[ES] Las expresiones arquitectónicas del gótico en los territorios de la Corona de Aragón, tanto españoles como del sur de Francia, sardos, sicilianos o napolitanos presentan unas características estéticas, tipológicas y constructivas comunes que a trascienden las particularidades locales; el Gótico mediterráneo tiene una personalidad propia que se desarrolló en las zonas mediterráneas de las actuales España, Francia e Italia, unos territorios que mantuvieron una estrecha relación política, económica y cultural durante siglos dentro de la estructura de la Corona de Aragón y partían de un pasado común plenamente romano que nunca desapareció completamente. Estas relaciones se plasman en unas tipologías arquitectónicas que se extienden por todo el territorio de la Corona y dotan de un sentido artístico y constructivo unitario a la arquitectura mediterránea de los siglos XII al XVI que no responden al canon, conceptual, tipológico o constructivo fijado por el gótico francés, aun compartiendo muchos de sus estilemas y técnicas constructivas. En esta investigación se ha limitado el marco físico a los territorios que ocupaban los antiguos reinos de Aragón y Nápoles, estudiando las relaciones conceptuales, artísticas y constructivas de la arquitectura desarrollada contemporáneamente en ambos reinos, ligados en aquella época a la Corona de Aragón; el primero como territorio fundamental y primigenio de la misma y el segundo a través de una guerra intermitente que duró siglo y medio y su posterior inclusión en la Corona. Se ha realizado un catálogo de las arquitecturas más representativas del período, en función de su uso, estado de conservación, nivel de transformación y representatividad, que recopila información planimétrica, funcional, compositiva y constructiva que permite su completa caracterización tipológica; así mismo, esta información ha permitido el estudio y establecimiento de la evolución de las diferentes tipologías analizadas, civil, militar y religiosa, a lo largo del tiempo. / [CA] Les expressions arquitectòniques del gòtic en els territoris de la Corona d'Aragó, tant espanyols com del sud de França, sards, sicilians o napolitans presenten unes característiques estètiques, tipològiques i constructives comuns que a transcendixen les particularitats locals; el Gòtic mediterrani té una personalitat pròpia que es va desenvolupar en les zones mediterrànies de les actuals Espanya, França i Itàlia, uns territoris que van mantindre una estreta relació política, econòmica i cultural durant segles dins de l'estructura de la Corona d'Aragó i partien d'un passat comú plenament romà que mai va desaparéixer completament. Estes relacions es plasmen en unes tipologies arquitectòniques que s'estenen per tot el territori de la Corona i doten d'un sentit artístic i constructiu unitari a l'arquitectura mediterrània dels segles XII al XVI que no responen al cànon, conceptual, tipològic o constructiu fixat pel gòtic francés, inclús compartint molts dels seus estilemas i tècniques constructives. En esta investigació s'ha limitat el marc físic als territoris que ocupaven els antics regnes d'Aragó i Nàpols, estudiant les relacions conceptuals, artístiques i constructives de l'arquitectura desenrotllada contemporàniament en ambdós regnes, lligats en aquella època a la Corona d'Aragó; el primer com a territori fonamental i primigeni de la mateixa i el segon a través d'una guerra intermitent que va durar segle i mig i la seua posterior inclusió en la Corona. S'ha realitzat un catàleg de les arquitectures més representatives del període, en funció del seu ús, estat de conservació, nivell de transformació i representativitat, que recopila informació planimètrica, funcional, compositiva i constructiva que permet la seua completa caracterització tipològica; així mateix, esta informació ha permés l'estudi i establiment de l'evolució de les diferents tipologies analitzades, civil, militar i religiosa, al llarg del temps. / [EN] The Gothic architecture built in the territories of the Crown of Aragon, whether in Spain, southern France, Sardinia, Sicily or southern Italy, show a number of common aesthetic, typological and constructive characteristics that transcend local particularities. Mediterranean Gothic has its own personality that developed in the Mediterranean areas of present-day Spain, France and Italy; these territories maintained a close political, economic and cultural relationship for centuries within the structure of the Crown of Aragon and shared a common Roman past that had not disappeared. These relationships are embodied by several architectural typologies that extend throughout the territory of the Crown and provide the Mediterranean architecture of the twelfth to sixteenth centuries with a unitary artistic and constructive sense that do not follow the canon, conceptual, typological or constructive set by the French Gothic, even though it shares many of its stylistic features and constructive techniques. The territorial framework has been limited to the ancient kingdoms of Aragon and Naples, studying the conceptual, artistic and constructive links between the architectures developed contemporarily in both kingdoms, bonded at that time as part of the Crown of Aragon. Aragon was the founding kingdom of the Crown, and Naples sustained a sporadic war that lasted a century and a half until its subsequent incorporation to the Crown. The outcome of this research is an extensive catalogue that includes the most representative architectures of the period based on their function, state of preservation, level of transformation and representativeness; it gathers planimetric, functional, compositive and constructive information that allows for their complete typological characterization. Likewise, this information has allowed for the study and establishing of the evolution of the different typologies analysed, civil, military and religious, over time. / La Fundación Ibercaja y la Oficina de Programas Internacionales de Intercambio de la Universidad Politécnica de Valencia por permitirme disfrutar de sendas becas de apoyo a la investigación. / Cabodevilla Artieda, I. (2019). Análisis Comparativo de la Arquitectura Gótica en los Reinos de Aragón y Nápoles (S. XIII-XV) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/118655 / TESIS

[EN] The Church of Santa Catalina is a unique building within the historical heritage of the city of Valencia due to different aspects. Among them, it sould be noted its medieval origin and its unusual plan layout, because of both the asymmetry of its side chapels and its particular ambulatory with an even number of radial chapels. Moreover, there are uncertainties of its constructive evolution that are reflected on the façade on Lope de Vega square. In addition, there is the importance of its bell tower, which is considered to be a key example of the Valencian Baroque. This study provides information on its constructive process logic, linking its typological evolution with the different historical periods that the building has lived. The historical study, not only of the temple in particular but also of its surrounding environment, reveals important data about the structural design along the building's history. Access to previously unpublished artwork provides a greater insight on the temple. With all this, the church can be classified within the Mediterranean Gothic style, characterized by a diaphragmatic system that gives the ensemble a better behaviour for resisting seismic forces. Furthermore, this study provides an exhaustive and unpublished structural analysis, which results explain its behaviour in the different construction stages and the current state response facing horizontal seismic forces. For this purpose, a structural model has been developed. This model reproduces accurately the current shape of the temple by using the 3D laser scanner, a nondestructive technique which results are shown in this investigation. For the structural analysis of the ensemble formed by the church and its belfry, the most advanced calculation methods available to date are used. By means of the developed finite element numerical model , several analytical methods have been carried out, such as a linear static analysis for gravitational loads, a modal analysis, a nonlinear static procedure (pushover) and, finally, a nonlinear dynamic analysis (time-history). The results obtained in these analyses provide information about its structural behaviour, its collapse mechanism and its vulnerability index. / [ES] La Iglesia de Santa Catalina es un edificio único dentro del patrimonio histórico de la ciudad de Valencia por distintos aspectos. Entre ellos su origen medieval y su peculiar disposición en planta, tanto por la asimetría de sus capillas laterales como por su característica girola con un número par de capillas radiales. Además existen incógnitas acerca de su evolución constructiva, que quedan reflejadas en la fachada recayente a la plaza Lope de Vega. A esto se añade la importancia de su campanario, una pieza clave del barroco valenciano. Esta investigación aporta información relativa a su lógica constructiva, relacionando su evolución tipológica con las distintas épocas históricas que ha vivido el edificio. El estudio histórico, no sólo del templo en particular sino también de su entorno próximo, revela datos importantes respecto al diseño constructivo a lo largo de la historia del edificio. El acceso a material gráfico no publicado anteriormente proporciona un grado de conocimiento mayor del templo. Con todo ello podemos clasificar la iglesia dentro del estilo Gótico Mediterráneo, caracterizado por un sistema diafragmático que le confiere al conjunto un mejor comportamiento frente a esfuerzos sísmicos. Además este estudio aporta un análisis estructural exhaustivo e inédito, cuyos resultados explican su comportamiento en las distintas fases constructivas y la respuesta del estado actual frente a esfuerzos horizontales de sismo. Para ello se elabora un modelo de cálculo que reproduce con precisión la geometría actual del templo, utilizando para ello el escáner láser 3D, técnica no destructiva cuyos resultados se muestran en esta investigación. Para el análisis estructural del conjunto formado por la iglesia y su campanario se emplean los métodos de cálculo más avanzados en la actualidad. A partir del modelo numérico realizado con elementos finitos, se realiza un análisis estático para cargas gravitatorias, un cálculo modal, un cálculo no lineal estático (pushover) y, por último, un cálculo no lineal dinámico (historia en el tiempo). Los resultados obtenidos en estos análisis nos proporcionan la información sobre su comportamiento estructural, su mecanismo de colapso y su índice de vulnerabilidad. / [CAT] L'Església de Santa Catalina és un edifici únic dins del patrimoni històric de la ciutat de València degut a diferents aspectos. Entre ells el seu origen medieval i la seua peculiar disposició en planta, tant per l'asimetria de les seues capelles laterals com per la seua característica girola amb un nombre parell de capelles radials. A més existeixen incògnites de la seua evolució constructiva reflectides en la façana de la plaça Lope de Vega. A açò s'afig la importància del seu campanar, considerat una peça clau del barroc valencià. Aquesta investigació aporta informació relativa a la seua lògica constructiva, relacionant la seua evolució tipològica amb les diferents èpoques històriques que ha viscut l'edifici. L'estudi històric, no solament del temple en particular sinó també del seu entorn pròxim, revela dades importants respecte al disseny constructiu al llarg de la història de l'edifici. L'accés a material gràfic no publicat anteriorment proporciona un grau de coneixement major del temple. Amb tot açò podem classificar l'església dins de l'estil Gòtic Mediterrani, caracteritzat per un sistema diafragmàtic que li confereix al conjunt un millor comportament enfront d'esforços sísmics. A més aquest estudi aporta una anàlisi estructural exhaustiva i inèdita, els resultats de la qual expliquen el seu comportament en les diferents fases constructives i la resposta de l'estat actual enfront d'esforços horitzontals de sisme. Per a açò s'elabora un model de càlcul que reprodueix amb precisió la geometria actual del temple utilitzant per a açò l'escàner làser 3D, tècnica no destructiva els resultats de la qual es mostren en aquesta investigació. Per a l'anàlisi estructural del conjunt format per l'església i el seu campanar s'empren els mètodes de càlcul més avançats en l'actualitat. A partir del model numèric realitzat amb elements finits, es realitza una anàlisi estàtica per a càrregues gravitatòries, un càlcul modal, un càlcul no lineal estàtic (pushover) i, finalment, un càlcul no lineal dinàmic (història en el temps). Els resultats obtinguts en aquestes anàlisis ens donen informació sobre el seu comportament estructural, el seu mecanisme de col·lapse i el seu índex de vulnerabilitat. / Moreno Puchalt, J. (2016). La iglesia de Santa Catalina de Valencia: Historia, construcción y estructura [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/64074 / TESIS