Aquesta tesi descriu el funcionament de la Glacera Johnsons a partir de les observacions al camp recollides durant cinc campanyes antàrtiques. La Glacera Johnsons és una glacera petita, temperada i amb clima sub-antàrtic marítim, la qual cosa la fa molt sensible al canvi climàtic. La glacera es troba en un estat de desequilibri negatiu i experimenta un aprimament consistent amb observacions més regionals.La confluència condicionada per la geometria de la cubeta, juntament amb el fenomen de calving que té lloc al front glacial, són responsables del règim de flux extensiu que domina la major part de la glacera. L'estructura interna que reflecteix la deformació de l'estratificació, visible gràcies a la presència de cendres interestratificades, ens porta a identificar dos sub-fluxes que conflueixen amb dinàmiques diferents, donant lloc a una estreta banda de deformació de cisalla a la zona de confluència i importants diferències transversals de l'edat del gel en superfície.

The magnetotelluric (MT) method is a geophysical method that allows characterizing the electric properties of the Earth materials. Within the frame of this method, this thesis is divided in two parts.The first part presents a series of methodological contributions to the dimensionality analysis of the MT data, emphasizing on the effects produced by errors.Thus, the WAL and the Bahr dimensionality methods, both based on the use of rotational invariants, have been studied. In the first, the method has been extended in order to consider data errors and the fact that geological structures can not always be approached to the ideal cases. In this sense, a program, WALDIM, has been created, which allows performing the dimensionality analysis in real data. With reference to the Bahr method, its limitations and inconsistencies have been analysed, and have been solved through the redefinition of the threshold limits of the invariants, and the use of an additional parameter, Q, also used by the WAL method.In the second part, the magnetotelluric study of the geoelectric structures of the Central Betics crust is presented. The data show a complex dimensionality, for which these have been modelled using a 3D model at crustal level. The model shows a good correlation between the resistivity structures and the surface geology, as well as the continuation of them at lower depths. Below the Internal Zone, at upper crustal level, the model shows a conductive body between the Nevado-Filabride complex and the Betics detachment level. This conductor is interpreted as a differentiated lithologic unit, formed by basic or low crustal rocks, containing a conducting mineral phase, such as graphite or pyrite. / El mètode magnetotel·lúric és un mètode geofísic que permet caracteritzar les propietats elèctriques dels materials de la terra. Dins el marc d'aquest mètode, aquesta tesis es divideix en dues parts.La primera consisteix en una sèrie d'aportacions metodològiques a l'anàlisi de la dimensionalitat de les dades, posant èmfasi en els efectes produïts pels errors.D'aquesta manera, s'han estudiat els ja coneguts mètodes d'anàlisi de la dimensionalitat de WAL i Bahr, basats en invariants rotacionals. En el primer, s'ha ampliat el mètode per tal de considerar els errors de les dades i el fet que les estructures geològiques no sempre es poden relacionar amb els casos ideals. Així, s'ha creat el programa WALDIM, que permet realitzar l'anàlisi de la dimensionalitat per a dades reals. Pel que fa al mètode de Bahr, s'han analitzat les seves limitacions i inconsistències, que s'han resolt mitjançant la redefinició dels valors llindar, i la utilització d'un paràmetre adicional, Q, també utilitzat en el mètode de WAL.En la segona part, es presenta l'estudi magnetotel·lúric de l'estructura geoelèctrica de l'escorça de la zona central de la Serralada Bètica. Les dades mostren una dimensionalitat complexa, i es modelitzen mitjançant la creació d'un model 3D a nivell cortical. Aquest model mostra una bona correlació entre les estructures resistives i la geologia superficial, així com la seva continuïtat a majors profunditats. A nivell d'escorça superior, el model mostra un cos conductor a la Zona Interna, localitzat entre els complexes Nevado-Filàbride i el nivell de desenganxament de les Bètiques. Aquest conductor s'interpreta com una unitat litològica diferenciada, formada per roques bàsiques o del mantell inferior, que conté una fase mineral conductora, com pot ser grafit o pirita. / El método magnetotelúrico es un método geofísico que permite caracterizar las propiedades eléctricas de los materiales terrestres. En el marco de este método, esta tesis se divide en dos partes. La primera consiste en una serie de aportaciones metodológicas al análisis de dimensionalidad de los datos, enfatizando en los efectos producidos por los errores. Así, se han estudiado los ya conocidos métodos de análisis de dimensionalidad de WAL y Bahr, basados en invariantes rotacionales. En el primero, se ha ampliado el método de manera que se consideren los errores de los datos, y el hecho que las estructuras geológicas no se correspondan siempre con casos ideales. De esta manera, se ha creado el programa WALDIM que permite realizar el análisis de la dimensionalidad en datos reales. En cuanto al método de Bahr, se han analizado sus limitaciones e inconsistencias, que se han solucionado mediante la redefinición de los valores lindar, y la adición de un nuevo parámetro, Q, también utilizado en el método de WAL. En la segunda parte, se presenta el estudio magnetotelúrico de la estructura geoeléctrica de la corteza de la zona central de la Cordillera Bética. Los datos muestran una dimensionalidad compleja, y se modelizan mediante la creación de un modelo 3D a nivel cortical. Este modelo muestra la buena correlación entre las estructuras resistivas y la geología superficial, así como su continuidad a profundidades mayores. A nivel de corteza superior, el modelo muestra un cuerpo conductor en la Zona Interna, localizado entre el complejo Nevado-Filábride y el nivel de despegue de las Béticas. Este conductor se interpreta como una unidad litológica diferenciada, formada por rocas básicas o del manto inferior, que contiene un mineral conductor tal como grafito o pirita.

The focus of this work is to determine the folding characteristics including geometry, interaction of the surface and subsurface geometries, kinematic evolution of the structures and timing of deformation in Pusht-e Kuh Arc in Lurestan Province of Zagros fold and thrust belt in Iran.Multidisciplinary methods have been used for different objectives in this thesis. Structural characteristic and fold geometry in two different units have been studied in the Zangul anticline. The Zangul anticline is a four closures anticline, with an open box folding shape and slightly verging to the SW. Its amplitude is of about 1.5 km and its half wavelength is ~4.5 km. The geometric construction of several cross-sections showing a regular position of the axial traces intersections indicates that the Triassic Dashtak evaporites may represent one of the major intermediate detachment levels in the sedimentary pile. The significant result is that the grouping of Asmari folds forms synforms (SE termination of the Zangul anticline) and antiforms (NW termination), which is so important for oil exploration.The Anaran anticline on top of the Mountain Front Flexure represents the most external fold of the Pusht-e Kuh Arc. This anticline is asymmetric with a long and gently dipping backlimb and a very steep forelimb. However, the most characteristic tectonic feature is the large amount of normal faults that cut the crestal and forelimb domains of the anticline. These normal faults, formed by layer-parallel extension during folding, limit a crestal graben and are not very deep. In addition to these normal faults, the potential tectonic decoupling across the intermediate Gachsaran detachment level and the lack of reflections imaging the Anaran anticline forelimb in newly acquired seismic lines preclude the understanding of the geometry of the fold at depth. We propose a geometric and evolution model for the Anaran anticline with the help of sand box models and growth strata ages. We also explore the potential effects of erosion and sedimentation coeval to folding in the development of the Anaran anticline. The characteristic geometry of the Anaran anticline is directly related to its singular position on top of the Mountain Front Flexure. However, the proposed model may be applied to other folds on top of this major basement-related thrust as for example the Siah Kuh and Khaviz anticlines in Pusht-e Kuh Arc and Dezful Embayment domains.The magnetostratigraphy dating technique applied to the syntectonic detrital sediments of the Agha Jari Formation in two locations across the Pusht-e Kuh Arc. The first location is the Afrineh syncline in the center part of the folded belt displaying field evidences of growth strata in the uppermost part of the Agha Jari Formation. The second section is located in front of the High Zagros Fault across the Chaman Goli syncline with the same stratigraphy as in Afrineh syncline. The magnetostrigraphy dating technique in this study provides with the ages of the Agha Jari units and permits to constrain the sequence of the folding associated to growth strata across this particular part of the Zagros fold belt. Both sections are showing good paleomagnetic results with sequence of normal and reverse polarity intervals. They show very good correlation to the Global Polarity Time Scale. The correlation to the GPTS shows the base of the growth in Afrineh syncline dated at about 11.8 Ma. The onlap geometry in Afrineh syncline is indication of deformation pulse associated to the folding. This phase of folding is about 5.4±0.5 Ma earlier than folding in the front of the Pusht-e Kuh Arc. The correlation of the magnetic polarity sequence to the GPTS shows age of ~13.9 Ma in Afrineh and ~17.2 Ma in Chaman Goli synclines for the base of the Agha Jari Formation. It shows that both Agha Jari and Bakhtyari prograde from hinterland to foreland in agreement to other foreland basin in the World. The age of the folding becomes younger towards the foreland and therefore implying a foreland ward sequence of deformation that started at about 20 Ma in hinterland, reached the frontal folds at about 7.6 Ma and continued to about 2.5-1.5 Ma. / El Zagros representa la culminación de la colisión continental entre las placas tectónicas de Arabia y Euroasiática. Las montañas del Zagros se extienden por más de 2000 kilómetros desde Turquía hasta la parte suroccidental de Irán. Los movimientos orogénicos se iniciaron durante el Cretácico superior con el emplazamiento de unidades ofiolíticas sobre el margen de Arabia. A partir del Cretácico superior la continua convergencia entre las dos placas tectónicas produjo un acortamiento traducido en un sistema de cabalgamientos y pliegues que finalmente formó el plegamiento tal y como lo conocemos actualmente. Este plegamiento, sin embargo, ocurrió principalmente durante el Mioceno.çLa parte más externa de las montañas del Zagros presentan unos afloramientos de gran calidad que permiten estudios muy detallados de la estructura y permiten recoger muestras para datar los sedimentos sintectónicos que permitirán determinar la edad de la deformación tectónica. La datación del sistema de pliegues es muy importante para la exploración de hidrocarburos en una región en la que existen importantes reservas de petróleo y gas.Los objetivos de investigación de esta tesis doctoral son: 1) construir la geometría 3D de una región plegada del Zagros, en concreto del anticlinal de Zangul, en donde coexisten pliegues de gran amplitud y pliegues de menor amplitud al nivel de las calizas de la formación de Asmari; 2) determinar la geometría de la parte frontal del Zagros donde coexisten el anticlinal de Anaran y el frente del Pusht-e Kuh Arc levantado por encima del "Mountain Frontal Flexure" (MFF); 3) determinar la edad de las diferentes formaciones litológicas que rellenan los sinclinales del Pusht-e Kuh Arc y así determinar la edad de la deformación y la secuencia de esta deformación. La datación de estos sedimentos sintectónicos continentales se ha realizado por medio de técnicas magnetoestratigráficas.

En este trabajo se aborda la problemática de la afección de la actividad agrícola sobre los recursos hídricos del acuífero de la Plana de Castellón, con énfasis en algunos aspectos que presentaban lagunas de conocimiento, bien porque no se les había prestado la atención necesaria o bien porque constituían nuevos escenarios hasta ahora no contemplados.El estudio hidrogeoquímico general del aquífero ha permitido conocer dos hechos de indudable transcendencia: el control estructural ejercido sobre la alimentación lateral subterránea, que es bicarbonatada-cálcica en el sector septentrional y sulfatada cálcico-magnésicas en el sector meridional, y el proceso incipiente de intrusión marina en el sector de la desembocadura del río Mijares.La aplicación de diversos métodos para el cálculo de la evapotranspiración y su comparación son los resultados obtenidos experimentalmente en la estación lisimétrica han puesto de manifiesto que las cifras tradicionalmente admitidas, que estaban basadas en estimaciones o en cálculos empíricos poco consistentes, no son realistas y que tanto la evapotranspiración real como el retorno del riego son sensiblemente diferentes a los aceptados. Es necesario, por consiguiente, replantear esta cuestión y realizar nuevas estimaciones del balance hídrico del acuífero si se quieren cuantificar fiablemente los recursos disponibles.La aplicación de fertilizantes nitrogenados es, sin duda, la principal causa de las elevadas concentraciones de nitratos en las aguas subterráneas, pero la lixiviación afecta a un porcentaje muy inferior al estimado anteriormente.Independientemente de los sulfatos procedentes de flujos regionales, que pueden afectar localmente al acuífero, las mayores entradas corresponden a la lixiviación de los fertilizantes sulfatados que se aplican en cantidades muy superiores a las necesarias.El riego con agua residual depurada presenta serios problemas de salinización y sodificación del suelo, e incrementa la mineralización del agua recirculada con el consiguiente deterioro de la calidad del agua subterránea.

El text del Capítol 3 ha estat retirat seguint instruccions de l’autor de la tesi, en existir participació d’empreses, existir conveni de confidencialitat o existeix la possibilitat de generar patents / The text of Chapter 3 has been withdrawn on the instructions of the author, as there is participation of undertakings, confidentiality agreement or the ability to generate patent / The Bicorb-Quesa salt wall is located on the external Prebetics, an excellent natural laboratory to observe the diapir evolution because of their excellent outcrops. This area, located on the limit between the Iberian Massif, the Betic Range and the Valencian Trough; preserves the deformation caused by four deformation stages: two extensional and two extensive phases. The complexity and changing geometry of the salt wall lead us to use different techniques, some of them rarely used on salt tectonics studies, in order to provide significant information on the knowledge of the salt wall kinematics. The Magnetotelluric data shows the wide range of electrical resistivity materials values. This technique allowed us to recognize a basement fault with a vertical throw of 1000 m. which was active during the Triassic to Lower Cretaceous and likewise elucidate about the salt wall shape and the salt location. The Paleomagnetic data provide valuable information about the rotation suffered on the area both the syn-diapiric basins and the diapir, revealing rotation on different areas. This information together with the internal diapir structure and the overburden structure makes possible to interpret the initiation and reactivation of salt wall as driven by thin-skinned contractional deformation of the overburden. These processes were preferentially developed on the top of a pre-existing basement fault. A comprehensive analysis brings into relief the role played by the propagation direction sense of the cover deformation and the dip sense of the basement fault. This thesis contributes on the scientific knowledge of the salt tectonics, in its kinematics and evolution in different tectonic settings. The salt tectonics is also a geological branch very attractive for the oil industry as it generates one of the most important trap sources. / La presència de materials evaporítics condiciona l’estructura que es desenvoluparà en un àrea ja que les propietats reològiques de les evaporites són molt diferents a les d’altres materials. Especialment la sal, que es deforma plàsticament, és menys densa i més dèbil que la majoria dels materials (Jackson i Talbot, 1986; Jackson i Vendeville, 1994). Aquestes propietats permetran la formació de coixins salins, diapirs salins, parets salines, llengües salines, etc. La generació d’aquestes estructures i el fet de que la sal sigui impermeable propicia la formació de trampes per hidrocarburs i la possibilitat d’emmagatzemar CO2 o altres residus. Aquest fet els hi dóna a les estructures salines interès econòmic i facilita l’avenç científic en la matèria, com mostra la publicació d’articles que han millorat el coneixement d’aquestes estructures a partir dels anys ‘90 (ex. Vendeville i Jackson 1992; Jackson 1995; Letouzey et al. 1995; Ge et al. 1997; Rowan et al. 2003; Stewart 2006; Hudec i Jackson 2007, etc.) L’efecte causat a una cobertora fràgil, pel moviment de una falla normal de basament sobre la qual tenim un nivell de desenganxament dúctil ha estat ampliament estudiat (Koyi et al. 1993; Nalpas i Brun 1993; Jackson i Vendeville 1994; Vendeville et al. 1995; Stewart i Clark 1999; Withjack i Callaway 2000; Dooley et al. 2003; 2005). També, amb la mateixa disposició de materials fràgils-dúctils, ha estat investigada la inversió de les falles normals de basament durant una etapa compressiva (Letouzey et al. 1995; Stewart i Clark 1999; Krzywiec 2004; Ferrer et al. 2012). Per altra banda, la deformació de pell prima provocada per una època compressiva a sobre de un nivell de desenganxament també ha estat estudiada (ex. Chapple 1978; Davis i Engelder 1985; Coward i Stewart 1995; Sans i Koyi 2001), i amb la mateixa geometria les conseqüències de una compressió en un diapir previ (Vendeville i Nilsen 1995; Canerot et al 2005; Roca et al 2006; Callot et al. 2007; Dooley et al. 2009). Tanmateix, no hi ha cap estudi previ publicat en revistes científiques internacionals que descrigui la deformació per compressió de la pell prima prèviament afectada per una falla de basament. Per tal d’omplir aquest buit, s’ha estudiat la paret salina de Bicorb-Quesa, molt adequada ja que està localitzada a sobre d’una falla de basament, en una zona afectada per compressió amb deformació de pell prima (Roca et al 1996, 2006).