Modificaciones bioquímicas biliares y alteraciones vesiculares producidas por la vagotomía total abdominal. / En la presente tesis se estudian las modificaciones que la vagotomía troncular produce a nivel biliar. La vagotomía produce lesiones inflamatorias crónicas en la vesícula en un elevado porcentaje de casos. Estas lesiones son de tipo agudo cuando a la sección vagal se le asocia la inclusión de un cálculo en la vesícula. Las sales biliares no se modifican tras la vagotomía, el colesterol se eleva ligeramente sin ser ello significativo y los fosfolípidos disminuyen de forma estadísticamente significativa tras la vagotomía. Asimismo los cocientes fosfolípidos/colesterol disminuyen, haciéndose litogénicos tras la sección vagal. A pesar de las alteraciones bioquímicas observadas la bilis de los animales vagotomizados proyectada sobre el diagrama de fases no es litogénica.

El síndrome antifosfolipídico (SAF) se caracteriza clínicamente por la aparición de fenómenos trombóticos recurrentes, complicaciones obstétricas, tales como abortos o pérdidas fetales recurrentes, y trombocitopenia. Inmunológicamente se define por la presencia de los anticuerpos antifosfolipídicos (AAF), un grupo heterogéneo de autoanticuerpos que reconocen complejos constituidos por fosfolípidos de membrana y proteínas plasmáticas que actúan como cofactores. Los mejor conocidos y que ayudan a establecer el diagnóstico de la enfermedad son los anticuerpos con actividad anticoagulante lúpico y los anticuerpos anticardiolipina. Recientemente se han descrito otros AAF que son capaces de reconocer directamente la proteína que actúa como cofactor en ausencia de fosfolípidos, tales como los anticuerpos anti-beta2 glicoproteína I y los anticuerpos antiprotrombina. El papel de éstos últimos todavía no es bien conocido. Además, aunque parece clara la asociación entre los AAF y la aparición de trombosis, los mecanismos directamente responsables de las mismas tampoco se conocen con exactitud.Nuestra hipótesis de trabajo fue la siguiente: los anticuerpos dirigidos contra la protrombina podrían participar de forma activa en la fisiopatología de las trombosis y su presencia, junto con otros anticuerpos antifosfolipídicos, podría ser de gran ayuda para predecir el riesgo para desarrollarlas. Su capacidad trombogénica podría deberse a una acción inhibitoria sobre el sistema anticoagulante de la proteína C y provocar con ello una resistencia adquirida a la acción de la proteína C activada. Este efecto inhibitorio sobre el sistema de la proteína C alteraría el equilibrio existente a favor de un estado procoagulante. Para verificar la misma se plantearon tres objetivos fundamentales: profundizar en el conocimiento de las características clínicas del síndrome antifosfolipídico, estudiar el papel de los anticuerpos antiprotrombina en su fisiopatología y analizar la resistencia adquirida a la acción de la proteína C activada como un posible mecanismo de las trombosis asociadas a los anticuerpos antifosfolipídicos.Para responder a estos objetivos se diseñaron tres estudios. El primero fue un estudio clínico en el que se analizaron las características clínicas y evolutivas de 100 pacientes diagnosticados de síndrome antifosfolipídico con una mediana del tiempo de seguimiento de 49 meses. Se observó que los pacientes con antecedentes de trombosis tienen un alto riesgo de recurrencias y que la anticoagulación oral administrada de forma indefinida es la mejor profilaxis; además, la administración de tratamiento profiláctico durante el embarazo de las pacientes con el mencionado síndrome reduce de forma considerable el riesgo de abortos o pérdidas fetales. En el segundo estudio se estandarizó una técnica de ELISA para la detección de los anticuerpos antiprotrombina y se estudió su presencia en una serie de 177 pacientes con síndrome antifosfolipídico primario o lupus eritematoso sistémico. Se obtuvo una prevalencia global del 47%, significativamente superior a la observada en el grupo control formado por 87 voluntarios sanos (5%). Además en pacientes con lupus eritematoso sistémico su isotipo IgG constituye un factor de riesgo independiente para el desarrollo de trombosis. Finalmente, en el tercer estudio se analizó la resistencia adquirida a la acción de la proteína C activada, aquella que no era debida a la presencia del factor V Leiden, en 103 pacientes con lupus eritematoso sistémico y en 103 voluntarios sanos. Inicalmente se observó que la presencia del factor V Leiden es baja y similar a la población general (4%). La resistencia adquirida alcanzó una prevalencia aproximadamente del 20% y se asoció de forma significativa con la presencia de los anticuerpos antifosfolipídicos, especialmente con el isotipo IgG de los anticuerpos anticardiolipina y antiprotrombina. Por último su presencia se asoció con una mayor prevalencia de trombosis arteriales y de fracasos de los embarazos. / The main objectives of our work were to reach a higher knowledge about the clinical characteristics of patients with the antiphospholipid syndrome (APS), to study the role of antiprothrombin antibodies in the pathogenesis of this syndrome, and to analyze the acquired activated protein C resistance as a possible thrombotic mechanism in such patients. To answer these objectives three studies were made: The first was a clinical study in which the clinical characteristics and follow-up of 100 patients with the APS were analyzed. The median length of follow-up from time of diagnosis was 49 months. It was observed that patients with APS have a high risk of recurrent thromboses. Moreover, long-term oral anticoagulation seems to be the best prophylactic treatment to prevent recurrences. Prophylactic treatment with aspirin during pregnancy reduced the rate of miscarriages remarkably. In the second study antiprothrombin antibodies were measured by an ELISA previously standardized in our laboratory and their presence was studied in a series of 177 patients with primary APS or with systemic lupus erythematosus. Their prevalence was 47%, significantly higher than in a control group (5%) consisting of 87 healthy volunteers. Moreover, IgG isotype of antiprothrombin antibodies was an independent risk factor for thrombosis in patients with systemic lupus erythematosus. Finally, in the third study the clinical significance of acquired activated protein C resistance (not due to the presence of factor V Leiden), was studied in 103 patients with systemic lupus erythematosus and in 103 normal volunteers as the control group. First, the prevalence of factor V Leiden was low and similar to that seen in the whole population (4%). However, the prevalence of the acquired form was higher (20% approximately) and it was significantly associated with antiphospholipid antibodies, mainly with the IgG isotype of anticardiolipin antibodies and antiprothrombin antibodies. Moreover, its presence was associated with a higher prevalence of arterial thrombosis and pregnancy losses.

INTRODUCCIÓ: Les benzodiazepines figuraren entre els grups terapèutics de més consum (en import) del Sistema Nacional de Salud de l'estat Espanyol durant els anys 1999 i 2000 (Ministerio Sanidad y Consumo, 2000; 2001).L'administració d'aquests fàrmacs a l'organisme es realitza majoritàriament per via oral. Una alternativa a la via oral, per a fàrmacs idònis, és la via transdèrmica. Els avenços en tecnologia farmacèutica han cristal·litzat en l'obtenció, per a determinats fàrmacs, de sistemes d'alliberament transdèrmic (SAT) coneguts amb el nom de pegats transdèrmics.Les característiques de les benzodiazepines les fan estar dins del grup de fàrmacs candidats a ser potencialment usats per aquesta via.En aquest treball s'ha realitzat un estudi comparat del comportament transdèrmic d'una sèrie de benzodiazepines (alprazolam, clobazam, clonazepam, lorazepam, midazolam, pinazepam).OBJECTIUS DEL TREBALL·Realització d'un estudi comparatiu in vitro del pas de diferents benzodiazepines a través de pell humana.·Obtenció de correlacions entre paràmetres transdèrmics i físico-químics a fi i efecte de poder predir comportaments d'altres membres de la sèrie no sotmesos a experimentació.·Estudi preliminar de l'activitat superficial i les cinètiques de penetració de les benzodiazepines seleccionades en monocapes artificials com a metòdica ràpida i senzilla per a l'elecció de penetrants.PLA DE TREBALL I RESULTATS1. Posada a punt de les metòdiques analítiques per cromatografia líquida d'alta eficàcia (CLAE) i la seva validació corresponent dins l'àmbit de concentracions de treball.2. Es van determinar experimentalment paràmetres fisico-químics representatius del pas de fàrmac a través de la pell, com la solubilitat i el logaritme del coeficient de distribució (log D) per a intentar obtenir posteriorment correlacions matemàtiques amb paràmetres transdèrmics.3. A continuació es va procedir a determinar el perfil de permeació in vitro de totes les benzodiazepines estudiades a través de pell humana, amb ajust matemàtic.4. Es van fer estimacions dels paràmetres biofarmacèutics que caracteritzen el pas através de la pell (constant de permeabilitat, flux i període de latència) mitjançant l'ajustat de models representatius.5. A partir dels paràmetres físico-químics i transdèrmics es va intentar de trobar correlacions matemàtiques entre ambdós.6. Amb els fàrmacs de la sèrie seleccionats es va realitzar un estudi preliminar de l'activitat superficial i les cinètiques de penetració en monocapa artificial.7. Finalment es va intentar determinar una possible correlació in vitro pell humana / in vitro activitat superficial.CONCLUSIONSDel treball realitzat s'indiquen a continuació algunes de les conclusions més significatives :- En les condicions de treball emprades en els estudis transdèrmics la solubilitat de les benzodiazepines assajades, estan compreses entre 100.5 microgr·ml-1(Lorazepam) i 16 microgr·ml-1(Midazolam).- No s'ha trobat una relació inversament proporcional entre solubilitat i coeficient de repartiment pel conjunt de benzodiazepines estudiades.- Els valors de log P trobats experimentalment són majoritàriament del mateix ordre que els estimats a partir de les bases de dades KOWWIN i SciFInder 2001.- Les diferencies estadístiques trobades entre els paràmetres de permeació transdèrmica corresponents als fàrmacs assajats, no estan esbiaxades pel factor pell.- La constant de permeabilitat transdèrmica (kp) més elevada la presenta el Midazolam, amb un valor de 13.15·10-3 cm·h-1, i la kp més baixa la presenta l'Alprazolam.- El flux més elevat el presenta el Diazepam.- S'han predit les concentracions plasmàtiques en estat d'equilibri estacionari, a partir dels fluxos experimentals, en cap cas els valors estimats s'han situat dins de marge de concentracions terapèutiques.- S'han realitzat estudis d'activitat superficial amb Alprazolam i Diazepam per avaluar la utilitat de la tècnica com a metòdica predictiva de l'activitat intrínseca de la permeació transdèrmica.- L'increment de la pressió superficial de l'Alprazolam en presència de d-limonè està d'acord amb l'augment de kp que s'observa, en presència del mateix penetrant, en els estudis de penetració transdèrmica. Els increments de pressió estan directament relacionats amb els augments de la constant de permeabilitat.- De les correlacions lineals múltiples assajades per a les benzodiazepines entre log kp i paràmetres físico-químics, el log P, pes molecular i punt de fusió, influeixen significativament en la permeació transdèrmica.- El disseny d'un sistema d'administració transdèrmica d'una benzodiazepina comporta fer un estudi amb l'addició de penetrants a fi d'incrementar el flux transdèrmic d'aquesta sèrie de fàrmacs. / "RELATIONSHIP BETWEEN PREDICTED PERMEATION PARAMETERS BASED ON PHYSICOCHEMICAL PROPERTIES AND EXPERIMENTAL PERMEATION THROUGH HUMAN SKIN FOR A SERIES OF BENZODIAZEPINES. BEHAVIOUR IN PHOSPHOLIPIDS MONOLAYER".ABSTRACTTransdermal delivery of drugs is regarded as an alternative route to oral administration for certain drugs. The administration of drugs by this route overcomes the potential disadvantage of oral route, mainly presystemic elimination and side effects like digestive disturbances. Validated mathematical models represent an economically advantageous approach for the assessment of skin permeation, and their use is recommended before full-blown in vitro in vivo experiments are conducted. The transdermal permeation of the most important anxiolytics, namely, the benzodiazepines (alprazolam, clobazam, clonazepam, diazepam, lorazepam, midazolam and pinazepam) was studied in vitro with human skin. Permeation membrane consisted of abdominal human skin obtained from surplus of plastic surgery. The purpose of the study was to evaluate the physico-chemical suitability of these drugs for transdermal formulation, to predict the respectives permeation coefficients based on those values and to compare those results with experimental permeation parameters. Also it was studied benzodiazepines behaviour in phospholipids monolayer as a predictive and quickly method for determining skin permeability coefficients.Methods. Benzodiazepines were quantified by HPLC-UV. For permeation experiments we used Franz-type vertical diffusion cells from Crown Glass Company, (Sommerville, NY) with an effective permeation area of 2.54 cm2 and a receptor compartment volumeof approximately 13 mL were used. Among benzodiazepines assayed Midazolam showed the highest permeability coefficient (kp=11640 x 10-6 cm·h-1) while Lorazepam and Alprazolam exhibited the lowest values (kp=730 x 10-6 and 650 x 10-6 cm·h-1).By a mathematical multilineal method we propose an empirical equation to predict experimental human skin permeability coefficient values of a series of benzodiazepines based on respectives Partition coefficient, Molecular weight, Melting point and Solubility.The equation obtained to predict the permeability coefficient of benzodiazepines based on physicochemical properties gave a good correlation (R2=0.9851 and F=5.83%). Considering the whole transdermal permeation profile and required therapeutic plasma concentrations, none of the benzodiazepines reached therapeutic values, requiring to be formulated in the presence of suitable enhancers for reveal therapeutical usefulness.KEYWORDS: Benzodiazepines, Human skin, Transdermal permeation, Permeation parameters, phospholipids monolayers.