The focus of this doctoral dissertation is based on a historical explanation of the causes that drove a group of Jews who were part of a small Messianic movement within Judaism in first century to create in the course of time one of the most widespread religions on the planet: Christianity. My doctoral dissertation research represents an original contribution in the field of studies of Ancient History as it expounds with various arguments and reasonings that the split of this group of Messianic Jews from within the bosom of Judaism took place in the second century. Despite the fact that there exists much research on the first century, Especially on both Jesus' thoughts and St. Paul's thoughts, few authors have set out to work on and delved into the actual century of the cultural and religious split between Judaism and Christianity. The doctoral dissertation I am submitting before the respected members of the thesis examining jury is a novel contribution to properly explain the historical, theological and political causes that gave rise to the founding of Christianity as an independent religion separate from its mother religion, Judaism. / El tema central de este trabajo doctoral se fundamenta en una explicación histórica de las causas que llevaron a un grupo de judíos mesiánicos en el siglo I a crear con el tiempo una de las religiones más extendidas del planeta: el cristianismo. La labor de investigación representa un aporte original dentro del campo de los estudios de la historia antigua, ya que expone con variadas argumentaciones que la división entre el grupo cristiano del seno del judaísmo se produjo en el siglo II. Aunque existen muchas investigaciones sobre el siglo I, especialmente sobre el pensamiento de Jesús y el pensamiento de San Pablo, pocos autores han trabajado el verdadero siglo de la ruptura religiosa. La tesis doctoral que presento ante el honorable tribunal representa una contribución novedosa para explicar adecuadamente las causas históricas, teológicas y políticas que derivaron en la creación del cristianismo como una religión independiente separada de su religión-madre: el judaísmo. / L´argument central d´aquest treball doctoral es fonamenta en una explicació històrica de les causes que encaminaren a un aplec de jueus mesiànics (s.I d.C.), a fundar en el decurs del temps, una de les religions més esteses del planeta: el cristianisme. La tasca d´investigació representa una aportació original en el món dels estudis de la història antiga, sí més no, exposa amb variats raonaments, que la separació del primitiu grup cristià del si del judaisme, esdevé el s. II d.C. Malgrat que hi ha nombroses investigacions històriques que ens parlen del s.I d. C. - especialment pel que fa al pensament de Jesús de Natzareth i el pensament de Sant Pau - molt pocs autors han treballat el veritable segle de la ruptura religiosa.

La tesi s'inicia amb un llistat i anàlisi de la documentació disponible. Segueix un apartat de precedents al conflicte entre Assíria i Babilònia.A la part central de la tesi, es distingeixen sis fases:1.Fase de Reculliment i domini per part de Mittani (c. 1500-1360 a. C.)Aquest període està marcat per la inestabilitat al tron i dependència respecte de Mittani.2.El despertar sota A ur-ubal.li? I i els seus successors (1363-1307 a. C.) , era pre-"ninurtiana". A ur-ubal.li? I alliberà Assíria de la tutela mittània, n'inicià la seva expansió cap a l'oest i aconseguí el reconeixement d'Egipte. Babilònia i Assíria van establir una frontera comuna. Es produí un increment de la influència cultural babilònica. A ur-ubal.li? I casà la seva filla amb el rei de Babilònia i usà la deposició del seu net com a argument per a intervenir militarment. 3.Expansionisme, l'era "ninurtiana" (1307-1208 a C.)Durant el regnat de Salmanassar I i els inicis del de Tukult?-ninurta I, es va mantenir una situació de guerra freda entre Assíria i Babilònia. Tukult?-Ninurta I derrotà el seu oponent Ka tilia u IV i conquerí militarment Babilònia. El domini teòric de Tukult?-Ninurta s'extenia fins al Golf Pèrsic. Tukult?-Ninurta I aconseguí la legitimació del seu govern pels sacerdots babilònics. La influència babilònica és present a la titulatura i al ritual de coronació. A les ciutats al llarg i ample del regne assiri es posà a treballar a milers de deportats babilonis.4.Retrocés (1208-1116 a. C.) La competència interna pel tron assiri durà sota els regnats d'A ur-n?din-apli, A ur-n?r?r? III i Enlil-kudurr?-u?ur. Assíria es debia trobar sumida en un caos intern. Adad- uma-u?ur, el rei de Babilònia, l'aprofità per a entronitzar Ninurta-apil-Ekur, un exiliat, gaudint de la col.laboració de part de la noblesa assíria que va cometre regicidi. El llarg i desconegut regnat d'A ur-d?n I serví per a estabilitzar Assíria. Els seus dos fills Ninurta-tukul(ti)-A ur i Mutakkil-Nusku van lluitar en guerra civil. Ninurta-tukul(ti)-A ur va haver d'exiliar-se a Babilònia. Durant el regnat d'A ur-r? a-i i I els babilonis arribaren en un "raid" fins a la ciutat d'Arbela.5.Epigonisme de l'era "ninurtiana" (1116-1059 a.C.) A inicis del regnat de Tiglatpilesser I, Marduk-n?din-ahh?, el rei de Babilònia, conduí un raid fins a Ekal.l?tu. Com a venjança, Tiglatpilesser va conduir durant els darrers anys del seu regnat una incursió punitiva contra les ciutats del nord de Babilònia. Tiglatpilesser fou el primer rei assiri que va poder dur a terme una expedició cap a la Mediterrània distraient l'esforç assiri cap al sud. A ur-b?l-kala va dur a terme una campanya contra la província de D?r-Kurigalzu. Ell i Marduk- ?pik-z?ri conclogueren un tractat de pau segellat per un matrimoni dinàstic.6.Eclipsi de l'era "ninurtiana" (1059-934 a. C.)Segons les cròniques tardanes, am ?-Adad IV va estar exiliat a Babilònia, abans de retornar cap a Assíria i arrabassar el tron a Er?ba-Adad II. Durant el regnat de Salmanassar II diversos objectes cúltics dedicats a Enlil que havien estat robats pels arameus foren retornats a Nippur pels assiris. Els assiris no tornaran a tenir contacte amb Babilònia fins al regnat d'Adad-n?r?r? II, ja dins del denominat període neoassiri.

Esta tesis está dedicada al estudio de los materiales cerámicos procedentes del yacimiento de Tell Qara Quzaq, en las orillas del Éufrates, al norte de Siria, excavado por la Misión Arqueológica de la Universidad de Barcelona en Siria. El conjunto estudiado pertenece al período del Bronce Antiguo, que abarca todo el marco del III milenio a.C. La primera parte del trabajo presenta un estado de la cuestión sobre la historia de Siria en el III milenio, la situación de las fuentes escritas, una breve historia de las investigaciones arqueológicas en la zona, y una amplia revisión de los yacimientos de Siria y el sur de Anatolia con niveles del III milenio y de sus conjuntos cerámicos. Tras ellos se realiza un resumen sobre el estado actual de los estudios sobre la cerámica del Bronce Antiguo en Siria.La segunda parte del trabajo está dedicada al estudio propiamente dicho de la cerámica de Tell Qara Quzaq, para lo cual se expone una revisión de los resultados generales de las campañas, la situación de los contextos de donde proviene el material cerámico analizado, y la tipología propuesta. Tras ello se presenta una propuesta de seriación tipológica, esencialmente del material del III milenio, dividida en tres niveles principales, Qara Quzaq III, Qara Quzaq IV y Qara Quzaq V.- QQIII: el más moderno del Bronce Antiguo en el yacimiento, se ha podido asociar con el período cultural de Finales del Bronce Antiguo, especialmente a través de los paralelismos con los materiales del área de la llamada cultura "caliciforme", ligada de forma general a la zona de influencia eblaita, que abarca a grandes rasgos la llanura central y noroeste de Siria, el área anatólica al sur del Tauro y el valle del Eufrates. Esto situa QQIII indudablemente en el BAIV, posiblemente en el BAIVA.- QQIV: correspondería a mediados del Bronce Antiguo, en algún momento entre el 2600 y el 2400 a.C. En el yacimiento cercano de Tell Hadidi a este período se le conoce como BAIII/IV temprano, en Hammam et Turkman como BAIII, todavía no está totalmente clarificada la terminología, las fronteras cronológicas y las características concretas de la cultura material, ya que es un período con rasgos regionales muy acentuados y en el que aún no se ha implantado con fuerza la influencia de Ebla. El principal rasgo unificador de la zona norte de Siria es la presencia de la cerámica Metálica, y este conjunto, como se esta descubriendo recientemente, tiene rasgos diferentes según las regiones y posiblemente cronologías también diferentes. Lo que sí es cierto es que los principales paralelos nos acercan en este momento al área opuesta a la que nos encontrábamos en QQIII, es decir, a la zona al este del valle del Éufrates, el área de Yazira. - QQV: el horizonte cerámico más antiguo identificado hasta el momento. Este período se conoce de forma general como "Comienzos del Bronce Antiguo", o BA I/II, y abarcaría a grandes rasgos entre el 2900 y el 2600 a.C. El carácter fuertemente local de estas culturas y la ausencia de niveles claramente estratificados de este período lo convierten en un conjunto poco conocido, cuyo principal rasgo identificador es la aparición o no de un tipo de cuenco fino con perfil en forma de cima recta, o de un tipo de decoración, el engobe reservado. Como conclusión se fusionan ambos bloques, realizando el estudio comparativo entre los conjuntos cerámicos del Bronce Antiguo en Siria y sureste de Anatolia y las cerámicas de Qara Quzaq, insertando el conjunto en su contexto cultural regional. / Thesis Title: The ceramic materials from Tell Qara Quzaq: periodization of a III millennium site from Northern Syria".Author: Carmen Valdés PereiroTEXT: This thesis is devoted to the study of the ceramic material from Tell Qara Quzaq, site located on the Euphrates river valley, in Northern Syria, and excavated by the Archaeological Mission of the University of Barcelona in Syria. The researched assemblage pertained to the Early Bronze Age period, which covers the whole III millennium B.C.The first part of the work presents an overview of the history of Syria during the III millennium, the situation of the written sources, a brief history of the archaeological research in the area, and a detailed review of the sites with III millennium levels in Syria and south of Anatolia, together with its ceramic assemblages. After that, a summary is presented dealing with the current state of the research on the Bronze Age pottery from Syria.The second part is completely devoted to the study of the material from Tell Qara Quzaq. A proposal of typological seriation of the III millennium material is presented. It is divided into three main levels: Qara Quzaq III, Qara Quzaq IV and Qara Quzaq V.As a summary, both blocks are fused together in order to create the comparative study between the Early Bronze Age ceramic assemblages from Syria and southeast Anatolia, and the ceramics from Tell Qara Quzaq. The results insert our assemblage within its regional cultural context, presenting at the same time our own proposal of a ceramic periodization, which is to be compared with the other few periodizations known so far within the scope of the Early Bronze Age in the Upper Syrian Euphrates.

La nostra Tesi Doctoral té com a finalitat abordar l'estudi en profunditat de les àmfores ibèriques procedents de varis jaciments ubicats principalment a la part costanera del nord-est de la Península, a partir de l'aplicació de tècniques arqueomètriques, identificant els grups de referència que formen el principi metodològic bàsic de l'Arqueometria. Complementàriament als estudis de provinença, aquest projecte està igualment destinat a l'estudi de les característiques tecnològiques i de les propietats mecàniques d'aquests envasos.L'objectiu final d'aquest treball és, en primer lloc, obtenir un millor coneixement sobre les possibles àrees de producció i la difusió de les àmfores ibèriques, proporcionant així informació sobre les xarxes comercials i les vies de comunicació, principalment entre les diverses zones costaneres dels Països Catalans (Catalunya, València i Illes Balears). D'aquesta manera, fer inferències sobre les possibles pràctiques comercials, els models econòmics, almenys al nivell dels intercanvis a l'interior del nord-est de la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans. En segon lloc, la nostra intenció és generar informació sobre els materials i els processos tecnològics que han intervingut en la manufactura d'aquests contenidors, per a poder així fer inferències sobre el nivell dels coneixements tecnològics dels íbers en les diverses zones estudiades. Finalment, amb la caracterització de les propietats mecàniques volem obtenir informació sobre si les àmfores ibèriques eren adequades per al transport o si només podrien ulilitzar-se per a l'emmagatzemament dels productes agraris i, si s'adequaven al transport, per quin tipus de transport es podrien fer servir, per a un transport a curta o a llarga distància. Tota aquesta informació permetria un avenç important en el coneixement de la tecnologia de producció al món antic i dotaria, tant als estudis arqueològics de ceràmiques ibèriques, com als arqueomètrics, amb dades específiques sobre els centres productors i receptors d'aquest material.Per a poder desenvolupar el treball arqueomètric degudament i poder obtenir informació sobre el possible origen i la difusió de les àmfores ibèriques a la Costa Catalana hem inclòs en l'estudi material procedent de diferents tipus de jaciments: possibles centres productors i possibles centres receptors. A més, per a poder comparar amb altres àrees de la costa, igualment, hem estudiat varis jaciment de la costa llevantina (València i Alacant) El projecte es realitzà a partir de l' estudi de la composició química i mineralògica de les mostres. La caracterització química facilità la determinació de la possible provinença a partir de la definició de Grups de Referència i d'Unitats de Referència Composicional de Pasta. Paral·lelament, les dades mineralògiques van oferir informació sobre els processos tecnològics emprats per la manufactura d'aquest material ceràmic. Igualment, es determinà les propietats mecàniques de les àmfores concretament la resistència mecànica (strength) i la duresa (hardness). De la mateixa manera, s'investigà la relació d'aquests paràmetres amb l'ús d'aquest envasos i la seva adaptació al transport a curtes o a llargues distàncies. Finalment, s'efectuà la seva caracterització microestructural i la determinació del seu estadi de sinterització. / The goal of our PhD is to study in depth the Iberian amphorae coming from different archaeological sites located at the coastal area of the north-east of the Iberian Peninsula using different archaeometrical techniques and identifying Reference Grups or Paste Compositional Reference Units. The provenience study is complemented by the study of the technological features and the mechanical properties of these vessels. Our final objective is to obtain a better knowledge on the possible production areas and the diffusion (distribution and redistribution) of the Iberian amphorae and to offer new information on the commercial networks and routes of communication principally between the different zones of coastal part of the Països Catalans (Catalunya, Valencia and Balearic Islands). In consequence, first of all, we expect to be able to gain information on the possible commercial practices and the economical models at least in the north-east of the peninsula before the Roman's arrival. Our intension, also, is to generate information on the materials and technological aspects of manufacturing this type of ceramic and to understand the degree of the Iberian technological knowledge. Finally, we wish to obtain more information on the adequacy of the Iberian amphorae for long or short distance transport by the study of the mechanical properties. Our study concerns Iberian amphorae and in some cases Iberian common wares. We sampled 22 archaeological sites. Between the studied archaeological sites there are both production and reception sites.

La tesi doctoral s'ha centrat en l'estudi dels sacerdocis, sacerdots i cultes de les províncies XIV a la XXII de l'Alt Egipte durant la Baixa Època -des de la dinastia saïta fins al final de l'ocupació macedònica (664-305 aC)-. En primer lloc, s'ha dut a terme una catalogació de les fonts prosopogràfiques sacerdotals per províncies. Partint d'aquesta documentació, s'ha realitzat una interpretació del context religiós dels segles VII-IV aC a l'esmentat territori. S'ha efectuat l'anàlisi dels títols religiosos, definint les particularitats, la composició i l'organització del clergat de cada província. D'altra banda, s'ha procedit a l'estudi prosopogràfic dels funcionaris religiosos documentats a cada província, detectant el tipus de dignataris i grups familiars que ocupaven els càrrecs sacerdotals regionals. Partint de la informació que proporcionen els títols sacerdotals, s'han identificat les divinitats locals incidint en les seves especificitats regionals, els emplaçaments de culte de cada província i el tipus de rituals que s'hi celebraven. Per finalitzar, s'han efectuat les conclusions específiques del context religiós de la ciutat de Per-medjed (Oxyrhynchos) a partir de la vinculació de la documentació epigràfica de l'època saïta amb fonts de tradició faraònica d'altres períodes i de l'anàlisi de les característiques locals en relació amb el seu entorn territorial. Posteriorment, s'han dut a terme les conclusions generals de l'estudi, determinant globalment les particularitats sacerdotals i litúrgiques del conjunt dels territoris estudiats durant la Baixa Època: tipus de sacerdocis i funcionaris que constitueixen el clergat, vincles religiosos supralocals i interrelacions concretes entre els cultes, les diferents províncies i els territoris circumdants. / The aim of the doctoral thesis "Priesthood, liturgy and religious rituals in the transition stages from the Pharaonic period to the Hellenistic period" was to study the priests and cults of the 14th to the 22nd provinces of the Upper Egypt during the Late Period -from the Twenty-sixth Dynasty up to the Macedonian period (664-305 BC)-.With the objective to classify and analyze the documentation (mainly written sources) of the north provinces of the Upper Egypt, a cataloguing of the priests documented for geographical areas has been carried out, by concluding with an interpretation of the priesthood and cults of the 7th-4th centuries BC in this territory of Egypt. The research has been centered in the priestly title's study, the priests' prosopography and particularities in this region, besides the study of divinities and official religious practices characteristic of each province, showing the influences of some divinities up among the studied provinces, as well as the religious contact with the other areas -mainly western oases or Fayum-. The research emphasizes the study of the 19th province of the Upper Egypt, with unpublished written sources of the Saite Period coming from the Upper Necropolis of Per-medjed (Oxyrhynchus).

La present recerca poa les fonts literàries i epigràfiques gregues i llatines que aporten dades útils per al coneixement de la llengua de les antigues poblacions nord-africanes que els autors antics anomenaven genèricament Libyes, Mauri, Numidae, Gaetuli i Mazices. Vuit capítols de la tesi analitzen i classifiquen per regions antigues (I. Egipte, II. Cirenaica, III. Tripolitània, IV. Fazània i Sàhara Central, V. Zeugitana i Bizacena, VI. Numídia, VII. Mauretània Cesariana, VIII. Mauretània Tingitana i Sàhara Occidental) les dades filològiques (aplegades en apèndix en un corpus establert cronològicament) i epigràfiques, a partir de les quals són descrites la situació sociolingüística i la distribució geogràfica de la llengua dels maures en relació amb les llengües en contacte: egipci, grec, púnic, llatí, llengües txàdiques, nilosaharianes, mandaiques o atlàntiques, segons les regions. El capítol IX descriu la fonologia i la morfologia del paleoamazic a partir de les dades filològiques i epigràfiques analitzades als capítols precedents i estableix un corpus lèxic de 107 mots comuns paleoamazics, que constitueixen un agafador formal més sòlid per a la descripció gramatical del paleoamazic que els més d'un miler d'antropònims (a més de dades toponímiques i etnonímiques parcialment explotades) aplegats als capítols precedents. Són aquestes anàlisis fonològiques, morfològiques i lexicològiques les que menen a la conclusió que els testimoniatges espigolats a les fonts antigues gregues i llatines (amb el suport addicional també tingut en compte de l'epigrafia líbica i púnica, principalment) referits a la llengua dels maures constitueixen efectivament un estadi antic de la llengua amaziga (o berber). Les dades antroponímiques aporten singularment alguns noms propis recurrents diatòpicament (en diverses regions de l'Àfrica del Nord antiga) i diacrònicament (a través de l'edat mitjana i fins a l'actualitat). En aquest mateix capítol IX es tracta la delicada qüestió de l'expansió amaziga i el problema de la cronologia protoamaziga; s'hi rebaten les tesis migracionistes de gran abast (no corroborades pels estudis paleodemogràfics més fiables) i esdevenimentals de fets puntuals com a causes de la forja del protoamazic; en canvi, s'hi acullen originalment com a factors determinants el propi funcionament intern de la societat tribal paleoamaziga, basat en mecanismes de segmentarietat i reduplicació, així com en institucions vertebradores d'un espai comunicatiu comú, com podien ser les rutes de caravanes transsaharianes, els mercats i les fires rurals, els aplecs i festes patronals i altres fenòmens que amb prou feines han deixat empremtes arqueològiques i testimoniatges literaris i epigràfics però que poden haver estat igualment rellevants en la cristal·lització d'una koinè composicional paleoamaziga esdevinguda protollengua de l'entramat dialectal amazic tal com el coneixem d'èpoques més ben conegudes. La present recerca posa de manifest el rol mitjancer, gràcies al control de les rutes de caravanes transsaharianes, de les poblacions paleoamazigues (entre les quals podem esmentar els garamants, els nasamons i els getuls, com més endavant, a partir de l'edat mitjana, ibadites, almoràvits, almohades i tuaregs) en les innovacions tecnològiques, econòmiques, agràries, religioses i d'altra mena vehiculades per poblacions mediterrànies a través de llengües com l'egipci, el púnic, el grec i, sobretot, el llatí, a poblacions saharianes i sahelianes parlants de llengües nilosaharianes, txàdiques, mandaiques i atlàntiques. El capítol X exposa les conclusions de la tesi. Finalment, un annex de cartografia lingüística consistent en 17 làmines il·lustra les distribucions geogràfiques de les llengües parlades a l'Àfrica del Nord a l'antiguitat segons es desprèn de les dades sotmeses a anàlisi. Els índexs finals (de matèries, geogràfic, etnonímic, de personatges antics i medievals, d'autors moderns i de figures) faciliten la consulta d'aquest extens treball monogràfic. / According to Greek and Latin literary and epigraphic sources, the present research analyses evidences of the language of the North African populations that ancient authors called Libyes, Mauri, Numidae, Gaetuli and Mazices. Eight chapters analyse and classify through old regions (I. Egypt, II. Cyrenaica, III. Tripolitania, IV. Phazania and Central Sahara, V. Zeugitana and Bizacena, VI. Numidia, VII. Mauretania Caesariensis, VIII. Mauretania Tingitana and Western Sahara) philological (gathered as appendix in a corpus established on chronological grounds) and epigraphic data useful for the description of the sociolinguistic situation and geographic distribution of the language of the Mauri in relation with languages in contact. Chapter IX describes the phonology and morphology of Paleo-Amazigh according to the philological and epigraphic data analysed in the precedent chapters and brings forward a lexical corpus of 107 items of Paleo-Amazigh common names. These phonological, morphological and lexical analyses are the basis to state that, as a matter of fact, the evidences of the language of the Mauri collected from Greek and Latin sources reflect Old Amazigh. Some anthroponymic recurrences through the ages and through distant North African regions have also been brought forward according to a rich corpus of more than a thousand items. The complicated question of the correlate between Amazigh spread and Proto-Amazigh chronology is also dealt with in chapter IX. A major contribution of the present research is the well attested role of Paleo-Amazigh speaking populations as mediators between Mediterranean populations (speakers of such languages as Egyptian, Punic, Greek and specially Latin) and Saharan and Sahelian populations (speakers of Nilo-Saharan, Chadic, Mande and Atlantic languages). The conclusions are set forth in chapter X. An annex of 17 plates of linguistic cartography illustrate the geographical distribution of the languages spoken in North Africa in antiquity. The work contains detailed indexes as well.