• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 22
  • 1
  • Tagged with
  • 23
  • 23
  • 13
  • 7
  • 6
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

Trayectorias de la institucionalidad en cultura: del modelo participativo a la creación del ministerio (2013-2015)

Baeza Cabello, Claudia Andrea January 2015 (has links)
Magíster en Gestión y Políticas Públicas / El estudio de caso busca analizar los cambios en la institucionalidad cultural en Chile, desde la creación del Consejo Nacional de la Cultura y las Artes como primer organismo participativo encargado del diseño, ejecución y evaluación de las políticas culturales hacia la creación de un Ministerio de Cultura. El cambio de institucionalidad implica preguntarse por el fracaso de una experiencia inédita de institucionalidad participativa como el modelo que fue implementado en el Consejo Nacional de la Cultura y de las Artes. La relevancia del estudio se centra en describir por qué una entidad participativa no tuvo condiciones para responder a las necesidades del sector cultura, siendo necesaria la creación de una institución ministerial. El estudio analiza, desde la perspectiva del diseño de políticas públicas, el rol de los medios de comunicación y de los stakeholders en la discusión sobre la creación del Ministerio de Cultura. El análisis de este cambio se llevó a cabo a partir del rescate de la voz de los actores sociales y stakeholders del campo cultural. Se realizó un análisis de datos de medios de prensa utilizando la técnica de análisis de contenido cuantitativo, así como se efectuó un análisis documental de fuentes oficiales. Para el análisis de prensa se seleccionaron dos de los medios escritos más leídos: la Tercera (23%) y El Mercurio (17%) a nivel nacional. Además, se hizo un análisis de contenido cualitativo de actores, sobre la creación de este Ministerio, considerando especialmente la discusión parlamentaria sobre la creación del Ministerio de Cultura. Los resultados obtenidos de este análisis dan cuenta de la demanda del sector cultura de un Ministerio, se presenta en conjunto y en forma transversal a todos los actores. Como conclusión la creación de un Ministerio permite develar ante todo el fracaso del Consejo para responder a las necesidades del sector cultural, la existencia de una figura de tipo bottom up, no resistió el peso de la organización político administrativa tradicional. Además, fue posible observar resistencias a la creación del Ministerio, que se relacionan con los contenidos del proyecto, más que con la figura misma, que representa una institucionalidad top-down. Es decir, los actores cuestionan el proyecto en las áreas
22

Una mirada holística sobre los impactos de la intervención en el patrimonio cultural. El caso de La Luz de las Imágenes

Díaz Quintero, María del Carmen 14 April 2016 (has links)
[EN] In this research is tried to study the impact that intervention in the cultural heritage may have to improve the quality of life of citizens. It's been studied the case of La Luz de las Imágenes in a time when the European Union has considered the cultural heritage as a strategic tool to achieve a sustainable future for Europe. It has been used as a theoretical framework, a holistic view. They have established different areas in which heritage preservation can improve the economic, social, cultural and environmental development of towns and rural areas. They have also established relationships between each of them and checked how they are all closely related. Because of the holistic approach, they have used references from different disciplines that aloud to visualize the global benefits that can generate the intervention in the cultural heritage through projects in the Comunidad Valenciana by La Luz de las Imágenes. Empirical evidence has shown that the work of the Fundación La Luz de las Imágenes has had positive consequences not only in the preservation of cultural heritage but also in the attractive of the towns where the works have been done, in the creation of images, symbols end the sense of identity. There are also positive consequences in the creation of jobs and companies related with the culture, tourism and local craft. There is also an approximation of different types of audiences to history through the heritage and its knowledge. And all this, has favored the citizen participation with their heritage, reinforcing the sense of place, sense of belonging and social cohesion. / [ES] En esta investigación se aborda el estudio de los impactos que la intervención en el patrimonio cultural pueden tener para mejorar la calidad de vida de los ciudadanos aplicado al caso de la Fundación La Luz de las Imágenes, en un momento en el que la Unión Europea ha considerado al patrimonio cultural una herramienta estratégica como medio para conseguir un futuro sostenible para Europa. Se ha empleado, como marco teórico, una visión holística sobre los diferentes ámbitos en los que la utilización del patrimonio cultural puede modificar el desarrollo económico, social cultural y medioambiental de poblaciones y zonas rurales como resultado de la preservación de sus bienes, estableciendo las relaciones que pueden darse entre cada uno de ellos y comprobando cómo los efectos que genera en los ámbitos económico, cultural, social y medioambiental están íntimamente relacionados. Dado el enfoque holístico desarrollado, se han utilizado referencias de distintas disciplinas que permiten visualizar los beneficios globales que puede generar la intervención en el patrimonio cultural a través de los proyectos realizados en la Comunidad Valenciana por La Luz de las Imágenes. La evidencia empírica ha demostrado que el trabajo de la Fundación La Luz de las Imágenes ha tenido consecuencias positivas no solo en la conservación del patrimonio cultural, sino también en el atractivo de las poblaciones en las que ha actuado, en la creación de imágenes, símbolos y en el sentido de identidad. En la creación de empleo y de empresas relacionadas con la cultura, el turismo y la artesanía, en la aproximación de diferentes tipo de público a la historia a través del patrimonio cultural y su conocimiento y ha favorecido la participación de los ciudadanos para con su patrimonio reforzando el sentimiento de orgullo, pertenencia y cohesión social. / [CAT] En aquesta investigació s'aborda l'estudi dels impactes que la intervenció en el patrimoni cultural poden tenir per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans aplicat al cas de la Fundació La Llum de les Imatges, en un moment en el que la Unió Europea ha considerat el patrimoni cultural com una ferramenta estratègica per a aconseguir un futur sostenible per a Europa. S'ha emprat, com a marc teòric, una visió holística sobre els diferents àmbits en els que la utilització del patrimoni cultural pot modificar el desenvolupament econòmic, social, cultural y mediambiental de poblacions i zones rurals com a resultat de la preservació dels seus bens, establint les relacions que poden donar-se entre cadascun d'ells y comprovant com els efectes que genera en els àmbits econòmic, cultural, social y mediambiental estan íntimament lligats. Donat l'enfocament holístic desenvolupat, s'han utilitzat de referència de diferents disciplines que permeten visualitzar els beneficis globals que pot generar la intervenció en el patrimoni cultural a través dels projectes realitzats al Comunitat Valenciana per La Llum de les Imatges. La evidència empírica ha demostrat que el treball de La Fundació La Llum de les Imatges ha tingut conseqüències positives no solament en la conservació del patrimoni cultural, si no que també en el atractiu de les poblacions en les que ha actuat, en la creació d'imatges, símbols i en el sentit d'identitat. En la creació de treball i d'empreses relacionades amb la cultura, el turisme i l'artesania, en la aproximació de diferents tipus de públic a la història a través del patrimoni cultural i el seu coneixement i ha afavorit la participació del ciutadans amb el seu patrimoni reforçant el sentiment d'orgull, pertinència i cohesió social. / Díaz Quintero, MDC. (2016). Una mirada holística sobre los impactos de la intervención en el patrimonio cultural. El caso de La Luz de las Imágenes [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62529 / TESIS
23

Aproximación a la política cultural dominicana y su incidencia en el desarrollo de las artes. El caso de las bienales de artes visuales (1942-2015)

Ditrén Flores, María Elena 14 September 2023 (has links)
[ES] La presente investigación consiste en un estudio de la política cultural dominicana y su incidencia en el desarrollo de las artes visuales, partiendo del caso de la Bienal Nacional de Artes Visuales, en el período comprendido desde el año de su nacimiento (1942) hasta el 2015. Partimos de la hipótesis de que las políticas culturales asumidas por los diversos gobiernos, en el período histórico estudiado, han incidido en su desarrollo. El objetivo general de este estudio es analizar la evolución histórica de la política cultural dominicana y su nivel de repercusión en el proceso evolutivo de las artes visuales dominicanas, visto a través del caso de la Bienal Nacional de Artes Visuales. En ese sentido hemos investigado las principales acciones de la política cultural del estado que influyeron en el nacimiento y desarrollo de la Bienal Nacional de Artes Visuales; incluyendo el análisis histórico de la inversión estatal en el sector cultural, así como el contexto artístico dominicano, que incluye un análisis comparativo de las 28 ediciones estudiadas, con la intención de contribuir en la recuperación de la memoria histórico-visual del más importante evento oficial de las artes visuales de la República Dominicana. Aportando en la solución de uno de los principales problemas de los estudios culturales nacionales, consistente en la inexistencia y/o escasez, dispersión y desactualización de los datos y publicaciones alusivas al tema estudiado. Para alcanzar los objetivos propuestos empleamos fuentes documentales mixtas de carácter físico y virtuales: libros, catálogos y fuentes hemerográficas en bibliotecas y archivos del sector artístico-cultural, así como del sector legislativo, administrativo y financiero del gobierno. Esta tesis está estructurada en cinco capítulos que abordan inicialmente diferentes aspectos del marco conceptual y contextual, como los conceptos de cultura, política cultural y el contexto histórico-artístico del tema objeto de estudio. Asimismo, se compilaron en los subsiguientes capítulos datos e informaciones relevantes -actualmente dispersos- de cuestiones fundamentales de la historia y desarrollo de la Bienal, como una amplia cronología que incluye aspectos organizativos del evento; así como un amplio compendio de imágenes de las obras ganadoras en las 28 ediciones realizadas entre 1942 y el 2015. Concluyendo que la Bienal Nacional de Artes Visuales es el principal evento oficial de las artes visuales de la República Dominicana, que se ha ido constituyendo a través del tiempo en patrimonio tangible de la nación y en una plataforma y un espacio imprescindible para el posicionamiento, promoción, proyección y legitimación tanto de artistas como de movimientos, a partir de la incidencia desigual de la política cultural del estado en los diferentes períodos de gobierno abordados en esta investigación. / [CA] La present investigació consisteix en un estudi de la política cultural dominicana i la seua incidència en el desenvolupament de les arts visuals, partint del cas de la Biennal Nacional d'Arts Visuals, en el període comprés des de l'any del seu naixement (1942) fins al 2015. Partim de la hipòtesi que les polítiques culturals assumides pels diversos governs, en el període històric estudiat, han incidit en el seu desenvolupament. L'objectiu general d'aquest estudi és analitzar l'evolució històrica de la política cultural dominicana i el seu nivell de repercussió en el procés evolutiu de les arts visuals dominicanes, vist a través del cas de la Biennal Nacional d'Arts Visuals. En aqueix sentit hem investigat les principals accions de la política cultural de l'estat que van influir en el naixement i desenvolupament de la Biennal Nacional d'Arts Visuals; incloent l'anàlisi històrica de la inversió estatal en el sector cultural, així com el context artístic dominicà, que inclou una anàlisi comparativa de les 28 edicions estudiades, amb la intenció de contribuir en la recuperació de la memòria històric-visual del més important esdeveniment oficial de les arts visuals de la República Dominicana. Aportant en la solució d'un dels principals problemes dels estudis culturals nacionals, consistent en la inexistència i/o escassetat, dispersió i *desactualización de les dades i publicacions al·lusives al tema estudiat. Per a aconseguir els objectius proposats emprem fonts documentals mixtes de caràcter físic i virtuals: llibres, catàlegs i fonts hemerogràfiques en biblioteques i arxius del sector artístic-cultural, així com del sector legislatiu, administratiu i financer del govern. Aquesta tesi està estructurada en cinc capítols que aborden inicialment diferents aspectes del marc conceptual i contextual, com els conceptes de cultura, política cultural i el context historicoartístic del tema objecte d'estudi. Així mateix, es van compilar en els subsegüents capítols dades i informacions rellevants -actualment dispersos- de qüestions fonamentals de la història i desenvolupament de la Biennal, com una àmplia cronologia que inclou aspectes organitzatius de l'esdeveniment; així com un ampli compendi d'imatges de les obres guanyadores en les 28 edicions realitzades entre 1942 i el 2015. Concloent que la Biennal Nacional d'Arts Visuals és el principal esdeveniment oficial de les arts visuals de la República Dominicana, que s'ha anat constituint a través del temps en patrimoni tangible de la nació i en una plataforma i un espai imprescindible per al posicionament, promoció, projecció i legitimació tant d'artistes com de moviments, a partir de la incidència desigual de la política cultural de l'estat en els diferents períodes de govern abordats en aquesta investigació / [EN] The current investigation consists of a study of the Dominican political culture and its impact on the development of visual arts, based on the case of the National Biennial of Visual Arts and covering the period from the year of its birth in 1942 until 2015. We started from the hypothesis that the cultural policies adopted by the various governments, in the historical period studied, have influenced their development. The overall objective of this study is to analyse the historical evolution of Dominican political cultural policies and the level of repercussions it had on the evolutionary process of Dominican visual arts, using the National Biennial of Visual Arts as our study case. Thus, we have investigated the main actions of the state's cultural policies that influenced the birth and the development of the National Biennial of Visual Arts, including the historical analysis of state investments in the cultural sector as well as the Dominican artistic context which includes a comparative analysis of the 28 National Biennials done with the intention of contributing to the recovery of the historical and visual memory of the most important official event of visual arts in the Dominican Republic. This will contribute to solving one of the main problems of national cultural studies, i.e. the absence of and/or scarcity, dispersion and availability of outdated data and publications referring to the subject studied. To achieve the intended objectives, we have used a combination of both physical and virtual documentary sources: books, catalogues and newspaper sources from libraries and archives of the artistic-cultural sector, as well as sources from the government's legislative, administrative and financial sector. The study is structured into five chapters initially addressing different aspects of the conceptual and contextual framework, such as the concepts of culture, cultural policy and the historical-artistic context of the topic being studied. Similarly, in the subsequent chapters, relevant data and information - currently dispersed - on fundamental issues of the history and development of the Biennial were compiled, such as an extensive chronology that includes organisational aspects of the event as well as a wide compendium of images of the award winning works in the 28 editions which took place between 1942 and 2015. Our conclusion is that the National Biennial of Visual Arts is the main official event of Visual Arts of the Dominican Republic. Over time, it became a tangible national heritage and a platform and essential space for the positioning, the promotion, the projection and legitimization of both artists and artistic movements, based on the unequal incidence of the state's cultural policy during the different periods of government addressed by this study. / Ditrén Flores, ME. (2023). Aproximación a la política cultural dominicana y su incidencia en el desarrollo de las artes. El caso de las bienales de artes visuales (1942-2015) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196733

Page generated in 0.0683 seconds