupos. Los leucocitos pasaron de linfocitosis inicial a neutrofilia con linfopenia, aumentando el recuento leucocitario durante el estudio. Monocitos y neutrófilos en banda aumentaron en los rebecos tratados inmovilizados y los controles transportados. Colesterol, triglicéridos, lactato, creatinina, fosfatasa alcalina, cloruros y potasio disminuyeron, y cortisol, bilirrubina total, urea y actividad enzimática sérica (ALT, AST, CK y LDH) aumentaron. La glucosa aumentó primero para disminuir después. El sodio aumentó en los rebecos controles inmovilizados y disminuyó en los tratados transportados.Las diferencias entre machos y hembras en parámetros eritrocitarios, glucosa, bilirrubina, creatinina, cloruros y potasio indican una respuesta catecolamínica más intensa en las hembras, mientras que las diferencias en linfocitos, cortisol y ALT sugieren una respuesta adrenocortical superior en machos.El transporte fue más estresante que la inmovilización, como indican las diferencias en frecuencia cardiaca, parámetros eritrocitarios, creatinina, urea, ALT, CK, LDH, cloruros y sodio. La acepromacina mejoró el bienestar y disminuyó el riesgo en los rebecos tratados, cuya frecuencia cardiaca no aumentó durante el transporte, tuvieron valores inferiores y una estabilización más temprana de la temperatura rectal, descensos mayores con valores significativamente inferiores en los parámetros eritrocitarios, creatinina, urea, sodio y potasio e incrementos menores en la actividad enzimática sérica (ALT, AST, CK y LDH). Aunque algunos efectos positivos de la acepromacina pueden deberse a su acción tranquilizante central, la mayoría de ventajas pueden atribuirse a su efecto bloqueante α-adrenérgico en bazo, riñón y vasos sanguíneos musculares. Además, el efecto central de la acepromacina parece depender del agente estresante, dado que monocitos, neutrófilos en banda y cortisol aumentaron en los rebecos tratados inmovilizados y los rebecos controles transportados, indicando una mayor excitación en estos dos grupos. La acepromacina también tuvo un efecto tranquilizante y protector superior en hembras, como demuestran temperatura, ALT, AST, CK, LDH, cloruros y potasio.La concentración salival de cortisol tuvo buena correlación con su concentración sérica, y puede ser una herramienta no invasiva útil para valorar la respuesta de estrés. / The objective of this study was assessing capture, handling and transport stress in Southern chamois (Rupicapra pyrenaica) captured with drive-nets, and determining the viability of non-invasive techniques (heart rate, rectal temperature and saliva cortisol concentration) to measure stress response. Lack of previous reliable reference haematological and serum biochemical values made it necessary to establish reference values at capture to assess changes in these parameters. Best stress indicators in Southern chamois were determined. The effect of acepromazine on both capture and transport stress was also evaluated.Southern chamois were captured with drive-nets. The first blood samples taken at capture were used to establish reference values. Then the animals underwent a three-hour period of physical restraint or a transport procedure to study physical restraint and transport stress, respectively. Animals were randomly divided in treatment (acepromazine) and control (saline) groups. Sex effect and its interaction with treatment were considered in the physically restrained group. Heart rate and rectal temperature were registered throughout the study. Blood samples were obtained every hour in the physically restrained Southern chamois, whereas they were obtained at capture and immediately before and after transport in the transported animals.Capture results were similar or better than those previously reported for Northern chamois.The first complete and reliable reference values for Southern chamois captured by means of drive-nets were reported, and sex, season, and age differences were found, suggesting the establishment of separate reference values. Heart rate increased only in control animals during transport, whereas temperature decreased over time in all groups. Erythrocytic parameters (RBC, haemoglobin concentration and PCV) decreased after capture in all groups. Leukocytes changed from initial lymphocytosis to neutrophilia and lymphopenia, with increasing total leukocyte count over time. Monocytes and band neutrophils increased over time in treated restrained and untreated transported Southern chamois. Cholesterol, triglycerides, lactate, creatinine, AP, chloride and potassium decreased during the study, whereas cortisol, total bilirubin, urea, and serum enzymatic activity (ALT, AST, CK and LDH) increased over time. Glucose increased first to decrease later. Sodium increased in untreated restrained and decreased in treated transported Southern chamois.Differences in stress response between male and female Southern chamois for erythrocytic parameters, glucose, bilirubin, creatinine, chloride and potassium indicate a stronger catecholamine response in females, whereas lymphocytes, cortisol and ALT differences seem to point to a higher corticosteroid response in males.Transport was more stressful than physical restraint for Southern chamois, as indicated by differences in values and trends in heart rate, erythrocytic parameters, creatinine, urea, ALT, CK, LDH, chloride and sodium. Acepromazine improved animal welfare and decreased life risk in the treated Southern chamois, which showed lack of increases in heart rate during transport, lower values and earlier stabilization of rectal temperature, higher decreases with significantly lower values for erythrocytic parameters, creatinine, urea, sodium and potassium and lower increases in serum enzymatic activity (ALT, AST, CK and LDH). Although some of the positive effects of acepromazine may be due to its central tranquilizing action, most advantages were attributed to its α-adrenergic-blocking action on spleen, kidney and muscle blood vessels. Moreover, central effect of acepromazine seems to be influenced by the nature of the stressor, since monocytes, band neutrophils and cortisol increased in the treated group in restrained Southern chamois and in the control group in transported Southern chamois, suggesting a higher degree of excitement in these two groups. Acepromazine also had a stronger tranquilizing and protective effect on females, as demonstrated by temperature, ALT, AST, CK, LDH, chloride and potassium.Saliva cortisol concentration was well correlated with serum cortisol concentration and is a potentially useful noninvasive tool to assess stress response.
2

Infection studies with chamois border disease virus in pyrenean chamois, sheep and pig

Cabezón Ponsoda, Òscar 21 July 2011 (has links)
Las poblaciones de rebeco pirenaico (Rupicapra pyrenaica) situadas en el Pirineo central y oriental se han reducido drásticamente debido a sucesivos brotes de enfermedad asociados a un Virus de la Enfermedad de la Frontera (BDV en sus siglas en inglés) desde el año 2001. Sin embargo, la enfermedad observada no presenta las características clásicas de la Enfermedad de la Frontera, descrita en las especies domésticas. La presente investigación tiene como objetivo investigar la patogenia de la enfermedad asociada al BDV del rebeco (ch-BDV) en rebecos infectados de manera natural y en tres especies infectadas experimentalmente: rebeco pirenaico, oveja y cerdo. En primer lugar, investigamos la excreción, distribución y cuantificación del ch-BDV en los órganos de rebecos infectados de manera natural. El suero y los tejidos analizados fueron positivos mediante RT-PCR y aislamiento vírico en todos los animales estudiados. Los hisopos nasal, oral y rectal, así como la orina fueron también positivos mediante RT-PCR en casi todas las muestras analizadas, confirmando que el virus se elimina al ambiente a través de las vías de excreción analizadas. El estudio serológico no detectó anticuerpos en ningún rebeco utilizando técnicas de ELISA y seroneutralización. El estudio genético de la región no codificante 5’ confirmó que el virus pertenecía al grupo BDV-4, tal y como se había descrito anteriormente en los brotes de enfermedad. La presencia de un feto positivo al ch-BDV mediante RT-PCR sugiere que sea posible la existencia de animales persistentemente infectados. El objetivo de la infección experimental en el rebeco pirenaico fue la reproducción en condiciones experimentales de la enfermedad observada en los rebecos salvajes. Siete rebecos (cinco seronegativos y dos seropositivos a anticuerpos frente a BDV) fueron inoculados con una cepa BDV aislada de un rebeco de campo infectado. Tres animales más se mantuvieron como controles. Los cinco rebecos seronegativos infectados presentaron una viremia desde el día 2 post-inoculación (pi) hasta la muerte del animal o el fin del experimento en el día 34 pi, y desarrollaron anticuerpos neutralizantes a partir del día 18 pi. Los rebecos virémicos presentaron un descenso en el recuento leucocitario, especialmente significativo en los neutrófilos. Las lesiones más significativas se observaron en el encéfalo y órganos linfoides, que presentaron una meningoencefalitis no supurativa y una moderada depleción linfoide generalizada, respectivamente. De manera similar a los rebecos infectados de manera natural, los rebecos de este experimento también presentaron virus en hisopo nasal, saliva y heces, hecho que explicaría la elevada capacidad de transmisión horizontal observada en las poblaciones de rebecos salvajes afectadas por las epizootias. Esta infección experimental confirma que el ch-BDV es el agente etiológico primario de la enfermedad que ha afectado a las poblaciones de rebeco en los últimos años en el Pirineo. La Enfermedad de la Frontera en las ovejas cursa con un cuadro sintomático leve o subclínico, aunque se han descrito brotes de enfermedad con elevada mortalidad. En la infección experimental de oveja valoramos la susceptibilidad de esta especie al ch-BDV. No se observaron signos clínicos ni lesiones histopatológicas en los corderos inoculados aunque el BDV se detectó en suero entre los días 4 y 10 pi. Todos los corderos infectados mostraron anticuerpos neutralizantes a partir del día 21 pi. La conclusión principal de esta infección experimental fue que el ch-BDV infecta la oveja vía oro-nasal, desarrollando en ésta una respuesta humoral que elimina el virus. El BDV infecta diferentes especies animales. Previamente a la infección experimental en cerdo, habíamos detectado jabalíes con anticuerpos frente a BDV en las zonas del Pirineo donde se habían producido los brotes de enfermedad en rebeco. El objetivo principal de la infección experimental en el cerdo fue estudiar bajo condiciones experimentales los efectos del ch-BDV y la dinámica de la infección en esta especie. Los cerdos infectados mostraron una viremia desde el día 3 hasta el 14 pi, a partir del cual los animales desarrollaron una repuesta humoral. No se observó sintomatología clínica ni lesiones histológicas. Esta infección experimental demostró la susceptibilidad del cerdo al ch-BDV, lo que podría representar un problema en el diagnóstico de la Peste Porcina Clásica en el jabalí. / Since 2001 several outbreaks of disease associated with BDV infection have been reported in the Pyrenees (North-Eastern Spain), affecting Pyrenean chamois (Rupicapra pyrenaica) and entailing a major population reduction. However, the clinical disease observed in the affected chamois was not the typical one described in domestic animals. The present research aims to investigate the pathogenesis of the disease associated to chamois-BDV (ch-BDV) in naturally-infected chamois and in three experimental animal models: pig, sheep and Pyrenean chamois. The shedding, distribution and quantification of ch-BDV in the organs of naturally infected chamois was investigated as a previous step to the experimental challenges in the three animal models. Sera and all tissue samples were positive to RT-PCR and virus isolation in all studied chamois. Also, nasal, oral and rectal swabs and urine were RT-PCR positive in almost all analyzed samples, confirming that the virus is shed through the main excretion routes. In addition, sera were tested for BDV antibodies using an ELISA and seroneutralization tests, with negative results. Sequence analysis of the 5’ untranslated region (5’-UTR) confirmed that this virus was grouped into the BDV-4 genotype as reported in previous studies. The observation of a RT-PCR positive foetus in an adult female suggests that persistently infected animals could be possible. The aim of the experimental infection in Pyrenean chamois was to reproduce the disease reported in chamois in the field and to study it under experimental conditions. Seven chamois (five seronegative and two seropositive against BDV) were inoculated with a BDV isolated from a naturally-infected chamois and three animals were kept as controls. The five seronegative infected chamois were viraemic from day 2 post inoculation (pi) until the day they died or the end of the experiment on day 34 pi, and developed neutralizing antibodies from day 18 pi until the end of the study. There was also a progressive decline in their white blood cell counts, especially marked in the neutrophil count. The most consistent histopathological lesions were in brain and lymphoid tissues, where non-suppurative meningoencephalitis and generalized moderate lymphocyte depletion were observed, respectively. Like naturally infected chamois, experimentally infected animals also contained high doses of BDV in main putative excretion routes, which would explain the high transmission rate of the infection in free-ranging chamois populations in the Pyrenees. This experimental infection in chamois confirms that BDV is the primary agent of the disease that has been affecting chamois populations in recent years in the Pyrenees. Clinical manifestations of Border Disease in healthy sheep acutely infected are mild or unapparent, but a few outbreaks with high mortality have been reported. Sheep were experimentally infected with ch-BDV and examined the susceptibility to the infection of this species. Clinical signs or histological lesions were not observed in inoculated lambs but BDV was detected in sera from the infected group from day 4 pi to day 10 pi. All infected lambs showed neutralizing antibodies at day 21 pi. Therefore, ch-BDV can infect domestic sheep through the oro-nasal route, developing a humoral response that completely eliminates the virus. It is well documented that BDV can infect domestic and feral swine. In a previous study, seropositive wild boars against BDV were detected from the Pyrenees areas where chamois epizootics occurred. For this reason, experimentally the effects and dynamics of ch-BDV infection in domestic pig were studied. In this challenge all infected pigs were viraemic from day 3 to 14 pi, when all animals developed an antibody response. Clinical signs or histological lesions were not observed. Thus, the susceptibility of domestic swine to ch-BDV was demonstrated, representing a potential challenge to the monitoring of CSFV in wild swine populations.
3

Coûts de la reproduction chez les femelles de chamois des Alpes (Rupicapra rupicapra)

Morin, Audrée January 2013 (has links)
Les coûts de la reproduction sont un élément fondamental de la théorie biodémographique, qui étudie l'évolution des stratégies d'histoire de vie. Puisque l'énergie est limitée, la quantité qui est allouée à une composante de la reproduction sera détournée des autres fonctions, entraînant des compromis entre la reproduction actuelle, la reproduction future, la survie et la croissance. Ce mémoire vise à évaluer les coûts énergétiques de la reproduction et les coûts de la reproduction sur le succès reproducteur futur en relation avec l'âge chez les femelles de chamois des Alpes ( Rupicapra rupicapra ). Pour ce faire, j'ai suivi des chamois marqués individuellement dans le Parco Naturale delle Alpi Marittime (Italie) entre 2007 et 2012. J'ai capturé et pesé 107 femelles et suivi leur succès reproducteur par les associations entre mère et jeune et le comportement d'allaitement. J'ai utilisé une nouvelle approche analytique basée sur les tests de permutations pour contrôler pour l'hétérogénéité individuelle, qui modifie souvent les estimations des coûts de la reproduction en introduisant des corrélations positives entre les traits d'histoire de vie. Le succès reproducteur était fortement associé à l'âge. Les femelles de 4 à 7 ans avaient le taux de reproduction le plus élevé (71%) et la sénescence reproductrice commençait plus tôt que chez d'autres espèces d'ongulés (8 ans). Les femelles chamois semblent avoir une tactique différente de la majorité des ongulés avec une fécondité relativement faible et une survie des jeunes au sevrage très élevée et stable. Les femelles adultes alternaient davantage entre succès et échec reproducteur que dans un patron aléatoire, ce qui suggère des coûts de la reproduction sur la reproduction suivante. Pour les vieilles femelles, le succès reproducteur était très hétérogène, suggérant de la variabilité dans l'âge de début de la sénescence. Elles ne montraient aucun coût sur la reproduction suivante et étaient plus lourdes que les femelles adultes, suggérant de la restreinte reproductrice en fin de vie. Au printemps, les femelles allaitantes pesaient 1.21 kg (5%) de moins que les non-reproductrices et la masse demeurait stable pendant tout l'été, indiquant des coûts énergétiques de la gestation et du début de l'allaitement. Nos résultats suggèrent que la tactique de reproduction et les coûts de la reproduction changent de façon importante en fonction de l'âge des individus chez cette espèce. En quantifiant séparément les effets de l'hétérogénéité individuelle et des coûts de la reproduction, mon projet de maîtrise a permis de mettre en évidence que l'hétérogénéité individuelle peut changer au cours de la vie d'un individu. Cela souligne l'importance de tenir compte de cette potentielle modification dans les études sur les coûts de la reproduction.
4

Influence de l’herbivorie sauvage et domestique en prairie subalpine : réponse métabolique des plantes et conséquences fonctionnelles sur la décomposition des litières / Influence of wild and domestic herbivores on subalpine grasslands : metabolic response of plants and functional consequences on litter decomposition

Lefebvre, Tiphaine 13 December 2016 (has links)
Les prairies subalpines abritent de grandes populations d’herbivores sauvages et sont souvent soumises au pâturage domestique. Le but de cette thèse est d’analyser la réponse métabolique des plantes subalpines à l’herbivorie, et d’identifier les conséquences fonctionnelles sur l’écosystème via la décomposabilité des litières. Pour cela, nous avons établi un dispositif d’exclusion des herbivores sur l’alpage d’Armenaz dans le massif des Bauges, dans deux contextes de pâturage différents : extensif par des herbivores sauvages (chamois, Rupicapra rupicapra) et intensif par des herbivores domestiques (génisses, Bos taurus). Nous avons caractérisé une vingtaine d’espèces végétales par des traits fonctionnels foliaires reflétant leur métabolisme de croissance et de défense, en présence ou en absence d’herbivores, et avons estimé la décomposabilité des litières de certaines d’entre elles. Contrairement à l’hypothèse du compromis entre croissance et défense, nos résultats montrent que la présence de composés de défense (polyphénols et lignine) chez les plantes n’est pas reliée à leur stratégie d’acquisition des ressources. Dans notre étude, la réponse des plantes à l’exclusion des herbivores dépend essentiellement : (1) du contexte d’herbivorie, la réponse étant d’avantage marquée dans le contexte du pâturage intensif par les génisses qu’extensif par les chamois, (2) des espèces végétales, suggérant l’existence de différentes stratégies de défense, (3) des conditions environnementales, pouvant être le reflet d’effets d’interaction avec le traitement d’herbivorie. Parmi les réponses observées, l’exclusion des herbivores entraîne chez certaines espèces une diminution de la teneur en composés phénoliques, et plus particulièrement en flavonoïdes, pouvant refléter la relaxation de la synthèse de ces composés de résistance en absence d’herbivores. L’exclusion des chamois n’influence pas la composition chimique des litières ni leur décomposabilité. Cette dernière, parmi les composés étudiés, dépend majoritairement de sa composition en polyphénols. L’identification d’effets contrastés de différents contextes d’herbivorie sur la réponse des plantes et des fonctions écosystémiques qui en découlent nous permet d’améliorer notre compréhension du fonctionnement des prairies subalpines. Ce sont autant d’éléments pour nous aider à mieux appréhender les effets sur l’environnement d’éventuels changements démographiques des populations de grands herbivores. / Alpine grasslands are home to large populations of wild herbivores and are often exposed to additional grazing by domestic herbivores. This study aims to investigate the metabolic response of subalpine plant species to herbivory and to identify the ecosystem functional consequences via the alteration of litter decomposability. For this purpose, we set up a two-year experimental design using exclosures on the Armenaz subalpine grassland from the Bauges massif, under two mammalian herbivory regimes: intensive grazing by domestic heifers (Bos taurus) and extensive grazing by wild chamois (Rupicapra rupicapra). We measured leaf functional traits representative of growth and defense metabolisms on about twenty plant species grown in presence or absence of herbivores, and estimated litter decomposability of some of these species. Contrary to the hypothesis of a growth/defense tradeoff, our results show that the allocation of defensive compounds (polyphenols and lignin) in plants is not related to their nutrient acquisition strategy. In our study, plant responses to grazing exclusion vary according to: (1) herbivory context, plant response being more pronounced in the case of intensive grazing by heifers than extensive grazing by chamois, (2) plant species, suggesting that they rely on different defensive strategies, (3) environmental conditions, which may reflect the interactive effects with grazing treatment. One of the observed responses of plants to grazing exclusion is the decrease of their phenolic content, and more specifically flavonoids, which can be explained by the relaxation of the production of plant defenses when herbivores are no longer present. Chamois exclusion has no influence on chemical composition and decomposability of litters, the latter being best explained by its phenolic content. Revealing the contrasted effects of wild and domestic mammalian herbivores on vegetation and related soil processes allow us to improve our understanding of subalpine grasslands functioning. This should help us to better predict the effects of potential demographic variations of herbivore populations on environment.
5

Optimization of chamois oxidation process of leather using benzoyl per oxide as oxidizing agent

Sahu, Bindia, Alla, Jaya Prakash, Jayakumar, Gladstone Christopher, Sreeram, Kalarical Janardhanan, Rao, Jonnalagadda Raghava 26 June 2019 (has links)
Content: Chamois leathers are basically oil tanned leathers, usually requires 10 to 15 days to process from raw skins. In chamois making, air oxidation plays a major role, free radicals initiate the oxidation process in oil, which oxidizes the double bond of the fatty acid and then the oxidized oil interacts with collagen to stabilize the skin by coating the fibers (Fig 1). In the present study an attempt has been made to reduce the time for chamois leather processing. A common oxidizing agent (Benzoyl peroxide (BPO) was utilized to enhance the oxidation of oil and reduce the time duration. It has been observed that the oxidation of oil in the presence of benzoyl peroxide has significantly reduced the duration of process from 15 to 4 days. Strength properties such as tensile, percentage elongation and organoleptic properties were found to be on par with control leather. The water absorption values of the experimental leathers improved by 1-26 %, compared with control leather. Microscopic analysis (SEM) was employed to study the fiber alignment of the chamois leathers. Take-Away: 1. Time reduction in chamois leather processing 2. Inexpensive and common oxidising agents were employed 3.Improved water absorption of chamois leather

Page generated in 0.0223 seconds