[EN] Degradation is subject to the environment surrounding any Tangible Cultural Heritage (TCH), which may be assets or states, and it leads us to the study and prevention of environmental impact on themselves. This thesis is conceived as a descriptive research about the impact of the degraded environment on the artwork. Therefore its objectives have previously been targeted and the method has carefully been planned, based on field experiences in highly complex intervention projects in Heritage. Moreover, this complexity requires the involvement of various disciplines, turning this research into an agora to share and validate the results obtained by the research teams. On the basis of an analysis of small-scale environment (microclimate), we intend to characterize the evolution and trends of psychrometric parameters such as temperature, relative humidity, water content in the air, etc.) that are present in the spaces subject to the study, regarding both internal and external variables. This research will focus on the methods used to carry out these studies in unique spaces such as chapels, vaults, etc., and in general in locations where evaluating the variations of environmental parameters can be a significant challenge, both its size and the presence of a great diversity of interrelated environmental agents. Also, we will proceed to address issues related to obtain a large amount of necessary data for an analysis the temperature and humidity conditions, as well as the processing data and an assessment of the obtained results. This assessment will focus on detecting potential risks in TCH, caused by extreme levels and fluctuations, analyzing the physical effects resulting from the environmental degradation, and a particular attention being paid to the conservation of wall paintings. Throughout our work, we will describe research conducted on various restoration and rehabilitation projects in Basilica of Nuestra Señora de Los Desamparados in Valencia (1994-2004), as well as diverse studies in temples, hermitages and chapels, being based on the specific needs and deterioration which have been identified. All this knowledge, the established experience and the debugged methods will be highly useful for further studies and interventions of Restoration and Preventive Conservation, such as those currently being developed in the Church of San Nicolás Obispo y San Pedro Mártir in Valencia (2013-2016). The research is therefore eminently practical, and it is aimed at a method of analysis easily understandable and manageable by professionals working in the field of Heritage Preservation and Restoration. / [ES] La degradación a la que está sometido el entorno que rodea cualquier Bien de Interés Cultural (BIC), tanto mueble como inmueble, conduce al estudio y prevención de las incidencias medioambientales sobre los mismos. Esta Tesis se plantea como una investigación descriptiva del efecto del ambiente degradado sobre la obra de arte, con los objetivos previamente delimitados y el método planificado en base a experiencias de campo realizadas en proyectos de intervención del Patrimonio de gran complejidad. Esta complejidad exige, por otra parte, la intervención de diversas disciplinas, convirtiendo la investigación en un ágora donde compartir y validar los resultados obtenidos por los equipos de investigadores. Con el análisis del ambiente a pequeña escala (microclima), pretendemos caracterizar la evolución y tendencias de parámetros psicrométricos (temperatura, humedad, contenido agua en el aire, etc.) de los espacios sometidos a estudio, en relación con variables tanto internas como externas. La investigación se centrará en los métodos para llevar a cabo estos estudios en espacios singulares, tales como capillas, bóvedas, etc., y en general lugares con variaciones ambientales de difícil evaluación, tanto por sus dimensiones como por la presencia de una enorme diversidad de agentes ambientales interrelacionados. Se procederá a resolver problemas relacionados con la obtención de gran cantidad de datos necesarios para el análisis termohigrométrico, tratamiento de los mismos y evaluación de resultados. Esta evaluación se centrará en la detección de posibles riegos sobre el BIC, causados por niveles extremos y fluctuaciones, analizando los efectos físicos de degradación derivados, prestando atención especial a la conservación de pinturas murales. Describiremos a lo largo del trabajo, las investigaciones realizadas en proyectos como la Restauración-Rehabilitación de la Basílica de la Virgen de los Desamparados de Valencia (1994-2004), diversos estudios en templos, ermitas y capillas, atendiendo a las necesidades y deterioros específicos detectados. Todos estos conocimientos, experiencia adquirida y los métodos depurados, serán de gran utilidad para posteriores estudios e intervenciones de Restauración y Conservación Preventiva, como los que se están desarrollando actualmente en la Iglesia de San Nicolás Obispo y San Pedro Mártir de Valencia (2013-2016). La investigación es por tanto eminentemente práctica, dirigida a contrastar y validar un método de análisis fácilmente entendible y manejable por los profesionales de la Restauración y la Conservación del Patrimonio. / [CA] La degradació a què està sotmés l'entorn que rodeja qualsevol Bé d'Interés Cultural (BIC), tant moble com inmoble, conduix a l'estudi i prevenció de les incidéncies mediambientals sobre els mateixos. Esta Tesi es planteja com una investigació descriptiva de l'efecte de l'ambient degradat sobre l'obra d'art, amb els objetius prèviament delimitats i el mètode planificat basant-se en experiències de camp realitzades en projectes de intervenció del Patrimoni de gran complexitat. Esta complexitat exigis, d'altra banda, l'intervenció de diverses disciplines, convertint l'investigació en un ágora on compartir y validar els resultats obtinguts pels equips d'investigadors Amb l'analisi de l'ambient a xicoteta escala (microclima), pretenem caracteritzar l'evolució i tendències de paràmetres psicomètrics (temperatura, humitat relativa, contingut d'aigua en l'aire, etc,..) dels espais sotmesos a estudi, en relació amb variables tant internes com externes. L'investigació se centrará en els mètodes per a dur a terme estos estudis en espais singulars, com ara capelles, voltes, etc., i en general llocs amb variacions ambientals de difícil avaluació, tant per les seues dimensions com per la presencia d'una enorme diversitat de agents ambientals interrelacionats. Es procedirà a resoldre problemes relacionats amb l'obtenció de gran quantitat de dades necessàries per a l'analisi termohigromètric, tractament dels mateixos i avaluació de resultats. Esta avaluació se centrará en la detecció de possibles riscos sobre el BIC, causats per nivells extrems i fluctuacions, analitzant els efèctes físics de degradació derivats, prestant atenció especial a la conservació de pintures murals. Descriurem al llarg del trevall, les investigacions realitzades en projectes com la Restauració-Rehabilitació de la Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats de València (1994-2004), diversos estudis en temples, ermites i capelles, atenent a les necessitats i deterioraments especifics detectats. Tots estos coneiximents, experiéncia adquirida i els mètodes depurats, serán de gran utilitat per a posteriors estudis i intervencions de Restauració i Conservació Preventiva, com els que s'estàn desenrotllant actualment en l'Església de Sant Nicolau Bisbe i Sant Pere Mártir de Valéncia (2013-2016). La investigació és per tant eminentment pràctica, dirijida a contrastar i validar un mètode d'analisi facilment intel.ligible i manejable pels professionals de la Restauració i la Conservació del Patrimoni. / Vivó Soria, E. (2016). Metodología y técnicas aplicadas a la conservación preventiva en el ámbito del estudio microclimático de bienes de interés cultural [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61039

Tesis por compendio / [EN] This PhD dissertation deals with the multivariate statistical analysis of microclimatic data for preventive conservation of cultural heritage in several locations: Ariadne's house (Pompeii, Italy), l'Almoina Archaeological Museum (Valencia, Spain) and mudejar church of Santa Maria in Ateca (Zaragoza, Spain). The main objective of this thesis is to propose a methodology for statistical analysis of microclimatic data which can be extended to curators and restorers. The usefulness of the proposed methodology is shown, as it has been successfully applied to the studied cultural heritage sites. Furthermore, corrective actions have been proposed and taken in accordance with the results obtained from the analysis of data recorded at Ariadne's house and the Archaeological Museum of l'Almoina. The effectiveness of such corrective measures has been evaluated through a second monitoring campaign. In the case of Ariadne's house, two monitoring campaigns were conducted. During the first, in 2008, the analysis of the recorded data showed that the transparent polycarbonate roof installed in the 1970s was causing a greenhouse effect harmful to the conservation of the frescoes. The sensors also helped identifying differences between orientations and heights. Following our recommendations, in 2010 the roofs were changed by some opaque fibrocement and thermo-hygrometric data recorded in a second monitoring campaign allowed us evaluating the adequacy of the corrective actions in configuring a more stable microclimate. The Archaeological Museum of l'Almoina is exposed to passers-by through a skylight that covers part of the ruins. A first monitoring campaign in 2010 allowed the thermo-hygrometric characterization of the inner microclimate and the identification of the significant influence of the skylight on the temperature and relative humidity values, causing sharp rises and falls during the daylight hours. In 2013 two corrective measures were implemented and evaluated subsequently through a second microclimatic monitoring campaign conducted at the museum. The mudejar church of Santa Maria is located in Ateca, a town in the province of Zaragoza characterised by cold winters and warm summers. Given the low temperatures in winter, a heating system is used. The results of our analysis have shown that the heating system is turned on only for the celebration of Mass or religious festivities (half hour before the entrance of public at the church), causing extreme cycles of temperature and humidity, especially at the upper parts of the altarpiece due to the rising of hot air (hourly increase of 7 ºC in temperature and a decrease of 11% relative humidity) that are detrimental for the conservation of this artwork. / [ES] Esta tesis doctoral trata sobre el análisis estadístico multivariante de datos microclimaticos para la conservación preventiva en patrimonio cultural: la casa de Ariadna (Pompeya, Italia), el Museo arqueológico de l'Almoina (Valencia, España) y la iglesia mudéjar de Santa María en Ateca (Ateca, España) . El objetivo principal de esta tesis es proponer una metodología de análisis estadístico de datos microclimáticos extensible a conservadores y restauradores. Se demuestra la utilidad de la metodología propuesta, ya que ha sido posible caracterizar los sitios del patrimonio cultural estudiados. Además, se han propuesto y adoptado acciones correctivas de acuerdo con los resultados obtenidos del análisis de los datos registrados en la casa de Ariadna y el Museo arqueológico de l'Almoina. La efectividad de dichas medidas correctoras ha sido evaluada a través de una segunda campaña de monitorización. En el caso de la casa de Ariadna, dos campañas de monitorización se llevaron a cabo. Durante la primera, en 2008, el análisis de los datos recogidos demostró que los tejados de policarbonato transparente instalados en los años 70 estaban provocando un efecto invernadero muy perjudicial para la conservación de los frescos. Los sensores permitieron además identificar diferencias entre orientaciones y alturas. Bajo las recomendaciones realizadas, en 2010 los tejados fueron cambiados por unos opacos de fibrocemento, y los datos termo-higrométricos recogidos en una segunda campaña de monitorización permitieron evaluar la adecuación de la medida correctiva en la configuración de un microclima más estable. El Museo arqueológico de l'Almoina se encuentra expuesto a los viandantes a través de una claraboya que cubre parte de las ruinas. Una primera campaña de monitorización en 2010 permitió caracterizar termo-higrométricamente el museo e identificar la influencia significativa de la claraboya sobre la temperatura y la humedad relativa, causando fuertes aumentos y caídas durante las horas de luz del día, así como un aporte de humedad de una acequia colindante. En 2013 se llevaron a cabo dos medidas correctivas que fueron evaluadas a través de una segunda monitorización microclimática. La iglesia mudéjar de Santa María está situada en Ateca, una población de la provincia de Zaragoza caracterizada por fríos inviernos y cálidos veranos. Esta fría climatología invernal condiciona la iglesia al uso de un sistema de climatización. El resultado de nuestros análisis ha puesto de manifiesto que el sistema de climatización solo se enciende para la celebración de misas o festividades religiosas, media hora antes de que entre el público en la iglesia, provocando extremos ciclos de temperatura y humedad relativa, más notables en las partes altas del retablo por el ascenso del aire caliente (incremento horario de 7 ºC en la temperatura y un descenso del 11% de la humedad relativa) que resultan perjudiciales para la conservación de este. / [CA] Aquesta Tesi doctoral tracta sobre l'anàlisi estadístic multivariant de dades microclimatics per a la conservació preventiva en patrimoni cultural: la casa d'Ariadna (Pompeia, Itàlia), el Museu arqueològic de l'Almoina (València, Espanya) i l'església mudèjar de Santa Maria en Ateca (Saragossa, Espanya). L'objectiu principal d'aquesta tesi _es proposar una metodologia d'anàlisi estadístic de dades microclimatics extensible a conservadors i restauradors. Es demostra la utilitat de la metodologia proposada, ja que ha sigut possible caracteritzar els llocs del patrimoni cultural estudiats. A més, s'han proposat i adoptat accions correctives d'acord amb els resultats obtinguts de l'anàlisi de les dades registrades en la casa d'Ariadna i el Museu arqueològic de l'Almoina. L'efectivitat d'aquestes mesures correctores ha sigut avaluada a través d'una segona campanya de monitoratge. En el cas de la casa d'Ariadna, dues campanyes de monitoratge es van dur a terme. Durant la primera, en 2008, l'anàlisi de les dades enregistrades va demostrar que les teulades de policarbonat transparent instal·lades en els anys 70 estaven provocant un efecte hivernacle molt perjudicial per a la conservació dels frescs. Els sensors van permetre a més identificar diferències entre orientacions i altures. Sota les recomanacions realitzades, en 2010 les teulades van ser canviades per unes opaques de fibrociment, i les dades termo-higromètriques arreplegades en una segona campanya de monitoratge van permetre avaluar l'adequació de la mesura correctiva en la configuració d'un microclima més estable. El Museu arqueològic de l'Almoina es troba exposat als vianants a través d'una claraboia que cobreix part de les ruïnes. Una primera campanya de monitoratge en 2010 va permetre caracteritzar termo-higrometricament el museu i identificar la influència significativa de la claraboia sobre la temperatura i la humitat relativa, causant forts augments i caigudes durant les hores diürnes, així__ com una aportació d'humitat d'una sèquia confrontant. En 2013 es van dur a terme dues mesures correctives que van ser avaluades a través d'un segon monitoratge microclimàtic. L'església mudèjar de Santa Maria està situada en Ateca, una població de la província de Saragossa caracteritzada per freds hiverns i càlids estius. Aquesta freda climatologia hivernal condiciona l'església a l'ús d'un sistema de climatització. El resultat de les nostres anàlisis ha posat de manifest que el sistema de climatització solament s'encén per a la celebració de misses o festivitats religioses, mitja hora abans que entre el públic en l'església, provocant extrems cicles de temperatura i humitat relativa, més notables en les parts altes del retaule per l'ascens de l'aire calent (increment horari de 7ºC en la temperatura i un descens del 11% de la humitat relativa) que resulten perjudicials per a la conservació d'aquest. / Merello Giménez, P. (2015). Caracterización microclimática mediante sensores de humedad y temperatura de obras de arte con fines de conservación preventiva [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/57490 / Compendio

[EN] With the arrival of creative freedom, experimentation and the search for limits, Contemporary art slowly dissociates itself from physical matter to become ideas and concepts. This is the moment when the discipline of Conservation of Contemporary Art is forced to revise its principles, methods and strategies. The lack of information about some aspects that determine the conservation of a contemporary artwork can endanger the conceptualization and the physical artwork itself. If this information is not acquired in a direct and appropriate manner, it could lead us to situations of professional negligence that endanger the existence and the respect for the work. The purpose of this investigation is to establish early and safe preventive conservation guidelines. These guide lines, must respect the intent and the deterioration concept of each of the artists, through the information extracted by the use of the interview applied to a group of emerging artists. It is clear that the interview has been used successfully in an array of disciplines and in the discipline of Conservation of Contemporary Art, very little has been done regarding its application before conservation problems arise, much less when speaking about its use on emerging artists. In this work two interrelated phases can be established that will determine its success. After the introduction, which reviews the status quo and the key points of the research, a first phase begins, establishing the objectives and describing the methodology that will be followed. The theoretical section of the research has analyzed the bibliographical sources that provide historical information on the method applied to different disciplines and specifically to the Conservation of Contemporary Art. The following chapters presents an in depth analysis of three projects, in which the interview has been a determining tool. The presentation of a series of entities and lines of work where the interview is applied follows. In the experimental section we present the process, the application and the results of using the interview on emerging artists participating in the artistic projects Perspectives Art Inflammation and Me and Perspectives Art Liver Diseases and Me. Each of the experimental projects has been illustrated with a selection of case studies that will show in practice what has been observed from this research. Throughout the application of the method in the experimental section we have been able to see how the concept of deterioration will determine what preventive conservation strategies will be established. From this experimental phase we have been collecting and analyzing a series of results that lead us to final conclusions. These conclusions show the adequacy of the use of the interview on the documentation protocols for the preventive conservation of artworks. / Con la llegada de la libertad, la experimentación y la búsqueda de los límites, el arte contemporáneo se desliga poco a poco de la materia para transformarse en ideas y conceptos. Es ese el momento en que la disciplina de Conservación de Arte Contemporáneo se ve obligada a revisar sus principios, métodos y estrategias. La falta de informacio'n sobre aspectos que pueden determinar la conservacio'n de una obra de arte contempora'nea, puede poner en riesgo la conceptualizacio'n y la materia de la misma. El hecho de no adquirir esta informacio'n de una manera adecuada y directa, nos puede llevar a situaciones de negligencia profesional que ponen en peligro la existencia y el respeto por la obra. El propo'sito de la presente investigacio'n se centra en establecer unas pautas de conservacio'n preventiva tempranas y seguras, que respeten la intencionalidad y el concepto de deterioro de cada uno de los artistas, a trave's de la informacio'n extrai'da por el uso de la entrevista aplicada a un grupo de artistas emergentes. Queda claro que la entrevista ha sido empleada de manera exitosa en diversidad de disciplinas y en la disciplina de Conservacio'n de Arte Contempora'neo, pero muy poco es lo que podemos encontrar respecto a su aplicacio'n antes de que surjan problemas relacionados con conservacio'n y mucho menos cuando se trata de su uso sobre artistas emergentes. En este trabajo se pueden establecer dos fases interrelacionadas que determinara'n su e'xito. Tras la introduccio'n, que hace un repaso del estado de la cuestio'n y los puntos clave de la investigacio'n, se inicia una primera fase estableciendo los objetivos y describiendo la metodologi'a que se va a seguir. La seccio'n teo'rica de la investigacio'n ha analizado las fuentes bibliogra'ficas que nos aportan informacio'n histo'rica sobre el me'todo aplicado a distintas disciplinas y a la disciplina de Conservacio'n de Arte Contempora'neo especi'ficamente, dando paso a los capi'tulos donde se presenta tres proyectos en profundidad, en que la entrevista ha sido una herramienta determinante. Seguido la presentacio'n de una serie de entidades y li'neas de trabajo donde se aplica la entrevista. En la parte experimental, presentamos el camino, la aplicacio'n y los resultados del uso de la entrevista sobre artistas emergentes de los proyectos arti'sticos Perspectives Art Inflammation and Me y Perspectives Art Liver Diseases and Me. Se ha ilustrado cada uno de los proyectos experimentales con una seleccio'n de casos que mostrara'n de manera pra'ctica lo que de esta investigacio'n se ha podido extraer. A lo largo de la aplicacio'n del me'todo en la parte experimental hemos podido ver co'mo el concepto de deterioro va a determinar lo que se establezca a posteriori en cuanto a estrategias de conservacio'n preventiva. De esta fase experimental hemos ido recolectando y analizando una serie de resultados que nos conducen a establecer las conclusiones que finalmente se presentan y que demuestran la adecuacio'n del uso de la entrevista entre los protocolos de documentacio'n para la conservacio'n preventiva de las obras de arte. / Amb l'arribada de la llibertat, l'experimentacio' i la cerca dels li'mits, l'art contemporani es deslliga a poc a poc de la mate¿ria per a transformar-se en idees i conceptes. E's el moment en que la disciplina de Conservacio' d'Art Contemporani es veu obligada a revisar principis, mètodes i estratègies. La falta d'informacio' sobre aspectes que poden determinar la conservacio' d'una obra d'art contempora¿nia en pot posar en risc la conceptualitzacio' i la matèria. El fet de no adquirir aquesta informacio' d'una manera adequada i directa, ens pot portar a situacions de negligència professional que posen en perill l'existència i el respecte per l'obra. El propòsit d'aquesta investigació se centra a establir unes pautes de conservacio' preventiva primerenques i segures, que respecten la intencionalitat i el concepte de deterioracio' de cada artista, a trave's de la informacio' extreta de l'u's de l'entrevista aplicada a un grup d'artistes emergents. E's clar que l'entrevista ha sigut utilitzada de manera reeixida en diversitat de disciplines i en la disciplina de Conservacio' d'Art Contemporani, pero¿ molt poc e's el que podem trobar pel que fa a l'aplicacio' abans que sorgisquen problemes relacionats amb conservacio' i encara menys quan es tracta de l'u's amb artistes emergents. En aquest treball es poden establir dues fases interrelacionades que en determinaran l'e¿xit. Despre's de la introduccio', que fa un repa¿s de l'estat de la qu¿estio' i els punts clau de la investigacio', s'inicia una primera fase que estableix els objectius i descriu la metodologia del treball. La seccio' teo¿rica de la investigacio' ha analitzat les fonts bibliogra¿fiques que ens aporten informacio' histo¿rica sobre el me¿tode aplicat a diferents disciplines i a la disciplina de Conservacio' d'Art Contemporani especi'ficament; do'na pas als capi'tols on es presenten tres projectes en profunditat, en els quals l'entrevista ha sigut una eina determinant. Tot seguit hi ha la presentacio' d'una se¿rie d'entitats i li'nies de treball on s'aplica l'entrevista. En la part experimental, presentem el cami', l'aplicacio' i els resultats de l'u's de l'entrevista sobre artistes emergents dels projectes arti'stics Perspectives Art Inflammation and Me i Perspectives Art Liver Diseases and Me. S'ha il·lustrat cada un dels projectes experimentals amb una seleccio' de casos que mostraran de manera pra¿ctica el que s'ha pogut extraure de la investigacio'. Al llarg de l'aplicacio' del me¿tode, en la part experimental hem pogut veure com el concepte de deterioracio' determina el que s'establisca a posteriori quant a estrate¿gies de conservacio' preventiva. D'aquesta fase experimental hem arreplegat i analitzat una se¿rie de resultats que ens menen a establir les conclusions que, finalment, es presenten i que demostren l'adequacio' de l'u's de l'entrevista entre els protocols de documentacio' per a la conservacio' preventiva de les obres d'art. / Del Fresno-Guillem, R. (2017). La entrevista al artista emergente como modo de conservación preventiva. Estudio aplicado a los proyectos "Perspectives Art Inflammation and Me" y "Perspectives, Art Liver Diseases and Me" [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90410

[ES] El presente trabajo de doctorado se centra en el artista, accionista, intelectual, compositor, escenógrafo y filósofo austriaco Hermann Nitsch y en su controvertida producción artística de mediados del siglo XX. Esta investigación se ha realizado desde la perspectiva de la conservación y tutela de obras de arte contemporáneas de naturaleza mutable y polimatéricas. La peculiaridad de este tipo de obras y los problemas derivados de su conservación son un tema que se entrelaza con los valores filosóficos intrínsecos a cada pieza. La investigación y el análisis de todos los factores implicados, tanto materiales como inmateriales, son los que hacen especialmente compleja la función del restaurador. Esta tesis propone, en primer lugar, un análisis de la compleja obra de Hermann Nitsch que, a menudo, se desarrolla con dinamismo, asumiendo la connotación de lo que él mismo considera Gesamtkunstwerk, es decir, Obra de Arte Total. A continuación, se analiza el "Museo Archivio Laboratorio per le Arti Contemporanee Hermann Nitsch" de Nápoles, donde se alojan las obras del artista vienés, llevando a cabo una catalogación de las tipologías de obras, de los materiales que las componen y del papel que cada objeto adquiere en las instalaciones artísticas. A partir de este análisis de la conservación de las obras de Nitsch, el objetivo final es articular el concepto general de conservación preventiva, incluyendo la fase de documentación y los criterios de prevención de daños, para garantizar la correcta conservación a largo plazo durante el almacenamiento. / [CA] El present treball de doctorat se centra en l'artista, accionista, intel·lectual, compositor, escenògraf i filòsof austríac Hermann Nitsch i en la seua controvertida producció artística de mitjan segle XX. Aquesta investigació s'ha dut a terme des de la perspectiva de la conservació i tutela d'obres d'art contemporànies de naturalesa mutable i polimaitericas. La peculiaritat d'aquesta mena d'obres i els problemes derivats de la seua conservació són un tema que s'entrellaça amb els valors filosòfics intrínsecs a cada peça. La investigació i l'anàlisi de tots els factors implicats, tant materials com immaterials, són els que fan especialment complexa la funció del restaurador. Aquesta Tesi proposa en primer lloc una anàlisi de les complexes obres d'Hermann Nitsch, que sovint es desenvolupen dinàmicament, adoptant les característiques del que ell denomina Gesamtkunstwerk, o Obra d'Art Total. A continuació s'analitza el "Museo Archivio Laboratorio per le Arti Contemporanee Hermann Nitsch" de Nàpols, on s'allotgen les obres del mestre vienés, duent a terme una catalogació de les tipologies d'obres, dels materials que les componen i del paper que cada objecte adquireix en les instal·lacions artístiques. A partir d'aquesta anàlisi de la conservació de les obres de Nitsch, l'objectiu final és articular el concepte general de conservació preventiva, incloent-hi la fase de documentació i els criteris de prevenció de danys, per a garantir la correcta conservació a llarg termini durant l'emmagatzematge. / [EN] This doctoral Thesis focuses on the Austrian artist, intellectual, composer, philosopher Hermann Nitsch and his controversial artistic production which started in the mid-twentieth century. The research is carried out from the perspective of the conservation of contemporary artworks of unstable and multi-material nature. The peculiarity of this kind of artwork and the problems resulting from their conservation are subjects which relate to the philosophical values intrinsic of each piece. The investigation and analysis of all the involved factors, both material and immaterial, represent a particularly challenging task for the conservator. This Thesis proposes at first an analysis of Hermann Nitsch's complex work, which often develops with dynamics, assuming the connotation of what he calls Gesamtkunstwerk, i.e. Total Work of Art. This is followed by the study of the "Museo Archivio Laboratorio per le Arti Contemporanee Hermann Nitsch" in Naples, where several works of the Viennese artist are collected, characterizing the different typologies of artworks, the used materials as well as the role that each object holds during the art installations. On the basis of these investigations, the final goal is to articulate the general concept of preventive conservation, including the documentation phase and the criteria for damage prevention, in order to ensure proper long-term conservation during storage. / Limatola, L. (2023). La conservación y restauración de las obras de Hermann Nitsch: el Teatro de las Orgías y Misterios como obra de arte total [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/199856

[ES] El mayor desafío en la gestión del uso público del patrimonio es establecer una relación sostenible entre patrimonio y turismo, ya que el acceso público, si bien promueve el interés social por su conservación, también representa un riesgo para la preservación de los recursos. La información que generan los equipos multidisciplinares que intervienen en la gestión del uso público generalmente se encuentra incompleta, descoordinada y desactualizada. La falta de una fuente de información fiable genera bajos niveles de eficiencia en la gestión del uso público poniendo en riesgo la preservación de los recursos del impacto de los visitantes y reduciendo el interés social por su conservación. Heritage Building Information Modelling (HBIM) es un sistema de trabajo colaborativo donde los agentes involucrados comparten información geométrica, semántica y documental del bien patrimonial de forma coordinada. HBIM se presenta como oportunidad para mejorar la eficiencia de la gestión del uso público del patrimonio. Considerando el previsible crecimiento del uso de HBIM en España en un futuro próximo, el objetivo de esta investigación es desarrollar, por primera vez, un protocolo HBIM que ayude a los profesionales a implementar HBIM para planificar y gestionar más eficientemente el uso público del patrimonio en sus cuatro ámbitos: la conservación preventiva, la gestión de visitantes, la interpretación del patrimonio y la divulgación del patrimonio. El método de investigación empleado es el Design Science Research (DSR en adelante) o investigación de las Ciencias del Diseño. Así pues, el estudio se inició con la revisión exhaustiva de la literatura científica relativa al uso de HBIM para la gestión del uso público del patrimonio, lo que permitió identificar la laguna del conocimiento actual en esta materia. Para analizar la gestión actual del uso público del patrimonio se tomaron tres casos de estudio y se recogieron datos mediante la técnica de la entrevista semiestructurada y la observación directa de la visita pública. El análisis de la planificación de los cuatro ámbitos del uso público se realizó a partir de los datos obtenidos mediante la técnica de la entrevista semiestructurada y el análisis de documentación técnica específica. Los resultados de estos análisis evidenciaron problemas de ineficiencia en la planificación y gestión del uso público actual. Con el fin de darle una solución a este problema, se desarrolló un Protocolo HBIM para planificar y gestionar el uso público de manera más eficiente. Dos de los aspectos del Protocolo HBIM, la gestión de visitantes y la interpretación del patrimonio, se implementaron satisfactoriamente al caso de estudio del conjunto de San Juan del Hospital de València. Por último, se evaluó la aplicabilidad y utilidad del protocolo con un panel de expertos en la gestión cultural del caso de estudio, en cada ámbito del uso público y en BIM. Los resultados de la implementación del Protocolo HBIM al caso de estudio del conjunto de San Juan del Hospital de València, demuestran por primera vez que HBIM y, en particular, el software Revit puede ser una herramienta útil para analizar, planificar y también para gestionar más eficientemente las visitas públicas de los bienes patrimoniales. Este estudio evidencia que la capacidad de HBIM de unificar la información generada por los distintos agentes involucrados en la conservación del patrimonio facilita la toma de decisiones para el diseño del itinerario turístico, la gestión del flujo de visitantes y la determinación de la capacidad de carga recreativa de una manera más integral. Estos resultados han permitido identificar futuras líneas de investigación orientadas a la gestión de visitantes en tiempo real gracias a la vinculación de sensores o dispositivos GPS a los modelos HBIM y encaminadas a refinar el Protocolo HBIM mediante su aplicación a mayores casos de estudio / [CA] El major repte en la gestió de l'ús públic del patrimoni és establir una relació sostenible entre patrimoni i turisme, ja que l'accés públic, si bé promou l'interès social per la seua conservació, també representa un risc per a la preservació dels recursos. La informació que generen els equips multidisciplinaris que intervenen en la gestió de l'ús públic generalment es troba incompleta, desactualitzada i poc coordinada. L'absència d'una font d'informació fiable genera nivells baixos d'eficiència en la gestió de l'ús públic, posant en risc la preservació dels recursos front a l'impacte dels visitants i reduint l'interès social per la seua conservació. Heritage Building Information Modelling (HBIM) és un sistema de treball col·laboratiu on els agents involucrats comparteixen informació geomètrica, semàntica i documental de cada bé patrimonial de forma coordinada. HBIM es presenta com una oportunitat per a millorar l'eficiència de la gestió de l'ús públic del patrimoni. Considerant el previsible creixement de l'ús d'HBIM en Espanya en un futur pròxim, l'objectiu d'esta investigació és desenvolupar, per primera vegada, un protocol HBIM que ajude als professionals a implementar HBIM per a planificar i gestionar més eficientment l'ús públic del patrimoni en els seus quatre àmbits: la conservació preventiva, la gestió de visitants, la interpretació del patrimoni i la divulgació del patrimoni. El mètode d'investigació empleat és el Design Science Research (DSR en endavant) o investigació de les ciències del disseny. D'aquesta manera, l'estudi es va iniciar amb la revisió exhaustiva de la literatura científica relativa a l'ús de HBIM per a la gestió de l'ús públic del patrimoni, el que va permetre identificar la llacuna del coneixement actual en esta matèria. Per a analitzar la gestió actual de l'ús públic del patrimoni es van prendre tres casos d'estudi i es van recollir dades mitjançant la tècnica de l'entrevista semiestructurada i l'observació directa de la visita pública. L'anàlisi de la planificació dels quatre àmbits de l'ús públic es va realitzar a partir de les dades obtingudes mitjançant la tècnica de l'entrevista semiestructurada i l'anàlisi de documentació tècnica específica. Els resultats d'estos anàlisis van evidenciar problemes d'ineficàcia en la planificació i gestió de l'ús públic actual. Amb la finalitat de donar una solució a este problema, es va desenvolupar un Protocol HBIM per a planificar i gestionar l'ús públic d'una manera més eficient. Dos dels aspectes del Protocol HBIM, la gestió de visitants i la interpretació del patrimoni, es van implementar satisfactòriament en el cas d'estudi del conjunt de Sant Joan de l'Hospital de València. Per últim, es va avaluar l'aplicabilitat i utilitat del protocol amb un panell d'experts en la gestió cultural del cas d'estudi, en cada àmbit de l'ús públic i en BIM. Els resultats de la implementació del Protocol HBIM al cas d'estudi del conjunt de Sant Joan de l'Hospital de València, demostren per primera vegada que HBIM i, en particular, el software Revit pot ser una eina útil per a analitzar, planificar i també per a gestionar més eficientment les visites públiques dels béns patrimonials. Este estudi evidencia que la capacitat d'HBIM d'unificar la informació generada pels distints agents involucrats en la conservació del patrimoni facilita la presa de decisions per al disseny de l'itinerari turístic, la gestió del flux de visitants i la determinació de la capacitat de càrrega recreativa d'una manera més integral. Estos resultats han permès identificar futures línies d'investigació orientades a la gestió de visitants en temps real gràcies a la vinculació de sensors o dispositius GPS als models HBIM i encaminades a refinar el Protocol HBIM mitjançant la seua aplicació a casos majors d'estudi. / [EN] The greatest challenge to be overcome in managing the public use of heritage is to establish a sustainable relationship between heritage and tourism, since public access, while promoting social interest in its conservation, also represents a risk for the preservation of the assets. The information generated by the multidisciplinary teams involved in public use management is generally incomplete, uncoordinated and out of date. The lack of a reliable source of information generates low levels of efficiency in such management, which consequently jeopardises the ability to protect the resources against the impact of visitors and reduces social interest in their conservation. Heritage Building Information Modelling (HBIM) is a collaborative work system in which the stakeholders involved share geometric, semantic and documentary information about the heritage asset in a coordinated way. It offers an opportunity to improve the efficiency of the management of the public use of heritage. Bearing in mind the expected growth in the use of HBIM in Spain in the near future, the aim of this research is to develop, for the first time, an HBIM protocol that will help professionals to implement HBIM so as to achieve more efficient planning and management of the public use of heritage in the four areas involved in it, that is, preventative conservation, visitor flow management, heritage interpretation and heritage dissemination. The research method used for this purpose is Design Science Research (hereinafter, DSR). Thus, the study began with a comprehensive review of the literature on the use of HBIM for the management of the public use of heritage, which revealed the knowledge gap that exists in this area. To analyse the current management of the public use of heritage, three case studies were taken and data were collected using the semi-structured interview technique and direct observation of public visitation. The planning of the four areas of public use was analysed based on the data obtained through the semi-structured interviews and the analysis of specific technical documentation. The results of these analyses revealed problems of inefficiency in the current public use planning and management. In order to provide a solution to this problem, an HBIM Protocol was developed that enables public use to be planned and managed more efficiently. Two aspects of the HBIM Protocol, visitor management and heritage interpretation, were successfully implemented in the case study of the San Juan del Hospital ensemble in Valencia. Lastly, the applicability and usefulness of the protocol were evaluated with the collaboration of a panel of experts in the cultural management of the case study, in each area of public use and in BIM. The results from implementing the HBIM Protocol to the case study of the San Juan del Hospital complex in Valencia show for the first time that HBIM and, in particular, the Revit software package can be a useful tool for a more efficient analysis, planning and management of public visitation to heritage assets. This study shows that the capacity of HBIM to unify the information generated by the different stakeholders involved in the conservation of heritage facilitates the decision-making required to design the tourist itinerary, to manage the visitor flows and to determine the recreational carrying capacity in a more comprehensive manner. These results have made it possible to identify future lines of research focused on achieving visitor flow management in real time by linking sensors or GPS devices to HBIM models, while also seeking to refine the HBIM Protocol by applying it to larger case studies. / Salvador García, E. (2020). PROTOCOLO HBIM PARA UNA GESTIÓN EFICIENTE DEL USO PÚBLICO DEL PATRIMONIO ARQUITECTÓNICO [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/146811