Les études sur le patrimoine architectural bénéficient aujourd'hui de nombreuses méthodes numériques qui ouvrent de nouvelles perspectives pour la conservation, l'analyse et le partage des connaissances, en particulier sur les sites complexes. Ces nouveaux outils se banalisent aujourd'hui, mais à quel point sont-ils désormais nécessaires voire indispensables pour les études architecturales et archéologiques ? Comment s'inscrivent-ils dans les différentes étapes du travail ?Nous aborderons ces questions principalement à propos de deux terrains d'expérimentation : le site de Saint-Syméon-le-stylite en Syrie et l'abbaye de Saint-Michel de Cuxa en France. La méthodologie mise en œuvre pour l'analyse et la restitution des élévations se fonde sur les outils et techniques numériques d'acquisition et de gestion d'information tridimensionnelle et sur leur mise en relation avec les problématiques archéologiques pour construire un dialogue entre ces deux domaines. A partir de cette réflexion, nous avons élaboré un protocole de travail à l'échelle de l'étude monographique d'un édifice spécifique du site de Saint-Syméon « La Résidence ».Cette recherche s'appuie sur une combinaison de plusieurs outils numériques appliquées à l'édifice en vue de son analyse et en les utilisant comme instrument privilégié d'aide à la réflexion archéologique, et non comme une fin en soi.La principale contribution de cette thèse porte sur la méthodologie de l'intégration de ces outils à l'approche archéologique. Cette approche met en valeur plusieurs axes, le dynamisme et l'interactivité du travail, le contexte interdisciplinaire et collectif, l'objectif de la documentation et la diffusion. / Nowadays, the heritage architectural studies benefit of the contributions of diverse digital methods and open new perspectives for the conservation, the analyses and the knowledge sharing especially on complex sites. Those new tools and techniques have become common and very useful presently, but how much they become common or indispensable for architectural and archeological studies? How do they fit into the different phases of the research work?We will discuss these principal questions by working mainly on two experimented sites, the site of Saint-Simeon the stylite in Syria and the abbey of Saint-Michel de Cuxa in France. The methodology used for the analysis and the elevation restoration is based on the digital tools and acquisition techniques and of three-dimensional information management and also on their setting relation with archaeological issues to build a dialogue between these two domains. Based on this reflection, we have developed a work protocol in scale of monographic study of a specific building in Saint Simeon site “the Residence”. This research is based on a combination of digital tools applied on this building for its analysis and by using them as a privileged instrument to support archaeological reflection, not an end in itself.The main contribution of this thesis focuses on the methodology and the ethics of the use of 3D digital service in archaeological approach, from the filed acquisition till the restitution representations. This approach highlights several axes, dynamism and interactivity of the work, the multidisciplinary and the collectivity context, the objective of documentation and diffusion.

[ES] Los ocho siglos de dominio de la cultura islámica en la Península Ibérica motivaron la proliferación de un extenso patrimonio cultural, arquitectónico y artístico. En este contexto, nació el arte mudéjar como una fusión de estilos dada la convivencia entre distintas culturas. Siendo las torres alminares-mudéjares aragonesas el fiel reflejo de este tipo de arquitectura, éstas constituyen el objeto de estudio del presente trabajo. En este sentido, el marco geográfico de la tesis abarca el territorio de la antigua Marca Superior de Al-Andalus, que incluye los valles de los ríos Ebro, Jalón, Jiloca y afluentes, como centros neurálgicos de la esencia del mudéjar (con sus torres como máximo exponente). La inquietud por investigar acerca de la evolución histórico-constructiva de dichas torres nace de su peculiar arquitectura, producto de la síntesis entre Oriente y Occidente. Asimismo, la escasa presencia de documentación de la época unida a los estudios que se han venido realizando hasta el momento, genera todavía una serie de carencias en el conocimiento de dichas torres, especialmente en lo referente a su origen. Por tanto, resulta conveniente abordar dichas necesidades aportando un nuevo enfoque al estudio de su evolución histórico-constructiva. Para ello, se establece una metodología de levantamiento digital (específica para elementos con tipología de torre), mediante la aplicación de las técnicas de fotogrametría y escáner láser, como herramientas de apoyo a la lectura de sus fábricas. El gran potencial a nivel gráfico que ofrecen los resultados obtenidos (modelos tridimensionales hiperrealistas texturizados, con alta precisión geométrica y muy buena definición), permite profundizar en el conocimiento de estas torres. Dichos resultados de la investigación, resultan eficaces y cuentan con el rigor científico adecuado para la posterior formulación de una hipótesis sobre el alminar original, del que procede la torre objeto de estudio, y que se podría extrapolar al resto de torres. / [CA] Els huit segles de domini de la cultura islàmica en la Península Ibèrica van motivar la proliferació d'un extens patrimoni cultural, arquitectònic i artístic. En aquest context, va nàixer l'art mudèjar com una fusió d'estils donada la convivència entre diferents cultures. Sent les torres minarets-mudèjars aragoneses el fidel reflex d'aquesta mena d'arquitectura, aquestes constitueixen l'objecte d'estudi del present treball. En aquest sentit, el marc geogràfic de la tesi comprén el territori de l'antiga Marca Superior d'Al-Andalus, que inclou les valls dels rius Ebro, Jalón, Jiloca i afluents, com a centres neuràlgics de l'essència del mudèjar (amb les seues torres com a màxim exponent). La inquietud per investigar sobre l'evolució històric-constructiva d'aquestes torres naix de la seua peculiar arquitectura, producte de la síntesi entre Orient i Occident. Així mateix, l'escassa presència de documentació de l'època unida als estudis que s'han realitzat fins al moment, genera encara una sèrie de mancances en el coneixement d'aquestes torres, especialment referent al seu origen. Per tant, resulta convenient abordar aquestes necessitats aportant un nou enfocament a l'estudi de la seua evolució històric-constructiva. Per a això, s'estableix una metodologia d'alçament digital (específica per a elements amb tipologia de torre), mitjançant l'aplicació de les tècniques de fotogrametria i escàner làser, com a eines de suport a la lectura de les seues fàbriques. El gran potencial a nivell gràfic que ofereixen els resultats obtinguts (models tridimensionals hiperrealistes texturizados, amb alta precisió geomètrica i molt bona definició), permet aprofundir en el coneixement d'aquestes torres. Aquests resultats de la investigació, resulten eficaces i compten amb el rigor científic adequat per a la posterior formulació d'una hipòtesi sobre el minaret original, del qual procedeix la torre objecte d'estudi, i que es podria extrapolar a la resta de torres. / [EN] The eight centuries of Islamic culture in Iberian Peninsula led to the proliferation of an extensive cultural, architectural and artistic heritage. In this context, Mudejar art was born as a fusion of styles due to the coexistence of different cultures. Aragonese minaret-Mudejar towers are a faithful reflection of this type of architecture, and are the object of study of this work. In this sense, thesis' geographical framework covers the territory of ancient Marca Superior of Al-Andalus, which includes the river valleys of Ebro, Jalón, Jiloca and tributaries, as nerve centres of the essence of Mudejar architecture (with its towers as its maximum exponent). The interest in researching the historical-constructive evolution of these towers stems from their peculiar architecture, a product of the synthesis between East and West. Likewise, the scarce documentation of that period, together with different studies that have been carried out up to now, still generate a series of deficiencies in the knowledge of these towers, especially with regard to their origin. It is therefore advisable to address these needs by providing a new approach to the study of their historical-constructive evolution. For this purpose, a digital survey methodology is established (specifically for tower typology elements), using photogrammetry (SfM) and laser scanner techniques as tools to support the reading of their walls. A great graphic potential offered by the results obtained (reality-based 3D models, with high geometric precision and optimal definition), allows us to deepen our knowledge of these towers. These research results are effective and have an appropriate scientific rigour for the subsequent formulation of a hypothesis about the original minaret, from which the tower under study originates, and which could be extrapolated to the rest of the towers. / Molina Sánchez, S. (2022). Alminares mudéjares de la marca superior. Nueva aproximación a su evolución histórica. El caso de la torre de San Pablo en Zaragoza [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/188135 / TESIS

[ES] La arquitectura es uno de los testimonios artísticos más relevantes de la civilización maya y su investigación es, por tanto, fundamental para el avance en el conocimiento de esta cultura, pues en ella se reflejan los conocimientos científicos y técnicos de los antiguos mayas, así como otros aspectos relacionados con la cosmovisión o la organización del poder. La superposición de edificios de épocas distintas es una de las características más singulares de esta arquitectura, pues los mayas tenían un sentido simbólico de la construcción y cuando tenían que construir un edificio nuevo lo situaban directamente sobre uno preexistente, aprovechando su volumen para levantar una estructura mayor y dejando el edificio previo rellenado y clausurado. Lograron de esta manera construir edificios cada vez más monumentales, caracterizados por una historia constructiva muy compleja. En el área maya permanecen todavía numerosos edificios que han llegado a su configuración final a través de varias superposiciones. Esta práctica de construir sobre lo construido ha permitido en muchos casos que edificios de épocas antiguas se conserven intactos en el interior de los basamentos, lo que representa una gran oportunidad para la investigación arqueológica. Estos edificios previos que permanecen incluidos en el volumen de los posteriores superpuestos se conocen con el nombre de "subestructuras". Sin embargo, el estudio de estos conjuntos arquitectónicos es una operación muy compleja, sobre todo a la hora de poner en un sistema de referencia común las distintas subestructuras para comprender las interacciones entre ellas, desarrollar estudios comparativos y difundir los resultados de la investigación al gran público. Esta cuestión representa hoy un reto que no es posible afrontar solo con las técnicas de documentación y representación tradicionales. El avance de las tecnologías de levantamiento digital puede permitir en este caso lograr un registro con un alto nivel de precisión de las estructuras existentes y preexistentes, así como obtener recursos gráficos de gran utilidad para la representación y la difusión de la historia constructiva de los edificios mayas. Esta investigación aborda el estudio de esta práctica de construir sobre lo construido en la arquitectura maya desde un punto de vista arquitectónico y propone una metodología de documentación para el análisis de las subestructuras mediante técnicas de levantamiento digital. La información obtenida del trabajo de campo, complementada con la de las fuentes bibliográficas, ha permitido obtener un corpus de edificios que han llegado a su configuración final tras varias superposiciones y que conservan en su interior una o más subestructuras. Entre estos se han seleccionado diez casos de estudio de diferentes áreas geográficas, estilos arquitectónicos y épocas que han sido analizados en detalle para reconstruir su evolución arquitectónica y cronológica. A partir de los resultados obtenidos se propone un análisis arquitectónico de esta práctica de construir sobre lo construido según diferentes criterios, que ha permitido determinar cómo evolucionaron los edificios que llegaron a su configuración final tras varias superposiciones, establecer las principales variables que determinan su evolución arquitectónica y profundizar en las técnicas constructivas empleadas y en las razones económicas y simbólicas. Además, se ha experimentado la aplicación de las técnicas de levantamiento digital al estudio de las subestructuras, realizando tomas de datos in situ en la subestructura de la Acrópolis de la Blanca (Petén, Guatemala) y en la subestructura del Palacio del Gobernador de Uxmal (Yucatán, México). El análisis de los resultados obtenidos a lo largo de diferentes campañas de levantamiento ha llevado a la formulación y a la propuesta de unas líneas guías para la documentación digital de las subestructuras en la arquitectura maya. / [CAT] L'arquitectura és un dels testimonis artístics més rellevants de la civilització maia i la seua investigació és, per tant, fonamental per a l'avanç en el coneixement d'aquesta cultura, doncs en ella es reflecteixen els coneixements científics i tècnics dels antics maies, així com altres aspectes relacionats amb la cosmovisió o l'organització del poder. La superposició d'edificis d'èpoques diferents és una de les característiques més singulars d'aquesta arquitectura, doncs els maies tenien un sentit simbòlic de la construcció i quan havien de construir un nou edifici el situaven directament sobre un preexistent, aprofitant el volum per alçar una estructura major i deixant l'edifici previ omplert i clausurat. Aconseguiren així construir edificis cada vegada més monumentals, caracteritzats per una història constructiva molt complexa. En l'àrea maia es conserven encara nombrosos edificis que han arribat a la seua configuració final després de diverses superposicions. Aquesta pràctica de construir sobre allò ja construït ha permès en molts casos que edificis d'èpoques antigues es conserven intactes en el interior dels basaments, el que representa una gran oportunitat per a la investigació arqueològica. Aquests edificis previs que romanen inclosos en el volums dels posteriors superposats es coneixen amb es nom de "subestructures". L'estudi d'aquests conjunts arquitectònics però és una operació molt complexa, sobretot a l'hora de posar en un sistema de referència comú les diferents subestructures per a comprendre les interaccions entre elles, desenvolupar estudis comparatius i difondre els resultats de la investigació al gran públic. Esta qüestió representa hui un repte que no és possible enfrontar només amb les tècniques de documentació i representació tradicionals. L'avanç de les tecnologies d'alçament digital pot permetre en aquest cas aconseguir un alt nivell de precisió de les estructures existents i preexistents, així com obtenir recursos gràfics de gran utilitat per a la representació i la difusió de la història constructiva dels edificis maies. Aquesta investigació aborda l'estudi d'aquesta pràctica de construir sobre allò ja construït en l'arquitectura maia des d'un punt de vista arquitectònic i proposa una metodologia de documentació per a l'anàlisi de les subestructures mitjançant tècniques d'alçament digital. La informació obtinguda del treball de camp, complementada amb la de les fonts bibliogràfiques, ha permès obtindré un corpus d'edificis que han arribat a la seua configuració final després de diverses superposicions i que conserven al interior una o més subestructures. Entre d'aquests s'han seleccionat deu casos d'estudi de diferents àrees geogràfiques, estils arquitectònics i èpoques que han sigut analitzats en detall per a reconstruir la seua evolució arquitectònica i cronològica. A partir dels resultats obtinguts es proposa una anàlisi arquitectònica d'aquesta pràctica de construir sobre allò ja construït segons diferents criteris, que ha permès determinar com evolucionaren els edificis que arribaren a la seua configuració final després de diverses superposicions, establir les principals variables que determinen la seua evolució arquitectònica i aprofundir en les tècniques constructives emprades i en les raons econòmiques i simbòliques. A més, s'ha experimentat l'aplicació de les tècniques d'alçament digital a l'estudi de les subestructures, realitzant preses de dades in situ en la subestructura de l'Acròpolis de La Blanca (Petén, Guatemala) i en la subestructura del Palau del Governador d'Uxmal (Yucatán, Mèxic). L'anàlisi dels resultats obtinguts al llarg de les diverses campanyes d'alçament ha portat a la formulació i a la proposta d'unes línies guia per a la documentació de les subestructures en l'arquitectura maia. / [EN] The architecture of the Maya reflects both their scientific and technological knowledge, as well as aspects related to their cosmovision and power structures, and is generally considered one of the greatest artistic achievements of this ancient civilization. Therefore, research on Maya built heritage is crucial to gain a deeper understanding of this ancient culture. Superimposition of buildings from different periods is a unique characteristic of this architecture. The Maya had a symbolic approach to construction as they often built new structures directly over the existing ones, previously filled and closed, using their volume to achieve larger buildings. Through this process, they erected monumental buildings with complex construction histories. In the Maya area there are still a great number of buildings that reached their final configuration through different superimpositions. This "building upon the built" practice permitted many ancient structures to be preserved integrally inside the volume of the superimposed buildings, which today offers a great opportunity for archaeological research. Earlier buildings that remain within the newer superimposed ones are called "subestructuras" in Spanish. The documentation and study of these architectural complexes is often an intricate process, since it is necessary to introduce the vestiges of several superimposed buildings into a common reference system in order to show interactions, develop comparative studies and disseminate the results. This is a challenge that cannot be met by traditional documentation and representation techniques alone. In these cases, digital survey technologies contribute to the production of a highly accurate record of existing and pre-existing structures, as well as graphic resources that may be helpful for representing and disseminating the Maya construction sequences. The main purposes of this study are to examine this "building upon the built" practice in Maya architecture with an architectural approach, and propose a methodology for digitally documenting the previous buildings that remain hidden inside the newer superimposed ones. Based on the information obtained from fieldwork and bibliographical research, we compiled a corpus of buildings that achieved their final configuration after several superimpositions and contain one or more previous buildings. Then, we selected ten case studies from different geographical areas, architectural styles, and time periods, and analysed them in detail to reconstruct their architectural and chronological evolution. Based on the results obtained, and according to ad hoc established criteria, an architectural analysis of this "building upon the built" practice is provided, which allows to determine how the buildings reached their final configuration, the variables of their architectural evolution, the construction techniques used, and the economic and symbolic aspects involved. Furthermore, we tested the application of digital survey techniques to the study of the earlier buildings by collecting data in the Acropolis of La Blanca (Petén, Guatemala) and the Palace of the Governor Palace at Uxmal (Yucatan, Mexico). After analysing the results obtained, we propose guidelines for the digital documentation of Maya buildings that remained hidden due to one or more superimpositions. / Montuori, R. (2022). La práctica de construir sobre lo construido en la arquitectura maya [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190816