Un total de 1,540 porcs creuats d'origen i condicions de producció similars (deslletats a 28 d, sacrificats a 100 kg) van ser utilitzats en tres experiments per avaluar la implementació d'un sistema de traçabilitat mitjançant l'ús de l’identificació electrònica (e-ID) i de marcadors mol·leculars (ADN). Els porcs van ser identificats amb 3 tipus de cròtals electrònics i posteriorment auditats mitjançant anàlisis d'ADN. En l'Exp. 1, els garrins (n = 1,033) van ser e-ID al naixement amb cròtals EF1 (plàstic de doble botó, transpondedor FDX-B, 2.6 g), van ser biopsiats (n = 30) i van ser sacrificats sota condicions comercials. Fins la fase de deslletament no es van detectar pèrdues de EF1, però si durant la fase d'engreix (6.3%). Durant el transport i sacrifici, les pèrdues de EF1 van ser del 41.9%, el qual va resultar en un 52.8% de traçabilitat total. Es van auditar 18 canals mitjançant l'ús d'un panell de 12 microsatèl·lits d'ADN el qual va demostrar un 83.3% de compliment. En l'Exp. 2, 133 garrins deslletats van ser e-ID amb cròtals EH (plàstic de doble botó, transpondedor HDX, 4.4 g) i biopsiats (n = 56). L'engreixi i sacrifici es van realitzar sota condicions experimentals. Durant la fase de granja es van detectar pèrdues de l'1.5% i un 0.8% de pèrdues durant el sacrifici, resultant una traçabilitat total del 97.7%. L'auditoria per microsatèl·lits de 56 canals van demostrar un 98.2% de compliment. En l'Exp. 3, 374 garrins deslletats van ser e-ID amb 453 cròtals de 3 tipus: EF1 (n = 151), EF2 (plàstic de doble botó, transpondedor FDX-B, 4.2 g, n = 140) i EH (n = 162). Al seu torn, es van biopsiar 97 animals. La fase d’engreix i sacrifici es va realitzar sota les mateixes condicions que en l'Exp. 1. Per tipus de cròtal (EF1, EF2 i EH), les pèrdues en granja van ser del 0, 1.9 i 0.9%, i les fallades electròniques del 5.0, 5.6 i 0.9%. La traçabilitat en granja va ser del 95.0, el 92.5 i el 98.2% (l'últim difereix en P < 0.05), respectivament. A la vegada, 5.3, 5.0 i 1.8% cròtals es van perdre durant el transport, respectivament. Les pèrdues en escorxador van ser 22.1, 13.5 i 4.5% i les fallades electròniques 6.3, 5.4 i 0%, resultant en 71.6, 81.1 i 95.5% de traçabilitat en escorxador, respectivament. La traçabilitat total va ser del 64.4, 71.2 i 92.1 per EF1, EF2 i EH, respectivament (P < 0.05). L'auditoria de 12 canals mitjançant microsatèl·lits va resultar en un 85.7% de compliment. Deu mostres de cada tipus de cròtal es van recollir a través dels experiments per a l'estudi de les seves característiques i rendiment sota condicions de laboratori. La força de separació de EF1 de l'Exp. 1 va ser inferior (P <0.05) a la resta dels cròtals i les distàncies de lectura van variar dramàticament segons el tipus de lector, la tecnologia i l'orientació de l'antena utilitzats (0.3 a 33.4 cm). En conclusió, els cròtals EH van ser més eficients que EF1 i EF2 per traçar porcs en condicions comercials. La traçabilitat en granja depèn del dispositiu utilitzat i de les condicions d’engreix i sacrifici. Els resultats de l'auditoria de la traçabilitat mitjançant ADN varien segons la qualitat de la mostra i els percentatge de coincidència van oscil·lar entre el 88.2 i 98.2%. En conclusió, es recomana l'ús de cròtals electrònics de qualitat i l'anàlisi d'ADN per a la implementació d'un sistema de traçabilitat en la indústria porcina. Finalment, es va realitzar un estudi sociològic d’un cas dins d’un sector ramader concret a França, actualmente reticent a l'ús de la identificació electrònica, per completar la visió de l'ús d’aquesta tecnología en ramaderia. / Un total de 1,540 cerdos cruzados de origen y condiciones de producción similares (destetados a 28 d, sacrificados a 100 kg) fueron utilizados en tres experimentos para evaluar la implementación de un sistema de trazabilidad mediante el uso de identificación electrónica (e-ID) y de marcadores moleculares (ADN). Los cerdos fueron identificados con 3 tipos de crotales electrónicos y posteriormente auditados mediante análisis de ADN. En el Exp. 1, los lechones (n = 1,033) fueron e-ID al nacimiento con crotales EF1 (plástico de doble botón, transpondedor FDX-B, 2.6 g), se biopsiaron (n = 30) y fueron sacrificados en condiciones comerciales. Hasta la fase de destete no se detectaron pérdidas de EF1, pero si durante la fase de engorde (6.3%). Durante el transporte y sacrificio las pérdidas de EF1 fueron del 41.9%, lo que resultó en un 52.8% la trazabilidad total. Se auditaron 18 canales mediante el uso de un panel de 12 microsatélites de ADN el cual demostró un 83.3% de cumplimiento. En el Exp. 2, 133 lechones destetados fueron e-ID con crotales EH (plástico de doble botón, transpondedor HDX, 4.4 g) y biopsiados (n = 56). El engorde y sacrificio se realizaron bajo condiciones experimentales. Durante la fase de granja se detectaron pérdidas del 1.5% y 0.8% más durante el sacrificio, resultando una trazabilidad total del 97.7%. La auditoría por microsatélites de 56 canales demostraron un 98.2% de cumplimiento. En el Exp. 3, 374 lechones destetados fueron e-ID con 453 crotales de 3 tipos: EF1 (n = 151), EF2 (plástico de doble botón, transpondedor FDX-B, 4.2 g, n = 140) y EH (n = 162). A su vez, se biopsiaron 97 animales. La fase de engorde y sacrificio se realizó bajo las mismas condiciones que en el Exp. 1. Por tipo de crotal (EF1, EF2 y EH), las pérdidas en granja fueron del 0, 1.9 y 0.9%, y los fallos electrónicos del 5.0, 5.6 y 0.9%. La trazabilidad en granja fue del 95.0, el 92.5 y el 98.2% (el último difiere en P < 0.05), respectivamente. A su vez, 5.3, 5.0 y 1.8% crotales se perdieron durante el transporte, respectivamente. Las pérdidas en matadero fueron 22.1, 13.5 y 4.5% y los fallos electrónicos 6.3, 5.4 y 0%, resultando en 71.6, 81.1 y 95.5% de trazabilidad en matadero, respectivamente. La trazabilidad total fue del 64.4, 71.2 y 92.1 para EF1, EF2 y EH, respectivamente (P < 0.05). La auditoría de 12 canales mediante microsatélites resultó en un 85.7% de cumplimiento. Diez muestras de cada tipo de crotal se recogieron a través de los experimentos para el estudio de sus características y rendimiento bajo condiciones de laboratorio. La fuerza de separación de EF1 del Exp. 1 fue inferior (P <0.05) al resto de los crotales y las distancias de lectura variaron dramáticamente según el tipo de lector, la tecnología y la orientación de la antena utilizados (0.3 a 33.4 cm). En conclusión, los crotales EH fueron más eficientes que EF1 y EF2 para trazar cerdos en condiciones comerciales. La trazabilidad en granja depende de la edad del animal, el dispositivo utilizado y de las condiciones de engorde y sacrificio. Los resultados de la auditoría de la trazabilidad mediante ADN varían según la calidad de la muestra y los porcentajes de coincidencia oscilaron entre el 88.2 y 98.2%. En conclusión, se recomienda el uso de crotales electrónicos de calidad y el análisis de ADN para la implementación de un sistema de trazabilidad en la industria porcina. Finalmente, se realizó un estudio sociológico de un caso en sector ganadero concreto en Francia, actualmente reticente al uso de la identificación electrónica, para completar la visión del uso de esta tecnología en ganadería. / A total of 1,540 crossbreed pigs of similar origin and production conditions (weaned 28 d, slaughtered 100 kg BW) were used in 3 experiments to assess on the implementation of a traceability system based on electronic identification (e-ID) and molecular markers (DNA). Pigs were tagged by 3 types of electronic ear tags and carcasses audited by DNA. In Exp. 1, piglets (n = 1,033) were e-ID at birth with ear tags (EF1, plastic double button FDX-B transponder, 2.6 g), biopsied (n = 30) and slaughtered under commercial conditions. No EF1 losses were reported until weaning, but fattening losses were 6.3%. Losses of EF1 during transportation and slaughtering were 41.9%, resulting in 52.8% overall traceability. Auditing 18 carcasses by a panel of 12 DNA microsatellites showed 83.3% of compliance. In Exp. 2, 133 weaned piglets were e-ID (EH, plastic double button HDX transponder, 4.4 g) and biopsied (n = 56). Fattening and slaughtering were done under experimental conditions. Onfarm losses were 1.5% and 0.8% losses were observed at slaughter, overall traceability being 97.7%. Auditing 56 carcasses by DNA microsatellites showed 98.2% of compliance. In Exp. 3, 374 weaned piglets were e-ID with 453 ear tags of 3 types: EF1 (n = 151), EF2 (plastic double button FDX-B transponder, 4.2 g; n = 140) and EH (n = 162). Biopsies for auditing were 97. Fattening was done in the farm of Exp. 1 and slaughtering in 3 commercial slaughterhouses. By ear tag type (EF1, EF2 and EH), on-farm losses were 0, 1.9 and 0.9%, and failures 5.0, 5.6 and 0.9%. On-farm traceability was 95.0, 92.5 and 98.2% (the last differing at P < 0.05), respectively. Additionally 5.3, 5.0 and 1.8 % ear tags were lost or failed during transportation, respectively. Slaughtering losses were 22.1, 13.5 and 4.5% and failures were 6.3, 5.4 and 0%, resulting in 71.6, 81.1 and 95.5% slaughterhouse traceability, respectively. Overall traceability was 64.4, 71.2 and 92.1 for EF1, EF2 and EH, respectively (P < 0.05). Auditing 12 carcasses by DNA microsatellites resulted in 85.7% of compliance. Ten samples of each ear tag type were collected across the experiments for studying their features and performances under laboratory conditions. Separation strength of EF1 from Exp. 1 was weaker (P < 0.05) than the rest of ear tags and reading distances varied dramatically according to the reader, technology and orientation towards the antenna used (0.3 to 33.4 cm). In conclusion, the EH ear tags were more efficient than EF1 and EF2 for tracing pigs under commercial conditions. On-farm traceability depended on device used and fattening and slaughtering conditions. Traceability auditing by DNA varied by sample quality and matching rates ranged between 88.2 and 98.2%. In conclusion, the use of quality electronic ear tags and DNA analysis are recommended for implementing a traceability system in the pig industry. Finally, a sociological case study of a particular livestock sector in France, wich is currently reluctant to the use of electronic identification, was conducted with the aim of completing the vision of this technology in the livestock industry.

No description available.

No description available.

In the first phase a historical and descriptive is carried out, in analyzing both the foundations and history of intellectual capital as its corrent state. We proceed to analyse definitions of intangible assets from diferents fields, the classification of its components and finally, the diferent assessment methods available, focusing on those methods suitable for the businesses of the type SMEs that are the subject of our study. Finally, in this first phase, we have been analyzed the accounting treatment of intangible assets. However, in this first phase of the work, we identify those studies focused on the relationship between intellectual capital and business income or other factors, particularly in the context of SMEs. In the second phase, a fieldwork or an empirical research, the strategy of our inquiry focus on designing a measurement instrument itself for the SMEs considering the basic features of the models analysed in the first phase of the thesis. We have extracted the basic features of one of the models analysed motivated to be suitable model, flexible and adaptable to any organization, and we have adapted to the type of organization we want to analyse with the help of an expert group. To measure and analyse the indicators of each component of intellectual capital, we made a vàlid questionnaire panel. From here, we have applied the model through the questionnaire. The designed model displays the set of relationships that define an organization considered highly connected where you can find the strategic vision of the company at the center. An efficient management of the potential capacities of each one of the components of the CI, is closely linked to the strategic business vision and it has to become a key factor for obtaining a sustantaible competitive advantage. The following methodology was to perform a case study. From certain límits set in the SABI database system, a group of companies (18) of the type SMEs, from industrial sector, and located in the province of Girona, have been obtained. For the case study, we have used quantitative methods, from the treatment and intepretation of numerical data and qualitative methods, channeled through the questionnaire in which the information was obtained directly from the managers of SMEs. Thus, from the empirical data obtained in this phase we have been able to validate or not the hypotesis of the thesis. In the third phase, the investigation is closed through an exploratory analysis through the validation of hypothesis, the conclusions and future lines of approach to exploration. / En una primera fase es duu a terme un treball històric i descriptiu, en el qual s’analitzen tant els fonaments i història del capital intel•lectual com el seu estat actual. Es procedeix a analitzar les definicions d’actiu intangible des dels diferents àmbits, la classificació dels seus components i, finalment, els diferents mètodes de valoració existents, incidint en aquells mètodes més adients per a les empreses del tipus PIME i que són objecte del nostre estudi. Finalment, en aquesta primera fase hem analitzat el tractament en l’àmbit comptable dels actius intangibles. Tanmateix en aquesta primera fase del treball m´he centrat a identificar aquells estudis que vinculen el capital intel•lectual i els rendiments empresarials o d’altres factors, en especial en el context de la PIME. En una segona fase, estudi empíric o treball de camp, l’estratègia de la nostra recerca l’hem centrat a dissenyar un instrument de mesura propi per a la PIME considerant les característiques bàsiques dels models analitzats a la primera fase del treball. Hem extret les característiques bàsiques d’un del models analitzats motivades per ser un model adequat, flexible i adaptable a qualsevol organització, i les hem adaptat a la tipologia d’organització que volem analitzar amb l’ajuda d’un grup d’experts. Per tal de mesurar i analitzar els indicadors de cada component de capital intel•lectual. Hem confeccionat un qüestionari validat per aquest grup d’experts. A partir d’aquí, hem aplicat el model a través del qüestionari. El model dissenyat mostra el conjunt de relacions que defineixen una organització considerada altament connexa on al centre es troba la visió estratègica de l’empresa. Una gestió eficient del potencial de les capacitats de cada un dels components del C.I. estretament vinculada a una visió estratègica empresarial i que ha d’esdevenir un factor clau per a l’obtenció d’avantatge competitiu sostenible. La metodologia que hem emprat ha estat la de realitzar un estudi de casos. A partir d’unes limitacions fixades a la base de dades del sistema SABI, s’ha obtingut el cas a analitzar, un grup d’empreses (18) del tipus PIME, sector industrial, i ubicades a la província de Girona. Per a l’estudi del cas, s’han utilitzat mètodes quantitatius, a partir del tractament i interpretació de dades numèriques i mètodes qualitatius, canalitzades a través del qüestionari en què la informació s’ha obtingut directament dels directius de les pimes. D’aquesta manera, les dades empíriques obtingudes en aquesta fase són les que han permès validar o no les hipòtesis de la tesi. A la tercera fase, es tanca la investigació a través d’una anàlisi exploratòria en la qual hem validat unes hipòtesis, hem obtingut unes conclusions finals tant del model com de les hipòtesis i el plantejament de les línies futures d’exploració.

La tesi que es presenta en aquesta memòria s'emmarca dins l'àmbit de la innovació docent. La imminent entrada en vigor de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) exigeix l'avaluació de noves competències en els estudiants, per la qual cosa s'han de fer canvis importants en lo que fa referència a la metodologia docent aplicada i a les eines que es fan servir per avaluar. En aquesta tesi es tracten alguns aspectes fonamentals en aquest context: (i) L'estudi de les característiques que ha de complir una metodologia docent que s'adapti a les exigències que imposa l'entrada en vigor de l'EEES, (ii) la posada en pràctica d'una metodologia docent apropiada que suposi un compromís raonable entre les característiques desitjades i els recursos disponibles, i (iii) la proposta de noves eines d'avaluació que s'adaptin a la nova metodologia, als recursos disponibles, i a les necessitats imposades per l'EEES.El treball desenvolupat (i) proposa l'adopció d'un enfocament pràctic en la docència de l'assignatura d'àlgebra lineal impartida a futurs enginyers de telecomunicacions, combinat amb l'aplicació d'una metodologia centrada en l'estudiant que potencia el treball en grup al llarg del curs, (ii) mostra els resultats d'un experiment realitzat durant el curs 2005-06 que justifica l'ús de metodologies constructivistes davant la postura conductista tradicional, i que aporta evidències que mostren un millor rendiment dels estudiants quan aquestes estratègies són aplicades a l'aula, i (iii) proposa un mètode sistemàtic de disseny d'eines que permetin avaluar competències de naturalesa subjectiva, i aplica el mètode esmentat per a obtenir un sistema que avalua el rendiment del treball en grup portat a terme pels estudiants.Encara que els experiments realitzats al llarg del treball s'han centrat a l'assignatura d'àlgebra lineal, pertanyent al primer curs del pla d'estudis d'enginyeria de telecomunicacions, impartida a l'Escola d'Enginyeria i Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull, es pretén que els resultats i conclusions obtingudes siguin la base per a l'exportació de l'experiència realitzada en aquesta tesi a d'altres matèries de l'àmbit de l'enginyeria. / La tesis que se presenta en esta memoria se enmarca en el ámbito de la innovación docente. La inminente entrada en vigor del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) exige la evaluación de nuevas competencias en los estudiantes, lo que comporta cambios importantes en lo que a la metodología docente aplicada y herramientas evaluadoras utilizadas se refiere. En esta tesis se abordan varios aspectos fundamentales en este contexto: (i) El estudio de las características que debe cumplir una metodología docente que se adapte a las exigencias que impone la entrada en vigor del EEES, (ii) la puesta en práctica de una metodología docente apropiada que suponga un compromiso razonable entre las características deseadas y los recursos disponibles, y (iii) la propuesta de nuevas herramientas evaluadoras que se adapten a la nueva metodología, a los recursos disponibles, y a las necesidades impuestas por el EEES.El trabajo desarrollado (i) propone la adopción de un enfoque práctico en la docencia de la asignatura de álgebra lineal impartida a futuros ingenieros de telecomunicaciones, combinado con la aplicación de una metodología centrada en el estudiante que potencia el trabajo en grupo a lo largo del curso, (ii) muestra los resultados de un experimento realizado durante el curso 2005-06 que justifica el uso de metodologías constructivistas frente a la postura conductista tradicional, y que aporta evidencias que muestran un mejor rendimiento de los estudiantes cuando estas estrategias son aplicadas en el aula, y (iii) propone un método sistemático de diseño de herramientas que permitan evaluar competencias de naturaleza subjetiva, y aplica dicho método para obtener un sistema evaluador del rendimiento del trabajo en grupo llevado a cabo por los estudiantes. Aunque los experimentos realizados a lo largo del trabajo se han centrado en la asignatura de álgebra lineal, perteneciente al primer curso del plan de estudios de ingeniería de Telecomunicaciones, impartida en l'Escola d'Enginyeria i Arquitectura La Salle de la Universidad Ramon Llull, se pretende que los resultados y conclusiones obtenidas sean la base para la exportación de la experiencia realizada en esta tesis a otras materias del ámbito de la ingeniería. / This doctoral thesis is within the framework of educational innovation. The European Higher Education Area (EHEA) is coming into effect soon, and this requires the evaluation of new skills in students, which involves major changes concerning to the applied teaching methodology and to the tools used to assess students. This thesis tackles several key aspects in this context: (i) The study of the characteristics that a teaching methodology must carry out according to the requirements of the EHEA, (ii) the implementation of an appropriate educational methodology that involves a reasonable balanced solution between desired characteristics and available resources, and (iii) the proposal of new tools to assess students, which are adapted to the new methodology, to the available resources and to the requirements imposed by the EHEA.The work developed (i) proposes to adopt a practical approach to teaching the linear algebra subject to future telecommunications engineers, combined with the application of a methodology that focuses on the student teamwork during the academic year, (ii) shows the result of an experiment conducted during the 2005-06 academic year, which justifies the use of constructivist methodologies versus the traditional behavioral position, and provides an evidence that shows a better student performance when these strategies are applied in the classroom, and (iii) proposes a systematic method to design tools that allow to assess subjective skills, and applies that method to obtain an automatic system in order to assess teamwork performance. Although the experiments conducted throughout the work have focused on linear algebra subject, which belongs to the first grade curriculum of Telecommunication Engineering, given in the Escola d'Enginyeria i Arquitectura La Salle at the Ramon Llull University, it is expected that the result and conclusions obtained will be the basis for the export of the experience carried out in this thesis to other subjects in the same field.

En el marco de la problemática de la programación de operaciones en taller, en esta tesis se introduce un nuevo problema, que se identifica como problema de flujo general flexible (fJSP) con fechas comprometidas y costes dependientes del intervalo de realización de las operaciones. En el fJSP se deben tratar dos subproblemas, el de asignación de las operaciones a las máquinas que pueden ejecutarlas y el de secuenciación de las operaciones en cada una de las máquinas. Para este problema se propone, como función objetivo, minimizar la suma de los costes asociados a los adelantos y retrasos que se generan con respecto a la fecha de entrega comprometida y unos costes dependientes del intervalo de realización de las operaciones. De entre estos últimos se utiliza el coste de la energía necesaria para ejecutar las operaciones de los jobs (tareas) en las máquinas. Para resolver el problema propuesto se plantea un procedimiento dividido en tres pasos. En el Paso 1 se obtiene una secuencia inicial de jobs; en el Paso 2 se genera una solución inicial mediante un procedimiento que se basa principalmente en realizar, simultáneamente, la construcción y búsqueda del camino mínimo en un grafo polietápico para cada job; y en el Paso 3 se emplean procedimientos de mejora de la solución inicial. También se exponen los resultados de la experiencia computacional que evalúa el procedimiento de resolución propuesto. En los resultados se observa que el procedimiento favorece la programación de las operaciones respetando las fechas de entrega, y ayuda a reducir la factura de la empresa eléctrica, ya que en las soluciones de un conjunto de tipos de ejemplares se observa cómo se asignan, mayoritariamente, operaciones a máquinas con menor consumo de energía, y principalmente en aquellos intervalos de tiempo en los que el coste de la energía es menor. Al analizar los resultados de la experiencia computacional se observa, además, que el procedimiento encuentra la solución de ejemplares de diferente dimensión en un tiempo de proceso de ordenador razonable / In the context of the job-shop scheduling problem, this thesis introduces a new problem, which is identified as the flexible job-shop scheduling problem (fJSP) with due dates and energy costs that are dependent on the time interval in which the operations are processed. The fJSP involves two subproblems: that of assigning operations to the machines that can process them and that of sequencing the operations on each of the machines. For this problem, we propose an objective function that minimizes the sum of the costs of earliness and tardiness with respect to the due date and the costs that depend on the time interval in which the operations are processed. Regarding these costs, we have focused primarily on the cost of the energy required to process the jobs on the machines. To solve the proposed problem, we suggest a solution procedure that is divided into three steps. Step 1 involves obtaining an initial sequence of jobs, Step 2 involves generating an initial solution using a procedure based primarily on simultaneously constructing and finding the shortest path in a multistage graph for each job, and Step 3 involves implementing procedures for improving the initial solution. We report the results of the computational experiment used to test the proposed solution procedure. We were able to conclude from the results that the procedure is useful for scheduling operations while respecting due dates and that it could help reduce electricity bills, since the solutions to a set of example types demonstrated that operations were generally assigned to machines with a lower energy consumption, and mainly in time intervals in which the energy costs is low. When analysing the results of the computational experiment, we also observed that the procedure found the solution for examples of varying sizes in a fairly reasonable computer processing time.

The purpose of this thesis is to investigate which practices lean enterprises adopt to focus on value streams. An exploratory case study of four plants is developed. The four plants have successfully performed a lean transformation with significant performance improvements, and belong respectively to Delphi Diesel Systems, Sogefi Filtration, a company within the furniture industry and Renault. The organizational practices associated with value stream focus identified are: (1) the establishment of organizational units based on value streams; (2) the use of a performance measurement system based on value streams, and (3) the adoption of a formal meeting system. These organizational practices were found in all four of the studied companies. The adoption of these practices was standard and consistent across the different organizational units within the studied plants. However, the application of the concepts strongly depended on the specific circumstances of the plants such as size, complexity and lean transformation maturity. This exploratory research provides a contribution in the fields of organizational practices involved in the transition to lean enterprise. Managerial implications consist of the possible application of the described practices to other cases and situations.

El desarrollo del strategizing, concepto introducido por Whittington (1996) que enfoca la estrategia en la práctica “cómo algo que las personas hacen”, surgió por la creciente insatisfacción con la investigación convencional en estrategia. Así mientras las personas realizaban la estrategia, las teorías se centraban en análisis multivariantes sobre los efectos de la estrategia en el rendimiento de la organización con una curiosa ausencia de los actores humanos. Con el objetivo de avanzar en el ámbito la investigación en strategizing o “estrategia como práctica”, la presente investigación estudia la influencia del liderazgo en procesos de strategizing basados en la práctica específica de los strategic workshops (o talleres estratégicos), con el propósito de proponer las claves del liderazgo en dichos procesos y en su contribución en la formación de la estrategia así como en la articulación del discurso estratégico para dotarla de sentido y significado. Basándose en el estudio de la documentación, después del análisis de 11 procesos de strategizing, articulados en base a 61 strategic workshops realizados en cuatro universidades catalanas, se ha profundizado en el rol del liderazgo en dichos procesos. La pregunta de investigación planteada es: “¿Qué espera la organización del liderazgo en procesos de strategizing articulados mediante la práctica de los strategic workshops?. Esta investigación pone en relación los conceptos de strategizing, liderazgo y strategic workshops cuestión no tratada con anterioridad en los estudios de esta disciplina. Así mismo, se plantea el estudio de la contribución de los strategic workshops en conseguir una mayor implicación de la organización así como la influencia del discurso estratégico como elemento aglutinador de significados de la estrategia para la organización. El diseño de la investigación se basa en un estudio cualitativo mediante un trabajo empírico sobre estos 11 procesos de strategizing siguiendo los principios de la Teoría Fundamentada, codificando los documentos correspondientes a entrevistas con los equipos de dirección así como materiales y resultados de los strategic workshops. Así mismo, se ha recurrido a otros tipos de documentación relacionadas con estos procesos de diferentes fuentes de información para poder triangular los datos. La principal contribución de la presente investigación es la identificación de las principales expectativas de la organización sobre el liderazgo en procesos de strategizing basados en strategic workshops, especificando las características y principales habilidades del liderazgo que contribuyen con mayor énfasis en un strategizing efectivo. Así mismo, se realizan aportaciones en relación al rol del discurso estratégico, al impacto de la utilización de los strategic workshops en estos procesos y el nexo de los procesos de strategizing con la cultura organizativa y con la gobernanza. / El desenvolupament del strategizing, concepte introduït por Whittington (1996) que enfoca la estratègia en la pràctica “com una cosa que las personas fan”, va sorgir per la creixent insatisfacció amb la investigació convencional en estratègia. Així mentres les persones realizaven l'estratègia, les teories es centraven en anàlisis multivariants sobre els efectes de l'estratègia en el rendiment de l'organització amb una curiosa absència dels actors humans. Amb l'objetiu d'avançar en l'àmbit de la investigació en strategizing o “estratègia com a pràctica”, la present investigació estudia la influencia del lideratge en processos de strategizing basats en la pràctica específica dels strategic workshops (o tallers estratègics), amb l'objectiu de proposar les claus del lideratge en aquests processos i en la seva contribució en la formació de l'estratègia així com en l'articulació del discurs estratègic per a dotarla de sentit i significat. A partir de l'estudi de la documentació, desprès de l'anàlisis de 11 processos de strategizing articulats en base a 61 strategic workshops realizats en cuatre universitats catalanes, s'ha aprofundit en el rol del lideratge en aquests processos. La pregunta d'investigació plantejada és: “¿Qué espera l'organització del lideratge en processos de strategizing articulats mitjançant la pràctica dels strategic workshops?. La present investigació posa en relació els conceptes de strategizing, lideratge i strategic workshops, qüestió no tractada amb anterioritat en els estudis d'aquesta disciplina. Així mateix, es planteja l'estudi de la contribució dels strategic workshops en aconseguir una major implicació de l'organizació així com la influencia del discurs estratègic com element aglutinador de significats de l'estratègia per a l'organtizació. El diseny de la investigació es basa en un estudi cualitatiu mitjançant un treball empíric sobre aquests 11 processos de strategizing siguint els principis de la Teoría Fundamentada, codificant els documents corresponents a entrevistes amb els equips de direcció així com materials i resultats dels strategic workshops. Així mateix, s'ha recorregut a altres tipus de documentació relacionada amb aquests processos de diferents fonts de informació per poder triangular les dades. La principal contribució de la present investigació és la identificació de les principals expectatives de l'organització sobre el lideratge en processos de strategizing basats en strategic workshops, especificant les característiques i principals habilitats del lideratge que contribueixen amb major énfasis en un strategizing efectiu. Així mateix, es realtizen aportacions en relació al rol del discurs estratègic, a l'impacte de la utilizació dels strategic workshops en aquests processos i el nexe dels processos de strategizing amb la cultura organitzativa i amb la governanza. / The development of strategizing, a concept introduced by Whittington (1996) which focuses on strategy as a practice of “something that people do”, grew out of increasing dissatisfaction with conventional research on strategy. Whereas people do strategy, theories concentrated on multivariate analysis of the effects of strategy on business performance with a curious absence of human actors. With the aim of advancing our knowledge of strategizing or “strategy as practice”, the present research studies the influence of leadership in the strategizing processes based on the specific practice of strategic workshops, with the objective of proposing the key role of leadership in these processes and its contribution in the shaping of strategy as well as the articulation of strategic speech to provide the strategy with sensemaking and sensemeaning. Based on the study of 11 strategizing processes articulated in 61 strategic workshops in 4 Catalan universities, this research analyzes the role of leadership in these processes. The question addressed by the research is: “What the organization expected of leadership in strategizing processes based on strategic workshop practice?”. This research joins together concepts of strategizing, leadership and strategic workshops, an approach never attempted before in studies in this field. At the same time the research studies the contribution of strategic workshops in achieving the greater involvement of the organization as well as the influence of strategic discourse as an element that glues together the meaning of strategy for the organization. The design of the research is based on a qualitative study of empirical data drawn from 11 strategizing processes following Grounded Theory, coding the related documents of interviews with management teams as well as the materials used and the results of the workshops. In addition, for the triangulation of data, different sources of information related with the processes have been used. The principal contribution of this research is the identification of the main expectations of the organization concerning leadership in strategizing processes based on strategic workshops, specifying the characteristics and main skills of leadership that make the greatest contribution to effective strategizing. This research also furnishes greater insight into the role of strategic discourse, the impact of the use of strategic workshops in these processes and the link between the strategizing processes and organizational culture and governance.

L´objectiu principal d´aquest article ha estat la identificació de les competències professionals pròpies dels advocats que presten serveis professionals als despatxos d´advocats, en dos moments diferents de la seva carrera professional: les dels advocats junior que s´incorporen als despatxos d´advocats i les dels advocats que són socis dels mateixos. En una primera fase d´aquest estudi, s´han identificat les esmentades competències mitjançant un estudi qualitatiu que va consistir en 22 entrevistes a socis i responsables de recursos humans de despatxos de reconegut prestigi establerts a Espanya. En una fase posterior i en coherència amb els objectius de la present investigació, s´han prioritzat per ordre d´importància les competències resultants a la fase qualitativa mitjançant la realització de 65 enquestes a despatxos de reconegut prestigi d´una mostra convidada de 224. Així mateix, s´ha procedit a segmentar aquestes valoracions segons el tipus de despatx (especialistes, generalistes i multidisciplinars) i la seva facturació (petits, mitjans i grans). A l´última fase de la investigació, es comparen les competències resultants de la investigació amb les demanades per a l´obtenció del Grau en Dret a la Universitat espanyola. Aquesta investigació ha identificat i prioritzat les principals competències tècniques, personals i socials que actualment demanen els despatxos d´advocats que presten serveis jurídics a empreses a Espanya tant pel que es refereix als advocats junior com als socis. Els resultats d´aquesta investigació permeten conèixer el perfil competencial d´aquesta professió la qual cosa pot ser de gran utilitat per al sector de serveis jurídics i per a la comunitat universitària que prepara els futurs professionals del Dret. / El objetivo principal de este estudio ha consistido en la identificación de las competencias profesionales propias de los abogados que prestan servicios profesionales en despachos de abogados, en dos momentos de su carrera profesional: las de los abogados junior que se incorporan a los despachos de abogados y las de los abogados que son socios de los mismos. En una primera fase del presente estudio, se han identificado dichas competencias mediante un estudio cualitativo que consistió en 22 entrevistas a socios y responsables de recursos humanos de despachos de reconocido prestigio establecidos en España. En una fase posterior y en coherencia con los objetivos de la presente investigación se han priorizado por orden de importancia las competencias resultantes de la fase cualitativa mediante la realización de 65 encuestas a despachos de reconocido prestigio de una muestra invitada de 224. Asimismo, se ha procedido a segmentar estas valoraciones en función del tipo de despacho (especialistas, generalistas y multidisciplinares) y su facturación (pequeños, medianos y grandes). En la última fase de la investigación, se comparan las competencias resultantes de la investigación con las requeridas para la obtención del Grado en Derecho en la Universidad española. Esta investigación ha identificado y priorizado las principales competencias técnicas, personales y sociales que actualmente demandan los despachos de abogados que prestan servicios jurídicos a empresas en España tanto por lo que se refiere a los abogados junior como en relación a los socios. Los resultados de esta investigación permiten conocer el perfil competencial de esta profesión pudiendo ser de gran utilidad para el sector de servicios jurídicos y para la comunidad universitaria que prepara a los futuros profesionales del Derecho. / The main objective of this study was to identify the professional competencies held by lawyers who provide professional services in law firms, at two times in their professional career: junior lawyers who begin working at law firms and lawyers who are partners at these firms. In the first phase of the study, the above-mentioned competencies were identified using a qualitative study consisting of 22 interviews with partners and human resource managers in well known law firms based in Spain. In the second phase, in line with the objectives of this research, the competencies resulting from the qualitative study were placed in order of importance according to 65 surveys carried out in well known law firms out of a sample of 224 invited law firms. In addition, these findings have been segmented according to the type of law firm- specialist, full scope or multidisciplinary - and its turnover – small, medium sized and large law firms. In the final phase of the study, the competencies resulting from the research were compared with those required to obtain a Law degree at a Spanish University. This study has identified and prioritised the main technical, personal and social competencies currently required by law firms which provide legal services to companies in Spain, both for junior lawyers and for partners. The results of this research allows for the definition of the professional competence profile of lawyers in Spain, which is useful for the legal services sector and for the university community who trains future legal professionals.

El presente estudio compara la post-edición de textos técnicos de ingenieros y traductores profesionales en términos de velocidad, documentación y cambios. También se compara la calidad de los textos post-editados. Además, se explora cuál de los siguientes flujos de trabajo es más rápido y produce resultados de mayor calidad: la post-edición de los resultados de Traducción Automática hecha por los ingenieros y la revisada por traductores profesionales, o viceversa. Los resultados sugieren que la experiencia y conocimientos en la materia son los principales factores que determinan la calidad de la post-edición. Cuando se penalizan los errores recurrentes, la post-edición de textos técnicos realizada por los ingenieros es significativamente de mayor calidad que la de los traductores. La velocidad de revisión de traductores e ingenieros no difirió significativamente. En textos técnicos, la mejora de la calidad que conlleva que el ingeniero revise la post-edición del traductor es mayor que en cuando el trabajo se organiza al revés. Además, la calidad de los textos post-editados y sus versiones revisadas (ya sea realizada por traductores profesionales o ingenieros) cambia significativamente según se penalicen o no los errores recurrentes. / El present estudi compara la post-edició de textos tècnics d'enginyers i traductors professionals en termes de velocitat, documentació i canvis. També es compara la qualitat dels textos post-editats. A més, s'explora quin dels següents fluxos de treball és més ràpid i produeix resultats de major qualitat: la post-edició dels resultats de Traducció Automàtica feta pels enginyers i la revisada per traductors professionals, o viceversa. Els resultats suggereixen que l'experiència i coneixements en la matèria són els principals factors que determinen la qualitat de la post-edició. Quan es penalitzen els errors recurrents, la post-edició de textos tècnics realitzada pels enginyers és significativament de major qualitat que la dels traductors. La velocitat de revisió de traductors i enginyers no va diferir significativament. En textos tècnics, la millora de la qualitat que comporta que l'enginyer revisi la post-edició del traductor és major que en quan el treball s'organitza a l'inrevés. A més, la qualitat dels textos post-editats i les seves versions revisades (ja sigui realitzada per traductors professionals o enginyers) canvia significativament segons es penalitzin o no els errors recurrents. / The present research compares engineers’ and professional translators’ postediting a technical text in terms of speed, documentation and changes. It also compares the postedited texts with regard to quality. Further, we explore which of the following workflows is faster and produces outputs of higher quality: Postediting MT output by engineers and revising the postedited text by professional translators, or vice-versa. The findings suggest that expertise and experience in the subject-matter are the main factors determining postediting quality. When the recurrent errors are penalized, the engineers’ postediting of technical texts is of significantly higher quality than the translators’. The translators’ and the engineers’ postediting and revision speed did not differ significantly. For technical texts, the quality improvement brought about by engineer-revision of translator-postediting is higher than vice-versa. Further, the quality of the postedited texts and their revised versions (either performed by professional translators or engineers) changes significantly as a result of penalizing and unpenalizing recurrent errors.