La fita principal d'aquesta tesi doctoral és oferir un estudi històric i comparatiu dels verbs de tercera radical dèbil en hebreu bíblic masorètic i mostrar, en aquells casos que pugui ser possible, l'origen etimològic d'aquest determinatiu radical sufixat a l'arrel verbal protosemítica. S'ha pretès, doncs, reconstruir etimològicament aquestes arrels verbals protosemítiques i detectar-ne morfològica i semànticament el determinatiu radical.Aquesta tesi doctoral es divideix en dues parts principals i que a la vegada es complementen. La primera (§§1-5) va encaminada a explicar, des d'un punt de vista històric, l'origen i la formació de les arrels verbals semítiques, uns capítols que ens han semblat imprescindibles per poder dur a terme la segona part de la nostra recerca. La segona (§§6 i 7) se centra bàsicament en l'estudi etimològic i comparatiu dels verba tertiae infirmae de l'hebreu bíblic masorètic per una banda (§6) i en la catalogació etimològica d'aquests verbs per l'altra (§7). Les reconstruccions etimològiques s'han basat en el testimoni de les llengües semítiques més antigues documentades, en el funcionament intern d'aquest tipus de verbs de cada llengua i, cas que l'arrel verbal pugui ser remuntada a l'àmbit camito-semita, en el testimoni de les llengües afro-asiàtiques. Les llengües semítiques que hem utilitat per realitzar el comentari són les antigues, en concret, les llengües epigràfiques nord-occidentals (i.e., hebreu epigràfic, arameu antic i oficial, fenici, etc.), l'ugarític, l'arameu antic, el bíblic i el rabínic, el siríac, l'accadi, l'antic sudaràbic epigràfic (sabeu), l'àrab clàssic i el geez. Aquesta part comparativa ha estat imprescindible per arribar a conclusions de caràcter etimològic. En la part comparativa, doncs, hem volgut oferir sempre els paral·lels semítics del verb tertiae infirmae així com també les formes còncaves o de primera dèbil, les pll i les reduplicades que hi poguessin estar emparentades, així com també els substantius. En el capítol següent (§7) oferim la catalogació etimològica de tots aquests verbs per donar-li una visió de conjunt. El darrer capítol de la nostra tesi se centra, doncs, en les conclusions argumentals i etimològiques que hem fet derivar de l'estudi etimològic dels verba tertiae infirmae (v") de l'hebreu bíblic masorètic realitzat en el capítol anterior.La detecció morfològica d'aquests sufixos radicals ha estat un pas important per a entendre històricament la formació i l'estructura de l'arrel verbal protosemítica (i afroasiàtica). Els resultats que s'han obtingut d'aquest estudi han estat molt satisfactoris i interessants, perquè ajuden a definir des d'un punt de vista històric l'estructura de l'arrel protosemítica i afroasiàtica. / The aim of this doctoral dissertation is to offer an etymological and comparative study of the third weak radical verbs (*y and *w) in Proto-Semitic and to show, in those cases where it would be possible, the etymological origin of the root-determinative suffixed to the Semitic verbal root.This doctoral thesis can be divided into two parts. The first one (§1-5) explains from a historical point of view the origin and formation of the verbal (and nominal) roots in Semitic. The second part (§§ 6 and 7) centres basically on the etymological and comparative study of masoretic biblical Hebrew tertiae infirmae.The etymological and reconstructive work has been based fundamentally on the comparative study of the Semitic languages. The comparative task of this dissertation has always offered the parallel Semitic forms of weak verbs (tertiae infirmae, secundae infirmae, primae infirmae, secundae geminatae (type pll) and the reduplicated ones (type plpl) that could be in contact with the third radical *y or *w verbs.The Semitic languages that are used to reconstruct the Proto-Semitic system are the most ancient: Akkadian, Ugaritic, Old Epigraphic South Arabic (Sabaean dialect), Classical Arabic, Geˁez (Ethiopic), north-western epigraphic languages, Hebrew (biblical and rabbinic), Aramaic (biblical and rabbinic) and Syriac.It is interesting to mention that the morphological and semantical identification of this root-determinative has been an important step to understand the historical formation of the verbal root in Proto-Semitic. The results obtained in this project have been very satisfactory and interesting for our discipline, as a tool to define from a historical point of view the structure of the Proto-Semitic and Afro-Asiatic verbal and nominal root. KEY WORDS:Historical linguisticsProto-SemiticAfro-AsiaticWeak verbsRoot-determinative

La present recerca poa les fonts literàries i epigràfiques gregues i llatines que aporten dades útils per al coneixement de la llengua de les antigues poblacions nord-africanes que els autors antics anomenaven genèricament Libyes, Mauri, Numidae, Gaetuli i Mazices. Vuit capítols de la tesi analitzen i classifiquen per regions antigues (I. Egipte, II. Cirenaica, III. Tripolitània, IV. Fazània i Sàhara Central, V. Zeugitana i Bizacena, VI. Numídia, VII. Mauretània Cesariana, VIII. Mauretània Tingitana i Sàhara Occidental) les dades filològiques (aplegades en apèndix en un corpus establert cronològicament) i epigràfiques, a partir de les quals són descrites la situació sociolingüística i la distribució geogràfica de la llengua dels maures en relació amb les llengües en contacte: egipci, grec, púnic, llatí, llengües txàdiques, nilosaharianes, mandaiques o atlàntiques, segons les regions. El capítol IX descriu la fonologia i la morfologia del paleoamazic a partir de les dades filològiques i epigràfiques analitzades als capítols precedents i estableix un corpus lèxic de 107 mots comuns paleoamazics, que constitueixen un agafador formal més sòlid per a la descripció gramatical del paleoamazic que els més d'un miler d'antropònims (a més de dades toponímiques i etnonímiques parcialment explotades) aplegats als capítols precedents. Són aquestes anàlisis fonològiques, morfològiques i lexicològiques les que menen a la conclusió que els testimoniatges espigolats a les fonts antigues gregues i llatines (amb el suport addicional també tingut en compte de l'epigrafia líbica i púnica, principalment) referits a la llengua dels maures constitueixen efectivament un estadi antic de la llengua amaziga (o berber). Les dades antroponímiques aporten singularment alguns noms propis recurrents diatòpicament (en diverses regions de l'Àfrica del Nord antiga) i diacrònicament (a través de l'edat mitjana i fins a l'actualitat). En aquest mateix capítol IX es tracta la delicada qüestió de l'expansió amaziga i el problema de la cronologia protoamaziga; s'hi rebaten les tesis migracionistes de gran abast (no corroborades pels estudis paleodemogràfics més fiables) i esdevenimentals de fets puntuals com a causes de la forja del protoamazic; en canvi, s'hi acullen originalment com a factors determinants el propi funcionament intern de la societat tribal paleoamaziga, basat en mecanismes de segmentarietat i reduplicació, així com en institucions vertebradores d'un espai comunicatiu comú, com podien ser les rutes de caravanes transsaharianes, els mercats i les fires rurals, els aplecs i festes patronals i altres fenòmens que amb prou feines han deixat empremtes arqueològiques i testimoniatges literaris i epigràfics però que poden haver estat igualment rellevants en la cristal·lització d'una koinè composicional paleoamaziga esdevinguda protollengua de l'entramat dialectal amazic tal com el coneixem d'èpoques més ben conegudes. La present recerca posa de manifest el rol mitjancer, gràcies al control de les rutes de caravanes transsaharianes, de les poblacions paleoamazigues (entre les quals podem esmentar els garamants, els nasamons i els getuls, com més endavant, a partir de l'edat mitjana, ibadites, almoràvits, almohades i tuaregs) en les innovacions tecnològiques, econòmiques, agràries, religioses i d'altra mena vehiculades per poblacions mediterrànies a través de llengües com l'egipci, el púnic, el grec i, sobretot, el llatí, a poblacions saharianes i sahelianes parlants de llengües nilosaharianes, txàdiques, mandaiques i atlàntiques. El capítol X exposa les conclusions de la tesi. Finalment, un annex de cartografia lingüística consistent en 17 làmines il·lustra les distribucions geogràfiques de les llengües parlades a l'Àfrica del Nord a l'antiguitat segons es desprèn de les dades sotmeses a anàlisi. Els índexs finals (de matèries, geogràfic, etnonímic, de personatges antics i medievals, d'autors moderns i de figures) faciliten la consulta d'aquest extens treball monogràfic. / According to Greek and Latin literary and epigraphic sources, the present research analyses evidences of the language of the North African populations that ancient authors called Libyes, Mauri, Numidae, Gaetuli and Mazices. Eight chapters analyse and classify through old regions (I. Egypt, II. Cyrenaica, III. Tripolitania, IV. Phazania and Central Sahara, V. Zeugitana and Bizacena, VI. Numidia, VII. Mauretania Caesariensis, VIII. Mauretania Tingitana and Western Sahara) philological (gathered as appendix in a corpus established on chronological grounds) and epigraphic data useful for the description of the sociolinguistic situation and geographic distribution of the language of the Mauri in relation with languages in contact. Chapter IX describes the phonology and morphology of Paleo-Amazigh according to the philological and epigraphic data analysed in the precedent chapters and brings forward a lexical corpus of 107 items of Paleo-Amazigh common names. These phonological, morphological and lexical analyses are the basis to state that, as a matter of fact, the evidences of the language of the Mauri collected from Greek and Latin sources reflect Old Amazigh. Some anthroponymic recurrences through the ages and through distant North African regions have also been brought forward according to a rich corpus of more than a thousand items. The complicated question of the correlate between Amazigh spread and Proto-Amazigh chronology is also dealt with in chapter IX. A major contribution of the present research is the well attested role of Paleo-Amazigh speaking populations as mediators between Mediterranean populations (speakers of such languages as Egyptian, Punic, Greek and specially Latin) and Saharan and Sahelian populations (speakers of Nilo-Saharan, Chadic, Mande and Atlantic languages). The conclusions are set forth in chapter X. An annex of 17 plates of linguistic cartography illustrate the geographical distribution of the languages spoken in North Africa in antiquity. The work contains detailed indexes as well.