[ES] La arquitectura es uno de los testimonios artísticos más relevantes de la civilización maya y su investigación es, por tanto, fundamental para el avance en el conocimiento de esta cultura, pues en ella se reflejan los conocimientos científicos y técnicos de los antiguos mayas, así como otros aspectos relacionados con la cosmovisión o la organización del poder. La superposición de edificios de épocas distintas es una de las características más singulares de esta arquitectura, pues los mayas tenían un sentido simbólico de la construcción y cuando tenían que construir un edificio nuevo lo situaban directamente sobre uno preexistente, aprovechando su volumen para levantar una estructura mayor y dejando el edificio previo rellenado y clausurado. Lograron de esta manera construir edificios cada vez más monumentales, caracterizados por una historia constructiva muy compleja. En el área maya permanecen todavía numerosos edificios que han llegado a su configuración final a través de varias superposiciones. Esta práctica de construir sobre lo construido ha permitido en muchos casos que edificios de épocas antiguas se conserven intactos en el interior de los basamentos, lo que representa una gran oportunidad para la investigación arqueológica. Estos edificios previos que permanecen incluidos en el volumen de los posteriores superpuestos se conocen con el nombre de "subestructuras". Sin embargo, el estudio de estos conjuntos arquitectónicos es una operación muy compleja, sobre todo a la hora de poner en un sistema de referencia común las distintas subestructuras para comprender las interacciones entre ellas, desarrollar estudios comparativos y difundir los resultados de la investigación al gran público. Esta cuestión representa hoy un reto que no es posible afrontar solo con las técnicas de documentación y representación tradicionales. El avance de las tecnologías de levantamiento digital puede permitir en este caso lograr un registro con un alto nivel de precisión de las estructuras existentes y preexistentes, así como obtener recursos gráficos de gran utilidad para la representación y la difusión de la historia constructiva de los edificios mayas. Esta investigación aborda el estudio de esta práctica de construir sobre lo construido en la arquitectura maya desde un punto de vista arquitectónico y propone una metodología de documentación para el análisis de las subestructuras mediante técnicas de levantamiento digital. La información obtenida del trabajo de campo, complementada con la de las fuentes bibliográficas, ha permitido obtener un corpus de edificios que han llegado a su configuración final tras varias superposiciones y que conservan en su interior una o más subestructuras. Entre estos se han seleccionado diez casos de estudio de diferentes áreas geográficas, estilos arquitectónicos y épocas que han sido analizados en detalle para reconstruir su evolución arquitectónica y cronológica. A partir de los resultados obtenidos se propone un análisis arquitectónico de esta práctica de construir sobre lo construido según diferentes criterios, que ha permitido determinar cómo evolucionaron los edificios que llegaron a su configuración final tras varias superposiciones, establecer las principales variables que determinan su evolución arquitectónica y profundizar en las técnicas constructivas empleadas y en las razones económicas y simbólicas. Además, se ha experimentado la aplicación de las técnicas de levantamiento digital al estudio de las subestructuras, realizando tomas de datos in situ en la subestructura de la Acrópolis de la Blanca (Petén, Guatemala) y en la subestructura del Palacio del Gobernador de Uxmal (Yucatán, México). El análisis de los resultados obtenidos a lo largo de diferentes campañas de levantamiento ha llevado a la formulación y a la propuesta de unas líneas guías para la documentación digital de las subestructuras en la arquitectura maya. / [CAT] L'arquitectura és un dels testimonis artístics més rellevants de la civilització maia i la seua investigació és, per tant, fonamental per a l'avanç en el coneixement d'aquesta cultura, doncs en ella es reflecteixen els coneixements científics i tècnics dels antics maies, així com altres aspectes relacionats amb la cosmovisió o l'organització del poder. La superposició d'edificis d'èpoques diferents és una de les característiques més singulars d'aquesta arquitectura, doncs els maies tenien un sentit simbòlic de la construcció i quan havien de construir un nou edifici el situaven directament sobre un preexistent, aprofitant el volum per alçar una estructura major i deixant l'edifici previ omplert i clausurat. Aconseguiren així construir edificis cada vegada més monumentals, caracteritzats per una història constructiva molt complexa. En l'àrea maia es conserven encara nombrosos edificis que han arribat a la seua configuració final després de diverses superposicions. Aquesta pràctica de construir sobre allò ja construït ha permès en molts casos que edificis d'èpoques antigues es conserven intactes en el interior dels basaments, el que representa una gran oportunitat per a la investigació arqueològica. Aquests edificis previs que romanen inclosos en el volums dels posteriors superposats es coneixen amb es nom de "subestructures". L'estudi d'aquests conjunts arquitectònics però és una operació molt complexa, sobretot a l'hora de posar en un sistema de referència comú les diferents subestructures per a comprendre les interaccions entre elles, desenvolupar estudis comparatius i difondre els resultats de la investigació al gran públic. Esta qüestió representa hui un repte que no és possible enfrontar només amb les tècniques de documentació i representació tradicionals. L'avanç de les tecnologies d'alçament digital pot permetre en aquest cas aconseguir un alt nivell de precisió de les estructures existents i preexistents, així com obtenir recursos gràfics de gran utilitat per a la representació i la difusió de la història constructiva dels edificis maies. Aquesta investigació aborda l'estudi d'aquesta pràctica de construir sobre allò ja construït en l'arquitectura maia des d'un punt de vista arquitectònic i proposa una metodologia de documentació per a l'anàlisi de les subestructures mitjançant tècniques d'alçament digital. La informació obtinguda del treball de camp, complementada amb la de les fonts bibliogràfiques, ha permès obtindré un corpus d'edificis que han arribat a la seua configuració final després de diverses superposicions i que conserven al interior una o més subestructures. Entre d'aquests s'han seleccionat deu casos d'estudi de diferents àrees geogràfiques, estils arquitectònics i èpoques que han sigut analitzats en detall per a reconstruir la seua evolució arquitectònica i cronològica. A partir dels resultats obtinguts es proposa una anàlisi arquitectònica d'aquesta pràctica de construir sobre allò ja construït segons diferents criteris, que ha permès determinar com evolucionaren els edificis que arribaren a la seua configuració final després de diverses superposicions, establir les principals variables que determinen la seua evolució arquitectònica i aprofundir en les tècniques constructives emprades i en les raons econòmiques i simbòliques. A més, s'ha experimentat l'aplicació de les tècniques d'alçament digital a l'estudi de les subestructures, realitzant preses de dades in situ en la subestructura de l'Acròpolis de La Blanca (Petén, Guatemala) i en la subestructura del Palau del Governador d'Uxmal (Yucatán, Mèxic). L'anàlisi dels resultats obtinguts al llarg de les diverses campanyes d'alçament ha portat a la formulació i a la proposta d'unes línies guia per a la documentació de les subestructures en l'arquitectura maia. / [EN] The architecture of the Maya reflects both their scientific and technological knowledge, as well as aspects related to their cosmovision and power structures, and is generally considered one of the greatest artistic achievements of this ancient civilization. Therefore, research on Maya built heritage is crucial to gain a deeper understanding of this ancient culture. Superimposition of buildings from different periods is a unique characteristic of this architecture. The Maya had a symbolic approach to construction as they often built new structures directly over the existing ones, previously filled and closed, using their volume to achieve larger buildings. Through this process, they erected monumental buildings with complex construction histories. In the Maya area there are still a great number of buildings that reached their final configuration through different superimpositions. This "building upon the built" practice permitted many ancient structures to be preserved integrally inside the volume of the superimposed buildings, which today offers a great opportunity for archaeological research. Earlier buildings that remain within the newer superimposed ones are called "subestructuras" in Spanish. The documentation and study of these architectural complexes is often an intricate process, since it is necessary to introduce the vestiges of several superimposed buildings into a common reference system in order to show interactions, develop comparative studies and disseminate the results. This is a challenge that cannot be met by traditional documentation and representation techniques alone. In these cases, digital survey technologies contribute to the production of a highly accurate record of existing and pre-existing structures, as well as graphic resources that may be helpful for representing and disseminating the Maya construction sequences. The main purposes of this study are to examine this "building upon the built" practice in Maya architecture with an architectural approach, and propose a methodology for digitally documenting the previous buildings that remain hidden inside the newer superimposed ones. Based on the information obtained from fieldwork and bibliographical research, we compiled a corpus of buildings that achieved their final configuration after several superimpositions and contain one or more previous buildings. Then, we selected ten case studies from different geographical areas, architectural styles, and time periods, and analysed them in detail to reconstruct their architectural and chronological evolution. Based on the results obtained, and according to ad hoc established criteria, an architectural analysis of this "building upon the built" practice is provided, which allows to determine how the buildings reached their final configuration, the variables of their architectural evolution, the construction techniques used, and the economic and symbolic aspects involved. Furthermore, we tested the application of digital survey techniques to the study of the earlier buildings by collecting data in the Acropolis of La Blanca (Petén, Guatemala) and the Palace of the Governor Palace at Uxmal (Yucatan, Mexico). After analysing the results obtained, we propose guidelines for the digital documentation of Maya buildings that remained hidden due to one or more superimpositions. / Montuori, R. (2022). La práctica de construir sobre lo construido en la arquitectura maya [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190816

[ES] La tierra ha constituido uno de los materiales constructivos de mayor antigüedad y presencia en las sociedades del pasado, dada su elevada disponibilidad en el entorno, sencilla obtención y transformación. Durante los diferentes periodos históricos, el desarrollo de técnicas constructivas como las mixtas, el amasado, el adobe o la tapia, ha respondido a tradiciones y culturas constructivas específicas que, en base a la experimentación, suponen un perfeccionamiento en su ejecución en aras de mejorar las propiedades mecánicas y físicas, así como dar una respuesta personalizada a los agentes de degradación. Por ello, se trata de construcciones capaces de arrojar datos de gran relevancia en la caracterización de estas sociedades, su delimitación territorial, migraciones, contactos o formas de vida; pero también de constituir herramientas para su transmisión al gran público mediante el reconocimiento físico y visual de las mismas. En los años recientes, la construcción con tierra de la antigüedad ha suscitado un interés renovado en el ámbito académico, debido al atesoramiento de dicha información en tanto a las técnicas constructivas; y en el de conservación, dadas las contradicciones experimentadas en la prolongación de su vida útil, reducción del mantenimiento derivado del desuso y retención de valores de autenticidad. Sin embargo, son numerosos los factores que amenazan y dificultan la preservación de estos vestigios, al tratarse de una arquitectura desprovista de sus sistemas de protección tradicionales, con un encaje y funcionalidad limitada en la sociedad actual, y una comprometida valoración del material, asociado a connotaciones negativas y a la pobreza constructiva. El objetivo de la presente tesis es abordar el panorama peninsular en este marco, atendiendo a los contextos de mayor fragilidad y priorizando la arquitectura de tierra doméstica, productiva y funeraria adscrita a los periodos prehistórico, protohistórico, romano o, en menor medida, medieval. De esta forma, identificar, por una parte, una muestra representativa de casos de estudio con vestigios conservados in situ, y generar una base de datos tanto de origen bibliográfico (estudio de técnicas constructivas), como con información actualizada (estado de conservación y transformación actual), a través de la toma de los mismos en visitas de campo. Por otra, proponer una metodología de evaluación que represente los principales factores de peligrosidad en la dimensión natural (sismo, inundación, desertificación y precipitación), social y antrópica, en aras de establecer, por comparación y cruce de datos institucionales, grados de vulnerabilidad y riesgo que favorezcan la prevención y planificación de estrategias de conservación. / [CA] La terra ha constituït un dels materials constructius de major antiguitat i presència en les societats del passat, d'acord amb la seua elevada disponibilitat en l'entorn, senzilla obtenció i transformació. En els diferents períodes històrics, el desenvolupament de tècniques constructives com les mixtes, la paret de mà, els tovots o la tàpia, ha respost a tradicions i cultures constructives específiques que, atesa l'experimentació, suposen un perfeccionament en la seua execució a fi de millorar les propietats mecàniques i físiques, així com donar una resposta personalitzada als agents de degradació. Per això, es tracta de construccions capaces de llançar dades de gran rellevància en la caracterització d'aquestes societats, la seua delimitació territorial, migracions, contactes o formes de vida; però també de constituir eines per a la seua transmissió al gran públic mitjançant el reconeixement físic i visual. En els últims anys, la construcció amb terra de l'antiguitat ha suscitat un interés renovat en l'àmbit acadèmic, a causa del tresorejament d'aquesta informació en tant a les tècniques constructives; i en el de conservació, d'acord amb les contradiccions experimentades en la prolongació de la seua vida útil, reducció del manteniment derivat del desús i retenció de valors d'autenticitat. No obstant això, són nombrosos els factors que amenacen i dificulten la preservació d'aquests vestigis, en tractar-se d'una arquitectura desproveïda dels seus sistemes de protecció tradicionals, amb un encaix i funcionalitat limitada en la societat actual, i una compromesa valoració del material, associat a connotacions negatives i a la pobresa constructiva. L'objectiu de la present tesi és abordar el panorama peninsular en aquest marc, atesos els contextos de major fragilitat i prioritzant l'arquitectura de terra domèstica, productiva i funerària adscrita als períodes prehistòric, protohistòric, romà o, en menor mesura, medieval. D'aquesta manera, identificar, d'una banda, una mostra representativa de casos d'estudi amb vestigis conservats in situ, i generar una base de dades tant d'origen bibliogràfic (estudi de tècniques constructives), com amb informació actualitzada (estat de conservació i transformació actual), a través de la recollida d'aquests en visites de camp. Per una altra, proposar una metodologia d'avaluació que represente els principals factors de perillositat en la dimensió natural (sisme, inundació, desertificació i precipitació), social i antròpica, a fi d'establir, per comparació i encreuament de dades institucionals, graus de vulnerabilitat i risc que afavorisquen la prevenció i planificació d'estratègies de conservació. / [EN] Earth has been one of the oldest and most widely used building materials in past societies, given its high availability in the environment, ease of production and transformation. Throughout different historical periods, the development of construction techniques such as wattle and daub, cob, adobe, and rammed earth has been influenced by specific construction traditions and cultures. Through experimentation, these techniques have been refined to improve their mechanical and physical properties, as well as to provide personalised responses to degradation. Consequently, these constructions yield significant data for the characterization of these societies, their territorial boundaries, migrations, contacts, and ways of living. They also serve as tools for public dissemination through their physical and visual recognition. In recent years, ancient earth construction has sparked renewed interest in the academic and conservation fields. The accumulation of knowledge regarding these construction techniques and the challenges experienced in extending their lifespan, reducing maintenance resulting from disuse, while preserving their authenticity values, have contributed to this interest. However, numerous factors threaten and complicate the preservation of these remnants, as they lack traditional protective systems, have limited fit and functionality in today's society, and are associated with negative connotations and poor construction quality. The objective of this thesis is to address the situation on the Iberian Peninsula within this circumstances, focusing on contexts of greater fragility and prioritizing domestic, productive, and funerary earthen architecture from prehistoric, protohistoric, Roman, and to a lesser extent, medieval periods. The aim is twofold: first, to identify a representative sample of case studies with preserved remains in situ and generate a database from both bibliographic sources (study of construction techniques) and updated information (current state of conservation and transformation) through field visits and data collection. Second, to propose an evaluation methodology that encompasses the main factors of natural (earthquakes, flooding, desertification, and precipitation), social, and anthropic hazards. By comparing and cross-referencing institutional data, this methodology aims to establish degrees of vulnerability and risk that facilitate prevention and conservation planning strategies. / Gracias al Ministerio de Ciencia e Innovación, por financiar la presente tesis en el Centro de Investigación en Arquitectura, Patrimonio y Gestión para el Desarrollo Sostenible de la Universitat Politècnica de València, así como las estancias de índole internacional y nacional durante los años de desarrollo. / Manzano Fernández, S. (2023). Arquitectura de tierra en yacimientos arqueológicos de la Península Ibérica: estudio de riesgos naturales, sociales y antrópicos y estrategias de conservación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/197994

[ES] La arquitectura de tierra desempeña un papel crucial en la historia de España. Este tipo de patrimonio constructivo ha acompañado de manera significativa la vida de las comunidades humanas a lo largo del tiempo, como evidencia su extensa y rica presencia en todo el territorio del país. Sin embargo, en los últimos ciento cincuenta años, el vínculo entre las comunidades humanas y la arquitectura tradicional ha experimentado en general una erosión gradual y significativa, como resultado de los profundos cambios sociales, económicos y tecnológicos del país. Estos cambios han impulsado nuevas formas de construir y habitar que han relegado progresivamente a las técnicas tradicionales a un segundo plano. De manera que la arquitectura de tierra, ha sido severamente afectada y desacreditada en muchas ocasiones, por una parte considerable de la sociedad, repercutiendo así de forma significativa tanto en su preservación como en su promoción. El abandono generalizado al que se enfrentan tanto los edificios como las técnicas de construcción de tierra también impacta negativamente en la apreciación, la comprensión y la salvaguardia de la sabiduría constructiva que subyace en ellas. La disminución en su uso, junto con los citados prejuicios sociales, influyen de manera sustancial en diversos aspectos, a través de los cuales se gestiona la arquitectura y que, a su vez, desempeñan un papel fundamental en su conservación, aplicación y promoción. Este trabajo aspira a analizar la situación de desventaja actual y su impacto específico en la conservación de la arquitectura tradicional de tierra en España. El objetivo es identificar estrategias de mitigación coherentes y apropiadas. Esta meta se logra a través de tres principales operaciones: en una fase introductoria y preliminar, la investigación plantea la existencia de un riesgo social para la arquitectura y define dicho riesgo de forma exhaustiva. A partir de esta definición, se establecen las bases metodológicas para el análisis. Éste se centra en tres dimensiones temáticas principales: la caracterización de la arquitectura, la situación de la población y del contexto territorial, y las medidas generales dirigidas a la salvaguardia, puesta en valor y fomento del patrimonio arquitectónico. Definido el marco metodológico apropiado, el trabajo avanza y se aplica directamente al territorio español. Tras reflexionar sobre las características demográficas del país y los contextos relevantes para la conservación de la arquitectura tradicional, en la investigación se realiza un análisis del territorio nacional y autonómico. Esta operación proporciona una comprensión del estado general de la situación e identifica algunos aspectos de interés, como problemas o buenas prácticas. En base a los resultados obtenidos, se seleccionan algunos casos de estudio a nivel municipal, y se aplica nuevamente el método de análisis desarrollado para comprender la situación a pequeña escala y observar así el funcionamiento de ciertas situaciones y estrategias. Tras esta última etapa del análisis territorial, se reflexiona sobre los resultados alcanzados y se resumen tanto los problemas, como los aspectos y fenómenos positivos identificados. Así mismo, se evalúa cómo las distintas acciones analizadas dentro de la dimensión tres, influyen en la conservación de la arquitectura de tierra. Más en concreto, se reflexiona tanto sobre sus necesidades como sobre el efecto de las acciones e iniciativas analizadas, llegando a proponer algunas líneas estratégicas que se podrían implementar para mejorar la situación. A partir de estas directrices, se seleccionan y analizan cuatro casos de estudio internacionales que han puesto efectivamente en marcha algunos de los ejes estratégicos estudiados. A modo de conclusión del trabajo, se evalúa el posible impacto de la aplicación de dichos ejes en los ámbitos de estudio de la investigación y se cierra el estudio, con un cuadro sinóptico de las acciones localizadas y formuladas. / [CA] L'arquitectura de terra exercix un paper crucial en la història d'Espanya. Este tipus de patrimoni constructiu ha acompanyat de manera significativa la vida de les comunitats humanes al llarg del temps, com a evidència la seua extensa i rica presència en tot el territori del país. No obstant això, en els últims cent cinquanta anys, el vincle entre les comunitats humanes i l'arquitectura tradicional ha experimentat en general una erosió gradual i significativa, com a resultat dels profunds canvis socials, econòmics i tecnològics del país. Estos canvis han impulsat noves maneres de construir i habitar que han relegat progressivament a les tècniques tradicionals a un segon pla. De manera que l'arquitectura de terra, ha sigut severament afectada i desacreditada en moltes ocasions, d'una banda considerable de la societat, repercutint així de manera significativa tant en la seua preservació com en la seua promoció. L'abandó generalitzat al qual s'enfronten tant els edificis com les tècniques de construcció de terra també impacta negativament en l'apreciació, la comprensió i la salvaguarda de la saviesa constructiva que subjau en elles. La disminució en el seu ús, juntament amb els citats prejuís socials, influïxen de manera substancial en diversos aspectes, a través dels quals es gestiona l'arquitectura i que, al seu torn, exercixen un paper fonamental en la seua conservació, aplicació i promoció. Este treball aspira a analitzar la situació de desavantatge actual i el seu impacte específic en la conservació de l'arquitectura tradicional de terra a Espanya. L'objectiu és identificar estratègies de mitigació coherents i apropiades. Esta meta s'aconseguix a través de tres principals operacions: en una fase introductòria i preliminar, la investigació planteja l'existència d'un risc social per a l'arquitectura i definix este risc de manera exhaustiva. A partir d'esta definició, s'establixen les bases metodològiques per a l'anàlisi. Este se centra en tres dimensions temàtiques principals: la caracterització de l'arquitectura, la situació de la població i del context territorial, i les mesures generals dirigides a la salvaguarda, posada en valor i foment del patrimoni arquitectònic. Definit el marc metodològic apropiat, el treball avança i s'aplica directament al territori espanyol. Després de reflexionar sobre les característiques demogràfiques del país i els contextos rellevants per a la conservació de l'arquitectura tradicional, en la investigació es realitza una anàlisi del territori nacional i autonòmic. Esta operació proporciona una comprensió de l'estat general de la situació i identifica alguns aspectes d'interés, com a criticitats o bones pràctiques. Sobre la base dels resultats obtinguts, se seleccionen diversos casos d'estudi a nivell municipal, i s'aplica novament el mètode d'anàlisi desenvolupada per a comprendre la situació a petita escala i observar així el funcionament d'unes certes situacions i estratègies. Després d'esta última etapa de l'anàlisi territorial, es reflexiona sobre els resultats aconseguits i es resumixen tant les criticitats, com els aspectes i fenòmens positius identificats. Així mateix, s'avalua com les diferents accions analitzades dins de la dimensió tres, influïxen en la conservació de l'arquitectura de terra. Més en concret, es reflexiona tant sobre les seues necessitats com sobre l'efecte de les accions i iniciatives analitzades, arribant a proposar algunes línies estratègiques que es podrien implementar per a millorar la situació. A partir d'estes directrius, se seleccionen i analitzen quatre casos d'estudi internacionals que han posat efectivament en marxa alguns dels eixos estratègics estudiats. A mode de conclusió del treball, s'avalua el possible impacte de l'aplicació d'estos eixos en els àmbits d'estudi de la investigació i es tanca l'estudi, amb un quadre sinòptic de les accions localitzades i formulades. / [EN] Earthen architecture plays a crucial role in the history of Spain. This type of constructive heritage has been a part of human communities over time, as evidenced by its extensive and rich presence throughout the country's territory. However, in the last hundred and fifty years, the connection between human communities and traditional architecture has gradually eroded due to the country's significant social, economic, and technological changes. New building and inhabiting methods have been developed, which have relegated traditional techniques to a secondary position. This has led to traditional earth architecture being discredited by a considerable portion of society, significantly impacting its preservation and promotion. The widespread abandonment of buildings and earth construction techniques has negatively affected the underlying knowledge's appreciation, understanding, and safeguarding. The decrease in their use, coupled with social prejudices, has substantially impacted various aspects related to architecture, such as its conservation, application, and promotion. As a result, it plays a fundamental role in its conservation, application, and promotion. This project aims to examine the current disadvantage situation and its specific impact on preserving traditional earthen architecture in Spain. The objective is to identify coherent and appropriate mitigation strategies. This goal is achieved through three primary operations: in an introductory and preliminary phase, the research posits the existence of a social risk for architecture and exhaustively defines this risk. Based on this definition, methodological foundations for the analysis are established. This analysis focuses on three main thematic dimensions: the characterization of architecture, the situation of the population and the territorial context, and general measures aimed at the safeguarding, enhancement, and promotion of architectural heritage. Once the appropriate methodological framework is defined, the work progresses and directly applies to the Spanish territory. After reflecting on the demographic characteristics of the country and the relevant contexts for conserving traditional architecture, the research analyses the national and regional territory. This operation provides an understanding of the overall state of the situation and identifies some points of interest, such as critical issues or best practices. Based on the results obtained, several case studies are selected at the municipal level, and the developed analysis method is applied again to comprehend the situation on a smaller scale, observing the functioning of certain situations and strategies. After this final stage of territorial analysis, the results are reflected upon, summarising both critical issues and positive aspects and phenomena identified. Likewise, an evaluation is conducted on how the various actions analysed within dimension three influence the conservation of earthen architecture. Specifically, a reflection on their needs is carried out, and the effect of the analysed actions and initiatives is analysed, leading to the proposal of some strategic guidelines that could be implemented to improve the situation. Based on these guidelines, four international case studies effectively implementing some of the studied strategic axes are selected and analysed. As a conclusion to the work, the possible impact of applying these axes in the research study areas is evaluated, and the study is concluded with a synoptic table of the localised and formulated actions. / Caruso, M. (2024). Vulnerabilidad frente a cuestiones socioculturales de la arquitectura de tierra tradicional. Análisis de las herramientas de gestión, protección y puesta en valor en el territorio español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206986