La especie humana es la única capaz de alterar los ciclos de la energía, de los nutrientes y de los materiales, fiel demostración de ello es el ecosistema urbano. Este es complejo, artificial, dependiente tecnológico, con una dinámica muy grande de expansión y de cambio.En este ecosistema la especie dominante se adapta a las condiciones locales y regionales, mostrándonos ese grado de adaptabilidad con el conocimiento de ese entorno. Este ecosistema no es nada natural, es solo el fruto de un antropomorfismo, con unos niveles de consumo altísimos.Es por ello que el mismo hombre se plantea una corrección a su actual comportamiento y para ello parte de lo Sostenible aquello que de alguna manera sea racional y permita perpetuarse; ampliando con ello términos como calidad de vida, equidad, mejorando estándares de satisfacción social, económicos, ambientales y desde luego ecológicos.Así entonces se persigue el rediseño de un espacio que de alguna manera sea consciente del consumo de recursos la calidad del entorno y el balance de energía y ello a través del ordenamiento ambiental territorial (OAT) de manera sostenible.

En primer lloc s'ha realitzat una cartogragia de la distribució dels boscos de les valles de Hortmoier y Sant Aniol que formen part de l'espai natural protegit "Alta Garrotxa" (Girona). A partir d'aquesta cartografía s'ha desenvolupat un acurat treball de camp que ha permés analitzar les característiques ecològiques i estructurals d'aquests boscos amb la realització d'inventaris forestals. Aquesta anàlisi ha constatat que una explotació intensiva en el passat ha provocat una uniformització de la seva estructura i que el seu abandonó posterior ha significat una recuperació diferencial de les diverses tipologies de boscos, així com una progresssiva recuperació dels boscos potencials en substitució de les masses silvícoles secundàries. En segon lloc s'ha desenvolupat una proposta metodològica basada en l'integració i la valoració de tot un conjunt de factors físics, biològics i d'aprofitament. Aquesta valoració dels boscos ha permès establir una zonificació de l'espai forestal a partir del principi de multifuncionalitat de les masses forestals que pot ser el punt de partida científic per a una ordenació i una gestió correcta d'aquest terrritori. / RESUMEN:En primer lugar se ha realizado una cartografía de la distribución de los bosques de los valles de Hortmoier y Sant Aniol que forman parte del espacio natural protegido "Alta Garrotxa" (Girona). A partir de esta cartografía se ha desarrollado un exhaustivo trabajo de campo que ha permitido analizar las características ecológicas y estructurales de estos bosques con la realización de inventarios forestales. Este análisis ha constatado que su explotación intensiva en el pasado ha provocado una uniformización de su estructura y que el posterior abandono de su aprovechamiento ha comportado una recuperación diferencial de las distintas tipologías de bosques; así como también una progresiva recuperación de los bosques potenciales en substitución de las masas silvículas secundarias. En segundo lugar se ha desarrollado una propuesta metodológica basada en la integración y valoración de todo un conjunto de factores físicos, biológicos y de aprovechamiento. Esta valoración de los bosques ha permitido establecer una zonificación del espacio forestal a partir del principio de multifuncionalidad de las masas forestales que puede ser el punto de partida científico para una correcta ordenación y gestión de este territorio.

Las ciencias de la educación explican y la práctica pedagógica destaca como tarea primordial del maestro la de facilitar el aprendizaje para conseguir con la máxima economía de tiempo y esfuerzo, una instrucción más profunda y una educación más completa. Es, pues, misión de los didactas investigar qué métodos de enseñanza resultan más eficaces para que el escolar lleve a cabo con gusto el acto de aprender, y al mismo tiempo el rendimiento sea máximo. Por lo tanto, creí que seria de gran importancia dedicar mi trabajo sobre la didáctica de alguna materia de los planes de estudios Primarios y Medios. Consideraba que esta asignatura debía poseer un valor instructivo, una utilidad práctica, pero a la vez un gran valor formativo, para el desarrollo total y armónico de la personalidad del estudiante. Además, quería que tuviera un factor de actualidad, que sirviera de puente entre la escuela y la vida y que sus horizontes fueran amplios para abarcar tanto el saber humanístico como el científico y técnico. Ya se comprende, pues, que en ésta encrucijada de Ciencias encontrara a la Geografía, que tanto estudia a la Tierra como al hombre, describe fenómenos y busca sus causas; le interesa el mundo físico y el mundo humano; se centra en el presente, como resultado de un pasado y preparación de un futuro. Pero la Geografía era demasiado amplia, y por ello me ceñí a la Geografía Económica. Considero que esta rama es una de las que se ha concedido poca importancia en muchos planes de estudio y que, dando por conocidos sus conceptos básicos, ha ocasionado no pocas confusiones en los alumnos; y, sin embargo, estimo que es una de las ramas más interesantes y de mayor actualidad de la Geografía. Sin su conocimiento es casi imposible leer un periódico y entender las relaciones entre países, la política nacional o los movimientos migratorios. Una vez bosquejado el tema, pensé en los alumnos y observé que ningún individuo es exactamente igual a otro, por lo que responderían ante las mismas tareas y el mismo aprendizaje de modo muy diverso. Por eso los nuevos sistemas de enseñanza tienden a formas individualizadas, para que cada alumno pueda realizar el aprendizaje según sus propias características de ritmo, capacidad, aspiraciones…, de modo que se sienten más responsables de su trabajo y al mismo tiempo llegan a estar más capacitados para resolver los distintos problemas que se les pueden presentar en la vida comunitaria y social. En la actualidad, los sistemas de enseñanza individualizados están siendo sistematizados bajo el nombre de “Enseñanza Programada”. Esta nueva técnica está siendo objeto de atención preferente tanto por las publicaciones sobre pedagogía como por parte de las instituciones educativas nacionales (EE.UU) o internacionales (UNESCO), que se interesan por su aplicación a los grandes retos de la enseñanza moderna, como son el aumento exponencial del número de alumnos, que es muy superior al ritmo en que se van preparando las nuevas generaciones de docentes. Con la programación de la Geografía Económica para alumnos de 1º de Bachillerato intento contribuir a la aplicación de este moderno sistema en nuestro país, pues los resultados muestran que es eficaz y ventajoso para la formación de nuestros escolares. En la presente tesis atendemos a la Geografía, en general, y a la Geografía económica en particular, desde el punto de vista de su didáctica. Continuamos con facetas de la Enseñanza Programada y nos centramos en la elaboración de un programa de Geografía Económica y su validación, para terminar con un estudio comparativo entre la Enseñanza Programada y la tradicional, y las conclusiones correspondientes. En un tomo aparte figuran el programa, los apéndices y la bibliografía.

DE LA TESIS:En el presente trabajo se analiza, desde distintos puntos de vista, la evolución de la localización de la actividad económica en Chile, desde el fin de la Guerra del Pacífico, hacia 1890, hasta el fin del gobierno de la Unidad Popular, en 1973. En la primera parte se analiza la evolución de la localización del comercio interior y exterior de las provincias de Chile y como evoluciona con el impacto de los distintos ciclos mineros. En una segunda parte, la tesis se centra en el estudio de la localización de la industria en Chile y sus determinantes, entre fines del siglo XIX y la década de los 60. Una tercera parte realiza una reconstrucción del PIB provincial de Chile entre fines del siglo XIX y 1970. Esta reconstrucción permite realizar distintos ejercicios sobre convergencia económica, evolución de los niveles de ingreso de las provincias en el largo plazo además del análisis de la existencia de una posible relación entre el crecimiento económico y la dispersión de la actividad económica en el largo plazo.

L'important increment de la capacitat de càlcul computacional que s'ha donat en els últims anys ha fet que els models numèrics meteorològics hagin pogut assolir resolucions de treball molt fines. Ara bé, aquest increment en la resolució, per si sol, no és suficient per millorar-ne les prestacions. Cal introduir algorismes més sofisticats per afinar en la simulació de la dinàmica atmosfèrica, i també cal millorar la caracterització física de la superfície. En aquest sentit, els valors climàtics globals que es fan servir actualment no siguin prou precisos i calguin valors característics de cada regió. Malgrat que a través de la teledetecció no es pot fer una mesura real dels diferents paràmetres de la superfície terrestre, les imatges de satèl·lit són el millor recurs per estimar-los. La periodicitat en l'adquisició d'imatges d'una mateixa zona fa que es puguin fer estimacions estacionals o mensuals, podent així fer un seguiment de la variació d'aquests paràmetres al llarg del temps.En aquest treball s'ha establert una metodologia operacional per a l'obtenció periòdica de paràmetres de superfície, a partir d'imatges del sensor satel·litari NOAA/AVHRR, per Catalunya i les regions que l'envolten. La revisió bibliogràfica de les diverses metodologies existents ha permès seleccionar les més idònies per aquesta zona. A nivell dels resultats, s'ha obtingut una sèrie mensual de diferents paràmetres, que cobreix els mesos de març a octubre de l'any 2000. Aquests paràmetres de superfície són els següents:· Albedo· Emissivitat· Índex de vegetació NDVI· Temperatura de superfície diürna i nocturna.· Inèrcia tèrmica Els resultats obtinguts amb dades de satèl·lit són espacials, són imatges que ens donen valors quantitatius per a cada cel·la de la superfície estudiada. A l'hora de fer-ne un tractament estadístic, aquestes imatges es sintetitzen a través de mapes d'usos del sòl, obtenint resultats per a les categories dels mapes. Com tota simplificació, aquesta comporta una pèrdua d'informació; i en aquest punt cal ser força crític a l'hora de triar una classificació d'usos del sòl de la regió de treball. Aquest aspecte és un dels punts on s'ha volgut aprofundir en la discussió de resultats. S'ha treballat amb dos mapes d'usos del sòl, el del USGS (Servei Geològic dels EEUU) i el CORINE (Agència Europea del Medi Ambient). El primer és d'abast global, té 24 categories i és el que fa servir el model meteorològic MM5 per la caracterització de la superfície en les simulacions. El segon és més actual i cobreix gran part d'Europa. El major nombre de categories (44), i la metodologia emprada en l'elaboració, pensada per els usos del sòl que dominen el nostre continent, fan que aquest mapa sigui més adequat per tal de caracteritzar els usos del sòl de Catalunya i els seus voltants.Els paràmetres geofísics de superfície obtinguts s'han fet servir per inicialitzar un model meteorològic de mesoescala, amb la finalitat de millorar els pronòstics. Les simulacions s'han fet amb el model de mesoescala MM5 (PSU/NCAR). Els canvis introduïts en els paràmetres de superfície, a través del canvi del mapa d'usos del sòl i de la introducció dels valors calculats amb AVHRR per l'any 2000, han estat prou importants com per afectar els resultats de les simulacions. Cal destacar les diferències en el balanç hídric, que provoquen simulacions diferents de les masses nuvoloses i el patrons de precipitació. Aquestes diferències en la nuvolositat també modifiquen el balanç radiatiu, que alhora afecta l'evolució diària de la temperatura a nivells baixos. A nivell meteorològic, les variacions en el desenvolupament de núvols en situacions de domini mesoescalar és important per a la correcta simulació de desenvolupament de tempestes locals durant èpoques estivals. Finalment, també s'han observat variacions significatives en el camp de vent de superfície, aspecte important quan s'utilitza el model MM5 per a la simulació de la dispersió de contaminants atmosfèrics.Els resultats obtinguts per l'any 2000 no es poden considerar climàticament significatius. En aquest sentit, una de les vies de continuïtat d' aquest treball és l'obtenció de resultats per una sèrie més llarga de dades, que permeti conèixer millor les característiques geofísiques de la superfície estudiada i millorar les simulacions meteorològiques. / Mesoscale models, with grid resolution higher than synoptic models, and with advanced physical parameterizations, have been an important tool for meteorological research over the past twenty years. Important improvements on mesoscale models have occurred in the last decade. The availability of high-performance workstations at affordable prices; the sharing of mesoscale models within the community; and finally the real-time accessibility of forecast data from the operational runs; have allowed using mesoscale models for real-time numerical weather prediction (NWP) at high resolutions (~1 km).As mesoscale models continue to increase in spatial resolution, correctly treating the land surface processes is becoming increasingly important for the model to be able to capture local mesoscale circulations induced by land surface forcing. Mesoscale models are incorporating progressively advanced land surface modules in order to properly initialize the state of the ground.Physical model improvements should be complemented with more accurate surface properties initiation data. The present work is focused in this point. An operational methodology has been developed, in order to calculate, from satellite imagery, the surface properties for Catalonia, in the NE of Spain. Satellite observations constitute the only available means for global or regional repetitive monitoring of the surface properties at homogeneous resolution.Prior to calculations, a bibliographical research has been done, in order to choose the most adequate methodology according to the remote sensing data available and the studied region. Monthly mean surface parameters have been calculated for the working region from an AVHRR data set of year 2000. Besides the resulting images, surface parameters have also been calculated for the land-use categories in the region. Calculated parameters are:· Albedo· Emissivity · Normalized Difference vegetation Index (NDVI)· Surface temperature· Thermal inertiaIn order to test the obtained parameters, two simulations have been done with the MM5 mesoscale model. The Fifth-Generation NCAR / Penn State Mesoscale Model (MM5) is a limited-area, non-hydrostatic, terrain-following sigma-coordinate model designed to simulate or predict mesoscale and regional-scale atmospheric circulation.A first simulation, using MM5 default values, has been compared with a second simulation where the local physical parameters have been introduced. Besides the change of the surface parameters, the default MM5 land-use map has also been changed, using a more recent land-use map of the region. Results have shown that differences in surface parameters basically rely on thermal inertia. Besides, the land-use maps comparison had shown important differences between classifications that also affect the final composition of surface parameters that get into the model. Modifications on the second simulation have been sufficiently significant to produce variations in the performance of the model. The cloud development differs basically in the location and dimensions of the clouds, that drives to a different superficial radiative budget affecting the evolution of air temperature at low levels. The different results in cumulus simulation produced important differences in the surface wind field and the updrafts. The changes introduced are sufficiently significant to obtain also slight variations in the pattern of accumulated precipitation for the simulated period. Comparisons with ground measurements of wind and temperature have been done in the test regions. Similar errors are obtained with the two land-use maps and physical parameters, without a clear improvement in the performance of the meteorological model.The simulations done in this work contributes evidence to the high influence of surface scheme applications of mesoscale models at high spatial resolution. In the context of dialogue between remote sensing scientists and numerical climate modelers, it is expected that more research should be done to investigate the sensibility of the mesoscale models to improvements in the surface properties characterization.