I. INTRODUCCIÓ. En el capítol I es presenten els objectius d'aquest treball: 1.- Realitzar una síntesi regional de les fases del darrer cicle glacial als Pirineus; 2.• Caracteritzar els diferents ambients glàcio-lacuslres relacionats amb el glacialisme pirinenc. Ambdós objectius estan estretament lligats, atès que els complexos glàcio-Iacustres constilueixen les seqüències més contínues de les que hom disposa als Pirineus per establir la seva evolució durant el darrer cicle glacial. lI. LES FASES DEL DARRER CICLE GLAClAL ALS PIRINEUS. En el capítol II es descriuen Ies característiques més rellevants de les diferents fases corresponents al darrer cicle glacial als Pirineus, tot establint una cronologia relativa de Ies mateixes. A) PLEISTOCÈ SUPERIOR • PERÍODE GLACIAL. Correspon a la darrera glaciació als Pirineus. S'hi diferencien tres grans intervals de temps. 1) Pre-màxim glacial: Caracteritzat per una progressió generalitzada de les glaceres. amb certes estabilitzacions que permeten definir les Fases d'estabiltzació pre-màxim. 2) Màxim glacial: Caracteritzat per la màxima extensió de Ies glaceres durant l'anomenada Fase de màxim glacial. 3) Deglaciació: Caracteritzada pel retrocés gradual i generalitzat dels aparells glacials. Es defineixen tres fases glacials: una primera Fase d'estabilització post-màxim, una segona Fase de glaceres de vall i una darrera Fase de glaceres d'altitud durant la qual es pot distingir un primer Episodi de glaceres de vall en altitud i un segon Episodi de glaceres de circ.. • PERÍODE TARDIGLACIAL. Caracteritzat per l'existència de nombroses glaceres rocalloses que permeten definir l'anomenada Fase de glaceres rocalloses. • PERÍODE POSTGLACIAL. Durant aquest període es defineixen les .allomenades Fases postglacials i/o Fases històriques, algunes de les quals tal vegada puguin correlacionar-se amb la Petita Edat del Gel (segles XVII a XlX). III. LA CRONOLOGIA DEL DARRER CICLE GLACIAL ALS PIRINEUS. En el capítol llI es presenten els resultats més significatius de les dataciosn realitzades fins al moment en localitats situades a ambdós vessants dels Pirineus (fig. III. 1). A partir de Ies edats obtingudes i de les consideracions fetes per Montserrat Martí (1991), atenent a les variacions temporals de la concentració del CO2 atmosfèric i de la radiació rebuda a l'Hemisferi Nord (fig. III.4), es proposa una cronologia absoluta per cadascuna de les fases del darrer cicle glacial als Pirineus, així com una valoració qualitativa de la magnitud de les variacions del volum de glaç retingut als Pirineus (fig. III.3): Les Fases d'estabilització pre-màxim són anteriors a 50000 anys BP; la Fase de màxim glacial se situa entre 45000-50000 anys BP; la Fase d'estabilització post-màxim se situa entre 31000-45000 anys BP; la Fase de glaceres de vall és anterior a 26000 anys BP; la Fase de glaceres d'altitud se situa entre 13000-16000 anys BP; la Fase de glaceres rocalloses se silua enlre 10000-11000 anys BP; finalment, la Petita Edat del Gel se situa entre 100-300 anys BP. Convé deslacar que l'edat del darrer màxim glacial als Pirineus, igual com succeeix al massís dels Vosgos (Seret et al., 1990), presenta un clar diacronisme amb l'edat del darrer màxim glacial que s'ha establert pels gels continentals del Nord d'Europa i Nordamèrica, al voltant deis 18000 anys BP. IV. EL COMPLEX PROGLACIAL DE BARRATGE MORRÈNIC DEL SEMINARI DE VILALLER. En el capftol IV es descriu el complex proglacial de barralge morrènic del Seminari de Vilaller, a l'alta conca de la Noguera Ribagorçana. Aquest paleollac es va formar degut al barratge produït per l'arc morrènic frontal de la glacera de la Noguera Ribagorçana corresponent a la Fase de glaceres de vall. Els resultats obtinguts en un sondeig mecànic confirmen les inlerprelacions de dos sondatges elèctrics verticals realitzats amb anteriorilat (fig. V.7). Les datacions absolutes de Ies ritmites glàcio-Iacustres, tot i que no presenlen una interpretación unívoca, indiquen que l'edat de la Fase de glaceres de vall és anterior a 20000 anys BP. V. ELS COMPLEXOS PROGLACIALS LLIGATS A CUBETES DE SOBREEXCAVACIÓ. En el capítol V es descriuen Ies cubetes de sobreexcavació glacial de fons de vall de Barruera (Noguera de Tor), Bono (Noguera Ribagorçana), Benasc (Ésera) i Esterri d'Aneu (Noguera Pallaresa). Aquestes cubetes, amb una longitud d'uns 5 quilòmetres, se sitúen a alçades compreses entre 900 i 1100 metres, allunyades dels circs glacials de la capçalera de la conca. Estan situades a les zones de confluència d'antigues llengües glacials i aigües amunt de llindars rocosos transversals a l'eix de la vall. A partir de la realització de diversos sondatges elèctrics verticals es determina tant la geometria com les unitats geoelècrtriques corresponents al rebliment sedimentari de cadascuna d'aquestes cubetes de sobreexcavació glacial: - La profunditat màxima oscil•la entre uns 150 metres (Barruera) i uns 400 metres (Esterri d'Aneu). - Es diferencien tres unitats geoelèctriques (fig. V.lt): 1.- Unitat inferior, amb resistivitats compreses enlre 70-200 Omega-m, interpretada com ritmites glàcio-Iacustres (alternança de nivells lutítics i sorrencs); 2.- Unitat intermèdia, amb resistivitats compreses entre 400•800 Omega-m. interpretada com sorres i graves núviodeltaiques; 3.- Unitat superior, amb resistivitats compreses entre 100-1500 Omega•m, constituïda pels dipòsits al•luvials subactuals. En l'evolució de Ies cubetes de sobreexcavació glacial es diferencien 5 etapes (fig. V.20): Etapa de formació de la cubeta, Etapa de cubeta glàcio-Iacustre proglacial, Etapa de cubeta glàcio-lacustre distal, Etapa de cubeta lacustre i Etapa al•luvial. Les cubetes són excavades, principalment, durant la Fase de màxim glacial, quan l'acció erosiva de les glaceres assoleix la seva màxima intensitat. Els ambients glàcio-lacustres es formen quan les cubetes queden parcialment descobertes de glaç, amb posterioritat a la Fase de glaceres de vall. VI. EL COMPLEX JUXTAGLACIAL DE LLESTUI. En el capítol VI es descriu el complex juxtaglacial de Llestui, a l’alta conca de la Noguera Ribagorçana. Aquest complex és et resultat del rebliment d'un llac juxlaglacial degut al barratge de les conques torrencials del Clol i de Malmarrui per part de la glacera de Llauset, afluent de la glacera de la Noguera Ribagorçana (fig. VI. 2). Després de descriure les unitats sedimentàries (Unitat glacial -till subglacial i till supraglacíal-, Unitat glàcio-lacustre i Unitat al.luvial) es proposa el model deposicional del complex glàcio-lacustre juxtaglacial de Lkstui (fig. VI.10). L'obturació del drenatge dels torrents del Clot i de Malmarrui va començar durant Ies anomenades Fases d'estabilització pre-màxim. Tanmateix, els sediments que configuren l'actual complex sedimentari corresponen a la Fase d'estabilització post-màxim, fet corroborat per les datacions de Ies ritmites glàciolacustres, amb edats superiors a 34000 i fins i tot 40000 anys BP. VII. EL COMPLEX JUXTAGLACIAL DE CERLER. En el capítol VII es descriu el complex juxtaglacial de Cerler, a l'alta conca de I’Ésera. Aquest complex és el resullat del barratge de Ies conques glacials de Remáscaro i d'Ampri per part de la glacera de l'Ésera. Els dipòsits del complex de Cerler poden agrupar-se tres unitats (fig. VII.4): - Unitat inferior. Aquesta unitat pot subdividir-se en un tram inferior i un tram superior: • Tram inferior: Constituït per tills subglacials de la glacera de l'Ésera i dipòsits glàcio-Iacustres intensament deformats. • Tram superior. Constituït per tlls subglacials de les glaceres de l'Ésera, Remascaro i d'Ampriu que deformen i incorporen sediments del tram inferior. - Unitat intermèdia: Constituïda per tills subglacials de la glacera de l'Ésera i dipòsits glàciolacustres, - Unitat superior. Constituïda per tills subglacials i supraglacials de les glaceres de Remáscaro i d'Ampriu, sovint amb la monologia morrènica original ben conservada. Les característiques sedimentològiques i micromorfològiques dels dipòsits del complex de Cerler permeten establir la següent seqüència evolutiva, amb quatre fases locals (figs. VII.13 i VII.14): 1.- El primer llac juxtaglacial de Cerler; 2.- La progressió de les glaceres de l'Ésera, Remáscaro i d'Ampriu; 3,- El segon llac juxtaglacial de Cerler; 4.- La progressió de les glaceres de Remáscaro i d'Ampriu. La seqüència sedimentària del complex de Cerler constitueix un registre més o menys continu que comprèn des de Ies Fases d'estabilització pre-màxim fins l'anomenada Fase de glaceres d'altitud. VIII. CONCLUSIONS. En aquest treball s'ha presentat una síntesi regional de les fases glacials corresponents al darrer cicle glacial als Pirineus i, al mateix temps, s'ha proposat una cronologia absoluta per cadascuna d'aquestes fases. Per altra part, s'han descrit els principals tipus d'ambients glàcio-lacustres relacionats amb el glacialisrne pirinenc a partir de l'estudi d'uns complexos sedimentaris, proglacials i juxtaglacials, escollits corn a localitats tipus. Els resultats obtinguts poden sintetitzar-se en el quadre de la figura VIII.1 que relaciona la cronologia de Ies fases del darrer cicle glacial als Pirineus amb Ies sequències i l'evolució dels diferents complexos glàcio-Iacustres estudiats. / A regional synthesis of the glacial phases corresponding to the last glacial cycle in the Pyrenees is presented in this work. Moreover, an absolute chronology for each one of these phases is proposed: • The Premaximum stabilization phases are previous to 50000 years BP. • The Glacial maximum phase is placed between 45000-50000 years BP. - The Postmaximum stabilization phase is placed between 31000-45000 years BP. - The Valley-glaciers phase is previous to 26000 years BP. • The Altitude-glaciers phase is placed between 13000-16000 years BP. - The Rock glaciers phase is placed between 10000•11000 years BP. - The Little Ice Age is placed between 100-300 years BP. It is convenient to highlight that the age of the last glacial maximum in the Pyrenees, as it happens in the Vosgues massif (Seret et al., 1990), is clearly diachronic with the age of the last glacial maximum established for the northern Europe and northern America continental ice-sheets around 18000 years BP. The main glaciolacustrine environments related to the last glacial cycle in the Pyrenees are also described. Several proglacial and juxtaglacial sedimentary complexes have been chosen as type-localities for this study: - The proglacial moraine-dammed complex of Seminari de Vilaller (Noguera Ribagorçana basin). - The proglacial complexes related lo overdeepened basins of Barruera (Noguera de Tor basin), Bono (Noguera Ribagorçana basin), Benasc (Ésera basin) and Esterri d'Aneu (Noguera Pallaresa basin). - The juxtaglacial complexes of Llestui (Noguera Ribagorçana basin) and Cerler (Ésera basin). The main results of this work are synthesized in a figure (see fig. VlII.1) which correlates the proposed chronology for the last glacial cycle in the Pyrenees with the sedimentary sequences and the evolution of the several glaciolacustrine complexes studied.

Aquesta tesi descriu el funcionament de la Glacera Johnsons a partir de les observacions al camp recollides durant cinc campanyes antàrtiques. La Glacera Johnsons és una glacera petita, temperada i amb clima sub-antàrtic marítim, la qual cosa la fa molt sensible al canvi climàtic. La glacera es troba en un estat de desequilibri negatiu i experimenta un aprimament consistent amb observacions més regionals.La confluència condicionada per la geometria de la cubeta, juntament amb el fenomen de calving que té lloc al front glacial, són responsables del règim de flux extensiu que domina la major part de la glacera. L'estructura interna que reflecteix la deformació de l'estratificació, visible gràcies a la presència de cendres interestratificades, ens porta a identificar dos sub-fluxes que conflueixen amb dinàmiques diferents, donant lloc a una estreta banda de deformació de cisalla a la zona de confluència i importants diferències transversals de l'edat del gel en superfície.

Esta tesis doctoral centra su interés en el estudio geográfico de la cuenca hidrográfica del estero Morales, afluente del río Volcán, en los Andes centrales chilenos. Para ello analiza el medio biofísico, describe, analiza y clasifica el paisaje, realiza una serie de propuestas para su mejor y adecuada gestión. Se trata de una investigación de base que aporta datos de interés relativo al funcionamiento del sistema natural del valle, catalogado como figura de protección por parte del Gobierno chileno, administrado por CONAF, tipo de paisaje que lo caracteriza y recomendaciones para su uso y salvaguarda de sus valores patrimoniales (medio natural y social-económico).Desde la perspectiva del medio biofísico hay que señalar el interés que posee la zona de estudio, pues se trata de un valle recientemente deglaciado en el que en cabecera aún persisten masas glaciares (glaciar de San Francisco). Ello lo convierte en un espacio montañoso donde el medio glaciar y periglaciar persisten y alternan según estacionalidad, lo que conduce la dinámica y evolución de sus ecosistemas. En tal sentido, destaca, ante todo, la proliferación de procesos morfogénicos de producción de clastos y movimientos de masas, que se traducen en una generalizada inestabilidad de laderas producto de las fuertes pendientes. Estas condiciones de clima frío se traducen en el desarrollo incipiente de suelos, mayoritariamente de acuerdo a su capacidad de uso Vlll y en la presencia de una cubierta vegetal en disposición abierta y de porte herbáceo o subarbustivo. Sin embargo, estas condiciones ecológicas no se cumplen en el sector mas bajo del valle, donde la presencia de la aldea Baños Morales -centro urbano incipiente, muestra un paisaje diferenciado debido a las más benignas condiciones climáticas y a la presencia de vegetación arbórea introducida.El valle en su conjunto es un medio de alto valor patrimonial, en particular en lo referente a su medio biofísico y social-cultural, a lo que se une el afloramiento de aguas termales, producto de la actividad volcánica presente en el área. Ello lo convierte en espacio protegido, pues existen ricos ecosistemas que albergan especies vegetales relictas y restos materiales de antigua colonización, además de ser enclave de alto significado científico para el estudio y seguimiento de la deglaciación actual de las masas glaciares de cabeceras (glaciar San Francisco).Estas circunstancias demandan actuaciones a favor del paisaje por lo que resulta necesario revisar la actual legislación emanada de CONAF, y al mismo tiempo asumir nuevos programas por parte de la Administración que tiendan a conservar y preservar los valores patrimoniales y belleza escénica del conjunto del valle. / "El Morado Natural Monument (Central Chilean Andes). Biophysical medium, landscape and behavior proposal."TEXT:This Phd thesis deals with the geographical study of the Morales stream basin, tributary of the Volcán River, in the Chilean central Andes. For that purpose it analyses the biophysical medium; describes, analyses and classifies the landscape, it puts forward a series of proposals for its better and adequate management. It is about a base research that provides interesting data related to the valley's natural system classified as protected figure by the Chilean government, managed by CONAF, type of landscape that characterizes it and recommendations for its use and safeguard of its patrimonial values. (Natural and socio economical medium).From the biophysical medium perspective it must be said that this region possesses a huge interest because it is a recent melted glacier where we still can see an ice cap (San Francisco glacier). This fact turns it into an specific mountainous area where glaciers and periglaciers endure and take turns according to the season, fact that guides the dynamism and evolution of their ecosystem. In that sense, what can be highlighted is the spread of morphogenic processes, clastos production and mass movements, all that results on a generalized instability of hillsides due to steep slopes.This cold weather conditions converge at the development of an incipient ground, mainly because of its capacity to use VIII and on the presence of a vegetation cover in an open position and herbaceous or shrub-like size. However these ecological conditions are not the same in the lowest sections of the valley where Baños Morales village can be found. It is an urban center which shows a diverse landscape due to nice weather conditions and an introduced wooded area.The valley itself is a high value patrimony medium, particularly in its biophysical and socio cultural context plus thermal water outbursts due to volcanic activity in the area. That fact gives the place the quality of "protected area" because there are vast ecosystems that house relic vegetal species and material form old colonization, besides the fact of being a significant high scientific enclave to do research and also to follow up the melting process of ice caps mass glaciers (San Francisco).These circumstances require actions towards the landscape and so, it is necessary to check former laws put forward by CONAF and, at the same time, to assume new programs by the administration that will lead towards the preserving of patrimonial values and beauty of the valley.