Aquesta Tesi Doctoral explora la relació existent entre els patrons d’assentament / mobilitat de les societats prehistòriques y la intensitat de reducció de les eines lítiques observada als conjunts arqueològics. Per dur a terme aquesta feina es desenvolupa una nova metodologia d’anàlisi que permet estimar amb fiabilitat el volum perdut per les eines com a conseqüència del revifat. Igualment s’avalua la incidència real de la reducció en els conjunts arqueològics amb la finalitat d’enfortir la fiabilitat de les observacions realitzades. Finalment es proposa un tractament específic de les dades basat en anàlisis de distribució de Weibull i en la comparació dels perfils de supervivència obtinguts per als diferents nivells arqueològics. Aquesta metodologia s’aplica als conjunts lítics de 15 nivells arqueològics del Paleolític superior final procedents del jaciments del Molí del Salt, La Cativera, la Cova de les Borres, la Balma de la Vall i la Cova de la Guineu. Aquesta proposta permet identificar diferencies significatives en la durada o intensitat de les diferents ocupacions que no es feien evidents mitjançant aproximacions tecno-tipològiques. El desenvolupament del treball permet definir que tres variables com l’abundància de matèria primera a l’entorn, a mobilitat, i l’organització de la tecnologia estan correlacionades de manera intrínseca, y son dependents les unes de les altres. Qualsevol variació en una d’elles afecta de manera visible a la resta. / En esta tesis doctoral se aborda la relación existente entre los patrones de asentamiento / movilidad de las sociedades prehistóricas y la intensidad de reducción de las herramientas líticas observada en los conjuntos arqueológicos. Para llevar a cabo este trabajo se desarrolla una nueva metodología de análisis que permite estimar con fiabilidad el volumen perdido por las herramientas como consecuencia del reavivado. Igualmente se evalúa la incidencia real de la reducción en los conjuntos arqueológicos de cara a fortalecer la fiabilidad de las estimaciones realizadas. Finalmente se propone un tratamiento específico de los datos que se ha basado en los análisis de distribución de Weibull y la comparación de los perfiles de supervivencia obtenidos para los diferentes conjuntos arqueológicos. Esta metodología se aplica a los conjuntos líticos de 15 niveles arqueológicos del Paleolítico superior final procedentes de los yacimientos del Molí del Salt, La Cativera, Cova de les Borres, Balma de la Vall y Cova de la Guineu. Esta propuesta permite identificar diferencias significativas en la duración o intensidad de las diferentes ocupaciones que no eran evidentes a partir de observaciones tecno-tipológicas. El desarrollo del trabajo permite definir que tres variables como la abundancia de materia prima en el entorno, la movilidad, y la organización de la tecnología están correlacionadas intrínsecamente y son dependientes las unas de las otras. Cualquier variación en alguna de ellas afecta de manera visible al resto. / This PhD explores the relationship between prehistoric occupation / mobility patterns and the tool reduction intensity observed in the archaeological assemblages. To do this, a new methodology is developed in order to accurately estimate de tool’s volume loss as a consequence of edge resharpening. The real incidence of reduction in the archaeological assemblages is directly evaluated in order to increase the reliability of the obtained estimations. Finally, we propose a specific data processing based on Weibull distribution analysis and the comparison of the survival profiles displayed by the archaeological associations. Our methodology is applied to 15 Late Upper Paleolithic lithic assemblages from the sites of Molí del Salt, La Cativera, Cova de les Borres, Balma de la Vall i Cova de la Guineu. This proposal allows to identify significant differences in the time and intensity of the prehistoric occupations that were not observed by the techno-typological approaches. The work’s development allows to define a correlation between raw material abundance, mobility patterns, and technological organization. The three variables are interdependent and variations in one of them affects the others.

La investigació s'inicia el 1907. Els equilibris existents a la província de Castelló es trenquen durant el Govern Llarg de Maura. Els conservadors fan un gran esforç, preparat de feia temps, per aconseguir el diputat per Castelló. Si als districtes rurals, per aconseguir la victòria era suficient treballar les xarxes clientelars, no ocorria el mateix a la mobilitzada Castelló. Era necessari el vot popular de dretes. D'aquesta manera, a Castelló la campanya antimaurista impulsada arriba al temps que la campanya electoral de 1907. Es continua analitzant les diferències als grups de dretes, on hi eren presents les xarxes caciquils del Partit Conservador i el magma carlocatòlic. La contradicció entre la política caciquil als districtes rurals i la cerca de vot popular al districte de Castelló no va poder-se solucionar, la qual cosa va provocar la dispersió del moviment, i la seua derrota. Però el grup urbà maurista castellonenc no pot guanyar eleccions a Castelló, ni tenir bons resultats, com sí podien aconseguir els seus referents mauristes a Madrid. Tampoc no podia portar a terme les tàctiques de carrer, pròpies del maurisme. Aquestes tàctiques les havien portat a terme els carlocatòlics, enfrontant-se als republicans. A l'alçada del 1915, s'havien esgotat. Ja eren incapaços de mantenir la tensió des d'una posició de minoria. Durant la Dictadura, mauristes, els seus companys, amics i adversaris dels partits del torn i dels diferents grups catòlics s'integraran sense reserves a la Unió Patriòtica i el Sometent. En la dècada dels 20 es portaria a terme la unificació, però forçada pel Directori, dins la Unió Patriòtica i el Sometent.

Introducció Els dipòsits quaternaris litorals són nombrosos a Mallorca i han estat estudiats per científics des de mitjans del segle passat. El coneixement dels canvis eustàtics pleistocens de la Mediterrània occidental inicialment documentats a partir de les alçades dels jaciments i la seva cronologia relativa, s’ha vist actualitzat per estudis més precisos a partir de la datació absoluta d’espeleotemes freàtics i la seva alçada sobre el nivell de la mar actual. La interpretació cronològica de molts del jaciments, sobretot del Pleistocè superior, s’ha vist millorada amb aquests nous coneixements. Hi ha fòssils marins en molts de dipòsits què procedeixen d’espècies d’aigües més càlides que les actuals, que es varen desplaçar des de la costa atlàntica d’Àfrica fins al Mediterrani en diferents episodis interglacials. Contingut de la tesi La tesi consta d’una sèrie de capítols introductoris i cal destacar el de geomorfologia litoral, el del context geològic, on es parla breument del Quaternari de la resta de les Illes Balears, el de les variacions del nivell de la mar i el dels fòssils dels dipòsits litorals. A continuació hi ha un inventari i descripció dels jaciments litorals del Quaternari marí i continental de l’Illa de Mallorca, així com d’una actualització del registre paleontològic de cada jaciment a partir de la revisió de les col·leccions de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). La majoria de les localitats venen documentades amb un tall geològic i fotografies. També s’ha realitzat un llistat amb la nomenclatura actualitzada del tàxons i es comenten les espècies bioindicadores cronològiques marines i continentals. Conclusions Es descriuen 292 jaciments del Quaternari. Del Pleistocè inferior-mitjà, 43 jaciments; del Pleistocè superior, 241 jaciments; de l’Holocè, 8 jaciments. Dels 201 jaciments del Pleistocè superior que presenten fòssils marins, 83 jaciments presenten fauna termòfila, i d’aquests, 56 presenten un nivell del MIS 5e. Només 10 jaciments presenten dues platges fòssils sobreposades. Referent als fòssils marins , Potamides conicus és cita nova al Pleistocè mitjà balear. Els Gastropoda marins del Pleistocè superior, citats posteriorment a Cuerda (1987) i que amplien la llista del mol·luscs del Pleistocè de les Illes Balears, són Karnekampia sulcata, Ensis sp., Cymbula safiana, Alvania geryonia, Rissoa auriscalpium, Rissoa decorata, Turitella sp., Erosaria spurca, Monoplex trigonus, Muricopsis diadema, Cantharus pictus, Nassarius mutabilis, Tarantinaea lignaria, Bela laevigata, Raphitoma bicolor, Raphitoma echinata i Ovatella firminii; i de crustacea: Lophozozymus incisus. Són cites de Gastropoda continentals o d’aigües dolces del Pleistocè superior i que amplien la llista del coneguts: Xerocrassa claudinae, Lauria cylindracea i Ancylus sp. aff. fluviatilis. La cita de Bithynia sp. i de Bithynia tentaculata probablement es correspongui amb l’endemisme Bithynia majorcina. Rumina decollata s’ha citat a tres localitats. S’ha descrit una nova espècie per a la ciència, Oestophora cuerdai Quintana, Vicens et Pons, 2006. És un gastropoda endèmic i extint del Pleistocè superior de Mallorca. Referent al vertebrats, s’ha citat el tauró Carcharodon carcharias; la baldritja, Puffinus mauretanicus, de la classe Aves, va ser cita nova per al Quaternari de Mallorca i era la primera vegada que es trobaven restes d'aus fòssils en un dipòsit no càrstic a les Illes Balears. Posteriorment s’ha trobat a un dipòsit de platja del MIS 5e, un os de corb marí, Phalacrocorax aristotelis. També s’ha trobat un fragment de crani de vell marí, Monachus monachus, probablement holocè. S’ha incrementat el nombre de tàxons del registre paleontològic de gairebé tots els jaciments clàssics amb fòssils marins gràcies a la revisió de les col·leccions paleontològiques de la SHNB. / Introducción Los depósitos cuaternarios litorales son abundantes en Mallorca y han sido estudiados por los científicos des de mediados del siglo pasado. El conocimiento de los cambios eustáticos Pleistocenos del Mediterráneo occidental inicialmente han sido documentados a partir de las cotas de los yacimientos y su cronología relativa, se ha visto actualizado por estudios mas precisos a partir de la datación absoluta de espeleotemas freáticos y su cota sobre el actual nivel del mar. La interpretación cronológica de muchos yacimientos, sobre todo del Pleistoceno superior, se ha visto mejorada con estos nuevos conocimientos. En muchos depósitos hay fósiles marinos que proceden de especies de aguas más cálidas que las actuales, que se desplazaron desde la costa africana atlántica hasta el Mediterráneo en diferentes episodios interglaciares. Contenido de la tesis La tesis consta de una serie de capítulos introductorios y cabe destacar el de geomorfología litoral, el del contexto geológico, en donde se comenta brevemente el Cuaternario del resto de les Illes Balears, el de les variaciones del nivel de la mar y el de los fósiles de los depósitos litorales. A continuación se presenta un inventario y descripción de los yacimientos litorales del Cuaternario marino y continental de la isla de Mallorca, así como una actualización del registro paleontológico de cada yacimiento a partir de la revisión de las colecciones de la Societat d’Història Natural de les Balears. La mayoría de las localidades vienen documentadas con un corte geológico y fotografías. También se ha realizado un listado con la nomenclatura actualizada de los taxones y se comentan las especies bioindicadoras cronológicas marinas y continentales. Conclusiones Se describen 292 yacimientos del Cuaternario. Del Pleistoceno inferior-medio, 43 yacimientos; del Pleistoceno superior, 241 yacimientos; del Holoceno, 8 yacimientos. De los 201 yacimientos del Pleistoceno superior que presentan fósiles marinos, 83 yacimientos presenten fauna termófila, y de estos, 56 presentan un nivel del MIS 5e. Solo 10 yacimientos presentan dos playas fósiles superpuestas. Referente a los fósiles marinos , Potamides conicus es cita nueva del Pleistoceno medio balear. Los Gastropoda marinos del Pleistoceno superior, citados posteriormente a Cuerda (1987) y que amplían la lista de moluscos del Pleistoceno de las Illes Balears, son Karnekampia sulcata, Ensis sp., Cymbula safiana, Alvania geryonia, Rissoa auriscalpium, Rissoa decorata, Turitella sp., Erosaria spurca, Monoplex trigonus, Muricopsis diadema, Cantharus pictus, Nassarius mutabilis, Tarantinaea lignaria, Bela laevigata, Raphitoma bicolor, Raphitoma echinata y Ovatella firminii; y de crustacea: Lophozozymus incisus. Son citas de Gastropoda continentales o d’aguas dulces del Pleistoceno superior y que amplían la lista de los conocidos: Xerocrassa claudinae, Lauria cylindracea y Ancylus sp. aff. fluviatilis. La cita de Bithynia sp. y de Bithynia tentaculata probablemente se corresponda con el endemismo Bithynia majorcina. Rumina decollata se ha citado en tres localidades. Se ha descrito una nueva especie pera la ciencia, Oestophora cuerdai Quintana, Vicens et Pons, 2006. Es un gastropoda endémico y extinto del Pleistoceno superior de Mallorca. Referente a los vertebrados, se ha citado el tiburón Carcharodon carcharias; la pardela balear, Puffinus mauretanicus, de la classe Aves, fue cita nueva para el Cuaternario de Mallorca y era la primera vez que se hallaban restos de aves fósiles en un depósito no cárstico en las Illes Balears. Posteriormente se ha hallado en un depósito de playa del MIS 5e, un hueso de cormorán, Phalacrocorax aristotelis. También se ha hallado un fragmento de cráneo de foca monje, Monachus monachus, probablemente del Holoceno. Se ha incrementado el nombre de taxones del registre paleontológico de la mayoría de los yacimientos clásicos con fósiles marinos gracias a la revisión de les colecciones paleontológicas de la SHNB. / Introduction Coastal Quaternary deposits are abundant in Mallorca and have been studied by scientists from middle of the last century. Knowledge of eustatic changes during the Pleistocene in the western Mediterranean has been documented from the sea level of the sites and their relative chronology has been documented for more precise studies from the absolute dating of groundwater speleothems and his coat on the current sea level. The chronological interpretation of many fields, especially in the Pleistocene, has been enhanced with this new knowledge. In many paleontological sites there are marine fossil species that come from warmer waters than at present, who traveled from the Atlantic coast of Africa to the Mediterranean in different interglacial episodes. Contents of the thesis The thesis consists of a introductory chapters and include the coastal geomorphology, the geological context, where we briefly discuss the Quaternary the rest of the Balearic Islands, the variations of them sea level and of fossil of coastal deposits. Below is an inventory and description of coastal marine and continental deposits of the Quaternary of the island of Mallorca, as well as an update of the fossil record of each site from the review of the collections of the Natural History Society of the Balearics . Most of the locations are documented with photographs and geological section. Has also performed with the updated list of taxa and chronological bioindicator of marine species and nomenclature are discussed. Conclusions 292 Quaternary paleontological sites are described. 43 sites of the Lower-middle Pleistocene,; 241 sites of the Upper Pleistocene and 8 sites of the Holocene. Of the 201 sites of Upper Pleistocene marine fossils, 83 sites have thermophilic fauna and of these, 56 have a level of MIS 5e. Only 10 have two overlapping fields fossil beaches. Regarding marine fossils, Potamides conicus is new appointment Balearic Middle Pleistocene. The Upper Pleistocene marine Gastropoda subsequently cited by Cuerda (1987) and extend the list of molluscs Pleistocene of the Balearic Islands, are Karnekampia sulcata, Ensis sp., Cymbula safiana, Alvania geryonia, Rissoa auriscalpium, Rissoa decorata, Turitella sp ., Erosaria spurca, Monoplex trigonus, Muricopsis diadema, Cantharus pictus, Nassarius mutabilis, Tarantinaea lignaria, Bela laevigata, Raphitoma bicolor, Raphitoma echinata and Ovatella firminii; and crustacea: Lophozozymus incisus. About terrestrial or freshwater Gastropoda of the Upper Pleistocene are new records: Xerocrassa claudinae, Lauria cylindracea and Ancylus sp. aff. fluviatilis. The appointment of Bithynia sp. and Bithynia tentaculata and probably corresponds to endemism Bithynia majorcina. Rumina decollata snail has been cited in three locations. Also, is described a new species Oestophora cuerdai Quintana, Vicens et Pons, 2006. It is an endemic gastropoda and extinct Pleistocene of Mallorca. Regarding vertebrates, it has been cited shark Carcharodon carcharias; the Balearic Shearwater, Puffinus maretanicus, the classe Aves was reschedule the Quaternary of Mallorca and was the first fossil remains of birds were in a non-karst reservoir in the Balearic Islands. It was later found on a beach deposit MIS 5e, a bone of Phalacrocorax aristotelis. It has also found a fragment of skull monk seal, Monachus monachus, probably Holocene. It has increased the taxa name paleontological record of most classical sites with marine fossils by reviewing them SHNB paleontological collections, the most important collection of the Balearic Islands.

El objetivo inicial de los estudios sobre prehistoria siempre ha sido la observación del comportamiento humano intentando comprender como se adaptaron al medio y evolucionaron hasta la actualidad. Para lograr analizar el comportamiento humano los investigadores nos acercamos desde distintos puntos de vista o desde diferentes análisis del registro.

The focus of this doctoral dissertation is based on a historical explanation of the causes that drove a group of Jews who were part of a small Messianic movement within Judaism in first century to create in the course of time one of the most widespread religions on the planet: Christianity. My doctoral dissertation research represents an original contribution in the field of studies of Ancient History as it expounds with various arguments and reasonings that the split of this group of Messianic Jews from within the bosom of Judaism took place in the second century. Despite the fact that there exists much research on the first century, Especially on both Jesus' thoughts and St. Paul's thoughts, few authors have set out to work on and delved into the actual century of the cultural and religious split between Judaism and Christianity. The doctoral dissertation I am submitting before the respected members of the thesis examining jury is a novel contribution to properly explain the historical, theological and political causes that gave rise to the founding of Christianity as an independent religion separate from its mother religion, Judaism. / El tema central de este trabajo doctoral se fundamenta en una explicación histórica de las causas que llevaron a un grupo de judíos mesiánicos en el siglo I a crear con el tiempo una de las religiones más extendidas del planeta: el cristianismo. La labor de investigación representa un aporte original dentro del campo de los estudios de la historia antigua, ya que expone con variadas argumentaciones que la división entre el grupo cristiano del seno del judaísmo se produjo en el siglo II. Aunque existen muchas investigaciones sobre el siglo I, especialmente sobre el pensamiento de Jesús y el pensamiento de San Pablo, pocos autores han trabajado el verdadero siglo de la ruptura religiosa. La tesis doctoral que presento ante el honorable tribunal representa una contribución novedosa para explicar adecuadamente las causas históricas, teológicas y políticas que derivaron en la creación del cristianismo como una religión independiente separada de su religión-madre: el judaísmo. / L´argument central d´aquest treball doctoral es fonamenta en una explicació històrica de les causes que encaminaren a un aplec de jueus mesiànics (s.I d.C.), a fundar en el decurs del temps, una de les religions més esteses del planeta: el cristianisme. La tasca d´investigació representa una aportació original en el món dels estudis de la història antiga, sí més no, exposa amb variats raonaments, que la separació del primitiu grup cristià del si del judaisme, esdevé el s. II d.C. Malgrat que hi ha nombroses investigacions històriques que ens parlen del s.I d. C. - especialment pel que fa al pensament de Jesús de Natzareth i el pensament de Sant Pau - molt pocs autors han treballat el veritable segle de la ruptura religiosa.

En l'ampli context geopolític rodejant dimensions locals així com regionals i internacionals, l'objectiu de la recerca és proporcionar una contribució nova i modesta a l'anàlisi de la dinàmica entre la influència cultural i les relacions culturals a través el Sud del Mediterrai. s'ha intentat fer això centrant-se en l'impacte funamentalment de la influència britànica i francesa en les relacions culturals en quatre ciutats i els seus respectius països, concretament Àlger a Algèria, Beirut al Líban, Casablanca així com Rabat al Morocco i Valletta com a capital cultural de Malta. La recerca se centra a Gran Bretanya i França degut als rols imperials dominants que van tenir en el Mediterrani, aisí com més enllà dela influència que encara exerceixen en temes culturals en base a aquest passat. En termes contemporanis, França i el Regne Unit encara exerceixen una forta influència al litoral Sud del mediterrani. Com la recerca vol il·lustrat, és difícil dintingir entre on comença la influència europea i on finalitza en relació amb relacions culturals locals, producció i expressió. La perseverància d'aquesta influència atravessa tots els nivells de la societat, inclòs el sector de negocis, educació, cultura popular, diseny i hàbits alimentaris. Una observació d'aquesta perseverància ha conduït l'autor a realitzar una valoració de les tendències relacionades, prestant atenció especial a l'expressió cultural creativa. al seu torn, això dóna peu a què sorgeixi la qüestió de per a què estan treballant i què està fallat en les societats implicades. És important remarcar que a l'inici, donat el context ètic de colonialisme, aquesta valoració no petenia ser un judici moral. més aviat, pretenia ser una valoració de com es podien resoldre els defectes.

En los últimos decenios del siglo XX, en territorios como la Comarca de Mula, situada en el centro geográfico de la Región de Murcia, los recursos del trasvase Tajo-Segura han servido para transformar explotaciones de secano por nuevos regadíos a la demanda (experiencia en Yéchar –Mula-) o para consolidar y renovar los riegos tradicionales. En contrapartida se ha creado una peligrosa dependencia de estos recursos, sobre todo en periodos de sequía. Este espacio comarcal tiene una elevada participación del sector agrícola, pero un reducido peso de las actividades industriales y de servicios. Para el desarrollo rural, son necesarias actuaciones que diversifiquen las actividades económicas y fomenten el desarrollo local, aprovechando recursos endógenos como su variado patrimonio. Actuaciones como la llevada a cabo en Pliego de la Calle del Agua, o la Ruta de Los Molinos en Mula, podrían incentivar el crecimiento de otros sectores como el turismo. Palabras clave: Comarca de Mula, Sureste, Tajo-Segura, periodos de sequía, recursos endógenos, desarrollo rural, desarrollo local, Yéchar. / In the last decades of the 20th century, in territories such as the area of Mula, located in the geographical center of the Region of Murcia, these Tajo-Segura bypass have allowed to transform the non-irrigated land agriculture intro new irrigated land agriculture (experience carried out in Yéchar-Mula) or to consolidate and renew traditional irrigation. On the other hand, a dangerous dependence on these resources has arisen mainly in periods of drought. This area has a high degree of participation on the part of the agricultural sector, but a reduced importance on the industrial and service sector. For rural development, different interventions are necessary to diversify economic activities and to promote local progress, taking advantage of endogenous resources such as their varied heritage. Interventions, such as the one carried out in Pliego, in Del Agua Street, or the route of “The Molinos” in Mula, could stimulate the growth of other sectors such as tourism. Keywords: Area of Mula, South-east, Tajo-Segura bypass, periods of drought, endogenous resources, Development rural, Development local, Yéchar.

City Governments engaged in climate change mitigation and adaptation face the multiple challenge of self-commitment, the need to involve their communities and stakeholders, and top-down and multi-scalar processes out of their control dictating options and the evolution in their concrete realities. Even so, the Green City concept has emerged, reflecting the expertise achieved by cities and towns in sustainable development twenty years after the Rio Earth Summit. With the EU 2020 Strategy, the Covenant of Mayors and the Mexico City Pact, a rapidly growing number of Local Authorities are moving into low-carbon development. Based on in-depth case studies, this research aims at understanding how and why 6 cities, in a wide variety of settings, stand in regards to the green development paradigm. / Els governs locals implicats en la mitigació i adaptació del canvi climàtic afronten el múltiple repte d'assumir compromisos, la necessitat d'involucrar llurs comunitats i agents socieconòmics, i processos mutiescalars i top-down fora del seu control dictant les opcions i l'evolució de les seves realitats concretes. Malgrat tot, ha emergit el concepte de la Ciutat Verda, reflecting l'expertesa assolida per part de ciutats i pobles en el camp del desenvolupament sostenible 20 anys després de la Cimera de la Terra de Rio'92. Amb l'Estratègia Europea 2020, el Pacte d'Alcaldes i el Mexico City Pact, un creixent nombre d'autoritats locals s'incorporen al desenvolupament baix en carboni. Basant-se en l'estudi de casos de profunditat, aquesta recerca vol comprendre com i per què 6 ciutats, en una àmplia varietat de contextos, se situen en relació al paradigma del desenvolupament verd.

La tesi analitza el règim de gestió i organització de la pesca a l’encesa al Cap de Creus entre els segles XVI i XVIII. A través del document de les Ordinacions de la Pesquera s’estudia la gestió de l’accés als espais de pesca i la regulació tècnica i socioeconòmica de l’activitat pesquera local: tecnologia, maniobres, tripulacions, calendaris, fiscalitat i sancions. El règim d’aprofitament comunal, d’origen medieval i basat en la territorialització i la competència pels recursos entre els pescadors de Roses, Cadaqués, La Selva i Llançà motivà una elevada conflictivitat entre comunitats, que desembocà durant l’edat moderna en episodis de violència física. / Organization and fishery management at Cap de Creus between the sixteenth and eighteenth centúries is analyzed. The historical document of Ordinacions de la Pesquera is used to study the fishery grounds access management, thecnical and socio-economic local regulation: technology, maneuvers, crews, calendars, taxation and penalties. Medieval common-based fishery resource management was based on territoriality and competition for marine resources between the fishermen comunities of Roses, Cadaqués, La Selva i Llançà. During modern age resulted in episodes of physical violence among them.

Las geografías del agua son elementos íntimamente relacionados con los asentamientos humanos desde el origen de la ciudad, condicionando sus procesos de crecimiento y la forma urbana, así como las dinámicas socioculturales. Como parte fundamental del soporte físico del territorio, el agua tiene la facultad de vertebrar el territorio y la ciudad de manera espacial, cultural, social y simbólica, pues ha servido de base para la antropización del territorio desde los procesos de ocupación ancestrales en que las tribus nómadas seguían los cursos de los ríos, hasta la actualidad, en que las grandes obras de ingeniería hidráulica transforman el entorno con el fin de asegurar el suministro de agua y drenaje. De esta forma, el propósito de esta tesis consiste en estudiar la relación del agua con la ciudad, concentrándose en el caso del río San Marcos en Ciudad Victoria, México, con el objeto de comprender al agua como un elemento que, al proporcionar una base estructural en torno a la cual se construye el territorio antropizado, tiene un gran potencial proyectual y propositivo pues determina los patrones de ocupación, las estructuras del territorio, la morfología de la ciudad, la economía productiva y la cultura local. La primera parte de esta investigación propone la profundización del concepto de vertebración territorial y urbana relacionada con las geografías del agua. Para ello, se establece una batería de factores tangibles e intangibles obtenidos por medio de la observación de la relación entre el agua y la ciudad en diferentes casos de referencia en entornos socioculturales diversos. La intención de detectar esta serie de factores consiste en su búsqueda sistemática en un caso de estudio concreto. El caso de estudio seleccionado corresponde al río San Marcos en Ciudad Victoria, un río con un conjunto de patologías en una ciudad intermedia que tiene gran impacto en el territorio, al tratarse de la capital del estado y de un nodo logístico de comunicaciones. Tamaulipas es un estado fronterizo cuyos límites están delineados por la matriz biofísica, es decir, por la Sierra Madre Oriental al poniente y por las geografías del agua en las demás direcciones: el río Bravo al norte, el Golfo de México al este y el río Pánuco al sur, de esta manera, la red hidrológica se conforma por escurrimientos que nacen en la sierra y atraviesan la llanura hasta desembocar en el Golfo de México. En consecuencia, la segunda parte consiste en la búsqueda de estos factores en el caso del río San Marcos en Ciudad Victoria, México, por medio de un análisis morfogenético de la evolución de la ciudad, por medio de deslizamientos en la línea de tiempo y acercamientos progresivos al territorio del río San Marcos. Con ello fue posible estudiar los procesos territoriales de antropización, los elementos que estructuran el territorio y la importancia del río San Marcos en el desarrollo de la ciudad. La tercera parte de la tesis concierne al estudio de los proyectos que se han propuesto para el río San Marcos, de manera que se identifican determinados valores de vertebración que conducen al planteamiento de estrategias de intervención que favorecerían la vertebración del territorio y la ciudad. Para la realización del análisis del caso de estudio se elaboró un Atlas Morfogenético que incluye la recopilación de cartografía antigua, los planos de los diversos acercamientos al territorio y al artefacto urbano, planos de interpretación de los procesos de ocupación territorial, la reconstrucción histórica del crecimiento de la ciudad y la nueva cartografía del territorio construida expresamente para mostrar su relación con las geografías del agua. / Geographies of water are elements which are closely related to human settlements starting from the origin of the city, conditioning its growth processes and its urban form and sociocultural dynamics. As a fundamental part of the biophysical matrix of the territory, water has the power to structure the territory and the city in a spatial, cultural, social and symbolic manner, since it has served as the basis for land anthropization from the processes of ancestral occupation in which nomadic tribes followed the courses of rivers, to the present, in which large hydraulic engineering works transform the environment in order to ensure the water supply and drainage. Thus, the purpose of this thesis is to study the relationship between water and the city, focusing on the case study of San Marcos river in Ciudad Victoria, Mexico, in order to understand water as a factor which may provide a basis structure around which the anthropized territory is built. Therefore, water has a great potential for projects and urban proposals, because it determines occupation patterns, territorial structures, the morphology of the city, the productive economy and local culture. The first part of this research proposes deepening into the concept of territorial and urban vertebration related to the geographies of water. To this purpose, a series of tangible and intangible factors, obtained through the observation of the relationship between water and city in different reference cases from various cultural settings, is provided. The intent of detecting this number of factors is its systematic research on a specific case study. The selected case study corresponds to San Marcos river in Ciudad Victoria, a river with a set of pathologies in an intermediate city which has great impact on the territory, being the capital of the state of Tamaulipas, and a communications logistics node. Tamaulipas is a border state whose boundaries are defined by the biophysical matrix, i.e., by the Sierra Madre Oriental to the west and by the geographies of water in the other directions: the Rio Grande (also known as Río Bravo) to the north, the Gulf of Mexico to the east and the river Pánuco to the south. In this way, the hydrological network is formed by runoffs that originate in the mountains and cross the plains before discharging into the Gulf of Mexico. Consequently, the second part of this research consists of finding the factors of territorial and urban vertebration in the case of the San Marcos river in Ciudad Victoria, through morphogenetic analysis of the evolution of the city, through timeline slipping and making progressive zooms in the San Marcos river territory. In this way, it was possible to study the territorial anthropization processes, the elements that structure the territory and the importance of San Marcos river in the development of Ciudad Victoria. The third part of the thesis involves the study of several projects that have been proposed for San Marcos river, in order to identify specific vertebration values which lead to present certain intervention strategies that favour the cohesiveness of the territory and the city. To carry out the analysis of the case study, a Morphogenetic Atlas was developed, including a collection of old maps, plans of the various zooms to the territory and the urban artifact, interpretative plans of the processes of land occupation, a historical reconstruction of the growth of the city and several new cartographic maps of the territory of Ciudad Victoria, expressly built in order to show its relation with geographies of water.