No description available.

MONTEIRO, Francisco das Chagas Dias. O Instituto de Medicina Preventiva (IMEP) : uma história do ensino da medicina preventiva na Universidade Federal do Ceará . 1997. 153 f. Dissertação (Mestrado em Saúde Pública ) - Universidade Federal do Ceará. Faculdade de Medicina, Fortaleza, 1997. / Submitted by denise santos (denise.santos@ufc.br) on 2013-12-17T12:07:55Z No. of bitstreams: 1 1997_dis_fcdmonteiro.pdf: 25928602 bytes, checksum: 92b0cd42685afb158a6f63fac0472de5 (MD5) / Approved for entry into archive by denise santos(denise.santos@ufc.br) on 2013-12-17T12:10:22Z (GMT) No. of bitstreams: 1 1997_dis_fcdmonteiro.pdf: 25928602 bytes, checksum: 92b0cd42685afb158a6f63fac0472de5 (MD5) / Made available in DSpace on 2013-12-17T12:10:22Z (GMT). No. of bitstreams: 1 1997_dis_fcdmonteiro.pdf: 25928602 bytes, checksum: 92b0cd42685afb158a6f63fac0472de5 (MD5) Previous issue date: 1997 / Abre-se este trabalho com uma poesia homenageando o Dr. Joaquim Eduardo de Alencar, como lutador pioneiro e resistente em defesa da liberdade e da saúde pública. Na introdução, faz-se breve relato sobre a vida do autor, continua-se falando sobre a motivação da pesquisa, o seu contexto, a importância de se resgatar a memória do IMEP, citam-se os procedimentos de pesquisas. No capítulo 1, trata, genérica, resumidamente e num esboço cronológico, das ações de saúde desenvolvidas no Brasil e no Ceará. Procura-se conceituar e situar os movimentos da Reforma Sanitária, Medicina Social, Integral, Preventiva e Comunitária, dentro da realidade do ensino médico e no final tenta-se mostrar, a partir de um estudo feito pelo PESES (Programa de Estudos Sócio- Econômicos em Saúde), órgão criado por convênio entre a Fundação Oswaldo Cruz (FIOCRUZ) e a Financiadora de Estudos e Projetos (FINEP), como se deu a evolução da chamada "ideologia preventivista" e a criação dos Departamentos de Medicina Preventiva nas Universidades, para poder se comparar com o IMEP e com o "novo modelo de atenção a saúde da família", proposto para o Ceará (ANDRADE, et al.,1995) e para todo o país (BRASIL, 1997a). No capítulo 2, chega-se finalmente a experiência do IMEP, objetivo principal da tese, em que se trabalha na sua história e nas suas realizações e propostas. Propostas, hoje reproduzidas evolutivamente, com outros nomes mas com o mesmo espírito, com a mesma formulação. Algumas deveriam ser repensadas e inclusive, retornarem a idéia original, por mais correta e abrangente. No capítulo final, se faz uma análise da atual política de saúde do país e seus reflexos no Estado do Ceará, e, pretensiosamente, quer se propor o renascimento de trabalhos semelhantes à experiência do IMEP, fazendo-se a sua comparação no contexto atual.

Orientadores : Marilisa Berti de Azevedo Barros, Elizabeth de Leone Monteiro Smeke / Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Ciencias Medicas / Made available in DSpace on 2018-07-14T02:46:09Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Garcia_MariaAliceAmorim_M.pdf: 5968335 bytes, checksum: 2449c87b2084fd39a845ac81d8c6459a (MD5) Previous issue date: 1991 / Resumo: Trata-se da análise das práticas e concepções que embasam a A. P. S. na Reforma Sanitária brasileira tendo por referencial as teorias do Estado e de sua intervenção através das Políticas Sociais, sob a ótica do conflito e das contradições decorrentes da luta de classes. Buscando-se a compreensão das especificidades político-ideológicas destas práticas de saúde enfatizou-se as relações estabelecidas historicamente entre a Clínica e a Epidemiologia, enquanto disciplinas explicativas e norteadoras das ações relativas ao processo saúde-doença. Discute-se a emergência da APS determinante de novas articulações entre práticas e saberes e relações entre Indivíduo-Sociedade-Homem-Natureza constituintes, por sua vez, de determinados espaços que possibilitariam o surgimento de sujeitos sociais e a construção de um novo paradigma para a saúde baseado nas categorias Vida, Saúde e Cura. / Mestrado / Mestre em Saude Coletiva

Objetivo: Conocer la predisposición de la limitación de tratamientos de soporte vital (LTSV) al ingreso en las unidades de cuidados intensivos (UCI), y en base a qué criterios se decide la LTSV y si estas decisiones se relacionan con factores estructurales de los hospitales encuestados. Diseño: Estudio descriptivo multicéntrico. En 2010 enviamos una encuesta a 90 hospitales dirigida a recoger la práctica habitual de la LTSV al ingreso. Ámbito: UCI nacionales. Intervención: Encuesta de opinión. Variables de interés principales: Tipo de titularidad del hospital, número de camas hospitalarias, de UCI y de semicríticos, disponibilidad habitual de camas de UCI, utilización de criterios restrictivos de ingreso, utilización de criterios de LTSV ya al ingreso, y tipo de criterio utilizado para decidir LTSV. Resultados: Han participado 39 hospitales, en los que el ingreso de pacientes con LTSV es una práctica común (94,9%). La LTSV se decide mayoritariamente por: la presencia de una enfermedad crónica severa previa (92,3%), el respeto a las voluntades anticipadas del paciente (97,4%), la limitación funcional previa (84,6%), y la futilidad cualitativa (84,6%). Conclusiones: El ingreso en la UCI de pacientes con LTSV es una práctica que está generalizada en nuestros hospitales. La LTSV se basa en la futilidad fisiológica desde una posición médica objetiva, pero también atendiendo a implicaciones éticas y morales basadas en futilidad cualitativa.

La coexistència de múltiples factors de risc cardiovascular com la síndrome metabòlica, l¿obesitat abdominal, la dislipèmia i la resistència a la insulina, determinen l¿aparició de la disfunció endotelial, primer esdeveniment existent en la patogènia de l¿aterosclerosi. Els canvis terapèutics de l¿estil de vida fan referència a realitzar una alimentació equilibrada variada i suficient, fer activitat física de forma habitual i no fumar. Aquests factors han demostrar ser el pilar terapèutic per la prevenció de la malaltia cardiovascular i pel maneig clínic dels factors de risc cardiovasculars o malaltia cardiovascular establerta. Diverses evidències científiques suggereixen que els canvis terapèutics de l¿estil de vida poden millorar la funció de les artèries. La tonometria arterial perifèrica (PAT) és una tècnica novedosa i no invasiva que permet la valoració de la funció endotelial de la petita artèria a nivell clínic. La hipòtesi d¿aquest treball es centra en que els canvis terapèutics de l¿estil de vida, l¿alimentació i l¿activitat física, poden millorar la funció endotelial de la petita artèria. Els objectius principals del treball han sigut estudiar la relació entre un patró de consum alimentari alt en hidrats de carboni i baix en greix i proteïna, sobre la funció endotelial de petita artèria en comparació amb un patró de consum baix en hidrats de carboni i ric en greix i proteïna. També, es va estudiar si l¿augment en el consum de greixos poliinsaturats omega-3 de cadena llarga tenia una repercussió clínica sobre el valor de la funció endotelial de petita artèria, biomarcadors de funció endotelial i biomarcadors d¿inflamació. Finalment, es va estudiar l¿efecte de l¿activitat física de baixa intensitat, caminar dos hores a la setmana, sobre la funció endotelial de petita artèria, l¿estrès oxidatiu, el percentatge de greix abdominal i la freqüència cardíaca. Metodologia emprada i conclusions més rellevants: Per dur a terme la valoració clínica es van reclutar pacients amb risc cardiovascular (CV), se¿ls hi va realitzar el test de la funció endotelial per PAT i es van obtenir mostres sanguínies per l¿anàlisi dels biomarcadors circulants endotelials, d¿inflamació i d¿oxidació lipídica. Els resultats més significatius d¿aquest treball van ser que un patró de consum ric en carbohidrats, baix en proteïnes i en greixos es relaciona de forma beneficiosa amb la funció endotelial de petita artèria, especialment en aquells pacients amb alteracions metabòliques com la diabetis tipus 2, la síndrome metabòlica o l¿obesitat abdominal. També es va observar que, aquells individus que després d¿un any de seguiment havien augmentat el consum de greixos poliinsaturats omega-3 de cadena llarga, tenien una millor funció endotelial de petita artèria, probablement degut l¿efecte sinèrgic d¿aquests tipus de greixos sobre la inflamació (disminució de TNF-¿) augment de les partícules de colesterol HDL i disminució de biomarcadors de disfunció endotelial (VCAM-1, ICAM-1 sE-selectina). Per últim, els nivells baixos d¿activitat física (caminar 2h/setmana) es van relacionar amb una millora significativa de la funció endotelial de petita artèria, millora de l¿estrès oxidatiu i de la freqüència cardíaca en un grup de dones post menopàusiques amb sobrepés o obesitat. Segons els resultats obtinguts, podem concloure que un patró de consum ric en hidrats de carboni, baix en greix i proteína millora la funció endotelial de petita artèria. Tot i que els greixos alimentaris puguin tenir un comportament aterògen, l¿augment en el consum d¿un cert tipus de greixos com són els greixos poliinsaturats omega-3 de cadena llarga en pacients amb risc cardiovascular moderat milloren la funció endotelial de petita artèria. L¿activitat física és una estratègia efectiva per la millora de la funció endotelial de petita artèria. Els nostres resultats recolzen el paper del PAT en la valoració clínica de la funció endotelial. Contribucions i coneixaments nous que aporta la Tesi: La prinicpal contribució cinetífica d'aquesta tesi és la demostració experimental de l'efecte beneficiòs que tenen els canvis terapèutics de l'estil de vida sobre la funció endotelial de petita artèria. Fins a l'actualitat existeix una ampli ventall d'estudis que relacionen els canvis terapèutics de l'estil de vida, l'alimentació, activitat física o tabaquisme sobre el risc cardiovascular global i la funció endotelial, però els resultats d'aquesta tesi evidencien l'efecte d'aquests sobre l'endoteli de les artèries petites. Aquestes observacions tenen especial rellevancia, ja que la disfunció endotelial de les artèries petites s'ha relacionat amb la rigidesa arterial i l'augment de la pressió arterial, la disfunció del teixit adipòs, o la circulació del cervell. Resultats de la Investigació: Negative effect of a low-carbohydrate, high-protein, high-fat diet on small peripheral artery reactivity in patients with increased cardiovascular risk Jordi Merino, Richard Kones, Raimon Ferré, Núria Plana, Josefa Girona, Gemma Aragonés, Daiana Ibarretxe, Mercedes Heras and Luis Masana British journal of Nutrition 2013 109 1241-1247 Long-chain n-3PUFA consumption improves small peripheral artery function in patients at increased cardiovascular risk Jordi Merino, Aleix Sala-Vila, Richard Kones, Raimon Ferre, Núria Plan, Josefa Girona, Daiana Ibarretxe, Mercedes Heras, Emilio Ros, Lluís Masana. Submitted Journal Lipid Research Even low physical activity levels improve vascular function in overweight and obese postmenopausal women Jordi Merino, Raimon Ferré Josefa Girona, Dolors Aguas, Anna Cabré, Núria Plana, Angels Vinuesa, Daiana Ibarretxe, Josep Basora, Carme Buixadera and Lluís Masana Menopause 2013 20

Memoria para optar al título de Periodista / Nuestra sociedad tiene bien definidos un número de mecanismos estandarizados mediante los cuales una enfermedad puede sanar. Por ejemplo, si tenemos una pequeña molestia en el hígado, lo más frecuente es intentar equilibrar la dieta o soslayarlo hasta que la molestia se transforme en dolor o en algún síntoma análogo, que resulte un impedimento para la vida cotidiana. Entonces, nos asustamos y acudimos al doctor. Frecuentemente de no muy buenas migas, el especialista permanecerá largamente en silencio, nos pedirá realizarnos algunos exámenes y nos aconsejará evitar algunas prácticas, como ingerir productos grasos o realizar actividad física. Pasado un par de días, luego de analizar los exámenes, el médico nos recetará medicamentos que compraremos en la farmacia y los incorporaremos a nuestro tratamiento. Al cabo de algunos días, generalmente antes de lo estipulado por el especialista, nos sentiremos mejor y pensaremos que ya no tiene sentido seguir con el tratamiento. Volveremos pues a nuestra vida cotidiana como si nada hubiese pasado, a menos que el problema vuelva.

No description available.

No description available.

Dissertação apresentada para obtenção do grau de Mestre em Engenharia Electrotécnica e de Computadores, na Faculdade de Engenharia da Universidade do Porto, sob a orientação do Prof. Doutor Joaquim Pontes Marques de Sá

Dissertação apresentada para obtenção do grau de Mestre em Engenharia Electrotécnica e de Computadores, na Faculdade de Engenharia da Universidade do Porto, sob a orientação do Prof. Doutor J. P. Marques de Sá