Finalitat:La recerca portada a terme s'insereix en el marc del paradigma de la complexitat, aportant elements per a la seva definició i la seva relació amb la ciència escolar, té per finalitat: - Avançar en l'avaluació de programes que orienten els processos d'ensenyament aprenentatge en la formació inicial de mestres, des de l'assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals, prenent com a referent el paradigma de la complexitat. - Definir orientacions que ajudin a dissenyar programes que afavoreixin els processos de modelització de l'alumnat cap als models conceptuals definits per les Ciències Experimentals des del paradigma de la complexitat. Marc teòricLa recerca realitzada es situa en el marc del paradigma de la complexitat. La seva consideració en l'educació científica es planteja com un possible camí que pot afavorir capacitat a la ciutadania per a pensar, sentir i actuar en una societat democràtica, global i complexa.El paradigma de la complexitat contempla un anar i tornar des del tot cap a les parts per a tornar al tot, establint un diàleg entre elements antagònics i escales. Constitueix una forma de situar-se davant dels fenòmens del món que afavoreix la seva visió com a processos. Una visió en la que pren rellevància el model conceptual des del que s'analitzen, la perspectiva ètica des de la que es situen i l'acció sobre el medi que comporten. El paradigma de la complexitat enriqueix les aportacions que, des de la ciència escolar, s'han fet sobre els processos d'ensenyament aprenentatge de les ciències experimentals. Convida a reflexionar al voltant de la necessitat de replantejar els models conceptuals que s'ensenyen, repensar la relació entre disciplines, desenvolupar un pensament complex situant la rellevància del llenguatges, Així com la consideració de l'acció i les emocions en els processos educatius. El diàleg entre paradigma de la complexitat i ciència escolar orienta una nova forma d'entendre l'educació científica que constitueix un repte per a qualsevol docent. MetodologiaLa recerca es centra en la modalitat d'avaluació de programes. Es contextualitza en l'assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals que s'imparteix en la titulació d'Educació Primària de Magisteri. Pren com a mostra d'anàlisi, les produccions realitzades per l'alumnat al treballar el model ésser viu.El referent per assignar valor al programa es fonamenta en les aportacions de les Ciències Experimentals relatives al model conceptual ésser viu des de la perspectiva de la complexitat. Aquestes han permès definir unitats d'anàlisis organitzades per àmbits, categories i indicadors que orienten l'avaluació.L'anàlisi realitzat, fonamentalment qualitatiu, fixa l'atenció en dos aspectes: a) en els canvis, relatius a la representació del model ésser viu, que fa l'alumnat al llarg del programa; b) en els que es generen en les preguntes i activitats quan proposen unitats de programació per a l'aula d'Educació Primària.Conclusions1. En relació a l'instrument d'avaluació els àmbits, categories i indicadors proposats com a unitats d'anàlisis es mostren una eina útil. Permeten: a) establir connexions funcionals i significatives entre el model conceptual i les representacions del model mental de l'alumnat; b) establir un diàleg entre el model de l'alumnat i la tipologia de preguntes i activitats que planteja. 2. En relació a la potencialitat del programa per a estimular l'evolució de la representació del model ésser viu el programa: a) afavoreix el canvi en la representació del model de l'alumnat i en les seves propostes de preguntes i activitats; b) potencia la presència de categories corresponent a l'àmbit "Perspectiva Sistèmica"; c) el canvi es poc rellevant en els àmbits "Estudis sobre atzar i indeterminació" i "Estudis sobre irreversibilitat"3. En relació a les orientacions de canvi per a reelaborar el programa avaluat, respecte a la representació del model mental aquest hauria: a) presentar els fenòmens com a processos orientats en el temps; b) prendre com a referència el nivell meso i plantejar la serva relació amb el macro i el micro; c) proposar situacions que demanden preveure l'evolució dels fenòmens en el temps. Respecte a l'elaboració de propostes d'unitats didàctiques el programa hauria de proposar preguntes i activitats que afavoreixin el desenvolupament de les habilitats cognitivolingüístiques de "Justificar", "Explicar" i "Descriure". / FinalityThe investigation is part of the complexity paradigm, bringing forward elements for its definition and its relationship with the school science. It has as a purpose:- Come along with the programmes evaluation, which ones orient the teaching learning processes of the first grade of teacher formation, from the subject of Experimental Science Didactics', taking as a referent the paradigm of the complexity. - To define orientations that could help to design the programs which facilitate the processes of adaptation of the students toward the conceptual patterns defined for the Experimental Science since the complexity paradigm. Theoretic frameworkThe made investigation is situated in the complexity paradigm framework. Its consideration in the scientific education is planned as a possible way which can favour the citizenship capability to think, feel and do in a democratic, global and complex society. The paradigm of complexity show consideration for goes to and fro from the total to the parts to return to the total, establishing a dialogue between antagonistic and scales. It constitutes a way of being in front of world phenomenons which makes easy its vision as a process. A vision where the conceptual model takes relevance from the analysis of the ethic perspectives situation to the action above the medium that it takes part of.The paradigm of the complexity enriches the contribution that, from the scholar science, has been done above the teaching learning processes of experimental sciences. It invites to think about the need of reconsidering the teaching conceptual models, thinking again the relation between disciplines, developing a complex thought locating the language importance, such as considering the action and the feelings in the educative processes. The dialogue between the complexity paradigm and scholar science guide a new way to understand the scientific education and it constitutes a challenge to any teacher.MethodologyThe investigation is centred in the evaluation program modality. It is contextualized on the subject of the Experimental Science Didactics which is thought at Primary education degree. It takes as an analysis sample the productions made by the students working with the leaving creature model.The referent to assign value to the programme is basic in the contributions of the Experimental Science affecting the leaving creature model since the complexity perspective. They have allowed to define analysis units organized by areas, categories and indicators to orient the evaluation.The analysis made, fundamentally qualitative, fixates on two aspects: a) on the changes, related with the leaving creature model representation, that the students realize along the programme; b) the ones generated by the questions and activities when programme unites are proposed for the Primary education classroom.Conclusion1. In relation to the evaluating instrument the areas, categories and suggested indicators such as analysis units are shown as a useful tool. They let: a) to establish functional and meaningful connections between the conceptual model and the representation of the students' mental model; b) to establish dialogue between the students' model and the kinds of questions and activities planned.2. In relation to the programme potential for stimulating the evolution representation of the leaving creature model programme: a) It favours the change on the representation of the students' mental model and on its proposals of questions and activities; b) it promotes the presence of categories corresponding to the " Systematic Perspective" area; c) it is not so important according to the "Studies about Casualness" area; d) it is not important if it refers to the "Studies about the chance and In-determination" and "Studies about irreversibility" areas.3. Related with the changes to remake the evaluated programme, referring to the representation of the students' mental model it should: a) to present some phenomenon such timing orientation processes; b) to take as a referent the middle level ant to plan its relation with the macro and the micro; c) to suggest situations which ones demand to anticipate the evolution of the timing phenomenon. Concerning to the elaboration of the didactic unit proposal, the programme should propose questions and activities which will favour the development of the cognitive-linguistic abilities of "Justify", "Explain" and "Describe".

1) La tesi doctoral es bàsicament una investigació avaluativa sobre un model de practica reflexiva en la formació inicial de mestres i comprovar la incidència en la seva professionalització docent. Amb aquesta finalitat prèviament estudia, aprofundeix i sistematitza les bases teòriques i conceptuals del aprenentatge experiencial (aprendre a través de la pròpia experiència) i aporta un suport pedagògic i metodològic consistent per el desenvolupament del Pràcticum dels estudis de Magisteri. Tan mateix aporta elements per la formació de mestres reflexius amb propostes metodològiques i formatives més profesionalitzadores i acords amb l'EEES.2) Com resultat d'aquest estudi i sistematització dels models teòrics, l'autora de la tesi elabora un model nou de pràctica reflexiva pels futurs mestres. El model propicia una integració més profunda en l'alumnat del coneixement teòric i el coneixement pràctic al llarg de la seva formació universitària i tè com finalitat que els estudiants de Magisteri aprenguin a reflexionar sobre la seva pròpia pràctica docent i a construir nou coneixement. El model indueix a la millora de la formació pràctica, la competència reflexiva i la professionalització dels estudiants3) La tesi, en el seu marc experimental, implementa el model innovador de Pràctica reflexiva a una mostra d'alumnes en el seu periode de pràctiques docents dels estudis de magisteris i aporta els resultats obtinguts i analitzats descriptiva i interpretativament. Es fa una avaluació positiva del model a nivell formatiu i es detecten el aspectes del model que són susceptibles de millora. 4) Les conclusions generals confirmen la capacitat formativa del nou model de Pràctica reflexiva experimentat. Tan mateix, és una recerca que pot actuar com suport per prendre decisions pedagògiques, didàctiques i curriculars en els plans d'estudis universitaris. / 1)La tesis presenta una investigación cualitativa sobre la metodología formativa de la Práctica reflexiva en la formación universitaria. Concretamente constituye una investigación evaluativa sobre un modelo de pràctica reflexiva diseñado para formación inicial de maestros/as y comprobar su incidencia en el desarrollo de la profesionalización docente. Inicialmente se estudia, profundiza y sistematizan las bases teóricas y conceptuales del aprenendizaje experiencial (aprender a través de la propia experiencia) y aporta un sustentación pedagógica y metodológica para el desarrollo del Practicum de los estudios de Magisterio y también transferibles a otras titulaciones universitarias. A su vez aporta elementos para la formación de maestros/as reflexivos con propuestas metodológicas más profesionalizadoras y en línea con el EEES. 2) Tras el estudio de elementos y modelos teóricos la autora de la tesi elabora un nuevo modelo de Práctica reflexiva que propicia una articulación más profunda en el alumnado entre conocimiento teórico y el práctico a lo largo de su formación universitaria y que pretende que los futuros maestros/as aprendan a reflexionar sobre su propia práctica docente y a construir nuevo conocimiento a partir de ésta. El modelo induce a la mejora de la formación práctica, la competencia reflexiva y la profesionalización docente de los estudiantes.3) La tesis, en su marco experimental, implementa el modelo innovador de Práctica reflexiva a una muestra de alumnos durante el periodo de sus prácticas escolares de los estudios de Magisterio y aporta los resultados positivos obtenidos tras un análisis descriptivo e interpretativo. Se hace una evaluación positiva del modelol formativo y se detecta algún aspecto del modelo susceptible de mejora.4) Las conclusiones generales confirman la capacidad formativa del nuevo modelo de Práctica reflexiva experimentado. A su vez constituye una investigación que puede fundamentar la toma de decisiones pedagógicas, didácticas,y curriculares.