El presente trabajo tiene por finalidad exhibir la técnica artesanal japonesa de cultivo de plantas decorativas para interiores, el proyecto de negocio llamado “Kokenatur”, demostrara la viabilidad, económica y financiera de la venta de estos artículos con un horizonte de evaluación de 5 años. Kokenatur será la primera en implementar un proceso en donde cada cliente armen su Kokedama a través de la web de acuerdo con sus necesidades y ocasiones. El público objetivo estará conformado por hombres y mujeres entre 25 y 55 años aproximadamente de la zona 7 de Lima Metropolitana con un nivel socioeconómico A, B y estilo de vida sofisticado. La difusión de la propuesta de negocio será a través de diversas plataformas digitales como Facebook e Instagram, página web, las cuales permitirán una mejor interacción con los clientes. Para la implementación del proyecto se estima una inversión de S/ 87,000 soles, la cual será financiada en un 50% con aporte de los 4 accionistas. La diferencia del 50% se realizará mediante un crédito. Finalmente, el análisis financiero nos arroja un Valor Actual Neto Económico (VANE) de S/ 5,616.7 soles y una Tasa Interna de Retorno Económico TIRE de 53.92% con un periodo de recuperación de 2 años. Además, se obtuvo un Valor Actual Neto Financiero (VANF) de S/ 62,619.26 soles y una Tasa Interna de Retorno Financiero (TIRF) de 94.68%% con un periodo de recuperación de 2 años, estos resultados respaldan la viabilidad del proyecto. / The purpose of this work is to showcase the Japanese artisan technique of growing decorative indoor plants, the business project called “Kokenatur”, will demonstrate the feasibility, economic growth and the financial sale of the items with an evaluation horizon of 5 years. Kokenatur will be the first to implement a process where each client can customize their Kokedama through the web according to their needs and occasions. The target audience will be made up of men and women between 25 and 55 years of age in Zone 7 of Metropolitan Lima with a socioeconomic level A, B and with a sophisticated lifestyle. The dissemination of the business proposal will be through various digital platforms such as Facebook and Instagram, website, which will allow a better interaction with customers. For the implementation of the project, an investment of S / 87,000 soles is estimated, which will be financed by 50% with input from the 4 shareholders. The 50% difference will be made by credit. Finally, the financial analysis gives us a Net Present Economic Value (VANE) of S / 5,616.7 soles and an Internal Rate of Economic Return TIRE of 53.92% with a recovery period of 2 years. In addition, a Net Financial Present Value (VANF) of S / 62,619.26 soles and an Internal Financial Return Rate (TIRF) of 94.68% were obtained with a recovery period of 2 years, these results support the viability of the project. / Trabajo de investigación

Savaiminiai dekoratyvūs augalai nėra labai plačiai auginami gėlynuose, nes dauguma jų nėra tokie išvaizdūs ir dekoratyvūs kaip įvežtiniai augalai. Tačiau savaiminių dekoratyviųjų augalų prisitaikymas prie mūsų gamtinių sąlygų, jų teigiamos savybės, dekoratyvumas leidžia juos auginti įvairiuose gėlynuose bei praplėsti gėlynų panaudojimą. Dėl vis besikeičiančio visuomenės požiūrio į aplinkos ekologinius veiksnius keičiasi ir veisiami želdiniai, tad tenka pripažinti, kad didžiojoje dalyje Pietų Lietuvos želdynuose nebeauginama arba labai mažai auginami savaiminiai dekoratyvūs augalai. Ir nykimo tendencija kasmet vis labiau didėja. Tikslas – įvertinti savaiminių žolinių dekoratyviųjų augalų paplitimą ir panaudojimo galimybes Pietų Lietuvos želdynuose. Įgyvendinant šio darbo tikslą buvo sprendžiami šie uždaviniai: ištirti savaiminių ir introdukuotų dekoratyvinių augalų rūšių įvairovę Pietų Lietuvos želdynuose, nustatyti dažniausiai želdynuose pasitaikančias augalų rūšis, įvertinti savaiminių dekoratyviųjų augalų paplitimo želdynuose ypatumus. Siekiant ištirti pietų Lietuvos želdynus tyrimas buvo atliekamas tokiose Pietų Lietuvos vietovėse: Alytaus mieste, Pivašiūnų miestelyje, Dusmenų miestelyje ir Dusmenėlių kaime. Buvo pasirinkta ištirti tokie objektai: vieši gėlynai (ištirti 10 gėlynų), sodybos (ištirti 15 sodybų), senosios kapinės (ištirti 10 kapaviečių), naujosios (ištirti 10 kapaviečių) ir mažo kaimelio kapinės (ištirti 10 kapaviečių). Iš viso buvo pasirinkta ištirti 55... [toliau žr. visą tekstą] / Native ornamental plants are rather rarely grown in flower gardens as most of them, though some of them are as nice as introduced ornamental plants. However, adaptability to local climatic conditions, their biological and ornamental characteristics make native ornamental plants possible to be grown in various flower gardens. Due to constant changes of point of wiew of the society to ecological problems, estimation of green plantations also changes. Unfortunately, in most South Lithuanian green plantations native ornamental plants are very rarely grown. They are on the verge of extinction in ornamental plantations. The aim was to estimate distribution of native ornamental plants and possibility of their using in South Lithuanian green plantations. To achieve the aim such tasks were solved: 1) to investigate the diversity of native ant introduced ornamental plants in South Lithuanian green plantations, 2) to reveal the most common native and introduced species of plants, 3) to estimate the peculiarities of usage of native ornamental plants in green plantations. The research was carried out in four localities of South Lithuania: Alytus, the towns of Pivašiūnai and Dusmenys and Dusmenėliai village. The following objects were selected for research: public flower gardens (10), housing estates (15), old graveyards (10), new graveyards (10), a graveyard of a little village (10 graves). Totally, 55 objects of green plantation were investigated. During investigation 95 species of... [to full text]

Aquesta tesi doctoral tracta de forma específica els programes decoratius amb motius vegetals en tipologies arquitectòniques de caràcter públic destinades al lleure en la ciutat de Barcelona. Cronològicament, la investigació es situa en el període del modernisme, comprès entre finals del segle XIX i començaments del XX. La recerca estableix un marc comparatiu amb París, la capital cultural i artística europea per excel•lència en què Barcelona pretenia veure’s reflectida. Es tracta d’un estudi amb caràcter interdisciplinari que interrelaciona art ornamental i botànica. En el context de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX es van anar desenvolupant determinades activitats relacionades amb les plantes i les flors: la Festa de l’arbre i les batalles de flors, a més d’altres festivitats efímeres. També un grup d’especialistes formaren la Societat Catalana d’Horticultura, tot emmirallant-se en el precedent francès de la Société Nationale d’Horticulture de France de París. Aquest tipus d’entitats desenvoluparen exposicions i concursos de plantes i flors, que més enllà de l’exhibició botànica, també van difondre l’art floral, tot incentivant la creació i l’exposició d’obres artístiques de temàtica vegetal. D’altra banda, l’ensenyament amb flors estava present des dels orígens a l’Escola de Llotja. Si en el segle XVIII les classes amb flors anaven enfocades a les composicions d’indianes, a partir de mitjans del segle XIX va evolucionar cap a la formació d’artistes ornamentals per al disseny de les arts aplicades i industrials, en què s’utilitzaven les flors naturals com a material docent. Entre els recursos de creació que disposaven els artífexs del modernisme per a la configuració dels programes decoratius, obtenen una rellevant importància els mètodes d’aplicació ornamental perquè ofereixen amplis repertoris d’il•lustracions de plantes i flors. Les arquitectures de l’oci en l’època del modernisme responen a sis tipologies arquitectòniques, com són els establiments per al menjar i el beure, les fondes i els hotels, els teatres, els espais de l’espectacle, els cinemes i els espais esportius. A partir d’aquests espais, s’ha configurant un mapa de l’oci de la Barcelona del 1900 en què s’estableixen tres nuclis: Ciutat Vella, Eixample i Paral•lel. Hi ha dos esdeveniments de l’arquitectura de l’oci que es presenten com a freqüents al llarg del modernisme, com són les noves construccions i paral•lelament les reformes d’espais predecessors. L’ornamentació de les arquitectures era signe de distinció i un reclam del bon gust per a captar a la clientela. Per aquest motiu, els propietaris competien per aconseguir els millors conjunts artístics del moment, contractant a arquitectes-decoradors, projectistes i artesans col•laboradors destacats de la fi-de-segle. Els programes decoratius amb ornamentació vegetal de les arquitectures de l’oci responen a dues clares tendències, per una banda el historicisme i l’eclecticisme i per l’altra el naturalisme-simbolisme versus Art Nouveau. La segona és la que obté una major rellevància. Els programes decoratius es confeccionen en funció de la confluència dels motius vegetals, aquests es poden fer més extensius quan la flora esdevé l’eix vertebrador o concentrats a partir de la distribució unitària i el detallisme. Quan la flora és l’ornament central pot arribar a la seva concepció de màxima esplendor, tot adoptant la forma estructural amb la simbiosi organicista a partir de simulacions d’arbres o la metamorfosi de les plomes de paó en tiges de fulles i flors. És en aquest punt quan l’ornamentació vol esdevenir natura en un sentit orgànic arquitectònic i escultòric quan es produeix una unitat com a resultat de la síntesis que proporcionava el significat simbòlic. Així mateix, hem identificat un conjunt de plantes i flors que formen part del mateix fenomen, representatiu i simbòlic. / This doctoral thesis deals specifically with the decorative programs containing vegetal motifs used in architectural typologies of public nature destined to leisure time in the city of Barcelona. The research is set chronologically in the period of Catalan modernism, which spans from the end of the 19th century to the beginning of the 20th. It lays down a comparative framework with Paris, the European cultural and artistic capital par excellence, in which Barcelona intended to be reflected. It is a research with an interdisciplinary character that interrelates ornamental art with botany. Within the context of Barcelona in the second half of the 19th century, activities related to plants were developed: the Tree Festival, flower battles and other ephemeral festivities. Looking at the French precedent of la Société Nationale d’Horticulture de France in Paris, a group of specialists founded la Societat Catalana d’Horticultura. On the other hand, from the mid-nineteenth century on, natural flowers were used in l’Escola de Llotja (Llotja School) as teaching material. The methods of ornamental application were another resource that the modernism architects had in order to configure the decorative programs. Leisure time architectures in the modernism time respond to six architectural typologies: establishments to eat and drink, boarding houses and hotels, theatres, entertainment spaces, cinemas and sport spaces. Taking these spaces as a starting point, a map from the leisure time of Barcelona in 1900 has been configured. It establishes three centres: Ciutat Vella, Eixample and Paral•lel. The decorative programs containing vegetal ornamentation used in the leisure time architectures reflect two tendencies: historicism-eclecticism and naturalism- symbolism versus Art Nouveau. When flora becomes the central ornament it can reach its conception of maximum magnificence taking the structural form by means of tree simulations or by the metamorphosis of peacock’s feathers into leaves and flowers’ stems. It is at this point when the ornamentation wants to become nature in an organic, architectural and sculptural sense, causing an ensemble as a result of the synthesis provided by the symbolic meaning. We have also identified a collection of plants from the ornamental programs.