Syfte: Att undersöka hur läkare och sjuksköterskor arbetar med livsstilsfrågor och livsstilsfor-muläret vid lasarettet i Enköping. Dessutom undersöka vad personalen har för åsikt omlivsstilsformuläret samt om de behöver mer kunskap om livsstilsfrågorna och motiverandesamtal. Metod: En enkät skickades ut till 79 sjuksköterskor och läkare, svarsfrekvens 52 %.Huvudresultat: Alla deltagare tyckte att det var mycket viktigt eller ganska viktigt att frågapatienter om livsstilsfrågor och de områden man frågade mest om var tobak och alkohol.Bland svaren framkom det att de flesta samtalade med en patient som hade ett riskbeteende.De områden deltagarna ville ha mest kunskap i var motiverande samtal och stress. Positivaåsikter som framkom om livsstilsformuläret var att personalen fick en bra överblick av patien-tens levnadsvanor och hade ett bra underlag att samtala om vid mötet med patienten. De nega-tiva aspekterna som framkom var formulärets utformning och svarsalternativ som ansågs varaför komplicerat. Slutsats: Det hälsofrämjande arbetet anses viktigt och det behövs kontin-uerlig utbildning till personalen för att kunna arbeta med dessa frågor med patienterna. Detbehövs även klarare riktlinjer i uppföljningen av patienter med riskbeteende. Livsstilsfor-muläret är ett bra verktyg men det behöver förbättras. / Aim: To study how physicians and nurses work with health promotion at the hospital inEnköping, Sweden. And investigate the staffs’ opinion about the lifestyle questionnaire and ifthey need more education in health promotion or motivational interviewing. Method: Aninquiry was sent to 79 nurses and doctors, with a response rate of 52 %. Primary results:Everyone thought it was important or very important to ask about lifestyle questions werealcohol and tobacco was the most frequently asked questions. Among the answers most ofthem had a conversation with patients who had a risk behavior. The subjects that the staffwanted more knowledge of was motivational interviewing and stress. The positive aspects ofthe questionnaire were that the employees got an overview of the patient ́s health and couldhave a conversation around it. The negative aspect of the questionnaire was the formattingand the complicated answers to choose from. Conclusion: The work with health promotion isimportant and the employees need a continuously updated education to work in a professionalway with the patients. There is also a need to have stricter routines to evaluate the patientswith a risk behavior. The questionnaire is a good tool to work with but it needs improvement.Keywords: Health promoting hospitals (HPH), employees, lifestyle questions, questionnaireof lifestyle.

Substantial research has been carried out on evaluating the physician-patient interaction and on launching policy initiatives to improve patient-centred care. However, the organizational uptake of strategies to improve patient-centredness has received less attention in research and practice. Against this background, this thesis pursues the question whether strategies to improve patient centred care are associated with, and can be facilitated by quality improvement in European hospitals. The findings suggest that strategies to improve patient-centredness and hospital quality improvement systems are to some extent associated; however, hospital's quality improvement systems are not sufficient in ensuring organization-wide implementation of patient-centred care. Gaps between strategic level and ward level implementation and confounding factors suggest that additional factors facilitate or exert pressure on hospitals to adapt a patient-centred approach. Tools addressing selected domains of patient information, education and health promotion can be embedded into existing quality improvement systems in order to facilitate implementation. / Nombrosos estudis han avaluat la interacció metge-pacient en l'atenció sanitària i es van iniciar múltiples accions de la política de salut per millora l'atenció centrada en el pacient. No obstant això, la implantació d'estratègies per millorar l'atenció centrada al pacient a nivell organitzacional va rebre menys atenció en recerca i en la pràctica. En aquest context aquest estudi pretén avaluar si les estratègies per la millora de l'atenció centrada al pacient estan associades i/o facilitades pels sistemes de la millora de la qualitat en hospitals Europeus. Les troballes d'aquest treball suggereixen que les estratègies de l'atenció centrada al pacient i els sistemes de millora de la qualitat estiguin parcialment associades però, els últims no són suficients per garantir la implantació de les estratègies de l'atenció centrada al pacient per tota la organització hospitalària. Diferències entre la implantació al nivell estratègic i al nivell del departament apunten a altres factors facilitadors o factors externs que potencialment influeixen l'adaptació d'un enfocament centrada al pacient. L'ús d'eines pràctiques per a la millora de la informació, educació i promoció de salut del pacient pot completar els sistemes de millora de la qualitat assistencial existents. / Números estudios han evaluado la interacción médico-paciente en la atención sanitaria y se iniciaron múltiples acciones de la política de salud para mejorar la atención centrada al paciente. No obstante, la implantación de estrategias para mejorar la atención centrada al paciente al nivel organizacional recibió menos atención en investigación y la práctica. En este contexto, este estudio pretende evaluar si las estrategias para la mejora de la atención centrada al paciente están asociadas y/o facilitadas por los sistemas de la mejora de la calidad en hospitales Europeos. Los hallazgos del presente trabajo sugieren que las estrategias de la atención centrada al paciente y los sistemas para la mejora de la calidad asistencial están parcialmente asociadas, sin embargo, los últimos no son suficientes para garantizar la implantación de las estrategias de la atención centrada al paciente por toda la organización hospitalaria. Diferencias entre la implantación al nivel estratégica y al nivel del departamento apuntan a otros factores facilitadores o factores externos que potencialmente influyen la adaptación de un enfoque centrada en el paciente. El uso de herramientas prácticas para la mejora de la información, educación y promoción de salud del paciente puede complementar los sistemas de la mejora de la calidad asistencial existentes.