Finalitat:La recerca portada a terme s'insereix en el marc del paradigma de la complexitat, aportant elements per a la seva definició i la seva relació amb la ciència escolar, té per finalitat: - Avançar en l'avaluació de programes que orienten els processos d'ensenyament aprenentatge en la formació inicial de mestres, des de l'assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals, prenent com a referent el paradigma de la complexitat. - Definir orientacions que ajudin a dissenyar programes que afavoreixin els processos de modelització de l'alumnat cap als models conceptuals definits per les Ciències Experimentals des del paradigma de la complexitat. Marc teòricLa recerca realitzada es situa en el marc del paradigma de la complexitat. La seva consideració en l'educació científica es planteja com un possible camí que pot afavorir capacitat a la ciutadania per a pensar, sentir i actuar en una societat democràtica, global i complexa.El paradigma de la complexitat contempla un anar i tornar des del tot cap a les parts per a tornar al tot, establint un diàleg entre elements antagònics i escales. Constitueix una forma de situar-se davant dels fenòmens del món que afavoreix la seva visió com a processos. Una visió en la que pren rellevància el model conceptual des del que s'analitzen, la perspectiva ètica des de la que es situen i l'acció sobre el medi que comporten. El paradigma de la complexitat enriqueix les aportacions que, des de la ciència escolar, s'han fet sobre els processos d'ensenyament aprenentatge de les ciències experimentals. Convida a reflexionar al voltant de la necessitat de replantejar els models conceptuals que s'ensenyen, repensar la relació entre disciplines, desenvolupar un pensament complex situant la rellevància del llenguatges, Així com la consideració de l'acció i les emocions en els processos educatius. El diàleg entre paradigma de la complexitat i ciència escolar orienta una nova forma d'entendre l'educació científica que constitueix un repte per a qualsevol docent. MetodologiaLa recerca es centra en la modalitat d'avaluació de programes. Es contextualitza en l'assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals que s'imparteix en la titulació d'Educació Primària de Magisteri. Pren com a mostra d'anàlisi, les produccions realitzades per l'alumnat al treballar el model ésser viu.El referent per assignar valor al programa es fonamenta en les aportacions de les Ciències Experimentals relatives al model conceptual ésser viu des de la perspectiva de la complexitat. Aquestes han permès definir unitats d'anàlisis organitzades per àmbits, categories i indicadors que orienten l'avaluació.L'anàlisi realitzat, fonamentalment qualitatiu, fixa l'atenció en dos aspectes: a) en els canvis, relatius a la representació del model ésser viu, que fa l'alumnat al llarg del programa; b) en els que es generen en les preguntes i activitats quan proposen unitats de programació per a l'aula d'Educació Primària.Conclusions1. En relació a l'instrument d'avaluació els àmbits, categories i indicadors proposats com a unitats d'anàlisis es mostren una eina útil. Permeten: a) establir connexions funcionals i significatives entre el model conceptual i les representacions del model mental de l'alumnat; b) establir un diàleg entre el model de l'alumnat i la tipologia de preguntes i activitats que planteja. 2. En relació a la potencialitat del programa per a estimular l'evolució de la representació del model ésser viu el programa: a) afavoreix el canvi en la representació del model de l'alumnat i en les seves propostes de preguntes i activitats; b) potencia la presència de categories corresponent a l'àmbit "Perspectiva Sistèmica"; c) el canvi es poc rellevant en els àmbits "Estudis sobre atzar i indeterminació" i "Estudis sobre irreversibilitat"3. En relació a les orientacions de canvi per a reelaborar el programa avaluat, respecte a la representació del model mental aquest hauria: a) presentar els fenòmens com a processos orientats en el temps; b) prendre com a referència el nivell meso i plantejar la serva relació amb el macro i el micro; c) proposar situacions que demanden preveure l'evolució dels fenòmens en el temps. Respecte a l'elaboració de propostes d'unitats didàctiques el programa hauria de proposar preguntes i activitats que afavoreixin el desenvolupament de les habilitats cognitivolingüístiques de "Justificar", "Explicar" i "Descriure". / FinalityThe investigation is part of the complexity paradigm, bringing forward elements for its definition and its relationship with the school science. It has as a purpose:- Come along with the programmes evaluation, which ones orient the teaching learning processes of the first grade of teacher formation, from the subject of Experimental Science Didactics', taking as a referent the paradigm of the complexity. - To define orientations that could help to design the programs which facilitate the processes of adaptation of the students toward the conceptual patterns defined for the Experimental Science since the complexity paradigm. Theoretic frameworkThe made investigation is situated in the complexity paradigm framework. Its consideration in the scientific education is planned as a possible way which can favour the citizenship capability to think, feel and do in a democratic, global and complex society. The paradigm of complexity show consideration for goes to and fro from the total to the parts to return to the total, establishing a dialogue between antagonistic and scales. It constitutes a way of being in front of world phenomenons which makes easy its vision as a process. A vision where the conceptual model takes relevance from the analysis of the ethic perspectives situation to the action above the medium that it takes part of.The paradigm of the complexity enriches the contribution that, from the scholar science, has been done above the teaching learning processes of experimental sciences. It invites to think about the need of reconsidering the teaching conceptual models, thinking again the relation between disciplines, developing a complex thought locating the language importance, such as considering the action and the feelings in the educative processes. The dialogue between the complexity paradigm and scholar science guide a new way to understand the scientific education and it constitutes a challenge to any teacher.MethodologyThe investigation is centred in the evaluation program modality. It is contextualized on the subject of the Experimental Science Didactics which is thought at Primary education degree. It takes as an analysis sample the productions made by the students working with the leaving creature model.The referent to assign value to the programme is basic in the contributions of the Experimental Science affecting the leaving creature model since the complexity perspective. They have allowed to define analysis units organized by areas, categories and indicators to orient the evaluation.The analysis made, fundamentally qualitative, fixates on two aspects: a) on the changes, related with the leaving creature model representation, that the students realize along the programme; b) the ones generated by the questions and activities when programme unites are proposed for the Primary education classroom.Conclusion1. In relation to the evaluating instrument the areas, categories and suggested indicators such as analysis units are shown as a useful tool. They let: a) to establish functional and meaningful connections between the conceptual model and the representation of the students' mental model; b) to establish dialogue between the students' model and the kinds of questions and activities planned.2. In relation to the programme potential for stimulating the evolution representation of the leaving creature model programme: a) It favours the change on the representation of the students' mental model and on its proposals of questions and activities; b) it promotes the presence of categories corresponding to the " Systematic Perspective" area; c) it is not so important according to the "Studies about Casualness" area; d) it is not important if it refers to the "Studies about the chance and In-determination" and "Studies about irreversibility" areas.3. Related with the changes to remake the evaluated programme, referring to the representation of the students' mental model it should: a) to present some phenomenon such timing orientation processes; b) to take as a referent the middle level ant to plan its relation with the macro and the micro; c) to suggest situations which ones demand to anticipate the evolution of the timing phenomenon. Concerning to the elaboration of the didactic unit proposal, the programme should propose questions and activities which will favour the development of the cognitive-linguistic abilities of "Justify", "Explain" and "Describe".

La recerca planteja com a fenomen d'estudi la problemàtica associada a la hiperspecialització del coneixement en disciplines i pretén reflexionar entorn a la diversitat de modalitats de relació entre disciplines. Des d'aquest marc la recerca proposa el diàleg disciplinar com a model d'articulació de disciplines per afavorir un coneixement savi i compartit i propulsar un ensenyament i aprenentatge de les ciències que contempli la complexitat dels fenòmens del món i la diversitat de mirades. La tesi proposa l'emergència del diàleg disciplinar com un concepte que afavoreix introduir els principis de la complexitat en la pràctica educativa i afavorir l'ambientalització del currículum. En el seu marc teòric pren com a referent el concepte d'illots de racionalitat interdisciplinars plantejats per l'equip de treball de Gerard Fourez. Un marc epistemològic que permet orientar la conceptualització i caracterització de l'emergència del diàleg disciplinar des de la idea de xarxa, escala i contínum. Elements claus del diàleg disciplinar que permeten orientar i reformular l'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals. La investigació opta com a modalitat de recerca per l'avaluació de programes i té com a objecte d'avaluació l'assignatura de didàctica de les ciències experimentals de la formació inicial de mestres de la Facultat de Ciències de l'Educació (UAB). La tesi proposa un instrument d'avaluació de la presència del diàleg disciplinar i seguidament s'aplica aquest instrument als treballs de l'alumnat i als grups de treball. Els resultats i les conclusions de la recerca s'orienten per una banda al disseny de l'instrument que permet avaluar el programa i per altra a la incorporació de l'emergència del diàleg disciplinar en l'assignatura de didàctica de les CCEE en formació inicial de mestres. En referència a l'instrument d'anàlisi es mostra com els conceptes de xarxa, escala i contínum esdevenen orientadors per a analitzar i representar dades quan es pretén incorporar els principis de la complexitat. En quan al diàleg disciplinar els resultats indiquen que la seva emergència es produeix quan es donen unes condicions i uns processos que l'afavoreixen. Des d'aquesta perspectiva incorporar la complexitat com un canvi de regles en la interpretació als fenòmens del món esdevé una via d'incorporar l'emergència del diàleg disciplinar en la formació inicial de mestres com un instrument metodològic i un contingut a aprendre. El treball d'investigació conclou que el plantejament de l'emergència del diàleg disciplinar esdevé una via per a construir illots de racionalitat interdiscplinars en la intervenció educativa. Un escenari que obra noves propostes i dóna èmfasi en la visió dialògica de l'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals. / The research takes as the study phenomenon the problems related to the overspecialisation of knowledge into disciplines, and aims to reflect on the diversity of types of relationships between disciplines. From this framework, the research proposes the discipline dialogue as a model to articulate disciplines to promote shared and wise knowledge, and to propel the teaching and learning of science that considers the complexity of the world phenomena and the diversity of viewpoints. The research proposes the emergence of discipline dialogue as a concept that helps to introduce the principles of complexity in educational practice and promote the greening of the curriculum. In its theoretical framework takes as reference the concept of interdisciplinary islands of rationality posed by the team of Gerard Fourez. It is an epistemological framework that guides the characterization and conceptualization of the emergence of discipline dialogue from the idea of network, scale and continuum. Key elements of the discipline dialogue that guide and reformulate the teaching and learning of experimental sciences are discussed. The research is a programs evaluation research and has evaluated the subject of science teaching in teachers’ initial training of the Faculty of Educational Sciences (UAB). The thesis proposes a tool for assessing the presence of discipline dialogue, and then applies this instrument in the students’ individual and collective work. The results and conclusions of the research are oriented on the one hand towards the design of an instrument that can evaluate the subjects program, and on the other on incorporating the emergence of discipline dialogue in the subject of science teaching in teachers’ initial training. Referring to the instrument of analysis it shows how the concepts of network, scale and continuum become a guidance to analyze and represent data when the aim is to incorporate the principles of complexity. Regarding discipline dialogue results indicate that the emergency occurs when there are the conditions and processes to favor it. From this perspective, including the complexity and changing rules in interpreting the phenomena of the world becomes a way of incorporating the emergence of discipline dialogue in teachers’ initial training as a methodological tool and a learning content. The research concludes that the approach to the emergence of discipline dialogue becomes a way to build interdisciplinary islands of rationality in education. It is a scenario that opens the door to new proposals and that emphasizes the vision of dialogic teaching and learning of experimental sciences.