La creació de la corporació d’oficis dels fusters de València marca el començament de la fusteria valenciana, en concret, la de la València medieval. Privilegis, estatuts i costum regien la vida i el treball d’aquest artífex la memòria dels quals mira de recuperar la present tesi. En conseqüència, s’analitza la seu evolució, des de els primers compassos com associació devota a partir de la conquesta de la ciutat en 1238 fins a esdevenir confraria d’ofici, contemplant la conjunció d’aspectes religiosos i assistencials en paral·lel a la component econòmica, social i política de la comunitat. L’estudi contempla la contribució de les ideologies socials i religioses sobre el pensament de l’artesanat, palpable a distints nivells, en els criteris religiosos, benèfics, socials, polítics i econòmics. Gràcies a la incidència del pensament religiós proclamat en homilies i sermons, aquestes pautes revertir en els capítols d’ordinacions que manifesten la lluita diària del mestre. A partir d’aquests paràmetres en l’observació es pren en compte els següents temes: • Estudi dels diversos protagonistes en el treball en fusteria en dos aspectes: 1. Extern: especialitats professionals. 2. Intern o familiar: categories laborals. • El patrimoni col·lectiu. • La implantació de l’ofici en la ciutat. • El relleu polític i social de l’ofici a nivell individual i corporatiu: la festivitat del patró, convits i commemoracions patronals, emblemes, participació en cerimònies i processons municipals, civils o eclesiàstiques. • Els escenaris de treball: l’obrador, la fàbrica, les drassanes, el bosc, el riu. • Els estris emprats pel fuster: tècniques i tecnologia de la fusteria medieval. • Aprovisionament i distribució de la matèria primera. • El pes econòmic de les activitats desplegades per cada branca. • Nivells de vida assolits pels seus components. • Presència de la fusteria en l’activitat constructiva a València en els segles XIII al XV, basat en els registres dels llibres d’obres conservats. L’arc cronològic abraça des de 1238 fins 1520, perquè el segle XV brinda a la investigació una interessant pàgina de la història social i artística de la fusteria valenciana, que assoleix una sòlida posició que perduraria fins mitjans del segle XVI. Els estatuts de 1497 posaren l’accent característic de la corporació, amb ells es tancava un cicle d’existència i experiència corporativa. La mort de Ferran II en 1516 i l’accés al tro del seu nét Carles I segellarien la incorporació del Regne de València a una nova realitat política i econòmica, molt allunyada dels paràmetres institucionals que originaren la corporació medieval. Fonts: Abracen la normativa laboral, la legislació comercial emanada de la monarquia i de les autoritats municipals, també els registres que informen de l’activitat dels fusters en l’esfera pública i privada sempre per a descobrir la seua condició social, la seua formació tècnica i la seua activitat professional. En general es basa en: Furs de València, Llibre de privilegis, Aureum Opus, protocols notarials, processos judicials, capítols d’estatuts, ordinacions municipals, Manuals de Consells, llibres d’obres. / The doctoral dissertation El fuster, definició d’un ofici medieval examines the craft of the carpenters in Valencia in the middle ages, after the Christian conquest, with the arrival of the new settlers, until the beginning of the 16th century, when Valencia was in view of a different political situation and the diffusion of the Italian Renaissance put an end to the medieval period. So far the studies have been focused on specific aspects, like the craftsmen or their masterpieces. There was hardly any research about the institutional, social or professional conditions of the carpenter’s daily work. The emergence of the Offici o almoina dels fusters in the middle of 13th century set the main work principles. Thanks to their presence in the municipal council, the guild was also a social and political association which can communicate directly the individual and collective interests to the local government. The consolidation of the carpenter’s guild was a slow process of internal regulation throughout which the carpentry went up in value in the Valencia society. The research considers the following matters: • The particular circumstance of the carpenters in order to the different categories of workers. • The establishment of the corporation in the city. • The characteristics of the working area. • The techniques and tools used by the medieval carpenters in Valencia • The knowledge and abilities of the masters: arts and crafts in wood. • Prices and wages. • Wooden types used in Valencia: purchase and distribution of wood.

Nuestra investigación tiene como propósito fundamental caracterizar la cultura bushi (武士) como un sistema integral e internamente diferenciado. Esta caracterización está basada en el estudio del proceso de su desenvolvimiento histórico, de formación e integración de sus diversos componentes, a partir de las postrimerías de la época Heian. Nos interesa mostrar a lo largo de estas etapas su interacción con otras culturas y con la sociedad como conglomerado de relaciones sociales. De especial interés resultan para nuestro estudio las transformaciones estructurales y funcionales que experimenta la cultura bushi en los marcos de la sociedad Tokugawa, así como su ulterior destino desde los grandes cambios sociales de la época Meiji hasta la actualidad. En estrecha relación con esto, un aspecto particular de nuestra investigación es el estudio del desenvolvimiento histórico de las artes marciales japonesas, así como de su funcionamiento cultural. Nuestra tesis, además de la introducción y las conclusiones, consta de cinco capítulos: en el primero se examinan los orígenes históricos de los bushi; en el segundo, el establecimiento de los antecedentes de su cultura durante la época Kamakura; en el tercero, la consolidación de la cultura bushi durante la época Muromachi; en el cuarto, el desenvolvimiento de la técnica combativa o bujutsu (武術) durante el período Sengoku (戦国), en el tránsito hacia la época Edo; y en el quinto, las metamorfosis que experimenta esa cultura, consolidada en la época Muromachi, cuando comienza a funcionar en los marcos de la sociedad Tokugawa durante una prolongada época de paz, así como en el período bakumatsu (幕末) con el arribo a Japón de las potencias extranjeras de Europa y Norteamérica. El trasfondo conceptual de la tesis es el análisis de nociones comúnmente usadas en la bibliografía como “clase guerrera”, “clase samurái”, “sociedad buke” (buke shakai [武家社会]) y “arte marcial”. Colateralmente, a lo largo de la tesis se efectúa un estudio histórico-morfológico de las artes marciales japonesas y de las principales regularidades de su desenvolvimiento. Se han empleado básicamente materiales escritos en japonés, tanto por autores contemporáneos como antiguos. Entre estos, los códigos de los clanes buke (武家家訓), dos de los cuales aparecen examinados y traducidos como parte del tercer capítulo. En la medida en que el enfoque culturológico, como complemento del sociológico, busca estudiar el papel de los individuos en la historia en su esfuerzo por tratar de controlar conscientemente los procesos sociales, a lo largo de la tesis se efectúa el estudio de varias personalidades representativas, tanto del mundo del bushi en general, como de las artes marciales japonesas en particular, y se analiza el surgimiento y desenvolvimiento del sistema educativo del samurái. / Our research aims to characterize bushi (武士) culture as an integrated and internally differentiated system. This characterization is based on the study of the process of its historical development, formation and integration of its various components, from the end of the Heian period. We want to show along these stages its interaction with other cultures and society as a conglomeration of social relations. Of particular interest for our study are structural and functional changes experienced by the bushi culture within the framework of Tokugawa society and its further destination from the great social changes of the Meiji era to the present. Closely related to this, one particular aspect of our research is the study of the historical development of Japanese martial arts, and their cultural performance. Our doctoral thesis, besides the introduction and conclusions, consists of five chapters: the first examines the historical origins of the bushi warriors; the second, the establishment of the historical precedents of their culture during the Kamakura period; the third, the consolidation of bushi culture during the Muromachi period; the fourth, the development of combative technique or bujutsu (武術) during the Sengoku period (戦 国), in transit to the Edo period; and the fifth, the metamorphosis, experienced by that culture, consolidated in the Muromachi period, when it starts functioning in the frames of Tokugawa society, during a long period of peace, as well as in the bakumatsu (幕末) period with the arrival in Japan of the representatives from powerful countries of Europe and North America. The conceptual background of our doctoral thesis is the analysis of notions commonly used in the academic literature such as “warrior class”, “samurai class”, “buke society” (buke shakai [武家社会]) and “martial art”. Collaterally, throughout our thesis we make a historical-morphological study of Japanese martial arts and the main regularities of its development. Materials have been used primarily written in Japanese by both contemporary and ancient authors, among these, some codes of buke clans (武家家訓), two of which are examined and translated as part of the third chapter. To the extent that culturological approach, as a complement of the sociological one, aims to study the role of individuals in history when consciously trying to manage social processes, throughout our thesis we study several representative personalities of both bushi world in general and Japanese martial arts as well, and, in relation to this, we analyze the emergence and development of the educational system of the samurai.

Aquesta investigació es centra en reconstruir la història del Canal d’Aragó i Catalunya, inicialment denominat Canal de Tamarit de Llitera, des dels seus primers projectes fins la seva construcció i posada en funcionament a partir de fonts molt diverses (memòries i projectes tècnics, disposicions legislatives, fulletons propagandístics, informes jurídics, articles periodístics, etc.). Els resultats indiquen que en els seus inicis sols buscava garantir les collites de la comarca de la Llitera, després fracassaren diverses iniciatives privades que esperaven obtenir grans beneficis abastint de cereals al mercat barceloní i, en darrer lloc, jugà un paper clau en la creixent implicació de l’Estat espanyol en el procés de modernització agrària mitjançant la política de foment als regs. L’arribada de l’aigua no fou la panacea que va resoldre la “qüestió agrària” que molts esperaven. No obstant, permeté un sensible increment de la producció agrícola i potencià una creixent articulació econòmica i espacial de la zona regable. / Esta investigación se centra en reconstruir la historia del Canal de Aragón y Cataluña, inicialmente llamado Canal de Tamarite de Litera, desde sus primeros proyectos hasta su construcción y puesta en funcionamiento a partir de fuentes muy diversas (memorias y proyectos técnicos, disposiciones legislativas, folletos propagandísticos, informes jurídicos, artículos periodísticos, etc.). Los resultados indican que en sus inicios solo buscaba garantizar las cosechas de la comarca de la Litera, después fracasaron diversas iniciativas privadas que esperaban obtener grandes beneficios abasteciendo de cereales el mercado barcelonés y, por último, jugó un papel clave en la creciente implicación del Estado español en el proceso de modernización agraria a través de la política de fomento a la irrigación. La llegada del agua no fue la panacea para resolver la “cuestión agraria” que muchos esperaban. Sin embargo, permitió un sensible incremento de la producción agrícola y potenció una progresiva articulación económica y espacial de la zona regable. / This research focuses on reconstructing the history of the Canal of Aragon and Catalonia, initially called Tamarite de Litera Canal, in the years between the first projects, the construction and the start up. A wide range of documentary sources has been used: technical memories and projects, legislative orders, advertising leaflets, legal pleas, newspaper articles, etc. The evidence points out that initially its mere use was only to ensure the crops of the Litera area. Later, some private enterprises which wanted to obtain big benefits by means of providing Barcelona market with cereals failed, and finally it had a key role in the growing involvement of the Spanish Government in the agricultural modernization process through foster the irrigation policy. The results demonstrate that the water arrival was not the expected panacea to solve the "agrarian question". Nevertheless, the Canal allowed a noticeable increase of the agricultural production and it enhanced progressive economic and spatial articulation of the irrigated area.

La sequera, una amenaça natural i insidiosa, és un fenomen complex que involucra processos climàtics i genera grans impactes ambientals i socioeconòmics. En els últims anys l’interès en el seguiment i en els efectes de les sequeres ha incrementat a causa de les situacions climàtiques extremes esdevingudes. Aquests episodis de sequera tenen implicacions sobre moltes Societal Benefit Areas (SBAs) abordades pel GEOSS (Global Earth Observation Systems of Sytems) de manera que es genera una interconnexió entre les diferents disciplines, com per exemple la sostenibilitat agrícola, la seguretat alimentaria, les funcions i serveis dels ecosistemes, la biodiversitat, les reserves de carboni, els recursos hídrics i els incendis forestals, entre d’altres. Segons el cinquè i últim informe publicat pel Grup Intergovernamental d’ Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), les projeccions de futur indiquen una disminució de les precipitacions en la conca Mediterrània que, juntament amb temperatures més càlides, pot desencadenar més episodis de sequera i reduir la disponibilitat d’aigua tant per sistemes naturals com per recursos humans. Tot i que la recerca en sequera progressa adequadament, el fenomen encara no està prou ben caracteritzat i per tant la gestió adequada d’aquest tipus d’esdeveniments i de les seves conseqüències encara es fa difícil. Per exemple, a l’Espanya Peninsular la sequera és un fenomen recurrent que en les últimes dècades ha causat importants impactes naturals i socioeconòmics. D’altra banda, la Península Ibèrica Espanyola és un cas d’estudi prou interessant atesa la seva situació a la conca Mediterrània i pel seu complex i heterogeni territori. Amb quasi el 90 % de la seva superfície (35 % dedicada al sector agrícola i un 55 % a boscos) amenaçada per la sequera, la caracterització espacio-temporal de la sequera en aquesta àrea és fonamental pel seguiment, previsió i gestió de les seves conseqüències. Les dades climàtiques i la teledetecció són el nucli de la present tesi, la qual contribueix al coneixement dels patrons espacials multitemporals de les sequeres a la Península i els seus efectes, des de la perspectiva de la Ciència de la Informació Geogràfica. En aquesta tesi s’aborda la identificació i caracterització de la sequera a diferents escales espacio-temporals i es demostra la necessitat d’un nou marc conceptual on la sequera forestal tingui el seu reconeixement. També contribueix a un millor coneixement dels episodis passats de sequeres a la Península Ibèrica Espanyola i dels seus possibles desencadenants gràcies al desenvolupament d’una nova base cartogràfica climàtica (precipitació i temperatura) i de sequera (Standardized Precipitation Index- SPI and Standardized Precipitation Evapotranspiration Index- SPEI) per al període 1950- 2012, a 8 escales temporals diferents, que inclou més de 14 000 mapes continus a una resolució espacial de 100 m. Les anàlisis dels mapes de sequera continus a nivell espacial i temporal ofereixen una visió espacial innovadora de la sequera que permet identificar la distribució espacial de les zones més afectades i quantificar la intensitat i l’extensió temporal d’aquestes, sovint revelant com a àrees afectades aquelles que no s’esperava i per tant suggerint una revisió de les unitats climàtiques actualment definides per l’àrea. Aquest enfocament multidimensional permet seguir la dinàmica espacio-temporal de les sequeres, les anomenades sequeres en moviment, i facilita la identificació d’esdeveniments simultanis, la present en un moment donat i la resident d’un episodi anterior, en l’espai i el temps. Les tendències de les sèries temporals del SPEI a diferents escales temporals ha identificat un canvi de règim sobtat entre el 1979 i el 1981 que afecta la part central i de l’est de la Península Ibèrica, i que és anticipat per senyals d’alerta de forma consistent. L’Oscil·lació Multidecadal Atlàntica (AMO) n’ha resultat ser el predictor més significatiu. L’avaluació dels impactes d’aquest canvi abrupte en la fixació de carboni dels boscos mediterranis de Pinus halepensis identifiquen disminucions significatives en els guanys de les reserves de carboni en la majoria de parcel·les forestals avaluades. Tanmateix, els patrons de sequera basats en clima no poden explicar l’estat real de la vegetació. En canvi, les observacions remotes de satèl·lit proporcionen una visió complementaria amb una gran cobertura espacial i temporal de les condicions de sequera en la vegetació. Així doncs, s’ha calculat i usat diversos índexs de vegetació derivats del sensor MODIS (MODerate-resolution Imaging Spectoradiometer) com a possibles indicadors de paràmetres de l’estat fisiològic de la vegetació dels boscos. L’anàlisi exploratòria basada en series temporals de dades de clima i índexs de vegetació de MODIS mostra les capacitats de la integració d’ambdós tipus de dades a l’hora d’identificar i caracteritzar els patrons de sequera en els boscos a diferents escales temporals. Per exemple, els índexs de vegetació que tenen en compte la temperatura presenten una correlació de R2~0.56 amb SPEI en escales temporals més curtes, mentre que si s’examinen escales temporals més llargues (al voltant d’un any) les correlacions més altes es troben amb els índexs que tenen en compte verdor i contingut d’aigua de la vegetació. Aquesta resultats mostren la robustesa de la integració de les dades de teledetecció i del SPEI i el sentit d’usar aquest últim índex en estudis de detecció de sequeres previs als que contemplen dades de teledetecció. Finalment, s’ha desenvolupat un nou algorisme per tal de generar compostos de reflectàncies de 8 dies a partir d’imatges diàries, basat en una correcció topogràfica i una aproximació geostadística, amb la finalitat de millorar l’heterogeneïtat espacial que presenta el producte de 8 dies actual de MODIS (MOD09A1). Els resultats mostren que aquest nou producte, no només millora en gran mesura el producte actual sinó que també presenta una alta correlació amb els productes obtinguts mitjançant compostos del producte diari (MOD09GA), esdevenint un possible substitut d’aquest en processaments que requereixin molt de temps de càlcul. En resum, la investigació duta a terme en aquesta tesi avança en diversos aspectes de l’estudi de la sequera, tant a nivell climàtic com a nivell forestal, i consolida un avenç en la investigació d’aquests fenòmens. / Drought, an insidious natural hazard, is a complex phenomenon involving climate processes that has large environmental and socioeconomic impacts. In recent years there has been an increasing interest in droughts effects and monitoring due to the current situations of extreme climatic events. Such drought events have implications on many of the Societal Benefit Areas (SBAs) that GEOSS (Global Earth Observation System of Systems) addresses; and this phenomenon set up an interconnection between different fields, such as agriculture sustainability, food security, ecosystem functions and services, biodiversity, carbon stocks, water resources, and wildfires, among others. According to the recently published IPCC 5th Assessment Report, a decrease in precipitation coupled with warmer temperatures associated to drought events is projected especially in the Mediterranean Basin, which will result in reductions on water availability for natural and agricultural systems and human needs. Although research on drought is progressing, the phenomenon is still not well understood, and this fact makes difficult to adequately manage this type of events and their derived consequences. For instance, in the Spanish Iberian Peninsula droughts are recurring phenomena which in recent decades have led to major natural and socioeconomic impacts. Moreover, the Spanish Iberian Peninsula is an interesting case study due to its situation in the Mediterranean Basin and its heterogeneous complex territory. With around 90 % of its land surface (35 % agriculture and 55 % forest areas) highly threatened by droughts, understanding the spatial and temporal characteristics of drought in this area is essential for monitoring, forecasting and managing of its consequences. Both climate and remote-sensing data are the core of this thesis that wants to contribute to the knowledge of the multitemporal spatial patterns of droughts in the Iberian Peninsula and their effects, especially on forests, from a Geographic Information Science perspective. This thesis addresses drought identification and characterization at different spatiotemporal scales and demonstrates the need for a new conceptual framework where forest drought has its own recognition. A better understanding of past droughts events affecting the Spanish Iberian Peninsula and their possible drivers has been achieved through the development of a monthly climate (precipitation and temperature) and drought (Standardized Precipitation Index- SPI and Standardized Precipitation Evapotranspiration Index- SPEI) cartographic Big Data base for the period 1950-2012 at 8 different timescales, which includes more than 14 000 continuous maps at a detailed spatial resolution of 100 m. The analyses of spatiotemporally continuous SPEI maps offers an innovative spatial vision of drought, identifies the spatial distribution of most affected areas, and quantifies the intensity and time extent of drought events, often unveiling areas more affected than previously expected and suggesting new future climatic units for the area. This multidimensional approach has enabled monitoring the spatiotemporal dynamics evolution of droughts, the so-called drought moving waves, which facilitates the identification of several simultaneous present and long-term drought events. Trends of SPEI time-series at different timescales identifies an abrupt regime shift between 1979 and 1981 affecting the central-eastern part of the Iberian Peninsula, which was consistently anticipated by early warning signals. The analysis indicates that the Atlantic Multidecadal Oscillation (AMO) is the strongest predictor of the shift. The evaluation of potential impacts of drought regime shifts in forest carbon sequestration of Mediterranean Pinus halepensis forests has also resulted in reduction in carbon stock accumulation rates in most of the evaluated areas. However, climate-based patterns do not entirely explain the real state of vegetation. Instead, satellite observations potentially provide a complementary view with greater spatial and temporal coverage of drought conditions. Therefore, vegetation indices derived from MODIS (MODerate-resolution Imaging Spectoradiometer) sensor has been calculated as possible indicators of physiological forest parameters. An exploratory analysis based on time-series of climate and MODIS data has been carried out showing the capabilities of integrated climate and remote-sensing data to identify and characterize drought patterns on forests at different timescales. For instance, remote-sensing temperature indices exhibit R2~0.56 with SPEI at the shortest timescales, while when examining timescales of about 1 year, the higher correlations are found with water and vegetation indices (R2~0.38). These results show both the robustness of SPEI and remote-sensing data working together, and the sense of using SPEI for pre-remotesensing drought studies. Finally, a new methodology for generating MODIS 8-day surface reflectance products based on a topographic correction and a geostatistical analysis approach has been developed in order to address several issues related to the spatial heterogeneity of current MODIS 8-day composites (MOD09A1). Results show that this new product not only greatly improves the current product, but also presents a high monthly correlation with products obtained by the compilation of the daily product (MOD09GA), being a possible substitute of high processing time analysis of daily products. In summary, the research carried out in this thesis covers many aspects of drought studies, meteorological studies and forest studies, consolidating progress in the investigation of the drought phenomenon.

Tal i com apunta el títol, la tesi El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918). Afirmació, lluita i festa és un treball de recerca sobre l’evolució del 1er de Maig des de la primera celebració, l’any 1890, fins a finals de la Primera Guerra Mundial, l’any 1918. Uns anys que van servir per afirmar la jornada com el dia del treballador així com definir la forma de la celebració, un dia de lluita o un dia de festa. Una forma que es definirà a partir de les postures vers la jornada que mantindran les tres corrents ideològiques que van influir en el moviment obrer català durant el període que va del 1890 al 1918: el socialisme- marxista, l’anarquisme i el republicanisme. Cadascuna d’elles enfocava la jornada des de diferents perspectives a partir tant de l’origen atribuït com de l’objectiu a assolir amb el 1er de Maig. El resultat es una celebració caracteritzada per la lluita, cas anarquista, o una visió reivindicativa alhora que festiva, cas dels socialistes i a la qual donarien suport els republicans. En aquest sentit també les realitats locals van establir uns 1er de Maig diferents a partir de la força que tenia el moviment obrer local i les relacions amb els altres sectors socials de les poblacions. Així tenim Barcelona com el centre de poder econòmic i on es trobava el moviment obrer associat més fort; poblacions amb un important teixit industrial com Sabadell, Mataró o Manresa i per tant amb un important moviment obrer, a prop de la postura anarquista la primera i marxista i republicanes les dues darreres; viles importants durant la primera industrialització, però en una situació de crisi des dels vuitanta, cas de les poblacions del Baix Empordà com Sant Feliu o Palafrugell, de la Muntanya com Vic o Olot, o de l’interior com Igualada, situació que dona lloc a un moviment associatiu feble; i poblacions poc desenvolupades industrialment com Ripoll, Figueres o Tortosa. El resultat és un 1er de Maig amb programes diferents però amb un mateix protagonista, l’obrer. Per aquesta raó la jornada del 1er de Maig es va convertir en un símbol del moviment obrer, un referent del futur, un dia en el qual els obrers disposaven del seu temps i de l’espai central de les seves viles, del qual eren exclosos la resta de l’any. Al voltant d’aquest símbol es forma una simbologia pròpia de la jornada, nous símbols es fonen amb ja existents propis o compartits: la bandera, els lemes, les cançons, els actes que creen un ambient propi, tot això conforme un codi simbòlic que dona una significació pròpia al 1er de Maig, un dia en el que el protagonista és un sector de la societat el qual era al marge del sistema polític. / The thesis entitled El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918). Afirmació, lluita i festa is a research about the May Day from the first celebration, in 1890, to the end of the First World War, in 1918. This period was the time which May Day became the day of the working class and the kind of celebration was defined, a struggle day or a holiday day. The way to celebrate this day was defined by who played the main role this day, the working class. Working Class in Catalonia were influenced by three main ideologies: Socialist Marxists, Anarchism and Republicanism. Every one of them represented tree different ways to celebrated May Day, which are based by the vision of the day, one struggle day, Anarchism stance, or a demand day and holiday, Socialism and Republicanism stance. Also the local realities affected the May Day celebration because of the different situations which working local class had to affronter. Barcelona as centre of industrial and power decision is the reference from the working class movement; Sabadell, Manresa or Mataró have a significant industry, based on cotton the first and the textile the two last, with a valuable labour movement working for their permanence and near of Anarchism the first town and the Socialism and Republicanism the lasts; others towns were relevant during the first industrialisation but in the 1880s came into a very important crisis, which was a cause for the weakening of their local working class, in this situation was Sant Feliu or Palafrugell, situated in Baix Empordà, from the region named Muntanya towns like Vic o Olot or Igualada, from the inner of Catalonia; and towns as Ripoll, Figueres or Tortosa were hardly industrialized. The type of industry, new industry or crisis industry, the geographical situation, near or far away from Barcelona, and the relationship between the different sectors of local society determined the situation of the local working class and as result on the Mai Day, because the worker was who played a leading role this day. This is the reason that makes Mai Day a symbol of the working movement. The day became a referent of the past and of the future. During this day the workers have the time and the space of their towns at their disposal. They take up the central town, a space from which they are excluded the rest of the year. At the same time, around the day set up a system of symbols news or shared: banner, slogans, songs, acts, programs... All of them give a meaning to the Mai day.

Aquest treball representa la culminació d'una recerca dedicada al paisatge com a element cultural i via per a ajudar entendre l'entorn de les societats contemporànies a través de la història de les interaccions societat-medi. L'arqueologia del paisatge ens ha donat els instruments teòrics i metodològics per a abordar aquesta investigació: L'enfocament interdisciplinari i diacrònic i l'anàlisi a diversos nivells o escales han constituït el marc general. El buidatge bibliogràfic, documental i dels inventaris patrimonials, la cartografia antiga, les prospeccions i sondeigs arqueològics i els estudis arqueomorfològics i geomorfològics del territori han estat els materials i tècniques empleats en aquest treball. Tecnologies digitals i de geolocalització com el GPS, la reconstrucció fotgramètrica i els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) s'han utilitzat extensament en la documentació del registre arqueològic. Les Bases de Dades i els SIG han servit de plataforma d'integració i anàlisis de les dades recollides. El massís del Montseny, declarat reserva de la biosfera per la UNESCO, és avui en dia un mosaic dels diversos paisatges que trobem en les muntanyes de l'entorn del mediterrani. Com tota la regió mediterrània es tracte de paisatges antropitzats, en la formació dels quals hi han intervingut les activitats humanes, les traces de les quals trobem a vegades integrades en el paisatge del present. En l'estudi que presentem a continuació s'ha realitzat un recull d'elements que permeten estudiar la dinàmica del poblament des de la prehistòria fins al període actual. S'han realitzat treballs de prospecció arqueològica en dos sectors (àrees supraforestals i al peu del massís) representatius dels diversos tipus de paisatge. En el sector del peu de la vessant s'han estudiat també perfils lito-estratigràfics d'una àrea concreta. Així mateix s'ha fet una aproximació a l'arqueomorfologia del territori a partir de l'estudi de la xarxa viària. A partir d'aquest conjunt de resultats s'ha traçat un recorregut per les dinàmiques històriques del massís del Montseny entre la prehistòria i l'edat mitjana, intentant obrir el debat sobre l'impacte de cada període en el procés de formació dels paisatges culturals. Així mateix, s'ha analitzat la relació de les traces de cada període arqueològic amb els diversos paisatges de cara a comprendre els valors històrico-culturals de diversos sectors del massís. / Este trabajo significa la culminación de un proceso de investigación dedicado al paisaje como elemento cultural y vía de ayuda para la comprensión del entorno de las sociedades contemporáneas por medio de la historia de las interacciones sociedad-medio. La arqueología del paisaje ha proporcionado las herramientas teóricas i metodológicas para emprender esta investigación: El enfoque indisciplinar i diacrónico y el análisis multiescala han constituido el marco referente. El vaciado bibliográfico, documental y de inventarios patrimoniales, la cartografía antigua, las prospecciones y sondeos arqueológicos y los estudios arqueomorfológicos y geomorfológicos del territorio han sido los materiales y técnicas empleados en este trabajo. Tecnologías digitales y de geolocalización como el GPS, la reconstrucción fotogramétrica y los Sistemas de Información Geográfica (SIG) han sido utilizados extensamente en la documentación del registro arqueológico. Las Bases de Datos y los SIG se han empleado como plataforma de integración y análisis de los datos colectados. El macizo del Montseny, declarado reserva de la biosfera por la UNESCO, es hoy en día un mosaico de los paisajes que podemos encontrar en la montañas de la cuenca mediterránea. Como en toda esta región, son paisajes antropizados, en la formación de los cuales han intervenido también las actividades humanas. Las trazas de estas actividades pueden encontrarse integradas en el paisaje actual. En el estudio presentado se ha reunido un conjunto de elementos que permiten analizar la dinámica del poblamiento entre la prehistória y el período actual. Se han llevado a cabo trabajos de prospección arqueológica en dos sectores (áreas supraforestales y del pie del macizo) representativos de los diversos tipos de paisaje. En la parte basal se han estudiado perfiles litoestratigráficos de un sector concreto. Así mismo, se ha hecho una aproximación a la arqueomorfología del territorio por medio del estudio de la red viaria. Partiendo de este conjunto de resultado se ha ensayado un recorrido por las dinámicas históricas del macizo del Montseny entre la prehistoria y los inicios de la edad media. Con esto se ha buscado abrir el debate sobre el impacto de cada período en el proceso de formación de los paisajes culturales. En este sentido, se ha analizado la relación de las trazas de cada período arqueológico con los distintos tipos de paisaje también como vía para comprender sus valores histórico-culturales. / This PhD dissertation aims to show how landscapes are cultural elements that can aid in the understanding of the environment of contemporary society through the history of past human-environment interactions. Landscape archaeology has provided the theoretical and methodological basis necessary for the successful completion of this research: The use of a long-term perspective, an inter-disciplinary approach and the use of different, complementary, spatial approaches (from micro-regional to regional) has constituted the methodological basis. The combination of historical data (through archive research and the analysis of edited sources), archaeological and heritage data available in institutional records and in published sources, ancient cartography, archaeomorphological and geomorphological analysis and archaeological survey, geoarchaeological profiling and excavation has formed a suitable inter-disciplinary methodology. The use of digital software such as GPS, photogrammetric reconstruction and Geographic Information Systems (GIS) has been extensively employed for the recording of features of archaeological interest. Databases and GIS also had a prominent role in the integration and analysis of all the information generated by the previously exposed techniques. Montseny Massif, a UNESCO Biosphere Reserve, is today a mosaic integrating the diverse landscapes characteristic of Mediterranean mountains. As such, it is a deeply humanised environment, developed through millennia through the interaction of many factors. Perhaps the most important of those, in terms of its capacity to modify the environment, are human activities, whose traces are often integrated in the massif’s contemporary landscape. In this dissertation a series of historic elements have been documented, which allow to understand settlement patterns and population dynamics from prehistory to the middle ages. Intensive surveying has been carried out in two sectors (supra-forestal areas and lower slopes) assumed to be representative of the different landscape types of the massif. In the lower slopes geoarchaeological profiling of slope sediments have also been studied and an archaeomorphologic analysis of the road network of the study area has also been carried out. The conjunction of all these data has allowed to reconstruct the long-term dynamics of human-environment relations in the Montseny Massif from prehistory to the middle ages enabling the development of a discussion on the influence of every historic phase in the development of cultural landscapes. In this regard, the relationship between the traces of past-human activity and landscape change has been analysed in order to understand the historic and cultural value of the different sectors of the massif.

La principal aportación de esta tesis es el análisis de los conflictos lingüísticos que existen en la situación de multilingüismo de Marruecos, poniéndolo en relación con el pasado colonial y las diferencias sociales presentes en la sociedad marroquí. La tesis está enfocada en términos históricos en la medida en que presenta una historia socio-lingüística, desde un enfoque crítico, de Marruecos como Estado-nación independiente, con todas las transformaciones y cambios sociales y políticos que conoció. Se examina asimismo como dichos cambios pudieron influir en el modelo sociolingüístico y de política lingüística implantados por el estado marroquí para la gestión de la diversidad lingüística y de las prácticas lingüísticas, en general. Este enfoque histórico, considera el objeto del análisis como un proceso social en términos discursivos.Como fase previa al análisis de los discursos, la tesis ofrece un estudio sobre la complejidad sociolingüística actual de Marruecos y su vinculación con los procesos socio-históricos. En dicho estudio se analiza el estatus social y político de las distintas variedades lingüísticas presentes y las relaciones que se dan entre ellas.Tras este examen sociolingüístico, la tesis ofrece un profundo análisis crítico a distintos discursos que pertenecen a formaciones discursivas, asociadas a ideologías y reivindicaciones en conflicto. Dicho análisis se centra en la representación de las lenguas e identidades, la diversidad y políticas lingüísticas, además, del valor que se les atribuye a todos estos aspectos en los distintos discursos que circulan en el mercado lingüístico de Marruecos: discurso dominante anterior, nuevo discurso dominante, incluido el legislativo, y el discurso alternativo amazigue. Por último, este trabajo hace referencia a las consecuencias sociales y políticas en las que deriva la imposición de un orden y una política lingüística por el poder estatal, y a las vías de resolución del conflicto, en relación con el planteamiento elegido. Dichas vías abarcan desde aspectos sociales, tales como la democratización lingüística (que es también social y política). Y el reconocimiento y oficialización de las lenguas que históricamente se han construido como subordinadas y minoritarias (árabe marroquí y amazigue). / The main contribution of this PhD thesis is the analysis of linguistic conflicts taking place in the Moroccan situation of multilingualism. These linguistic conflicts are here related to the colonial past of the country and the social differences found in the Moroccan society nowadays.The thesis is approached from a historical and critical point of view, to the point that the sociolinguistic history of Morocco, as an independent nation-state, together with all the transformations and socio-political changes known there, are presented. It is also examined the way in which those changes could have had an incidence in the sociolinguistic model and the linguistic policy implemented by the Moroccan state in order to manage the linguistic diversity and its general practices. This historical approach considers social and discursive processes as its object of analysis.Before analysing discourses, a study about the current sociolinguistic complexity in Morocco and its link to socio-historical processes is offered. Through this study, the socio-political status of every linguistic variety used in the country is analysed, as well as the relationship among all them.After this sociolinguistic revision, this work presents an in-depth critical analysis of the different discourses coming from socio-discursive groups associated to ideologies and claims in conflict. At this stage, the analysis focuses on the representation of languages and identities, on the one hand, and of the linguistic diversity and policies, on the other. Values ascribed to all these issues are also examined through the different discourses circulating within the Moroccan linguistic market: specifically, the previous dominant, the current dominant -including the legislative one- and an alternative amazigh discourses.Finally, the thesis contributes to reveal the socio-political consequences derived from the linguistic order and policy imposed by the state supremacy, as well as the solution channels to the conflict. Those channels cover social and political steps, such as a linguistic democratization or the achievement of recognition and official status by the historically dominated and subordinated languages (i.e. Moroccan Arabic and amazigh).

El objetivo de la Tesis es el estudio de los conjuntos líticos recuperados en los niveles de Paleolítico Medio del yacimiento arqueológico del Abric Romaní (Capellades, Barcelona). Tras una exposición del marco teórico en el que se inscribe el trabajo y la presentación de las características generales del yacimiento (contexto geológico y geomorfológico, estratigrafía, cronología, datos paleoambientales, historia de las investigaciones), se desarrolla la metodología de estudio, que se estructura en dos líneas principales: a) el análisis morfotécnico de los artefactos líticos mediante los procedimientos establecidos en el marco del Sistema Lógico-Analítico, y b) el análisis de la distribución espacial de los restos líticos a partir de los remontajes y de la utilización de tests estadísticos. Los resultados muestran la existencia en la secuencia arqueológica de tendencias de cambio temporal que afectan a la captación de materias primas, la tecnología y la tipología de los artefactos, así como unos patrones de organización del espacio basados en la concentración de las actividades técnicas en torno a los hogares.

El objetivo principal de esta investigación es estudiar la música religiosa de los pueblos delValle de Albaida,pues ha sido el género musical menos estudiado. El trabajo es un estudiode ambas, tanto en lo documental como en su transcripción.Uno de los motivos para que me decidiera por el tema de esta tesis doctoral, y así contribuircon mi aportación a divulgar la gran creatividad musical y artística de estos pueblos delValle de Albaida y descubrir la historia de los órganos de sus iglesias y las características delos mismos, así como conocer el nombre de los organeros que trabajaron en losinstrumentos de esta zona.Es interesante el estudio que lleva al conocimiento de los músicos autóctonos que tuvieronuna importancia decisiva en el mundo musical de su época y representan una parte, nadadesdeñable, dentro del conjunto de nuestra historia, no sólo en el ámbito musical valenciano,sino también en el español e incluso algunos en el europeo.El estudio de estos documentos, una vez inventariados y habiendo documentado las fuentesy junto con el conocimiento del contexto social de la época, meha ha permitido valorarlos ensí mismos y en su trascendencia dentro de la cultura valenciana, y en muchas ocasionestambién en la europea.En el capítulo que se inicia después de esta introducción y que figura en el índice con elnúmero I, se trata el Entorno geográfico e histórico de este valle de tan marcado saborvalenciano, sus costumbres y también su toponimiaHe estudiado La Música Religiosa de los siglos XVII- XVIII - XIX y principios del XX,en el Valle de Albaida. . Y dentro de este capítulo, se estudia el interesante fenómeno de lasCapillas Musicales, más o menos importantes, según las poblaciones, en el conjunto de esteterritorio y la participación de sus músicos que contribuían a dar solemnidad a los oficiosreligiosos en los templos de estos pueblos. También la Toponímia de ellos y el origen de losmismos. Estas Capillas de Música estaban dirigidas por un Maestro de Capilla y compuestaspor un grupo de cantores e instrumentistas, y entre ellos había, casi siempre, un organista (yaque en esta época todos los templos importantes gozaban de un órgano); a todos losorganistas se les pagaba por sus servicios; también si las Capillas Musicales eran itinerantes..Así mismo he estudiado el órgano en los pueblos del Valle d Albaida. El órgano hispanoha sido base de estudio de la musicología occidental, y había razones suficientes para que los instrumentos históricos que pertenecieron a los pueblos del Valle de Albaida, casi todosdesaparecidos, fueran objeto de atención y estudio y liberarlos así del olvido. También era degran interés estudiar las figuras de maestros de capilla, organistas y organeros y su influenciaen la organería valenciana y que ello contribuyera a conocer mejor la historia de losinstrumentos de los templos de la comarca, que acompañaron la vida musical religiosa de loshabitantes de ella, así como recuperar la música sacra de los compositores que crearon obraspara ser interpretadas, en muchos casos, en esos órganos; música que logró popularizarse,incluso fuera de los límites de estas tierras.Estudio también la ifluencia de la Estetica Popular en la música rligiosa de estos pueblos.Diferencio entre Canto Popular y el Canto Tradicional Religioso.Incluyo una relación de compositores organistas y maestros de capilla de esta época,relacionados con estos pueblos del Valle de AlbaidaReferente a la música de autor, adjunto en este trabajo partituras, y fotocopias dedocumentos musicales encontrados a lo largo de esta investigación .SePresento un extenso Apéndice Documental, referente a los temas de esta tesis, asi como uníndice de músicos de esta zona.Las conclusiones de esta tesis ilustran tambien los usos y costumbres de los habitantes deestos pueblos en la época estudiada. / The main objective of my research is the study of religious music in the towns ofthe Albaida Valley, in the province of Valencia, since it has been the leaststudied type of music in this area. This work is a study of their popular and theirauthored music and gives both the documentation and the transcription of them.One of the reasons for which I decided on this topic for this doctoral thesis wasto contribute, in my own way, to revealing the great artistic and musicalcreativity of these towns in the Albaida Valley and to discover the history andcharacteristics of the organs in their churches. At the same time it was anopportunity to know the names of the organ makers who worked on theinstruments in this area. This study leads to an understanding of the localmusicians who were decisively important in the musical world of their time andwho played a significant role in our history, not only in the realm of Valencianand Spanish music but in the case of some musicians, in European music aswell.The Hispanic organ has been a basis of study in western musicology and thereare sufficient reasons for why the historical instruments of the Albaida Valleytowns - almost all now gone, should be the subject of attention and study andthus not be forgotten about forever.In my thesis I study the religious music of the XVII - XIX centuries and thebeginnings of the XX century in the Albaida Valley as well as the interestingphenomenon of their Musical Chapels -of varying importance according to thepopulation- as characteristic of this territory and examine the participation of themusicians who contributed to the solemnity of the religious activities in thetemples of these towns. The toponymy and origins of these towns are alsoexamined.My study also includes the influence of popular aesthetics in the religious musicof these towns and the differences between their popular music and theirtraditional religious music.The conclusions of this thesis also illustrate the uses and customs of theinhabitants in the area during the period studied and in the DocumentalAppendix I present an extensive reference on the subjects of this thesis and anindex of the musicians of this area of Spain.

Ramón Stolz Viciano (Valencia 1903-1958) es el autor de una obra extraordinaria tanto en calidad como en cantidad, muy poco conocida para el público en general y para la crítica de arte en particular debido a la práctica ausencia de bibliografía sobre el tema y también a las escasas exposiciones realizadas sobre su obra. Especialista en la técnica del fresco, una técnica en progresivo desuso desde el siglo XVIII, es autor también de una ingente producción al óleo. Stolz Viciano destaca también como dibujante excepcional, y en opinión de su amigo el profesor Enrique Lafuente Ferrari, sus dibujos tienen pocos rivales entre los de cualquier artista español del presente o del pasado. En esta tesis se presenta un catálogo razonado de su obra mural, de caballete y dibujos.Stolz Viciano destaca también como "pintor de oficio". Sus conocimientos técnicos sobresalen sin duda ya que eran muy pocos los que podían por entonces pintar al fresco, una técnica en progresivo y práctico desuso. Estos conocimientos, adquiridos de forma autodidacta con la práctica constante que favorecía su talante disciplinado y su afán experimentador, se vieron reforzados con sus trabajos como restaurador de todas las cúpulas al fresco del Pilar de Zaragoza, además de la reconstrucción integral de una de Francisco Bayeu y de la parte arruinada de la de Palomino, en la Basílica de la Virgen de los Desamparados de Valencia, entre 1940 y 1941. Desde su puesto como profesor en la Escuela de Bellas Artes de San Fernando de "Prácticas de ornamentación" primero -desde 1932- y después desde la cátedra de "Procedimientos artísticos" ganada con el número uno en 1943, intentó inculcar a varias generaciones de pintores la necesidad de aprender la técnica, de manejar el oficio, una herramienta imprescindible que, lejos de coartar la espontaneidad o comprometer la personalidad, como no se cansaba de repetir, es el único medio que permite al pintor expresar su pensamiento con formas y colores. De la Academia de la Escuela fue elegido también Académico en febrero de 1958, unos meses antes de su muerte, ocasión en la que se publicó el volumen de los Discursos leídos con motivo de la recepción como académico de Don Ramón Stolz Viciano el 23 de febrero de 1958.En este libro se describe a un artista especialista en la técnica del fresco, dedicado a grandes trabajos de solemne inspiración histórica y religiosa. Ramón Stolz era indudablemente especialista en la técnica del fresco y, en opinión una vez más de Lafuente Ferrari, el mayor fresquista español desde Lucas Jordán. La envergadura de los encargos que recibió a lo largo de su vida (Capilla de la Comunión en la Basílica de los Desamparados de Valencia, Iglesia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas en Madrid, Gobierno Civil de Santander, la cúpula sobre la Via Sacra del Pilar o la gran cúpula del Monumento a los Caídos en Pamplona entre otras) revelan un reconocimiento de sus clientes que no se ajusta al desconocimiento generalizado de su producción. Pero Stolz no se dedicó en exclusiva a la pintura mural. También pintó mucho (y muy bien) al óleo. Las visitas a familiares y amigos permitieron el descubrimiento de un ingente número de óleos y dibujos de los que no existía absolutamente ninguna relación y que desvelan su faceta más mundana y sensual o su preferencia por la mujer, manifiesta en los bellos desnudos o cuadros de tema mitológico, y también en sus cuadros de género, en los que destacan sus elegantes valencianas; o su habilidad como retratista o como pintor de bodegones. En esta obra resulta llamativo el contraste no sólo en los temas sino en la concepción e incluso estilo frente a los grandes ciclos murales, un contraste que se ha pretendido entender y explicar en el presente trabajo, mediante la puesta en relación de su obra con la de otras corrientes coetáneas o del pasado y el análisis de sus escritos sobre el oficio y la técnica pictórica. / AABSTRACTRamón Stolz Viciano (Valencia 1903-1958) was a painter almost unknown both to the general public and to the specialised critics, due to the scarcely existant bibliography as well as to the few exhibitions of his works. His life work is astonishing in terms of amount and quality. He had an extraordinary knowledge of pictorial techniques, the subject of his lectures at the School of Fine Arts of San Fernando in Madrid, where he taught since 1932 until his death. He specialised himself in the fresco technique, one in progressively abandoned (desuso) since XVIII century. He first restored all the fresco paintings at the Basílica del Pilar in Zaragoza, ten domes by Goya, González Velázquez and the Bayeu brothers. In 1941, after this great work, he was comissioned by the officials?? (Board of directors) of the Basílica to paint al fresco?? (in the fresco technique) a vault over the main chorus. From here on he would be forever devoted to huge tasks comissioned by the Church as well as by public and governmental institutions: the great dome of the Monument to the Dead in War in Pamplona, the San Isidro ermita in Aranjuez, the whole pictorial decoration of the Holy Spirit Church in Madrid, and the Ateneo Reception Hall in Valencia are among the many walls decorated by Stolz. He was an outstanding drawer, a condition which helped him to sign more than 5000 square meters of fresco painting, along with hundreds of oil canvases until now desperdigados: portraits, costume painting, historical and mithological canvases, still lives and nudes, being women, always elegant and beautiful, his favourite subject. In this thesis all his fresco paintings, and almost four hundred of his canvases and drawings have been catalogued, analysing his work in relation to different influential contemporaneous and past art movements.