En la actualidad en el campo de la Didáctica de la Lengua, paralelamente a la tendencia metodológica orientada a la interdisciplinariedad, se han difundido procedimientos de investigación etnográfica, la cual se interesa por los casos particulares, los procesos de enseñanza/aprendizaje y los problemas prácticos que surgen en el interior de la clase de lengua, usando instrumentos de tipo cualitativo como la observación, el estudio de casos y el análisis de materiales útiles para la enseñanza, como el que aquí hemos llevado a cabo. El trabajo se centra en la Didáctica del E/LE y en él se analizan unidades específicas de cuatro manuales ("Gente", "Amigo sincero", "Conexión" y "Sueña"). La investigación está focalizada sobre todo en el interés lingüístico, pragmático y didáctico de las muestras textuales seleccionadas y las actividades relacionadas, en la articulación de los materiales dentro de las unidades y en la capacidad o potencialidad de los mismos para lograr los objetivos didácticos previstos. Al analizar los materiales didácticos es necesario observar la relación entre el conjunto y las partes que lo constituyen (unidad - secciones - modelos textuales - actividades -instrucciones) y tratar de prever de la articulación y características de los mismos los eventos comunicativos a los que podrían dar lugar un día determinado del curso cuando el profesor con los alumnos realicen las actividades propuestas siguiendo las instrucciones del manual.En nuestra investigación estudiamos en primer lugar el modo en el que las nuevas teorías de la Lingüística textual y el Análisis del discurso y las corrientes metodológicas de la Didáctica de L2 han influido en la articulación de los materiales, en la selección de los textos y en el aprovechamiento de los mismos dentro de los manuales. En segundo lugar analizamos el contenido pragmático, lingüístico y didáctico de los eventos-sesión de clase que se pretende recrear en el aula siguiendo las instrucciones del manual, aplicando el modelo Speaking desarrollado por la Etnografía Lingüística (Hymes,1972). Por último, caracterizamos la variedad y riqueza de los textos aportados en los manuales, mediante la aplicación del modelo secuencial de Adam (1992).Las fases de realización del análisis han sido las siguientes: En primer lugar hemos estudiado la bibliografía relativa a la didáctica de LE para realizar el marco teórico que nos permitiera establecer los objetivos y las preguntas de investigación. A continuación hemos seleccionado y descrito el corpus de manuales y hemos establecido los criterios de selección de las unidades didácticas, eventos y textos. Luego hemos determinado el método, fijado los parámetros y elabodo los diversos instrumentos de análisis. Posteriormente, con el objetivo de verificar la validez de los instrumentos, llevamos a cabo un estudio explorativo de una de las unidades didácticas seleccionadas y a la luz de los resultados de este estudio hemos reformulado los objetivos y las preguntas de investigación y hemos realizado algunas modificaciones pertinentes para adaptar mejor los instrumentos al análisis del corpus restante. Después hemos procedido al análisis del corpus y al finalizar hemos hecho una recapitulación de todos los resultados obtenidos, confrontando los manuales. Por último hemos elaborado la discusión y extraído las conclusiones referidas a las cuestiones que nos habíamos planteado al inicio de la investigación. / This study centers in the Didactics of Spanish as a Foreign Language (E/LE), and it analyses specific unities from four teaching manuals ("Gente", "Amigo sincero", "Conexión" y "Sueña"). Our research focuses in the linguistic, pragmatic and didactic interest of selected textual samples as well as in the corresponding related activities, and also in the articulation of the different materials inside each unit, as well as in the capacity and possibilities of these materials for achieving the programmed didactic objectives.Along our work, we have first studied the way in which the organization of the different materials and text selection and usage in these teaching manuals have been influenced by new theories in the areas of textual linguistics and discourse analysis, and by new methodological approaches in the teaching of a second language. Second, we have analysed the pragmatic, linguistic and didactic content of those session-class events that the professor intends to recreate in class by following instructions in the manual, according to the speaking model developed by ethnographic linguistics (Hymes,1972; Duranti, 1992). Finally, we have considered the variety and richness, as well as the linguistic, pragmatic and didactic content of the texts that appear in each of these manuals. Through this last process we have been guided both by Adam's typological and sequential model (1992) and by the analyses of the communicative events to which these texts refer.

Este estudio se centra en la descripción y análisis de las distintas maneras con las que unos profesores de lengua experimentados afrontan el cambio metodológico y curricular que la Reforma propone. El objetivo que se persigue es una mejor comprensión del pensamiento y la acción del profesor de lengua que repercuta en la mejora de los programas de formación inicial y permanente de los docentes de esta materia.A través del análisis de las opiniones declaradas por los profesores, de las observaciones llevadas a cabo en sus aulas y de la descripción del contexto en que unas y otras se producen, se establece la relación existente entre las creencias y actuaciones de los enseñantes y entre estas y los contenidos y directrices metodológicos propuestos por la Reforma.Este trabajo comparte los supuestos del paradigma interpretativo y se adscribe al método de investigación cualitativo que utiliza los procedimientos etnográficos para la generación y el establecimiento del corpus de datos que, posteriormente, se somete a distintos sistemas de análisis del discurso. / This study is centered in the description and analysis of the different ways with which experienced professors of language confront the changes that a reform of curricula proposes. The understanding of the thoughts and actions of the professor and its repercussion in the programs of initial and permanent formation are the objectives of this work.Corpus of data is constituted by the transcriptions of interviews made to six professors of secondary school. In them, they show its opinions on education, language learning and curricula changes. In addition, the data complete with the transcription of sequences of observed classes and diverse questionnaires. Through the analysis of verbal declarations of the professor, of the carried out observations in the classroom and the description of the context in which they take place, one settles down the existing relation between the methodologic beliefs and performances of the professor and between these and directives of currícula changes.This work shares the assumptions of the interpretative paradigm and it is assigned to the qualitative methodology: it uses the ethnographic procedures to generate and to establish corpus of data that, later, is put under different systems of speech analysis. The results of these analyses are susceptible to be compared and allow to establish the consistency between what profesors declared, waht researcher observed in the classrooms and what reforms' currícula proposed.

El discurso generado por el profesor de español en el aula posee unas características específicas que lo diferencian de otros discursos propios de otras situaciones comunicativas. Estas características se centran en dos aspectos principalmente: las modificaciones interaccionales y las lingüísticas. Si es verdad que muchas veces los profesores son conscientes de que adecuan su forma de hablar al nivel de competencia de sus alumnos, con frecuencia las creencias sobre los aspectos en los que ellos modifican sus discursos no se corresponden con su actuación didáctica. Este estudio, partiendo del análisis de las creencias de los profesores y del análisis de su discurso generado en el aula (tanto desde la perspectiva discursiva como didáctica), presenta una caracterización del discurso generado en el aula en interacción con alumnos de nivel principiante.PALABRAS CLAVE: Discurso didáctico, habla del profesor, creencias, modificaciones interaccionales, interacciones lingüísticas / El discurs generat per al professor d'espanyol a l'aula té unes característiques específiques que el diferencien d'altres discursos propis d'altres situacions comunicatives. Aquestes característiques es centren en dos aspectes principalment: les modificacions interaccionals i les lingüístiques. Si es veritat que moltes vagades els professors són conscients de què adeqüen la seva parla al nivell de competència dels seus alumnes, amb freqüència les creences sobre els aspectes en els que ells modifiquen els seus discursos no es corresponen amb la seva actuació didàctica. Aquest estudi, partint de l'anàlisi de les creences dels professors i anàlisi del discurs generat a l'aula (tant des de la perspectiva discursiva com didàctica), presenta una caracterització del discurs generat a l'aula en interacció amb alumnes de nivell principiant. / The discourse produced by the teacher of Spanish as a Foreign Language has some specific features which differentiate it from other discourses typical of other communicative situations. These features are mainly based on two aspects: interactional and linguistic modifications. While it is true that teachers are often aware that they adapt their way of speaking to their students' competence level, the beliefs as to which aspects of their discourse they modify do not correspond with their teaching performance. This study begins with the analysis of teachers' beliefs and their classroom discourse (both from a discursive and a pedagogic perspective), presenting a characterization of classroom discourse which is generated through the interaction with beginner level students.

L'èxit educatiu en un marc inclusiu de l'Etapa Secundària Obligatòria té com a referents, el concepte d'èxit educatiu en una visió formativa àmplia des d'una perspectiva de procés; i en un concepte d'inclusió com educació per a tothom. La recerca de l’èxit inclusiu en l'ESO ha estat realitzada des d'una perspectiva etnogràfica en tres contextos diferenciats sòcio-econòmics i culturals de tres instituts de secundària en l'etapa d’ESO. L'anàlisi i convergència de dades s'ha sistematitzat en tres dimensions: conceptual (sentiment comunitari i d'identitat, diversitat i convivència); pràctica (projecte curricular de centri i estructura democràtica i participativa); i formació i innovació (avaluació, formació i treball en xarxa). Les conclusions en les dimensions de l'èxit educatiu en un marc inclusiu en l'ESO han estat: - La persistència d'un model educatiu tradicional que pot aparèixer persistent, qüestionat o enfrontat a un model educatiu actual. - L'alumnat i les famílies reflecteixen un vincle comunitari al poble, barri i municipi. També les institucions educatives busquen el vincle al comunitari. - Els projectes dels centres educatius estan relacionats a un projecte directiu i no a un projecte comunitari de millora buscant la participació i implicació comunitària. - Es reflecteix una inquietud per la cultura democràtica i participativa, però hi ha dificultats en la conceptualització i les estratègies. - L'educació inclusiva queda relacionada a les Necessitats Educatives Especials (NEE), no a un concepte d'educació per tots i totes. - L'aprenentatge està basat en una visió tradicional i la visió més actual queda relegada a experiències puntuals o relacionades a l'atenció a la diversitat en recursos puntuals. - L'avaluació, formació i innovació està poc relacionada als projectes de centre o comunitaris, tenint poca incidència en la pràctica educativa. En els tres contextos diferenciats soci econòmica i culturalment convergeixen en les dimensions per a l'èxit educatiu en un marc inclusiu realitzant processos diferenciats segons la trajectòria i visió educativa dels diferents protagonistes. En la visió influeix la relació d'aquests amb l'Administració educativa que lidera un processos d'èxit i d'inclusió. / The educational success in a frame inclusion of the level of secondary has as a referents, the concept of educational success in a wide formative vision since a prospect of process; and in a concept of inclusion like education for everybody. The research of the success inclusion in the level of secondary has been realised since an ethnographic prospect in three contexts differentiated economic and cultural of three institutes of the level of secondary. The analysis and convergence of data has systematised in three dimensions: conceptual (community and of identity, diversity and social cohesion); practical (project the study of centre and democratic and participatory structure); and formation and innovation (evaluation, formation and networking). The conclusions in the dimensions of the educational success in a frame inclusion in the Secondary have been: - The persistence of a traditional educational model that can appear persistent, questioned to a current educational model. - The Students and the families reflect a tie the community to the village, neighbourhood and municipality. Also the educational institutions look for the tie to the community. - The projects of the educational centres are related to a managerial project and no to a project of the community of improvement looking for the participation and implication. - It reflects restlessness for the democratic and participatory culture, but has hampered in the concept and the strategies. - The education inclusion remains related to the Special Educational Needs (NEE), no to a concept of education for all and all. - The learning is based in a traditional vision and the most current vision remains left to punctual experiences or related to the attention to the diversity in punctual resources. - The evaluation, formation and innovation is little related to the projects of centre or the community, having little incidence in the educational practice. In the three contexts differentiated economic partner and cultural converge in the dimensions for the educational success in a frame inclusion realising processes differentiated as the path and educational vision of the different protagonists. In the vision influences the relation of these with the educational Administration that leads some processes of success and of inclusion.

La pregunta motriz fundamental de esta investigación es: ¿Cómo se pueden evaluar los textos expositivos académicos en Enseñanza Secundaria?Para dar respuesta a dicha pregunta, en el análisis de nuestro corpus (exámenes de selectividad de las disciplinas de Humanidades) centramos la atención en dos cuestiones estrechamente ligadas:- Por un lado, se lleva a cabo la descripción del nivel de competencia textual que los estudiantes manifiestan en sus escritos académicos al finalizar los estudios secundarios, de modo que sea posible establecer un marco de referencia normativo para poder juzgar la calidad expositiva de ulteriores escritos realizados por una población semejante. - Por otro lado, y desde el grado de competencia de los estudiantes detectado en dicho corpus, se lleva a cabo una configuración de criterios explícitos para evaluar los textos que los estudiantes efectúan en las disciplinas académicas de Humanidades. Concretamos el análisis de las dos cuestiones apuntadas en cuatro operaciones textuales que normalmente se consideran definitorias del tipo de texto analizado: la presentación del tópico, la organización y desarrollo de la información, la aclaración y la ejemplificación, y, por último, el cierre textual. Por otro lado, nuestro propósito de dar solución a la pregunta de investigación abordada se fundamenta en nuevas orientaciones teóricas en torno a la noción de texto y a la concepción de evaluación: La descripción del texto desde la lingüística textual y desde la corriente teórica denominada análisis del discurso ha permitido una aproximación a la caracterización del fenómeno comunicativo como objeto de enseñanza-aprendizaje. En esta investigación se ha seguido la aproximación teórica al texto ofrecida por Beaugrande & Dressler (1981). Tales aportaciones teóricas se han enriquecido con el análisis, efectuado desde supuestos cognitivos, de los diversos estadios cognitivos implicados en el proceso de composición textual. A este respecto, en nuestra investigación, nos atenemos al modelo de producción textual de Beaugrande (1984), conocido como modelo de estadios en paralelo. Debe tenerse en cuenta el interés que en los ámbitos educativos ha suscitado el tema de la evaluación de los aprendizajes, lo que se ha traducido en una variada y diversa configuración didáctica de instrumentos y técnicas de evaluación. En nuestra investigación seguimos la noción de evaluación tal y como es entendida por el grupo EVA (1991), como acto comunicativo, potenciador del aprendizaje, entre las partes implicadas, que busca ante todo formar e informar. Así pues, teniendo en cuenta las aportaciones teóricas desde los tres sectores señalados, este trabajo se plantea la consecución de un doble objetivo fundamental, con el que se intenta dar solución a los problemas indicados: Establecer, a partir de un corpus estadísticamente aceptable (a)un marco de referencia normativo y (b)un marco de referencia criterial a partir de los cuales sea posible juzgar la competencia textual de los escritos expositivos académicos de Humanidades de los estudiantes de Enseñanza Secundaria. Esta tesis de doctorado busca, pues, una finalidad didáctica: permitir una posterior acción educativa basada en una evaluación de los escritos explícita, razonada y encaminada a la mejora de la calidad escrita de los estudiantes en el discurso académico.

Viure a ple inici del segle XXI pot fer-nos sentir privilegiats, si bé aquest privilegi comporta ser capaços de dominar una sèrie d'habilitats que, a l'home de principis del segle passat, li podien semblar impensables, sobretot si pensem en la revolució que ha sofert la tan emblemàtica comunicació humana.Una reflexió sobre la comunicació verbal, visual i audiovisual ha estat el punt de partida d'aquesta investigació, ja que el moment actual ens incita a analitzar els usos comunicatius d'aquest sistema tan canviant. Precisament, amb la gran quantitat d'informació que rebem cada dia de les empreses de comunicació audiovisual, a través de la paraula, la imatge i el so, quedem sovint com hipnotitzats, bocabadats, potser sense tenir temps ni per dedicar uns moments a pensar en allò que ens arriba pels nostres sentits, i sovint no sabem distingir si allò que percebem és real o no, perquè ens produeix una il·lusió de quelcom verídic. Ens trobem davant d'un excés considerable d'informació que ens obliga a crear mecanismes de discriminació ràpids per no restar en aquest estat d'embadaliment, que podria conduir-nos a un cert aïllament. La paraula, per ella mateixa sembla, que per als adolescents funciona, de vegades, tan sols com una reminiscència de les imatges que els han quedat gravades en la memòria, després del continu bombardeig que pateixen per part de tots els Mitjans de Comunicació i les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. Conseqüentment, des de l'àmbit de l'ensenyament de llengües i literatura, els docents no podem deixar de qüestionar-nos el tractament que hem de donar als diferents sistemes de comunicació emergits de l'evolució tecnològica i intel·lectual del propi home. Amb la implantació de la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), l'Administració del nostre país demostra que està atenta a l'evolució natural que fa tota societat, i d'acord amb això ha elaborat una Reforma educativa per cobrir la formació en aquests àmbits. Per aquest motiu, des del currículum de Secundària de l'àrea de Llengua de la LOGSE, hem realitzat un estudi del tractament que es dóna als llenguatges verbal, visual i audiovisual en els enunciats del propi document que tracten dels Mitjans de Comunicació de Masses i de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. L'àrea de Visual i Plàstica, juntament amb la de Ciències Socials, la de Tecnologia i la de Música, també han estat objecte d'estudi, en un segon terme. Perquè és clar que els alumnes no només aprenen a comunicar-se en l'àrea de Llengua, i, conseqüentment, tant els continguts, com l'expressió i comprensió dels llenguatges verbal, visual i audiovisual també s'han de treballar des d'altres matèries.A partir d'aquest marc conceptual, l'estudi realitzat ha aterrat en la pràctica docent quotidiana de tres Centres educatius de la comarca del Vallès. De manera que el resultat final de l'estudi d'aquests dos contextos suara explicats ha donat com a fruit els sis capítols en què s'ha estructurat la investigació, i que resumim breument.Al llarg de l'extens primer capítol s'han anat explicant i sintetitzant les bases teòriques de tota la recerca, que tracten temes que van des de la comunicació fins al currículum de l'àrea de Llengua de l'ESO, passant per l'aclariment del concepte d'Educació en Comunicació present en el títol de la investigació.El segon capítol, a més de contenir les set preguntes d'investigació de l'estudi, també exposa les inquietuds que ens han mogut a iniciar-lo, els objectius que s'espera assolir i el context en el qual s'insereix.El tercer capítol l'ocupa la descripció detallada de la selecció feta per recollir una part de les dades de la investigació, representada per tres Centres educatius de Secundària del Vallès. Les dades que s'han recollit en aquests Centres són: 1r Els documents oficials del PEC i del PCC; 2n Les entrevistes amb tots els representants dels òrgans unipersonals de direcció i coordinació, a més d'una part de la resta de l'equip docent i dels professors que imparteixen l'àrea de Llengua a l'ESO i 3r Els qüestionaris passats a tots els alumnes que finalitzaven l'ESO els cursos 1999-2000 i 2000-01.El mètode d'investigació qualitativa, juntament amb les diferents opcions escollides segons les dades comentades en el paràgraf anterior, i les obtingudes del currículum de l'AL de l'ESO de Catalunya (1992-2002), es desenvolupen en el quart capítol.El capítol cinquè mostra els resultats obtinguts després d'aplicar les tècniques qualitatives i quantitatives al conjunt de les dades de la investigació. En definitiva, el discurs dels capítols anteriors arriba a la fi del seu trajecte capítol sisè amb les conclusions obtingudes en respondre les preguntes de la recerca, i amb les consideracions que s'apunten entorn del tema de l'Educació en Comunicació en l'àrea de Llengua de l'Educació Secundària Obligatòria a Catalunya.Després de les obligades pàgines dedicades a les referències bibliogràfiques consultades al llarg de tot l'estudi, ens hem vist obligats a incloure un apèndix per poder completar algunes explicacions que tan sols havíem apuntat.Indagar per poder oferir una nova reflexió sobre aquest tema, no deixa de ser la tasca que sentim com a nostra, aquells als que ens apassiona nave- gar per les vies de la investigació en educació.ENGLISH / Word, image and sound: a study on how the area of language approaches the teaching of Education in Communication in Secondary School in Catalonia (1992-2002) taken place in three schools in the county of Vallès (Barcelona).This research paper reflects upon the pervasive verbal, non-verbal and audiovisual communication surrounding us, from an educational perspective.We are living in the society of information, where multiplicities of languages interact in everyday conversations. This constant confrontation with excessive amounts of information forces us to develop discriminatory skills and devices that enable us to retain the essence of every quick message we receive.The academic community, and in particular those in the education of languages and literature, are not alien to this phenomenon and should, consequently, question how to board the teaching of the different systems of communication sprung from the technological evolution of society. Considering this, our focus of study is the way in which the curriculum of the area of Catalan language in Secondary School in Catalonia approaches the teaching of verbal, visual and audio-visual language. To do so, firstly, a detailed analysis of the statements in the official curriculum referring to Mass Communication Medias and the Information and Communication Technologies has taken place. Secondly, the treatment of communication in other areas of the curriculum, such as Visual and Crafts, History, Technology and finally Music, has also been object of our study.Once established the conceptual frame, our main concern has been to analyse the everyday practice in three secondary schools in Catalonia. Establishing direct contact and collaboration with teachers and students alike has certainly contributed to raise other opinions related with the objective of this paper.This thesis has been organised in six chapters - notwithstanding an appendix and the bibliography. The first one describes the Theoretical Framework; the second one introduces Objectives and poses Research Questions. After that, comes a description of the Context of the research: the three Catalan secondary schools. Methodology is widely treated in chapter four, which is completed in chapter five with the Study of Data. Finally, the Conclusions of the research and the stage of the question in relation to the object of study are dealt with in chapter six.

Este trabajo es una investigación sobre los fenómenos de contacto de lenguas que aparecen en la clase de italiano lengua extranjera en las actividades realizadas en subgrupos por estudiantes adultos en un contexto bilingüe catalán y castellano en la ciudad de Barcelona. El propósito de esta tesis es investigar la iteración que generar las actividades realizadas en parejas o en pequeños grupos pero centrándose en el uso que los estudiantes hacen de las lenguas, la lengua meta, la L1 y la L2, y pretende averiguar cuando aparecen estas marcas transcódicas y la función que tienen en el discurso producido en el aula.La tesis está estructurada en ocho capítulos, el primer capítulo es una introducción. En el segundo capítulo se revisan las corrientes teóricas que se refieren a la alternancia de lengua en un contexto social y sobre todo en un contexto de alternancia/aprendizaje. Además se revisan otros campos de investigación que nos han resultado indispensables para tener un cuadro general sobre la interacción en el aula. En el tercer capítulo, se formulan las preguntas y las hipótesis de investigación que guían este trabajo. En el cuarto capítulo, se hace una descripción del contexto de estudio. Se parte de una revisión de la situación de la lengua italiana en el mundo para luego centrarnos en nuestro contexto, es decir el contexto bilingüe de Barcelona. Seguidamente, se describe el contexto universitario y de los grupos en concreto que fueron estudiados, prestando atención a las creencias de estos estudiantes sobre el italiano y las lenguas en general, datos recogidos a través de unos cuestionarios, diarios y entrevistas. En el capítulo quinto, presentamos la metodología seguida en este estudio. Antes se presentan los conceptos clave de la investigación etnográfica y luego se describen los métodos y el proceso de recogida de los datos, así como del modelo de análisis utilizado para esta investigación. En el capítulo sexto, aparece el análisis de los datos. Se trata del capítulo más extenso de esta tesis, ya que incluye las transcripciones de los segmentos seleccionados de las grabaciones, que van acompañadas del análisis descriptivo e interpretativo de estos datos. La estructuración de este capítulo es por segmentos analizados, cuya transcripción y análisis es precedida por una descripción de la actividad y es seguida de una primera síntesis del análisis.. En el capítulo séptimo, se presentan los resultados obtenidos y las categorías encontradas y se procede a la discusión de tales resultados contrastándolos con los estudios revisados en el estado de la cuestión y con las preguntas e hipótesis de la investigación. Finalmente, en el capítulo octavo, recogemos las principales conclusiones extraídas de este trabajo de investigación y se señalan algunas posibles perspectivas didácticas que pueden abrirse a partir de este trabajo. / This work presents a research on the language contact phenomenon that appears in the Italian FL classroom during peer and small group activities. The context is particular because the courses take place in the city of Barcelona in a bilingual region where Catalan and Spanish are spoken (both languages are very close to Italian). In this thesis we want to research the interactions generated by these peer or small group activities but focusing on the use of LS, L1 or L2 the students make. We also want to find out when the code-switching and other language contact phenomenon appears and the function they have in classroom generated discourseThe thesis consist of in eight chapters. The first is the introduction. In the second is a revision of the literature on code-switching in a social context and especially in a learning/teaching context. Furthermore, other research fields are investigated as they were essential to have a general view on classroom interaction. In the third chapter, research questions and hypotheses of this work are described. In the fourth chapter, is the description of the context. First of all, there is a description of the situation of the Italian language in the world and then we focus on the bilingual context in Barcelona. Afterwards, we describe the university context and the groups we studied, with special attention to students' beliefs on Italian and other languages in general. This data was collected by means of a questionnaire, some diaries and interviews. In the fifth chapter, we present the methodology used in this study. We describe the key concepts of ethnographic research and after we go on to describe the methods and the process of collecting data, the analysis model used for this study. In the sixth chapter, there is the data analysis. This is the most extensive chapter, which includes the transcriptions of the selected fragments of the recorded activities with the descriptive and interpretative analysis of the data. This chapter consists of the analyzed fragments preceded by the description activities and followed by a summary of the analysis. In the seventh chapter, we present the results and the categories found and what follows is the discussion of these results contrasted with the studies revised in the state of the art in chapter two and the research questions and hypotheses. Finally, in the eighth chapter, are the conclusions and we suggest some teaching perspectives.

Després de 25 anys de docència al País Valencià, de treball en grup amb altres docents i d'un període de dedicació a la formació continuada de professionals de l'ensenyament es porta a terme una investigació des de l'acció per conéixer els principals entrebancs existents per al coneixement de la poesia en l'ensenyament secundari, principalment entre l'alumnat adolescent, un col·lectiu que presenta actituds molt diverses front el gènere poètic i per a qui no es compta amb un material didàctic adequat.El projecte docent té l'interés en propiciar i mantenir el gust per la lectura de la poesia en totes les seues formes, pel que es centra en la manera d'accedir-ne des de l'assignatura de Llengua i literatura catalana en els dos últims cursos de l'ESO, etapa final de l'ensenyament obligatori i per molts l'últim contacte acadèmic amb la poesia.S'han analitzat tres camps que s'entrellacen: currículum oficial i materials didàctics; pensament i praxis del professorat; i pensament i praxi de l'alumnat.S'aplica una metodologia que permet l'anàlisi qualitativa d'allò que passa a la comunitat educativa i es posa en relació amb una interpretació que és el resultat de la valoració sobre la manera de tractar el gènere poètic a les aules. L'objectiu és el de saber si es produeix, o no, algun canvi entre l'alumnat, bé en les actituds respecte la poesia, bé en les valoracions que manifesten sobre aquest gènere.S'analitzen els àmbits que integren l'educació poètica a un institut de secundària: la planificació prèvia de les tasques i l'observació d'allò que passa quan es porten a la realitat. Els instruments d'anàlisi són els propis de la metodologia recerca-acció: enregistraments en vídeo, enquestes a alumnes, entrevistes a professorat i experts (recitadors i poetes). L'estudi de la realitat educativa se centra en l'alumnat de 3r i 4t d'ESO de l'IES El Saler (València) amb les quatre fases pròpies de la metodologia, el que ha permés d'introduir-ne canvis posteriors i confirmar les hipòtesis de treball.Per portar a terme la recerca-acció s'ha partit de la pròpia praxi: 1) Planificació bianual, 2) Des del currículum obligatori i els materials escollits, 3) Després de la negociació amb el Departament, 4) Tenint en compte les opinions d'experts (recitador, poeta) que van a l'aula en repetides ocasions, 5) Planificació de les sessions i algunes tasques puntuals deslligades de les sessions (commemoracions, visites, sortides, etc.), 6) Reflexió sobre els problemes rellevants que plantegen la pròpia pràctica i que han permés d'introduir canvis a la planificació prevista inicialment.En la planificació de 3r i 4t d'ESO s'han marcat els objectius d'assolir competències necessàries per al gaudi estètic i el d'estimular la creació, pel que dins les sessions inscrites en la dinàmica general del curs s'han programat els coneixements actitudinals, conceptuals i procedimentals relacionats amb el fet poètic d'una gran diversitat formal (escrita, visual i sonora) i en suports distints al llibre de text. El treball en grup i individual es mostra fora de l'aula i es completa amb la visita de recitadors i poetes a l'aula una vegada finalitzada l'experiència. Les activitats es realitzen dins i fora, tant de l'aula com de l'horari escolar.En síntesi es poden seguir nou sessions per a cadascun dels dos cursos amb els continguts pormenoritzats, les activitats explicades i els materials necessaris.S'han avaluat tant la metodologia com la praxi i en l'anàlisi global del problema s'han trobat els resultats previstos en les hipòtesis de treball. Finalment, s'acompanya una proposta alternativa (una prescripció per a l'acció) que ajude a millorar la pràctica educativa: la qualitat de l'ensenyament en la matèria de l'educació literària. / "The Poetry genre in the context of compulsory teaching of the Catalan language and literature".TEXT:The teaching project's target is to increase and maintain the pleasure of poetry reading in all its forms. Therefore, the last two courses in ESO focus upon reaching this target in the subject of Catalan language and literature. ESO is the last stage of compulsory teaching and, for many of the students, the last academic contact with poetry.Three related fields are analysed: official curriculum and didactic materials; thought and practice from the teachers; and thought and practice from the students in High School. A research-action methodology is applied to examine whether some change, related to poetry, is produced in students.Therefore, attitudes concerning poetry and what they think about this genre are observed. The analysis tools in the practice itself are the same as those used in research-action methodology: video recordings, student surveys, interviewing teachers and experts (poets and poetry readers).In the 3rd and 4th ESO planning we have included some targets like acquiring the necessary means for students to find an interest in poetry and to stimulate their imagination. In order to reach these aforementioned targets, approaches and conceptual and procedural awareness have been programmed in to some of the sessions in the general make up of the course. All awareness raising aspects of the program are related to the poetry in many ways (written, visual and audio) and are presented in other sources in addition to the text book. The individual and group work is taken out of the classroom and obtained by visits from poetry readers and poets once the program has been finished. Nine sessions can be applied to each of the two groups. The contents must be detailed, the activities must be explained and the materials are necessary.In the analysis of the problem, the foreseen results have been discovered by a working hypothesis. In the end, an alternative proposal (a recommendation for necessary action) that will help the educational practice: the quality in the pedagogic delivery of literature subjects.

Títol: La lectura a secundària: un cas pràctic de dinamització lectora a través de la biblioteca de centreAutor: Jordi González BatlleEl present estudi sobre la dinamització lectora a través de la biblioteca d'un centre escolar de Secundària s'estructura en dos blocs principals.En primer lloc hi ha l'estat de la qüestió, el marc teòric pròpiament dit, on es repassen les principals aportacions realitzades al voltant de l'àmbit de la dinamització lectora a Secundària, sens dubte una de les assignatures pendents del nostre sistema educatiu. Concretament, s'analitzen aquests temes: els hàbits i els perfils lectors de l'alumnat; la incidència de les noves tecnologies i el naixement d'un nou model lector, al qual anomenem Homo digitalis; el pes de l'entorn familiar i l'anomenat "efecte mirall"; la lectura a l'àmbit escolar, amb aspectes com el marc normatiu, la diversitat de la pràctica lectora a l'institut (selecció de títols, tutorització de les lectures i d'altres intervencions per part del docent); la biblioteca de centre (concepte i marc normatiu, objectius i pla de desenvolupament, programa PuntEdu, el PLEC, recursos i organització de l'espai, el concepte d'animació lectora), i, per últim, una mostra il·lustrativa de diverses experiències de dinamització lectora que s'estan portant a terme.Un cop presentat el marc teòric, es passa al cas pràctic al qual fa referència el títol, i que sens dubte és la part més important d'aquest estudi de caire eminentment experimental, basat en el model d'investigació-acció, i portat a terme durant tres cursos acadèmics. Una vegada definits els objectius i les preguntes d'investigació corresponents, a més de la metodologia emprada, es contextualitza el projecte des de diversos angles (el centre, la biblioteca, el programa "Biblioteques Obertes" i el perfil lector dels alumnes) i, finalment, s'analitza pas per pas el projecte de dinamització lectora pròpiament dit. Abans, però, d'entrar a comentar les diferents actuacions realitzades, es recull el PLEC (Pla lector de centre) i, a continuació, s'analitza la percepció que es té de la biblioteca donant veu als diferents actors de la comunitat educativa, la qual cosa permet abordar un aspecte tan candent (i tan important) com és la resistència lectora.Les intervencions encaminades a dinamitzar la realitat lectora del centre, i sempre tenint la biblioteca escolar com a referent, constitueixen sens duote un dels apartats més importants d'aquest segon bloc. En concret s'hi recull tot un ventall d'activitats que en cap moment pretén ser exhaustiu, des de la creació d'una biblioteca d'aula, un cicle de projeccions de pel·lícules amb lectures associades o un blog propi de la biblioteca, a la renovació del fons o la impartició de diversos tallers, a més d'altres intervencions de caire més burocràtic però no menys important, com ara la inclusió del foment de la lectura al PEC i al PAT, per citar-ne alguns exemples.Tan important com les actuacions en sí són de fet les intervencions destinades a donar a conèixer el projecte de dinamització. En aquest sentit, es dedica tot un apartat per explicar les diferents actuacions de promoció realitzades: cartells, visites guiades, escaparatisme, etc.Finalment, s'analitzen les estadístiques d'ús de la biblioteca i es responen les preguntes d'investigació plantejades a l'inici de l'estudi. S'hi inclou, a més, una bibliografía i un apartat d'annexos amb les transcripcions de les diferents entrevistes realitzades, entre d'altres documents d'interès. / Title: "Reading at secondary school: a case study of reading encouragement through the school library"Author: Jordi González BatlleTEXT:This study based on the research-action model has two main blocks. The first one includes the main researches on reading encouragement at secondary school (reading habits and profiles, impact of new technologies, influence of the family environment, reading practise at school, the school library). The second one, which is a case study that has taken place for three years, consists on the designing, introduction and analysis of a reading encouragement project through the school library in secondary studies. At the end of this study there is a further reading section, as well as copies of the interviews analysed at the case study.

La comunitat universitària del nostre país s'ha estat preparant en el decurs dels darrers anys per a la introducció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), que hauria de comportar uns nous enfocaments metodològics d'ensenyament-aprenentatge basats en el constructivisme. Aquesta concepció metodològica implicaria la descentralització de l'aula com a context educatiu, la preparació de l'alumnat per un aprenentatge autònom i continuat, i la incorporació de competències en els dissenys curriculars per tal de potenciar la transferència de coneixement en un entorn professional, i hauria d'estar vinculada a una concepció avaluadora coherent (Colén, Giné & Imbernón, 2006).Com a professora titular dels crèdits d'Anglès com a llengua estrangera a l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB (EUHT CETT-UB) i en tant que coordinadora del Departament d'Idiomes d'aquest centre adscrit a la Universitat de Barcelona, s'havia generat la necessitat imperiosa d'endegar un projecte d'investigació-acció per tal d'afrontar aquest repte a partir del model de Strickland (1988).En iniciar-se el curs acadèmic 2006-2007 ni el professorat ni l'alumnat de l'EUHT CETT-UB estaven familiaritzats amb la carpeta d'aprenentatge o portafolis, de manera que es va creure oportú establir una primera presa de contacte amb aquesta eina. Per tant, es va realitzar una acció pilot en un grup de 18 alumnes de la Diplomatura en Turisme, i havent recollit i processat les dades qualitatives que es van obtenir, els resultats es van analitzar i en conseqüència es va revisar la planificació inicial.Així es va originar un segon cicle de recerca al curs acadèmic 2007-2008. Es va planificar una nova acció investigadora i es va posar en pràctica durant el primer semestre, aquest cop comptant amb la participació de dos grups de 18 alumnes. L'objectiu general consistia en analitzar l'ús del portafolis com a eina integral d'ensenyament-aprenentatge-avaluació per tal de desenvolupar les competències orals dels alumnes de Turisme.Els participants van haver d'elaborar un portafolis que havia d'incloure diferents tipus d'evidències aprenentatge relacionades amb tasques diagnòstiques, projectes, mostres d'expressió escrita -que es van descartar com a material de recerca-, presentacions orals, activitats de pronunciació i altres tasques de producció oral. Els principals objectius didàctics es centraven en articular un enfocament d'ensenyament-aprenentatge-avaluació per competències, dissenyar i endegar una àmplia gama de tasques orals i dur a terme diferents processos d'avaluació de les habilitats orals de forma complementària.Es van utilitzar tres instruments de recollida de dades: el diari de recerca de la investigadora, qüestionaris on els aprenents expressaven les seves opinions i enregistraments de mostres dels seus discursos orals. La informació qualitativa que es va obtenir es va processar mitjançant l'estadística descriptiva, entre altres tècniques, i després es va triangular. De l'anàlisi dels resultats se'n van derivar unes conclusions finals que tindrien implicacions pedagògiques en els plans docents dels crèdits d'Anglès com a llengua estrangera en el marc del nou títol de Grau en Turisme el curs acadèmic 2009-2010. / The Spanish higher education community has been preparing in the last few years for the introduction of the European Higher Education Area, which is supposed to involve new methodological approaches to teaching and learning based on constructivism linked to a coherent assessment conception.As a professor of English as a foreign language (EFL) at EUHT CETT-UB and the coordinator of the Foreign Languages Department, the need to conduct an action-research project to face up to this challenging situation was imperative. The model provided by Strickland (1988) was used as a basis.In the academic year 2006-2007 teachers and students at EUHT CETT-UB were not familiar with the learning portfolio, so a first contact with that tool was perceived as necessary. Portfolio implementation was planned as a pilot action to be carried out among one group of 18 students of the Diploma in Tourism, and after collecting and processing qualitative data, the results were analysed and led to reviewing the initial plan. This gave birth to a second research cycle in the academic year 2007-2008. A new action was planned and put into practice with the participation of two groups of 18 students of EFL for one term. The general purpose consisted in analysing the use of the portfolio as a teaching-learning-assessment tool in order to develop the learners' oral competences. The participants were required to elaborate a portfolio including different types of evidence related to diagnostic tasks, projects, oral presentations, pronunciation activities and other oral production tasks. The main pedagogic objectives consisted in setting out a competence-oriented teaching-learning-assessment approach, designing and undertaking a wide variety of oral tasks and carrying out complementary oral assessment procedures.Data were collected through three different sources: a research diary, opinion questionnaires filled in by the students and recordings of their oral speeches. The information they provided was processed by means of descriptive statistics and other techniques and then triangulated. The analysis of the results led to the final conclusions, which would have implications on the curriculum design of EFL credits within the new Degree in Tourism and Hospitality Management in the academic year 2009-2010.