[ES] Esta tesis documenta el progreso hacia un modelo de aprendizaje de lenguas online. A pesar de las recientes innovaciones en el aprendizaje online, se necesita un conocimiento más profundo de lo que significa aprender online para poder garantizar que la experiencia del aprendizaje de lenguas sea mejor para todos. Los estudiantes a menudo se sienten abrumados con la tecnología a expensas de una pedagogía adecuada. Esta tesis explora la naturaleza de aprender una lengua online. El estudio investiga cómo los recientes avances tecnológicos han propiciado que el aprendizaje de una lengua se esté transformando, pasando de ser una actividad presencial a ser una actividad online. En el proceso de cambio a un entorno online, los profesores deben aprender nuevas formas de interactuar con los alumnos y compartir conocimientos. Esto significa que debemos volver a pensar cómo adquirirá el alumno las competencias lingüísticas. Esta tesis sostiene que analizar las opiniones de los estudiantes es un paso esencial hacia el diseño y desarrollo de un modelo de aprendizaje de idiomas online. La tesis comienza con la revisión de la literatura existente relacionada con el aprendizaje y la tecnología online (tecnologías multimedia, aprendizaje asistido por ordenador, la relación entre la lingüística de corpus y el aprendizaje de lenguas online, el uso de tecnologías móviles, el uso de juegos, la simulación y la realidad virtual, el impacto de las redes sociales). Para la metodología, hemos utilizado un diseño mixto cuasi experimental. Hemos recogido datos de varias fuentes y los hemos analizado para disponer de la información necesaria para así poder diseñar un modelo de aprendizaje de lenguas online. En primer lugar, se ha llevado a cabo una investigación inicial en el aula para descubrir y analizar algunas ideas básicas que los estudiantes tienen sobre el uso de herramientas para el aprendizaje de idiomas online. En segundo lugar, hemos examinado los contenidos y la estructura de los libros de texto electrónicos como representativos de una especie de paso intermedio hacia un curso de aprendizaje de idiomas online. En tercer lugar, hemos analizado Massive Open Online Courses. En cuarto lugar, ofrecemos un análisis sobre el diseño adecuado y apropiado de cuestionarios. A continuación, presentamos el razonamiento en el que basamos los tres cuestionarios utilizados en nuestra investigación. El primer cuestionario se centraba principalmente en el papel de Internet como herramienta de aprendizaje de idiomas. En el segundo cuestionario los alumnos tuvieron que evaluar sitios web para el aprendizaje de idiomas. En nuestro tercer cuestionario abordamos la cuestión de las actividades de aprendizaje de idiomas. El cuestionario pretendía descubrir las opiniones de los estudiantes sobre diferentes tipos de actividades de aprendizaje de idiomas, que iban desde actividades cortas, tradicionales, formales a actividades de mayor duración tipo proyecto. El Capítulo IV está dedicado principalmente a valorar los resultados del análisis de nuestra investigación inicial en el aula, el análisis de los libros de texto electrónicos y sus correspondientes plataformas online, el análisis de los MOOC para el aprendizaje de idiomas y el análisis de las respuestas de los alumnos a los tres cuestionarios. El Capítulo V presenta un modelo de aprendizaje de idiomas online. Esta investigación contribuye a mejorar la experiencia de aprendizaje de idiomas online al hacer explícitos los pasos que se deben seguir para desarrollar un curso de idiomas online impulsado por la pedagogía y fundamentado en las tecnologías más recientes. El modelo puede convertirse en una herramienta de toma de decisiones (una guía y lista de verificación para el diseño de cursos de idiomas online). Además, contribuye a la discusión sobre la mejor manera de integrar herramientas, tareas y aprendizaje de lenguas, una parte fundamental del proceso de apr / [CA] Esta tesi documenta el progrés cap a un model d'aprenentatge del llengües en línia. A pesar de les recents innovacions en l'aprenentatge en línia, és necessari un coneixement més profund del que significa aprendre en línia per tal de poder garantir que l'experiència de l'aprenentatge de llengües siga millor per a tots. Els estudiants sovint se senten desbordats davant la tecnologia a falta d'una pedagogia adequada. Esta tesi explora la naturalesa d'aprendre una llengua en línia. L'estudi investiga com els recents avanços tecnològics han propiciat que l'aprenentatge d'una llengua passe de ser una activitat presencial a ser una activitat en línia. En el procés de canvi a un entorn en línia, els professors han d'aprendre noves formes d'interactuar amb els alumnes i compartir coneixements. Açò significa que hem de tornar a pensar com adquirirà l'alumne les competències lingüístiques. Esta tesi sosté que una anàlisi de les opinions dels estudiants és un pas essencial cap al disseny i desenvolupament d'un model d'aprenentatge d'idiomes en línia. La tesi comença amb la revisió de la literatura existent relacionada amb l'aprenentatge i la tecnologia en línia (tecnologies multimèdia, aprenentatge assistit per ordinador, la relació entre la lingüística de corpus i l'aprenentatge de llengües en línia, l'ús de tecnologies mòbils, l'ús de jocs, la simulació i la realitat virtual, l'impacte de les xarxes socials). Per a la metodologia, s'ha usat un disseny mixt quasi experimental. S'han recollit dades de fonts diverses i les hem analitzat per tal de disposar de la informació necessària per poder dissenyar un model d'aprenentatge de llengües en línia. En primer lloc, hem dut a terme una investigació inicial en l'aula per tal de descobrir i analitzar algunes idees bàsiques que els estudiants tenen sobre l'ús de ferramentes per a l'aprenentatge d'idiomes en línia. En segon lloc, hem examinat els continguts i l'estructura dels llibres de text electrònics com representatius d'una espècie de pas intermedi cap a un curs d'aprenentatge d'idiomes en línia, ja que molts d'estos llibres de text vénen acompanyats d'una plataforma en línia. En tercer lloc, hem analitzat Massive Open Online Courses. En quart lloc, fem una anàlisi sobre quin és el disseny adequat per als qüestionaris. A continuació, presentem el raonament en què basem els tres qüestionaris emprats en la nostra investigació. El primer qüestionari se centrava principalment en el paper d'Internet com a ferramenta d'aprenentatge d'idiomes. En el segon qüestionari els alumnes havien d'avaluar llocs web per a l'aprenentatge d'idiomes. En el nostre tercer qüestionari abordàvem la qüestió de les activitats de l'aprenentatge d'idiomes. El qüestionari pretenia descobrir les opinions dels estudiants sobre diferents tipus d'activitats d'aprenentatge d'idiomes, que anaven des d'activitats curtes, tradicionals, formals a activitats de major duració tipus projecte. El Capítol IV està dedicat principalment a valorar els resultats de l'anàlisi de la nostra investigació inicial en l'aula, l'anàlisi dels llibres de text electrònics i les seues corresponents plataformes en línia, l'anàlisi dels MOOC per a l'aprenentatge d'idiomes i l'anàlisi de les respostes dels alumnes als tres qüestionaris. El Capítol V presenta un model d'aprenentatge d'idiomes en línia. Esta investigació contribueix a millorar l'experiència d'aprenentatge d'idiomes en línia en fer explícits els passos que s'han de seguir per a desenvolupar un curs d'idiomes en línia impulsat per la pedagogia i fonamentat en les tecnologies més recents. El model pot convertir-se en una ferramenta de presa de decisions (una guia i llista de verificació per al disseny de cursos d'idiomes en línia). A més a més, contribueix al debat sobre la millor forma d'integrar ferramentes, tasques i aprenentatge de llengües, una part fonamental del procés d'aprenentatge en lí / [EN] This thesis documents the progress towards a model of online language learning. Despite the recent innovations in online learning, greater in-depth knowledge of what it means to learn online is needed to ensure a better language learning experience for everyone. Learners are often overwhelmed with technology at the expense of proper pedagogy. This thesis explores the nature of learning a language online. My research investigates how recent technological advances have meant that learning a language is transforming from being a face-to-face classroom activity to an online activity. In the process of changing to an online environment, teachers are having to learn new ways of interacting with students and sharing knowledge. This means that we need to re-think how a learner is going to acquire a language. This thesis holds the view that an analysis of learner opinions is an essential step towards the design and development of a model of online language learning. The thesis begins by reviewing the existing literature related to online language learning and technology (multimedia technologies, computer assisted language learning, the relationship between corpus linguistics and online language learning, the use of mobile technologies, the use of gaming, simulation and virtual reality, the impact of social networking). For the methodology, we used a mixed quasi-experimental design. We collected data from various sources and analysed it to provide us with the necessary information to be able to design a model of online language learning. Firstly, we carried out some initial classroom research to discover and analyse some basic ideas that students have about the use of tools for online language learning. The objective of this initial classroom research was to try to become familiar with the type of tools they used and what language skills they thought they would develop with these tools. Secondly, we examined the contents and structure of e-textbooks as representative of a kind of halfway house to an online language learning course as many of these e-textbooks come accompanied by an online platform. Thirdly, we analysed Massive Open Online Courses: their impact on online learning and online language learning. Fourthly, we provide a discussion about appropriate and suitable questionnaire design. This includes discussion of the questionnaire design process. Then, we present the thinking behind the three questionnaires used in our research. The first questionnaire focussed mostly on the role of the internet as a language learning tool. It tried to elicit from students what they know about online learning in general and, more particularly, online language learning. Our second questionnaire was a questionnaire where students had to evaluate language learning websites. Our third questionnaire covered the issue of language learning activities, where the questionnaire aimed to discover student opinions about different kinds of language learning activities, which ranged from formal, traditional, short activities to longer project type activities. Chapter IV is mainly concerned with discussing results from the analysis of our initial classroom research, analysis of e-textbooks and their associated online platforms, analysis of MOOCs for language learning and analysis of learner responses to three questionnaires. Chapter V presents a model of online language learning. This research contributes to enhancing the online language learning experience by making explicit the steps that need to be taken to construct an online language course which is driven by pedagogy and informed by the latest technologies. The model can become a decision-making tool (a guide and checklist for designing online language courses). Furthermore, it contributes to the discussion of how best to combine tools, tasks and language acquisition, a fundamental part of the online learning process. / Galstyan Sargsyan, R. (2019). Towards the Development of an Effective Online Language Learning Model in a University Environment [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/117609

[ES] Paradigma: Entre el post-positivismo, cuyos hallazgos son probabilidades cuantitativas extraídos de las opiniones del alumnado, y el constructivismo, la realidad cualitativa se construye por interacción social, según las entrevistas en profundidad con el profesorado. Investigación mixta: Según los análisis de datos CUAL y CUAN, sus resultados y conclusiones. Posicionamiento: Ontológico, el investigador conoce la realidad de lo que pretende investigar, sobre una muestra de 17 IES públicos (provincia València), cuya reflexión sobre la E-A de la Tecnología, y los constructos que conforman la identidad STEM. Epistemológico, el investigador participa con conocimiento del hecho a investigar. Metodológico, el contraste de hipótesis y el refinamiento hermenéutico de los análisis CUAL y CUAN. La Teoría Fundamentada es la base del planteamiento CUAL, a través de entrevistas en profundidad y codificación abierta, axial y selectiva, de los temas a investigar: 1. Organización escolar y curricular; 2. Metodología PBL y sinergias STEM; 3. Multidisciplinariedad e interdisciplinariedad STEM; 4. Taxonomía de proyectos. Los datos cualitativos y sus resultados son tratados con Atlas.ti. La Teoría de Aprendizaje Cognitivo Social (SCT), y Teoría Cognitivo Social de Desarrollo de la Carrera (SCCT), son el planteamiento CUAN. El registro de datos CUAN, es a través del diseño de un cuestionario. El grupo "Juicio de expertos" validó estructura y contenido. Los datos y resultados CUAN, son tratados por estadística descriptiva e inferencial. La modelización de los aprendizajes, son tratados por ecuaciones estructurales (SEM). Objetivos: 1. Valorar la metodología por proyectos en un contexto de constantes cambios del currículo y de aprendizaje virtual. 2. Contrastar si el aprendizaje por competencias mejora la adquisición de conocimientos, habilidades y actitudes en un contexto de aprendizaje interdisciplinar. 3. Modelizar los aprendizajes SCT, SCCT, Multidisciplinar, Interdisciplinar y por Proyectos, mediante SEM. Obtención de datos: CUAL (grupos focales profesorado oct. 2019 - feb. 2020; expertos oct. 2019 - abril 2022). Participación 133 docentes (74H, 59M). Todas las sesiones fueron grabadas (audio 70 h). La transcripción audio-texto con AmberScript. CUAN (cuestionarios feb. 2020 - dic. 2020). Participación 1417 alumnos (537 chicas, 831 chicos, 49 errores). El diseño del cuestionario online con Question-Pro. La COVID'19 paralizó el proceso de obtención de datos desde marzo a nov. 2020. Capítulos: I: Introducción. II: Revisión del estado del arte. III: Marco teórico. IV: Metodología de la investigación. V: Análisis cualitativo. VI: Análisis cuantitativo. VII: Conclusiones generales. VIII: Referencias y Anexos. Conclusiones: 1. Currículo denso, rígido y fragmentado no favorece la adquisición de competencias. 2. Formación docente ágil, continua y arraigada a las necesidades. 3. Transición entre niveles educativos, predice la adquisición de competencias del alumnado y la satisfacción docente. 4. Continuidad de estudios no depende del género. No existen diferencias entre chicas y chicos por lo que aprenden, sino por la preferencia de estudios, metodologías aplicadas, expectativas de resultado, y distancia del IES a la metrópoli. 5. Sinergias son posibles, pero la organización de la jornada escolar dificulta compartir experiencias, innovar y divulgar conocimiento. 6. Aprendizaje por proyectos es eficiente y motivador, se aprende haciendo, experimentando soluciones a problemas reales. 7. Aprender buenas prácticas educativas, facilita la multidisciplinar. 8. Uso extensivo del aprendizaje virtual, entretiene más que crear contenido, y se pierde el saber hacer manual. 9. Satisfacción de los aprendizajes disminuye si no se sabe aplicarlos. 10. Dificultades de la interdisciplinariedad STEM, se superan después de un proceso multidisciplinariedad y no al revés. / [CA] Paradigma: Entre el postpositivisme, les troballes del qual són probabilitats quantitatives extrets de les opinions de l'alumnat, i el constructivisme, la realitat qualitativa es construeix per interacció social, segons les entrevistes en profunditat amb el professorat. Investigació mixta: Segons les anàlisis de dades QUAL i CUAN, els resultats i les conclusions. Posicionament: Ontològic, l'investigador coneix la realitat del que pretén investigar, sobre una mostra de 17 IES públics (província València), la reflexió dels quals sobre l'E-A de la Tecnologia, i els constructes que conformen la identitat STEM. Epistemològic, l'investigador participa amb coneixement del fet a investigar. Metodològic, el contrast d'hipòtesis i el refinament hermenèutic de les anàlisis QUAL i QUAN. La Teoria Fonamentada és la base del plantejament QUAL, mitjançant entrevistes en profunditat i codificació oberta, axial i selectiva, dels temes a investigar: 1. Organització escolar i curricular; 2. Metodologia PBL i sinergies STEM; 3. Multidisciplinarietat i interdisciplinarietat STEM; 4. Taxonomia de projectes. Les dades qualitatives i els seus resultats són tractats amb Atlas.ti. La Teoria d'Aprenentatge Cognitiu Social (SCT) i Teoria Cognitiu Social de Desenvolupament de la Carrera (SCCT) són el plantejament CUAN. El registre de dades CUAN és a través del disseny d'un qüestionari. El grup Judici d'experts va validar estructura i contingut. Les dades i resultats CUAN són tractats per estadística descriptiva i inferencial. La modelització dels aprenentatges són tractats per equacions estructurals (SEM). Objectius: 1. Valorar la metodologia per projectes en un context de canvis constants del currículum i d'aprenentatge virtual. 2. Contrastar si laprenentatge per competències millora ladquisició de coneixements, habilitats i actituds en un context daprenentatge interdisciplinari. 3. Modelitzar els aprenentatges SCT, SCCT, Multidisciplinar, Interdisciplinar i per Projectes, mitjançant SEM. Obtenció de dades: QUAL (grups focals professorat oct. 2019 - feb. 2020; experts oct. 2019 - abril 2022). Participació 133 docents (74H, 59M). Totes les sessions van ser gravades (àudio 70 h). La transcripció àudio-text amb AmberScript. QUAN (qüestionaris feb. 2020 - des. 2020). Participació 1417 alumnes (537 xiques, 831 xics, 49 errors). El disseny del qüestionari en línia amb Question-Pro. La COVID'19 va paralitzar el procés d'obtenció de dades des del març al nov. 2020. Capítols: I: Introducció. II: revisió de l'estat de l'art. III: Marc teòric. IV: Metodologia de la investigació. V: Anàlisi qualitativa. VI: Anàlisi quantitativa. VII: Conclusions generals. VIII: Referències i Annexos. Conclusions: 1. Currículum dens, rígid i fragmentat no afavoreix l'adquisició de competències. 2. Formació docent àgil, contínua i arrelada a les necessitats. 3. Transició entre nivells educatius, prediu l'adquisició de competències de l'alumnat i la satisfacció docent. 4. Continuïtat dels estudis no depèn del gènere. No hi ha diferències entre noies i nois pel que aprenen, sinó per la preferència d'estudis, metodologies aplicades, expectatives de resultat i distància de l'IES a la metròpoli. 5. Les sinèrgies són possibles, però l'organització de la jornada escolar dificulta compartir experiències, innovar i divulgar coneixement. 6. Aprenentatge per projectes és eficient i motivador, s'aprèn fent experimentant solucions a problemes reals. 7. Aprendre bones pràctiques educatives facilita la multidisciplinar. 8. Ús extensiu de l'aprenentatge virtual, entreté més que crear contingut, i es perd saber fer manual. 9. Satisfacció dels aprenentatges disminueix si no se sap aplicar-los. 10. Dificultats de la interdisciplinarietat STEM, se superen després d"un procés multidisciplinarietat i no al revés. / [EN] Paradigm: Between post-positivism, whose findings are quantitative probabilities extracted from the opinions of the students, and constructivism, qualitative reality is built by social interaction, according to in-depth interviews with teachers. Mixed research: According to the QUAL and QUAN data analyses, their results and conclusions. Positioning: Ontological, the researcher knows the reality of what he intends to investigate, on a sample of 17 public IES (Valencia province), whose reflection on the E-A of Technology, and the constructs that make up the STEM identity. Epistemological, the researcher participates with knowledge of the fact to be investigated. Methodology, the contrast of hypotheses and the hermeneutic refinement of the QUAL and QUAN analyses. The Grounded Theory is the basis of the QUAL approach, through in-depth interviews and open, axial and selective coding, of the topics to be investigated: 1. School and curricular organization; 2. PBL methodology and STEM synergies; 3. STEM multidisciplinarity and interdisciplinarity; 4. Taxonomy of projects. The qualitative data and its results are processed with Atlas.ti. Social Cognitive Learning Theory (SCT), and Social Cognitive Theory of Career Development (SCCT), are the QUAN approach. The CUAN data record is through the design of a questionnaire. The "Expert Judgment" group validated structure and content. The QUAN data and results are treated by descriptive and inferential statistics. The modeling of learning is treated by structural equations (SEM). Goals: 1. Evaluate the methodology by projects in a context of constant changes in the curriculum and virtual learning. 2. Test whether competency-based learning improves the acquisition of knowledge, skills and attitudes in an interdisciplinary learning context. 3. Model SCT, SCCT, Multidisciplinary, Interdisciplinary and Project learning, through SEM. Data collection: QUAL (teacher focus groups Oct. 2019 - Feb. 2020; experts Oct. 2019 - April 2022). Participation 133 teachers (74H, 59M). All sessions were recorded (audio 70 h). Audio-text transcription with AmberScript. QUAN (questionnaires Feb. 2020 - Dec. 2020). Participation 1417 students (537 girls, 831 boys, 49 errors). The design of the online questionnaire with Question-Pro. COVID'19 paralyzed the data collection process from March to Nov. 2020. Chapters: I. Introduction. II: Review of the state of the art. III: Theoretical framework. IV: Research methodology. V: Qualitative analysis. VI: Quantitative analysis. VII: General conclusions. VIII: References and Annexes. Conclusions: 1. Dense, rigid and fragmented curriculum does not favor the acquisition of skills. 2. Agile, continuous teacher training rooted in needs. 3. Transition between educational levels, predicts the acquisition of student skills and teacher satisfaction. 4. Continuity of studies does not depend on gender. There are no differences between girls and boys because of what they learn, but because of the preference of studies, applied methodologies, expectations of results, and distance from the IES to the metropolis. 5. Synergies are possible, but the organization of the school day makes it difficult to share experiences, innovate and disseminate knowledge. 6. Project-based learning is efficient and motivating, you learn by doing, experimenting with solutions to real problems. 7. Learning good educational practices facilitates multidisciplinary. 8. Extensive use of virtual learning, it entertains more than creating content, and manual know-how is lost. 9. Satisfaction of the learning decreases if one does not know how to apply it. 10. Difficulties of STEM interdisciplinarity are overcome after a multidisciplinary process and not the other way around. / Torres Barchino, E. (2023). Análisis y propuesta de mejora de la enseñanza de las tecnologías en la Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato: un enfoque desde el aprendizaje basado en proyectos (PBL) y la interdisciplinariedad de áreas STEM [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/199198