No description available.

Existeix una acusada tendència en el món historiogràfic a presentar la dictadura de Primo de Rivera com un règim polític monolític i uniforme, amb un únic discurs, sense a penes escletxes. La hipòtesi central de la nostra investigació es fonamenta en la idea que la realitat fou molt distinta, ja que dins el mateix Directori cohabitaren plantejaments substancialment diferents, que provocaren discrepàncies serioses en el si del règim. L'esmentada hipòtesi la intentem demostrar partint de l'anàlisi d'un aspecte concret, però molt important, de la Dictadura que és el que fa referència al propòsit de Primo de Rivera, al nostre entendre fracassat, de fonamentar gran part del seu projecte polític en el fet de desenvolupar una intensa tasca propagandística quehavia de servir per transmetre una bona imatge del règim i per inculcar ideologia. El marc territorial investigat és el format per les comarques gironines, on convergeixen tres factors decisius que aporten elements que ajuden a explicar el fracàs del projecte de Primo de Rivera. El primer de caràcter més general, però igualment constatable en l'àmbit gironí, és el relatiu a la mateixa política de premsa del dictador, que es caracteritza per la seva poca definició i per la seva pèssima aplicació. Els dos següents, més específics, incideixen en l'existència de diferents maneres d'entendre la reforma de l'Estat dins el primoriverisme, i en les lluites intestines i localistes entre bàndols ambiciosos de poder. / There is a marked trend in the historical world to present the dictatorship of Primo de Rivera as a monolithic and uniform political system, with a single speech, barely cracks. The central hypothesis of our research is based on the idea that the reality was very different because in the same directory substantially different approach coexisted, which caused serious disagreements within the regime. We attempt to demonstrate the above hypothesis on the basis of the analysis of a very important specific aspect of the dictatorship that makes reference to the purpose of Primo de Rivera, failed in our opinion, to substantiate much of its political project in developping an intense propaganda, that was supposed to transmit a good image of the regime and to instill ideology. The geographical area investigated is Girona region, where three crucial converging factors help to explain the failure of the project Primo de Rivera. The first one, more general, but also verifiable in the Girona area, is the dictator's press polici, which is characterized by its short definition and its terrible application. The two following, more specific, impact on the existence of different ways of understanding the State reform within primoriverism, and the localist infighting between ambitious factions eager for power.

Cette thèse analyse comment la Dictature de Primo de Rivera (1923-1930) a créé un projet de formation professionnel technique-industriel qui a servi à moderniser l’économie du pays, au service d’une conception corporativede l’Etat. Pour la première fois, au travers les Décrets Royaux du Statut d’Enseignement Industriel de 1924 et du Statut de Formation Professionnelle de 1928, le nouveau gouvernement réalisé centralisait tous les canaux de formation industriel du jeune ouvrier et de la classe moyenne au moyen de la création des écoles élémentaires et supérieures du travail. L'État prétendait atteindre deux buts : la modernisation économique du pays et le maintien de la structure sociopolitique traditionnelle au moyen d’un discours et d’une organisation corporative. Au mème temps, cette thèse analyse comme avec l’arrivée de la Seconde République (1931-1936), le projet de Primo de Rivera de l’instruction technique de l’ouvrier n’a pas se développer comme le Statut de Formation Professionnelle l’avait prévu en 1928, car principalement son objectif était de favoriser l’alphabétisation du pays à l’intérieur des valeurs démocratiques et libérales / The present thesis analyzes how the Dictatorship of Primo of Rivera (1923-1930) created a project of industrial vocational training who was serving to modernize the economy of the country, to the service of a corporate conception of the State. For the first time, across the Statute of Industrial Education of 1924 and of the Statute of Vocational Training of 1928 the new government was centralizing all the channels of industrial formation of the working young person and of the middle class across the creation of the elementary and high industrial schools. The aims were: economic modernization of the country and to support the socio-political traditional structure by means of a speech and a corporate organization.At the same time, this thesis analyzes like with the arrival of the Second Republic (1931-1936), the corporate and economic sense of the industrial vocational training of the worker was relegated to a background. As what mainly was claimed it was to favor the literacy of the country inside the democratic and liberal values, the project of the dictatorship of the technical instruction of the worker could not be developped as the Statute of Vocational training had raised in 1928 / La presente tesis analiza como la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) creó un proyecto de formación profesional técnico-industrial que servía para modernizar la economía del país, al servicio de una concepción corporativa del Estado. Por primera vez, a través del Estatuto de Enseñanza Industrial de 1924 y del Estatuto de Formación Profesional de 1928 el nuevo gobierno centralizaba todos los canales de formación industrial del joven obrero y de la clase media a través de la creación de las escuelas elementales y superiores de trabajo. El objetivo era alcanzar dos fines: la modernización económica del país y mantener la estructura socio-política tradicional mediante un discurso y una organización corporativa. Al mismo tiempo, estudia como con la llegada de la Segunda República (1931-1936), el proyecto corporativo de la instrucción técnica del obrero no se pudo desarrollar tal como lo había planteado el Estatuto de Formación Profesional en 1928, ya que lo que mayormente se pretendía era favorecer la alfabetización del país dentro de los valores democráticos y liberales.