La presente tesis doctoral se centra en el diseño, implementación y aplicación de técnicas probalbilísticas y estadísticas para el análisis espacial y la evaluación de la incertidumbre, en el contexto de un problema de palaeoecología humana. La razón técnica de tal estrategia de investigación se debe a que los patrones de datos arqueológicos han sido afectados por procesos tafonómicos y por restricciones a la captura de datos, los cuales pueden identificarse pero no reconstruirse con total certidumbre. En la definición de problemáticas específicas a partir de tales cuestiones fijamos tres objetivos principales para esta tesis.

Charles III's decision to open Alfacs harbour to foreign trade with America.in 1778 led to the development of a series of projects in the area of Ràpita which culminated in the founding of a new village. It was planned the fortification of the bay by building three gun batteries and opening a navigable channel between Ràpita and Amposta to facilitate trade along the Ebre river. Due to the land claims of the peasantry, nobility, clergy and bourgeoisie, the structure of land ownership in the Delta de l ‘ Ebre changed. All the building works and the project of the new village were stopped by Charles IV’s command in 1795. However, the village did not disappear and the people who were living in Sant Carles settled down thanks to agriculture and fishing. / La decisió de Carles III d’obrir el port dels Alfacs al comerç amb Amèrica l’any 1778 va propiciar el desenvolupament d’una sèrie de projectes a la zona de la Ràpita que van culminar amb la fundació d’una nova població. Es va idear la fortificació de la badia mitjançant la construcció de tres bateries de canons, i l’obertura d’un canal navegable entre la Ràpita i Amposta per facilitar el comerç pel riu Ebre. A causa de les sol•licituds de terres de la pagesia, noblesa, burgesia i clero, l’estructura de la propietat de la terra al Delta de l’Ebre va canviar. Totes les obres, igual que el projecte urbanístic de la nova població, van quedar paralitzades per ordre de Carles IV el 1795. No obstant, la població no va desaparèixer i els habitants que s’hi van instal•lar van continuar vivint a Sant Carles gràcies a l’agricultura i la pesca

A aquesta tesi, les dades diàries de temperatures màximes i mínimes i precipitació de 12 estacions meteorològiques guineanes han segut sotmeses a controls de qualitat utilitzant les rutines RClimdex-ExtraQC. Les quals contenen eines per una sèrie temporal única. Els valors identificats com potencialment erronis han segut examinats mitjançant decisió subjectiva, han segut validats, corregits o eliminats. Aquestes dades lliures de qualsevol registre sospitós han segut homogeneïtzades utilitzant l’arxiu de sortida HOMER de dades mensuals. Els índexs escollits d’ETCCDI i ET-CRSCI s’han calculat per a les dades de temperatura i precipitació anuals i estacionals utilitzant ET-CRSCI del paquet RClimPact. A més, les mitjanes anuals de Tx, Tn i precipitació nacional junt amb vuit índexs d’extrem han segut utilitzats per detectar teleconexions entre els índexs climàtics i l’índex SOI. Un anàlisis de tendències no paramètric s’ha dut a terme sobre tres períodes superposats que comencen al 1941, 1961 i 1971 i tots acaben al 2010. Els resultats indiquen diversos patrons espacials coherents amb l’escalfament, significatius identificats tant amb els índexs extrems de Tx com de Tn per a tots els períodes i estacions. Els índexs basats en dades de precipitació diària mostren patrons menys coherents però, en general, existeixen patrons de sequera significatius per a la majoria d’índexs relacionats amb la precipitació diària per als períodes 1941-2010 i 1961-2010, mentre que per al període 1971-2010 l’anàlisi suggereix canvis no significatius cap a condicions més humides. En general, no s’han produït canvis espacialment coherents amb esdeveniments extrems de precipitació per al conjunt de Guinea i període d’estudi, ja que aquests, s’han produït a escala local. Hi ha indicis de que les condicions humides estan relacionades amb la Niña. Les precipitacions durant el període 1971-2010 han segut entre un 13.6 % i un 27.75 % menors que durant el període 1941-1970. / En esta tesis, datos diarios de temperaturas máximas y mínimas y precipitación de 12 estaciones guineanas han sido sometidos a controles de calidad utilizando las rutinas RClimdex-ExtraQC. Estas rutinas contienen herramientas para una serie temporal única. Los valores identificados como potencialmente erróneos han sido examinados y mediante decisión subjetiva, han sido validados, corregidos o eliminados. Estos datos libres de cualquier tipo de registro sospechoso han sido homogeneizados utilizando el archivo de salida HOMER de datos mensuales. Índices elegidos de ETCCDI y ET-CRSCI se han calculado para las temperaturas y precipitaciones anuales y estacionales utilizando ET-CRSCI del paquete R ClimPact. Además, promedios anuales de Tx, Tn y precipitación nacional y ocho índices de extremos han sido usados para detectar teleconexiones entre los índices climáticos y el índice SOI. Un análisis de tendencias no paramétrica se ha realizado sobre tres períodos superpuestos que empiezan en 1941, 1961 y 1971, y terminan todos en 2010. Los resultados indican diversos patrones espaciales coherentes con el calentamiento, significativos, identificados tanto en los índices de extremos de Tx como de Tn para todos los periodos y estaciones. Los índices basados en datos de precipitación diaria mostraron patrones menos coherentes pero, en general, existen patrones de sequía significativos en la mayoría de los índices relacionados con la precipitación diaria para los períodos 1941-2010 i 1961-2010, mientras que para el período 1971-2010 el análisis sugiere cambios no significativos hacia condiciones más húmedas. En general, no se han producido cambios espacialmente coherentes con eventos extremos de precipitación para el conjunto de Guinea y el período de estudio, ya que estos, se han producido a escala local. Hay indicios de que las condiciones más húmedas están asociadas con La Niña. Las precipitaciones durante el periodo 1971-2010 han sido entre un 13.6% y un 27.75% menores que durante el período 1941-1970. / In this thesis, Guinea's 12 weather stations daily minimum and daily maximum temperatures and daily precipitation data have been carefully quality controlled using the RClimdex-ExtraQC routines. These routines contain suitable tools to quality control single time series. The values identified as potentially erroneous have been carefully scrutinized and a subjective decision has been made to validate, correct or set them to missing. The resulted dataset free of any kind of suspicious data record has been homogenized using HOMER monthly output file. Chosen indices from ETCCDI and ET-CRSCI indices have been calculated using ET-CRSCI ClimPact R package. Annual and seasonal temperatures and precipitations indices have also been computed. Additionally, eight nationwide averaged climate extremes indices, the nationwide averaged annual Tx mean and Tn mean and total precipitation indices have been use to detect teleconnection between climate indices and SOI indices. A nonparametric trend analysis is then performed for three overlapping periods, with different starting years 1941, 1961 and 1971 but all ending the same 2010 year. The result suggested that coherent spatial patterns of significant warming changes have emerged from both Tx and Tn related extremes indices for all periods and season. Indices based on daily precipitation data showed more mixed patterns of change but, in general, significant drying patterns have been seen in most of the 1941-2010 and 1961-2010 periods' daily precipitation related indices while over the period 1971-2010 analyses suggested non-significant changes towards wetter conditions. Overall, there have been no spatially coherent changes in extreme rainfall events across Guinea for the study period, but changes in extreme precipitation events have occurred on local scales. There are signs that wetter conditions are associated with the La Niña years. Rainfall during the 1971-2010 is on average some 13.6 % to 27.75 % lower than during the period 1941–1970.

Aquesta tesi doctoral analitza el paper del paisatge en els conflictes territorials que els darrers quinze anys han tingut lloc a les comarques meridionals de Catalunya, i reflexiona sobre la seva capacitat com a condicionador dels conflictes. Per assolir aquest objectiu, la investigació s’ha centrat en diversos aspectes clau. Primer, la tesi fa un repàs teòric als conceptes de conflicte territorial i paisatge, així com a les polítiques de paisatge desplegades a Catalunya els darrers anys. En segon lloc, la tesi analitza tots els conflictes territorials que han tingut lloc a les comarques meridionals de Catalunya, i en destria aquells on el paisatge ha aparegut com a element de conflicte o reivindicació per part de diversos moviments socials de defensa del territori. La recerca permet constatar que el conflicte on més intensament i durant més temps apareix el paisatge com a font de reivindicació, és en el desplegament de l’energia eòlica. I és aquí on es centra la investigació, analitzant el paper que ha tingut el paisatge en els diversos instruments de planificació territorial i sectorial de l’energia eòlica, el context socioeconòmic i polític del desplegament eòlic, i analitzant el conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica, especialment en dos casos rellevants, al Priorat i a la Terra Alta. Tot plegat per reflexionar si el paisatge ha tingut incidència o no en el desplegament de l’energia eòlica, i quin paper han tingut els conflictes en la posada en valor dels diversos paisatges implicats en aquest desplegament. S’analitzen, doncs, els factors que contribueixen a l’aparició dels conflictes en relació al paisatge i l’energia eòlica, els diversos agents que en formen part i quines són les seves estratègies i arguments, i es fa un balanç final del procés d’implantació de l’energia eòlica. La metodologia emprada és bàsicament de caire qualitatiu, basada sobretot en un extens i detallat buidatge bibliogràfic dels diversos conflictes territorials, especialment els relacionats amb el paisatge i l’energia eòlica, amb la descripció d’un parell d’estudis de cas. Igualment s’utilitza el mètode de l’enquesta per determinar el balanç de la implantació de l’energia eòlica. / Esta tesis doctoral analiza el papel del paisaje en los conflictos territoriales que los últimos quince años han tenido lugar en las comarcas meridionales de Cataluña, y reflexiona sobre su capacidad como condicionador de los conflictos. Para alcanzar este objetivo, la investigación se ha centrado en varios aspectos clave. Primero, la tesis hace un repaso teórico a los conceptos de conflicto territorial y paisaje, así como las políticas de paisaje desplegadas en Cataluña en los últimos años. En segundo lugar, la tesis analiza todos los conflictos territoriales que han tenido lugar en las comarcas meridionales de Cataluña, y distingue aquellos donde el paisaje ha aparecido como elemento de conflicto o reivindicación por parte de varios movimientos sociales de defensa del territorio. La investigación permite constatar que el conflicto donde más intensamente y durante más tiempo aparece el paisaje como fuente de reivindicación, es en el despliegue de la energía eólica. Y es aquí donde se centra la investigación, analizando el papel que ha tenido el paisaje en los diversos instrumentos de planificación territorial y sectorial de la energía eólica, el contexto socioeconómico y político del desarrollo eólico, y analizando el conflicto entre el paisaje y la energía eólica, especialmente en dos casos relevantes, el Priorat y la Terra Alta. Todo ello para reflexionar si el paisaje ha tenido incidencia o no en el desarrollo de la energía eólica, y qué papel han tenido los conflictos en la puesta en valor de los diversos paisajes implicados en este desarrollo. Se analizan, pues, los factores que contribuyen a la aparición de los conflictos en relación al paisaje y la energía eólica, los diversos agentes que forman parte y cuáles son sus estrategias y argumentos, y se hace un balance final del proceso de implantación de la energía eólica. La metodología utilizada es básicamente de tipo cualitativo, basada sobre todo en un extenso y detallado vaciado bibliográfico de los diversos conflictos territoriales, especialmente los relacionados con el paisaje y la energía eólica, con la descripción de un par de estudios de caso. Igualmente se utiliza el método de la encuesta para determinar el balance de la implantación de la energía eólica. / This doctoral thesis analyzes the role of the landscape in the territorial conflicts, which have taken place in the southern regions of Catalonia the last fifteen years and it reflects on the ability of the landscape as determining of conflicts. To achieve this aim, the research has focused on several key aspects. Firstly, the thesis makes a theoretical review of the concept of the territorial and landscape conflict, and as well as of the landscape policies that have been deployed in recent years in Catalonia. Secondly, the thesis analyzes all the territorial conflicts that have taken place in the southern regions of Catalonia and it discerns those where the landscape has appeared as an element of conflict or claim by several social movements in defence of the territory. The research allows confirming that the conflict where the landscape appears during more time and more intensely as source of claim is in the Wind Energy deployment. And here it is where the research focuses, analyzing the role that the landscape has had in the diverse territorial and sectorial planning instruments of the Wind Energy, socio-economic and political context of the Wind Energy deployment, and analyzing the conflict between landscape and Wind Energy, especially in two relevant cases, in Priorat and in Terra Alta. All this, to reflect on if the landscape has had incidence or not in the deployment of the Wind Energy and what role played by the conflicts in the enhancement of the diverse landscapes involved in this deployment. Therefore, it analyses the factors that contribute to the appearance of conflict in relation to landscape and Wind Energy, the diverse agents that are part of it and what are their strategies and arguments, and it makes a final assessment of the implementation process of Wind Energy. The methodology used is basically qualitative, mainly based on an extensive and detailed bibliographical emptying of the various territorial conflicts, especially those related to the landscape and Wind Energy, with a description of two studies of the case. Equally the survey method is used to determine the balance of the implementation of the Wind Energy.

En aquest estudi es presenta un esquema de l'evolució històrica dels antecedents protohistòrics i romans de l'actual ciutat de Tortosa, i la seva relació amb el territori que l'envolta, en un marc cronològic marcat per canvis profunds, com és el període previ a la Segona Guerra Púnica, els primers segles de dominació romana, i la integració plena de la ciutat i la seva regió en el món romà, que es consolida en temps d'August. Per a la realització de l'estudi s'han emprat diverses fonts d'informació, entre les quals destaquen les dades procedents de les intervencions arqueològiques que s'han efectuat en els darrers anys. Entre aquestes cal fer una menció especial a les procedents de les excavacions arqueològiques dutes a terme a la mateixa ciutat de Tortosa, on s'han efectuat importants avenços en el coneixement de l'ocupació protohistòrica del turó de la Suda, i de la topografia romana d'època altimperial. / En este estudio se presenta un esquema de la evolución histórica de los antecedentes protohistóricos y romanos de la actual ciudad de Tortosa, y su relación con el territorio que la rodea, en un marco cronológico marcado por cambios profundos, como es el periodo previo a la Segunda Guerra Púnica, los primeros siglos de dominación romana, y la integración de la ciudad y su región en el mundo romano, que se consolida en tiempos de Augusto. Para la realización del estudio se han empleado varias fuentes de información, entre las que destacan los datos procedentes de las intervenciones arqueológicas realizadas en los últimos años. Entre éstas cabe destacar las procedentes de las excavaciones llevadas a cabo en la misma ciudad de Tortosa, donde se han efectuado importantes avances en el conocimiento de la ocupación protohistórica de la colina de la Zuda, y de la topografía romana de época altoimperial. / This study presents an outline of the historical background of the city of Tortosa in protohistoric and Roman times, and its relationship with the surrounding territory, in a chronological framework marked by profound changes, which is the period prior to the Second Punic War, the first centuries of Roman rule, and the full integration of the city and its region in the Roman world, consolidated in the August era. For the realization of the study several sources of information have been used, including data form the excavations that have been made in recent years. These include those from the archaeological excavations carried out in the city of Tortosa, where significant progress has been made in the understanding of the protohistoric occupation of the Suda hill, and the topography of the city in Early Roman times.

Barcelona es escogida hoy por muchos skaters de todo el mundo como una ciudad de preferencia para vivir o visitar, pues ofrece, casualmente gracias a su arquitectura y al diseño del espacio urbano, gran cantidad de espacios ideales para la práctica del skateboarding. De esta manera, muchos espacios urbanos son reinterpretados por skaters dando lugar a nuevos usos y significados. Esta investigación se centra en el estudio sobre el desarrollo de esta práctica cultural en la ciudad de Barcelona. Partiendo de métodos tradicionales de la Antropología, como la observación distante y la observación participante, las entrevistas en profundidad, los relatos de vida y las fuentes documentales (bibliográfica, archivística y internet), el investigador ha querido presentar una etnografía como estudio de caso para estimular el debate teórico en torno a temas como la cultura y la identidad en un contexto urbano marcado por la Globalización.

La decisió de Carles III d’obrir el port dels Alfacs al comerç amb Amèrica l’any 1778 va propiciar el desenvolupament d’una sèrie de projectes a la zona de la Ràpita que van culminar amb la fundació d’una nova població. Es va idear la fortificació de la badia mitjançant la construcció de tres bateries de canons, i l’obertura d’un canal navegable entre la Ràpita i Amposta per facilitar el comerç pel riu Ebre. A causa de les sol•licituds de terres de la pagesia, noblesa, burgesia i clero, l’estructura de la propietat de la terra al Delta de l’Ebre va canviar. Totes les obres, igual que el projecte urbanístic de la nova població, van quedar paralitzades per ordre de Carles IV el 1795. No obstant, la població no va desaparèixer i els habitants que s’hi van instal•lar van continuar vivint a Sant Carles gràcies a l’agricultura i la pesca. / Charles III's decision to open Alfacs harbour to foreign trade with America in 1778 led to the development of a series of projects in the area of Ràpita which culminated in the founding of a new village. It was planned the fortification of the bay by building three gun batteries and opening a navigable channel between Ràpita and Amposta to facilitate trade along the Ebre river. Due to the land claims of the peasantry, nobility, clergy and bourgeoisie, the structure of land ownership in the Delta de l ‘Ebre changed. All the building works and the project of the new village were stopped by Charles IV’s command in 1795. However, the village did not disappear and the people who were living in Sant Carles settled down thanks to agriculture and fishing.

The recent growth of low-density urban developments in the Mediterranean coast has led to an increase in the number of private domestic gardens. This thesis examines the flora, features and management practices of 258 private gardens in the Alt Empordà region in Catalonia. We also calculated water requirements of gardens based on species composition and land cover, and determined whether they can be predicted from the socioeconomic, demographic and cultural characteristics of households. Of the 635 taxa identified, 68% were exotic. Moreover, 39 species have been considered potentially invasive in Spain, although only 25 were present within the limits of the adjacent Aiguamolls de l’Empordà Natural Park. The distribution of garden floras was significantly related to different socioeconomic and demographic gradients, such as the occupancy rate of the house, the origin of the residents, their income level and the percentage of unemployed members. / L’augment recent dels espais urbans de baixa densitat a la costa mediterrània ha comportat un increment del nombre de jardins privats. La present tesis estudia la flora, les característiques i les pràctiques de gestió de 258 jardins privats a la comarca de l’Alt Empordà. També es van calcular les necessitats hídriques dels jardins d’acord amb la seva composició i estructura vegetal, i es va determinar si es podien predir a partir de les característiques socioeconòmiques, demogràfiques i culturals de les llars. Dels 635 tàxons identificats, el 68% eren exòtics. A més, 39 espècies han estat considerades com a potencialment invasores a Espanya, encara que només 25 són presents dins dels límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. La distribució de la flora del jardins es va relacionar significativament amb diferents gradients socioeconòmics i demogràfics, com ara la taxa d’ocupació, l’origen dels residents, el nivell d’ingressos o el percentatge de membres en atur.

En esta tesis hemos elaborado una propuesta metodológica de análisis de la sostenibilidad regional utilizando la visión sistémica para su conceptualización, el paradigma de la sostenibilidad para su análisis, la metodología de indicadores por un lado, la de stocks y flujos provenientes de la Dinámica de Sistemas por otro lado y el concepto de “síndrome” introducido por el German Advisory Council (GAC) y desarrollado por la Comisión Económica para América Latina (CEPAL) en 2004, para su concreción. Conjuntando estas tres concepciones: la visión sistémica regional, el paradigma de la sostenibilidad y las metodologías de indicadores, modelos y síndromes, desarrollamos un propuesta metodológica de análisis regional basado en 4 stocks principales (Territorio, población, PIB y stock institucional) y el metabolismo entre ellos como flujo, los indicadores asociados a dichos stocks y flujos, y los síndromes que nos proporcionan una visión profunda de la sostenibilidad de la región. Este sistema se ha aplicado al análisis de dos regiones, una en un país europeo desarrollado como son las Comarcas de Girona en Catalunya-España y la otra Santo Domingo de los Colorados en Ecuador y un análisis comparativo de las dos regiones. / In this thesis we have developed a methodology for regional sustainability analysis using the system approach to his conceptualization, the paradigm of sustainability for analysis, the methodology of indicators on the one hand, the stocks and flow from the System Dynamics on the other side and the concept of "syndrome" by the German Advisory Council (GAC) and developed by Economic Commission for Latin America (CEPAL) in 2004, to its completion. Bringing together these three concepts: the regional systems view, the paradigm of sustainability, indicators, models and syndromes methodologies, we developed a methodological approach to regional analysis based on 4 mains stocks (territory, population, GDP and corporate stock) and metabolism flow between them and the indicators associated with these stocks and flows, and syndromes that give us insight in to the sustainability of the Region. This system has been applied to the analysis of two regions, one in a developed European country such as the Counties of Girona in Catalonia, Spain and other Santo Domingo de los Colorados in Ecuador and a comparative analysis of the two regions.

Aquesta tesi estudia sistemàticament les denominacions que han rebut i reben en català els vegetals procedents d’Amèrica. Vol ser, així, una contribució a la lexicologia històrica, a la terminologia botànica i a la lexicografia. El camp de recerca sembla que té especial interès perquè —a diferència del que passa normalment en els estudis d’història del lèxic— podem fixar perfectament el moment històric en què va començar la nova irrupció onomasiològica. L’oportunitat d’observar, en un període conegut i limitat en el temps, l’entrada d’un grup de mots i accepcions en una llengua que compta amb una estructura i un corpus lèxic que bàsicament ja són els actuals presenta un atractiu particular. Els mots que designen vegetals tenen, no solament en català, una problemàtica molt específica: la polisèmia, la sinonímia, l’homonímia, els lliscaments semàntics, la metàfora, la sinècdoque, etc., configuren un camp lèxic complex i sense parió, en el qual la dialèctica establerta entre les tendències homogeneïtzadores de la llengua general i la fragmentació dialectal pren la base a partir d’una primera matèria, com són les plantes, d’identificació varietal força voluble i prou complicada. La tesi parteix d’un inventari lèxic, configurat amb les aportacions tant de la lexicografia general, com de la dialectal i de l’especialitzada, complementat amb la constància escrita de fonts a l’abast, documentals i literàries. / Esta tesis estudia sistemáticamente las denominaciones que han recibido y reciben en catalán los vegetales procedentes deAmérica. Quiere ser, así, una contribución a la lexicología histórica, a la terminología botánica y a la lexicografía. El campo de investigación parece que tiene especial interés porque —a diferencia de lo que pasa normalmente en los estudios de historia del léxico— podemos fijar perfectamente el momento histórico en que empezó la nueva irrupción onomasiológica. La oportunidad de observar, en un período conocido y limitado en el tiempo, la entrada de un grupo de palabras y acepciones en una lengua que cuenta con una estructura y un corpus léxico que básicamente ya son los actuales presenta un atractivo particular. Las palabras que designan vegetales tienen, no solamente en catalán, una problemática muy específica: la polisemia, la sinonimia, la homonimia, los desplazamientos semánticos, la metáfora, la sinécdoque, etc., configuran un campo léxico complejo y sin parangón, en el cual la dialéctica establecida entre las tendencias homogeneizadoras de la lengua general y la fragmentación dialectal adquiere la base a partir de una primera materia, com son las plantas, de identificación varietal muy voluble y harto compleja. La tesi parte de un inventario léxico, configurado con las aportaciones tanto de la lexicografía general, com de la dialectal y de la especializada, complementado con la constatación escrita de fuentes disponibles, documentales y literarias. / This thesis analyzes the names the vegetables from America have received in Catalan. It is a contribution to historical lexicology, to botanical terminology, and to lexicography. The field of research has special interest because —differently from what happens in current research on history of lexis— we can fix precisely the historical date of the begining of the new onomasiologic emergence. The opportunity to observe, in a clearly known and delimited period, the arrival of a set of words and meanings in a language with a formed structure and lexical corpus presents a special interest. Words denoting vegetables have, not only in Catalan, a specific set of problems: polisemy, synonymy, homonymy, semantic change, metaphor, synecdoche, etc. They shape a very complex lexical field, in which the dialectical war between homogeneous trends of general language and dialectal breakup gets its sense from a first raw material, the vegetables, a reality with a lot of varietal possibilities very difficult to identify. The starting point of the thesis is a lexical inventory, made up with contributions from general lexicograhy, dialectal lexicography, and specialised lexicography, complemented with written evidence from available sources, both documentary and literary sources.